Alba Ruiz Torres presenta el seu univers musical entre el soul, el blues i el compromís social
La saxofonista i cantant prepara Move Ahead (4 de desembre) el seu primer projecte personal, un treball que fusiona soul, blues i jazz amb lletres que parlen de l’amistat, l’empatia i el genocidi de Palestina
La música també pot ser una manera d’explicar el món, reivindicar la memòria i posar paraules a sentiments que sovint costa expressar. Així ho entén Alba Ruiz Torres, saxofonista i cantant que està a punt de presentar Move Ahead, el seu primer projecte personal, en què combina les seves arrels musicals amb una mirada íntima i compromesa amb la realitat que l’envolta.
En una entrevista al Parlant de tot amb Jaume Cabot, l’artista ha explicat que aquest àlbum és el primer en què es mostra sense filtres, després d’haver treballat amb altres músics com a saxofonista i cantant.
«Composo del que m’inspira del meu voltant i em deixo portar»,
El disc neix, precisament, de la voluntat de donar forma a les seves pròpies vivències, emocions i inquietuds.
Després d’acabar la carrera i presentar el seu treball de final de grau, Alba Ruiz Torres va decidir continuar desenvolupant algunes de les composicions que ja havia començat a treballar. El resultat és un projecte que parteix de la seva formació musical, però que explora altres sonoritats.
Tot i haver estudiat jazz, l’artista ha descobert que se sent especialment còmoda amb el soul, el blues i la música d’arrel de Memphis, estils que li permeten connectar amb una expressió més personal i directa. La música negra nord-americana i les seves arrels han esdevingut una font d’inspiració important en aquesta nova etapa.
La seva relació amb la música ve de lluny. De petita, va créixer escoltant molta música a casa i va descobrir figures com Billie Holiday i Ella Fitzgerald, dues referències que la van marcar especialment. Va començar a cantar en una coral i, més endavant, es va decantar pel saxo, un instrument que l’ha acompanyat en la seva formació i trajectòria professional.
Un dels aspectes més colpidors del nou treball és la voluntat d’abordar temes que van més enllà de l’amor romàntic. Ha dit que vol parlar de qüestions que sovint són difícils de convertir en una cançó i que, alhora, considera necessari posar sobre la taula.
És el cas de If I Were, una peça que, tal com ha explicat a l’entrevista, parla del genocidi de Palestina i de la necessitat de no oblidar el patiment de la població palestina. La cançó parteix d’una pregunta: què faríem si ens trobéssim a la pell d’aquestes persones?
«A mi m’agrada com a mínim recordar, recordar i que no s’esborri la memòria d’aquestes persones»
Per a l’artista, la música és una manera de mantenir viu aquest record i de reflexionar sobre què significa ser humans davant d’una realitat que, malgrat que pugui semblar llunyana, interpel·la tothom.
L’Alba Ruiz Torres també reflexiona sobre els límits de l’empatia en una societat que, sovint, no disposa dels mecanismes necessaris per aturar situacions com aquesta. La seva proposta musical vol contribuir, com a mínim, a evitar que aquestes realitats caiguin en l’oblit.
El disc també reserva un espai destacat als vincles personals i, especialment, a l’amistat. Una de les cançons està inspirada en la Martina, una amiga de tota la vida amb qui ha compartit moments difícils i que ha estat un dels seus pilars emocionals.
La composició reivindica la importància de recordar a les persones que estimem el seu valor, sobretot quan elles mateixes no són capaces de veure’l. En aquest sentit, defensa la necessitat de dir «t’estimo» sense vergonya i sense esperar que arribi un moment complicat per expressar els sentiments.
«M’agrada parlar d’altres amors que no són només l’amor de parella».
L’amor familiar, el de mare i el que neix de l’amistat també tenen un lloc central en la seva manera d’entendre les relacions i, per tant, en la seva música.
Aquesta diversitat emocional conviu amb cançons més animades i amb una voluntat clara de mirar endavant. El títol del projecte representa, per a l’artista, un pas endavant: atrevir-se a enregistrar la seva pròpia música, superar les pors i mostrar-se tal com és en aquest moment de la seva trajectòria.
El procés de creació del disc ha estat intens. Ha reconegut que, durant la fase final, va acabar saturada d’escoltar les seves pròpies cançons. Ara, amb una mica de distància, torna a gaudir-ne i té ganes de compartir-les amb el públic.
L’artista prepara nous concerts amb una banda que, en les darreres actuacions, ha arribat a reunir set músics, amb una secció de dos vents i un quintet de base rítmica. La seva voluntat és poder oferir els concerts en bones condicions i reivindica una remuneració justa per als músics, una qüestió que considera important en un sector cultural sovint poc valorat econòmicament.
Paral·lelament al seu projecte personal, també forma part del quintet de jazz Quàsar Project i continua col·laborant amb altres músics, especialment en format de duet amb el guitarrista de la banda.
En la seva trajectòria recent, ha passat per escenaris i festivals com el Festival de Jazz de Terrassa i el Cruïlla, a més d’haver presentat el directe del nou projecte al Marula, en un concert que recorda amb especial satisfacció.
Amb Move Ahead, Alba Ruiz Torres obre una nova etapa artística en què la música es converteix en una manera de compartir emocions, reivindicar altres formes d’amor i mantenir viva la consciència sobre allò que passa al món. Un primer treball personal que mira cap endins, però que no deixa de mirar, també, cap enfora.
