Marta Badia analitza com les aplicacions de cites han canviat la manera de relacionar-nos
A «S’ha acabat el bròquil», reflexiona sobre l’impacte de les aplicacions de cites en les relacions personals, des del match i el ghosting fins a la fatiga digital i el retorn a les trobades presencials.
Les aplicacions de cites han transformat la manera com busquem parella i ens relacionem. A «S’ha acabat el bròquil», Marta Badia analitza com el swipe, el match i el ghosting han canviat la manera de mirar els altres i d’entendre les relacions.
Abans, moltes parelles es coneixien a les festes, a la feina o a través d’amistats compartides. Ara, en canvi, podem accedir des del sofà a un catàleg immens de possibles parelles. Aquesta abundància d’opcions pot fer que les relacions s’assemblin cada vegada més a un procés de selecció, en què sempre sembla que hi pot haver algú millor. Badia ho relaciona amb el concepte d’«amor líquid» del sociòleg Zygmunt Bauman, que descriu uns vincles cada cop més fràgils i canviants.
Un altre fenomen habitual és el ghosting: desaparèixer sense donar explicacions després d’haver mantingut contacte amb algú. La comunicació digital també ha creat noves expectatives, com ara esperar una resposta immediata o interpretar que algú ens ignora si ha llegit un missatge i no ha contestat.
Badia també posa sobre la taula els riscos de les aplicacions, com ara els perfils falsos i la suplantació d’identitat. Explica que va viure una experiència en què un perfil utilitzava les fotografies d’un arquitecte brasiler real, una situació que posa de manifest la necessitat d’anar amb compte quan coneixem persones a través d’internet.
Tot i això, no totes les connexions que neixen en una aplicació acaben en una relació sentimental. De vegades, poden donar lloc a amistats importants: ella mateixa explica que una persona amb qui va fer match va acabar convertint-se en un gran amic, sense que arribessin a tenir una relació de parella.
Després d’anys de relacions mediades per les pantalles, també apareix el cansament digital i el desig de tornar a conèixer gent cara a cara. Potser, després de tantes converses virtuals i tantes opcions disponibles, les trobades espontànies recuperen part del seu atractiu.
La reflexió final deixa una pregunta a l’aire: si una aplicació ens permet triar entre mil persones i, tot i així, no en triem cap, el problema és l’aplicació o és que ja no sabem què busquem en una parella?
