Crònica
Crònica
Programa

Crònica

Tota l’actualitat informativa del dia que es genera a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca del Maresme. Programa produït pels serveis informatius de Vilassar Ràdio.

Diumenge · 12:00 - 13:45 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 13:00 - 13:30, 15:00 - 15:30, 17:00 - 17:30, 19:00 - 19:30 ·1583 episodis
RSS

episodis

217-228 de 1583
  • 27'

    #1370 - Bus urbà, Nadal i cultura a Vilassar

    Visió general de l’episodi En aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio, es combina informació de servei públic local, dades demogràfiques comarcals, agenda festiva i cultural i actualitat política municipal. El fil conductor és la vida quotidiana de Vilassar de Mar i del Maresme a les portes de les festes de Nadal. Ampliació del servei del bus urbà C13 L’eix central del programa és l’anunci que l’autobús urbà C13 amplia el servei a partir del 2 de gener de 2026. Principals canvis del servei • Més dies de funcionament: el C13 circularà amb la mateixa freqüència que els dies laborables (cada 30 minuts) també: - Tots els dissabtes - Diumenges i festius d’estiu (15 d’abril – 15 d’octubre) - Matins dels diumenges d’hivern • Unificació de recorregut: desapareixen el trajecte curt i el llarg; només es farà el recorregut curt per guanyar regularitat i eficiència. • Parades afectades: - Se suprimeixen les parades del recorregut llarg: Carrer Santa Eulàlia – Escola dels Alocs – Institut Pere Ribot i Ronda Catalunya – Escola del Pla de l’Avellà. - S’afegeix una nova parada a la N-II, compartida amb la línia C10, a l’alçada del carrer Canonge Almera amb Enric Granados. "Aquesta ampliació és un pas endavant, més que significatiu, per facilitar la mobilitat sostenible dins de Vilassar de Mar." Cost econòmic • L’increment horari suposa 60.144 € addicionals respecte el cost del servei actual. • El cost total del servei del bus urbà passa a 325.478 €. Aquest canvi dona resposta a una vella reivindicació veïnal i política, recollida pels principals partits als seus programes electorals, i que ara l’Ajuntament de Vilassar de Mar fa efectiva. Natalitat a Vilassar de Mar i al Maresme El programa analitza també les darreres dades del Consell Comarcal del Maresme sobre natalitat. Dades de Vilassar de Mar (any 2024) • 117 naixements al municipi. • Augment del 13,5% respecte a 2023. Dades del Maresme • 2.864 naixements el 2024, amb un lleuger repunt de l’1,4% després del mínim històric del 2023. • Tot i això, el Maresme manté una de les taxes de natalitat més baixes de Catalunya, amb 6,06 naixements per cada 1.000 habitants, per sota de la mitjana catalana i de l’àrea metropolitana. Factors demogràfics i socials • Hi ha menys dones en edat fèrtil: 7.622 dones menys de 29 a 38 anys que fa deu anys. • Endarreriment de la maternitat: el pic de naixements es concentra en dones de 30–34 anys, mentre que fa 40 anys se situava al voltant dels 24 anys. • Baixada del nombre de fills per dona. • Augmenta el pes de les mares estrangeres: 1 de cada 4 nadons (791 de 2.864) tenen mare de nacionalitat estrangera. Diferències entre municipis • La majoria de municipis del Maresme registren augment de naixements. • Destaca Cabrera de Mar amb un +57%. • En canvi, Mataró baixa un 7,5% (69 naixements menys). Noms més posats • Nenes: Júlia (nom més escollit), seguit de Sofia i Aina. • Nens: Àlex, seguit de Nil, Jan i Martí. • Es remarca la sortida dels primers llocs del nom Marc, històricament molt dominant. Nadal, carter reial i Reis d’Orient a Vilassar de Mar La regidora Maria Vinuesa, responsable entre altres de festes populars, repassa amb el programa el balanç dels actes nadalencs i avança la programació immediata. Balanç dels actes de Nadal • Fira de Nadal a la plaça Tarradellas: valorada molt positivament. • Encesa de llums de Nadal: destacada la implicació del Consell d’Infants, que va penjar desitjos a l’arbre de la plaça de l’Ajuntament. Vinuesa subratlla que els infants del Consell "són molt potents i tenen unes idees molt bones". • Lletres lluminoses “BDM” a la plaça de l’Ajuntament: gran èxit com a punt fotogràfic i d’atracció social. Millora de la informació a la ciutadania • L’Ajuntament ha estrenat una pàgina web específica amb tota la programació de Nadal. • L’objectiu és garantir un accés fàcil i ordenat a la informació i evitar que activitats quedin invisibles per falta de difusió. Arribada del carter reial Logística i recorregut • Data: dissabte 27 de desembre. • Hora de sortida: 18.00 h, des de la plaça Vicenç Martí Albrat. • Itinerari: Lluís Jover → dreta per Montevideo → arribada cap a les 18.30 h a la plaça de l’Ajuntament. Abans, nens i nenes poden deixar les cartes a diverses bústies situades a: • Biblioteca • Mercat • Museu Monjo • Ludoteca del Tucutuc Tram tranquil i accessibilitat • Es defineix un tram silenciós i tranquil entre carrer Mastral i avinguda Eduard Ferrés, pensat per a persones amb necessitats especials. • Hi haurà cua preferent per a persones amb afectacions que ho necessitin. • Vinuesa explica que el recorregut s’ha dissenyat pensant en voreres accessibles, en coordinació amb entitats com TIMS i PAC. Es posa l’èmfasi en què la festa sigui viscuda "amb seguretat" per tothom. Cavalcada de Reis 5 de gener Recorregut i emissió • Data: 5 de gener. • Inici: 17.30 h des del polígon industrial dels Garrofers. • Itinerari principal: avinguda Montevideo → carrer Narcís Monturiol (a contrasentit) → carretera de Cabrils → Santa Maria → via Octaviana Maria Vidal → Sant Genís → carretera de Cabrils → carrer Montserrat → Sant Josep → mare Caterina Coromina → Riera d’en Cintet amunt → carrer Colom → avinguda Montevideo → carrer Sant Joan → plaça de l’Ajuntament. • La cavalcada es retransmetrà en directe per Vilassar Ràdio (98.1 FM i per internet). Accessibilitat i inclusió • També incorporarà tram tranquil al mateix indret que el carter reial (Montevideo – Mastral – Eduard Ferrés). • S’assegura que aquests trams siguin realment accessibles també per a persones amb cadira de rodes. • Tots els caramels seran sense gluten. Altres qüestions festives • Sobre una possible revella de Cap d’Any, la regidora demana prudència: encara s’està treballant i prefereix no avançar informació fins que sigui definitiu. Festa Major de Sant Joan 2026 Vinuesa explica que, tancat el cicle de Nadal i Reis, la regidoria entrarà de ple en la preparació de la Festa Major de Sant Joan 2026. Estat de la planificació • Ja s’estan fent reunions i estudiant propostes d’ubicacions, grups i programació. • S’estan tramitant diverses licitacions tècniques i de serveis necessàries per al funcionament de la Festa Major. Característiques de la Festa Major 2026 • Serà una Festa Major “molt i molt llarga”, perquè Sant Joan cau en dimecres, fet que obre molts dies de marge per programar activitats abans i després. • Mantindrà elements identitaris, especialment la figura del Picat, el gegant de Vilassar de Mar, i la Lucía. • Vinuesa destaca el gran esforç col·lectiu i les ganes de totes les persones implicades. Vilassar Ràdio anuncia que, com cada any, farà un ampli desplegament tècnic i humà per oferir la Festa Major en directe. Exposició “Soc vertical, però preferiria ser horitzontal” El programa dedica un bloc final a la cultura amb l’exposició de Francesca Poza al Museu Monjo de Vilassar de Mar. L’exposició i l’artista • Títol: “Soc vertical, però preferiria ser horitzontal”. • Lloc: Museu Monjo de Vilassar de Mar (Pinacoteca). • Dates: fins a l’1 de març. • L’artista, mataronina, fa 40 anys que es dedica a l’art, i en els darrers 15 anys ha intensificat la seva presència en galeries de Barcelona, Madrid i Lisboa. Poza es mostra molt il·lusionada per exposar en un espai que descriu com a "preciós" i amb "una llum molt bonica", i ho viu com un retorn al territori on la coneixien de jove. Línia artística i tècnica • Treballa principalment amb paper, gravat, fils i tapissos, sovint a partir de llibres i poemes. • El títol de l’exposició prové d’un poema de Sylvia Plath, autora que homenatja. • Poza converteix llibres i paraules en objectes artístics, transformant el text horitzontal en composicions verticals. "La paraula escrita és el que queda de la persona, més que la persona en si, i és el que va passant en el temps." • Utilitza paper de cotó de gravat, integrant els gravats dins de la peça final de manera que no semblen gravats a simple vista. • Treballa el llibre més enllà de la “carcassa”: l’interessen els continguts i els converteix en matèria plàstica. Obres destacades i col·leccions • Col·lecció “Blanco”: inspirada en un llibre assagístic japonès sobre el color blanc; peces fetes només amb paper i fil blancs, explorant les múltiples tonalitats del blanc. • Escultures a partir de “Rimas y leyendas” de Bécquer: llibres trobats al carrer que transforma en una mena de cortina de poemes enrotllats, que permet "tornar a llegir" el text movent els rotllos. • Un tapís de gran format creat especialment per al Museu Monjo, una peça que l’artista descriu com un repte personal i que difícilment podrà exposar de nou en galeries convencionals. Procés creatiu i recepció • El seu procés és llarg, orgànic i reflexiu: parteix d’una idea, però la peça evoluciona durant el muntatge. • Declara que crea sobretot per estar a gust amb ella mateixa, i això es tradueix en obres que el públic percep com a plenes de pau i tranquil·litat. • Poza afirma que "totes les peces l’enamoren", si bé n’hi ha algunes molt especials concebudes expressament per a aquesta mostra. L’audiència és convidada a visitar l’exposició i a seguir l’artista a les xarxes socials cercant “Francesca Poza”. Plenari municipal i butlletí de serveis Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Mar S’anuncia que demà a les 19.00 h s’emetrà en directe per Vilassar Ràdio l’últim ple ordinari de l’any de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Ordre del dia destacat: • Aprovació de l’acta anterior (sessió del 20 de novembre). • Aprovació inicial del pressupost 2026, la plantilla i la relació de llocs de treball. • Acord d’adenda al conveni amb el Consell Comarcal del Maresme per a la promoció de la salut i prevenció de drogodependències. • Moció sobre l’encesa de les torres de la Mediterrània a favor dels drets humans. • Aprovació dels decrets d’alcaldia del 4.316 al 4.653. • Punt d’urgència: aprovació definitiva de la modificació d’ordenances fiscals (tributs municipals 2026). Serveis i farmàcia de guàrdia Es facilita informació de servei: • Farmàcia de guàrdia: Puig Jovell, plaça del Mercat, 11 (tel. 93 759 41 11). El temps al Maresme La part final inclou la previsió meteorològica per al Maresme: • Predomini del sol amb alguns núvols poc importants, sense pluja. • Demà: temps estable i assolellat, sense precipitacions. • Mar: estat de forta marejada / maror, amb mar de fons. • Temperatures mínimes: entre 5 i 10 ºC, en descens. • Temperatures màximes: lleuger augment fins a uns 15 ºC. Tancament del programa El locutor Joan Escofet, amb Jaume Cabot a la part tècnica, resumeix els temes tractats (ampliació del bus C13, dades de natalitat, Nadal, carter reial, Reis, Festa Major 2026 i exposició de Francesca Poza) i recorda que el programa es pot recuperar com a Podcast a la carta a través del web vilassaradio.cat. Es despedeixen fins a l’endemà, reforçant el rol de Crònica com a butlletí informatiu local de referència de Vilassar de Mar.

  • 26'

    #1368 - Seguretat, salut i tradicions de Nadal a Vilassar

    Visió general de l’episodi Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina tres grans blocs: seguretat ciutadana per Nadal, consells nutricionals per afrontar els àpats festius i recuperació del cant de la Sibila a l’Església de Sant Joan, a més d’un breu repàs esportiu i meteorològic. Operatiu de seguretat i prevenció de delictes Vigilància comercial nadalenca • El cap de la policia local, Lluís López, explica l’operatiu especial fins al 5 de gener a les zones comercials de Vilassar de Mar. • Objectius principals: • Millorar la percepció de seguretat de veïns i comerciants. • Minimitzar incidents (furts, robatoris, enganys aprofitant aglomeracions). • Estratègia: més presència policial estàtica a eixos comercials, sobretot a la tarda-vespre, quan ja és fosc. Consells bàsics de seguretat A l’espai públic i comerços: • No mostrar objectes de valor de manera ostentosa. • Mantenir motxilles i bolsos sempre controlats: • No deixar-los al carro de la compra. • No abandonar-los al seient del cotxe mentre es carrega o descarrega. • Recordar que el maleter no és un magatzem: • Evitar deixar-hi compres de valor. • Si cal fer diverses compres, millor repartir-les i no convertir el vehicle en un “dipòsit visible”. En aglomeracions (cavalcada, llums de Nadal, mercats): • Extremar la vigilància de les pertinences. • Els furts solen aprofitar el descuit i la distracció. Persones grans i estafes • Atenció especial a la gent gran: • Evitar que vagin soles a caixers o bancs. • Prevenir empentes, abraçades o aproximacions estranyes al carrer. • Els delinqüents coneixen els dies i hores en què es retiren diners en sobres i aprofiten aquestes situacions. • Recomanació: que les persones grans vagin acompanyades sempre que sigui possible. Estafes digitals i telefòniques • No facilitar dades personals ni bancàries per telèfon. • Evitar introduir dades en pàgines web no segures. • Risc especial per a persones grans menys familiaritzades amb la seguretat digital. Nits festives i col·laboració ciutadana • Reforç policial la nit de Nadal i de Cap d’Any (especialment per la revetlla). • El missatge clau: "La col·laboració ciutadana és absolutament clau." • Davant qualsevol sospita: • Trucar a la Policia Local (93 154 10 20) o al 112. • Encara que resulti una falsa alarma, és útil: permet comprovar situacions i dissuadir possibles delictes. Nutrició i hàbits saludables per Nadal Pes i hàbits durant les festes La nutricionista Sandra Montoro (CAP de Vilassar de Mar) adverteix que, segons les estadístiques, engreixarem de mitjana entre 0,5 i 2 kg durant les festes. • Reivindica que els àpats de Nadal són trobades socials, no només menjar: "La raó de ser dels àpats de Nadal hauria de ser no atipar-nos, sinó retrobar-nos amb els nostres." • No recomana ni deixar d’assistir als àpats ni viure’ls amb culpa. Preparar el cos abans de les festes • No es tracta de fer dietes estrictes ni comptar calories obsessivament. • La clau és arribar-hi amb hàbits equilibrats: • Fer àpats regulars en horaris establerts. • Seguir un patró d’alimentació mediterrani. • Hidratació adequada amb aigua. El rol de l’amfitrió • Montoro critica la creença que un bon amfitrió és qui fa que tothom surti massa tip: Ser bon amfitrió no és omplir la taula en excés, sinó oferir un àpat que es pugui gaudir sense conseqüències digestives. • Objectiu: combinar plaer gastronòmic i benestar digestiu. Propostes d’entrants i plats més lleugers Entrants lleugers (no convertits en primer plat): • Tàrtar de salmó i alvocat. • Amanida de magrana, taronja i nous amb ruca o espinac. • Trio d’hummus (remolatxa, cigrons, albergínia) amb crudités de verdures. • Carbassa rostida amb formatge feta i festucs. Primers plats: • Crema de carbassa rostida amb gingebre i taronja. • Es pot afegir tòfona o pipes de carbassa torrades per donar-hi un toc festiu. Segons plats: • Llobarro al forn amb herbes aromàtiques. Postres més saludables: • Macedònia d’hivern. • Pinya a la planxa amb iogurt natural, canyella i pell de llimona ratllada. Dolços de Nadal, activitat física i relació amb la dieta • Els torrons i dolços nadalencs es poden consumir, però amb moderació. • Recomana no asseure’s a taula amb molta gana: • Arribar-hi havent esmorzat o havent pres una peça de fruita a mig matí. • Aprofitar aquests dies per caminar o pujar i baixar escales per compensar els excessos. Dietes restrictives i canvi d’hàbits • Montoro explica que al CAP hi ha diversos pics de demanda per perdre pes (novembre, gener, setembre). • Moltes persones demanen dietes molt baixes en calories per canviar ràpidament el número de la bàscula. • Ella ho qüestiona i subratlla que el fonamental és: Adquirir coneixements i habilitats per saber planificar-nos els nostres propis menús. • Més que pautes rígides, defensa un canvi d’hàbits sostingut i permanent. Recuperació del cant de la Sibila a Vilassar de Mar Context i recuperació L’episodi inclou una entrevista a Josep Maria Gregori, professor de musicologia de la UAB i cantant amb una llarga trajectòria, que ha col·laborat amb Jordi Savall. • Es destaca que l’Església de Sant Joan de Vilassar de Mar recupera el cant de la Sibila, una tradició medieval catalana. • Es podrà escoltar la nit de Nadal, a dos quarts de dotze, just abans de la Missa del Gall. Significat del cant de la Sibila • El cant narra el segon adveniment de Crist amb un to majestuós, apocalíptic i imploratori. • Textos i melodies: • Textos antics, alguns dels segles XIII i XIV. • Melodia de perfums medievals, arrelada en la tradició musical europea antiga. "És un cant corprenedor tant pel text com per la música." • El text prové d’un sermó antic, possiblement recollit per un deixeble de Sant Agustí, Cotto Buldeus, basat en oracles atribuïts a la Sibila d’Eritrea. Arrel clàssica i tradició cristiana • El profetisme sibil·lí està documentat des del segle VI aC. • Hi ha un empelt entre la tradició grega clàssica i el primer cristianisme. • Fins i tot Virgili, a la seva quarta bucòlica, va ser considerat pels pares de l’Església com un profeta que anunciava el naixement de Crist. Qui cantava la Sibila? • Encara que popularment imaginem una figura femenina, històricament: • La Sibila era cantada per un infant (escolà) de veu aguda (el que avui diríem soprano). • L’infant interpretava els versos, acompanyat de cantors adults que feien les tornades, primer a 2–3 veus i més endavant a 4. • L’ús de veu femenina a l’església estava pràcticament exclòs, per això el paper recaia en nens. • S’hi afegia una certa posada en escena: l’infant era col·locat dalt de la trona, avillat com si fos una Sibila. Forma actual de la interpretació • Gregori explica que, tant a Cabrera com ara a Vilassar de Mar, prioritzen la interpretació musical per sobre de la dramatització. • Element escènic clau: • Es tanquen els llums de l’església i es canta gairebé a les fosques per afavorir la introspecció. • En acabar el cant, es torna la llum i comença el cant del naixement de Jesús. Dificultat interpretativa • Musicalment no és un cant extremadament complex, però sí molt compromès: • La melodia està escrita, però deixa espai per a la improvisació. • L’intèrpret pot glosar, ornamentar i variar la línia melòdica en directe. • Això exigeix màxima concentració i una sòlida base musical. Història recent a Vilassar de Mar • El cant de la Sibila es va recuperar a Vilassar de Mar el 2006–2007 amb el mossèn Galvany. • Ara, amb l’arribada del mossèn Juan Pablo Calvo, s’obre una segona etapa de recuperació. • Gregori hi veu una bona sintonia entre parròquia i músics per mantenir viva aquesta tradició. • Cada vegada que Gregori interpreta el cant, recorda i homenatja Montserrat Figueras, que el va immortalitzar en enregistraments de referència. Esports: situació de la UE Vilassar de Mar A l’apartat Crònica Esports es fa el repàs del cap de setmana de la UE Vilassar de Mar. • Derrota per 2–0 al camp del Vilanova (capital del Garraf), amb dos gols a la segona part (minuts 65 i 89). • Aquesta derrota trenca una ratxa de tres partits puntuant. • Classificació: • L’equip cau a la 13a posició de la Tercera Federació, amb 15 punts. • Lidera el “vagó de cua” dels equips que ja acumulen set derrotes. Proper partit • Dissabte, a dos quarts de sis de la tarda, al Xevi Ramon, reben el Lleida. • El Lleida és: • El pitjor visitant de la categoria. • L’equip més poc efectiu de cara a porteria com a visitant. • Encara no ha guanyat cap partit fora de casa i només ha marcat 8 gols en 7 sortides. • Es presenta, per tant, com una bona oportunitat per: • Recuperar sensacions. • Mantenir o ampliar el coixí de punts respecte els llocs de descens directe. Predicció meteorològica al Maresme • Tarda amb cel molt ennuvolat a tot el Maresme. • Xàfecs des del migdia, retirant-se cap a mitja tarda. • Estat de la mar: forta maror. • Dimarts: • Temps insegur, cel molt ennuvolat. • Xàfecs més probables a la tarda i entrada la nit. • Estat de la mar: maror-jol. • Temperatures similars: mínimes entre 7 i 12 ºC, màximes fins a 14 ºC. Serveis i tancament • S’anuncia la farmàcia de guàrdia (Mirats, al carrer Sant Jaume / N-II, amb telèfon de contacte). • Es recorda que Vilassar Ràdio és “la ràdio al teu servei” i que aquest Butlletí informatiu es pot recuperar al web. • Cloenda amb agraïment als oients i recordatori que el Crònica tornarà en properes edicions.

  • 25'

    #1367 - Taekwondo, avets de Nadal i Nadal a Vilassar

    Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina esport, tradicions nadalenques i agenda local del Maresme. El programa gira al voltant de tres grans eixos: • L’entrevista a l’Àlex Zafra, jove taekwondista vilassarenc, recent doble medalla de bronze (Catalunya i Espanya) i membre de la selecció espanyola absoluta. • El reportatge sobre La Soleia, finca d’abets de Nadal al veïnat de Rimbles (entre Dosrius i Canyamars), amb una proposta singular: “quan l’arbre de Nadal et tria a tu”. • Un repàs breu de campanyes nadalenques de comerç i solidaritat, informació de serveis públics, farmàcies de guàrdia i la previsió del temps. 1. Èxits esportius d’Àlex Zafra en taekwondo 1.1. Presentació i palmarès recent El programa obre destacant la il·lusió que genera que esportistes de Vilassar de Mar assoleixin grans fites. En aquest cas, el protagonista és Àlex Zafra: • Medalla de bronze al Campionat d’Espanya per equips de taekwondo. • Bronze al Campionat de Catalunya, pocs dies abans. • 22 anys, estudiant de Cafit (grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) al Tecnocampus de Mataró. • Entrena amb la selecció espanyola absoluta de taekwondo, fet que ell mateix viu com «un somni». 1.2. Inicis al taekwondo i impacte personal Zafra explica com va començar de ben petit, animat pel pare, que havia fet arts marcials. “Hizo que me enganchara esa sensación de querer ser mejor y seguir avanzando.” Aspectes clau: • Als 15 anys ja era cinturó negre. • Es definia de petit com un nen molt “mogut” i amb dificultats per centrar-se. • El taekwondo li ha aportat disciplina, capacitat de concentració i autocontrol. 1.3. Què diferencia el taekwondo d’altres arts marcials Zafra subratlla les especificitats tècniques del seu esport: • “La pedra angular del taekwondo és el treball de cames”. • La majoria d’accions són puntades (patades) al cos i al cap. • Els cops de puny s’utilitzen molt poc, sobretot per trencar distàncies, gairebé no com a atac principal. • Destaca la rapidesa, agilitat i tecnicitat de les puntades de taekwondo en comparació amb altres disciplines: - Patades giratòries - Patades amb salt 1.4. Categoria de competició i entrenament amb la selecció Zafra competeix actualment en -74 kg, tot i que ell pesa uns 68 kg: • Ho viu com “un atreviment” perquè competeix amb gent més gran i forta. • Entrena al Club Avellaneda (Premià de Mar) i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat amb la selecció espanyola absoluta. 1.5. Virtuts, punts a millorar i concentració L’Àlex reconeix una millora molt significativa de les seves habilitats, però també és autocrític: • Li falta mantenir el ritme de combat davant rivals de molt alt nivell. • Subratlla la importància de la concentració i de tenir “sang freda” en moments crítics. “Es lo que me falta, aguantar un poco el ritmo en combates difíciles… sobre todo la concentración en según qué momentos.” 1.6. Ritual abans d’un combat Zafra té un ritual molt clar abans d’entrar a la pista: • Donar la mà i fer una abraçada al seu entrenador quan és a la cadira. • Ho descriu com l’“anclatge” emocional que necessita per sortir a competir. 1.7. El valor de les medalles de bronze i la confiança El programa repassa les dues medalles recents: • Bronze al Campionat de Catalunya: tot i ser un èxit, li va deixar un cert mal gust de boca, perquè aspirava a més. • Bronze al Campionat d’Espanya per equips: el viu com una reafirmació personal: “Fue como una reafirmación a recordarme que soy capaz de lo que me proponga.” Es comenta la idea que “la plata es guanya plorant i el bronze somrient”, per la manera com se solen viure les medalles. 1.8. Somnis olímpics de futur El locutor li planteja, en clau de futur: • Jocs Olímpics de Los Angeles 2028: Zafra ho veu lluny i ho relativitza. • Jocs Olímpics de Brisbane 2032: és més obert i diu que el temps dirà, però que tota la seva actitud i esforç hi estan orientats. “Sería tocar el cielo para mí si algún día lo llego a conseguir.” Es tanca aquesta part desitjant-li tota la sort del món i apuntant que podria arribar a ser el tercer olímpic de Vilassar de Mar. 2. La Soleia: quan l’arbre de Nadal et tria a tu 2.1. Presentació de la finca i ubicació El programa dedica un ampli reportatge a la finca La Soleia, especialitzada en abets de Nadal: • Ubicada al veïnat de Rimbles, entre Dosrius i Canyamars. • Disposa de 40.000 m² destinats al cultiu d’abets. • És un espai obert que abans era bosc continu i que ara actua com a tallafocs. • El responsable de la finca és en Josep Jó, que fa de guia en el reportatge. • La zona és lliure de pesta porcina africana, malaltia que afecta els senglars en altres indrets. 2.2. Valor ecològic i biodiversitat Josep Jó destaca que la plantació ha generat un ecosistema ric: • Hi trobem conills, eriçons, sargantanes, guilles, senglars, miloques, etc. • Remarca que sense la plantació d’abets, no hi hauria aquesta diversitat a la zona. 2.3. Producció i disponibilitat d’arbres Sobre la producció d’abets: • La finca disposa de 40.000 m², però és difícil quantificar exactament el nombre d’arbres, perquè cada any se’n tallen i se’n planten de nous. • Josep bromeja amb els clients que li pregunten si s’han acabat els arbres: si algú és capaç de comptar-los tots, li faria un gran descompte. • Els visitants queden sorprenents tant per la magnitud com per la qualitat dels abets. 2.4. El “Maresme magre” i l’adaptació de l’avet Una de les claus del reportatge és la idea del microclima: • Josep explica que es troben en una zona que no és ben bé Maresme ni Vallès. • L’anomena amb humor “Maresme magre”. • Aquest microclima fa que l’arbre creixi lentament i de manera compacta, fet que millora l’aspecte de l’avet. “Potser sí que no encaixa massa aquí, però li hem sabut donar la volta.” 2.5. De l’hort a l’avet com a cultiu d’hivern Josep repassa l’evolució de l’activitat agrícola de la finca: • Fa 40 anys conreaven patates, mongetes, pèsols i altres hortalisses. • La frescor de la zona feia que molts cultius d’estiu no es desenvolupessin bé. • Van decidir provar amb abets com a cultiu d’hivern, pensant que podria ser una sortida. • Al cap d’uns 4 anys, quan els primers arbres van ser comercialitzables, als mercats sentien sovint: “Quins arbres més macos!” • Això els va animar a especialitzar-se en plantes vigoroses, superant moltes dificultats amb més dedicació. 2.6. L’experiència de venir a triar l’arbre al camp Un dels punts forts de La Soleia és la proposta d’experiència familiar: • Fa quatre anys van començar a oferir que les persones vinguessin a triar l’arbre directament al camp. • Ho defineixen com “un encert impressionant”. • Josep destaca el contacte directe amb la il·lusió de les famílies que trien l’arbre. Condició bàsica per gaudir de l’experiència: • Venir relaxat: entrar en un món d’arbres molt potents que transmeten energia. 2.7. “Quan l’arbre de Nadal et tria a tu” Es presenta la idea que dona títol al reportatge: “Moltes energies, abraces un arbre i si estàs sensible t’arriben moltes coses… l’arbre et tria tu.” Punts clau d’aquesta visió: • El visitant passeja entre els abets, els toca, els observa. • En un moment determinat, “sents” que aquell arbre és el teu; Josep ho descriu com un missatge interior, no com un missatge digital. • Quan intentes mirar-ne un altre, és com si una “molla” et fes tornar a aquell arbre. • Moltes persones expliquen després que “l’arbre m’ha triat a mi”. Procés pràctic: • Un cop la família ha triat l’arbre, avisen l’equip. • Els treballadors el lliguen, l’arrenquen, l’arreglen una mica, posen un test nou. • Finalment, l’arbre viatja cap a casa dins una bossa, al cotxe. 2.8. Natural vs plàstic: trencant mites Josep defensa amb convenciment l’arbre natural per davant del plàstic: • El plàstic: - Sempre té la mateixa alçada. - Fa “la mateixa pudor”. - És contaminant. • L’arbre natural: - Ajuda a crear espais naturals i tallafocs. - Arrela les persones al territori, creant vincles amb el paisatge. - Té una flaira d’avet fresc quan arriba a casa. També desmunta el mite que cal “recuperar” l’arbre de Nadal: • El compara amb un ram de flors o una poinsettia. • La seva funció principal és embellir i acompanyar les festes. • Un cop ha complert el seu paper, el seu destí ha de ser convertir-se en compost i tornar a la terra. “És el cicle de la vida.” 2.9. Temporada alta, clients matiners i gaudi personal Altres aspectes destacats: • Moltes persones volen l’arbre ja a mitjans de novembre. • Josep els adverteix que, tenint-lo en un lloc càlid, potser perdrà frescor abans de Nadal. • Alguns clients responen que, si cal, en compraran un altre. Sobre la feina en aquesta època: • És temporada bona i intensa, especialment dissabtes i diumenges. • Josep diu que hi va a treballar amb molta il·lusió, perquè no han tingut males experiències, sinó tot el contrari amb els visitants. 2.10. Seguretat sanitària i informació Es remarca diverses vegades que: • La finca de Rimbles és totalment segura pel que fa a la pesta porcina africana. • Moltes persones truquen preocupades per aquest tema, però no hi ha cap afectació a la zona. • Per a més informació, es referencien al web: abetsdenadal.cat. 3. Ruta del Pessebre i dinamització comercial 3.1. Joc de la Ruta del Pessebre de Vilassar Comerç El programa presenta el Joc de la Ruta del Pessebre, una iniciativa de Vilassar Comerç que combina joc, cultura popular i dinamització del comerç local: • Objectiu: localitzar diferents pessebres i figures destacades en 28 comerços associats de Vilassar de Mar. • Data límit per participar: 7 de gener. • Hi ha 10 premis de 60 € per consumir als comerços patrocinadors. 3.2. Persones destacades amagades als pessebres Algunes de les figures que cal trobar són persones rellevants del municipi i del seu entorn: • L’alcaldessa Elena López. • L’expresident del RCD Espanyol, Dani Sánchez Llibre. • Els carnissers Andreu Boer i Manel García. • La farmacèutica Débora Jové. • Els músics Enric i Judit Neddermann. • La futbolista del Barça Ona Batlle. • Els comunicadors Jaume Cabot i el mateix Joan Escofet, locutor del programa. Altres noms de la ruta: • Eladio d’Ladiocomunicacions. • L’actor José Corbacho. • Eva Monràs de La Caseta de l’Arbre. • Pepi Bruguera, gerent de la llibreria Índex. 3.3. Com participar en la Ruta del Pessebre Instruccions bàsiques per prendre part en el joc: • Cal acostar-se a qualsevol dels 28 establiments que participen a la ruta. • Allà es pot recollir la butlleta de participació. • S’ha de localitzar el pessebre (normalment a l’aparador, tot i que alguns poden estar amagats). • Cal trobar les persones destacades representades i demanar al/la botiguer/a que segelli la butlleta. • A més, és possible escanejar un codi QR per veure figures animades, gràcies a l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar. • Amb un mínim de 10 segells, ja es pot entrar al sorteig. El sorteig dels premis tindrà lloc el 8 de gener, a la seu de Vilassar Comerç, a partir de les 21 h. 4. Solidaritat: campanya de joguines de Creu Roja Tot i que apareix només en el resum final, es destaca una iniciativa solidària de Nadal: • Creu Roja de Vilassar de Mar, en coordinació amb Serveis Socials, impulsa la campanya de recollida de joguines. • Adreçada a infants de 0 a 12 anys de diversos municipis del voltant. • L’objectiu és arribar a 230 infants, 16 dels quals són de Vilassar de Mar. • La campanya culminarà el 5 de gener, quan es farà el lliurament de les donacions. • El període de recollida de joguines és fins al divendres 19 de desembre. 5. Serveis públics, farmàcies de guàrdia i missatges institucionals 5.1. Farmàcies de guàrdia Es facilita informació pràctica per als veïns i veïnes: • Divendres (avui): farmàcia Vilassar, al carrer Sant Josep, 85. Telèfon: 93 759 09 41. • Cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): farmàcia Altirriba Gutiérrez, a l’avinguda Eduard Ferrer, 136, al costat del camp de futbol Xevi Ramon. Telèfon: 93 750 69 53. 5.2. Missatge sobre violència masclista S’emet un espai institucional per conscienciar sobre la violència masclista: • Es recorda que erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. • Es mencionen serveis públics d’atenció a les dones (punts d’informació i acompanyament en temes de salut, treball, habitatge, etc.). • Es fa referència a línies telefòniques d’ajuda confidencials i gratuïtes per a situacions de violència masclista. • S’indica que aquests serveis faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents i dels seus fills i filles. • El missatge es tanca amb l’eslògan de la Generalitat de Catalunya: “012. La millor resposta.” 6. El temps al Maresme L’espai “Crònica, el temps” ofereix la previsió meteorològica per al Maresme: • Dissabte: - Dia molt ennuvolat a tota la comarca. - Possibilitat d’algun ruixat feble i irregular en qualsevol punt. - Temperatures mínimes: pugen lleugerament, entre 8 i 12 ºC. - Temperatures màximes: baixen una mica, entre 11 i 14 ºC. • Diumenge: - Encara amb molts núvols, sobretot durant el matí. - De matinada fins a mig matí, encara pot caure algun ruixat feble i minso. - Les temperatures baixen una mica més que dissabte. • Mar: estat de maror a tota la costa. 7. Tancament i repàs final Abans d’acomiadar-se, el programa fa un breu resum dels principals continguts del dia: • Recorda els èxits de l’Àlex Zafra (doble bronze i entrenament amb la selecció espanyola absoluta). • Repassa el reportatge a La Soleia i la proposta de triar l’arbre de Nadal al camp, remarcant que és zona lliure de pesta porcina africana. • Menciona de nou la campanya de joguines de la Creu Roja i la Ruta del Pessebre de Vilassar Comerç. Finalment, el locutor Joan Escofet agraeix la confiança de l’audiència, recorda que el programa es pot recuperar al web vilassaradio.cat i desitja bona tarda i un fantàstic cap de setmana, tot anunciant que Crònica tornarà dilluns a la mateixa hora.

  • 26'

    #1366 - Ruta del Pessebre, cinema menorquí i talent jove

    Introducció Crònica de Vilassar Ràdio repassa l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme, combinant informació local, cultura, educació i propostes de Nadal. Ruta del Pessebre i comerç local Joc nadalenc i premis • Es presenta amb insistència al llarg del programa la Ruta del Pessebre, impulsada per Vilassar Comerç. • Diverses figures locals (com l’alcaldessa Elena López, l’expresident de l’Espanyol Dani Sánchez Llibre, els carnissers Andreu Boer i Manel Garcia, la farmacèutica Dèbora Jové, els músics Enric i Judit Neddermann, la futbolista del Barça Ona Batlle, o els comunicadors Jaume Cabot i Joan Escofet) estan amagades en pessebres exposats a 28 comerços. Funcionament del joc • Per participar, cal: - Recollir una bulleta en qualsevol dels 28 establiments adherits. - Localitzar els pessebres (sobretot en aparadors, però alguns són més amagats). - Identificar-hi les persones destacades i demanar el segell a cada botiga. • Amb mínim 10 segells, es pot entrar al sorteig de 10 premis de 60 € per gastar en els comerços patrocinadors. • Hi participen també altres personatges com Eladio de Làdio Comunicacions, l’actor José Corbacho, Eva Monràs de la Caseta de l’Arbre o Pepi Bruguera de la llibreria Índex. • El sorteig es farà el 8 de gener a la seu de Vilassar Comerç. Objectius • Dinamitzar el comerç local i animar a “pagesar” pel poble. • Oferir una activitat familiar lúdica en un ambient plenament nadalenc. • Incorporar un component digital: escanejant un QR es poden veure figures animades creades per l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar. Zahara Moyano i el film El padre de todos nosotros Perfil de l’actriu i productora • L’actriu vilassarenca menorquina Zahara (Azahara) Moyano, excol·laboradora de Vilassar Ràdio, viu un moment excel·lent: - És candidata als Premis Gaudí com a actriu revelació. - Protagonitza la pel·lícula El padre de todos nosotros. - Alhora, n’és també productora a través de Moyano Films. Procés de producció: un “màster” intens • Zahara explica que ha hagut de “aixecar” la pel·lícula des de zero: - Crear la seva pròpia productora. - Buscar ajuts públics (Illes Balears, mercats de cinema, coproduccions a Canàries, Madrid, França…). - Reunir gairebé mig milió d’euros combinant subvencions i suport de petites empreses de Menorca (cessió de serveis, vehicles, etc.). • Defineix el procés com un autèntic màster en producció: - Primera vegada per a molts membres de l’equip (unes 40 persones). - Ha hagut de gestionar pressupost, rodatge, equip humà i decisió artística. “Tu ets la mare de la pel·lícula… has de saber dir sí, has de saber dir no, has de saber aturar i has de saber anar a cegues.” • Subratlla l’estrès econòmic i psicològic i el volum enorme de paperassa i justificacions d’ajuts, distribució i festivals. Argument i temes de la pel·lícula • El padre de todos nosotros barreja comèdia negra amb reflexió política, social, sentimental i antropològica. • Eix central: dilema moral i familiar entre cinc germans: - Un veí filma el pare salvant una nena d’ofegar-se a un penya-segat a Menorca, on ell mor en l’acte heroïc. - Coca-Cola vol comprar les imatges per fer un anunci a canvi de mig milió d’euros. - El conflicte: acceptar o no els diners sabent que el pare era un comunista convençut. • La trama explora: - Capitalisme vs comunisme. - Dinàmiques entre germans i cunyats, herències i rancors antics. - Com una herència o uns diners poden fer esclatar vincles aparentment sòlids. “Per desgràcia o per sort tots som iguals… Qualsevol dia et trobaràs assegut amb la família perquè algú s’ha mort i hi ha uns diners per repartir.” • Zahara destaca que no és el típic film amb “prota i parella”, sinó una pel·lícula coral, amb personatges molt diferents i un fort component humanista i antropològic. El personatge de Zahara i el reconeixement • El seu personatge, Cristina, és descrit com “molt preciós” i oposat a la seva personalitat real. • La candidatura al Gaudí arriba després d’un any molt dur, i ella ho viu com una validació de l’esforç: “Ha valgut la pena… quan reps la candidatura penses: ja he arribat, ha valgut la pena.” • Malgrat l’alegria, reconeix que gairebé no ha tingut temps d’assaborir la notícia per la pressió del dia a dia (distribució, cartells, plataformes, festivals internacionals, etc.). • La pel·lícula s’estrena a Maó i després a Ciutadella; a Barcelona es podrà veure als cinemes Maldà. • El projecte inclou una versió especial del tema “Reír y llorar” de Kiko Veneno, adaptat amb la frase “La Coca-Cola siempre es igual, pero yo no, yo puedo cambiar”. Alba Martínez: excel·lència acadèmica i vocació aeroespacial De la selectivitat perfecta a la universitat • La vilassarenca Alba Martínez va obtenir un 13,7 sobre 14 a la selectivitat, una nota pràcticament perfecta. • Ara estudia Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials a Terrassa, la carrera amb què somiava. • Ha estat una de les protagonistes de l’acte de reconeixement de la Generalitat a: - Les millors notes de la fase general de l’ESPAU. - L’acte, a la Sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona, va reunir 513 alumnes amb nota ≥ 9. Experiència a l’acte de la Generalitat • L’Alba explica que no estava nerviosa, ja que hi anava amb companys de la universitat. • L’organització: - Arribada a les 10 h per preparar l’entrada a l’escenari. - Explicació de com recollir el diploma i saludar representants universitaris i la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. - Acte amb famílies, direccions de centre i actuació musical. - Conversa pública de la consellera amb les tres noies amb millor nota (9,9). • Els alumnes van seure ordenats per nota, fet que li va cridar l’atenció. • Va poder parlar amb estudiants de moltes disciplines (medicina, enginyeries, lletres), enriquint el contacte entre perfils acadèmics diversos. Vida universitària i dificultats • L’Alba troba la carrera encara més dura del que s’esperava: - El ritme universitari és molt diferent de l’institut. - Hi ha molta autonomia: si no vas a classe ningú t’obliga, però n’assumeixes les conseqüències. • Assignatures: - Física és una de les més complicades. - Té també una assignatura d’empresa, allunyada del seu perfil de batxillerat, però que li està agradant. • Gènere i ambient: - Són 60 estudiants i només 10 noies, mostra d’una carrera encara molt masculinitzada. - Malgrat això, destaca un bon ambient de col·laboració i que encara no hi ha competitivitat forta. Vocació i futur professional • Des de petita, l’Alba ha estat fascinada pels avions. • Es veu més orientada a l’àmbit aeronàutic que no pas a l’espacial: - Li agradaria treballar a Airbus o Boeing, o bé en una empresa més petita dedicada a la fabricació de components d’avions. • A nivell personal, combina estudis exigents amb llargs desplaçaments en transport públic: unes 4 hores diàries entre Vilassar de Mar i Terrassa mentre espera treure’s el carnet de conduir. • La seva família viu el reconeixement amb gran orgull, possiblement fins i tot més que ella, i hi ha altres cosins també amb notes molt altes. Pista de gel de Premià de Dalt Activitat nadalenca al Maresme • Es destaca que l’única pista de gel del Maresme és a Premià de Dalt i ja està en funcionament. • Objectius principals: - Dinamitzar el comerç local. - Atraure visitants d’altres municipis de la comarca (com Vilassar de Mar). - Oferir una activitat lúdica familiar durant el Nadal. Característiques i accessibilitat • Dimensions de la pista: 25 m de llarg per 12 m d’ample (uns 300 m²). • És ja la tercera edició; en els dos anys anteriors hi van passar gairebé 7.000 persones. • Es posa èmfasi en la inclusió: - Un parell d’hores al dia sense música ambiental per facilitar la participació de persones amb hipersensibilitat sensorial. • També es tenen en compte criteris mediambientals: - En acabar la temporada, el gel es tritura i es reutilitza per regar. Preus i calendari • Preus: - 8 € per a persones empadronades a Premià de Dalt. - 9 € per a la resta de visitants. • La tarifa inclou: - Mitja hora d’ús de la pista coberta. - Lloguer de patins. • La instal·lació romandrà oberta fins al 5 de gener. Serveis i informació breu Farmàcia de guàrdia • S’anuncia la farmàcia de guàrdia del dia a Vilassar de Mar: - Farmàcia Puig e Jové, núm. 11 de la plaça del Mercat. - Telèfon de contacte: 93 759 41 11. El temps • Previsió meteorològica per dijous: - Jornada estable i assolellada, amb alguns núvols alts. - Sense risc de precipitació. - Temperatures: • Mínimes entre 4 i 11 °C. • Màximes al voltant dels 15 °C. Tancament del programa • Joan Escofet recorda de nou la Ruta del Pessebre com a eix principal de la jornada informativa. • Es destaca que Crònica és un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, recuperable a vilassarradio.cat. • Comiat amb agraïment a l’audiència, menció al tècnic de so Robert i recordatori que l’endemà hi haurà una nova edició del programa.

  • 25'

    #1365 - Batucada solidària, joguines i teatre social

    Panorama general de l’episodi Aquest Crònica de Vilassar Ràdio ofereix un recorregut molt complet per iniciatives socials, culturals i solidàries vinculades a Vilassar de Mar i la comarca del Maresme, amb especial atenció a: • La batucada dels Estrèpits a la presó de Quatre Camins en col·laboració amb Alternativa Solidària • La campanya de recollida de joguines de Creu Roja Vilassar de Mar • Els Pastorets solidaris de l’alumnat de cinquè de l’Escola del Mar • Una nova zona de baixes emissions a Mataró i el temps 1. Estrèpits tornen a la presó de Quatre Camins 1.1. Context i projecte • La banda de batucada Estrèpits, de Vilassar de Mar, va actuar el mes de gener al mòdul 2 de la presó de Quatre Camins en el marc d’un projecte impulsat per l’ONG Alternativa Solidària. • L’experiència va tenir un gran impacte emocional en la població reclusa: reunits en assemblea, els presos mateixos han demanat que tornin per tancar l’any del projecte. • El projecte d’Alternativa Solidària s’emmarca en una iniciativa anomenada “Que nada nos defina” (que Tello tradueix com no definir ni jutjar les persones), orientada a la reconstrucció personal dels usuaris del mòdul 2 mitjançant activitats de cultura, esport, tallers i xerrades. "Volien més festa i volien que Estrèpits tanquéssim aquest projecte, igual que el vam obrir al gener" (Arnau Adell) 1.2. Testimoni de l’Arnau Adell (cap de colla dels Estrèpits) Aspectes destacats del relat d’Adell: • Se sent molta il·lusió i emoció per poder repetir l’experiència; la colla concep aquestes actuacions com una manera d’aportar un gra de sorra amb música, somriures i energia. • Explica amb detall el fort dispositiu de seguretat: llista estricta de material (tambors, vaquetes, corretges), controls exhaustius, múltiples portes que s’obren i es tanquen, detectors i supervisió constant del personal penitenciari. • Descriu l’entrada al mòdul com una experiència impactant sensorialment: - Crits i sons a l’interior - Soroll metàl·lic de les portes, com en una pel·lícula de presons - Recórrer bona part del centre (zones comunes, mòduls, cuina) fins arribar al pati del mòdul 2 1.3. Proximitat amb els presos i moments emotius • Tot i la distància de seguretat inicial (2 metres), al final de l’actuació es crea una gran proximitat humana: - Alguns presos s’acosten, volen tocar els tambors. - Amb la supervisió estricta del personal, la colla aconsegueix deixar vaquetes a alguns presos perquè toquin. - S’acaben trobant envoltats de reclusos, compartint ritme, crits i emocions en un moment que Adell descriu com “únic”. "Per una persona que està allà dins tancada que potser els dies són durs, que et digui que és el dia més feliç des que hi és… se’m posa la pell de gallina." • Una companya d’Estrèpits rep la confidència d’un intern: “és el dia més feliç des que estic aquí dins”, fet que per la colla es converteix en una validació potentíssimament emocional del sentit del que fan. 1.4. Repetir l’experiència: nervis i motivació • De cara a la nova actuació, molts membres repeteixen però també hi ha gent nova que s’estrena a Quatre Camins. • Adell compara els nervis previs amb els d’un infant quan va de colònies o a PortAventura: encara que hi hagis estat, cada visita és especial. • Subratlla que entrar al centre és gairebé com fer una visita guiada a la realitat penitenciària, cosa que impacta i marca els participants. • Conclusió: la colla es mostra fermament disposada a seguir implicant-se en projectes solidaris com aquest. 1.5. La mirada d’Alternativa Solidària (Joan Carles Tello) • Tello explica que l’ONG treballa amb col·lectius vulnerables molt diversos, fomentant sinergies entre projectes. • El projecte a Quatre Camins busca: - Potenciar els PTI (projectes de treball individuals) dels reclusos. - Afavorir la col·laboració interna al mòdul mitjançant activitats de cultura, esport i desenvolupament personal. - Proporcionar millores en el dia a dia d’un col·lectiu de llarga condemna i alta duresa vital. "No ens definim ni jutgem les persones; ens dediquem a fer les coses ben fetes, amb col·laboracions orientades a millorar el dia a dia dels usuaris." • La filosofia és de win-win: - Els que entren de fora (com Estrèpits) guanyen una experiència transformadora. - Els interns trenquen la monotonia i tenen contacte amb realitats i persones noves. • Tello remarca que el judici ja l’ha fet la justícia; la seva tasca és acompanyar i millorar la convivència i el benestar dins del centre. 2. Campanya de recollida de joguines de Creu Roja 2.1. Objectius i abast de la campanya • La Creu Roja de Vilassar de Mar, en coordinació amb Serveis Socials, enceta un any més la campanya de recollida de joguines per a infants de 0 a 12 anys. • Abasta diversos municipis: Vilassar de Mar, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt, amb treball en “clau de zona” per optimitzar recursos i personal. • S’adreça a 230 infants, dels quals 16 són de Vilassar de Mar. 2.2. Criteris per a les joguines La tècnica de Creu Roja Maria Jesús García insisteix en diversos criteris clau: • Noves – per garantir equitat i evitar discriminacions entre infants. • No bèl·liques – per no reproduir la violència en el joc. • No sexistes – sense missatges o rols estereotipats per gènere. • Sostenibles, preferentment cooperatives o col·lectives, que fomentin el treball en equip i el companyerisme. • De caràcter educatiu, per afavorir l’aprenentatge. 2.3. Logística de recollida i distribució • Punt principal de recollida: Assemblea de Creu Roja Vilassar de Mar, al carrer Sant Jaume (carretera nacional), en horari de 8 a 15 h. • També es recullen joguines a: - Institut Pere Ribot - Escoles: Els Alocs, Les Franciscanes, Escola del Mar - L’empresa Finques Vilassà, que s’afegeix com a punt de recepció. • La campanya culmina amb el lliurament el 5 de gener, i el període de donació s’estén fins al 19 de desembre. 2.4. Tipus de lots i mancances • Es confeccionen lots per franges d’edat: - de 0 a 3 anys - de 4 a 7 anys - de 8 a 12 anys • Cada lot conté dues joguines (una d’ús més individual i una altra cooperativa) i un llibre. Si hi ha joguines extres, s’afegeixen complements. • Falten especialment joguines per: - Infants de 0 a 2 anys - Infants de 9 a 12 anys • També es necessiten llibres per completar tots els lots. 2.5. Donacions i voluntariat • Es destaca una donació molt important de la botiga Ziman de Vilassar de Mar, situada a la plaça del Mercat, amb 550 joguines aportades entre la clientela i l’establiment. • Al llarg de l’any, també s’ha rebut una donació gran de puzles per part d’una empresa de joguines, que ha ajudat a arrencar la campanya amb bon estoc. • Una quinzena de persones voluntàries de Creu Roja s’encarreguen de la logística: classificació, preparació de lots, organització del magatzem, tasques administratives i d’entrega. • García remarca la gran solidaritat dels veïns i veïnes de Vilassar de Mar, clau per fer possible que la màgia dels Reis d’Orient arribi a tots els infants. 3. Els Pastorets solidaris de l’Escola del Mar 3.1. Iniciativa teatral i finalitat solidària • L’alumnat de cinquè de l’Escola del Mar està ultimant els assajos d’una versió dels Pastorets, basada en un text refós de Folch i Torres i Pàmies. • La representació tindrà lloc a la Sala Carrau, en doble sessió (10 h i 11 h), el 17 de desembre. • Tota la recaptació es destinarà a la PACA (Associació de Persones amb Altres Capacitats de Vilassar de Mar), convertint l’activitat en teatre amb vocació solidària i inclusiva. 3.2. Com neix el projecte a l’aula • Segons explica en Pol, la iniciativa sorgeix d’una proposta de la professora: habitualment només representen els Pastorets a l’escola, però se’ls ofereix la possibilitat de portar l’obra a la Sala Carrau. • La resposta de la classe és unànime: tothom accepta el repte. 3.3. Repartiment de papers i escenografia • L’alumnat no només interpreta, sinó que també treballa els decorats: - L’infern, on surten les fúries - El cel - El bosc - Altres fons escenogràfics • Repartiment destacat: - Noa interpreta la Verge Maria, escollida després d’un sistema de votacions. Ella mateix admet que preferia fer de fúria, però ha assumit el paper amb entusiasme i ofereix una veu molt “angelical”. - Pol fa de Rovelló, un dels personatges principals, amb una entrada marcada per la por i la sorpresa enmig del bosc. - Teresa és l’Àngel Gabriel; s’hi presenta perquè volia un personatge amb molts diàlegs. - Jana interpreta en Lluquet, un dels protagonistes clàssics dels Pastorets. 3.4. Aprenentatges i vivència dels infants • Tots coincideixen que gaudeixen molt de l’experiència teatral: - Alguns destaquen l’emoció d’aprendre el paper - D’altres, el moment dels assajos - I molts, el fet de parlar dalt de l’escenari i vèncer la vergonya • A l’estudi, canten fragments de la cançó de les fúries i dels cants dels pastorets, mostrant que tenen el repertori molt treballat. • Cada alumne de cinquè rebrà cinc entrades per convidar familiars o amics, incrementant així el potencial de recaptació per a la PACA. 4. Actualitat: zona de baixes emissions a Mataró 4.1. Implantació de la mesura • S’anuncia que Mataró ha posat en marxa, a partir del 9 de desembre, una zona de baixes emissions (ZBE), en compliment de la normativa europea que obliga les ciutats de més de 50.000 habitants a limitar la circulació de vehicles més contaminants. • En aquesta primera fase, es restringeix l’entrada de cotxes sense distintiu ambiental al nucli històric, de dilluns a divendres, de 7 h a 20 h. 4.2. Àmbit i futur de la ZBE • L’àrea afectada inclou principalment l’illa de vianants del centre: - Muralla del Tigre i de Sant Llorenç - Baixada de Sant Anna - Camí Ral - Carrer de l’Hospital, Santa Bonaventura, la Coma - Muralla dels Genovesos i de la Presó - Carrers d’Amàlia i Sant Josep • De cara al 2028, es preveu ampliar la ZBE fins a les rondes i la N-II, reforçant la lluita contra la contaminació atmosfèrica i acústica. 4.3. Comunicació i sensibilització • L’Ajuntament de Mataró impulsa la campanya “No es veu, però es respira”, amb: - Cartells als accessos - Informació al web municipal - Difusió a xarxes i mitjans locals • L’objectiu és facilitar l’adaptació a la nova normativa i conscienciar sobre l’impacte real de la contaminació, malgrat que no sigui visible. 5. El temps i tancament de l’informatiu 5.1. Previsió meteorològica • Per a l’endemà es preveu un dia sense pluja, però amb vent de velocitat variable que augmentarà sobretot a la tarda. • Temperatures mínimes similars al dia anterior, entre 6 i 13 ºC. • Màximes una mica més baixes, que no superarien aproximadament els 16 ºC. 5.2. Resum final i crèdits • El programa recapitula els titulars: - Tornada dels Estrèpits a Quatre Camins amb Alternativa Solidària. - Campanya de joguines de Creu Roja adreçada a 230 infants de la zona. - Pastorets solidaris de cinquè de l’Escola del Mar a benefici de la PACA. • Es recorda que el programa es pot recuperar al web vilassaradio.cat (servei de podcast a la carta). • Esment dels responsables: Robert Mazza (so i redacció) i Joan Escofet (conducció i signatura del Crònica). • Cloenda amb agraïment a l’audiència i invitació a tornar a escoltar el programa l’endemà. 6. Idees clau de l’episodi 6.1. Eix social i comunitari • La ràdio local actua com a altaveu de projectes solidaris que connecten cultura, educació i inclusió social. • Es posa en valor el paper de colles locals (Estrèpits), entitats (PACA), ONG (Alternativa Solidària, Creu Roja) i centres educatius (Escola del Mar, Institut Pere Ribot) en la cohesió del territori. 6.2. Impacte humà i educatiu • Música, teatre i joc s’utilitzen com a eines de transformació personal i col·lectiva, tant dins d’un centre penitenciari com en el teixit social del municipi. • Els testimonis d’infants i adults mostren aprenentatges emocionals profunds: empatia, responsabilitat, treball en equip i compromís amb els altres. 6.3. Compromís amb el medi ambient • La informació sobre la ZBE de Mataró evidencia una agenda local alineada amb les directives europees i amb la preocupació per la salut pública i la qualitat de vida a la comarca del Maresme. En conjunt, l’episodi dibuixa una comunitat activa i solidària, on la cultura, l’educació i les polítiques públiques es combinen per avançar cap a una societat més inclusiva, saludable i conscient.

  • 24'

    #1364 - Premi mèdic local, Cant de la Sibila i futbol

    Panorama general de l’episodi En aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio, s’ofereix una mirada molt completa a l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme, combinant reconeixement professional, cultura i tradició i esport local, amb els habituals serveis d’interès públic i el tancament informatiu. 1. Obertura i titulars L’espai s’obre amb l’indicatiu del programa i un breu resum dels tres eixos principals del dia: • El Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona atorgat a Isabel Moreno, metgessa del CAP de Vilassar de Mar. • La recuperació del Cant de la Sibila a l’església parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar la nit de Nadal. • El partit “boig” de la Unió Esportiva Vilassar de Mar al Xevi Ramon, amb 17 targetes i un empat in extremis. Aquests titulars es desenvoluparan més endavant en forma d’entrevista i cròniques detallades. 2. Premi a l’excel·lència professional: Isabel Moreno 2.1. El guardó i la seva significació • Isabel Moreno, metgessa de família del CAP doctor Guillermo Marriera de Vilassar de Mar, ha rebut el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona. • El guardó el decideixen jurats independents i distingeix professionals per l’alt nivell de qualitat en la trajectòria i un comportament exemplar. • La doctora encara no sap qui la va proposar, però subratlla la il·lusió i sorpresa que li va fer el correu de notificació. "El primer que vaig pensar és, ostres, un mail del Col·legi de Metges, què he fet?" 2.2. Reacció personal i impacte a les xarxes • Inicialment, Moreno pensa que el correu és per renyar-la, però en llegir-lo sent una gran alegria compartida amb els companys. • L’impacte del premi a xarxes socials la desborda: confessa que no estava preparada per una exposició pública tan gran. • Temia possibles haters, però el que hi troba és afecte massiu de: • Ex-pacients de Vilassar de Dalt (on va treballar 19 anys). • Pacients actuals de Vilassar de Mar. • Assegura que sentir-se tan estimada li fa fins i tot més il·lusió que el premi en si. 2.3. Vocació, formació i tria professional • A l’Institut Satorras de Mataró comença a plantejar-se la medicina arran del seu bagatge de voluntariat i servei als altres (catequesi, parròquia, implicació al poble). • Des de jove té clar que vol ser “metge de poble”, proper i arrelat al territori. • Acaba la carrera i fa uns dies d’observació amb el seu metge de Cabrera, el doctor Esté, experiència que li confirma aquesta vocació. • Superat el MIR, opta per Medicina Familiar i Comunitària, el clàssic metge de capçalera. 2.4. Mirada sobre la medicina i el dia a dia • Destaca que per fer bona medicina cal: • Sentit comú. • Capacitat d’observació. • Escolta activa. • Fa la residència a Can Ruti (Hospital Germans Trias i Pujol) i manté una activitat científica notable amb publicacions de casos clínics, que ella mateixa reivindica com una manera d’evitar la monotonia. "Cada pacient que entra per la porta per mi és un repte." • Es defineix com a molt autoexigent: no es perdona els errors, viu en hipervigilància professional i li costa desconnectar. 2.5. Persona polifacètica: aficions i humor • Per desconnectar de l’estrès combina diverses aficions creatives i esportives: • Llargues caminades per la muntanya (preparant reptes com la Mataró–Montserrat). • Cussió, ganxet, pintura i manualitats. • Té fama de ser molt animada i li agrada explicar acudits, un element humà que també porta a la consulta. • Al programa comparteix un acudit clàssic de “xiringuito” amb joc de paraules al voltant de la paraula gin, mostrant la seva vessant més desenfadada. 2.6. La Covid-19 com a punt d’inflexió • L’any 2020, amb la pandèmia de Covid-19, és molt dur però alhora clau per la seva trajectòria: • Fa el canvi de Vilassar de Dalt a Vilassar de Mar. • Surt de la seva zona de confort acceptant la crida de suport als hospitals. • Es presenta voluntària a Can Ruti, on passa tres mesos: • Un mes i mig a Urgències. • Un mes i mig a la Goodman, on s’ingressaven avis amb Covid procedents de residències. • L’experiència li demostra que pot adaptar-se a un entorn completament diferent vint anys després de la seva residència, amb nous protocols i tecnologia, i li dona una gran confiança professional. "Si he pogut fer això, puc fer el que vulgui." 2.7. Tesi, filosofia de vida i vinculació amb la ràdio • Aprofitant l’aïllament pandèmic, s’instal·la sola a la planta baixa de la casa familiar de Cabrera i acaba d’escriure la tesi doctoral. • En treu una conclusió vital: “la vida és curta i quan el tren passa s’ha d’agafar”, reivindicant aprofitar les oportunitats. • És llicenciada en Medicina i Cirurgia (UB), doctora en Medicina (UAB) i fa 34 anys que treballa a l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut. • Actualment és metgessa al CAP de Vilassar de Mar i també col·labora a Vilassar Ràdio a la secció Fem Salut del matinal Parlant de Tot, consolidant el seu paper de referent sanitari local. • Es declara apassionada de la música (catalana, espanyola i especialment flamenquito), i el programa tanca aquesta part amb un fragment musical que reflecteix aquest gust. 3. Cultura i tradició: el Cant de la Sibila 3.1. Recuperació a Vilassar de Mar • Després de molts anys d’absència, l’església parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar recupera el Cant de la Sibila, una tradició catalana d’origen medieval que narra el segon adveniment de Crist. • L’acte tindrà lloc la nit de Nadal (24 de desembre) a dos quarts de dotze (23:30 h), mitja hora abans de la Missa del Gall. • El cant serà interpretat per Josep Maria Gregori, cantant i durant 40 anys professor de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, acompanyat per l’orgue i el Cor Vilassarí. 3.2. Què és el Cant de la Sibila? • Gregori el descriu com un cant corprenedor tant pel text com per la música: • El text proclama el judici final i el segon adveniment de Crist, amb to apocalíptic i imploratori. • La música té una melodia molt antiga amb perfums medievals, basada en fonts dels segles XIII i XIV. • Les sibiles són presentades com una mena d’oracles profètics, hereus de les Sibiles de l’Antiguitat clàssica (Grècia antiga). • El profetisme sibil·lí està documentat des del segle VI aC, i amb el primer cristianisme s’hi produeix un empelt cultural. • Gregori explica que fins i tot Virgili, a la seva quarta bucòlica, va ser llegit pels Pares de l’Església com un profeta del naixement de Crist. 3.3. Origen del text i tradició interpretativa • El text concret del Cant de la Sibila que es canta avui prové probablement d’un sermó antic associat a un deixeble de sant Agustí (Cuot Buldeus), que va recollir oracles sibil·lins atribuïts a la Sibila d’Eritrea. • Tot i que avui la imatge de Sibila es vincula a una figura femenina, històricament, en context eclesiàstic, el cant l’interpretaven nens: • Un escolar-cantor (veu aguda, tipus soprano) recitava els versos. • Un cor d’adults responia amb tornades, primer a 2 o 3 veus i, més tard (segle XVI), a 4 veus polifòniques. • Les nenes no podien cantar dins l’església, de manera que es vestia l’infant com una Sibila (cavallera, vestit), però la veu era masculina infantil. 3.4. Forma actual a Vilassar de Mar • A Sant Joan de Vilassar de Mar s’ha optat per una posada en escena austera: • No hi haurà espasa ni dramatització extensa, a diferència d’altres llocs on hi ha una escenografia molt marcada. • L’única llicència escènica serà un joc de llums, fent passar l’església de les tenebres a la llum per reforçar el sentit simbòlic. • Segons Gregori, aquesta sobrietat busca concentrar-se en la música i la introspecció: Es tanquen els llums per escoltar el cant “a les fosques” i, quan acaba, s’encén tota la llum i comencen els cants de Nadal. • El cant, tot i no ser tècnicament extremadament complicat, és “compromès” perquè: • La melodia està fixada, però • Deixa molt espai a la improvisació i glossa per part de l’intèrpret (ornaments, variacions), cosa que exigeix molta concentració. 3.5. Història recent i referents • A Vilassar de Mar el Cant de la Sibila ja s’havia recuperat a mitjan anys 2000 (2006-2007) de la mà de mossèn Galbany. • Ara, amb l’arribada de mossèn Juan Pablo Calvo a Vilassar i Cabrera, comença una “segona etapa” d’aquesta tradició. • Gregori vincula la seva experiència al costat del mestre Jordi Savall i recorda especialment Montserrat Figueras, gran intèrpret del Cant de la Sibila, a qui ret un homenatge íntim escoltant les seves gravacions abans de cada actuació. 4. Esports: partit “boig” de la Unió Esportiva 4.1. Crònica del partit al Xevi Ramon • Dissabte es va viure un partit molt intens al municipal Xevi Ramon: la Unió Esportiva Vilassar de Mar rebia el potent Escala, llavors segon classificat de la Tercera Federació. • El matx es qualifica de “partit completament boig” per la seva duresa i tensió: • 17 targetes en total: • 4 grogues i 1 vermella per als locals. • 11 grogues i 2 vermelles per als visitants. • L’àrbitre allarga el partit fins al minut 115 (una autèntica pròrroga encoberta). • Amb un empat agònic final, la Unió Esportiva salva un punt fonamental i es manté en la 12a posició, a 6 punts del descens. 4.2. Dinàmica de l’equip i anàlisi de Dani Pérez • L’equip encadena ja tres partits seguits sense perdre, mostrant una clara millora de dinàmica. • Contra l’Escala, els visitants s’avancen amb gol de Iosef al quart d’hora de la segona part (màxim golejador de la categoria). • La Unió Esportiva empata al minut 98 gràcies a Pol Rivero, màxim golejador blanc-i-vermell amb sis dianes. • Dani Pérez, tècnic vilassarenc, valora positivament el punt, però amb sensació que “es podia haver guanyat abans”: • Assegura que l’equip va tenir moltes ocasions clares a la primera part (pals, jugades de perill). • Considera que van ser superiors en joc a un dels grans de la categoria. • Explica que el partit es va embrutar per la gestió arbitral de les faltes: • La Unió rep moltes faltes que podrien ser groga i no es xiulen. • Això fa pujar la tensió i acaba en expulsions i múltiples amonestacions. 4.3. Prèvia del partit contra el Vilanova i la Geltrú • El proper diumenge, la Unió Esportiva visitarà el Vilanova i la Geltrú, sisè classificat i en molt bona forma: • Porta cinc partits sense perdre, tot i que amb força empats. • És el segon equip menys golejat de la Tercera Federació (11 gols encaixats). • Pérez preveu un partit molt complicat, però destaca que: • El camp de Vilanova és gran i de qualitat, un escenari que pot afavorir el joc del Vilassar. • Tant el Vilanova com la Unió tenen plantilles joves, fet que anticipa un enfrontament intens i obert. • L’equip afronta el duel en dinàmica ascendent, amb l’objectiu de seguir sumant punts i allunyar-se del descens, que continua a 6 punts (marcat pel Mollerussa). 5. Serveis i informació d’interès 5.1. Serveis sanitaris • Es recorda la farmàcia de guàrdia del dia: Farmàcia Mirats, situada davant de l’estació de Renfe de Vilassar de Mar (carretera N-II, carrer Sant Jaume 27), amb el telèfon corresponent per a la ciutadania. 5.2. El temps • La previsió meteorològica per a demà dimecres és de dia tranquil: • Núvols alts i mitjans que augmentaran a la tarda, però sense precipitacions esperades. • El mar es trobarà en estat de marajol. • Temperatures mínimes estables o lleugerament més baixes (entre 6 i 13 ºC). • Màximes a l’alça, que podrien arribar a uns 18 ºC, considerats “més que agradables”. 6. Tancament i recordatori de continguts 6.1. Repàs final de titulars En els últims minuts, el programa recapitula els grans blocs informatius del dia: • Entrevista a Isabel Moreno, doctora del CAP de Vilassar de Mar, recent guardonada amb el Premi a l’Excel·lència Professional. • Recuperació del Cant de la Sibila a l’església de Sant Joan, amb explicacions històriques i musicals de Josep Maria Gregori. • Crònica esportiva del partit “boig” entre la Unió Esportiva Vilassar de Mar i l’Escala, amb vista posada al pròxim desplaçament a Vilanova i la Geltrú. 6.2. Comiat i accés al Podcast • El programa es tanca recordant que Crònica es pot recuperar a la ràdio a la carta del web de Vilassar Ràdio. • Es menciona l’equip del programa (Joan Escofet i Robert Mazza) i s’emplaça l’audiència a retrobar-se l’endemà a la mateixa hora, desitjant una bona tarda a tots els oients.

  • 27'

    #1363 - Voluntariat, projecte Radars i 80 anys de Can Pucurull

    Introducció i marc general Crònica és l’espai informatiu de Vilassar Ràdio dedicat a l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme. En aquest episodi es combina informació de proximitat amb testimonis i entrevistes, centrant-se especialment en el Dia Internacional del Voluntariat, el projecte Radars contra la soledat de la gent gran i l’aniversari dels 80 anys de la carnisseria Can Pucurull. També s’hi inclouen notícies culturals, agenda de Nadal, farmàcies de guàrdia i el temps. Dia Internacional del Voluntariat i projecte Radars Context i motiu de l’efemèride • L’episodi se celebra en el marc del Dia Internacional del Voluntariat, posant en valor la tasca dels voluntaris i voluntàries de Vilassar de Mar. • Es destaca el projecte Radars, que lluita contra la soledat no volguda de les persones grans del municipi. Resultats i dades clau del projecte Radars • El projecte Radars arriba a 100 persones usuàries. • S’han realitzat més de 2.000 trucades de seguiment i acompanyament. • Actualment es fan unes 300 trucades mensuals gràcies a la implicació del voluntariat i la coordinació amb entitats i serveis del municipi. • La xarxa es va crear al setembre de 2024 al poble. "Val la pena ser voluntari de Radars i de tot, del que sigui." Marc legal i coordinació del voluntariat • S’explica el canvi de la Llei del Voluntariat el 2015, que va impedir que l’administració tingués voluntaris propis. • Per donar cobertura legal als programes, es va establir un conveni de coordinació entre l’Ajuntament de Vilassar de Mar i el GOBI, que actua com a paraigua legal del voluntariat municipal. • Això permet que projectes com Radars i altres iniciatives de suport comunitari tinguin seguretat jurídica i organitzativa. Funcionament del projecte Radars • Les persones voluntàries truquen cada dimarts a la tarda, de 16 a 18 h, des de Can Bisa. • Cada voluntari pot gestionar fins a una trentena de persones grans, construint progressivament vincles de confiança. • Es relata el cas d’una dona de 90 anys, vivint en un quart sense ascensor, que espera amb il·lusió la trucada setmanal perquè és un dels seus principals moments de companyia. • Un cop al mes es fa un berenar col·lectiu on: - El més important no és el menjar (galetes, cafè), sinó sentir-se escoltats i acompanyats. - Cada cop hi assisteix més gent, i els usuaris hi van sobretot per parlar i no sentir-se sols. Testimonis i experiència emocional Montse Borrós (voluntària de Radars): • Explica que les persones grans “estan supercontentes” de rebre les trucades setmanals. • Destaca el benefici mutu: els usuaris se senten acompanyats i els voluntaris tenen la sensació que la seva tasca “serveix d’alguna cosa”. • Remarca la tranquil·litat de sentir-se emparats per l’entitat i l’Ajuntament: saben “on han d’anar” si hi ha qualsevol incidència. Carles Malfeito (GOBI): • Subratlla l’enriquiment personal que comporta fer voluntariat, tant per a qui ajuda directament com per a qui coordina. • Explica que qualsevol persona interessada s’ha d’adreçar al Punt de Voluntariat (organitzat per l’Estel Bataller) per: - Conèixer tipus de voluntariat disponible. - Valorar hores i dedicació que pot oferir. • S’insisteix en la necessitat d’un compromís estable: les persones usuàries no poden dependre d’un voluntariat intermitent. Com participar-hi • Per informació general de voluntariat: - Presencialment a Can Bisa, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. - O per correu electrònic a participació@vilassademar.cat. • Per sumar-se específicament al projecte Radars: - Es pot contactar via correu a [email protected] (adreça indicada al programa). Beneficis del voluntariat • El voluntariat aporta: - Benestar personal a qui ajuda. - Suport humà i emocional a qui rep l’ajuda. - Xarxes comunitàries de suport, que generen benestar col·lectiu. • Durant el matí s’ha fet una jornada a la Sala Carrau amb: - Xerrada de Sergi Burrull, consultor especialitzat en voluntariat i acció social. - Vídeo commemoratiu que recull la feina i dedicació dels voluntaris de Vilassar de Mar. 80 anys de la Carnisseria Can Pucurull Origen i història del negoci • La carnisseria de Can Pucurull, al número 30 del carrer de Sant Joan, celebra 80 anys de vida. • Va obrir el 19 de novembre de 1945, just després de la fundació de l’Assemblea de les Nacions Unides. • Fundada per Joan Pucurull i Conxita Ganduixer, que van arribar a Vilassar de Mar des del Vallès. • El fundador va venir al poble “a buscar les garrofes” per no fer competència a altres carnisseries familiars del Vallès. • Van comprar l’actual botiga, agafant el relleu de Can Costa, un antic ultramarinos on s’hi venia de tot. Tres generacions i lideratge femení • Actualment el negoci el lidera la neta, Núria Carol Pucurull, tercera generació de la família. "Va portar el meu avi i la meva àvia, després la va portar la meva mare i després la meva mare jo. Tres generacions de les quals m’agradaria remarcar que dues són dones." • Es destaca així el paper protagonista de les dones en la continuïtat del negoci familiar. Receptes tradicionals i artesania • La botifarra blanca i negra es fa exactament igual que en temps de l’avi: - Mateixa recepta. - Mateix diàmetre del trinxat. - Mateixa sal (mateixa marca i textura). - Mateix pebre, de Can Riera de Vilassar. • L’únic canvi tècnic és el pas de la caldera de llenya a maquinària més moderna, però mantenint la filosofia artesanal. • A l’obrador hi treballen sis dones, que combinen tradició i innovació en els productes. Filosofia de treball i relació amb la clientela • Núria Carol defineix tres claus de l’èxit: - Moltes hores de feina. - Bon producte (carns de raça, matèria primera de qualitat). - Clientela agraïda i fidel. • L’atenció és altament personalitzada: - “Quasi persona per persona, cadascú el que necessita”. - Escolten molt la gent, reben feedback sobre com ha anat el menjar i què han cuinat. • Núria relata l’afecte de les clientes, que la saluden i li fan petons quan se la troben pel carrer, evidenciant una relació comunitària molt estreta. "La gent t’estima moltíssim." Vocació, vida professional i futur • Núria és biòloga de formació, i no s’imaginava agafant el relleu de la carnisseria. • El canvi es produeix amb la maternitat: valora que el negoci familiar li ofereix més conciliació entre vida familiar i laboral i decideix bolcar-s’hi. • Té records molt vius de la botiga antiga: - La càmera i obrador de fusta. - Aprendre a lligar botifarres i salsitxes amb l’avi. - Veure com es trencava i es treballava el porc. • De cara al futur: - No es planteja encara la jubilació: diu que encara li queden anys i il·lusió per treballar i innovar. - Vol continuar proposant nous productes i millorant el que fan. El secret de Can Pucurull • Ho defineix així: - Atenció personalitzada i cura de cada client. - Elaboració pròpia de tots els plats cuinats: • Comencen “des de les cebes”: compren, peelen, sofregixen i ho fan tot des de zero. - Matèria primera excel·lent, sobretot carns de raça. • Aquest enfocament fa que, fins i tot en plats senzills, la qualitat sigui molt alta. • Can Pucurull acumula premis a nivell català per les seves botifarres d’ou i de perol: "És un regal a la feina feta, un motor que et fa tirar endavant." Celebració dels 80 anys • Avui se celebra una festa d’aniversari davant de la botiga: - Degustacions durant tot el dia. - A partir de les 20 h, grup musical en directe. - Cava de l’Alt Empordà/Alella i alguna cosa per picar. - Es bufaran espelmes per celebrar els 80 anys. • Núria marxa dels estudis recordant que, un cop passi Nadal, ja començaran a preparar-se per a Dijous Gras, amb la tradicional producció de productes de temporada. Exposició de pessebres i innovació dels Passebristes Gran exposició de pessebres a la Sala Carrau • El Dia de la Puríssima (dilluns), a les 12 h, l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar inaugura la gran exposició de pessebres a la Sala Petita de la Carrau. • L’exposició es pot visitar fins al 7 de gener. • La peça central és el gran pessebre monumental, que cada any es dedica a una localització mundialment famosa. • L’edició d’enguany està dedicada a Budapest: - Es mirarà el pessebre des de Buda (la part alta), contemplant Pest. - S’hi representen elements emblemàtics com el Parlament, el pont de les cadenes, l’església de Sant Esteve i el bastió dels pescadors, amb les seves cobertes de rajola ceràmica brillant. Noves tècniques i tecnologia aplicada al pessebrisme Josep Ribas, tresorer de l’Associació, explica la voluntat constant d’innovar: • Incorporen tècniques i eines modernes: - Làser per tallar i detallar peces amb rapidesa i precisió. - Impressió 3D per crear figures i elements complets. - Nous materials, com el pòrex i fustes fines d’alta qualitat, substituint el guix i les fustes tradicionals. • Un element clau és l’ús d’un guió narratiu amb locució, so i llum sincronitzats: "Tant la locució com les llums fan que la gent miri on nosaltres volem, de forma que pugui seguir la història tal com l’anem explicant." • Això permet guiar la mirada del visitant i transformar el pessebre en una experiència immersiva. Diorames i temàtiques complementàries • A més del gran pessebre de Budapest, hi haurà 5 diorames: Dos grans diorames compartits per dues persones, amb més espai i detalls. Un diorama amb vista d’Hebrea, un clàssic del pessebrisme, amb elements com un àngel que apareix i desapareix mitjançant trucs tècnics. Un diorama ambientat en un taller mecànic, que aporta una lectura més contemporània. Un altre amb una visió especial de Vilassar de Mar, amb elements locals com la Torre d'en Nadal i altres cases emblemàtiques del poble. El diorama clàssic d’en Gascó, que manté la seva línia tradicional i és ja un referent per als visitants. Un pessebre especial “mirant al carrer”, obert fins a les 23 h, pensat per a premiar els tardons; aquest any representa un naixement que viatja amb tren. • També es mostren pessebres fets per: - Alumnes de l’Escola Pérez Sala. - Persones del Centre Cívic del Passeig. Horaris de visita • Matins: principalment destinats a escoles i grups de gent gran (incloent el Pairal). • Tardes: obert de 16:30 a 19:30. • Diumenges i festius: d’11 a 14 h. • Dia de Nadal: és l’únic dia que l’exposició no obre. La nit del pessebre: retorn als orígens • La tradicional “nit del pessebre” havia tingut format de gala durant els darrers anys. • L’any anterior es va fer una cloenda definitiva d’aquest format i ara es vol recuperar l’esperit original: - Obrir fins a les 23 h. - Fer una cantada de nadales amb un grup reduït d’amics. - Crear un ambient de petit comitè i calidesa familiar. • Aquesta nit especial segueix la pràctica recomanada per la Federació de Pessebristes, que encoratja cada entitat a oferir una vetllada nocturna de portes obertes. Ruta de pessebres amb Vilassar Comerç • L’Associació de Passebristes col·labora amb Vilassar Comerç en una ruta de pessebres i figures nadalenques per les botigues del poble. • Evolució de la proposta: - Inicialment preparaven 30 pessebres en caixetes amb temàtiques com pel·lícules, contes, oficis... - Davant la reducció de mans disponibles, l’any passat es va optar per fer caganers amb cares de gent coneguda del poble, amb molt d’èxit. • Enguany mantenen la ruta pels comerços però amb una nova fórmula: - Es col·loca un pessebre fragmentat en diverses botigues; les figures estan repartides. - Alguns grups de figures (per exemple, Anunciata, Naixement) es repeteixen en diversos punts, però amb algunes cares molt difícils d’identificar i una de perfectament visible, que és la que cal descobrir. - Les cares són de persones conegudes del poble, cosa que juga amb la complicitat i el reconeixement. • La mecànica del joc: - Les botigues participants entreguen un fulletó amb el recorregut i numeració dels establiments. - Quan l’Oient hagi visitat 20 de les 28 botigues, entra en un concurs. - Els premis (xecs de 60 €) són aportats per Vilassar Comerç, per gastar a les botigues participants. Intel·ligència artificial i experiència interactiva • Cada peça de figures incorpora un codi QR que, en ser escanejat, mostra: - La mateixa figura animada, com si prengués vida. - El personatge concret a identificar dins del grup. - Una breu explicació o pista, especialment pensada per al públic familiar. - Una felicitació nadalenca personalitzada de la botiga. • D’aquesta manera, els passabristes combinen tradició, tecnologia (IA) i comerç local, dotant el Nadal d’una dimensió lúdica i interactiva. • El locutor fa un petit spoiler: entre les figures hi ha d’en Jaume Cabot (director de Vilassar Ràdio) i del mateix Joan Escofet. Serveis, anunci institucional i informació meteorològica Farmàcies de guàrdia • Farmàcia de guàrdia d’avui: - Farmàcia de la Plaça del Mercat (Puigdemont 11). - Telèfon: 93 759 41 11. • Urgències del cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): - Farmàcia Vilassal 85, al carrer de Sant Josep. - Telèfon: 93 759 09 41. Falca institucional contra la violència masclista • Es difon una falca institucional de la Generalitat de Catalunya sobre l’erradicació de la violència masclista. • Es recorda que és un deure de tota la societat i s’informen dels serveis disponibles: Punt CIAT: informació i acompanyament a dones en temes de salut, treball i habitatge. Punt CIE: suport en el procés de recuperació de dones supervivents de violències masclistes i dels seus fills i filles. Telèfon 900 900 120: servei confidencial i gratuït d’orientació i assessorament. Telèfon 012: com a via general d’informació de la Generalitat. El temps al Maresme • Dissabte a Vilassar de Mar: - Presència de núvols alts i mitjans, poc importants. - Mar arrissada amb àrees de maror jove (Marajol). - Temperatures mínimes a la baixa: entre 1 i 8 °C. - Màximes lleugerament a l’alça: prop dels 16 °C en hores de més insolació. • Diumenge al Maresme: - Dia amb més núvols que dissabte, cel força tapat. - No s’esperen precipitacions rellevants. - Mar arrissada. - Temperatures mínimes a l’alça: entre 5 i 9 °C. - Màximes poden arribar als 18–19 °C. Resum final i record dels titulars En tancar el programa, es repassen els titulars informatius del divendres: • Celebració del Dia Internacional del Voluntariat i reconeixement a totes les persones que dediquen part del seu temps a ajudar la comunitat. • Actualització de dades del projecte Radars: 100 usuaris, més de 2.000 trucades i 300 trucades mensuals, amb el suport de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i el GOBI. • Celebració dels 80 anys de la carnisseria Can Pucurull al carrer de Sant Joan, amb festa, música en directe i degustacions. • Invitació a visitar l’exposició de pessebres a la Sala Carrau, amb el monumental pessebre dedicat a Budapest i tota la programació nadalenca associada. L’episodi es tanca recordant que el podcast es pot recuperar a vilassarradio.cat, agraint la confiança dels Oients i desitjant un bon pont abans de reprendre l’espai el dimarts següent.

  • 23'

    #1362 - Demografia, seguretat i vida local a Vilassar de Mar

    Panorama general de l’episodi En aquest espai de Crònica a Vilassar Ràdio, Joan Escofet repassa l’actualitat de Vilassar de Mar i del Maresme amb dades actualitzades sobre població, seguretat, atur i un bon grapat de propostes nadalenques i esportives. Evolució demogràfica i context català Es presenten les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística: • Població actual de Vilassar de Mar: 21.234 habitants, un creixement del 0,3% respecte l’any anterior. • El creixement a llarg termini és molt significatiu: en 21 anys (des de 2004) el municipi ha guanyat 2.676 habitants censats. • Es destaca el paper de Mataró com a 9è municipi més poblat de Catalunya i es repassa el top 10 liderat per Barcelona. • També s’apunten curiositats: el municipi català menys poblat és Sant Jaume de Frontanyà (25 habitants) i s’assenyalen localitats que més creixen, com Cunit o l’Hospitalet de Llobregat. “En els darrers 21 anys, Vilassar de Mar ha guanyat exactament 2.676 habitants.” Seguretat: descens de la delinqüència S’analitzen les dades del Ministeri de l’Interior per als primers nou mesos de 2025: • La delinqüència total baixa un 6%: de 487 a 458 fets. • La criminalitat convencional recula un 9% (de 348 a 318 casos). • Dades destacades: - Les baralles es redueixen a la meitat (de 4 a 2). - Els delictes contra la llibertat sexual baixen lleugerament (de 5 a 4). - Els robatoris amb violència i intimidació passen de 18 a 17. - Els robatoris a l’interior de domicili cauen un 20% (de 30 a 24). • En canvi, la cibercriminalitat puja mínimament (de 139 a 140 casos), mentre que les estafes informàtiques baixen de 131 a 127. • Els delictes contra la salut pública (tràfic de drogues) són zero segons Interior. “Finalment, apuntar que els delictes contra la salut pública… han estat a Vilassar de Mar… zero.” Mercat laboral i atur al Maresme Es detallen les xifres d’atur a Vilassar de Mar i a la comarca: • Al municipi hi ha 637 persones en situació de cerca de feina, 7 més que a l’informe anterior (increment mensual de l’1%). • Tot i aquest repunt mensual, l’atur baixa un 2,5% en un any, respecte del mateix mes de l’any anterior. • La taxa d’atur a Vilassar de Mar és del 6,3%, clarament per sota del 9,3% comarcal i del 8% de Catalunya. • Al Maresme hi ha 19.428 persones aturades, xifres similars a les d’abans de la crisi de 2008, cosa que consolida una tendència a la reducció. • L’atur és fortament feminitzat: 6 de cada 10 persones aturades són dones. • Comportament desigual als municipis: - Pineda de Mar registra la taxa més alta (11,4%). - Cabrera de Mar i Tiana presenten les xifres més baixes (4,8%). Casal de Nadal i activitats infantils S’informa del casal de Nadal organitzat per les escoles públiques de Vilassar de Mar: • Inscripcions obertes fins al 12 de desembre. • Es farà en dues tongades: - Del 22 al 24 de desembre. - Del 29 al 31 de desembre. • Espai: Vaixell Borriac. • Títol del casal: “La gran aventura dels fullets supertrepelles”, adreçat a infants de P3 a 6è de primària. • Temàtica: fullets que han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel; els infants hauran de recuperar les pàgines del llibre a través de: - Tallers creatius. - Jocs de moviment. Preus i serveis • Acollida matinal (8–9 h): 4 €. • Casal fins a les 13 h: 20 €. • Casal fins a les 15 h amb dinar en carmanyola: 22 € (l’escola disposa de microones per escalfar el menjar). • Dia complet (9–17 h): 27 €. • El 24 i 31 de desembre es tanca a les 15 h. • Famílies nombroses o monoparentals: descompte del 5% (no aplicable a l’acollida). • Es facilita telèfon de contacte i correu electrònic per a informació i inscripcions. Cultura: els Pastorets a l’Ateneu S’anuncia l’arribada d’un clàssic de Nadal: • La Tropa Teatre representa “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús” de Folk i Torres. • Dates i lloc: - 26 i 27 de desembre, a les 20 h. - Nova ubicació: Teatre Ateneu, retorn molt esperat. • Direcció: Albert Ardà i Anna Teixidor, que repeteixen després de l’èxit de l’any anterior. • Es destaca: - Repartiment renovat, amb moltes sorpreses i gags nous. - Música en directe, dirigida per Narcís Peric amb diversos músics. - L’espai més gran de l’Ateneu permet ampliar les escenes clàssiques i incorporar més actors i actrius a l’escenari. • Entrades a la venda a latropateatre.net. Esports: Unió Esportiva i entrevista a Jan Moreno La part final del programa se centra en la Unió Esportiva Vilassar de Mar (equips blancs i vermells) i en el seu bon moment esportiu. Dinàmica de l’equip • L’equip torna a competir després d’una aturada per compromís de la selecció catalana amateur. • La Unió Esportiva viu el millor moment de la temporada: - Dues victòries consecutives. - S’allunya a 6 punts de les places de descens. • Bona part d’aquesta dinàmica positiva s’atribueix a Jan Moreno, protagonista de l’entrevista. Perfil de Jan Moreno • Té 20 anys i està en dinàmica d’Espanyol B, jugant a la Unió Esportiva gràcies a un acord de col·laboració entre els dos clubs. • Estudia Administració i Direcció d’Empreses i explica com combina estudis i futbol: - Entrenaments al matí (Espanyol B o Vilassar). - Universitat a la tarda (4 hores de classe). • Trajectòria esportiva: - De petit combinava hoquei i futbol fins als 12 anys. - Ha jugat a la Escola del Barça, Igualada, Nàstic de Manresa. - Fa 7 anys que milita al RCD Espanyol. Model esportiu i aprenentatge • La Unió Esportiva està formada per jugadors molt joves de l’Espanyol, i es remarca que: Enfrontar-se a equips de jugadors veterans, amb més experiència i picardia, els ajuda a guanyar ofici i ritme competitiu. “Som un grup molt jove… ens està ajudant a agafar aquest ritme, a agafar experiència i estem posant les coses molt difícils a tots els equips.” • Jan Moreno valora positivament l’aturada de la competició per recuperar forces i mantenir la confiança després de les dues victòries. El proper rival: l’Escala • Dissabte, a les 17 h al Xavi Ramon, la Unió Esportiva rep l’Escala, segon classificat de la Tercera Federació, a un punt del líder Badalona. • Es descriu l’Escala com un equip construït per pujar de categoria, molt potent a casa però amb rendiment més baix lluny del seu camp. • Per al vestidor, el partit és una oportunitat per mesurar el nivell real de l’equip. Estil de joc i evolució personal • Estadístiques personals de Jan Moreno: dos gols i una assistència, amb molta incidència en el joc. • Autodefinició com a jugador: - Es veu com un futbolista intel·ligent i tècnic, que prefereix jugar al peu. - Identifica com a punts de millora: • Desmarcatges i joc sense pilota. • Duels defensius. • Valora la categoria (Tercera Federació) com molt exigent, competitiva i física, ideal per als joves que pugen del juvenil i volen fer el salt cap amunt. Serveis i agenda local Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de torn: Roca 1904, al costat de Can Bisa, núm. 1 del carrer de Montserrat. • Es facilita telèfon de contacte. Pista de gel al Maresme • Es destaca que l’única pista de gel del Maresme és a Premià de Dalt, a La Fàbrica. • Objectius de la iniciativa: - Dinamitzar el comerç local. - Atraure públic d’altres municipis, com Vilassar de Mar. - Oferir una activitat lúdica de Nadal. • Característiques de la pista: - 25 metres de llarg per 12 d’ample (300 m²). - Ja és a la 3a edició. - Als dos anys anteriors hi han patinat gairebé 7.000 persones. • Mesures d’inclusió i sostenibilitat: - Un parell d’hores al dia sense música ambient per a persones amb sensibilitat sensorial. - En acabar la temporada (fins al 7 de gener), el gel es triturarà i es reaprofitarà per regar. • Preus: - 8 € per a persones empadronades a Premià de Dalt. - 9 € per a la resta d’usuaris. - El preu inclou mitja hora de pista i els patins. El temps al Maresme Es tanca l’informatiu amb la previsió meteorològica: • Tarda amb nuvolositat abundant a tota la comarca. • Possibilitat de ruixats febles i poc abundants en qualsevol punt del Maresme. • De matinada i fins a primeres hores de demà, xàfecs, tot i que a partir del migdia dominarà el sol. • Estat de la mar: forta maror. • Temperatures: - Mínimes entre 2 i 10 °C. - Màximes estables, entre 8 i 13 °C. Tancament del programa El programa es clou amb un breu repàs de titulars (població, delinqüència, atur i esport) i amb l’agraïment de l’equip tècnic i de presentació, remarcant la voluntat del Crònica de seguir oferint informació de proximitat sobre Vilassar de Mar i el conjunt del Maresme.

  • 24'

    #1361 - Pessebres innovadors i nova xarxa d’inclusió

    Panorama general de l’episodi Crònica repassa l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme amb tres blocs principals: • Reconegut èxit esportiu vilassarenc • Inauguració de l’exposició de pessebres i rutes comercials de Nadal • Nova xarxa d’inclusió i dia de les persones amb discapacitat 1. Èxits esportius vilassarencs Futbol femení i Nations League • S’obrirà el programa felicitant Ona Batlle i Leila Ouahabi, futbolistes vilassarenques, campiones de la Nations League amb la selecció estatal, després de guanyar Alemanya per 3–0 al Wanda Metropolitano, ple amb 56.000 espectadors. • Es destaca el paper d’Ona Batlle, una de les millors del partit, mentre que Leila va viure la final des de la banqueta. Handbol i European League • Homenatge a Pau Panitti, porter vilassarenc del Freikin Granollers, que va aconseguir una victòria èpica 29–28 contra el Minaur Baia Mare. • El triomf classifica l’equip per a la segona fase de l’European League d’handbol. • Es fa un esment especial al context personal: Pau Panitti ha competit en una setmana marcada per la mort de la seva àvia, Lídia Portell, fet que encara fa més remarcable la seva actuació. 2. Exposició de pessebres i propostes nadalenques Gran exposició de l’Associació de Passebristes • El Dia de la Puríssima (dilluns, 12 h) s’inaugura la gran exposició de l’Associació de Passebristes de Vilassar de Mar a la Sala Petita de la Massa (la Carrau), oberta fins al 7 de gener. • L’eix central és el pessebre monumental, que cada any recrea una ciutat emblemàtica del món. Pessebre monumental 2025: Budapest • Aquest any, el gran pessebre se situa a Budapest. • L’espectador mira el pessebre des de Buda (la part alta) contemplant Pest amb: - Parlament hongarès - Pont de les Cadenes - Catedral de Sant Esteve - Bastió dels Pescadors, punt on s’ubica el públic dins l’escena • Es destaquen les cobertes ceràmiques brillants dels edificis típics, molt característiques de la ciutat. Innovació tecnològica en els pessebres L’Associació de Passebristes aposta per innovar sense perdre l’essència tradicional: • Ús de laser, impressions 3D i fins i tot intel·ligència artificial en la creació: - Substitució de materials clàssics (guix, fusta massissa) per pòrex i fustes lleugeres. - Utilització de màquines làser per fer detalls complexos en molt menys temps. • Incorporació de figures en 3D i jocs de llum i so: - Es treballa amb guions narratius, amb locució de fons i il·luminació seqüenciada. - L’objectiu és guiar la mirada del visitant perquè segueixi la història tal com la volen explicar els creadors. “Hi ha una locució de fons; tant la locució com les llums fan que la gent miri on nosaltres volem i pugui seguir la història.” Diürames i pessebres complementaris A més del gran pessebre de Budapest, hi haurà cinc diürames: • Dos diürames grans compartits per dues persones cadascun, amb més espai i gran riquesa de detalls. - Un mostra una vista hebrea clàssica des del desert, amb un àngel que apareix i desapareix mitjançant “trucs pessebristes”. - Un altre reprodueix un taller mecànic, també de gran format. • Un diürama és una visió especial de Vilassar de Mar, amb elements com la Torre d'en Nadal i cases emblemàtiques del poble. • Un altre és el pessebre clàssic d’en Gascó, fidel al estil tradicional que manté des de fa anys. • El cinquè és el pessebre “mirant al carrer”, concebut per a la franja nocturna: - Representa un naixement que viatja amb tren. - Es deixa expressament obert fins a les 23 h per premiar els “més ganduls” o tardons que passen tard per davant de la sala. Participació d’escoles i centres cívics • L’exposició també inclou creacions de l’Escola Pérez Sala i del Centre Cívic del Passeig. • Horaris pensats per a diferents col·lectius: - Matins destinats a escoles i gent gran (incloent el Pairal). - Tardes de 16:30 a 19:30. - Diumenges i festius d’11 a 14 h. - Tancat només el dia de Nadal. “La nit del pessebre”: retorn a l’esperit familiar • S’anuncia la fi definitiva del format de gala que s’havia fet darrerament per a la nit del pessebre. • Es recupera el format original, més íntim i familiar: - Obertura especial fins a les 23 h, seguint el costum de la Federació de Pessebristes. - Cantada de nadales amb “quatre amics”, en petit comitè. • Volen evitar un trencament “fred” de la tradició i mantenir l’acte però d’una manera més propera i senzilla. Col·laboració amb Vilassar Comerç: ruta de pessebres • L’Associació de Passebristes col·labora com a subministradora de materials amb Vilassar Comerç, que organitza una ruta de pessebres entre les botigues del poble. • Evolució de la proposta: - En anys anteriors es feien 30 petits pessebres temàtics (cinema, contes, oficis…). - Davant la manca de mans, l’any passat es va apostar per caganers personalitzats amb cares de gent coneguda, amb molt d’èxit. - Enguany es torna a innovar, sense repetir formats passats. Pessebres amb cares conegudes i joc de pistes • Es crea una ruta de pessebres distribuïts per les botigues: - Cada comerç entrega un fulletó amb el llistat de botigues participants. - Les persones han de segellar el fulletó a cada botiga visitada. - Amb 20 segells de 28 botigues es pot entrar en un concurs. • El que es buscarà: - Figures de pessebre (naixement, anunciació, pastors…) amb cares de persones conegudes del poble. - Alguns grups (per exemple, l’Anunciata amb tres pastors i un àngel) es repeteixen en diversos establiments. - En cada grup, només una de les cares és clarament identificable; és la que cal endevinar. • Els premis, d’uns 60 euros cadascun, els posa Vilassar Comerç. Intel·ligència artificial i experiència augmentada • Cada figura o grup de figures inclou un codi QR. • En escanejar-lo, al mòbil apareix: - La mateixa figura “donant vida” (animada mitjançant intel·ligència artificial). - El personatge concret que cal identificar dins del joc. - Una felicitació nadalenca personalitzada de la botiga. “En cada peça hi ha un QR: la figura que veus quieta pren vida al mòbil, i també surt el personatge que busques.” 3. Dia de les persones amb discapacitat i xarxa d’inclusió Commemoració i actes locals • Avui és el Dia de les Persones amb Discapacitat. • L’Ajuntament de Vilassar de Mar i diverses entitats locals han programat activitats i propostes per donar visibilitat a la inclusió i a la diversitat. • A un quart de set de la tarda, a la biblioteca, es presenta el nou reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats. Reforma de la Xarxa d’Inclusió El regidor de Participació, Audal Tenies, explica que: • No es crea una xarxa nova, sinó que es modifica profundament l’òrgan preexistent de xarxa d’inclusió social. • L’òrgan antic era molt inactiu i tenia una mirada assistencialista centrada en respondre l’exclusió. • Ara es vol girar el focus: - Passar de treballar l’exclusió a treballar la inclusió de manera proactiva. - Impulsar polítiques públiques per fer de Vilassar de Mar un municipi més inclusiu on tothom pugui viure amb dignitat. “En lloc de treballar l’exclusió, volem treballar la inclusió de Vilassar de Mar d’una manera proactiva.” Òrgan de participació transversal • La nova xarxa serà un òrgan participatiu amb: - Veïns i veïnes a títol individual. - Entitats socials i col·lectius locals. - Representants de l’Ajuntament. • Es vol abordar la inclusió de manera transversal, implicant totes les àrees municipals: - Urbanisme, salut, educació, llevant, esport, cultura, etc. • El regidor reconeix que sovint, per la voràgine del dia a dia administratiu, costa mantenir aquesta mirada inclusiva, i que la presència activa de la ciutadania ajudarà a corregir-ho i fer seguiment. Mirada sobre la discapacitat i l’equitat • Tenies subratlla que tothom té algun tipus de limitació o discapacitat, en graus diferents, que afecta el seu dia a dia. • L’objectiu és perseguir l’equitat perquè cadascú pugui desenvolupar la seva vida plenament, amb suport de l’administració: “Hem de facilitar que tothom pugui viure i desenvolupar la seva vida en igualtat de condicions.” Nous actors i processos participatius • El nou reglament incorpora formalment la PAC i l’associació TIM Maresme, que fins ara no hi eren. • La creació d’aquest òrgan respon a una demanda històrica de diverses entitats i veïns, que demanaven treball conjunt i mirada ampla. • S’emmarca en una visió de participació ciutadana més enllà de votar cada quatre anys: - Es vincula al Reglament de Participació que el govern municipal està desplegant. - Es vol construir “el poble que volem” entre veïns, entitats i Ajuntament. Com participar a la Xarxa d’Inclusió • Les persones interessades a formar-ne part hauran de: - Registrar-se al Registre de Participació Ciutadana. - Quan el procediment administratiu estigui enllestit, es farà una crida perquè qui vulgui pugui sol·licitar formar part del plenari de la xarxa. • Hi haurà fins a cinc places per a veïns i veïnes a títol individual. • Si hi ha més sol·licituds que places: - Es farà un sorteig públic, com en altres òrgans participatius. - La participació es renovarà periòdicament per donar oportunitats a més gent. • L’Ajuntament es mostra molt engrescat i il·lusionat, insistint que la feina comença ara: cal que la xarxa sigui realment activa i generadora de canvis. Entitats impulsores El document presentat aquest vespre neix d’un treball col·laboratiu entre: • Creu Roja • Càritas • Església Evangèlica • Fundació Casal de Curació • PAC • Associació TIM Maresme Objectius clau de la xarxa: • Promoure la inclusió i la cohesió social. • Impulsar polítiques locals accessibles. • Coordinar accions en educació, salut, ocupació, cultura i urbanisme. Activitat cultural vinculada a la diversitat • Just després, a dos quarts de set, es presenta el llibre “Perfectament Imperfecte” de Carla Gràcia. • El llibre recull testimonis i reflexions sobre acceptació personal, diversitat i superació, convidant a veure la diferència com a font de riquesa i aprenentatge. 4. Serveis, comarca i agenda breu Serveis locals • S’informa de la farmàcia de guàrdia: Farmàcia Mirats, davant de l’estació de Renfe, a la carretera nacional, carrer Sant Jaume 27, telèfon 93 759 44 70. Activitat comarcal: pista de gel al Maresme • Es destaca que l’única pista de gel del Maresme és a Premià de Dalt, a l’espai de La Fàbrica. • Objectius de la iniciativa: - Dinamitzar el comerç local. - Atraure públic de municipis propers com Vilassar de Mar. - Oferir una activitat d’oci familiar. • Característiques: - Pista coberta de 25 m x 12 m (300 m²). - És la tercera edició. - En anys anteriors hi han passat gairebé 7.000 persones. • Mesures d’inclusió: - Durant un parell d’hores al dia no hi haurà música ambient perquè les persones amb hipersensibilitat sensorial també hi puguin gaudir. • Sostenibilitat: - Un cop acabi la temporada, el gel es triturarà i es farà servir per regar, per optimitzar l’ús d’aigua. • Preus: - 8 € per a persones empadronades a Premià de Dalt. - 9 € per a no empadronats. - Inclou 30 minuts de pista i lloguer de patins. - L’activitat s’allarga fins al 5 de gener. Previsió meteorològica • Per demà, s’espera millora del temps i domini del sol arreu del Maresme. • Estat de la mar: marajol amb mar de fons. • Temperatures: - Mínimes: entre 2 i 8 °C. - Màximes: lleuger augment fins a uns 15 °C. 5. Tancament i recordatori dels temes clau El programa es tanca fent repàs dels principals titulars: • Èxits esportius vilassarencs: títols de Nations League per Ona Batlle i Leila Ouahabi, i classificació europea del Freikin Granollers amb el porter Pau Panitti. • Exposició de pessebres a la Sala Petita de la Carrau amb el pessebre monumental dedicat a Budapest, diürames variats i col·laboració amb Vilassar Comerç i escoles. • Dia de les Persones amb Discapacitat i presentació del nou reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats, amb la intervenció d’Audal Tenies i la implicació d’entitats socials del municipi. L’espai Crònica, dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, es pot recuperar al web vilassarradio.cat, i s’emet diàriament a la mateixa hora com a magazín informatiu local i comarcal.

  • 23'

    #1360 - Nadal a Vilassar, Roma antiga i agenda local

    Panorama general de l’episodi Crònica des de Vilassar de Mar repassa principalment: • Novetats nadalenques a la parròquia de Sant Joan: pessebre vivent als carrers i cant de la Sibila abans de la Missa del Gall. • Monogràfic sobre l’antiga Roma de l’Aula d’Extensió Universitària, a càrrec d’Antonio Conejo. • Cultura i lleure per Nadal: Els Pastorets de la Tropa Teatre i el casal de Nadal de les escoles públiques. • Serveis d’interès: recursos contra la violència masclista, informació meteorològica i farmàcia de guàrdia. 1. Novetats nadalenques a la parròquia de Sant Joan 1.1. Sentit religiós del Nadal i context El mossèn Juan Pablo Calvo recorda que: • El Nadal és celebració del naixement del Fill de Déu, el Messies, el Salvador, l’Emmanuel. • Abans del 25 de desembre, la litúrgia viu l’Advent: quatre setmanes de preparació. • Denuncia la febre del consumisme, que fa perdre de vista el sentit religiós de la festa. 1.2. Botiga solidària de Càritas per Advent Durant tot el mes de desembre: • Es munta una “botiga de Càritas” dins i fora de la parròquia. • Dones de la comunitat fan manualitats tot l’any (tallers dels dilluns) que després es venen. • Hi ha artesania del Maresme, peces de ceràmica i galetes de monestirs per ajudar monges de clausura. • Els diners recaptats serveixen per pagar lloguers, llum, aigua i bombones de butà a persones necessitades del poble. 1.3. Pessebre vivent extramurs Gran novetat: per primer cop es fa un pessebre vivent pels carrers del nucli antic. • Data: dissabte 20 de desembre. • Inici: un quart de vuit del vespre al pati de l’Escola de les Monges (Franciscanes). • Accés: entrada pel carrer Colom. • Organització: grups de 10–15 persones guiades per voluntaris de la parròquia. • Durada total aproximada: unes dues hores. 1.3.1. Recorregut i escenes Es recuperen les escenes que l’any anterior ja s’havien fet a l’interior del temple, ara a l’aire lliure: • Anunciació al pati de les Monges. • Dues escenes al centre parroquial, una a l’exterior i una a l’interior (arribant-hi pel carrer Sant Joan). • Escena dels pastors a l’hort de la rectoria. • Final a la plaça de l’Església, amb cant de nadales i xocolata calenta per al públic. El mossèn remarca: • Participació de pares, mares, nens i nenes de catequesi en la interpretació. • Responsables per escena encarregats de decorats i logística; altres voluntaris atenen el foc per als pastors, etc. • Voluntat de cuidar molt el detall de les escenes, especialment la dels pastors. 1.3.2. Raconet pels animals i ambient festiu Com a novetat: • Es crea un espai dedicat als animals, reflectint que, tot i ser un poble de mar, també es vol simbolitzar la natura al voltant del naixement de Jesús. • Dies previs: reunió de preparació amb cant de nadales i xocolata amb melindros per a tothom que vulgui sumar-se a l’organització. 1.4. El cant de la Sibila abans de la Missa del Gall Per primer cop, Vilassar de Mar acollirà el cant de la Sibila, tradició medieval: • Dia i hora: nit de Nadal, a dos quarts de dotze (23.30 h), just abans de la Missa del Gall. • Lloc: parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar. • Intèrpret: Josep Maria Gregori. • Es tracta d’un cant que també s’interpreta a la Catedral de Mallorca i a la parròquia de Cabrera de Mar. El mossèn descriu la posada en escena: • L’església queda a les fosques i només se sent la veu que inicia el cant. • A mesura que el cant avança, l’església es va il·luminant, simbolitzant la llum del Fill de Déu que entra en la foscor del món abans de l’encarnació. • No es farà el tradicional ball amb espasa, perquè encara no hi ha infant preparat per a aquest rol. "Podeu escoltar com aquesta llum, que és el Fill de Déu, es fa en aquesta tenebra que és el món a foscor abans de l’encarnació." En acabar el cant, comença la Missa del Gall pròpiament dita. 1.5. Augment d’interès per la fe El mossèn Juan Pablo comenta un increment notable de persones adultes interessades en la fe catòlica en els últims cinc anys: • Més sol·licituds de sagraments a les vigílies pasquals de Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. • S’esmenta el cas d’un noi del poble batejat als 16 anys. • Hi ha un grup d’adults i un grup de catecúmens (persones que es preparen per rebre els sagraments). • Adverteix que considerar el cristianisme una “moda” és perillós, perquè una moda és passatgera. • La fe és presentada com a resposta al neguit interior i a la recerca de Jesús. El mossèn relata el cas d’un jove que, sense educació religiosa prèvia, diu sentir una pau a l’església que el món no li dóna. 2. Monogràfic sobre l’antiga Roma a l’Aula d’Extensió Universitària 2.1. Estructura del curs L’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar dedica el darrer monogràfic de l’any a l’antiga Roma: • Format: minicurs de tres sessions. • Dates: primer dimecres (demà), i els dos següents (10 i 17 de desembre). • Horari: a partir de dos quarts de set de la tarda. • Lloc: Sala Carrau. • Ponència: a càrrec d’Antonio Conejo, doctor en Història de l’Art i vicedegà de la Facultat de Geografia i Història. 2.2. Objectiu del monogràfic Conejo adverteix que resumir l’Imperi Romà en tres sessions és molt difícil, però busca: • Donar una aproximació general i entenedora de la vida quotidiana: - passejar pels carrers, - anar a comprar, - què menjaven i quins gustos tenien, - com es pentinaven, - com calculaven el temps, - com construïen els edificis. • Mostrar com molts aspectes actuals (especialment en arquitectura i construcció) deriven directament de tècniques romanes. "Els romans... van utilitzar totes les tècniques constructives que pot haver, amb l’excepció del ferro." Remarca que, tot i no haver “inventat-ho tot”, els romans van ser una civilització altament avançada en tècnica constructiva. 2.3. Pompeia com a cas pràctic de vida quotidiana Una de les sessions utilitza Pompeia com a gran laboratori de la vida romana: • Pompeia permet entendre com vivien els romans: - urbanisme, - distribució de les cases, - estances, - decoració interior, - pintura mural. • El professor recomana evitar només la “via principal” (que anomena “la Diagonal o el passeig de Gràcia”), per on circula el 98% dels turistes. • Convida a explorar carrers secundaris i cases menys visitades per captar millor l’ambient quotidià. "És el lloc en què millor pots fer-te una idea de com vivien els romans." 2.4. Religió romana més enllà de Grècia La segona sessió (dimecres 10) vol trencar el mite que diu que Roma només copia Grècia en religió: • A l’escola i al cinema (per exemple, Hércules de Disney) es transmet la idea que els déus romans són calcs dels déus grecs (Afrodita = Venus, Zeus = Júpiter, etc.). • Conejo matisa que la religió romana: - incorpora elements grecs, - però és el resultat de la confluència de moltes tradicions i religions diferents, - acull divinitats que no existeixen al món grec. • L’objectiu és mostrar que Roma té una religió pròpia i molt més àmplia que una simple continuïtat grega. 2.5. Enginyeria i art romà: Coliseu i Panteó La darrera sessió aborda el món de la construcció i l’art romà: • Es destaca l’impressionant Coliseu de Roma: - capacitat de 40.000–50.000 espectadors, - una escala i complexitat sense precedents a l’època, - comparació amb estadis de futbol actuals, molts dels quals no arriben avui a 50.000 seients. • També s’analitza el Panteó de Roma: - cúpula de 43 metres de diàmetre, - construïda a inicis del segle II de la nostra era, - continua sent, 2.000 anys després, la cúpula de formigó no armat més gran del món. "L’home no ha superat la cúpula del Pantheon." 2.6. Preus i condicions d’inscripció • Pack 3 sessions: - 15 € per a persones sòcies, - 20 € per a no sòcies. • Sessió individual: - 6 € per a sòcies, - 8 € per a no sòcies. 3. Cultura de Nadal: Els Pastorets a l’Ateneu La Tropa Teatre presenta Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús, de Folch i Torres: • Dates i lloc: - 26 de desembre (divendres) i 27 de desembre (dissabte). - Teatre Ateneu, a Vilassar de Mar. - Hora: a les 8 del vespre. • Direcció: - Albert Ardà i Anna Teixidor, que repeteixen després de l’èxit de l’any anterior. • Característiques de l’espectacle: - Protagonistes clàssics: Lluquet i Rovelló. - Repartiment renovat amb noves sorpreses i nous gags. - Música en directe amb el director musical oficial de la Tropa Teatre, Narcís Peric, i altres músics. - Gran novetat: retorn al Teatre Ateneu, un espai més gran i preparat, que permet: • ampliar escenes clàssiques, • incorporar més actors i actrius a l’escenari. • Entrades: ja disponibles al web de la Tropa Teatre. 4. Casal de Nadal de les escoles públiques Les escoles públiques de Vilassar de Mar organitzen el casal de Nadal: 4.1. Inscripcions i calendari • Inscripcions obertes fins al 12 de desembre. • Es realitza en dues tongades: - del 22 al 24 de desembre, - del 29 al 31 de desembre. • Centre: Escola Vaixell Burriac. 4.2. Temàtica i activitats • Títol del casal: “La gran aventura dels follets supertrepelles”. • Destinataris: infants des d’I3 fins a 6è de primària. • Argument: uns follets han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel. • Activitats: - tallers creatius, - jocs de moviment, - dinàmiques per ajudar els follets a recuperar les pàgines del llibre i restablir la màgia del Nadal. 4.3. Preus i serveis Preus per dia: • Acollida matinal (8–9 h): 4 €. • Casal fins a les 13 h: 20 €. • Casal fins a les 15 h (amb dinar de carmanyola): 22 €. - L’escola Vaixell Burriac disposa de microones per escalfar el menjar. • Dia complet (9–17 h): 27 €. • Els dies 24 i 31 de desembre el casal acaba a les 15 h i no hi ha torn de tarda. Descomptes: • Famílies nombroses o monoparentals: 5% de descompte (no aplicable a l’acollida matinal). Contacte: • Telèfon: 615 14 04 42. • Correu: [email protected] (esmentat oralment com a contacte de gestió). 5. Serveis i informació d’interès 5.1. Recursos contra la violència masclista S’emet una falca institucional per recordar els serveis públics contra la violència masclista: • Punts d’informació i acompanyament a les dones en àmbits de salut, treball i habitatge. • Telèfon 900 900 120 (indicada com a línia confidencial i gratuïta d’assessorament i suport). • Serveis de recuperació i reparació per a dones supervivents i fills/es. • Tot plegat, sota l’eslògan “012. La millor resposta” de la Generalitat de Catalunya. 5.2. Informació meteorològica Previsió a curt termini per al Maresme: • Pròximes hores: - força núvols alts i mitjans, poc importants, - no s’esperen pluges, - temperatures a la baixa al vespre. • Demà: - augment de la nuvolositat per un canvi de temps, - a partir del migdia: xàfecs aïllats i puntuals, - mar en estat de maror amb mar de fons, - mínimes a l’alça (entre 4 i 9 °C), - màximes estancades o una mica més baixes, difícilment superant els 12 °C. 5.3. Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de guàrdia: Altirriba Portegas. • Ubicació: a prop del CAP Vilassar de Mar, carrer Santa Maria, 93. • Telèfon: 93 759 59 58. 6. Tancament del programa Abans d’acabar, el presentador Joan Escofet repassa breument els titulars: • Novetats a la parròquia de Sant Joan: pessebre vivent extramurs i cant de la Sibila. • Aula d’Extensió Universitària: monogràfic sobre l’antiga Roma amb Antonio Conejo. Esclou l’edició d’aquest Crònica, recordant que l’espai es pot recuperar al web de Vilassar Ràdio i que tornaran l’endemà a la mateixa hora. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.

  • 24'

    #1359 - Pesta porcina, Nadal i voluntariat a Vilassar

    Resum general Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina actualitat d’emergència sanitària amb agenda nadalenca i vida associativa de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Els blocs principals són: Alerta per la pesta porcina africana i possible afectació al nostre entorn, amb explicacions tècniques i mesures de prevenció. Programació nadalenca local: Els Pastorets, Casal de Nadal i activitats familiars al Maresme (tions, abets, fires, experiències immersives…). Crida a voluntariat: Cavalcada de Reis i Dia Internacional del Voluntariat a Vilassar de Mar. Serveis d’interès públic: farmàcia de guàrdia, avís institucional contra la violència masclista i la previsió meteorològica. 1. Pesta porcina africana i alerta a l’ADF Burriac Tema central informatiu: la possible expansió de la pesta porcina africana des de Collserola cap al nostre entorn, i el paper de l’Associació de Defensa Forestal Burriac. 1.1. Situació actual del focus • Límit actual del focus: la frontera de la infecció se situa a Vilassar de Dalt, molt a prop de Vilassar de Mar. • Municipis en situació d’alerta des de l’ADF Burriac: - Cabrils - Cabrera de Mar - Vilassar de Mar • Dades de casos: - 8 senglars morts trobats ahir a Collserola, sospitosos d’haver contret el virus. - 2 positius confirmats divendres anterior. - Total: 14 senglars afectats fins ara, amb previsió que el nombre pugui augmentar. "El govern català ha qualificat la situació de crisi sanitària". • Mesures immediates: - Tancament dels accessos al parc de Collserola. - Intensificació de les captures de porcs senglars. 1.2. Paper operatiu de l’ADF Burriac (entrevista a Jaume Tolrà) Jaume Tolrà, president i cap operatiu de l’ADF Burriac, explica: • L’ADF està en estat de màxima alerta i pendent que s’ampliï el decret de zona afectada. • Previsió d’ampliació del radi: si es detecten animals infectats més a prop, el radi pot créixer uns 20 km a cada nou focus. • Podria arribar fins a zones com Montnegre – Corredor, en funció de l’evolució dels casos. 1.2.1. Tasques concretes de l’ADF • Recerca a peu dels senglars morts o malalts: - Es rastregen tots els racons de muntanya. - Quan es localitza un animal sospitós, s’avisen els Agents Rurals perquè el recullin i facin la necròpsia. • Desinfecció: - Vehicles de l’ADF equipats amb aigua i desinfectant. - Neteja de camins, maquinària i zones de pas relacionades amb focus detectats. • Formació d’urgència: - Mini-formació coordinada amb Agents Rurals i el secretariat de les ADF de Catalunya. - Protocols bàsics de desinfecció i de comunicació d’avisos. • Possibles futures funcions: - Control d’accessos a parcs i zones de muntanya si es decideixen tancaments. 1.3. Sobreabundància de senglars i comportament ciutadà Jaume Tolrà remarca: • Alta densitat de senglars “al costat de casa nostra”. • Existència de piaras semidomesticades, acostumades a l’ésser humà: "Corren pel carrer com si fos un gos normal i corrent". • Problemes de manca de consciència ciutadana: - Gent que ignora les prohibicions de pas a zones tancades. - Fins i tot insults a personal que controla accessos. - Dificultat per fer entendre el risc i la necessitat de restriccions. 1.4. Valoració sobre el desplegament de l’exèrcit • Tolrà es mostra escèptic però respectuós: - Considera que ADF, Protecció Civil i Agents Rurals ja estan preparats per gestionar la situació. - Si el govern decideix implicar l’exèrcit, ho veu com una ajuda complementària, però no estrictament imprescindible. 1.5. Recomanacions a la ciutadania Consells clau d’aplicació immediata: • No anar a zones forestals afectades o de risc. • Si es veu un senglar mort o malalt: - Trucar al 112 immediatament. - Indicar ubicació precisa. - No tocar-lo ni acostar-s’hi. • En general: - No donar menjar als senglars. - Evitar la zona on s’han vist animals sospitosos. 1.6. Característiques de la pesta porcina africana Bloc explicatiu sobre el virus, amb punts essencials: • Afectació: - Afecta el porc domèstic i el porc senglar europeu. - No afecta l’ésser humà “de cap de les maneres”: - Ni per contacte directe. - Ni per consum de carn de porc o de senglar. • Entrada del virus a l’organisme: - Principalment per boca i nas. - També possible via cutània u altres portes d’entrada. • Període d’incubació: entre 3 i 21 dies. • Evolució al cos de l’animal: - El virus es dissemina per via sanguínia. - Provoca lesions hemorràgiques greus. - Acaba produint la mort de l’animal. • Principals vies de transmissió: - Contacte entre animals infectats i animals sans. - Ingestió d’aliments contaminats. - Contacte dins de vehicles de transport de bestiar o amb material veterinari contaminat. - A través d’elements d’ús personal (roba, calçat) i rodes de vehicles, que poden transportar el virus fora de les zones naturals. • Situació sanitària actual: - No hi ha vacuna disponible contra la pesta porcina africana. 2. Activitats de Nadal a Vilassar de Mar 2.1. Els Pastorets amb La Tropa Teatre Un dels grans clàssics de Nadal arriba a casa nostra: • Obra: “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús” de Folch i Torres. • Companyia: La Tropa Teatre. • Lloc: Teatre Ateneu de Vilassar de Mar. • Dates i horaris: - 26 de desembre, 20.00 h. - 27 de desembre, 20.00 h. • Contingut artístic: - Protagonistes: Lluquet i Robelló. - Direcció teatral: Albert Ardà i Anna Teixidor, que repeteixen després de l’èxit de l’any passat. - Repartiment renovat, amb nous gags i sorpreses. - Música en directe a càrrec de Narcís Perich, director musical de la Tropa Teatre, i altres músics. • Novetat destacada: - Retorn al Teatre Ateneu, un espai més gran i adaptat. - Permet ampliar escenes clàssiques i incorporar més actors i actrius a escena. • Entrades: - Ja a la venda. - Compra a través del web de La Tropa Teatre. 2.2. Casal de Nadal de les escoles públiques Casal organitzat per les escoles públiques de Vilassar de Mar i realitzat a l’Escola Vaixell-Burriac. • Període d’inscripció: fins al 12 de desembre. • Dates del casal (dues tongades): - 1a tongada: 22–24 de desembre. - 2a tongada: 29–31 de desembre. • Lloc: Escola Vaixell-Burriac. 2.2.1. Temàtica i activitats Títol del casal: “La gran aventura dels fullets supertrepelles”. • Públic destinatari: infants des d’EI3 fins a 6è de primària. • Eix narratiu: - Uns fullets han amagat el gran llibre màgic. - Han desordenat el taller del Pare Noel. - Els infants han d’ajudar a recuperar les pàgines per restablir la màgia del Nadal. • Activitats previstes: - Tallers creatius. - Jocs de moviment. - Dinàmiques lúdiques per resoldre proves i reptes. 2.2.2. Horaris i preus • Acollida matinal (8–9 h): 4 € per dia. • Casal fins a les 13.00 h: 20 € per dia. • Casal fins a les 15.00 h (amb dinar amb carmanyola): 22 € per dia. - L’escola disposa de microones per escalfar el dinar. • Dia complet (9–17 h): 27 € per dia. • Dies especials: - 24 i 31 de desembre el casal finalitza a les 15.00 h per raons òbvies. 2.2.3. Condicions i descomptes • Descompte del 5% per a famílies nombroses o monoparentals (no aplicable a l’acollida matinal). • Un cop formalitzada la inscripció no s’admeten canvis ni modificacions. • Funcionament condicionat a mínims d’inscrits: - Casal: mínim 18 infants per dia. - Servei d’acollida: mínim 8 infants. • Contacte per consultes: - Telèfon: 615 14 04 42. - Correu: [email protected] (format descrit a l’àudio). 3. Nadal al Maresme: tions, abets, fires i experiències familiars L’informatiu repassa un ampli ventall de propostes nadalenques a la comarca del Maresme, especialment pensades per famílies amb infants. 3.1. Abets naturals i experiències a la natura • A Dosrius, fins al 22 de desembre: - Finca La Soleia (barri de Canyamars): - Experiència d’escollir l’arbre de Nadal directament del camp. - Activitat familiar per gaudir de la natura i endur-se l’abet collit a mà. • Context: - Tot i el creixement dels arbres de plàstic, els abets naturals continuen sent una tradició arrelada. 3.2. Boscos de tions i activitats immersives El Tió és presentat com el gran protagonista del Nadal a casa nostra. • Bosc del tió a Cabrera de Mar: - Hi són el Tió, en Pinyer i la Soca. - Fins al 6 de desembre. - Activitat amb pistes, reptes i proves per famílies. - Final amb “fer cagar el tió” i molta emoció. - Cal reserva prèvia. • Granja Can Gel (Canyamars, Dosrius): - Activitat fins al 14 de desembre. - Bosc dels tions per trobar el propi tió. - Explicació de la història del vell tió. - Passejada per l’espai Pasturat. • Finca Campins (Argentona): - Dues experiències complementàries: - “Vine a buscar el teu tió amb l’ajuda del tió Tinet”: • Inclou visita als animals, exhibició de cavalls i gossos. • Regal final de la iaia Tiona. - “L’aventura del tió Tinet i la màgia de les fades” (fins al 14 de desembre): • Experiència amb llums, focs, xocolata calenta i melindros. • Dies concrets: 6, 7, 13 i 20 de desembre. Totes aquestes activitats «restaran molt pendents de l’actualitat de la pesta porcina», en coherència amb el primer bloc de l’informatiu. 3.3. Activitats urbanes i noves propostes nadalenques • Mataró: - Escape Room “Ajuda la Polaris” (6 i 8 de desembre): - La Polaris, estrella que guia els Reis d’Orient, està en perill. - Equips han de resoldre enigmes per recuperar-la i fer que la ciutat “torni a brillar”. - Activitat apta per a famílies i grups d’amics. • Pineda de Mar – Bosc Màgic: - Recorregut amb llums, sons i escenografies. - Centrat en el somni d’en Resonet i les fades Pinetes. - Espais: Pati de Can Comes i Plaça de les Mèlies. - Dates: 5–8 de desembre i 18 de desembre – 4 de gener. • Pineda de Mar – Casa dels Somnis: - Espai ple de color i música, amb fades que generen màgia de Nadal. - Lloc: Espai Sara Llorenç. - Dates: 6–8 de desembre i 18 de desembre – 4 de gener. - Activitat gratuïta, però amb reserva prèvia obligatòria. 3.4. Fires de Nadal i altres clàssics • Vilassar de Mar: - S’indica que la Fira de Nadal ja s’ha celebrat el cap de setmana anterior. • Premià de Mar: - Fira de Nadal fins al 24 de desembre. - Parades amb productes de regal i decoració nadalenca. • Arenys de Munt – Fira de la Llum: - Se celebra aquest dissabte. - Contingut: - Parades de Nadal. - Tallers infantils. - Les “incanes d’en Patufet” amb jocs de fusta. - Trobada de cotxes clàssics. - Tot plegat acompanyat d’un caldo de Nadal per escalfar cos i ambient. • Pineda de Mar – Fira de Nadal: - Del 6 al 8 de desembre. - Participació de paradistes i artesans. • Pessebres vivents i pastorets: - L’informatiu avança que, pel que fa a Vilassar de Mar, se’n parlarà amb més detall dins el mateix programa, centrant-se en les propostes locals. 4. Voluntariat, Cavalcada de Reis i reconeixements 4.1. Crida per a la Cavalcada de Reis Melcior, Gaspar i Baltasar es posen en contacte amb la redacció de Vilassar Ràdio per demanar col·laboració ciutadana per a la Cavalcada de Reis. • Persones destinatàries: - Tothom amb més de 14 anys interessat a col·laborar. • Vies de contacte amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - Telèfon general: 93 754 24 00, extensió 2430. - Correu electrònic: [email protected] (segons la descripció de l’àudio). • Reunió informativa: - Dimecres, 19.00 h. - Lloc: Espai Cultural Can Bisa. - Objectiu: concretar la col·laboració amb Melcior, Gaspar i Baltasar. 4.2. Dia Internacional del Voluntariat a Vilassar de Mar Divendres se celebra el Dia Internacional del Voluntariat, i l’Ajuntament de Vilassar de Mar organitza dos actes principals. 4.2.1. Acte de reconeixement (Sala Carrau) • Divendres, 11.00 h, a la Sala Carrau. • Objectiu: - Commemorar el Dia del Voluntariat. - Agrair i posar en valor la tasca de les persones voluntàries del municipi. • Contingut de l’acte: - Xerrada de Sergi Borrull, consultor especialitzat en voluntariat i acció social, amb experiència en participació ciutadana i tercer sector. - Projecció d’un vídeo commemoratiu sobre la feina i dedicació del voluntariat de Vilassar de Mar. • Entitats implicades: - Creu Roja. - DRADERS. - Consorci de Normalització Lingüística (al·lusió com a “Consorci de Planificació Lingüística” a l’àudio). - Voluntaris Nouvent. - GOBI (Grup d’Opinió de Vilassar de Mar), que manté un conveni amb l’Ajuntament per coordinar persones voluntàries i donar suport al Punt de Voluntariat. • Cloenda: - Petit refrigeri per compartir experiències i afavorir la trobada entre participants. 4.2.2. Sessió formativa d’iniciació al voluntariat • Organitzen: Punt de Voluntariat i GOBI. • Dia: dimecres (dos dies abans de l’acte de divendres). • Horari: de 10.00 a 13.00 h. • Lloc: Espai Galbany. • Destinataris: persones interessades a iniciar-se en el voluntariat. • Inscripcions: mitjançant el correu [email protected]. 5. Serveis públics i missatges institucionals 5.1. Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de guàrdia del dia: Farmàcia de Mar. • Ubicació: Edifici Picor, baixos, número 2, Ronda Vilassar. • Telèfon: 93 750 05 69. 5.2. Missatge institucional contra la violència masclista S’emet una falca institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la violència masclista. • Missatge clau: - Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. - Es recorda la disponibilitat de serveis públics especialitzats. • Serveis mencionats (resumits): - Punts d’informació i atenció (Punt, Punt 7, etc. segons la falca): - Ofereixen informació, acompanyament i suport en àmbits com salut, treball i habitatge. - Telèfon i correu de serveis confidencials i gratuïts d’atenció en casos de violència masclista. - Recursos per facilitar el procés de recuperació i reparació de dones supervivents i de les seves criatures. • Recordatori final: - 012 – La millor resposta (línia d’informació de la Generalitat de Catalunya). 5.3. Previsió meteorològica • Demà es preveu un dia de temps estable i assolellat. • A la tarda pot augmentar la nuvolositat, però només amb núvols alts i mitjans, sense precipitacions. • Estat de la mar: maror a tota la costa dimarts. • Temperatures: - Mínimes: entre 1 i 8 ºC (sense gaires canvis). - Màximes: poden pujar lleugerament fins a uns 16 ºC a les hores de màxima insolació. 6. Tancament de l’informatiu El programa es tanca amb un repàs de titulars: • Alerta per la pesta porcina africana i vigilància de l’ADF Burriac, amb la frontera del focus situada a Vilassar de Dalt i l’afectació potencial a Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar. • Recordatori de la posada a la venda de les entrades d’Els Pastorets de La Tropa Teatre a l’Ateneu (26 i 27 de desembre, 20.00 h). Finalment, es recorda que Crònica és un espai dels Serveis Informatius de Vilassar Ràdio, amb menció a Robert Massó al control tècnic (“dins de la peixera”) i Joan Escofet a la redacció i presentació. Es convida l’oient a recuperar l’informatiu al web vilassaradio.cat i es desitja una bona tarda, tot anunciant la propera edició de Crònica l’endemà.

  • 25'

    #1358 - Especial Ernest Lluch i agenda local

    Resum general del programa Crònica emès a Vilassar Ràdio des de la sala d'actes de la Biblioteca de Vilassar de Mar, amb un especial monogràfic dedicat a Ernest Lluch, coincidint amb el 25è aniversari del seu assassinat a mans d’ETA. El programa combina memòria històrica, testimonis personals, repàs del llegat polític i cultural de Lluch i, al tram final, l’actualitat local del municipi i del Maresme. 1. Presentació de l’especial i context històric • El locutor obre el programa des de la Biblioteca de Vilassar de Mar, explicant que han fet tres hores de directe en format "parlant de tot especial", dedicat íntegrament a la figura d’Ernest Lluch. • Es recorda el fet clau: - Lluch, vilassarenc, polític, pensador i intel·lectual, va ser assassinat el 21 de novembre del 2000 pel Comando Barcelona de la banda terrorista ETA. - Es remarca que ja fa un quart de segle que "el terror va fer callar la seva veu". • S’insisteix en dos eixos fonamentals de la seva trajectòria: - Sanitat pública i gratuïta: Lluch va ser ministre de Sanitat al govern de Felipe González i se l’assenyala com a peça clau en la construcció del sistema sanitari públic a l’Estat. - Diàleg: La seva figura és definida com a inseparable de la paraula diàleg, tant en política com en la vida personal. "Segurament la figura del nostre protagonista d'avui no es podria entendre sense la paraula diàleg." 2. Fundació Ernest Lluch: llegat, objectes i valors 2.1. Naixement i seu a Vilassar de Mar • Entrevista a Manferriol Sòria, director de la Fundació Lluc, amb seu a la Biblioteca de Vilassar de Mar. • Dades clau: - La Fundació neix a Barcelona el 2002 amb la voluntat d’aglutinar totes les sensibilitats al voltant de la figura d’Ernest Lluch. - Ràpidament, la seu es trasllada a Vilassar de Mar, poble del qual Lluch era veí. 2.2. Eixos vitals de Lluch i fons de la Fundació • Sòria destaca els grans eixos de la vida de Lluch: - Economia - Música clàssica - Història - Futbol • A la Fundació es conserven objectes personals i documentació molt valuosa: - Cartera de ministre. - Documentació de la seva acció empresarial a la Real Societat. - La seva màquina d’escriure. - Dietaris i papers personals on recull impressions de tot l’Estat. 2.3. El jove comercial i la descoberta d’Espanya • S’explica que, de jove, Lluch ajudava els seus pares, que tenien una botigueta de cinturons i vetes, fent de comercial per tot l’Estat: - Amb 17 anys agafava el tren amb el mostrari i recorria pobles i ciutats. - Enviava cartes al pare on apuntava tant les vendes com observacions socials: • Pobresa i manca de calçat en zones deprimides com les Hurdes. • Diferències de paisatge i condicions de vida. • Aquestes experiències: - Van configurar el seu coneixement profund de la realitat espanyola. - Van alimentar el seu interès per entendre cada lloc, la seva gent i la seva cultura. "La coneixença de diferents pobles també va fer que després fos una persona amb molt d'interès sempre en entendre els llocs on anava." 2.4. Difusió del llegat: escoles i jovent • Avui, hi ha 86 carrers, places, escoles i centres sanitaris a tot l’Estat amb el nom d’Ernest Lluch, sobretot a Catalunya. • La Fundació treballa perquè el seu llegat arribi a les noves generacions: - Diverses escoles i instituts Ernest Lluch demanen xerrades per explicar qui era i quins valors representava. - Es posa l’èmfasi en: • Importància del diàleg per resoldre conflictes. • La seva vocació docent: es definia sobretot com a professor. "Els valors que com a societat hem acabat projectant sobre la seva figura és el del diàleg, com a instrument intel·ligent per a la resolució de conflictes." 2.5. El diàleg com a eina, més enllà del consens • Sòria puntualitza una idea clau sobre el diàleg: - Dialogar no implica necessàriament acord ni consens. - Vol dir escoltar de debò les raons de l’altre i permetre que t’afectin. - Pots mantenir les teves posicions, però la mirada sobre l’altre i sobre el tema canvia després d’un veritable diàleg. "El diàleg pot no acabar amb acord i pot no acabar amb consens, és simplement ser capaç d'escoltar les raons de l'altre." 3. Testimoni familiar: Eulàlia Lluch 3.1. Un oasi a la Garrotxa • Entrevista a Eulàlia Lluch, una de les tres filles d’Ernest Lluch, que parla des de Maià de Montcal (Garrotxa), descrit com un oasi de pau per al seu pare: - Allà l’Ernest "parlava de tot amb tothom": • Pagesos i ramaders. • Interès genuí per qualsevol aspecte de la vida rural. • Per a Lluch, trencar la rutina urbana i política significava desconnectar el cervell fent altres coses i altres converses. 3.2. Curiositat infinita i interès pel dia a dia de la gent • Eulàlia el descriu com algú que s’interessava per tot: - Fins i tot preguntava per què un camp era de blat d’ordi i no de blat, o per detalls agrícoles que a d’altres els podrien semblar irrellevants. "Li interessava tot. [...] Li interessava saber per què havien plantat ordi i no havien plantat blat." 3.3. Pare de detalls i estius a Vilassar de Mar • En l’àmbit familiar, Eulàlia remarca: - No era gaire de petons, però sempre tenia un detall, un petit regal per les filles. • Records d’infantesa a Vilassar de Mar: - Les nenes passaven finals de juny i tot juliol a casa de l’àvia, al carrer de Sant Llorenç. - Coincidia amb la Festa Major de Sant Joan i Sant Pere, recordada com una època fantàstica. - Els pares seguien treballant i anaven a dormir a Vilassar; elles gaudien del poble i jugaven pels carrers amb els cosins. - A l’agost, anaven a Maià. 3.4. Un personatge proper: platja i escortes • S’expliquen anècdotes quotidianes que humanitzen Lluch: - A la platja de Vilassar de Mar hi baixava amb un bernús molt vell i a ratlles, imatge molt present a la memòria de l’Eulàlia. - Sovint intentava escapar-se dels escortes sempre que podia, buscant una certa llibertat i normalitat en el dia a dia. 4. Companys d’acadèmia i intel·lecte: Esteve Urrutia 4.1. Complicitat universitària i lideratge estudiantil • Espai amb el vilassarenc Esteve Uruval (catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona), amic i company de Lluch. • Records compartits: - Primer delegat de curs escollit democràticament. - També va ser el primer delegat de facultat, portaveu de tots els estudiants. "L'Ernest va ser el primer delegat de facultat i, per tant, va ser el portaveu de tots els estudiants." 4.2. Producció intel·lectual immensa • Uruval recorda com l’Ernest li retreia, mig en broma, que escrivia poc en comparació amb ell. • Es detalla la magnitud de l’obra escrita de Lluch: - 23 llibres de la seva especialitat. - 25 capítols de llibre. - 200 articles especialitzats. - 200 articles generals. - Més de 400 articles de premsa. • Tots dos van escriure plegats un llibre sobre les diferents corrents del pensament econòmic. 5. Compromís polític local: socialistes de Vilassar de Mar 5.1. Relació amb l’agrupació socialista • Conversa amb Pere Almera (exalcalde socialista de Vilassar de Mar) i Zep Labarta (regidor en el govern de Jordi García Bosch). • Idees principals: - Tot i tenir una agenda "triplicada", Lluch sempre que podia ajudava l’Agrupació Socialista de Vilassar de Mar: • Assistia a actes i campanyes. • Donava un cop de mà, orientació i suport. "Amb l'Ernest sempre hi podíem comptar, sempre que hi hagués alguna mena d'acte o campanya." 5.2. Campanyes municipals i anècdotes polítiques • Zep Labarta recorda les campanyes del 1995 i del 1999: - Lluch va implicar-se de ple en la presentació de llistes i en els mítins. • S’esmenten sopars polítics i de tertúlia: - A Can Jordi García Bosch. - A la Oca (antic establiment de Vilassar). • En aquests sopars, Lluch explicava anècdotes polítiques i socials, algunes sobre figures com Ferrer Salat. 5.3. Robatori i llibres: una anècdota que el defineix • Es recorda una anècdota molt il·lustrativa de la seva manera de ser: - Li van robar a casa i li van endur llibres. - Lluny d’enfadar-se, el seu desig va ser que els lladres, com a mínim, els llegissin. • Aquesta reacció s’assenyala com a molt representativa del seu humanisme i fe en la cultura. 5.4. Oferta de cap de llista el 1999 • Pere Almera explica que, a les municipals de 1999, l’agrupació li va arribar a oferir a Lluch ser cap de llista a Vilassar de Mar. • Finalment, l’alcalde electe va ser el mateix Pere Almera, que posteriorment va rebre una carta de felicitació personal d’Ernest Lluch, gest que demostra l’afecte i el suport envers el projecte local. 6. Vincles familiars i genealogia: Ernest Hurtado Martín 6.1. Parentesc amb Artur Mas • Pasa pels micròfons Ernest Hurtoll Martín, cosí segon de Lluch. • Revela un detall curiós de genealogia local: - Ernest Lluch i l’expresident de la Generalitat Artur Mas i Gavarró, també vilassarenc, compartien avantpassats comuns. - Segons les dades aportades per Jordi Casanovas i el Centre d’Estudis Vilassarencs, es confirma que eren cosins setens. 6.2. Música, platja i converses • Records compartits: - Concerts, especialment de Maria del Mar Bonet. - Estones a la platja de Vilassar de Mar i dinars en família. - Moltes hores de conversa, sobretot quan Lluch va deixar València i va tornar a Catalunya. 6.3. L’impacte de l’assassinat • Hurtoll explica com es va assabentar de la mort de Lluch el 21 de novembre de 2000: - Va rebre una trucada de la seva mare; vivien a la mateixa escala. - Va descriure els primers dies com un estat de xoc i trasbals general. • Records concrets: - L’endemà al matí va anar a l’Avinguda Xile per fer una abraçada a l’Eulàlia. - Hi havia molta presència policial i moviment mediàtic. - Més tard, al velatori a la universitat, va poder abraçar la resta de la família. • Explica que no va voler anar a la manifestació posterior a l’assassinat perquè se sentia massa tocat, mentre que els seus pares sí que hi van assistir. "Estaves com tocat i em sembla que els pares sí que hi van anar, però jo no en tenia cap ganes." 7. Patronat de la Fundació Lluc i estat del benestar 7.1. Dia de patronat i presència institucional • Avui és un dels dos dies anuals de patronatge de la Fundació Lluc, fet que ha permès recollir diferents testimonis dels seus integrants: - Enric Lluc, nebot i vicepresident. - Josep Maria Carreras, vicepresident. - Alfonso Sánchez Ormigo, president de la secció aragonesa de la Fundació. - Joan Major, president de la Fundació, exministre d’Indústria i Energia i excompany de Lluch al Consell de Ministres amb Felipe González. 7.2. Llei de sanitat i construcció de l’estat del benestar • Joan Major subratlla la importància de la llei de salut que va impulsar Lluch: - La considera bàsica per l’edifici de l’estat del benestar. • Elements fonamentals destacats: - Sanitat universal com un dels pilars principals. - Educació universal com a altre pilar clau. "Quan diem que es va posar en marxa a poc a poc l'estat del benestar, jo diria que la part aquesta de la sanitat potser és la més important. Aquesta i l'educació també universal." 8. Mirada final sobre el diàleg i invitació a recuperar l’especial • Es reforça la idea que, després d’aquest parlant de Lluc, la figura d’Ernest Lluch es comprèn molt millor en la seva triple dimensió: - Personal (pare, veí de Vilassar, amic, familiar). - Intel·lectual (economista, professor, escriptor prolífic). - Política (ministre, defensor de la sanitat pública, apòstol del diàleg). • Es recorda que l’especial es pot recuperar íntegrament al web de l’emissora: vilassarradio.cat. • També es dona informació d’un acte complementari de la Fundació Lluc per aquella mateixa tarda, dins el cicle de diàlegs Ernest Lluch: - Títol: "La cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes". - Participants: • Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau. • Carme Colomina, investigadora sènior del CIDOB i professora associada del College of Europe. 9. Agenda local de Vilassar de Mar i serveis El tram final del programa es dedica a un butlletí informatiu local amb activitats i serveis a Vilassar de Mar i el Maresme. 9.1. Activitats de Nadal i cap de setmana • Encesa de llums de Nadal: - Dia: aquella mateixa tarda. - Hora: a partir de les 18 h. - Lloc: plaça de l’Ajuntament. • Fira de Nadal: - Dies: dissabte i diumenge. - Lloc: plaça Tarradellas. • Presentació revista Mirades (núm. 8): - Dia: dissabte. - Hora: migdia. - Lloc: Sala Carrau. • Concert de Vladimir Stupnikov: - Dia: dissabte a la tarda. - Lloc: també a la Sala Carrau. - Artista: Vladimir Stupnikov, acordionista alemany d’origen rus. - Contingut: recital clàssic d’alta qualitat tècnica. 9.2. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat • Activitat de convivència i sensibilització: - Dia: diumenge al matí (a partir de les 11 h). - Lloc: carrer mossèn Pere Ribot, entre avinguda Montevideo i plaça Andreu Teixidor. - Propostes: • Tallers. • Jocs de sensibilització. • Contacontes. • Vermut solidari. • Partit de futbol inclusiu: - Dia: diumenge a la tarda (a partir d’un quart de set). - Equip local: equip social del Sant Joan de Vilassà de Mar. - Rival: Atlètic Masnou Groc. - Lloc: pavelló municipal Paco Martín. 9.3. Farmàcies de guàrdia • Farmàcia de guàrdia d’avui: - Nom: Roca 1904. - Referència: "la del costat de Can Bisa". - Adreça: carrer de Montserrat, 1. - Telèfon: 93 759 09 39. • Urgències del cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): - Farmàcia: Puig Jove. - Lloc: plaça del Mercat, 11 (vinculat al Mercat Municipal). - Telèfon: 93 759 41 11. 9.4. Missatge institucional contra la violència masclista • Emissió d’una falca publicitària institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la violència masclista. • Missatges clau: - Erradicar la violència masclista és responsabilitat de tota la societat. - Es recorden serveis públics d’atenció i suport a les dones: • Punts d’informació i acompanyament en matèria de salut, treball, habitatge. • Telèfon 900 900 120 (servei confidencial i gratuït d’assessorament davant violència masclista). • Serveis d’atenció i recuperació per a dones supervivents i fills/filles. "Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat." 9.5. El temps al Maresme • Dissabte: - Situació: temps estable i assolellat a tot el Maresme. - Núvols: augment de núvols alts a la tarda, sense pluja. - Mar: estat de marajol. - Temperatures: • Mínimes: entre 5 i 10 °C. • Màximes: al voltant de 17 °C. • Diumenge: - Arribada d’una pertorbació. - Nuvolositat més abundant a tot el Maresme. - Pluges: • Des del migdia fins al vespre, precipitacions poc abundants. • Possibilitat d’algun xàfec al nord del Maresme al vespre. - Mar: mar de fons. - Temperatures: • Mínimes: entre 4 i 9 °C. • Màximes: difícilment superaran els 13 °C. 10. Tancament del programa • En els darrers minuts, el locutor recapitula els continguts del Crònica: - Recorda l’especial Ernest Lluch i les tres hores de directe des de la Biblioteca. - Resumeix la figura del vilassarenc assassinat el 2000 i el seu paper com a ministre de Sanitat i defensor de la sanitat pública i gratuïta. - Torna a posar en relleu la paraula diàleg com a clau per entendre el seu llegat. • Comiat: - Es destaca que és l’últim informatiu de la setmana i del mes de novembre. - Es recorda que el programa es pot recuperar al web de Vilassar Ràdio. - S’agraeix la confiança de l’audiència i es convida a retrobar-se dilluns, desitjant una bona tarda i un fantàstic cap de setmana. "Ens tornarem a escoltar dilluns. Fins aleshores que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana."