#906 - Especial 25N a Vilassar Ràdio: violències masclistes i respostes locals

Context i estructura del programa

Parlant de tot – Especial 25N és una emissió en directe de Vilassar Ràdio (98.1 FM) des del carrer Narcís Monturiol amb Avinguda Montevideo a Vilassar de Mar, coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones. El magazín incorpora entrevistes institucionals, entitats feministes, professionals del Circuit de Violència, joves d’institut i el testimoni d’una supervivent.

"És aquell programa que menys ens agrada fer… aquell que voldríem eliminar de la nostra graella."

L’eix central del programa és visibilitzar totes les formes de violència masclista, explicar els recursos locals i nacionals d’atenció i fer pedagogia especialment amb el jovent.

1. Marc general de la violència masclista

1.1. Un problema estructural i local

• Es remarca que la violència masclista no passa “només fora”: també és present a Vilassar de Mar.
• Es desgrana la realitat del municipi a través del CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) i dels Serveis Socials.
• S’insisteix que mentre una sola dona pateixi violència, el programa seguirà existint.

1.2. L’iceberg de la violència

• Conductes com control, xantatge emocional, impagament de pensions, insults o aïllament són la base de l’iceberg que culmina amb assassinats i agressions greus.
• Es critica el focus mediàtic en el “crim espectacular” i no en la violència quotidiana:

"Els assassinats són només la punta de l’iceberg."

2. Institucions locals: Ajuntament, CIAT i Serveis Socials

2.1. Regidoria de Feminismes i LGBTI+

Participants: Marta Rovira (regidora), Tània Flores (tècnica de Feminismes i LGBTI+ i del CIAT)

• La Regidoria de Feminismes i LGBTI+ neix per impulsar la igualtat, però la realitat ha fet que la violència masclista ocupi bona part dels esforços.
• Es treballa també amb dones emprenedores per millorar autonomia econòmica i empoderament.

2.2. Dades del CIAT a Vilassar de Mar

Any 2025 (fins a principis de novembre):

• 142 casos atesos al CIAT.

- 66% (94 casos) són violència masclista.

• Comparativa 2024:

- 215 casos totals, 44% de violència. - Hi ha menys casos totals però un percentatge més alt de violència: les situacions que arriben són més greus.

• El CIAT atén també:

- divorcis i custòdies, - assetjament laboral, - altres temes que afecten la vida de les dones.

2.3. Perfil i circuit d’atenció

Com arriben les dones al CIAT?

• Aproximadament la meitat venen per iniciativa pròpia (amic, familiar, informació prèvia).
• L’altra meitat hi arriben derivades de:

- Serveis Socials, - Mossos d’Esquadra, - altres serveis municipals o el CAP de Vilassar de Mar.

Circuit d’acollida:

• Trucada o demanda al CIAT / Serveis Socials / CAP / Mossos / policia local de Vilassar de Mar.
• Acollida professional (tècnica del CIAT o treballadora social):

- escolta del cas, - derivació a psicòloga, jurista o ambdues, segons necessitat, - coordinació amb Mossos, policia local, CAP i altres serveis.

"El més important és posar-ho en coneixement d’algú. Quedar-se com estàs no és una opció."

2.4. Violències múltiples i pobresa

• Es parla de violència múltiple:

- psicològica, - econòmica, - ambiental, - vicària (a través dels fills i filles).

• Exemples:

- impagament de pensions de fills/es → violència econòmica i, alhora, psicològica. - nens i nenes utilitzats com a “arma” per fer mal a la mare.

• S’evidencia el vincle entre violència masclista i pobresa femenina:

- dones en llars monoparentals, - dificultats d’habitatge segur, - problemes laborals i de conciliació.

2.5. Edats i infància

• Al CIAT hi ha casos des d’infants fins a dones de més de 80 anys.
• Franja més afectada: 40–50 anys.
• Infants atesos:

- són fills/es de dones que han patit violència, - necessiten suport psicològic → són també víctimes.

• Psicologia infantil (CIAT):

- amb infants petits es treballa sobretot a través de les mares (donar eines, pautes, seguretat), - es busca reduir la culpabilitat dels nens i nenes i reconstruir vincles sans.

3. Justícia, lleis i dificultats

3.1. Dades i saturació

• A Catalunya, el 2025 (fins a mitjan any):

- més de 14.450 denúncies per violència masclista, - previsió de 17.124 denúncies al final de l’any.

• En 10 anys, augment del 33% de denúncies.

3.2. Reforma legislativa i jutjats

• Hi ha una llei al Parlament català en procés de modificació tècnica (impulsada per Esquerra i PSC) per fer-la més aplicable, no tant una reforma en profunditat.
• Falten:

- jutjats especialitzats en violència, - més recursos humans i materials a la justícia, - formació en perspectiva de gènere.

3.3. Revictimització

• Les dones sovint pateixen revictimització quan fan el pas de denunciar:

- entorns judicials hostils, - posar en dubte el seu relat, - repetició constant dels fets.

• Això frena moltes denúncies.

"Davant del mateix fet, la sentència pot canviar molt segons quina jutgessa o jutge t’ha tocat."

4. Entitats feministes: Viladona i Assemblea Feminista

Participants: Montse Santellas (Viladona), Senaida Serrano (Assemblea Feminista)

4.1. Trajectòria i lluita històrica

• Viladona porta 25 anys de lluita feminista a Vilassar de Mar.
• Han estat clau en el primer circuit contra la violència masclista al municipi.
• Es defineixen com una “tasca de formigueta” més que no pas “picar pedra”:

- xerrades, - cicles de Dona i Cinema, - actes del 8M i del 25N, - presentacions de llibres i testimonis (jutgesses, autores), - pressió perquè hi hagi noms de dona al nomenclàtor (carrers, places).

4.2. Treball en xarxa amb l’Ajuntament

• Participen a la taula transversal d’igualtat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar.
• Col·laboren estretament amb la Regidoria de Cultura i Feminismes.

4.3. Jovent i xarxes socials

• Preocupació per:

- normalització del control (ubicacions compartides, contrasenyes), - accés precoç a la pornografia (des de 8 anys), - plataformes com OnlyFans com a “via d’entrada” a la prostitució 2.0.

• Adverteixen que hi ha discursos negacionistes de la violència masclista que arriben per xarxes i influencers.
• Dades que comenten:

- 1 de cada 4 joves nega l’existència de la violència masclista.

"Abans teníem més clar qui era ‘l’enemic’. Ara els discursos arriben per moltes vies i desmobilitzen el jovent."

4.4. Mitjans de comunicació i relat

• Denuncien que el 43% de les notícies sobre violència la minimitzen o la romanticitzen.
• Crítica a titulars com “una dona mort” en lloc de “una dona ha estat assassinada”.
• Sovint es descriu l’agressor com “un bon veí, saludava tothom” i gairebé no es parla de la víctima.

4.5. Dades especialment greus

• 80% de les dones amb discapacitat a l’Estat espanyol han patit alguna forma de violència de gènere.
• Primer semestre 2024:

- 14 violacions diàries denunciades (1 cada 2 hores). - 1.434 nens i nenes en risc de ser agredits per maltractadors de les seves mares.

• Informe de l’Hospital Clínic: augment d’un 6,6% en agressions sexuals respecte 2024, amb més virulència.

4.6. Activisme sostingut

• Acte central del 25N la vigília (24 al vespre) per poder participar l’endemà en actes institucionals i manifestacions a Barcelona.
• Acció fixa: darrer dijous de cada mes, a les 19 h, concentració a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar.

5. El Circuit de Violència: Mossos, Serveis Socials, CIAT i CAP

Participants principals:

• Gent Eli – Mossos d’Esquadra (GAV – Grup d’Atenció a la Víctima)
• Inès – treballadora social (Serveis Socials Ajuntament de Vilassar de Mar)
• Sofia i Alba – professionals joves del CIAT

5.1. Funcions de cada agent

• Mossos d’Esquadra (GAV):

- intervenció en situacions d’emergència (violència en curs), - valoració del risc i protecció (fins a vigilància 24 h), - seguiment de tots els casos amb i sense ordre de protecció, - derivació a Serveis Socials o CIAT quan la dona no està preparada per denunciar.

• Serveis Socials:

- primera línia d’atenció a moltes problemàtiques socials on s’amaga la violència, - 21 casos nous amb component de violència masclista el 2025, - coordinació molt estreta amb el CIAT (mateix edifici: Espai Nou Centre – edifici del Mercat Municipal de Vilassar).

• CIAT:

- atenció especialitzada en violència masclista i altres problemàtiques de gènere, - equip psicològic, jurídic i social, - des de 2022 a Espai Galvany primer i ara compartint espai amb Serveis Socials → més visibilitat i menys llista d’espera.

• CAP de Vilassar de Mar (doctor Marriera):

- porta d’entrada sanitària, detecció de lesions, ansietat, depressió, trastorns físics o psíquics derivats de violència, - derivació al circuit.

5.2. Tipus de violència detectada

• Violència múltiple (psicològica, econòmica, ambiental, vicària) → la més freqüent en els casos actius del CIAT.
• Violència física: agressions, lesions repetides, parts mèdics.
• Violència vicària: maltractament o assassinat de fills/es per fer mal a la mare.
• Casos de teleassistència activada (entre 10 i 15 dones a Vilassar de Mar) per risc especial.

5.3. Feminicidis i violència extrema a Catalunya

• Des de principis de 2025:

- 8 feminicidis a Catalunya, - 5 infants orfes per violència masclista.

• Des de 2012 (inici de registre oficial): 156 feminicidis a Catalunya.
• 2025: 3 casos de mutilació genital femenina i 6 de matrimonis forçats.
• Es remarca l’augment de violència vicària.

5.4. Infància, trauma i recuperació

• Nens i nenes pateixen:

- violència ambiental (presenciar agressions, crits, amenaces), - sentiments de culpabilitat (creure que són la causa del divorci o de la violència).

• La psicòloga infantil del CIAT subratlla:

La majoria d’infants es poden recuperar amb suport adequat i entorns segurs.

• Amb infants petits, es treballa sobretot amb les mares, per reforçar vincles i donar eines.

5.5. Homes com a víctimes

• Els Mossos confirmen que també hi ha nois i homes que pateixen violència, tot i ser minoria.
• El delicte penal (lesions, amenaces…) és el mateix, però el sistema especialitzat està pensat per la desproporció: la gran majoria de víctimes són dones.

5.6. Veïnat i responsabilitat col·lectiva

• Es recorda que la violència de gènere és un delicte públic: tothom té l’obligació moral i cívica d’actuar.
• Recomanació clara:

Davant crits o cops al veïnat, trucar al 112, ni que sigui de forma anònima.

• No cal exposar-se directament a l’agressor; els serveis d’emergència gestionen la intervenció.

5.7. Optimisme i reptes

• Professionals coincideixen: cal optimisme prudent.
• El més decisiu és que la dona faci el pas de reconèixer que està patint violència i demanar ajuda.

"La denúncia és important, però a vegades el més urgent és posar la dona en un lloc segur i després veure com ho gestionem."

6. Jovent i relacions: “La Corda” i la tertúlia jove

6.1. L’obra “La Corda” als instituts de Vilassar de Mar

Participants: Adrià Díaz (actor), alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot.

• “La Corda” és un monòleg teatral que mostra una relació aparentment quotidiana però profundament tòxica:

- noi (Marc) obsessionat perquè la seva parella (Marta) no respon el mòbil, - control constant d’ubicació, roba que porta, amb qui queda, - gelosia normalitzada pel grup, - mentides de la noia per por de l’enfado del noi.

• L’obra es presenta com si fos una xerrada real; l’alumnat hi participa donant consells al protagonista → després es revela la toxicitat.
• Després, es fa col·loqui per analitzar:

- confiança vs. control, - normalització de compartir contrasenyes i ubicació, - pressions de grup (gestos de “posar banyes”, etc.).

"Si confies en algú, per què necessites tenir la seva contrasenya o la seva ubicació 24 hores?"

6.2. Reaccions de les alumnes

Les quatre noies de 4t d’ESO (Júlia, Aran, Gisela, Marta) expliquen:

• Detecten ràpidament la toxicitat del personatge.
• El debat es trasllada a:

- converses entre amigues, - sopars familiars (amb mares, germanes, etc.).

• Parlen de relacions del seu entorn on hi ha:

- ubicacions compartides constantment, - contrasenyes compartides, - normalització de “controlar per amor”.

• Algunes amigues no veuen la relació com a tòxica i ho justifiquen com “la nostra manera d’estimar”.

6.3. Control digital i pressió estètica

• Parlen de:

- compartir ubicació com a pràctica “normal” en moltes parelles joves, - diferència entre fer-ho per seguretat puntual i fer-ho per control, - pressió estètica i necessitat de “ser guapa”: - elles reivindiquen agradar-se a si mateixes, no canviar per la parella, - rebutgen que algú els digui com s’han de vestir o pentinar.

6.4. Transport públic i espai públic

• Algunes expliquen situacions:

- comentaris masclistes al tren o pel carrer, - por de tornar soles de nit → estratègies: anar en grup, ubicacions, trucar als pares.

• Famílies que prefereixen recollir-les en cotxe a altes hores abans que vagin soles.

6.5. Esport i masculinitats

• Exemples de discriminació en esports:

- nois de natació sincronitzada / artística o ballet insultats o titllats de “gais” simplement per l’esport que practiquen.

• Es veu com una extensió del masclisme i homofòbia en l’esfera juvenil.

6.6. Posicionament del jovent

• Les quatre noies es defineixen com a optimistes però crítiques:

- veuen gent de la seva edat amb posicions tancades, de dretes o d’extrema dreta, - escolten sovint que el feminisme “ja no cal” o que “ja hi ha igualtat legal”.

• Denuncien manca de pensament crític entre alguns companys i companyes, molt influïts per discursos de xarxes socials.

"Ens diuen que el feminisme ja no és necessari, que ens estem passant… però les dades diuen el contrari."

7. Testimoni i llibre de Gemma Manyosa: violència narcisista i red flags

Convidada: Gemma Manyosa, autora de “Último Destino Belice: guía para detectar red flags y salir viva”

7.1. Què és una red flag?

• Red flags = senyals d’alerta subtils:

- frases desqualificadores, - silencis, menyspreu, - gelosia camuflada d’amor, - manipulació emocional, - violència econòmica (control dels diners, dependència).

• No són encara cops ni insults explícits, però et van fent petita i t’anul·len.

"No són cops ni insults; són frases, gestos, silencis, manipulacions subtils que et van trencant per dins."

7.2. Relació amb una persona narcisista

• Parella amb conducta narcisista:

- aparentment encantador, empàtic, admirat per tothom, - cap a la parella: control, manipulació, devaluació.

• Al principi, idealització intensa (t’«embauca»):

- promeses, grans gestos, aparent perfecció.

• Un cop la víctima està enganxada (i sovint econòmicament dependent), comença la fase de destrucció i control.

7.3. Violència econòmica i dependència

• Gemma no treballava i depenia econòmicament de la parella → violència econòmica.
• Ressona amb la llei de violència econòmica impulsada al Congrés per la jutgessa Lucía Vilés, veïna de Vilassar de Mar.

7.4. Dificultat de fer veure la violència a l’entorn

• De portes en fora, eren la parella “perfecta”.
• Quan explica la separació, la gent exclama: “No ho hauria dit mai, si semblàveu ideals!”.
• A casa (família més directa) sí que veien senyals de maltractament, però marxar no és fàcil:

- hi ha fills i filles, - hi ha dependència econòmica i por.

7.5. Humor i empoderament en el llibre

• El llibre no la victimitza; al contrari, vol empoderar:

- utilitza humor negre i ironia per posar en ridícul el maltractador, - mostra que es pot reconstruir la vida.

• Es defineix com a supervivent, no com a víctima.

"Ens poden doblegar, però no trencar. Som irrompibles."

7.6. Música com a refugi: Love of Lesbian

• Les cançons de Love of Lesbian han estat la seva banda sonora terapèutica:

- quan no trobava paraules, les trobava a les lletres del grup, - el títol del llibre, Último Destino Belice, prové d’una cançó seva.

7.7. Infants i violència vicària

• Les seves filles també han patit:

- violència vicària i ambiental, - conseqüències emocionals de la relació.

• Ara són més grans; una viu ja amb ella, l’altra comparteix temps amb tots dos progenitors.

7.8. Recuperació i vida després

• Des del 2018, Gemma ha reconstruït la seva vida:

- ha tornat a treballar, - té xarxa d’amics, família i activitats (concerts, etc.), - diu que fins i tot la seva cara ha canviat: ha recuperat llum.

• El llibre es ven a Amazon (versió física i ebook) i vol ser una eina pràctica per a altres dones que sospitin que viuen una relació narcisista o tòxica.

"Sé què és viure dins d’aquest forat i no ho recomano a ningú. Si puc ajudar una sola dona a obrir els ulls, ja haurà valgut la pena."

8. Recursos d’ajuda i serveis disponibles

8.1. Recursos generals (Catalunya)

• Línia d’atenció a la violència masclista:

- 900 900 120 (gratuïta, confidencial, 24/7, tot l’any; també per correu electrònic).

• 112: emergències (crits, agressions, perill imminent, també per part del veïnat).
• Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE):

- 16 serveis arreu del país, per a la recuperació integral de dones i de fills/es, - no cal haver denunciat l’agressor per accedir-hi.

• 012 – La millor resposta: informació general i derivació a recursos (habitatge, consum, violències, etc.).

8.2. Recursos locals a Vilassar de Mar

• CIAT – Servei d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Vilassar de Mar:

- telèfon: 93 168 99 92, - ubicació: Espai Nou Centre, a l’edifici del Mercat Municipal de Vilassar (compartit amb Serveis Socials), - acollida, assessorament jurídic, suport psicològic i social.

• Serveis Socials municipals:

- porta d’entrada per a qualsevol persona que pateixi violència o sospiti que en pateix, - acollida d’urgència dins l’horari d’atenció.

• Policia local de Vilassar de Mar:

- telèfon: 93 754 10 20, - seguiment d’ordres d’allunyament i dispositius de protecció.

• CAP de Vilassar de Mar (doctor Marriera):

- detecció de casos des de l’àmbit sanitari, - derivació al Circuit de Violència.

• Carpa informativa 25N (cada any al novembre):

- informació de recursos públics, - material divulgatiu i cartelleria específica (per ex., interpel·lant directament els homes: “Homes, ei, on sou?”).

9. Interlocutors principals

• Jaume Cabot – conductor de Parlant de tot (Vilassar Ràdio)
• Joan Escofet – cap de serveis informatius de Vilassar Ràdio
• Marta Rovira – regidora de Feminismes i LGBTI+ de l’Ajuntament de Vilassar de Mar
• Tània Flores – tècnica de Feminismes i LGBTI+ i del CIAT
• Montse Santellas – entitat Viladona
• Senaida Serrano – Assemblea Feminista
• Gent Eli – agent dels Mossos d’Esquadra (GAV)
• Inès – treballadora social de Serveis Socials
• Sofia i Alba – professionals joves del CIAT
• Adrià Díaz – actor de l’obra “La Corda”
• Alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot (Júlia, Aran, Gisela, Marta)
• Gemma Manyosa – autora de “Último Destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva”

Tags

Seccions (amb temps aproximats)

Les franges són aproximades, basades en els timestamps donats.

1. Presentació de l’especial 25N

Inici: 0 Final: 203 Títol: Presentació del programa i objectius del 25N Resum: Es contextualitza el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Jaume Cabot explica l’estructura del programa: entrevistes institucionals, Circuit de Violència, joves dels instituts i el testimoni de la Gemma Manyosa. Es remarca que és el programa que menys agrada fer perquè hauria de ser innecessari.

2. Salutació inicial i reflexió mediàtica

Inici: 239 Final: 307 Títol: Mitjans i la punta de l’iceberg Resum: Amb Joan Escofet es reflexiona sobre com els mitjans de comunicació centren l’atenció en els assassinats i no en la violència quotidiana que hi ha “sota l’aigua” de l’iceberg. S’introdueix la idea de fer visible tota la gamma de violències i no només els casos més extrems.

3. Ajuntament i CIAT: dades i circuit local

Inici: 307 Final: 717 Títol: Violència masclista a Vilassar de Mar: CIAT i Regidoria Resum: La regidora Marta Rovira i la tècnica Tània Flores expliquen la tasca de la Regidoria de Feminismes i LGBTI+ i del CIAT. Es donen dades: 142 casos atesos el 2025, 66% de violència masclista; augment de la proporció de casos de violència respecte 2024. Es descriu el circuit d’acollida (entrada per iniciativa pròpia o derivació de serveis) i s’explica la violència múltiple (psicològica, econòmica, ambiental, vicària). També es parla del vincle entre violència, pobresa femenina i llars monoparentals.

4. Cooperació institucional i percepció social

Inici: 717 Final: 1078 Títol: Xarxa de serveis, pobresa i joves negacionistes Resum: Es comenta el funcionament coordinat de Serveis Socials, CIAT, Mossos d’Esquadra, policia local i CAP de Vilassar de Mar. Es posa èmfasi en l’impagament de pensions com a violència econòmica. Es tracta la violència vicària i el rol dels fills com a “arma”. S’alerta sobre l’augment de casos greus i la presència de dispositius de teleassistència per a dones en alt risc. Es parla de franges d’edat (especialment dones de 40–50 anys) i de la situació preocupant dels joves, amb dades com que un de cada quatre nega l’existència de la violència masclista.

5. Evolució del CIAT i bossa oculta de casos

Inici: 1078 Final: 1417 Títol: Evolució del CIAT, visibilitat i casos no denunciats Resum: Tània Flores explica l’evolució del CIAT des de 2017, el trasllat a Espai Galvany i després a Espai Nou Centre que li ha donat més visibilitat i ha augmentat el nombre de consultes. Es distingeixen dones que arriben sabent que han patit violència i d’altres que ho descobreixen a mesura que s’“estira del fil”. Es parla de la bossa de casos no manifestats (situacions puntuals, violència econòmica assumida com a “normal”) i de la dificultat de quantificar la violència que no es denuncia.

6. Marc legal i manca de recursos judicials

Inici: 1417 Final: 1582 Títol: Llei, jutjats especialitzats i revictimització Resum: Es comenten dades de denúncies a Catalunya (augment del 33% en 10 anys, lleu descens del 0,3% respecte l’any anterior). Es parla de la reforma tècnica de la llei catalana de violència masclista i s’insisteix que el problema principal és la lentitud i manca de recursos de la justícia: calen jutjats especialitzats, formació i evitar la revictimització de les dones als jutjats.

7. Conscienciació i drets de les dones

Inici: 1439 Final: 1697 Títol: Més consciència femenina, bretxa amb els homes i recursos de suport Resum: Marta Rovira, des de la seva mirada de sociòloga, explica com posar nom a les violències ajuda les dones a reconèixer-les. Es compara la generació actual amb la del franquisme, on es normalitzaven pràctiques com la violència obstètrica. S’apunta la bretxa de gènere en consciència entre nois i noies joves. Es fa una crida als homes i a les administracions. S’ofereix informació clau: telèfon 900 900 120, funcionament del CIAT (acollida, derivació a psicòloga i jurista, coordinacions trimestrals amb Mossos i policia local). Es tanca la taula agraint la feina de la Tània i Marta.

8. Falques institucionals i publicitat

Inici: 1722 Final: 1923 Títol: Falques sobre serveis contra la violència i altres campanyes Resum: Emissió de falques institucionals de la Generalitat i altres organismes: serveis Punt CIAT / SIE, telèfon 900 900 120, campanyes de lectura, reciclatge tèxtil, regulació de lloguers, promoció de làctics i fruites, etc. Serveixen per recordar recursos públics i altres iniciatives socials.

9. Taula amb entitats feministes de Vilassar de Mar

Inici: 1923 Final: 3173 Títol: Viladona i Assemblea Feminista: activisme, joves i mitjans Resum: Montse Santellas (Viladona) i Senaida Serrano (Assemblea Feminista) expliquen la seva llarga trajectòria: participació en el primer Circuit de Violències, organització d’actes del 8M i 25N, cicles de cinema, conferències sobre pornografia i OnlyFans, presentacions amb jutgesses. Alerten sobre la desmobilització i el negacionisme d’una part del jovent, la influència de les noves tecnologies i xarxes socials, i la naturalització de la pornografia com a educació sexual. Denuncien la minimització mediàtica de la violència i aporten dades alarmants (80% dones amb discapacitat víctimes, 14 violacions diàries, agressions a manifestants feministes). Reclamen formació en gènere per jutges i jutgesses i mantenen una postura combativa però esperançada. Recorden l’acte central del 24 al vespre i la concentració mensual a la plaça de l’Ajuntament.

10. Butlletí informatiu i recordatori dels actes locals del 25N

Inici: 3195 Final: 3431 Títol: Informatiu: actes del 25N, fiscal general i altres notícies Resum: En Robert Maz fa un butlletí des de l’estudi central: repàs dels actes del 25N a Vilassar de Mar (carpa informativa, programa especial de Parlant de tot, lectura del manifest institucional per les regidores, Hora del Conte especial a la Biblioteca Ernest Lluc). Inclou notícies estatals: proposta de Teresa Pere Mato com a nova fiscal general de l’Estat, l’ERO de Telefònica (5.319 acomiadaments), llista vermella de patrimoni d’Hispania Nostra, i resultat esportiu de l’Espanyol.

11. Falques de ràdio i campanyes diverses

Inici: 3431 Final: 3613 Títol: Identificatius de Vilassar Ràdio i campanyes institucionals Resum: S’emet l’indicatiu de Vilassar Ràdio, falques sobre comerç de proximitat a Vilassar de Mar, programa nàutic Randa Mar, campanya de consum responsable pel Black Friday i serveis contra la violència masclista (SIE, 900 900 120). Serveix per situar l’emissora com a ràdio de proximitat.

12. Presentació del Circuit de Violència (segona hora)

Inici: 3613 Final: 3711 Títol: Inici de la segona part: taula del Circuit de Violències Resum: Jaume Cabot obre la segona part del programa (a partir de les 11 h) i presenta la taula del Circuit de Violència amb representants de Mossos (GAV), Serveis Socials i CIAT. S’explica que el CAP de Vilassar de Mar i la policia local no hi han pogut ser per motius d’agenda.

13. Funcionament diari del Circuit de Violència

Inici: 3711 Final: 3929 Títol: Mossos, Serveis Socials i CIAT: com s’actua en el dia a dia Resum: La gent Eli (Mossos), la Inès (Serveis Socials) i la Sofia i l’Alba (CIAT) descriuen el seu paper: primera línia de trinxera en emergències (Mossos al carrer), seguiment de casos, acollida social, derivacions internes. Es parla de violència múltiple i de com petites situacions (impagament de pensions, deutes, obstacles de cura) són violència econòmica, psicològica i ambiental alhora. Es destaca que treballar coordinadament fa que la xarxa sigui més efectiva.

14. Jovent, tecnologies i optimisme prudent

Inici: 3929 Final: 4233 Títol: Mirada de professionals joves i ús de xarxes de control Resum: L’Alba i la Sofia, professionals joves del CIAT, aporten una visió més optimista sobre el jovent, tot i reconèixer la polarització i conductes preocupants: compartir ubicació 24/7, contrasenyes, normalització del control. Expliquen experiències en punts liles on els nois arriben a vegades amb actitud defensiva però acaben escoltant. La Inès matisa amb una mirada més realista: les xarxes i la intel·ligència artificial amplifiquen riscos i conductes de control, sobretot en relacions adolescents.

15. Denúncia, por i importància de demanar ajuda

Inici: 4233 Final: 4636 Títol: Denúncia, ordres de protecció i dificultats per trencar Resum: La gent Eli explica que no totes les dones denuncien a la primera; moltes retiren la denúncia al jutjat per por, dependència econòmica, embaràs, ser el pare dels fills, etc. Reforça que l’ordre d’allunyament serveix, malgrat que alguns agressors o víctimes la incompleixin. Subratlla que el primer pas és reconèixer la violència i parlar-ne amb algun servei. Es destaca que quedar-se en silenci no soluciona res.

16. Paper del veïnat i responsabilitat cívica

Inici: 4636 Final: 4750 Títol: Quan la violència és al costat de casa: truca al 112 Resum: Es parla de la por del veïnat a intervenir quan sent crits o cops. Es recorda que la violència masclista és un delicte públic i que la forma més segura i efectiva d’actuar és trucar al 112, sense necessitat d’identificar-se, indicant el pis i el que s’està sentint.

17. Impacte sobre infants i adolescents

Inici: 4872 Final: 5116 Títol: Trauma infantil, culpabilitat i recuperació Resum: La psicòloga infantil del CIAT explica com infants de mares que han patit violència carreguen sovint una forta culpabilitat (pel divorci, pel que passa a casa). Es treballa perquè entenguin que no és culpa seva i perquè les mares tinguin eines per acompanyar-los. Afirma que la majoria d’infants es poden recuperar i tenir una vida normal amb el suport adequat.

18. Telèfons i punts d’entrada al circuit

Inici: 5116 Final: 5222 Títol: Com activar el circuit: telèfons i serveis Resum: Es llisten i expliquen les vies d’entrada al Circuit de Violència:

• Telèfon 900 900 120 (Generalitat, 24/7).
• Telèfon del CIAT: 93 168 99 92.
• Policia local de Vilassar de Mar: 93 754 10 20.
• CAP de Vilassar de Mar com a porta sanitària.

La Inès subratlla: “El més important és que vinguin als Serveis Socials; si pateixen violència, les atenem sigui qui sigui i com sigui”.

19. Falques institucionals (segona tongada)

Inici: 5252 Final: 5420 Títol: Recordatori de serveis contra la violència i campanyes Resum: Noves falques: campanya de fruita infantil, recordatori dels Punt CIAT / SIE, telèfon 900 900 120, falques de consum responsable per Black Friday i ajuts rurals. S’actualitza la presència de recursos contra la violència masclista.

20. Presentació de la tertúlia jove

Inici: 5420 Final: 5502 Títol: Arrenca la tertúlia jove amb alumnes de 4t d’ESO Resum: Jaume Cabot presenta les quatre alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot (Júlia, Aran, Gisela, Marta) i introduiex el focus juvenil: com viuen la violència masclista i les relacions. Anuncia que abans de la tertúlia parlaran amb Adrià Díaz, actor de “La Corda”.

21. Entrevista amb Adrià Díaz sobre “La Corda”

Inici: 5502 Final: 6783 Títol: “La Corda”: teatre per detectar relacions tòxiques Resum: Adrià Díaz explica l’argument de “La Corda”: un monòleg que mostra un noi obsessionat amb la seva parella, que la controla i la manipula sota la idea distorsionada de “confiança com una corda”. L’alumnat hi participa activament suggerint accions que, en realitat, alimenten la toxicitat (trucar al fix, fer videotrucades per comprovar on és, etc.). Després, en el debat, es revelen aquestes actituds com a red flags. Les alumnes comparteixen com ho van viure i com el debat va continuar entre amigues i famílies.

22. Informatiu del migdia i actes del 25N

Inici: 6795 Final: 7043 Títol: Informatiu de migdia: dades del CIAT i crònica local Resum: Butlletí de migdia: repàs de dades del CIAT de Vilassar de Mar (142 casos, 94 de violència masclista), 86 expedients actius, predomini de violència múltiple. Es recorda la carpa informativa i la lectura del Manifest Institucional a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Altres notícies: nomenament de Teresa Pere Mato com a fiscal general, ERO de Telefònica, dies addicionals de pesca per a la flota catalana.

23. Falques finals i anunci de la tercera hora

Inici: 7043 Final: 7168 Títol: Transició a la darrera hora: consum responsable i serveis SIE Resum: Falques sobre cinema en català, programa “Històries de Mar i de Dalt”, consum responsable per Black Friday, i recordatori dels Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE). L’indicatiu de Parlant de tot – Especial 25N dóna pas a l’última hora del programa.

24. Tertúlia jove: relacions, control i pressió social

Inici: 7168 Final: 8389 Títol: Tertúlia jove amb 4t d’ESO: amor, control i violència Resum: Les quatre alumnes de 4t d’ESO del Pere Ribot reflexionen sobre:

• Pressió estètica: volen “estar guapes” per elles mateixes, no per agradar a la parella.
• Control digital: debaten sobre compartir ubicació i contrasenyes; algunes ho veuen acceptable si és acordat i limitat, però reconeixen que sovint és control disfressat d’amor.
• Relacions tòxiques d’amigues: intenten fer veure la toxicitat però es troben que moltes ho normalitzen.
• Negacionisme entre joves: aporten exemples de companys que diuen que el feminisme “ja no cal” i que “ja hi ha igualtat”. Ho atribueixen a manca de pensament crític i a la influència de discursos de xarxes i política.
• Transport públic i por nocturna: expliquen situacions d’assetjament verbal, preferència d’anar en grup, trucar els pares o compartir ubicació per seguretat.
• Esport i gènere: relaten comentaris homòfobs contra nois que practiquen natació artística o ballet. Reivindiquen el respecte a tots els esports independentment del gènere.

Tanquen expressant un optimisme moderat: veuen molts retrocessos però creuen que amb educació des de petits es pot millorar.

25. Tancament del programa i pas a l’entrevista enregistrada

Inici: 8389 Final: 8469 Títol: Agraïments i introducció al testimoni de Gemma Manyosa Resum: Jaume Cabot agraeix l’alumnat, l’equip de Vilassar Ràdio, la tècnica Tània Flores i totes les persones que han passat pel programa. Recorda que es desplaçaran a la plaça de l’Ajuntament per la lectura del manifest. Introduiex l’entrevista enregistrada a Gemma Manyosa, supervivent d’una relació amb un home narcisista i autora de “Último Destino Belice”.

26. Entrevista a Gemma Manyosa: red flags i violència narcisista

Inici: 8477 Final: 10081 Títol: “Último Destino Belice”: detectar red flags i sortir-ne viva Resum: La Gemma Manyosa relata com, a partir d’una relació amb una persona narcisista, va començar a escriure per canalitzar el dolor i, amb els anys, això esdevé el llibre “Último Destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva”. No és una autobiografia estricta, sinó una guia basada en experiències pròpies i alienes per ajudar dones a identificar senyals d’alerta (red flags) i trencar la relació. Parla de la violència econòmica (ella no treballava i depenia de la parella), de la dificultat de fer veure la violència a l’entorn, i de com la imatge pública de la parella era aparentment perfecta. Reivindica l’ús de l’humor negre per empoderar la víctima i ridiculitzar l’agressor. Explica el paper terapèutic de la música de Love of Lesbian i el significat simbòlic de Belice com a lloc imaginari de calma. Subratlla la importància de demanar ajuda professional i d’entendre que les dones són supervivents, no víctimes. El llibre es pot trobar a Amazon en paper i ebook.

27. Cloenda musical i connexió amb la lectura del manifest

Inici: 10081 Final: 10332 (fi) Títol: Cloenda de l’especial 25N i cançó “Ella” de Bebe Resum: Jaume Cabot tanca l’edició número 2255 de Parlant de tot recordant que és un programa que voldrien deixar de fer el 25N, però que serà necessari mentre hi hagi violència envers les dones. Agraeix de nou tot l’equip tècnic i convidats i ordena gairebé en to afectuós: “Sigueu tots i totes molt i molt feliços.” Finalitza amb la cançó “Ella” de Bebe, un himne d’empoderament femení, i enllaça amb la connexió des de la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar per seguir en directe la lectura del Manifest Institucional contra les violències masclistes.

Aquest resum recull els eixos principals del podcast: la realitat local de la violència masclista a Vilassar de Mar, el funcionament del Circuit de Violència, la mirada i el treball de les entitats feministes, la importància de la prevenció amb el jovent i la força dels testimonis en primera persona per trencar el silenci i generar canvis reals.