Mostra antològica de l’obra de Josep M. Subirachs, al Museu Monjo

L'exposició aplega 43 peces per tancar la commemoració de l'Any Subirachs

Mostra antològica de l’obra de Josep M. Subirachs, al Museu Monjo

Fins al 23 de febrer el Museu Monjo acull la mostra “Subirachs: Creacions bidi­mensionals i tridimensionals”. Es tracta d’una mostra de 43 obres, que és un recorregut per l’evolució es­tilística del polifacètic artista Josep Maria Subirachs, que va néixer el 1927 i va morir el 2014. Es tracta d’un dels refe­rents fonamentals de l’art català de l’avant­guarda catalana de la postguerra, a la segona meitat del passat segle, que va destacar tant en el camp de l’escultura com en altres disciplines artístiques, incloent-hi pintura, dibuix, gravat, cartells, i dis­seny de joies i de medalles, tapissos, escenografies per teatre i dansa i il·lustració de llibres. La mostra ha estat preparada per l’Espai Subirachs, tanca l’Any Subirats i l’objectiu és mostrar una exposició antològica de l’artista. Judit Subirachs, comissària de la mostra, doctora en història de l’art i filla de l’artista, ha recordat que Josep Maria Subirachs es va formar com a aprenent al taller de l’escultor vilassarenc Enric Monjo, de qui va aprendre, entre els 15 i 20 anys, tècniques de modelatge, talla i buidat. Es va formar, per tant,  en la tradició noucentista, de la qual es va allunyar després quan va viatjar i va conèixer les avantguardes artístiques i va anar configurant, llavors, el seu propi llenguatge, caracteritzat per una figuració expressionista.

Judith Subirachs ha destacat que l’exposició brinda una oportunitat única per redescobrir i apreciar la profunditat i versatili­tat de la seva obra i mostra la seva evolució , en les scultures, dibuixos, pintures i litografies que s’hi presenten. La temàtica és variada i en algunes obres es reflecteix la seva passió per l’arquitectura.

Hi podem veure, hi ha obres de diversos estils: figuració expressionista, obres d’abstracció i  nova figuració, entre d’altres.

La seva  sòlida trajectòria que el portaria a de­senvolupar una obra monumental i reconeguda ar­reu del món, especialment per la seva contribució a la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família.