#1368 - Seguretat, salut i tradicions de Nadal a Vilassar

Visió general de l’episodi

Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina tres grans blocs: seguretat ciutadana per Nadal, consells nutricionals per afrontar els àpats festius i recuperació del cant de la Sibila a l’Església de Sant Joan, a més d’un breu repàs esportiu i meteorològic.

Operatiu de seguretat i prevenció de delictes

Vigilància comercial nadalenca

• El cap de la policia local, Lluís López, explica l’operatiu especial fins al 5 de gener a les zones comercials de Vilassar de Mar.
• Objectius principals:
• Millorar la percepció de seguretat de veïns i comerciants.
• Minimitzar incidents (furts, robatoris, enganys aprofitant aglomeracions).
• Estratègia: més presència policial estàtica a eixos comercials, sobretot a la tarda-vespre, quan ja és fosc.

Consells bàsics de seguretat

A l’espai públic i comerços:

• No mostrar objectes de valor de manera ostentosa.
• Mantenir motxilles i bolsos sempre controlats:
• No deixar-los al carro de la compra.
• No abandonar-los al seient del cotxe mentre es carrega o descarrega.
• Recordar que el maleter no és un magatzem:
• Evitar deixar-hi compres de valor.
• Si cal fer diverses compres, millor repartir-les i no convertir el vehicle en un “dipòsit visible”.

En aglomeracions (cavalcada, llums de Nadal, mercats):

• Extremar la vigilància de les pertinences.
• Els furts solen aprofitar el descuit i la distracció.

Persones grans i estafes

• Atenció especial a la gent gran:
• Evitar que vagin soles a caixers o bancs.
• Prevenir empentes, abraçades o aproximacions estranyes al carrer.
• Els delinqüents coneixen els dies i hores en què es retiren diners en sobres i aprofiten aquestes situacions.
• Recomanació: que les persones grans vagin acompanyades sempre que sigui possible.

Estafes digitals i telefòniques

• No facilitar dades personals ni bancàries per telèfon.
• Evitar introduir dades en pàgines web no segures.
• Risc especial per a persones grans menys familiaritzades amb la seguretat digital.

Nits festives i col·laboració ciutadana

• Reforç policial la nit de Nadal i de Cap d’Any (especialment per la revetlla).
• El missatge clau:

"La col·laboració ciutadana és absolutament clau."

• Davant qualsevol sospita:
• Trucar a la Policia Local (93 154 10 20) o al 112.
• Encara que resulti una falsa alarma, és útil: permet comprovar situacions i dissuadir possibles delictes.

Nutrició i hàbits saludables per Nadal

Pes i hàbits durant les festes

La nutricionista Sandra Montoro (CAP de Vilassar de Mar) adverteix que, segons les estadístiques, engreixarem de mitjana entre 0,5 i 2 kg durant les festes.

• Reivindica que els àpats de Nadal són trobades socials, no només menjar:

"La raó de ser dels àpats de Nadal hauria de ser no atipar-nos, sinó retrobar-nos amb els nostres."

• No recomana ni deixar d’assistir als àpats ni viure’ls amb culpa.

Preparar el cos abans de les festes

• No es tracta de fer dietes estrictes ni comptar calories obsessivament.
• La clau és arribar-hi amb hàbits equilibrats:
• Fer àpats regulars en horaris establerts.
• Seguir un patró d’alimentació mediterrani.
• Hidratació adequada amb aigua.

El rol de l’amfitrió

• Montoro critica la creença que un bon amfitrió és qui fa que tothom surti massa tip:

Ser bon amfitrió no és omplir la taula en excés, sinó oferir un àpat que es pugui gaudir sense conseqüències digestives.

• Objectiu: combinar plaer gastronòmic i benestar digestiu.

Propostes d’entrants i plats més lleugers

Entrants lleugers (no convertits en primer plat):

• Tàrtar de salmó i alvocat.
• Amanida de magrana, taronja i nous amb ruca o espinac.
• Trio d’hummus (remolatxa, cigrons, albergínia) amb crudités de verdures.
• Carbassa rostida amb formatge feta i festucs.

Primers plats:

• Crema de carbassa rostida amb gingebre i taronja.
• Es pot afegir tòfona o pipes de carbassa torrades per donar-hi un toc festiu.

Segons plats:

• Llobarro al forn amb herbes aromàtiques.

Postres més saludables:

• Macedònia d’hivern.
• Pinya a la planxa amb iogurt natural, canyella i pell de llimona ratllada.

Dolços de Nadal, activitat física i relació amb la dieta

• Els torrons i dolços nadalencs es poden consumir, però amb moderació.
• Recomana no asseure’s a taula amb molta gana:
• Arribar-hi havent esmorzat o havent pres una peça de fruita a mig matí.
• Aprofitar aquests dies per caminar o pujar i baixar escales per compensar els excessos.

Dietes restrictives i canvi d’hàbits

• Montoro explica que al CAP hi ha diversos pics de demanda per perdre pes (novembre, gener, setembre).
• Moltes persones demanen dietes molt baixes en calories per canviar ràpidament el número de la bàscula.
• Ella ho qüestiona i subratlla que el fonamental és:

Adquirir coneixements i habilitats per saber planificar-nos els nostres propis menús.

• Més que pautes rígides, defensa un canvi d’hàbits sostingut i permanent.

Recuperació del cant de la Sibila a Vilassar de Mar

Context i recuperació

L’episodi inclou una entrevista a Josep Maria Gregori, professor de musicologia de la UAB i cantant amb una llarga trajectòria, que ha col·laborat amb Jordi Savall.

• Es destaca que l’Església de Sant Joan de Vilassar de Mar recupera el cant de la Sibila, una tradició medieval catalana.
• Es podrà escoltar la nit de Nadal, a dos quarts de dotze, just abans de la Missa del Gall.

Significat del cant de la Sibila

• El cant narra el segon adveniment de Crist amb un to majestuós, apocalíptic i imploratori.
• Textos i melodies:
• Textos antics, alguns dels segles XIII i XIV.
• Melodia de perfums medievals, arrelada en la tradició musical europea antiga.

"És un cant corprenedor tant pel text com per la música."

• El text prové d’un sermó antic, possiblement recollit per un deixeble de Sant Agustí, Cotto Buldeus, basat en oracles atribuïts a la Sibila d’Eritrea.

Arrel clàssica i tradició cristiana

• El profetisme sibil·lí està documentat des del segle VI aC.
• Hi ha un empelt entre la tradició grega clàssica i el primer cristianisme.
• Fins i tot Virgili, a la seva quarta bucòlica, va ser considerat pels pares de l’Església com un profeta que anunciava el naixement de Crist.

Qui cantava la Sibila?

• Encara que popularment imaginem una figura femenina, històricament:
• La Sibila era cantada per un infant (escolà) de veu aguda (el que avui diríem soprano).
• L’infant interpretava els versos, acompanyat de cantors adults que feien les tornades, primer a 2–3 veus i més endavant a 4.
• L’ús de veu femenina a l’església estava pràcticament exclòs, per això el paper recaia en nens.
• S’hi afegia una certa posada en escena: l’infant era col·locat dalt de la trona, avillat com si fos una Sibila.

Forma actual de la interpretació

• Gregori explica que, tant a Cabrera com ara a Vilassar de Mar, prioritzen la interpretació musical per sobre de la dramatització.
• Element escènic clau:
• Es tanquen els llums de l’església i es canta gairebé a les fosques per afavorir la introspecció.
• En acabar el cant, es torna la llum i comença el cant del naixement de Jesús.

Dificultat interpretativa

• Musicalment no és un cant extremadament complex, però sí molt compromès:
• La melodia està escrita, però deixa espai per a la improvisació.
• L’intèrpret pot glosar, ornamentar i variar la línia melòdica en directe.
• Això exigeix màxima concentració i una sòlida base musical.

Història recent a Vilassar de Mar

• El cant de la Sibila es va recuperar a Vilassar de Mar el 2006–2007 amb el mossèn Galvany.
• Ara, amb l’arribada del mossèn Juan Pablo Calvo, s’obre una segona etapa de recuperació.
• Gregori hi veu una bona sintonia entre parròquia i músics per mantenir viva aquesta tradició.
• Cada vegada que Gregori interpreta el cant, recorda i homenatja Montserrat Figueras, que el va immortalitzar en enregistraments de referència.

Esports: situació de la UE Vilassar de Mar

A l’apartat Crònica Esports es fa el repàs del cap de setmana de la UE Vilassar de Mar.

• Derrota per 2–0 al camp del Vilanova (capital del Garraf), amb dos gols a la segona part (minuts 65 i 89).
• Aquesta derrota trenca una ratxa de tres partits puntuant.
• Classificació:
• L’equip cau a la 13a posició de la Tercera Federació, amb 15 punts.
• Lidera el “vagó de cua” dels equips que ja acumulen set derrotes.

Proper partit

• Dissabte, a dos quarts de sis de la tarda, al Xevi Ramon, reben el Lleida.
• El Lleida és:
• El pitjor visitant de la categoria.
• L’equip més poc efectiu de cara a porteria com a visitant.
• Encara no ha guanyat cap partit fora de casa i només ha marcat 8 gols en 7 sortides.
• Es presenta, per tant, com una bona oportunitat per:
• Recuperar sensacions.
• Mantenir o ampliar el coixí de punts respecte els llocs de descens directe.

Predicció meteorològica al Maresme

• Tarda amb cel molt ennuvolat a tot el Maresme.
• Xàfecs des del migdia, retirant-se cap a mitja tarda.
• Estat de la mar: forta maror.

• Dimarts:
• Temps insegur, cel molt ennuvolat.
• Xàfecs més probables a la tarda i entrada la nit.
• Estat de la mar: maror-jol.
• Temperatures similars: mínimes entre 7 i 12 ºC, màximes fins a 14 ºC.

Serveis i tancament

• S’anuncia la farmàcia de guàrdia (Mirats, al carrer Sant Jaume / N-II, amb telèfon de contacte).
• Es recorda que Vilassar Ràdio és “la ràdio al teu servei” i que aquest Butlletí informatiu es pot recuperar al web.
• Cloenda amb agraïment als oients i recordatori que el Crònica tornarà en properes edicions.