Un espai pensat per posar-te al dia de l'actualitat local i general, amb notícies del poble, política, economia, tecnologia, esports, moda i música.
Comentem les notícies més boges de la setmana i fem una prèvia de Sant Jordi amb els llibres més venuts de la prebenda. A més a més, també mencionem els nostres plans pel 23 d'abril, el dia més maco de l'any. Per acabar, el Guillem fa triar a la Mar entre possibles green flags i red flags en el dia de Sant Jordi. Som-hi!
Ens visita la Carla Gil, creadora de contingut de viatges i una de les persones més aventureres de Vilassar de Mar. Ens explica quins han estat els seus últims destins, la seva experiència vivint a Austràlia i algunes recomanacions pels més viatgers. A més, la posem a prova. Sabrà la Carla respondre a les preguntes del Guillem? I a les del test del vilassarenc/a? Som-hi!
Us parlem sobre les notícies més fresques de la setmana, com l'absolució de Dani Alves o les fotografies a la platja de la Leonor. A més comentem la semifinal de Copa del Rei entre Atleti i Barça, i la situació actual del conjunt blaugrana. També el Guillem posa a prova a la Mar amb un joc inesperat! I per acabar la Mar ens porta un remember de les parelles futbolístiques més icòniques dels últims temps.
És Eudald Tenias realment tant vilassarenc com diu ser? Ho esbrinarem en el programa d'avui, on parlarem sobre la primera moció de censura de la història de Vilassar de Mar. Com sempre portem diferents seccions i un joc per posar a prova el nostre convidat. Som-hi!
Conversem sobre Metamorfosis, el nou documental de Netflix de l'Aitana. Comentem les parts més polèmiques i més intimes mostrades per l'artista. A més, per primer cop, s'estrena secció on juguem a classificar 10 cerveses populars. Per acabar, us deixem unes recomanacions gastronòmiques perfectes per un bon cap de setmana!
Enguany fa 5 anys des de la imposició de l'estat d'alarma al nostre país per la COVID-19. Comentem els titulars més bojos i també les notícies enganyoses que van sortir arran de la pandèmia. Parlem amb testimonis que van viure la situació en primera persona. Finalment, els nostres oients ens comenten quines van ser les il·legalitats que van cometre durant la quarantena.
Resum general Episodi especial de Quin Despropòsit dedicat al Dia Internacional de la Dona (8 de març), presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea a Vilassar Ràdio. El programa combina notícies d’actualitat, dades sobre desigualtat de gènere, entrevistes al carrer i recomanacions de contingut creat per dones. 1. Introducció al programa i al especial 8M Els presentadors situen l’episodi: • És el segon episodi de Quin Despropòsit. • Expliquen la bona rebuda del primer programa i comenten alguna anècdota tècnica (problemes de temps d’antena). • Anuncien que aquest serà un “especial Dia de la Dona”, amb: - Notícies relacionades amb dones - Una acció al carrer amb enquestes sobre el 8M - Una secció final de recomanacions de contingut creat per dones "Vam pensar: per què no els portem una mica de notícies fresques relacionades amb les dones?" 2. Notícies d’actualitat: cara fosca i cara "positiva" 2.1. Intent de buscar notícies positives… i realitat La Mar explica que volia portar bones notícies sobre dones, però que en fer recerca ha trobat més titulars negatius que positius, cosa que ja és una primera conclusió sobre la situació actual. 2.2. Titulars negatius sobre violència i desigualtats La Mar recull una sèrie de notícies recents que mostren la persistència del masclisme i la violència de gènere: • Rebaixa de condemna a Navarra a un home que va violar una nena de 13 anys, al·legant que "semblava tenir més de 16". • Ús de fons del Pacte d’Estat contra la violència de gènere per promoure família i natalitat. • Detenció d’un home per tocar els pits a una dona en un restaurant. • Ultimàtum de l’Institut Català de les Dones a un forn per un anunci de dones en roba interior. • Dada global: 25% de les dones del món no es poden negar a mantenir relacions sexuals. • Informe que apunta que Espanya trigaria 37 anys a tancar la bretxa de gènere. Aquest bloc mostra: • Normalització de la violència sexual i dels abusos. • Retrocessos o males pràctiques institucionals en l’ús de recursos contra la violència de gènere. • Una igualtat llunyana en termes econòmics i socials. 2.3. Notícies positives i victòries parcials Tot i el panorama dur, també presenten notícies considerades positives o simbòliques: • Sentència històrica a Dominic Pelicot i un grup de 50 homes per drogar i violar Giselle sota submissió química. - Es considera provat que ella no consentia i que els participants ho sabien. - Condemnes per violació agreujada. • Marxes massives de dones contra Trump a Washington amb lemes com: - "Feministes contra feixistes" - "La gent per sobre de la política" • Al Vaticà, el Papa nomena Simona Brambila com a primera dona ministra d’un dicasteri (organisme vaticà), fet simbòlic en una institució tradicionalment masculina. • A Síria, el nou govern promet que el país "no serà l’Afganistan" i que les dones podran anar a la universitat, mentre l’ONU comença la rehabilitació d’infraestructures. • Cas Rubiales i Jenni Hermoso: - Condemna de Luis Rubiales per agressió sexual pel petó no consentit a la jugadora. - Multa de 10.800€; els presentadors discuteixen si és victòria social, econòmica o insuficient. - Destaquen la importància de l’altaveu que suposa que una treballadora guanyi un cas contra el seu cap. • Marta Huerta de Aza, primera àrbitra principal al futbol professional masculí (partit Burgos–Cartagena) després de 20 anys d’arbitratge. - Es remarca l’efecte simbòlic: més dones àrbitres, entrenadores i referents en l’esport. "És molt important l’esport perquè al final és una representació també de la nostra societat." 3. Context històric i significat del 8 de març 3.1. Què és el Dia Internacional de la Dona? La Mar explica el sentit del 8 de març: • És un dia per celebrar els drets aconseguits per les dones en tots els àmbits. • També és una jornada per reivindicar i denunciar que encara: - No hi ha igualtat real de drets i llibertats. - Queda molt camí per assolir la igualtat desitjada. • Arreu del món se celebren marxes i manifestacions feministes. 3.2. Enquesta al carrer: saben quin dia és el Dia de la Dona? Surten pels carrers de Vilassar de Mar, demanant si la gent sap quin dia és el Dia de la Dona: • La majoria acaba encertant el 8 de març, tot i alguns dubtes inicials (confusió amb el 28, el 7, etc.). • Els presentadors assenyalen que: - El tema és molt present als mitjans. - Hi ha programacions especials a televisió pel 8M. Això indica que el Dia de la Dona forma part de l’agenda pública, tot i que no tothom ho té clar d’entrada. 4. Per què el color morat simbolitza el 8M? 4.1. Enquesta: la gent ho sap? Nova pregunta al carrer: “Per què el Dia de la Dona està relacionat amb el color morat?” • La majoria no ho sap i improvisa explicacions: - Associació al dol o a significats simbòlics vagues. • El desconeixement és generalitzat, també entre el mateix Guillem. 4.2. Explicació històrica (fàbrica Triangle Shirtwaist) La Mar exposa la teoria més coneguda sobre l’origen del color morat: • Nova York, primera dècada del segle XX. • Treballadores de la indústria tèxtil patien condicions laborals molt dures. - Era habitual tancar-les dins de les fàbriques, oficialment per evitar robatoris. • El 25 de març de 1911, incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist: - Moren 146 persones, majoritàriament dones joves immigrants. - Les portes tancades fan augmentar tràgicament el nombre de víctimes. • A la fàbrica s’utilitzaven tints i teixits de color morat. - Quan es va incendiar, el fum que sortia es deia que era de tonalitat morada. - D’aquí s’explica que el morat esdevingui el color simbòlic de la lluita feminista. 5. És necessari continuar celebrant (i reivindicant) el 8M? 5.1. Opinió de la gent al carrer Els presentadors pregunten: “Creus que s’ha de continuar celebrant avui en dia el Dia de la Dona?” Respostes recollides: • Molta gent respon que sí, amb matisos: - Cal seguir celebrant i reivindicant perquè encara hi ha desigualtats. - Alguns destaquen que les dones "treballen més que els homes". - Altres expressen incomoditat pel fet d’haver de distingir constantment entre "homes" i "dones": "La meva opinió personal és que haver de parlar de dones i d’homes per separat ho trobo una trista pena." • Diverses persones defensen que ha de ser sobretot un dia de reivindicació més que de celebració. • Una veu diu: "Les dones estem al poder" i celebra la presència femenina, però igualment veu necessari visibilitzar-ho. 5.2. Debat Mar–Guillem: celebrar o reivindicar? La reflexió dels presentadors: • Mar: - Defensa que el 8M ha de ser alhora celebració i reivindicació. - Celebració dels drets conquerits (vot, accés al món laboral, més espais públics). - Reivindicació perquè no hi ha victòria total i encara falten molts drets i condicions per igualar. • Guillem: - Valora que la gent del carrer remarqui sobretot la dimensió reivindicativa. - Destaca que això demostra que el tema està molt present en el dia a dia. "Victòria perquè hem aconseguit molts drets, i a la vegada reivindicació perquè encara en queden molts pendents." 5.3. Anècdota: hostilitat al carrer Expliquen una experiència de rebuig mentre feien de reporters: • Un home els insulta i els increpa: - "Reporters de merda", "putos catalanes de mierda", "vaya pueblo de mierda". • Es molesten especialment quan insulta Vilassar de Mar, que defensen amb orgull. Aquesta anècdota il·lustra les resistències i actituds hostils que encara apareixen quan es parla o es visibilitza el feminisme a l’espai públic. 6. Igualtat real? Desigualtats i bretxa de gènere 6.1. Percepció de la desigualtat segons la gent Quarta pregunta al carrer: "Creus que hi ha desigualtat encara entre homes i dones?" Respostes variades: • Algunes persones diuen que ja hi ha igualtat, tot i admetre que el masclisme encara existeix en mentalitats i conductes. • Altres apunten a la distorsió del debat per culpa del feminisme radical que “només pensa que tot el món hauria de ser dones”, cosa que també els molesta. • Diverses veus remarquen que cal seguir reivindicant molts drets i igualtats. • Es posen exemples concrets: - Desigualtats salarials. - Dificultats per fer carrera professional si tens fills. - Pressió social sobre les dones pel rol de cures. "Mai se paga el mateix a una dona que a un home." "Si vols fer una carrera professional i tens fills, no pots perquè ets dona i les empreses pensen que desatendràs la feina." 6.2. Dades sobre bretxa salarial i treball de cures La Mar aporta dades per donar context objectiu: • A Espanya hi ha una bretxa salarial de gènere al voltant del 19-20%: - Les dones guanyen, de mitjana, un 20% menys que els homes per la mateixa feina. • Les dones dediquen el doble de temps que els homes a les tasques de la llar i de cures. - Especialment en el cas de fills amb malalties, discapacitats o necessitats especials. - Reivindiquen el treball invisible de mares cuidadores com una autèntica feina a temps complet. 6.3. Representació a mitjans, política i llocs de poder Els presentadors analitzen com la desigualtat es veu en els espais de representació pública: • Televisió i entreteniment: - Als late night shows, tots els presentadors són homes: - La Resistencia (Broncano), El Hormiguero (Pablo Motos), El Intermedio, el late night de Marc Giró, etc. - Reclamen més dones al capdavant de grans programes. • Política: - Mar recorda la imatge històrica del Congreso de los Diputados ple d’homes amb corbata. - Ara hi ha més dones, però consideren que la primera presidenta del país arriba tard i que com més triguin, més greu serà que encara no n’hi hagi hagut cap. 6.4. Maternitat i pressió laboral Parlen de la pressió que reben les dones en l’àmbit laboral: • Preguntes il·legítimes a entrevistes de feina tipus: - "Et quedaràs embarassada aviat?" - "Intenta evitar-ho". • La Mar, tot i no ser mare, reconeix que ha de ser molt difícil compaginar feina, casa i fills. • El Guillem espera que, en el futur, aquesta pressió laboral desaparegui. 6.5. Violència masclista i normalització mediàtica Aborden la qüestió de la violència masclista: • Denuncien que avui dia encara hi ha moltes agressions sexuals, abusos i violacions. • Els preocupa la normalització mediàtica: - S’espera gairebé per defecte que els informatius incloguin algun feminicidi o agressió sexual. - Parlen de deshumanització davant d’aquest tipus de notícies. "Jo crec que ens estem deshumanitzant totalment amb aquestes notícies." • També destaquen una dada estructural: - Es compleixen 20 anys de la Llei contra la Violència de Gènere a Espanya. - En aquest període s’han produït avenços legislatius i s’ha estat referent a Europa, però la realitat continua sent molt dura. 6.6. Dades de feminicidis La Mar aporta xifres concretes: • 45 dones assassinades per violència de gènere el 2024. • 1.290 dones assassinades entre 2003 i 2024 a Espanya, per parelles o exparelles. Aquests números reforcen la idea que la violència masclista és una xacra estructural i no casos aïllats. 7. Esport i referents femenins 7.1. Enquesta: pots dir quatre esportistes dones? La darrera pregunta de carrer és: "Em podries dir el nom de quatre esportistes que siguin dones?" Resultats: • Molta gent dubta, triga a respondre i es queda en pocs noms molt famosos. • Es citen sobretot: - Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, altres jugadores del Barça i del Madrid. - Carolina Marín (bàdminton). - Serena Williams i altres tennistes. - Simone Biles (gimnàstica), alguna gimnasta romanesa. - Alguns responen amb parentes (com la pròpia filla) per omplir els quatre noms. Conclusions dels presentadors: • hi ha molta referència al futbol femení, que és el que té més impacte mediàtic actualment. • També apareixen tennistes i gimnastes, però sempre els grans noms de sempre. • Això evidencia que el ventall de referents femenins visibles és encara limitat i molt concentrat. 8. Recomanacions de contingut creat per dones En el tram final, obren una secció de recomanacions culturals per visibilitzar autores i creadores. Objectiu: "recomanar contingut que sigui només creat per dones". 8.1. Resultats de l’enquesta a Instagram A través del seu Instagram @quindesproposit, van preguntar a la seva comunitat: • Si la gent creia que cal continuar celebrant el Dia de la Dona. • Resultats: - 98% responen que sí. - 2% que no. Ho comenten amb to juganer, dient que ja “enxamparan” qui són aquest 2%. 8.2. Podcasts recomanats Podcasts creats per dones o centrats en temes de dones: • Les Dones i els Dies (Catalunya Ràdio) - Molt recomanat per la Mar. - Tracta temes de societat i política des d’una perspectiva de gènere. • Estirando el Chicle - Podcast d’humor i conversa, molt consumit per la Mar. • El Olimpo de las Dioses - També recomanat i aparegut en les respostes de la seva audiència. 8.3. Llibres recomanats La Mar proposa alguns llibres escrits per dones i relacionats amb la temàtica feminista: • Una cambra pròpia – Virginia Woolf - Clàssic sobre la necessitat d’un espai material i simbòlic propi per a les dones escriptores. • My Body – Emily Ratajkowski - Recull d’assajos personals sobre cos, desig, poder, imatge i cosificació. • Els homes m’expliquen coses – Rebecca Solnit - Assajos sobre mansplaining, invisibilització i discriminació quotidiana. 8.4. Música i cançons amb missatge feminista També recomanen cançons i artistes que aborden el tema dels drets de les dones: • Rigoberta Bandini – "Mamà" - Critica com es sexualitza el cos de la dona, especialment el pit, i com es viu amb incomoditat a l’espai públic. • Rigoberta Bandini & Maia – "Así bailaba" - Cançó que juga amb frases com "si planchaba, si limpiaba" i critica els rols tradicionals de gènere. • Colect – "Don Federico" - Revisita la cançó infantil "Don Federico mató a su mujer". - El tema denuncia com s’ha normalitzat una lletra que parla obertament de feminicidi amb nens molt petits. "En quin moment hem normalitzat això?" – reflexionen sobre la lletra de Don Federico. 9. Tancament del programa Per acabar, la Mar i en Guillem: • Es mostren satisfets amb el format d’episodi especial i amb les entrevistes de carrer. • Animen els oients a: - Consumir el contingut recomanat (podcasts, llibres, música). - Seguir-los a Instagram i TikTok (@quindesproposit), on pengen reels amb talls del programa. - Enviar idees i preguntes per a futurs episodis. Deixen en secret el tema del programa següent per poder-lo canviar si cal i evitar compromisos públics. "Ens veiem la setmana que ve, divendres, a les dues. He après."
Context i estructura de l’episodi Quin Despropòsit estrena el seu primer capítol amb un format de magazine d’actualitat: presentació personal dels locutors, secció breu de notícies fresques (economia, esports i política local) i un gran tema central dedicat a Donald Trump, el seu retorn a la presidència dels Estats Units i les implicacions globals (drets LGTBIQ+, migració, xarxes socials, geopolitica). El tram final inclou una recapitulació cronològica 2017-2025 per contextualitzar com ha canviat el món des del seu primer mandat. Presentació del programa i dels presentadors Format de Quin Despropòsit • Programa diari a la una i mitja, amb nous capítols regulars. • Continguts: informació i notícies locals i generals, amb seccions variades (safareig, política, tecnologia, moda...). • Enfoquen el to com a informatiu desenfadat i opinatiu, amb molta complicitat entre presentadors i Oients. • Recorden les xarxes socials: @quindespropòsit. Presentació del Guillem • 23 anys, nascut el 25 de setembre del 2001. • Formació: audiovisuals al Tecnocampus de Mataró. • Identitat molt marcada: culer fins la mort i apassionat de la música urbana i el reggaeton. • És DJ: - Té bolo al Parc de Can Godó de Teyà. - També ha punxat al jardí de la casa de la Mar (amb la paciència dels veïns). • La Mar el defineix com superbon amic i molt graciós. Presentació de la Mar • 24 anys, apassionada del periodisme. • Rutina: es lleva, llegeix el diari i es pren un tematxe (beguda). • Fase runner, molt activa a Strava i una mica obsessionada amb córrer 5 km i sentir-se una mica Kilian Jornet. • També és culer, passió heretada de l’avi Ramon. • Professora d’anglès, amb molts anglicismes en el dia a dia. • Estudia un màster en comunicació política; la seva psicòloga li diu que té "complex de salvadora". • Ha passat de voler "arreglar homes" a voler arreglar Catalunya. • Broma interna: canvia l’expressió LOL per MFC (Me’n faig creus). Com es van conèixer • No venien de la mateixa escola; es van trobar a l’institut. • Des d’aleshores han compartit curs, anècdotes i viatges (Alemanya, Itàlia...), que prometen explicar en futurs programes. Tirada de notícies: economia, esports i política local Economia – Puja el salari mínim a Espanya • El govern espanyol ha aprovat una pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 1.184 € bruts mensuals en 14 pagues. • Això equival a 16.576 € bruts anuals. • L’augment és de 50 € mensuals (+4,4%) respecte l’any anterior. • Té efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025. • Ho comenten en clau irònica: - Amb 50 € més, "ara no només dona per un iPhone" sinó tal vegada per "un sopar de gala", però també destaquen que continua sent insuficient per aspirar a un pis propi, plantes i gat. Esports – Barça i Copa del Rei • Es comenta el partit d’anada de semifinals de Copa del Rei entre Barça i Atlètic de Madrid al Metropolitano: - Els primers 5 minuts: el Barça encaixa dos gols (0-2). - El Barça remunta fins al 4-2. - L’Atlètic acaba empatant: 4-4, partit d’infart. • Anècdotes personals: - La Mar arriba tard al partit i el troba 0-2; es posa la samarreta del Barça com a ritual. - La mare de la Mar crida al minut 2 i ella es tem el pitjor. • Por que es repeteixi una desgràcia com contra el Benfica a Champions, quan es van confiar. • Debat sobre la porteria del Barça: - Incertesa amb Iñaki Peña i rumors de bronca amb Hansi Flick. - Comparen amb el càstig a Koundé per arribar tard, i reclamen "el mateix" amb Ferran Torres. - Confiança en Chesney per part del Guillem. Política local – Crisi de govern a Vilassar de Mar • Expliquen la crisi política a l’Ajuntament de Vilassar de Mar: El 30 de gener: Esquerra Republicana i els seus tres regidors surten del govern municipal, del qual formaven part des del novembre de 2023. El govern inicial estava format per Junts, Més Estimem Vilassar, Esquerra Republicana i BDM Futur. BDM Futur, segona força a les darreres eleccions, anuncia la voluntat de liderar un govern fort i cohesionat, obrint converses amb Esquerra, BDM Futur i socialistes per explorar un tripartit. Estimem Vilassar trenca també amb Junts. Resultat: l’alcaldessa Laura Martínez Portell es queda amb només 7 regidors i govern en minoria. • Pregunta oberta: "Tindrem tripartita Vilassà?" Reflecteix la incertesa entre els vilassarencs i vilassarenques sobre el futur del govern local. Notícia curiosa – Policies intoxicats • Expliquen un cas impactant: tres policies s’intoxiquen per haver consumit, suposadament "per error", aminadores amb droga. • Ho tracten amb to d’humor i incredulitat, demanant més informació als Oients. Tema central: Donald Trump torna a la Casa Blanca Introducció al personatge • La Mar confessa el seu rànquing de persones que li fan por: 1. Donald Trump – protagonista de la setmana. 2. Anuel AA – "paràlisi del son" per ella. 3. Lluitador "El Enterrador" de la WWE. • Anuncien que el tema del dia és Donald Trump com a personatge mediàtic i polític clau de l’any. Segona presidència de Trump (2025) • Expliquen que, des del dilluns 20 de gener, Donald Trump és president dels Estats Units per segona vegada. • Recordatori del seu primer mandat (2017–2021) amb algunes de les propostes i accions més polèmiques: Construcció d’un mur amb Mèxic. Restriccions i prohibició d’entrada a musulmans. Retirada de l’Acord de París sobre el clima. Inici d’una guerra comercial amb la Xina. Difusió de fal·làcies sobre la Covid-19. • La tesi de fons de la Mar: "no entén com pot tornar a passar", però destaca que el món està ple de bojos i decisions sorprenents. Imaginaris i símbols: Melania i Groenlàndia El barret de Melania Trump • Durant la nova investidura, la Mar destaca el barret negre gegant de Melania Trump: Amb una visera tan gran que tapava totes les seves expressions facials. Interpreta que potser així evita que se li noti si està trista o incòmoda, i també impedeix que Trump li faci petons. Missatge de complicitat: > "Melania, t’entenem." L’obsessió de Trump amb Groenlàndia • Recorden la seva obsessió antiga (des de 2017) per comprar Groenlàndia: Des de Nuk (Nuuk), la capital, ja li van deixar clar que Groenlàndia no està en venda. La Mar descriu Trump com si jugués a un Monopoli a la vida real, amb molt de perill. • L’obsessió puja de nivell amb propostes més extravagants: Intercanviar Groenlàndia per Califòrnia. Veu Califòrnia (bastió demòcrata i afectada per grans incendis) com una mena de "problema" polític que voldria "lliurar-se'n". • Donald Trump Jr. a Nuuk: - Reparteix gorres amb el lema "Make America Great Again". - Això provoca que el govern de Groenlàndia es plantegi prohibir les donacions polítiques estrangeres per protegir els seus processos electorals. • Reflexió: - Són mals temps per al "somni americà", que apareix cada cop més desdibuixat i vinculat a discursos d’odi i manipulació. Ideologia de gènere, col·lectiu LGTBIQ+ i esport femení Reducció binària dels gèneres • Trump estableix oficialment només dos gèneres: home i dona. • Aquesta definició exclou explícitament tot el col·lectiu LGTBIQ+, generant: - Indignació entre defensors dels drets humans. - Reacció crítica de moltes celebritats nord-americanes. Casos concrets i respostes públiques • Hunter Schafer (actriu trans d’Euphoria, interpreta Jules): - Publica un vídeo explicant que, tot i ser una dona trans, al seu passaport ara hi consta com a "home". - Exposa públicament la vulneració de la seva identitat legal i simbòlica. • Altres celebritats que protesten: - Ariana Grande, Lady Gaga, entre d’altres. - Lady Gaga aprofita els Premis Grammy per fer un discurs potent a favor del col·lectiu trans: > "La gent trans no és invisible i mereix amor." Prohibició de dones trans en esports femenins • Trump signa una ordre executiva que prohibeix la participació de dones trans en esports femenins. • Declaració textual de Trump (que la Mar llegeix amb to paròdic): "En uns moments firmaré una històrica ordre executiva per prohibir que els homes competeixin en esports femenins. Ja era hora." • Destaquen el debat complex que hi ha darrere d’aquesta decisió: Una banda veu la prohibició com una vulneració de drets. L’altra banda argumenta que hi ha avantatges fisiològics (força, velocitat, resistència) que justificarien categories separades. • Malgrat el debat legítim, critiquen la manera simplista i excloent com ho afronta Trump, que ignora matisos científics, socials i humans. Polítiques sanitàries i SIDA: conseqüències globals • El nou govern de Trump interromp les ajudes a països en desenvolupament en programes de medicaments contra la SIDA. • L’OMS expressa profunda preocupació: Una detenció sobtada d’aquests programes posa milions de vides en perill. Dificulta una transició controlada d’ajudes i tractaments. • Ho connecten amb l’historial de Trump durant la Covid-19: - Recorden quan suggeria que el virus es podia curar amb llum solar i altres idees paranoiques. • Imatge de Trump segons la Mar: algú que es desperta i "rampeja" tuits i decisions, sense filtre ni responsabilitat. Suports i boicots: qui està amb Trump? Celebritats en contra • Figures que no donen suport a Trump i prenen posicions clares: Cardi B, Beyoncé, Demi Moore. Ellen DeGeneres: Després de la victòria de Trump, decideix marxar dels Estats Units i mudar-se a Anglaterra amb la seva dona. Els locutors hi connecten i diuen que ells també ho farien. Celebritats a favor • Per desgràcia, també hi ha músics que donen suport públic a Trump: Anuel AA, Justin Quiles. La Mar proposa boicotejar-los conjuntament. • Apunten que Anuel AA no pot ni tornar al seu propi país perquè no el volen, remarcant el rebuig que genera. El que més fa por • Reflexió clau de la Mar: "Una cosa és veure un boig presentar-se a les eleccions... i l’altra molt diferent és veure com 79,6 milions de bojos voten aquest boig perquè el representi." • El problema no és només el líder, sinó la massa que li dona suport. Trump, Elon Musk i el poder de les plataformes Dos homes amb molt poder • Situen el món actual en mans de dos homes amb enorme poder: Donald Trump (president dels EUA). Elon Musk (origen: Pretòria, Sud-àfrica), propietari de X (ex-Twitter) i altres empreses clau. • Els descriuen com a "dos democrats arrítmics" amb un ego més gran que la Casa Blanca, fent referència també a un vídeo on ballen sense ritme. - Consideren que no serien famosos a TikTok pel seu ball, però sí ho són perquè controlen les plataformes. El fill d’Elon Musk i el "shut up" • Mencionen un vídeo on el fill d’Elon Musk, X (no la plataforma, sinó el nen), li diu: "Shut up, shut up, you are not the president. Shut up, shut your mouth." • Inicialment pensaven que era un vídeo retocat; finalment veuen que és real, i el prenen com a símbol del caos i l’absurd que envolta aquestes figures públiques. Assalt al Capitoli i indults • Recorden el setge al Capitoli de 2021 després de la derrota de Trump davant Biden. • Una de les primeres accions del seu retorn a la presidència és indultar molts dels condemnats per aquell assalt: Els qualifica de "presos polítics". Afirma que havien estat castigats injustament per un "règim corrupte". • Els locutors introdueixen una comparació irònica amb el context català i la definició de "pres polític", però rematen dient amb sarcasme que "sort que nosaltres no vivim en un règim corrupte". Deportacions massives i Guantànamo • El govern de Trump posa en marxa una operació massiva de deportació d’immigrants: Objectiu: fins a 30.000 immigrants irregulars. Localització: base naval de Guantànamo, Cuba. S’espera l’arribada imminent de 5.000 migrants, que s’allotjaran en un camp de detenció massiva ordenat per Trump. • La Mar hi associa una sensació de "Déjà-vu" històric, triant com a banda sonora ideal la cançó "Déjà vu" d’Olivia Rodrigo. Canvi de nom del Golf de Mèxic • Una altra decisió simbòlica i polèmica: - Trump decideix que ja no es podrà dir Golf de Mèxic. - A partir d’ara s’hauria d’anomenar Golf d’Amèrica. • Ho exposen com un exemple de la seva voluntat de reanomenar i reescriure la realitat segons el seu relat. Accident al riu Potomac i culpabilització • Parlen d’un accident aeri entre un avió d’American Airlines i un helicòpter de l’exèrcit dels EUA sobre el riu Potomac (Washington), amb 67 morts. • Trump culpa les administracions Obama i Biden argumentant que: Van contractar persones amb discapacitats intel·lectuals i psiquiàtriques greus i les van posar en rols crítics, suggerint que això podria haver tingut relació amb l’accident. • Els presentadors critiquen durament aquesta declaració com una bajanada sense conseqüències, que discrimina persones amb discapacitat i evita abordar causes reals. Elon Musk, salut feixista i Gaza • Debaten sobre un gest de Elon Musk aixecant el braç, que molts interpreten com un salut feixista. • La Mar proposa dues teories iròniques sobre què volia fer Musk: - Demanar un taxi i marxar d’allà. - Demanar un got d’aigua perquè tenia la gola seca. • Pregunta a Musk directament: "Aquest gest té alguna connexió amb el fet que el govern del qual formes part vulgui expulsar tots els palestins de Gaza?" • Conclusió: la història és cíclica, les mateixes dinàmiques d’odi i expulsió es repeteixen, i per això és tan important estudiar la història. Xarxes socials, feixisme i "llum de gas" global Article de Javier Salas i el "salut feixista" • La Mar cita un article d’opinió de Javier Salas sobre el gest de Musk i la reacció posterior: "És igual si Musk va fer el salut feixista a propòsit. Ens hem de fixar en el que ha passat després. La maquinària de l’odi i la mentida exigint que no ens creiem als nostres propis ulls. Això és l’important, sobre el que hem de reflexionar, perquè és el gigantesc tsunami que se’ns ve a sobre." • El text alerta sobre un "experiment massiu de llum de gas": - Amb Trump al Despatx Oval. - I els "broligarques" (oligarques tecnològics) controlant les principals plataformes de comunicació de masses: Facebook, X, TikTok, WhatsApp, YouTube, Instagram, Google... • Es planteja que estem entrant al major experiment de manipulació massiva de la història, on es discuteix fins i tot el que veiem amb els propis ulls. El cas TikTok i el control de plataformes • Recorden quan es va dir que TikTok desapareixeria dels EUA i, de cop, gràcies a Trump, l’aplicació torna a estar operativa. • Ho interpreten com a mostra que els dirigents polítics i els magnats tecnològics negocien el futur de les plataformes, mentre els usuaris són objecte de control i explotació. • Sensació compartida: - "Ens estan controlant pas a pas", amb Musk a X, els responsables de TikTok sota pressió i Trump al centre del tauler. Mirada crítica: el discurs de Marc Giró • Per reforçar la seva anàlisi, posen un tall del late-night de Marc Giró, on fa un discurs en castellà sobre per què és tan fàcil votar Trump. Idees clau del discurs de Marc Giró "El personal ha votado a Donald Trump porque votarle es muy fácil. Votar por cualquier otra opción es una complicación de cojones..." • Marc Giró explica que: Votar opcions alternatives implica un esforç intel·lectual i polític: Connectar lluita de classes i justícia econòmica amb reivindicacions civils inclusives. És a dir, vincular sindicalisme amb wokisme. Això és percebut com una cosa difícil i complexa. "Trump... te lo pone todo súper fácil." • En canvi, Trump i la dreta internacional ofereixen eslògans simples i dicotomies clares: "América, una, grande y libre" (paròdia de l’Espanya franquista). Dones a la cuina o atrapades en skin care routines de 26 passos. Nens amb penis, nenes amb vulva, i heterosexualitat obligatòria. Immigrants: que tornin "a casa seva". Empobriment de la classe treballadora: culpa dels "comunistes", no pas de l’oligarquia global de multimilionaris. Orgasme clitorià: presentat com una "mentida" feminista. Impostos: inútils perquè, segons aquesta lògica, si t’esforces no et posaràs malalt i tot ho aprendràs al CrossFit. • Marc Giró denuncia la simplificació extrema del relat trumpista, que permet a la gent no pensar i seguir amb la seva vida de consum: "Él y su jefe Elon Musk se van a encargar de todo, y tú mientras tanto puedes seguir comiéndote tus nuggets mirando TikTok..." "Lo van a poner tan fácil que más pronto que tarde va a faltar que vayamos a votar, porque ya se encargarán ellos también de eso." • Missatge final: si renunciem a la complexitat, obrim la porta a que ens prenguin també el dret a decidir. Recap 2017–2025: com ha canviat el món des del primer Trump La darrera secció, a càrrec del Guillem, és una recapitulació cronològica dels esdeveniments clau al món des del primer mandat de Trump fins avui. 2017 • Donald Trump comença el seu primer mandat com a president dels EUA. • A Catalunya: Atemptat del 17 d’agost a la Rambla de Barcelona, un dels episodis més traumàtics recents. Recordatori del referèndum de l’1 d’octubre, tot i que decideixen no aprofundir-hi per evitar allargar-se massa (diuen que podrien fer-ne "10 programes"). • Vida personal dels locutors: - Tenien 16 anys, cursant 4t d’ESO. 2018 • Pujada de Bolsonaro al poder al Brasil, un altre exemple de extrema dreta guanyant força. • Augment de pes de l’extrema dreta també a Europa. • Es juga el Mundial de Rússia: - Guanya França, fet que els locutors viuen com una doble decepció (res de positiu per a ells). • Àmbit personal: - Viatge d’institut a Itàlia amb diverses anècdotes (que insinuen però no expliquen per respecte als amics implicats). 2019 • Any dels 18 anys per la seva generació: - Molts aniversaris, molta festa, un ritme que ara ja no es veuen capaços de mantenir. • A escala global: - Incendi de la catedral de Notre Dame a París. - Doble procés electoral a Espanya, amb canvis forts al mapa polític: - Ciudadanos s’ensorra i perd quasi tots els vots. - Vox capitalitza bona part d’aquest vot i creix amb força. • Final de 2019: - A Wuhan s’inicia el brot de Covid-19, que al principi es creu que no arribarà arreu... però arriba i ho capgira tot. 2020 • Any definit per la pandèmia mundial de la Covid-19: confinaments, restriccions, crisi econòmica i social global. 2021 • Eleccions als EUA: - Derrota de Trump i victòria de Joe Biden. - Assalt al Capitoli per part de seguidors radicals de Trump, imatge icònica de la crisi democràtica nord-americana. 2022 • Inici de la guerra entre Ucraïna i Rússia, encara en curs. • Elon Musk compra Twitter i el rebateja com a X, tot i que tothom continua anomenant-ho Twitter. 2023 • Escalada del conflicte a Gaza, que continua fins avui. • Sensació de conflictes encadenats i de normalització de la guerra als mitjans. 2024 • Intent d’assassinat de Trump: - Li disparen i resulta ferit a l’orella. - Mostra de la tensió extrema que es viu dins dels EUA. Mirada cap al futur • Es pregunten què pot deparar el següent mandat i els propers anys: Títols hipotètics: El Barça guanyant una Champions. Taylor Swift deixant els jets privats. La Mar tenint fills. • Tanquen amb to de broma i complicitat, combinant angoixa pel futur polític amb humor generacional. Tancament del programa i avanç del següent episodi • Valoració final: - Diuen que s’ho han passat molt bé i que creuen que ha sortit un molt bon programa. • Recordatoris: Seguir-los a totes les xarxes socials. Cada dimecres a partir de la una i mitja, en directe a Vilassar Ràdio: Emissora municipal de Vilassar de Mar, al 98.1 de la FM. També disponibles en Podcast a Spotify. • Avanç de contingut: - El capítol de la setmana següent serà un especial del Dia de la Dona (8M). "Us esperem a tots la setmana que ve. Ens veiem la setmana que ve. Que vagi molt bé. Una abraçada."