Marta Badia: «No sabem morir, no sabem acompanyar qui mor i no sabem plorar qui ja no hi és»
La secció «S'ha acabat el bròquil» posa el focus en el negoci funerari, la solitud de la gent gran i les dificultats socials per afrontar la mort i viure el dol.
A les portes de Tots Sants i de la commemoració dels difunts, Marta Badia ha dedicat una nova edició de «S'ha acabat el bròquil» a parlar d'un tema que sovint preferim evitar: la mort i la manera com la societat s'hi relaciona. Una reflexió que posa sobre la taula el negoci funerari, la solitud de la gent gran, la mort digital i la manca d'espais i temps per viure el dol.
Badia ha començat amb una afirmació contundent: «La mort en aquesta societat és sobretot tres coses: un negoci, un tràmit i sovint una molèstia». Un negoci perquè un funeral complet costa de mitjana 4.430 euros, una despesa que les famílies han d'afrontar en un moment especialment delicat. A més, ha qüestionat el paper de les assegurances de decessos, que poden acabar costant al llarg dels anys molt més que el servei funerari.
La secció també ha denunciat els abusos en els preus dels serveis funeraris i la manca de competència en el sector. Badia ha recordat que hi ha alternatives més econòmiques que sovint es desconeixen i ha defensat que caldria posar límits a uns costos que, en moltes ocasions, s'aprofiten de la vulnerabilitat emocional de les famílies. En aquest sentit, ha reivindicat la necessitat de parlar-ne abans que arribi el moment i de deixar per escrit les pròpies voluntats per evitar que els familiars hagin de prendre decisions difícils enmig del dolor.
Un altre dels aspectes abordats ha estat la solitud no volguda de les persones grans, especialment els casos de persones que moren a casa i no són trobades fins al cap de dies, setmanes o fins i tot mesos. Per a Marta Badia, aquestes situacions són «un fracàs col·lectiu» i evidencien fins a quin punt s'han afeblit les relacions veïnals i els vincles comunitaris.
La conversa també ha entrat en un fenomen cada vegada més present: la mort digital. Els perfils de persones difuntes que continuen actius a les xarxes socials poden convertir-se en una manera de mantenir-ne viu el record, si aquesta és la voluntat de la família. Però Badia ha posat especialment l'accent en les dificultats per donar de baixa aquests comptes i en l'aparició de serveis d'intel·ligència artificial que permeten conversar amb recreacions digitals de persones mortes. Una pràctica que, segons la reflexió compartida, posa de manifest les dificultats que tenim per acceptar la pèrdua i acomiadar-nos.
El dol a la feina ha estat un altre dels punts centrals. Badia ha qüestionat que la mort d'un familiar proper comporti tan sols uns dies de permís laboral i ha denunciat que sovint es tracta el dolor com una molèstia que cal superar ràpidament per tornar a ser productius. La manera de viure el dol, ha recordat, és diferent per a cadascú i cal respectar els ritmes personals.
Finalment, la secció ha reflexionat sobre els «morts no parlats», aquelles persones que continuen presents en la vida familiar o social, però de les quals no es parla perquè recordar-les fa massa mal. També s'ha posat sobre la taula el dol col·lectiu pendent de la pandèmia i la necessitat de permetre que els infants visquin i expressin les pèrdues.
La reflexió de Marta Badia ha acabat amb una pregunta directa als oients: «Has deixat escrit el que vols o deixaràs als teus la feina de decidir per tu?». Una qüestió incòmoda, però necessària, que resumeix l'esperit de la secció: parlar d'allò que sovint evitem i recordar que aprendre a morir també vol dir aprendre a viure i a acompanyar els altres.
