Descobrim “Orquídea”: “La bola negra” vilassarenca

“Orquídea”, una obra de teatre inèdita de l’escriptor mallorquí Blai Bonet, que va morir l’any 1997, ha estat descoberta a l’Arxiu Municipal Damià Bas de Vilassar de Mar fruit de la recerca documental del Centre d’Estudis Vilassarencs sobre l’estada de l’autor al nostre poble entre els anys 1955 i 1959 del segle passat. Coincidint  amb el centenari del seu naixement i coincidint amb les Festes de Tardor, aquest divendres, a dos quarts de set de la tarda  a la Sala Roser Carrau, en tindrem més detalls. N’hem parlat  amb els arqueòlegs literaris del Centre d’Estudis Vilassarencs, Teresa Sierra, Eulàlia Armengol i Jordi Casanovas que han visitat el “Parlant de tot” amb Jaume Cabot.

És “La bola negra” de Vilassar de Mar. Evidentment, estem parlant de Blai Bonet i no de Federico García Lorca. Evidentment, estem parlant de Vilassar de Mar i no de Granada, però la veritat és que hi ha algunes curioses similituds amb la pel·lícula dels Javis que porta per títol “La bola negra”.

D’una banda, tant l’ “Orquídea” vilassarenca del mallorquí Blai Bonet com el text de Lorca són dos manuscrits teatrals. Els dos textos no havien tingut recorregut fins ara. Dormien en els seus respectius arxius. Un a Vilassar de Mar i l’altre a Granada. Ara bé, mentre el Centre d’Estudis Vilassarencs ha recuperat la peça teatral completa de Bonet, de Lorca només hi ha constància de quatre pàgines escrites.  

Però és que hi ha moltes més similituds. Tant Lorca com Bonet són coneguts principalment per la seva obra poètica, i narrativa en el cas del mallorquí, amb “El mar”, però el teatre va ser per a tots dos un espai d'experimentació formal i d'expressió radical. A més, i per acabar-ho d’adobar, Blai Bonet sentia una profunda admiració pel poeta granadí, a qui va dedicar explícitament un poema titulat «En memòria de García Lorca» dins del seu recull “Cant espiritual”, que data de l’any 1953.

Finalment, l’ “Orquídea” vilassarenca i “La bola negra” Lorquiana expressen els sentiments dels seus autors de manera franca i decidida. El desig homosexual, la dissidència i el conflicte de l'individu enfront d'una societat repressiva.

“Orquídea” com a obra de Blai Bonet, fins ara desconeguda, acaba de ser validada per Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que en va confirmar l’autoria la setmana passada.

Tot arrenca quan des del Centre d’Estudis Vilassarencs, i en el marc dels actes que es fan per commemorar el centenari del naixement de Bonet, van decidir investigar sobre la vida del mallorquí a Vilassar de Mar. Eulàlia Armengol ha subratllat que Blai Bonet era un gran pensador, poeta, i filòsof, trencador amb l’època.

En Jordi Casanovas, membre del Centre d’Estudis Vilassarencs, ens contextualitza el camí que porta Bonet a Vilassar de Mar. Arriba al nostre poble el 1955. Va viure a casa de mossèn Pere Ribot al carrer de Sant Ignasi, aleshores rector de Vilassar de Mar i destacat activista cultural. Les tertúlies de Bonet amb els veïns van convertir el nostre poble en un autèntic focus cultural d'idees i resistència durant el franquisme. Bonet va entrar a formar part de l’associació cultural  “Amics de Vilassar”, nascuda el 1952.

L’obra en qüestió es va presentar al Premi Ciutat de Barcelona l’any 1959, tot i que sembla que el propi Blai Bonet la va retirar del certamen, malgrat haver guanyat, per consell de Carles Riba, que el va advertir que aquest certamen literari era franquista. A la primera pàgina de l’obra apareix aquesta frase: “Vilassar de Mar, 27 d’octubre de 1958. Comèdia dramàtica en tres actes”.

L’obra va desaparèixer. Era l’any 1960. No es va arribar a publicar mai, però se’n va conservar una còpia a l’arxiu del Museu de la Marina de Vilassar de Mar, que posteriorment va passar a formar part del fons de l’Arxiu Municipal. Teresa Sierra explica que, a banda de l’obra “Orquidea”, van trobar cartes, articles de premsa, llibres… que formaven part de l’arxiu d’Amics de Vilassar i de l’Arxiu Municipal.  

La peça teatral retrata les relacions d’una família durant la postguerra i aborda temes recurrents en la literatura de Blai Bonet, com els problemes de salut, les conseqüències de la guerra, els silencis i les dificultats en les relacions personals. Alguns dels personatges podrien estar inspirats en persones de Vilassar de Mar amb qui l’escriptor va coincidir durant la seva estada al municipi.

Els nostres convidats matisen, però, que la lletra manuscrita en llapis que assigna els papers de cara a una possible representació a Vilassar de Mar no seria de Bonet. En llapis apareixen els noms dels vilassarencs i vilassarenques que podrien encarnar els diversos personatges de l’obra. En concret apareixen els noms de Josep Baylach, Josep Rodon, Albert Tardà, Montserrat Moltó, Jaume Alsina, Maria Gràcia Gelpí i Maria Teresa Gelpí .

Una obra bona part de la qual es va escriure al vilassarenc Bar Marina. El mallorquí, que patia tuberculosi i necessitava ‘aire pur’ escrivia des de primera línia de mar.

En el marc de la commemoració del centenari del naixement de Blai Bonet, Vilassar de Mar ha programat una taula rodona durant les Festes de Tardor per aprofundir en l’estada de l’escriptor a Vilassar de Mar. La sessió, divendres, a les 18.30 hores, a la Sala Roser Carrau, comptarà amb la participació de representants del Centre d’Estudis Vilassarencs i del poeta Carles Rebassa.

La descoberta d’aquesta obra inèdita amplia el coneixement sobre el seu vincle amb Vilassar de Mar durant els anys 1955 i 1959.

Aquest entorn va quedar directament reflectit en la seva singular obra literària, incloent-hi poesia, teatre i alguna novel·la ambientada o escrita en aquesta localitat.

Blai Bonet va néixer a Santanyí, Mallorca, el 10 de desembre de 1926 i va morir a Cala Figuera, Mallorca també, el 21 de desembre de 1997.

L’escriptor mallorquí va rebre importants premi com el Carles Riba de poesia per “Evangeli segons un de tants”, o el Ciutat de Barcelona per la seva obra” Nova York”. Pel que fa a la narrativa, Bonet va guanyar el Joanot Martorell pel seu “El Mar” i repeteix Ciutat de Barcelona, en aquest cas en prosa, per “Judes i la primavera”. Al marge de la recent descoberta “Orquídea” vilassarenca, l’única peça teatral que se li coneixia era “Parasceve”.