Menors, xarxes socials i addicció digital: què hi ha darrere de la proposta de limitar-ne l'accés fins als 16 anys?

La proposta del Govern de limitar l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha tornat a posar sobre la taula un debat que fa temps que preocupa famílies, educadors i professionals de la salut: quin impacte tenen les pantalles en el desenvolupament dels infants i adolescents?

 

Escolta la secció AQUÍ

 

La iniciativa busca reforçar la protecció dels menors davant els riscos associats a les xarxes socials, com ara el ciberassetjament, l'exposició a continguts inadequats, la pressió social o l'ús excessiu de les plataformes digitals. Tot i això, el debat va molt més enllà d'una qüestió legal i planteja una reflexió sobre els hàbits digitals de tota la societat.

Una tecnologia pensada per captar la nostra atenció

A Addictes Solitaris n’hem parlat amb la Montse Martínez (AddictBadalona), que analitza el fenomen des d'una perspectiva científica i educativa.

Segons l'experta, les xarxes socials no són eines neutrals.

"El model de negoci de les xarxes està dissenyat per crear addicció mitjançant la dopamina."

Aquest sistema de recompenses immediates —amb notificacions, "m'agrades", vídeos curts o continguts infinits— activa els circuits cerebrals relacionats amb el plaer i fa que els usuaris vulguin tornar-hi una vegada i una altra. En el cas dels adolescents, aquest efecte és encara més intens perquè el seu cervell es troba en ple procés de desenvolupament.

La Montse Martínez recorda que el cervell humà no completa el seu desenvolupament fins aproximadament als 25 anys.

Durant l'adolescència, una de les zones que encara està madurant és el còrtex prefrontal, responsable de funcions tan importants com el control dels impulsos, la presa de decisions, la planificació i l'empatia.

Diverses investigacions apunten que un ús excessiu de pantalles i xarxes socials pot interferir en aquests processos, especialment quan substitueix altres activitats essencials com el descans, l'activitat física, les relacions presencials o la concentració en els estudis.

Prohibir o educar?

La proposta legislativa ha generat opinions diverses. Alguns experts consideren que establir una edat mínima pot ajudar a reduir l'exposició prematura als riscos digitals. D'altres recorden que cap mesura serà suficient si no va acompanyada d'una bona educació digital.

Precisament aquest és el punt que destaca la Montse Martínez. Per a ella, més que una prohibició estrictament política, cal una reeducació familiar que ajudi grans i petits a construir una relació més saludable amb la tecnologia.

Això implica establir límits clars, fomentar espais lliures de pantalles, donar exemple des de casa i parlar obertament dels riscos, però també de les oportunitats que ofereix internet quan se'n fa un ús responsable.

Un repte compartit

La regulació de les xarxes socials és només una part del debat. La protecció dels menors en l'entorn digital també depèn de la implicació de les famílies, els centres educatius, les institucions i les mateixes plataformes tecnològiques.

La pregunta ja no és només a quina edat s'haurien d'utilitzar les xarxes socials, sinó també com podem preparar els joves perquè les facin servir amb criteri, esperit crític i seguretat.

La Montse Martínez defensa que la millor prevenció continua sent l'educació i l'acompanyament de les famílies.