Volem saber
"Volem saber" és el programa d'entrevistes que dona veu als protagonistes del nostre dia a dia. Actualitat, entitats, professionals i històries del territori que omplen de vida l’espai local i comarcal. Cada setmana, un nou convidat, una nova mirada… perquè aquí, volem saber-ho tot!
Subscriu-te
#63 - Anatomia del maltracte i com trencar el patró
La locutora de Vilassar Ràdio presenta el programa "Volem saber" i situa el context: s’ha celebrat recentment el Dia Internacional contra el maltractament. Introducció al tema de la violència, sobretot contra les dones, i anunci de l’entrevista amb la Gisneida Buller, autora del llibre *Anatomia del maltrato*.
La Gisneida explica que va créixer en un entorn molt violent: els seus pares es maltractaven mútuament i també maltractaven els fills. Com a nens intentaven intervenir perquè els pares deixessin de barallar-se, sense entendre com podien dir que s’estimaven i alhora agredir-se. Es posa èmfasi en el trauma profund que això genera en la infància.
S’analitza com el maltractament es converteix en un patró conductual transmès generacionalment (avis, pares, fills). La Gisneida admet que va naturalitzar el maltractament i que, en iniciar les seves relacions de parella, repetia el patró viscut a casa. Es comença a apuntar la idea que, per a ella, l’amor incloïa tant carícies com insults i cops.
Es detalla com la Gisneida entenia l’amor com una combinació de bons gestos i violència. Explica la primera relació de parella amb maltractament físic i com, en sortir-ne, creia haver deixat enrere el maltractament. Desconeixia que les formes no físiques (males paraules, control, minimització) també són maltractament.
La conversa se centra en la segona relació de la Gisneida, sense violència física però amb alt grau de control i manipulació. La parella volia saber sempre on era, amb qui anava, i mantenia altres relacions mentre la feia sentir culpable de tot. Es descriuen estratègies com fer-la dubtar de la seva salut mental ("estás loca") i desplaçar sempre la culpa cap a ella.
La Gisneida explica com la manipulació inclou una combinació de lloances i crítiques que desdibuixen la identitat de la víctima. Introduïx el concepte de triangulació: el maltractador sap molt bé què dir per controlar, alternant missatges afectuosos amb desacords i desaprovació. Això facilita que la víctima acabi creient el relat del maltractador.
Es parla del patriarcat a la família d’origen: el pare imposa i la mare no té veu perquè, si s’hi oposa, rep. La Gisneida reconeix que, venint d’aquest context, donava per natural aquest rol. La locutora pregunta com arriba el moment de dir prou i si necessita ajuda externa o suport familiar per adonar-se’n.
La Gisneida relata el punt d’inflexió nou anys després d’iniciar les seves relacions de parella: un matí sent que allò "no és normal" i decideix escoltar aquesta intuïció. Escriu a una amiga que li recomana una psicòloga, qui li mostra que porta tota la vida en relacions de maltractament. Inicia un procés terapèutic i, poc després, marxa de Veneçuela cap a Espanya per allunyar-se del context que alimentava el patró.
La Gisneida insisteix que no es pot sortir del maltractament sense teràpia, perquè cal reconnectar amb la persona real que una és. Explica com, un cop treballat el trauma, comença a relacionar-se des del poder de triar: es dona un temps (uns tres mesos) per conèixer qualsevol possible parella i es permet dir sí o no encara que això contradigui decisions inicials.
En el procés de sanació, la Gisneida descobreix que té una forta ferida de rebuig: qualsevol petit desinterès d’algú que li agrada la fa enfonsar-se desproporcionadament. Comprèn que això prové de la infància i del maltractament viscut, no de les persones noves. Defensa que el maltractament es sana integrant la ferida (mirar-la, sentir el dolor) i no pas evitant-la.
Es parla de com la Gisneida gestiona noves relacions: ella explica obertament que ha estat maltractada i no se’n sent avergonyida. Considera que si la nova parella mostra resistència a aquesta història, aquella relació no és adequada. Anima altres dones a parlar amb franquesa i a veure la reacció de l’altre com un filtre important.
S’incorpora la Ginessa, germana bessona de la Gisneida. Assenyala que la seva germana ha trigat molts anys a poder dir en veu alta que va ser maltractada. Com a bessona, confessa que no es va assabentar del maltractament fins sis anys després, cosa que evidencia el pes del silenci, la vergonya i la desconnexió interna que viuen moltes víctimes.
La Ginessa explica que, en la primera relació de la Gisneida, veia que alguna cosa no anava bé però no n’imaginava la gravetat. En la segona relació era evident l’aïllament, ja que no compartien celebracions familiars. Subratlla que moltes dones no s’atreveixen a reconèixer el maltractament, ni tan sols davant familiars molt propers, per pura vergonya. La Gisneida resumeix-ho amb la idea que el símptoma més greu del maltractament és el silenci.
La locutora recorda el cas d’una dona que va trigar 15 anys a adonar-se del maltractament i va viure tota la infantesa dels fills apallissada. La Gisneida explica com només va poder verbalitzar plenament la seva història quan va fer un màster de coaching, PNL i intel·ligència emocional, en un entorn segur de desenvolupament personal. En canvi, una amiga amb qui ho va compartir anys abans la va jutjar (per no denunciar, per no parlar abans), cosa que li va generar més culpa. D’aquí la importància de triar bé amb qui i on s’explica el que s’ha viscut.
Es comenta que, afortunadament, avui hi ha una mica més de consciència i més dones s’atreveixen a comunicar i denunciar el maltractament. La locutora anima les possibles víctimes a no esperar més per denunciar i buscar ajuda. La Gisneida explica que el seu mètode de treball combina teràpia amb creativitat i art per abordar el trauma d’una manera diferent, transformant la visió de la ferida i facilitant la sanació.
Es torna a la història familiar: els tres germans veien les baralles i intentaven separar els pares. De grans, les ferides es manifesten de forma diferent en cadascú. La Ginessa relata que també va viure una relació de maltractament verbal que va acabar derivant en agressió física; en aquell moment va decidir marxar, projectant-hi la història viscuda amb la mare. Tot i així, reconeix que no va detectar prou les senyals de la seva germana i que, de vegades, podia haver-la jutjat en lloc d’acompanyar-la.
Es reflexiona sobre l’impacte de sèries i culebrots llatinoamericans on el "machito" és glorificat i la violència (com la bufetada) es presenta com a part de la passió i l’amor. La locutora mostra la seva incomprensió davant del fet que aquestes històries tinguin tant d’èxit, especialment entre dones, i les defineix com un autèntic cant al masclisme i a la violència masclista. Això s’identifica com un reflex de la forta presència del patriarcat a nivell social.
La conversa s’acaba per falta de temps. Es presenta el llibre *Anatomia del maltrato* com una guia d’autoajuda amb preguntes i exercicis per detectar si s’està vivint maltractament i començar a prendre consciència. La locutora agraeix la presència de la Gisneida i la Ginessa a Vilassar Ràdio i lamenta que encara avui calgui parlar d’aquests temes. El missatge final és d’esperança: és possible viure amb condicions dignes i aspirar a una felicitat plena un cop s’ha iniciat el procés de sanació i s’ha trencat el silenci.
Context i propòsit de l’entrevista
L’entrevista forma part de Volem saber, l’espai setmanal d’entrevistes de Vilassar Ràdio. En aquesta edició, coincidint amb el Dia Internacional contra el maltractament, es parla del maltractament masclista a partir del testimoni directe de la Gisneida Buller, autora del llibre Anatomia del maltrato, i de la seva germana bessona Ginessa.
L’objectiu central és visibilitzar les múltiples formes de maltractament, entendre com es generen i perpetuen aquests patrons, i com és possible sortir-ne i sanar amb ajuda terapèutica i treball personal.
1. Infància en un entorn violent i normalització del maltractament
Violència familiar d’origen
La Gisneida explica que va créixer en un entorn molt violent:
- Els seus pares es maltractaven mútuament (físicament i verbalment).
- Els tres germans (ella, la seva germana bessona i el germà gran) també rebien maltractament.
- De petits intentaven separar els pares i evitar les baralles.
"Es complejo para un niño comprender esto... genera un trauma muy fuerte en la infancia."
Aquesta exposició continuada a la violència genera:
- Trauma infantil.
- Dificultat per entendre l’afecte: com pot algú dir que t’estima i alhora colpejar-te o insultar-te?
- Una confusió profunda sobre què és l’amor i què és el respecte.
Repetició de patrons i transmissió generacional
Es destaca que el maltractament no neix de zero, sinó que sovint:
- Ve de pares que també van ser maltractats, amb infàncies de pobresa i violència.
- Es converteix en un patró conductual repetit generació rere generació (avis, pares, fills).
La Gisneida reconeix que va naturalitzar el maltractament fins al punt de:
- Buscar parelles que reproduïen aquell patró.
- Associar amor amb una barreja de carícies, paraules boniques, però també insults i cops.
2. Tipus de maltractament i dificultat per detectar-lo
De la violència física a la psicològica
La Gisneida descriu tres grans etapes en les seves relacions:
- Primera relació:
- Maltractament físic clar (cops, agressions). - Li era evident que estava sent maltractada perquè «et fa mal el cos».
- Segona relació:
- Sense cops, però amb aïllament i control (amb qui vas, com vesteixes, amb qui surts, qui són els teus amics). - No identificava això com a maltractament.
- Tercera experiència:
- Sense prohibicions explícites sobre com vestir o maquillar-se, però amb una energia de control enorme. - La parella volia saber on anava, amb qui, com, i mantenia altres relacions fortuïtes. - Practicava la culpabilització constant ("estás loca", "és culpa teva") i la triangulació per manipular-la.
La gran presa de consciència arriba quan, en anar al psicòleg, li diuen que tota la seva vida de parella ha estat marcada pel maltractament, no només la relació amb violència física.
Maltractament psicològic i verbal
El programa subratlla que el maltractament no és només físic:
- Inclou:
- Insults, menyspreus i burles constants ("ets tonta", "no serveixes"). - Control de la roba, del maquillatge, de les amistats i de la sortida de casa. - Exigència d’explicacions excessives per tot. - Minimització, gaslighting i desautorització de la percepció pròpia.
- La Gisneida explica la dinàmica de la triangulació i la manipulació:
- El maltractador combina paraules afectuoses ("t’estimo", "m’encantes") amb crítiques i control. - Això fa que la víctima es desdibuixi i acabi creient el relat del maltractador.
Interiorització de la culpa
Es remarca com la repetició de missatges com "tu eres tonta" acaba generant:
- Auto-culpa: pensar que el problema és d’una mateixa.
- Dificultat per defensar-se, perquè el maltractador sap argumentar molt bé i girar qualsevol situació contra la víctima.
3. Punt d’inflexió i procés de sortida del maltractament
El moment d’escoltar la intuïció
Després de nou anys en relacions de maltractament (set anys amb una parella i després una altra relació també tòxica), arriba un punt clau:
- Un dia, la Gisneida es desperta i pensa: "Això no és normal".
- Escriu a una amiga que anava a una psicòloga.
- La psicòloga li fa veure que tota la seva vida de parella ha estat marcada pel maltractament.
- A partir d’aquí comença un treball terapèutic intens.
La importància de la teràpia
La Gisneida és molt contundent:
"No hay forma de salir sin terapia."
Segons ella, cal:
- Una persona professional que t’ajudi a reconnectar amb la teva veritable identitat.
- Comprendre i reprocessar les ferides infantils (rebuig, abandonament, violència).
- Deixar de viure en funció de la parella i recuperar el poder intern.
També explica que, dos mesos després d’iniciar aquest procés, es trasllada a Espanya (és originària de Veneçuela), aprofitant també el context polític del país, però sobretot per sortir del context familiar i relacional que alimentava el patró de maltractament.
4. Reconstrucció personal i noves relacions
Relacionar-se després del maltractament
Quan intenta relacionar-se novament, la Gisneida observa canvis importants:
- Abans es relacionava des de la por i el trauma.
- Ara se sent capaç de triar i no només d’acceptar el que arriba.
Estratègies que aplica:
- Donar-se uns tres mesos aproximadament per conèixer bé la persona abans de comprometre’s.
- Permetre’s dir sí o no encara que abans pensés el contrari.
- Reconèixer si una persona pot ser una parella potencial sana, i si no ho és, marxar sense culpabilitat.
Treball sobre la ferida del rebuig
Durant el procés de sanació descobreix que:
- Davant un rebuig mínim (per exemple, algú que li agrada i no li correspon), es venia emocionalment avall com si s’acabés una relació de tota la vida.
- Això no tenia a veure amb la persona nova, sinó amb la seva ferida de rebuig infantil.
Per sanar-ho, defensa que cal:
- Integrar la ferida, no ignorar-la.
- Mirar-la de cara, sentir el dolor i elaborar-lo, en lloc de deixar-lo aparcat.
Explicar la pròpia història a la nova parella
La Gisneida no amaga el seu passat:
- Explica obertament a possibles parelles que ha estat dona maltractada.
- Considera que si l’altra persona no és receptiva a aquesta història, "per ahí no es".
Missatge clau per a altres víctimes:
Si una persona mostra resistència al teu relat de maltractament, no és la persona adequada.
5. La mirada de la germana bessona i el pes del silenci
La perspectiva de la Ginessa
La Ginessa intervé per aportar la seva visió com a germana bessona:
- Confessa que, malgrat estar "100% disponible" per a la seva germana, no va saber que havia estat maltractada fins sis anys després.
- En la primera relació de la Gisneida no en va conèixer la profunditat del maltractament.
- En la segona relació, amb aïllament, sí que ho percep clarament: no la veia, no celebraven aniversaris ni festes juntes.
Subratlla que hi ha moltes dones que no s’atreveixen a dir que són maltractades ni tan sols als familiars més propers, per vergonya.
El silenci com a símptoma greu
La Gisneida afirma al llibre, i ho repeteix a l’entrevista, que:
"El síntoma más grave del maltrato es el silencio."
- El silenci allarga els anys de tortura.
- Explicar-ho en un espai segur és el primer pas per sortir-ne.
La presentadora recorda un cas antic d’una dona que va trigar 15 anys a adonar-se de la situació i, quan ho va fer, els fills ja marxaven de casa. Va viure tota la infantesa dels fills "apallissada".
La importància de l’espai segur
La Gisneida explica que va poder verbalitzar amb plenitud la seva història quan va cursar un màster en coaching, PNL i intel·ligència emocional:
- Els primers sis mesos eren d’autotreball profund.
- Es va "obrir en canal" en un entorn segur, on va trobar:
- Altres persones amb històries similars. - Professionals i companys que la van ajudar a sanar sense jutjar.
Abans ho havia intentat explicar a una amiga, però aquesta:
- Va reaccionar amb incomprensió i judici ("com no vas denunciar?", "com no ho vas dir abans?").
- Això li va fer sentir més culpa i pitjor.
D’aquí la conclusió:
- No s’ha de parlar d’aquests temes amb tothom.
- Cal trobar un context segur i no jutjador (terapeutes, grups, professionals especialitzats).
6. Context social, patriarcat i cultura
Patriarcat familiar
La presentadora assenyala que la Gisneida ve d’un patriarcat molt marcat:
- A casa "es feia el que deia el pare".
- La mare no tenia veu ni vot i era la víctima directa.
- Això consolidava l’ideal que l’home domina i la dona pateix.
Cultura audiovisual i normalització del masclisme
Es debat també sobre:
- Sèries i culebrots llatinoamericans (Veneçuela, Bolívia, etc.) on el "machito" és glorificat.
- L’ús de la bufetada com a expressió narrativa d’autoritat masculina.
- L’alta audiència d’aquestes produccions, fins i tot entre dones, com un reflex de la normalització social de la violència masclista.
La locutora ho defineix com un "cant al masclisme i a la violència masclista" que li costa entendre que pugui ser consumit amb entusiasme.
7. Sanació, creativitat i el llibre Anatomia del maltrato
El camí cap a la vida plena
La conversa tanca amb un missatge esperançador:
- És possible viure una vida plena i feliç després del maltractament.
- Requereix:
- Teràpia i desenvolupament personal. - Afrontar el passat i les ferides. - Reconnectar amb la creativitat com a via de transformació.
La Gisneida explica que el seu mètode terapèutic integra:
- Treball terapèutic profund.
- Ús de la creativitat i l’art per entrar al trauma i al dolor des d’un angle diferent, transformant la ferida en una experiència integrable i no només dolorosa.
El llibre Anatomia del maltrato
El llibre de la Gisneida és presentat com una guia d’autoajuda pràctica:
- Explica la seva història i els patrons de maltractament.
- Inclou preguntes i exercicis de reflexió, perquè el lector pugui:
- Detectar si està vivint alguna forma de maltractament. - Prendre consciència de les red flags. - Començar el camí de sanació i empoderament personal.
La locutora anima especialment:
- Qualsevol persona que estigui vivint una situació similar a buscar ajuda.
- A no esperar més per explicar-ho i, si cal, denunciar.
"La vida es viu una sola vegada, i s’ha de viure amb condicions acceptables i, si pot ser, plena de felicitat."
8. Missatge final a l’audiència
L’entrevista es tanca amb:
- Agraïment a la Gisneida i a la Ginessa per la seva valentia i testimoni a l’antena de Vilassar Ràdio.
- Tristesa per haver de seguir parlant encara avui, en ple segle XXI, d’un problema tan estès com el maltractament.
- Una invitació clara a l’audiència:
- Si algú s’hi veu reflectit, que no es quedi en silenci. - Que busqui ajuda professional, xarxa de suport i espais segurs.
L’espai Volem saber es presenta, així, com un punt de difusió i sensibilització sobre la violència masclista, aprofitant el mitjà radiofònic com a eina per trencar el silenci i oferir referents de superació.