Marta Marco: “El teatre també ha de fer reflexionar”

Marta Marco és una de les protagonistes de No miris, junt amb Pep Cruz, Gemma Martínez i Erol Ileri. Sota la direcció de Joan Arqué porten a escena una proposta de Cultura i Conflicte que converteix una investigació periodística en una peça de ficció amb estructura de thriller.

L’obra parteix de la història real de Verónica Estay Stange, una professora de semiòtica que viu a París i que va néixer a Mèxic després que els seus pares, que vivien a Xile, s’exiliessin arran de la dictadura de Pinochet. El cas familiar és especialment colpidor: el seu oncle va acabar convertint-se en un dels torturadors del règim i va torturar, entre d’altres, el seu propi germà.

A partir d’aquesta història, No miris planteja els “grisos” que hi ha darrere d’una persona que ha comès atrocitats i qüestions com el perdó, la família o què faríem si descobríssim que algú molt proper ha participat en fets terribles.

Marco destaca el rigor del projecte. L’equip de Cultura i Conflicte ha dedicat un any i mig a documentar i investigar el cas, amb entrevistes i un treball periodístic que després es transforma en una història teatral.

L’actriu també reivindica la capacitat del teatre per entretenir i, alhora, generar pensament crític. Explica que el seu fill, de 14 anys, va veure l’obra i després li va fer moltes preguntes sobre la història, la política i els diferents punts de vista.

La proposta obre també una reflexió sobre la memòria històrica i el passat més recent, tant a Xile com aquí. Marta Marco considera important revisar aquests episodis i posar-los sobre la taula, també perquè el públic jove els pugui conèixer.

No miris es pot veure a la Biblioteca de Catalunya, La Perla 29, fins al 18 d’octubre i posteriorment iniciarà una gira que inclourà Madrid i altres punts de Catalunya.