#21 - EP #20 | Jove cuiner, restaurant propi i cuina catalana amb Xavier Corona

La Mar i en Guillem presenten l’episodi des del restaurant **El Nou Farcell** de Mataró, amb públic al local. Fan tertúlia distesa sobre el cap de setmana, una barbacoa i les primeres anècdotes de nit. Presenten el convidat, **Xavier Corona**, cuiner i responsable del restaurant, i comenten el seu ritme de feina i els pocs dies de festa que té.

Parlen de la passió del Xavier per la restauració i del seu horari: treballa caps de setmana i gairebé cada dia, amb només un dia i mig de festa. A continuació, els presentadors deriven cap a la seva rutina de gravar coincidint amb partits del **Barça**, comenten pronòstics, jugadors (Raphinha, Pedri, Araújo) i el tema de la baixa per salut mental d’aquest últim.

La Mar comença el bloc de preguntes sobre la història del **Nou Farcell**. El Xavier explica que amb **21 anys** passa de treballar al restaurant (abans anomenat *Farsell*) a quedar-se’l en traspàs. Tenia previst marxar a Irlanda per aprendre anglès, però el seu pare li proposa agafar el negoci. El procés és ràpid però il·lusionant, i gaudeix veient el canvi físic del local.

El Xavier descriu el **xoc de responsabilitats**: tractar amb bancs, assegurances, gestories, proveïdors i tota la gestió invisible del dia a dia. Tot i ser molt jove, explica que un cop la gent veu que domina el que fa, el respecten i fins i tot l’admiren. Alguns clients se sorprenen que el responsable sigui tan jove, però ho viuen com un gest de valentia. Ell defensa que és tan valent fer-ho ara com als 50 anys, encara que de jove tens menys càrregues.

Recorden la **inauguració del 12 d’abril de 2024**, on la Mar i en Guillem hi van assistir. Expliquen l’ambient ple de gent, el picoteig (braves, croquetes, cerveses) i una anècdota: la Mar va ser la primera clienta a trencar una copa, moment que li va generar molta vergonya. També rememoren sopars de Nadal d’amics i la final d’un partit del Barça vista al restaurant, amb dues sales i pantalles desincronitzades, cosa que va crear escenes còmiques.

En Guillem comenta el cas del creador de contingut Nil Ojeda, que recorre el món per obrir una pizzeria, i pregunta al Xavier com es va inspirar ell. El Xavier explica que va estudiar **Direcció de Cuina a Barcelona**, ha treballat en tres restaurants i que ha après més a la pràctica que a l’escola. Defineix la seva proposta com a **cuina mediterrània i catalana**, amb plats de producte. El seu plat favorit de la carta és el **pop a la brasa amb papada a baixa temperatura i parmentier**. Fa referència a un clip del xef Marc Ribas criticant el pop amb puré com a tòpic, però defensa que al Nou Farcell tot es cou i s’elabora a consciència. Reivindica també la presència de **peus de porc** i plats catalans a la carta.

Detalla l’origen del producte: el peix ve de la peixateria de **Plaça Cuba** de Mataró, la verdura de la **Plaça Gran** i la carn, majoritàriament, de Catalunya. Intenten fer el màxim **quilòmetre zero**, sobretot a la carta, encara que els preus a vegades obliguen a buscar alternatives. Parlen de la forta **inflació**, amb pujades destacades en l’oli (que ara es modera una mica), però també en altres productes, i de com això obliga a revisar preus, sobretot en plats molt cars com el pop, que no poden incloure en el menú diari.

La conversa es centra en la **dificultat de construir un equip estable** en hostaleria. El Xavier explica que hi ha molta rotació; un amic seu, l’Ilias, l’ha acompanyat per diferents restaurants però finalment ha deixat el sector. Calculen quants treballadors han passat per cuina i sala en un any. Parlen dels horaris reals: el Xavier arriba entre les 9 i les 11 segons el dia, marxa cap a les 17:30–18:00 i sovint es queda també al torn de nit. Aclara que intenta respectar els horaris del personal i que, dins el sector, “al Nou Farcell es viu bé”, però reconeix que ell mateix passa molts dies sencers al restaurant.

La Mar destaca la bona ubicació del restaurant al centre de Mataró i pregunta per la competència. El Xavier afirma que hi ha **3 o 4 restaurants molt bons** a la zona, però que no els veu com a rivals, sinó com a **aliats**: es coneixen, es donen un cop de mà i fins i tot fan reunions conjuntes per fires. Comparen amb la realitat de **Vilassar de Mar**, on també hi ha molt bon nivell gastronòmic. La conversa deriva a la **fragilitat econòmica** dels restaurants independents: lloguer, llum, sous i matèria primera fan molt difícil que siguin tan rendibles com la gent es pensa. El Xavier diu que la part econòmica és la que més angoixa li genera.

Comentan que el Nou Farcell és un **restaurant molt d’hivern**, amb espai tancat, brasa i ambient acollidor, que convida especialment a Nadal i en èpoques fredes. També parlen del repte dels costos energètics: aire condicionat a l’estiu i calefacció a l’hivern. La Mar i en Guillem insinuen que repetiran sopar al local, reforçant la imatge del restaurant com a punt de trobada.

La Mar planteja un **test encadenat** perquè el Xavier es quedi amb el seu restaurant preferit de **Vilassar de Mar**, fent-lo triar entre parelles successives. Comencen amb **Terral vs Llume** (triar Terral perquè no ha anat al Llume), passen per **El Sot, Benparit, La Niña de Mònica, Botavaro, Enxaneta, Caltito i Salvana**. El Xavier parla bé de tots, especialment del **Benparit** (conceptes de platillos i tapes modernes) i de **La Niña** (que recomana molt). Finalment, acaba escollint el **Verdaguer** per sobre de la resta, justificant que hi ha après moltíssim i que és el seu restaurant de referència a Vilassar.

En Guillem proposa un joc per escollir entre **plats típics catalans**: escudella i carn d’olla, botifarra amb mongetes, fricandó, suquet de peix, arròs caldós, canelons de Sant Esteve, pollastre a la cassola, xai al forn, fideuada, bacallà amb samfaina, espinacs a la catalana, peus de porc, vedella amb bolets, llosa de llauna, conill, gambes a la planxa, calçots… Després de moltes eliminatòries, el plat guanyador per al Xavier és el **xai al forn**, tot i que concedeix que els **canelons** també el fan dubtar. La Mar confessa ser fan absoluta dels **canelons** i dels **calçots**, que associa al concepte de calçotada amb amics i família. Pel que fa a postres, el Xavier es queda amb el **xuxu de crema** com a favorit del Nou Farcell, tot i que també hi ha pastís de formatge, xurros amb xocolata i coulant, i admet que ell no és gaire de xocolata molt intensa.

Inicien la secció de la **cistella vermella al cap** de la Mar. El Xavier ha d’intentar encistellar boles; si encerta, respon en Guillem; si falla, respon ell. Surt un seguit de preguntes més personals o incòmodes: • *“Quin ha estat el teu crush més improbable?”* – la respon en Guillem, donant només inicials. • *“Hi ha algun plat que has mantingut a la carta només perquè a algú li feia il·lusió però tu l’odies?”* – el Xavier confessa que l’**steak tàrtar** segueix a la carta sobretot perquè agrada a la seva família, però que ell troba feixuc preparar-lo. • *“Has pensat a tancar alguna vegada des que vas obrir?”* – respon sincerament que **sí**, per la pressió, els nervis i l’ansietat, sobretot quan van sorgint problemes amb el temps. No obstant, els moments bons i les ganes de tirar endavant guanyen. • *“Quina responsabilitat adulta t’agradaria deixar de tenir?”* – el Guillem respon de forma mig seriosa, mig humorística, somiant amb ser milionari i deixar de treballar. • *“Has ignorat mai algú per no haver-li d’explicar alguna cosa?”* – el Guillem admet que sí, que a vegades prefereix no respondre en calent, però que després parla les coses quan és el moment adequat. La secció barreja humor i sinceritat, mostrant el costat més humà del convidat i del presentador.

Canvien de joc i passen al **joc de l’impostor**, inspirat en un trend de TikTok. La mare de la Mar ha preparat sobres amb paraules relacionades amb el món de la restauració; dos papers tenen la mateixa paraula i un té la paraula *“impostor”*. Cada jugador ha de dir paraules relacionades i intentar que no el descobreixin. Ronda 1 – Paraula: **“canelons”** • La Mar, en Guillem i el Xavier diuen paraules com *típic, desembre, blanc, àvia, casolà, gratinat*. • La Mar resulta ser la impostora, però aconsegueix colar-se força bé a la primera ronda. Ronda 2 – Paraula: **“peix al forn”** • El Xavier dona pistes com *Plaça de Cuba, suquet, fresc, mediterrani, atipat, mercat*. • La Mar diu *suquet*, que la delata una mica. • L’impostor finalment és el Xavier, que juga amb la connexió entre plaça de Cuba i peix fresc. Ronda 3 – Paraula: **“menú”** amb doble impostor sorpresa • La mare de la Mar hi ha posat **dos papers d’impostor** sense avisar-los. • Surt un bati-bull de paraules: *producte, nou farcell, varietat, brasa, digital, llegir, recipient, nevera*. • Ningú entén gaire què passa perquè hi ha massa pistes dispars. • Finalment descobreixen que hi havia **dos impostors** i que la paraula real era *“menú”* (menú digital, carta, menú de vins, etc.). La situació genera molts riures i mostra la complicitat entre ells i amb el públic del restaurant.

En la part final, la Mar i en Guillem recuperen preguntes més profundes. El Xavier explica els seus **plans de futur**: • Consolidar que el Nou Farcell funcioni **bé o molt bé**. • A llarg termini, **obrir un altre restaurant**, però sense perdre el vincle amb el comerç de proximitat. Parlen de **Barcelona** i de restaurants que li agraden, com el **Cruix**, que veu molt potent i proper a l’alta cuina de guia Michelin. Comenten també locals de tapes i platillos de moda, com *Barbocato* o les smashburgers de llocs com **Vicio**, però el Xavier es declara més fan de les hamburgueses gruixudes i clàssiques. Explica com s’inspira quan surt a menjar fora: no copia, però recull idees i ingredients per donar-los una volta. Sobre referents, destaca clarament **l’Oriol del Verdaguer**, i l’Anna, com a persones de qui ha après molt i a qui truca quan té problemes. Remarca la importància d’ajudar-se entre restaurants en lloc de competir salvatgement i critica el model de multiplicar locals sense tenir en compte l’impacte sobre els petits negocis. La Mar i en Guillem elogien l’espai del Nou Farcell (lluminós, ben decorat, amb una barra molt cuidada) i el Xavier aprofita els últims segons per **convidar oients i espectadors** a visitar el restaurant. Tanquen l’episodi recordant les xarxes socials del programa, anunciant que no tenen Twitter i acomiadant-se amb un “Visca el Barça”.