Vilassar de Mar se suma a la lluita de Francesc Robelló per esclarir la mort del seu germà Narcís a la mili el 1980

El passat dijous (22 d’octubre) el Ple Ordinari de l’Ajuntament de Vilassar de Mar va aprovar, amb l’única abstenció del PP, la moció en suport a la Plataforma Trencant el Silenci. El seu portaveu, Francesc Robelló, va explicar, en seu municipal, el cas del seu germà: en Narcís. Es va acomiadar d’ell a Vilassar de Mar, ara fa 46 anys, i li van tornar de la mili dins d’un taüt argumentant que s’havia “suïcidat”. Escrivim aquest suïcidat entre cometes. Ara sabràs per què. En Francesc Robelló no descansa. Vol respostes. Vol reparacions. Vol que li diguin, d’una vegada per totes, què va passar amb el seu germà. Amb la moció aprovada a Vilassar de Mar ja són 15 els ajuntaments catalans que trenquen el silenci amb aquesta família vilassarenca. Divendres, Barcelona aprovarà una Declaració Institucional exigint respostes a l’Estat. Hem trencat el silenci o, millor dit, hem buscat la veritat amb en Francesc Robelló.

Agraïm la presència al nostre Estudi 1 d’en Francesc Robelló. Avui ha estat el nostre convidat al “Parlant de tot”, en una llarga entrevista que li ha fet en Jaume Cabot. El seu, no és un paper fàcil. Lidera una croada per poder descansar en pau. Vol trencar el silenci d’un estat que no li dona resposta al presumpte suïcidi del seu germà, en Narcís, quan feia el servei militar obligatori a Ceuta. Diumenge 1 de novembre en farà 46 anys.

L’exèrcit els va explicar que en Narcís es va suïcidar. Els Robelló ho posen en dubte. Primer per les cartes que enviava a la família, l’última demanant que li enviessin fuet i tonyina, allà, a Ceuta era molt car. També expressava les seves ganes de passejar per Vilassar. Més dubtes es desperten encara per la manera amb la qual, presumptament, s’havia llevat la vida. Com a mínim rocambolesca. El van trobar mort al costat de la taula on ell desenvolupava la seva feina a la caserna militar amb un obrecartes clavat al cor.

Un obrecartes clavat al cor és un suïcidi? L’any 1980 comença el silenci. L’omertà militar i institucional. La família es va ensorrar, les germanes tenien 12 i 10 anys, en Francesc 16. Recorda una frase que li va quedar clavada. La petita de la família li va dir que allà se li havia acabat la infància.

El seu pare, trencat pel dolor, buscava respostes. No les va trobar. Va trobar, segons ens explica el seu fill, amenaces, recordant-li que tenia un altre fill que havia de fer el servei militar… Al cap de tres anys, el 1984, amb una depressió, mor d’un infart.

El pare mor de pena. Queda la mare amb tres adolescents. El nostre convidat i les seves dues germanes petites. Lloa la figura de la seva mare, assegura que molt forta i amb molt coratge va tirar endavant.

I li arriba el torn de complir amb el servei militar. Imagina’t. Marxa en Francesc a fer la mili a Madrid. Afortunadament, diu, lluny de Ceuta i Melilla. Dues ciutats nord-africanes que, a principis dels 80, ja eren la porta del narco a Europa. Tot i això, marxa a la mili amb por. En Francesc explica, denuncia, que es va normalitzar la violència a les casernes, les “novatades”, que es feien amb la connivència dels comandaments.

En Francesc va creixent i el cas del seu germà el va rosegant per dintre. Per por no s’atreveix a explicar-lo, reconeix. TV3 l’encoratja. Emeten el documental Et Farem un home, en el qual es relaten les vexacions i humiliacions de la mili.

Els Robelló eren, a l’època, una família que estiuejava a Vilassar de Mar. Ara, les seves germanes viuen al nostre poble. En Narcís treballava a La Caixa, la seva passió eren les motos i els Beatles, de fet tenia un grup de música amb el que havia actuat al Patronat. Als 18 anys es treu el carnet de conduir. En Francesc té clavada a la retina la darrera imatge del seu germà en vida. Aquí. A Vilassar de Mar. El recorda al carrer Santa Maria amb la seva Guzzi 850 Lemans, al costat del Bar Helios i un amic seu. A partir d’aquest dia ja no el van veure més.

Desapareix. Quin verb més dur per posar-lo al costat d’uns pares, d’uns germans, d’uns fills o d’una parella. Desapareix vol dir això, que no se’n sap res més.

Afortunadament, però, en Narcís viu en la memòria de la família, gràcies a l’esforç, el treball i la tossuderia de la Plataforma Trencant el Silenci. El 2018, el nostre protagonista s’encoratja per, doncs això, a trencar amb el silenci. Un autèntic pas de gegant, després de les cartes sense resposta enviades al Ministeri de Defensa.

Des del principi va tenir clar que el seu germà no es va suïcidar. El 2018 va decidir explicar-ho per xarxes per buscar testimonis que haguessin estat al servei militar amb ell. El va trobar. Un company li va explicar com estava el seu germà dos dies abans de morir. Res feia pensar en un suïcidi. És l’època daurada del Facebook i hi ha força gent que es posa en contacte amb ell. Certifica que Ceuta i Melilla eren un infern.

El documental que l’esperona és el que té com a protagonista el periodista i crític de cinema de TV3, ja jubilat, Àlex Gorina, que també va trencar el seu silenci particular explicant fets terribles que va patir en primera persona i que no sabia ni la seva família, se’n van assabentar escoltant la ràdio. Va patir diverses violacions, segons va explicar Gorina, per part de diversos comandaments militars.

En Francesc Robelló s’escoltava en Gorina i pensava: jo també haig d’explicar coses. I és que, a 2026, 46 anys després, encara no saben res. Només, confessa, busquen la veritat, ni reparacions econòmiques, ni res semblant. Volen una veritat sense dubte reparadora. Silenci, silenci i més silenci com a resposta. Els Robelló volen descansar.

Poques respostes institucionals. De fet, Robelló lamenta que la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, es referís al cas del seu germà com a “cosas del pasado”.

Celebra que l’Ajuntament de Vilassar de Mar sigui un dels 15 ajuntaments que han posat fil a l’agulla. En aquest sentit, vol agrair la mobilització, diu, de la regidora de Cultura de Vilassar de Mar, Marta Rovira. Robelló explica com es va activar just després de la plenària de dijous passat, posant-se en contacte amb representants de Memòria Democràtica de Barcelona. Tant és així que divendres, l’Ajuntament de la capital catalana aprovarà una Declaració Institucional per iniciar una investigació que permeti obrir arxius militars tot buscant una reparació de les víctimes.

Moltes gràcies, Francesc, pel teu testimoni.