Ahir, l’Argentina es va desfer d’Egipte en partit corresponent als vuitens de final del Mundial de futbol. El proper rival de l’albiceleste serà Suïssa. En el duel de quarts tornarem a escoltar l’himne. Allò del “Sean eternos los laureles...” Doncs bé, aquesta cançó pàtria del país austral, té una estreta relació amb el Maresme. Concretament, amb Mataró. Fill d’aquesta ciutat, en Blai Parera, va musicar les lletres del poeta i polític argentí Vicente López. Era l’any 1813.
Un 1813 en el qual l'Assemblea Constituent de les Províncies Unides del Riu de la Plata va encarregar la creació d'una "Marxa Patriòtica". La lletra era del poeta i polític argentí Vicente López, mentre que la música la va fer el mataroní Blai Parera que, en aquell moment, era el director d'orquestra del Teatre Coliseu de Buenos Aires. El compositor, que va néixer de manera accidental a Múrcia l’any 1776, es va formar com a cantaire al Col·legi de Santa Anna dels Escolapis. L’any 1793, el maresmenc va embarcar cap a Amèrica, on va viure a Montevideo i Buenos Aires.
Anys després, Parera va tornar definitivament a Catalunya, es va establir, una altra vegada, a Mataró i va treballar de forma molt humil com a director de l'oficina de Correus de la ciutat fins a la seva mort, en la més absoluta pobresa, l’any 1840. Va ser enterrat en una fossa comuna al Cementiri dels Caputxins. Mataró va oblidar completament Parera fins que l’any l’Ajuntament li va dedicar un carrer al barri de Vista Alegre.
L'himne que es canta avui a l'Argentina és diferent del que va compondre Parera el 1813, la versió inicial era de 20 minuts, tot i que manté la base del mataroní. La partitura original es va perdre i la gent la tocava de memòria. Per tant, el 1860 es va unificar i es va reescriure la musica actual basada en la composició d’en Blai Parera.
A més del carrer de Mataró, Parera dona nom a una població de Pampa Argentina així com diferents escoles, corals i, fins i tot, un carrer a un barri benestant de Buenos Aires. A la capital argentina hi té un monument amb una pedra especialment portada de la muntanya de Montserrat.
