Albert Ortiz cuina un “Sottobosco” amb tòfona, trompetes de la mort, mongeta del Maresme i formatge parmesà.

El xef de Can Bosch, torna a la ràdio amb un repte gastronòmic: convertir tòfona, trompetes de la mort, mongeta verda i parmesà en un “Sottobosco” de tardor.

Parlant de totCuinem amb l'Albert Ortíz
Albert Ortiz cuina un “Sottobosco” amb tòfona, trompetes de la mort, mongeta del Maresme i formatge parmesà.

El vilassarenc Albert Ortiz, del restaurant Can Bosch de Cambrils, ha tornat a passar pels micròfons de la ràdio per afrontar un nou repte culinari. Aquesta temporada, però, hi ha una novetat: els ingredients ja no els tria el programa, sinó els convidats.

En aquesta ocasió, la gestora cultural Chiara Signorelli, del projecte Sottobosco que ens ha explicat avui en l’entrevista del programa, ha estat l’encarregada de deixar sobre la taula quatre ingredients: tòfona negra, trompetes de la mort, mongeta plana i parmesà.

Ortiz ho ha tingut clar de seguida: amb aquests ingredients es podia preparar un risotto amb aromes de bosc. Per completar-lo, ha proposat utilitzar arròs del Delta de l’Ebre, ceba ben sofregida i, en el cas de les trompetes seques, aprofitar l’aigua d’hidratació com a part del brou del plat.

El xef també ha explicat alguns dels secrets de l’elaboració: paciència, temps i amor. La ceba s’ha de coure lentament, l’arròs s’ha d’“anacarar” abans d’afegir-hi el brou i aquest s’ha d’incorporar a poc a poc perquè el gra vagi absorbint tots els sabors.

El resultat? Un plat batejat com a “Sottobosco”, amb la mongeta i les trompetes incorporades al risotto, parmesà per acabar-lo i tòfona negra laminada al damunt, just abans de servir.

A més de la recepta, Albert Ortiz i Jaume Cabot han avançat alguns dels pròxims continguts de la ràdio, entre els quals hi ha una entrevista sobre formatges i una conversa amb Lola Patau, de 92 anys, que va fugir de la Guerra Civil en el vaixell de Pablo Neruda.

Una nova entrega del repte dels quatre ingredients que demostra que, de vegades, amb quatre coses ben triades i una mica d’imaginació, es pot portar tot un bosc al plat.

Gràcies Albert i Chiara!

 

Notícies relacionades