#140 - Vilassar en tardor: platges, productes i pesca

Panorama general

Episodi profundament arrelat a Vilassar de Mar que celebra l’arribada de la tardor: les platges recuperen la calma, tornen els productes de temporada i la mar dicta ritmes, captures i saviesa popular. El programa combina crònica de territori, gastronomia de tardor, memòria local i una entrevista tècnica i amena sobre pesca esportiva, per acabar amb dites marineres.

Cafè de Popa: platges de Vilassar a la tardor

De la calma a la tempesta: dinàmica litoral

• Tardor de contrastos: dies serens i llevantades que erosionen; les garbinades retornen sorra i redibuixen la platja.
• Passejar és connectar amb un cicle natural discret però constant: la mar s’endú i retorna sorra.

Les platges, una a una

• Estillero (Vilassar): urbana, orientada S-SE, ~1.000 m de longitud, 20 m d’amplada, sorra gruixuda i talús al regaló; esports de platja, parc infantil, vigilància i aigua excel·lent (controls quinzenals).
• Almadrava (Palomares): ~296 m de longitud, 60 m d’amplada, zona de bany amb boies a 200 m; nom lligat a l’emblemàtic restaurant-guingueta Palomares.
• Garbí: petitesa variable segons els temporals i el flux de sorra.
• Ponent: ~1.288 m de longitud, 47 m d’amplada, davant del Mercat de la Flor; casetes de pescadors i el Passeig de les Palmeres com a mirador discret.

"Passejar a la tardor és seguir el ritme antic de la mar, entre sal, vent i calma."

Ranxo de tardor amb Joan Martín: productes i tradicions

Castanyes: del carrer a la cuina fina

• Origen i mercat: producció catalana limitada; les que mengem sovint arriben de Galícia o Lleó.
• Usos: torrades (castanyada), bullides, en puré (dolcet, ideal amb caça: cérvol, cabirol, senglar).
• Marron glacé: castanya confitada en almívar, elaboració laboriosa i delicatessen de Nadal.
• Anècdota: la castanyera de Gènova que es feu un mausoleu a l’Staglieno; memòria també del castanyero del Passeig dels Pins a Vilassar.

Altres fruits de tardor

• Magranes: en gra (soles, amb sucre, amb suc de taronja o moscatell) o en suc; record d’antics gots rentinats en gibrell.
• Caquis (palosantos): dolços i succosos, però molt fràgils en madur (retoslogística).
• Boniatos: tubercle dolç (al caliu), de subsistència fa dècades; avui també en làmines tipus xips.
• Codony: dur i aspre en cru; en codonyat, marida amb formatges tous (ex. tetilla gallega).
• Figues (coll de dama): excel·lents soles; amb orujo o anís; en conserva o guisos dolç-salat.

La Castanyada i els panellets

• Castanyes, moniatos, moscatell i panellets com a nucli de la festa (malgrat el pes del Halloween importat).
• Trucs de panellets: massa amb ametlla picada (alguns hi posen patata), treballar-la freda; arrebossar amb pinyons o ametlla i enfornar.

Motius de Vilassar: qui era en Sanaia

• Sanaia: cistell/cova per dur eines (fusters, mestres d’aixa, ferrers).
• Can Senaia: nissaga d’ofici (mestres d’aixa) del carrer de l’Arpella.
• Vicenç Bernet (emparentat amb Carrau, àlies Repet): el mot provindria de no separar-se mai de la seva sanaia d’eines.

Històries de Mar: Maria Gràcia Gelpí, mestra i bibliotecària

Trajecte vital i vocacional

• Filla de Jeroni Gelpí i Gracieta Maltas, botiguers prop de l’Ajuntament; formació amb la Senyoreta Sánchez; estudis de Magisteri.
• 1954: obre l’Acadèmia Gelpí (preparació fins a 4t de batxillerat; exàmens oficials a BCN: Berenguer i Ausiàs March).
• Impulsa la Biblioteca (inaug. 25/07/1954) sobre la Caixa; sala d’adults i infantil; horari compatible amb l’acadèmia.
• 1962–1970: l’acadèmia creix (Col·legi Gelpí); estudia a la universitat (Ciències de l’Educació i Filologia Romànica – Català).
• 1971–1973: trasllat al c/ Concepció; tancament del Col·legi Gelpí; s’incorpora al Col·legi de les Monges i continua a la biblioteca fins a la jubilació (1995).

Llegat

• Referent cultural a Vilassar, promotora d’activitats i implicada amb entitats locals.
• La Biblioteca Ernest Lluch li dedica una sala. Ens deixa el 29/09/2017, als 82 anys.

Entrevista: Pere Guardiola Itei, una temporada de pesca

1) El rei de l’estiu: el llorito (raor)

• Zones: litoral del Maresme (Premià, Mataró, Pineda, Calella, fins a Sant Feliu); a Vilassar, la senya de “l’ou” (muntanyeta submergida a la 2a carena, ~10 braces).
• Tècnica: a fons amb volentí (a mà) o canya; pèl amb plom petit i am del núm. 10; esquer viu (rosca o coreà, millor coreà per gruix i manipulació).
• Comportament: actius juny–setembre; a l’hivern s’enfonsen a la sorra; piquen en grup, amb intervals sense activitat.
• Ètica de captura: límit personal (ex. 15–20 peces) per respectar la mar; cuina amb pell, poca espina, peix blanc molt apreciat a les Illes.
• Riscos: aranyes (punxa perillosa; remei tradicional: amoníac o orina) i tacons (semblants a llenguadets) i alliberament de peces petites.

2) Fluixa / curricant: peix blau a velocitat

• Vela/motor a 3–5 nusos; millor trenc d’alba.
• Esquer artificial: reglot (cuc blanc de plàstic), rapala o cullereta; amb o sense plom (amb plom: opció a dento/llobarro).
• Espècies: sorells i oblades a prop de boies; a finals d’estiu–tardor, més enfora (4–5 milles, 35–45 m) melves, bonítols i vacoretes.
• Factor temperatura: >20 °C pesquen més a “terra”; <20 °C se’n van mar endins.

3) Calamar i sèpia: tècnica i hàbitat

• Canvi d’hàbitat: antigues posidònies (“sapes”) degradades per arrastrers; menys llocs de desove, menys calamars.
• Arts: potera tradicional i “peixet” de plàstic (ams retorçats); a la sèpia, potera a fons i gairebé quieta.
• Regulació: prohibida la pesca a la llum (abans nits de 50–70 calamars; avui 5–6 ja és bon dia).

Estat de la mar i normativa

• Menys peix que abans; impacte de dragatges per portar sorra i de tècniques prohibides (ex. el batre amb xarxes i pedres).
• Llicència de pesca esportiva obligatòria (fàcil online; gratuïta per jubilats); control de Mossos: papers, assegurança i llicència.

"El millor de la meva vida és família, mar i futbol."

Paraules de Mar: dites i saviesa popular

• "Les onades comencen a escriure": la mar parla i deixa senyals.
• "De ponent, ni gent ni vent": refrany català amb lectura irònica sobre l’espanyol.
• "Qui canta a taula i xiula al llit no té el seny gaire eixerit": etiqueta i mesura.
• "Qui no té pa, molta se’n pensa": la necessitat espavila l’enginy.
• "Jugador, caçador, plebejador, pescador de canya i moliner de vent...": sempre pobres, diu la dita – avís contra les aficions que buiden la bossa.

Interludi musical

• "Somewhere Over the Rainbow" d’Israel Kamakawiwo’ole, com a pausa emotiva abans del tram final de dites i comiat.