#135 - Flotilla de Gaza, tagliatelle amb ceps, Cales Noies i ofici de pescador: conversa amb Salva Manera
En "El cafè de popa" hem intentat explicar el perquè de la flotilla de Gaza, una travessia de resistència i silenci.
En "El ranxo a bord" i, ja que comencem a olorar els bolets, el nostre cuiner, en Joan Martin, ens ha portat un plat que malgrat que els seus ingredients són terrestres, molts mariners italians assaborien a les seves llars els dies festius: Tagliatelli amb ceps.
En "Els motius de Vilassar" i gràcies als vilassarencs Damià de Bas i Lluís Guardiola, avui hem sabut on era a "Ca les noies".
A "Històries de mar" hem viscut una realitat: la reducció de pescadors professionals amb pocs anys. A Vilassar de Mar, de tots els que s'hi dedicaven, només en queden dos.
A l’espai de l’entrevista, hem tingut amb nosaltres en Salva Manera, un home que ha estat pescador professional i que avui està immers amb molts projectes del que volem destacar-ne un: el de clown pescador.
Avui us hem portat unes expressions marineres que utilitzaven els pescadors quan la mar els impedia sortir a pescar.
Resum general
Obertura de 5a temporada amb to reflexiu i compromès: el programa arrenca des de Vilassar de Mar, amb una mirada local i mediterrània, recordant que la mar és vida però també frontera i dolor en temps de guerra.
"A Randamar creiem que escoltar és un acte de resistència"
Cafè de Popa: la Flotilla de Gaza
Global Sumud Flotilla: 25 vaixells d’esbarjo i desenes d’embarcacions de més de 40 països han volgut trencar el bloqueig marítim i fer arribar ajuda a Gaza.
- -
- Objectiu: trencar l’aïllament i enviar un missatge de resistència pacífica i solidaritat.
- -
- Dificultats: condicions meteorològiques adverses, vaixells poc preparats, averies, i retorns a port per seguretat.
- -
- Silenci mediàtic: incomoditat política, saturació informativa i manca de suport institucional.
- -
- Lectura simbòlica: el Mediterrani, pont compartit i també camp de batalla.
"Sumud" en àrab significa resistència ferma.
Rancho a bord: Tagliatelle amb ceps i foie
Un plat d’“entretemps” per quan olorem bolets i ens preparem per la tardor.
- -
- Pasta: diferències entre tagliatelle, tallarines i espaguetis; tradició de fer pasta fresca a casa.
- -
- Salsa: ceps laminats, foie gras, crema de llet i formatge (millor parmesà que pecorino en aquesta recepta).
- -
- Preparació: saltejar ceps lleugerament, fondre el foie a la crema, afegir formatge i combinar amb la pasta (fresca: 2-3 min d’ebullició).
- -
- Maridatge i cultura: vins rosats o negres; conversa sobre la promoció global de la cuina italiana (pizza, pasta) vs. potencial dels productes catalans (embotits, coques, vermuts i amarettos).
Els motius de Vilassar: “Cales Noies” (memòria comercial)
Redescobrim una marceria històrica (vetes i fils) molt coneguda per les dones del poble fa 45 anys.
- -
- Oberta el 1928 al principi del carrer de Sant Joan, procedent del vell camí ral.
- -
- Darrera propietària: Angelina Teixidor.
- -
- Avui, l’espai forma part de l’illa de l’Espinaler (conserva i vermut), símbol d’evolució del comerç local.
Històries de mar: el declivi de la pesca artesanal
Retrat del canvi d’ofici i de vida a la costa catalana.
- -
- Passat: barques a vela, xarxes remendades per les dones, gel abans de l’alba, venda a plaça i economies domèstiques sostingudes des de terra.
- -
- Present: a Vilassar, només dos pescadors de nissaga mantenen l’ofici, amarrant en ports veïns.
- -
- Causes del declivi:
- – Costos alts (barca, manteniment, gasoil) i preus baixos del peix. - – Normativa europea: menys dies i zones de pesca. - – Canvi climàtic: aigua més càlida, espècies que migren, captures més escasses. - – Factor social: manca de relleu; els joves busquen feines més segures.
- -
- Crida: preservar un llegat cultural i un ofici identitari del litoral maresmenc.
Entrevista: Salva Manera, el clown pescador
Pesca, educació ambiental i teatre gestual com a eina de consciència.
- -
- Orígens: el seu avi, bot de llum i amor per la mar; barca de 7 m (San José), pesca de trasmai al Cap de Creus.
- -
- Observació del medi: mar empobrit, menys plàcton i bivalves al litoral (Maresme i Cap de Creus); necessitat de cogestió i ciència (ICM-CSIC, Pla de Cogestió del Cap de Creus).
- -
- Naixement del clown: després d’una depressió, formació en clown i creació de Pescaplàstik per denunciar els plàstics a l’oceà.
- -
- Moment emotiu: espectacle en una escola d’alta complexitat amb nens autistes que connecten profundament amb el llenguatge gestual i la música.
- -
- Nou espectacle: “La tempesta dels oceans” (canvi climàtic, CO2, desgel, pèrdua de biodiversitat) amb música clàssica i teatre gestual; 5 prèvies gratuïtes al desembre per entitats sense ànim de lucre i col·lectius amb diversitat.
"Sense el blau no podem existir"
"La mar no t’ensenya; t’acolleix i et dona l’oportunitat de ser-hi"
Música
- La Fúmiga – “La penúltima”: pausa musical abans del tram final.
Paraules de Mar: quan la mar no vol homes
Expressions marineres per als dies en què la mar és prohibitiva i cal fer cap a la taverna o a l’hort:
- -
- "La mar és encès de vent"
- "La mar es remena"
- "La mar és un dau"
- -
- "La mar gebrada"
- "La mar no creixerà"
- "La mar no tomba"
- "La mar no vol homes"
Idees clau
- -
- La Mediterrània com a espai compartit de vida, memòria i conflicte.
- -
- Resistència civil i simbolisme de la Global Sumud Flotilla.
- -
- Ofici de pescador en retrocés: costos, normatives, clima i relleu.
- -
- Educació ambiental i art: el clown com a pont d’emoció i consciència.
- -
- Gastronomia com a cultura viva: tagliatelle amb ceps i foie entre l’estiu i la tardor.

