Crònica
Crònica
Programa

Crònica

Tota l’actualitat informativa del dia que es genera a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca del Maresme. Programa produït pels serveis informatius de Vilassar Ràdio.

Diumenge · 12:00 - 13:45 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 13:00 - 13:30, 15:00 - 15:30, 17:00 - 17:30, 19:00 - 19:30 ·1583 episodis
RSS

episodis

229-240 de 1583
  • 24'

    #1357 - Actualitat de Vilassar de Mar: esport, mobilitat i agenda local

    Resum general del programa Crònica és l'informatiu local de Vilassar Ràdio centrat en l’actualitat de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. En aquesta edició es combinen notícies esportives de primer nivell, informacions sobre infraestructures i mobilitat al territori, i una àmplia agenda d’activitats culturals, educatives i socials, amb especial atenció al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i als actes d’homenatge a Ernest Lluc. 1. Pau Peniti i el salt a la selecció italiana d’handbol 1.1. Context i decisió esportiva • El porter vilassarenc Pau Peniti, jugador del Freikin Granollers, ha estat declarat seleccionable per Itàlia en handbol. • Itàlia és el país del seu pare i la federació italiana (la Transalpina, els azzurri) l’havia convidat fa unes setmanes a un stage a Berlín, on es va començar a gestar la decisió. • Peniti havia jugat prèviament amb les categories inferiors de la selecció espanyola (campió d’Europa sub-20 i participant al Mundial sub-21 d’Egipte). "Ha estat una decisió complicada perquè al final he jugat les categories inferiors amb Espanya... però crec que és el millor per la meva carrera esportiva ara mateix." • El seleccionador Bob Hanning (alemany, figura destacada de l’handbol europeu) l’espera a la primera convocatòria del 2 de gener per preparar el proper Europeu. 1.2. Arguments per escollir Itàlia • Doble vincle emocional i esportiu: - Emocional: estima per Espanya i pels companys amb qui ha crescut. - Esportiu: la selecció italiana té un projecte jove, amb molt futur i li ofereix una oportunitat clara de créixer. • Peniti destaca: - El bon ambient de grup i l’acollida que va rebre al conjunt italià. - El nivell competitiu creixent d’Itàlia, que podria ser selecció revelació al proper Europeu. "L’Itàlia no se’n parlava fa 2-3 anys i ara és una selecció que ha crescut moltíssim i que la gent comença a respectar." 1.3. Relació amb la Federació italiana i aspecte humà • Punt destacat poc habitual en l’elit esportiva: la claredat i transparència de la Federació italiana. • El president Stefano Podini i el seleccionador Bob Hanning van permetre que Peniti prengués la decisió sense pressions: "Em van dir que si no era en aquell moment no passava res, que podria ser també en un futur... això va ser un plus de no sentir-me mai pressionat." • Ara Peniti expressa alleujament perquè la decisió ja és oficial i pot centrar-se a gaudir de la Lliga, l’European League i el repte de l’Europeu. 1.4. Objectius a l’Europeu i possible duel amb Espanya • Itàlia i Espanya només es podrien creuar en hipotètiques semifinals. • Objectiu d’Itàlia: - Competir partit a partit. - Sortir sempre al 300%. - Superar la fase inicial i aspirar a arribar lluny en el torneig. • Peniti admet que li agradaria molt jugar contra Espanya per retrobar antics companys i per la càrrega emocional del partit. "Crec que seria un partit molt maco de retrobaments... el gaudiria moltíssim, independentment del resultat." 1.5. El partit èpic a Dinamarca amb el Freikin Granollers • A més de la notícia de la selecció, Peniti ha estat protagonista per la seva actuació amb el Freikin Granollers a Dinamarca: - Victòria per un sol gol davant el potent Aarhus. - 8 aturades en 14 minuts, decisius al tram final. • Descriu el final de partit com una explosió d’emocions després d’una ratxa complicada de resultats i d’insatisfacció personal amb el seu rendiment. • Remarca el treball col·lectiu: tota la plantilla donant més del 100% tot i el cansament acumulat. • L’emoció del porter, que es trenca al final del partit, s’ha fet viral a les xarxes socials. • Peniti, de 21 anys (18 de juliol), és pedrera del BM Granollers i va signar el seu primer contracte professional el 2023-24 fins al 30 de juny de 2027. 2. Homenatge a Ernest Lluc a Vilassar de Mar 2.1. Especial radiofònic “Parlant de Lluc” • Vilassar Ràdio emetrà demà divendres, de 10h a 13h, una edició especial del magazín matinal "Parlant de Tot", titulada “Parlant de Lluc”. • Objectiu: glossar la figura d’Ernest Lluc, vilassarenc, economista i polític, quan es compleix un quart de segle del seu assassinat a mans d’un comando d’ETA. • El programa, dirigit per Jaume Cabot, s’emetrà en directe des de la sala d’actes de la Biblioteca, en un acte obert al públic. 2.2. Convidats i testimonis Entre els participants, s’hi destaquen: • Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluc. • Esteve Uruà, amic i company, tots dos catedràtics de la Facultat d’Economia. • Pere Almera, exalcalde de Vilassar de Mar. • Diversos membres del PSC local d’aquella època que van compartir vivències amb Lluc. • Altres noms com Zep Labarta i Jordi García Jaques. • Diversos patrons de la Fundació Lluc, entre ells Enric Lluc, nebot d’Ernest Lluc, que fou ministre de Sanitat en el govern de Felipe González. 2.3. Diàlegs sobre cultura de pau • Demà a la tarda continuaran els actes d’homenatge a la Biblioteca amb un diàleg titulat: “La cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes” • Activitat organitzada per la Fundació Lluc, amb: - Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau. - Carme Colomina, investigadora sènior i professora associada del College of Europe. 3. Inversions a la N-II i la C-32: pacificació del litoral del Maresme 3.1. Desbloqueig dels 384 milions d’euros • Després de 16 anys de retard, el Consell de Ministres ha donat llum verda al finançament per a la pacificació de la N-II al Maresme. • L’acord permet al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible signar el conveni amb la Generalitat per finançar: - Les millores a la N-II. - Les actuacions complementàries a la C-32. • Import total: 384 milions d’euros, repartits en 8 anualitats fins al 2032. 3.2. Calendari i distribució de la inversió • Es detalla el desplegament econòmic: - 5 M€ aquest any. - 24 M€ el 2026. - 70 M€ anuals entre 2027 i 2030. - 60 M€ el 2031. - 15 M€ el 2032. • La major part de la inversió es concentrarà el 2027, coincidint amb la fase central de les obres. 3.3. Objectiu: pacificar la N-II i reforçar la C-32 • El projecte preveu transformar la N-II entre Montgat i Tordera: - Reduir el volum de trànsit. - Integrar millor la carretera amb els nuclis costaners. - Facilitar un litoral més pacificat, amb menys trànsit pesat. • Bona part dels vehicles hauria de traslladar-se a la C-32, que esdevé peça clau del nou model de mobilitat. • El Departament de Territori treballa en nous accessos a la C-32 amb una inversió prevista d’uns 120 milions d’euros, per absorbir més mobilitat i fer viable la pacificació de la N-II. 4. Casal de Nadal a les escoles públiques de Vilassar de Mar 4.1. Dates, lloc i edats • Del 22 al 24 de desembre i del 29 al 31 de desembre tindrà lloc el Casal de Nadal organitzat per les escoles públiques de Vilassar de Mar. • Espai: escola El Vaixell Borriac. • Adreçat a infants des d’I3 fins a 6è de primària. 4.2. Temàtica i activitats • Títol del casal: “La gran aventura dels fullets supertrepelles”. • Argument: uns fullets han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel. • L’objectiu dels infants és ajudar a recuperar les pàgines del llibre i restablir la màgia del Nadal. • Activitats: - Tallers creatius. - Jocs de moviment. - Propostes lúdiques relacionades amb el món fantàstic dels fullets. 4.3. Preus i horaris • Preus per dia: - Acollida de matí (8h-9h): 4 €. - Casal fins a la 13h: 20 €. - Casal fins a les 15h (amb dinar en carmanyola i ús de microones): 22 €. - Dia complet (9h-17h): 27 €. • Els dies 24 i 31 de desembre l’activitat acabarà a les 15h. • Descomptes: - Famílies nombroses o monoparentals: 5% (no aplicable a l’acollida matinal). • Condicions: - No s’accepten canvis ni modificacions un cop formalitzada la inscripció. - El casal es farà només si hi ha mínim 18 inscrits per dia. - Per a l’acollida, mínim 8 infants. • Contacte per a consultes i inscripcions: - Telèfon: 615 14 04 42. - Correu: [email protected] (esmentat oralment amb la fórmula “arrova”). 5. Crida de voluntariat per a la Cavalcada de Reis • Melcior, Gaspar i Baltasar s’han adreçat a Vilassar Ràdio per demanar ajuda de voluntaris per a l’organització de la Cavalcada de Reis. • Perfil demanat: persones majors de 14 anys interessades a col·laborar. • Cal contactar amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - Telèfon: 93 754 24 00, extensió 2430. - Correu electrònic: [email protected] (dictat oralment com “natomar arrova vilassadamar.cat”). • Hi haurà una reunió informativa el dimecres 3 de desembre, a les 19h, a Can Bisa, per començar a definir com donar un cop de mà als Reis. 6. Mostra literària del Maresme: èxits vilassarencs 6.1. La mostra i el seu paper comarcal • S’han donat a conèixer els resultats de la 42a Mostra Literària del Maresme, celebrada al Teatre U d’Octubre de Canet de Mar. • Participació de 25 dels 30 ajuntaments de la comarca. • La mostra manté el seu compromís de: - Fomentar l’ús de la llengua catalana. - Donar identitat comarcal. - Promoure el treball de col·laboració entre municipis. - Reivindicar el paper cohesionador del català. 6.2. Guardonats de Vilassar de Mar • Gala Calderón: - Segon premi en la categoria de 1r i 2n de primària, modalitat poesia, amb l’obra “París”. • Biel Porral: - Segon premi en categoria poesia, categoria F (de 15 a 18 anys), amb l’obra “Sota els estels de l’eternitat”. • Jurat format per representants de l’Ajuntament de Canet de Mar i del Consell Comarcal del Maresme. • Des de Vilassar Ràdio es felicita aquests “lletraferits de casa nostra”. 7. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: activitats a Vilassar de Mar 7.1. Jornada de convivència de diumenge • Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, s’organitza una jornada de convivència al carrer Mossèn Pere Ribot (entre l’avinguda Montevideo i la plaça Andreu Teixidor). • Horari: diumenge a partir de les 11h. • Activitats: - Tallers. - Jocs de sensibilització. - Contes i contacontes. - Vermut solidari. • Organitza la PAC (Associació de Persones amb Altres Capacitats), amb l’objectiu de promoure la participació i la conscienciació social. • A la tarda, a 18:15h (un quart de set), al Pavelló municipal Paco Martín: - Partit de futbol sala de l’equip social del Sant Joan de Vilassar de Mar contra l’Atlètic Besnou Groc. 7.2. Presentació de la xarxa d’inclusió i llibre “Perfectament Imperfecte” • Dimecres 3 de desembre, 18:15h (un quart de set), a la Biblioteca: Presentació del reglament de la xarxa d’inclusió i reducció de les desigualtats. Hi intervindran: • Virginia Jerez, regidora de Salut Pública. • Beltenies (esmentat com a regidor de Participació). • Aquesta xarxa defineix el marc de funcionament d’un espai de treball col·laboratiu entre l’Ajuntament de Vilassar de Mar i les entitats socials del municipi. • Acte seguit, presentació del llibre “Perfectament Imperfecte” de Carla Gràcia: - Recull testimonis i reflexions sobre acceptació personal, diversitat i superació. - Convida a veure la diferència com una font de riquesa i aprenentatge. 7.3. Activitats familiars i per a joves amb TEA • Dijous 11 de desembre, 17:30h (dos quarts de sis), a la Biblioteca: - Sessió de contacontes “TEA t’explica”, dedicada a les festes de Nadal. - Adreçada a famílies amb infants de 2 a 6 anys. • Dilluns 15 de desembre, 18:15h (un quart de set), a l’Espai Galvany: - Tastet de teatre adreçat a joves de 16 a 25 anys amb trastorn de l’espectre autista (TEA). - Preu de l’activitat: 5 €. - Inscripcions a: [email protected]. 8. Serveis i informació breu 8.1. Farmàcia de guàrdia • Farmàcia Mirats, situada davant de l’estació de Renfe, a la carretera Nacional / carrer Sant Jaume, 27. • Telèfon: 93 759 44 70. 8.2. El temps al Maresme • Demà divendres: - Temps estable i assolellat a tot el Maresme. - Sense precipitacions previstes. - Mar amb estat de marejol. - Temperatures mínimes entre 3 i 11 ºC. - Temperatures màximes entre 12 i 15 ºC. 8.3. Recordatori final de titulars • Es repassen en tancament els titulars principals: - Elecció de Pau Peniti per jugar amb Itàlia. - Especial “Parlant de Lluc” i actes d’homenatge a Ernest Lluc. - Actualitat de mobilitat al Maresme (N-II i C-32). - Agenda local de Nadal, discapacitat i activitats culturals. 9. Format i tancament del programa • El programa Crònica es presenta com un Informatiu local de Vilassar Ràdio conduït per Joan Escofet. • Emissió al 98.1 FM i com a Podcast recuperable al web vilassarradio.cat. • Es reforça la funció de la ràdio com a servei públic local, proper a l’oient i a l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme.

  • 23'

    #1356 - Nadal, cultura local i esport a Vilassar de Mar

    Resum general del programa Crònica a Vilassar Ràdio ofereix un repàs complet de l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme, amb tres blocs principals: • Arribada del Nadal al poble: encesa de llums, Fira de Nadal i nou web amb tota l’agenda d’activitats. • Presentació del número 8 de la revista Mirades: valors de l’esport, inclusió, dones i política local, terrasses i cultura. • Cultura i esport d’alt nivell: concert de l’acordeonista Vladimir Stupnikov i protagonisme del porter vilassarenc Pau Panitti a Europa. Al final, s’inclouen també serveis útils (farmàcia de guàrdia), predicció meteorològica i un resum de titulars. 1. Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar 1.1. Encesa de llums de Nadal • Data i lloc: divendres, a partir de les 18 h, a la Plaça de l’Ajuntament. • Acte previ: espectacle de màgia abans de l’encesa. • Novetat destacada: participació del Consell d’Infants de Vilassar de Mar, amb la voluntat que en el futur s’hi sumin més col·lectius del poble. “Les festes són de tots i, per tant, tothom ha de participar en totes les activitats que es fan.” La regidora de promoció econòmica, Núria Aparicio, subratlla que es vol un Nadal participatiu i obert, amb protagonisme dels infants i les entitats. 1.2. Fira de Nadal a la plaça Tarradellas • Dates i horari: dissabte i diumenge; dissabte 29 de 11 a 21 h. • Lloc: Plaça Josep Tarradellas. • Oferta de parades: - Artesania diversa. - Comerços de Vilassar de Mar i també de fora. • Dinamització: - Música amb joves vilassarencs emergents. - Espectacles de dansa. - Contacontes. - Una “petita encesa de llums sorpresa” a la plaça protagonitzada pels estrepols (grup infantil). La tècnica de promoció econòmica, Mari López, insisteix que es vol donar veu al jovent i crear un espai familiar i de proximitat. 1.3. Sorteig de paneres i oferta gastronòmica • Paneres de Nadal: - Cada firaire aporta un petit obsequi. - Es fan dos sortejos: • Dissabte a les 21 h, com a cloenda del dia. • Diumenge, com a cloenda de tota la Fira. - Es prefereixen diverses paneres més petites perquè hi hagi 3 o 4 persones agraciades. • Foodtrucks: - Un parell de foodtrucks permetran fer un mos dolç o salat sense sortir de Vilassar de Mar. La regidoria remarca que el Nadal no ha de ser només consum, sinó també: • Gaudir del poble, • Passejar pels carrers il·luminats, • Compartir temps en família. 1.4. Trenet de Nadal gratuït • Servei de trenet: - Trenet gratuït vinculat a la Fira. - Parada única d’inici i final a la porxada de la Plaça Josep Tarradellas (banda de dalt). - Recorregut pels carrers il·luminats (es menciona, per exemple, Narcís Monturiol). • Tiquets: - Repartits gratuïtament a escoles, llars d’infants i farmàcies. - Activitat molt apreciada per avis i néts. Malgrat ser una proposta “de tota la vida”, es remarca que el trenet continua sent molt actual i amb gran acceptació. 1.5. Nou web de Nadal de Vilassar de Mar Per donar coherència i visibilitat a tota l’oferta nadalenca: • Es crea un web específic: vilassademar.cat/nadal. • Objectiu: centralitzar totes les activitats de Nadal del municipi: - Propostes de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. - Activitats de Vilassar Comerç. - Actes de cultura, comerç, entitats socials i altres col·lectius. “La idea és que sigui un Nadal de tots i de totes, i que es pugui veure tota aquella riquesa tan gran que tenim a Vilassar.” També es fa una crida a les entitats perquè facin arribar les seves activitats i es puguin incorporar al web. Aparicio apunta que, un cop passi aquesta campanya, es començarà a treballar el Nadal vinent ja des de gener o febrer, amb voluntat de fer-hi canvis importants. 2. Revista Mirades núm. 8: valors, política i cultura 2.1. Presentació pública del nou número • Acte de presentació: dissabte, al punt del migdia, a la Sala Carrau. • Convidats a l’estudi: dos membres del Consell de Redacció de Mirades: - Martí Casares. - Edith Castells. • La revista és una publicació de “casa nostra” (arrelada a Vilassar de Mar), amb 40 pàgines i periodicitat de dos números l’any. Durant l’acte de presentació hi haurà representants de: • El bàsquet vilassarenc. • El Piri (entitat esportiva local). • La PAC (Associació de Persones amb Altres Capacitats). 2.2. Tema central: valors de l’esport Un dels grans eixos d’aquest número és l’esport entès des del punt de vista dels valors. • L’acte el presenta i modera Jos Petit, vilassarenc molt conegut. • S’aborda el comportament de: - Famílies a les graderies. - Entitats esportives i tècnics. - El paper educatiu de l’esport en infants i joves. Es remarca que tothom és conscient que moltes actituds de les famílies “no són les adequades”, però costa molt posar-hi remei. 2.3. Inclusió i esport: la tasca de la PAC La PAC hi té un espai destacat: • Han organitzat curses inclusives que fan visible: - La problemàtica de les persones amb altres capacitats. - La necessitat d’una mirada inclusiva des de tot arreu. Aquestes iniciatives s’expliquen com un exemple local molt positiu d’esport i inclusió a Vilassar de Mar. 2.4. Mirada comarcal: el festival Revela’t Mirades també vol anar-se obrint al Maresme: • Inclou un article extens sobre el festival Revela’t, dedicat a la fotografia analògica i celebrat a Vilassar de Dalt. • El director del festival signa l’article, amb: - Dues pàgines molt completes. - Fotografies impactants de les activitats del festival. L’equip de la revista explica que ja treballen en futurs números amb més continguts vinculats a altres municipis de la comarca. 2.5. Dossier: dones i política municipal La coberta del número 8 suposa una novetat: • Per primera vegada, la portada no mostra una sola persona, sinó quatre dones. • Són quatre regidores o exregidores de l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - Núria Pera. - Montse Gual. - Carme Ramon. - Agnès Salat. L’objectiu és posar en relleu: • El paper de les dones a la política local. • La política com a fet cultural: té a veure amb com vivim, ens relacionem i ens governem. Aquestes quatre dones conversen entre elles sobre: • La seva experiència com a regidores. • Els canvis viscuts en la política municipal. • La perspectiva de gènere en la gestió del poble. Mitjançant un codi QR es pot accedir a la conversa completa en format digital des del web de Mirades, més llarga i reposada que el resum en paper. 2.6. Debat sobre les terrasses de bar Un altre article destacat és el debat sobre les terrasses: • Es presenten dos vessants: - Funció positiva: espai de trobada, dinamització social i econòmica. - Conseqüències negatives: molèsties als vianants, soroll i ocupació de l’espai públic. Curiosament, s’explica que “el mateix ésser” ha respost tant el “sí” com el “no”, creant un joc argumental on una mateixa veu explora les dues cares del problema. 2.7. Cultura, frikisme i equilibri de tons La revista manté un equilibri entre reflexió profunda i continguts més lleugers: • Espais per a: - Arts plàstiques. - Música. - Altres disciplines artístiques. • Una pàgina dedicada a uns “friquis” del poble que es disfressen i expliquen a què juguen els diumenges a la tarda. Es reivindica que a Vilassar de Mar és fàcil trobar gent molt bona en moltes arts, que omple la revista de continguts visuals i culturals que “són un goig de veure”. 2.8. On trobar Mirades i model de finançament Distribució: • Gratuïta i de fàcil accés. • Es pot trobar, especialment: - A la Biblioteca Ernest Lluch. - A la llibreria Índex. - A altres llibreries i papereries del poble. - A bars. - Als centres cívics. Durant la presentació de dissabte: • Es garanteix un exemplar per a tothom que hi assisteixi. • També es podran aconseguir números antics difícils de trobar, molt demanats pels lectors. Finançament: • La publicació s’alimenta de les aportacions voluntàries de les persones sòcies. 3. Concert de Vladimir Stupnikov a la Sala Carrau 3.1. Un dels millors acordeonistes del món • Concert: dissabte, a partir de les 18 h, a la Sala Carrau. • Protagonista: Vladimir Stupnikov, alemany d’origen rus. • Reconeixement internacional: - Guanyador del Concurs Internacional de Rassate (País Basc). - Certamen considerat un dels concursos d’acordió més importants i competitius d’Europa i del món. És presentat com “un dels millors acordeonistes del món” i un representant brillant de la nova generació d’intèrprets d’alt nivell. 3.2. L’acordió, un instrument complex i poc conegut El vilassarenc Jordi Plans, professor d’acordió a l’Aula de Música de Vilassar de Mar i músic d’havaneres, ajuda a contextualitzar el concert. • Explica que: - L’acordió tradicionalment era l’instrument típic per a cantades i balls. - Gràcies a les havaneres, l’acordió ha mantingut una certa popularitat. - Tot i així, avui dia és encara poc conegut en la seva versió de concert clàssic. • Dificultat de l’instrument: - És un instrument polifònic, com el piano. - Requereix 6–7 anys d’estudi intens en conservatori per dominar-lo. - Es considera un instrument complex, tant tècnicament com musicalment. 3.3. El concurs de Rassate i el vincle amb Catalunya • El Concurs Internacional de Rassate té una gran tradició d’afició a l’acordió al País Basc. • Hi participa gent de tot el món. Mitjançant un conveni amb els organitzadors del concurs: • Cada any, l’Associació Catalana d’Acordionistes porta a Catalunya el guanyador de l’edició anterior. • Enguany s’ha decidit que el concert sigui a Vilassar de Mar, a la Sala Carrau. 3.4. Repertori i estil: l’acordió del segle XXI El concert mostrarà l’acordió de baixos lliures, l’acordió del segle XXI, amb repertori clàssic de concert. • Programa previst: - Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach (obra molt exigent ja al piano, encara més a l’acordió). - Una suite d’Igor Stravinsky. - Una peça de Rimsky-Korsakov. - Obres d’Astor Piazzolla. • Característiques del concert: - Repertori d’altíssim nivell tècnic. - Obres enteses i accessibles per al públic general. Es destaca que serà una oportunitat única per escoltar un músic de primera línia internacional al poble. 3.5. Organització • Organitza: Associació Catalana d’Acordionistes. • Amb el suport de l’Aula de Música de Vilassar de Mar. 4. Esports: l’epopeia de Pau Panitti a Europa 4.1. Partit clau a Dinamarca El bloc d’esports se centra en la figura del porter vilassarenc Pau Panitti. • Equip: Freikin Granollers. • Competició: Lliga Europea d’handbol (en vol). • Partit clau a Dinamarca contra l’Aarhus: - Resultat: 28–29 a favor del Freikin Granollers. - Victòria fonamental per mantenir opcions intactes d’accedir a la fase principal (Main Round) de la competició europea. Les cròniques l’anomenen “les llàgrimes del campió”. 4.2. Protagonisme absolut sota pals Pau Panitti signa una actuació extraordinària: • 8 aturades en 14 minuts, amb un 53 % d’efectivitat, xifres altíssimes per a un porter d’elit. • És clau en un parcial de 0–4 en els minuts finals, gràcies a: - Aturades decisives. - Passades ràpides que permeten contraatacs fulminants dels seus companys. Es remarca que es converteix en l’autèntic “man of the match”. En acabar el partit, el porter de Vilassar de Mar trenca a plorar, alliberant tensió i adrenalina després d’una actuació tan decisiva. 4.3. Situació del grup i proper repte • Amb aquesta victòria, combinada amb la derrota del Grosswallstadt eslovè contra el Minaur Baia Mare, el Freikin Granollers puja al segon lloc del grup. • Manté així opcions reals d’aconseguir el segon bitllet per continuar endavant a Europa. La clau serà el pròxim partit: • Dimarts vinent, a Granollers. • Contra el Minaur Baia Mare (Romania). • Guanyar-lo pot consolidar el Freikin Granollers en posicions de classificació europea. 4.4. Seleccionable per Itàlia Es destaca un altre aspecte del bon moment personal de Panitti: • S’ha declarat seleccionable per Itàlia, país del seu pare. • Amb la selecció italiana (els de “Surri”), prepararà: - L’Europeu de l’any vinent. S’anuncia que al Crònica de demà s’oferirà més informació i declaracions sobre aquest tema a Vilassar Ràdio. 5. Serveis, el temps i tancament 5.1. Farmàcia de guàrdia S’informa de la farmàcia de guàrdia del dia: • Farmàcia Terriba Pertegas, al costat del CAP. • Adreça: Carrer Santa Maria, 93. • Telèfon: 93 759 59 58. 5.2. Predicció meteorològica Per a l’endemà, al Maresme s’espera: • Cel: dia assolellat amb núvols alts poc importants, sense precipitació. • Mar: estat de maror, amb mar de fons. • Temperatures mínimes: - Es mantindran a l’interior del Maresme. - Lleugera pujada a la costa. - Rang aproximat: 3–9 °C. • Temperatures màximes: - Baixaran una mica. - No superaran aproximadament els 13 °C. 5.3. Titulars de recordatori i comiat Al tram final, es fa un resum ràpid de titulars: • Encesa de llums de Nadal divendres a la Plaça de l’Ajuntament. • Fira de Nadal dissabte i diumenge a la Plaça Tarradellas. • Presentació de la revista Mirades núm. 8 dissabte al migdia a la Sala Carrau. • Concert de Vladimir Stupnikov dissabte a les 18 h, també a la Carrau. • Proesa esportiva de Pau Panitti amb el Freikin Granollers i la seva condició de seleccionable per Itàlia. El programa es tanca amb el crèdit habitual: • Robert Mazza a la sala de màquines. • Joan Escofet a la redacció, edició i direcció del Crònica. • Recordatori que el programa es pot recuperar a vilassarradio.cat. Agraïment a la confiança de l’audiència i cita per a l’endemà.

  • 29'

    #1355 - 25N a Vilassar de Mar: violències masclistes i àmbit digital

    Resum general Crònica de Vilassar Ràdio dedicada gairebé íntegrament al 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, amb focus especial en la violència masclista digital i en les dades i recursos locals de suport a les dones de Vilassar de Mar. L’emissió combina cobertura en directe des de la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, dades del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (CIAD/CIAT), resums d’entrevistes del programa Parlant de Tot fet a peu de carrer, una taula rodona amb professionals del circuit municipal contra la violència vers les dones i l’experiència de Teatre Fòrum amb alumnat de l’Institut Pere Ribot. Al final, s’inclouen el butlletí de previsió meteorològica i el servei de farmàcia de guàrdia. 25N i manifest institucional Lectura del manifest i context • Es commemora el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones. • S’explica que al llarg de tot el mes Vilassar de Mar organitza activitats contra aquesta xacra social, impulsades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar i les entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista de Vilassar de Mar. • Es connecta en directe amb la plaça de l’Ajuntament, on les regidores llegeixen el manifest institucional. Contingut clau del manifest Eixos principals del text institucional: • Les violències masclistes es defineixen com una vulneració estructural de drets humans, present a tots els àmbits: parella, família, feina i espai públic. • S’enumeren diferents formes de violència: • Física • Psicològica • Econòmica • Sexual • Digital • Obstètrica • De segon ordre, institucional i vicària. • Es destaca la pressió estètica sobre el cos de les dones com a violència masclista que limita drets, danya la salut i redueix la participació plena en la societat. “Les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans.” Focus en la violència masclista digital Marc legal i definició • El manifest remarca la violència en l’àmbit digital, especialment la que afecta les dones joves. • Es cita la reforma de la Llei 17/2020 (que modifica la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista), que reconeix la violència digital com a forma específica de violència. • Es denuncia que encara falten mesures concretes per incorporar plenament el món digital en l’abordatge integral de la violència masclista. Formes de violència digital Es descriuen diverses manifestacions de violència masclista digital: • Ciberassetjament i cibergeixament (cibercontrol, persecució en línia) • Geolocalització i control de moviments • Violació de la privacitat i accés no consentit a: • correus electrònics • fitxers personals • dispositius i comptes de xarxes socials • Captació en noves formes d’explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans. • Insults i atacs en línia a dones amb projecció pública: polítiques, periodistes, opinadores i activistes. Dades i impacte • L’ONU assenyala que més del 73% de les dones al món han estat exposades o han patit algun tipus de violència a internet. • El 90% de les víctimes de distribució d’imatges íntimes sense consentiment són dones. • Estudis nacionals indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys. • Es descriuen els efectes sobre les víctimes: • Por, culpa, vergonya, aïllament, indefensió. • Dificultat per posar nom a allò que viuen i falta de reconeixement social, cosa que agreuja el patiment. • La normalització i la manca de validació impedeixen demanar ajuda i cronifiquen els efectes. “Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència.” Discursos negacionistes i resposta institucional • Es denuncia que els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes: • volen minimitzar i invisibilitzar aquesta realitat • utilitzen les xarxes socials per atacar el feminisme • posen en risc els avenços assolits després de dècades de lluita. • Es reivindica l’obligació de les institucions d’oferir respostes integrals, transformadores i valentes. • Es parla d’un pacte català contra les violències masclistes i d’un compromís de país per garantir una vida lliure de por, discriminació i violència. “Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic.” • L’acte finalitza amb un minut de silenci i la imatge simbòlica de: • dos llençols negres penjats del balcó de l’Ajuntament, per visibilitzar les dones assassinades. • una instal·lació de sabates vermelles formant la paraula “PROU”. Dades locals: Servei d’Informació i Atenció a les Dones (CIAT/CIAD) Casos atesos el 2025 • El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (CIAT/CIAD) torna a ser punt de referència per a moltes dones de Vilassar de Mar. • 142 casos atesos el 2025, dels quals: • 94 relacionats amb violència masclista. • La resta, sobre assessorament personal, laboral o familiar (divorcis, custòdies, assetjament laboral, etc.). • A principis de novembre, 86 expedients continuaven actius, fet que evidencia la necessitat d’aquest recurs municipal com a espai segur i de suport. Tipus de violències i perfil de les dones • Dins dels casos actius de violència masclista: • predomina la violència múltiple (combinació de violència psicològica, econòmica i/o ambiental). • la segueixen la violència física, la violència vicària i la violència sexual. • La franja d’edat més afectada: dones entre 41 i 50 anys. • Durant l’any, el CIAT ha tancat 56 casos, ja sigui per finalització de l’assessorament o per derivació a altres serveis. Entrevistes del programa Parlant de Tot (edició especial 25N) Marta Rovira (regidora de Feminismes i LGTBI) i Tània Flores (tècnica d’igualtat) • Marta Rovira subratlla que la violència masclista és cada cop més visible: • augment de denúncies i de casos atesos. • abans moltes situacions quedaven en silenci dins de casa i no se’n feia cas. “Cada vegada més ens trobem amb la necessitat d’atendre aquesta realitat perquè és una realitat present, que no s’atura.” • Esmenta que hi ha molts casos de vigilància per part de la Policia Local de Vilassar de Mar, que: • fa seguiment d’ordres d’allunyament • controla amenaces i situacions de risc. • Tània Flores concreta dades del CIAT: • El CIAT no atén només violència, sinó també divorcis, custòdies, assetjament laboral, etc. • De 142 casos totals, el 66% són violència masclista. • L’any anterior es van atendre 215 casos, però només el 44% eren de violència: → menys volum total, però major pes relatiu de la violència masclista enguany. • Flores explica la idea de violència múltiple: • Un mateix cas pot incloure violència econòmica (per ex., no pagar una pensió d’aliments) i alhora violència psicològica, per l’impacte en l’estat anímic de la dona. • La violència vicària acostuma a ser física o psicològica cap a les criatures amb impacte directe en la mare. • Sovint no hi ha una sola forma de violència, sinó combinacions. Entitats feministes: Viladona i Assemblea Feminista de Vilassar de Mar Mirada sobre la joventut i el món digital • Montserrat Centelles (Viladona) lamenta que una part de la joventut (adolescents – 25 anys) estigui poc sensibilitzada amb la violència masclista. • Apunta que l’àmbit digital té un paper clau en aquesta manca de consciència: Les noves generacions han crescut immerses en el món digital, on es normalitzen conductes de control i violència que costa qüestionar. Discursos negacionistes i paper dels mitjans • Zenaida Serrano (Assemblea Feminista de Vilassar de Mar) denuncia: • L’existència de discursos negacionistes sobre la violència contra les dones. • El tractament inadequat d’alguns mitjans de comunicació escrits, que: • minimitzen la violència en els titulars. • Eviten paraules com “assassinada” i parlen de “dona morta”. • Humanitzen l’agressor (“era un home normal, saludava la gent”) i invisibilitzen la víctima. “Moltes vegades és ‘la dona mort’ i no ‘la dona ha estat assassinada’. I d’ella no es parla mai.” • Serrano insisteix que és un problema de mirada social global, on la premsa és una part però no l’única responsable. Circuit municipal contra la violència envers les dones Taula rodona amb Mossos d’Esquadra, CIAT i Serveis Socials • A les 11.05 h s’obre una taula rodona amb: • Mossos d’Esquadra • CIAT / Servei d’Informació i Atenció a la Dona • Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilassar de Mar (La Policia Local no hi pot assistir.) Intervenció dels Mossos d’Esquadra • Una agent de Mossos explica l’organització interna davant casos de violència masclista: • Els agents que estan al carrer són la “primera línia de trinxera”, els que arriben quan es produeix l’esclat de la violència i la víctima pot estar en risc molt elevat. • Després intervenen unitats encarregades del seguiment dels casos, tinguin o no ordre de protecció. • Es valora el nivell de risc de patir una agressió física greu i, segons el cas, es desplega protecció policial fins i tot 24 hores al dia. Intervenció de Serveis Socials • La treballadora social Inés exposa la tasca de Serveis Socials d’Atenció Primària: • Sovint també són primera línia, ja que a les primeres acollides poden aparèixer situacions de violència no detectades inicialment. • El 2025 han detectat 21 casos nous amb problemàtica de violència. • La co-localització física del CIAT i Serveis Socials en el mateix edifici facilita molt la coordinació i la derivació ràpida. Es posa en valor l’existència d’un circuit i una comissió de coordinació per treballar millor els casos i compartir la complexitat de cada situació. Intervenció del CIAT • Sofia, treballadora del CIAT, explica que: • El CIAT, encara que no sigui sempre la primera porta d’entrada, rep moltes dones que ja han passat per Mossos i Serveis Socials. • També s’hi presenten dones que no identifiquen la seva situació com a violència; a la primera acollida en surt un relat que permet detectar que hi ha violència no verbalitzada ni denunciada abans. Sensibilització als instituts: Teatre Fòrum La Corda L’obra i el seu contingut • A dos quarts de 12 es parla de les sessions de Teatre Fòrum La Corda sobre violència de gènere, realitzades als instituts, i en concret a l’Institut Pere Ribot. • L’actor Adrià Díaz explica l’argument: • Monòleg escrit per Clàudia Cedó. • Protagonista: Marc, un noi que fa hores que no sap on és la seva parella Marta i entra a l’aula amb l’excusa de fer una xerrada. • A mesura que parla, es revela un comportament de control i gelosia clarament tòxic. • Després de la representació, s’obre un espai de debat amb l’alumnat. Reaccions de l’alumnat • En la tertúlia, els i les alumnes expliquen: • Alguns detecten des del principi que hi ha conductes tòxiques quan el personatge repeteix obsessivament que la parella no li agafa el telèfon. • Altres primer creuen que la situació és real, i després entenen que és una actuació, però reconeixen que és una situació molt quotidiana. • Es valora positivament que es facin tallers i obres d’aquest tipus perquè ajuden a identificar relacions tòxiques. • Algunes aportacions destacades: • Una alumna explica que la representació la va portar a reflexionar amb una companya sobre la seva pròpia relació, analitzant si hi havia comportaments tòxics normalitzats. • Es debat sobre fins a quin punt “és normal” verificar o controlar la parella “per si de cas”, i es qüestiona la manca de confiança que hi ha darrere d’aquestes actituds. L’obra serveix com a mirall perquè els joves revisin les seves pròpies relacions i posin nom a formes de control que sovint es consideren “normals”. • Es recorda també que el Parlant de Tot va continuar amb més tertúlies amb joves i, posteriorment, una entrevista a Gemma Manyosa, autora del llibre Último Destino Belis. Dades generals de Mossos d’Esquadra • Es tanca el bloc del 25N amb una dada global: els Mossos d’Esquadra han registrat 14.455 denúncies per violència masclista a Catalunya entre l’1 de gener i el 31 d’octubre d’aquest any. Serveis i informació de servei públic Previsió meteorològica per al Maresme • Per a la tarda: • Cel més ennuvolat que al matí. • Núvols mitjans i nubolades al nord de la comarca del Maresme. • A l’àrea del Maresme nord no es descarten ruixats febles i poc destacables. • A la resta de la comarca no s’esperen precipitacions. • Per a l’endemà: • Dia amb restes de núvols poc importants. • Sense precipitacions previstes. • Vents fluixos (força 2-3) de component variable al matí, girant a sud i sud-est a la tarda. Farmàcia de guàrdia • Es recorda que la farmàcia de guàrdia a Vilassar de Mar és la Farmàcia de Mar, situada a Ronda Vilassar 2, telèfon 93 750 05 69. Tancament del programa • Es clou la Crònica recordant que gran part del contingut del dia s’ha dedicat a: • les activitats del 25N a Vilassar de Mar • l’edició especial de Parlant de Tot des de la confluència de Montevideo amb Narcís Montoriol. • Es convida a recuperar tant aquest informatiu com el Parlant de Tot especial 25N al web de Vilassar Ràdio, en format Podcast, i s’anuncia que l’endemà hi haurà nova edició de la Crònica.

  • 25'

    #1354 - Fred intens, adeu d’Albert Ramos i esport local

    Resum general del Podcast Crònica és l’espai informatiu de Vilassar Ràdio dedicat a l’actualitat de Vilassar de Mar i del Maresme. En aquesta edició es combinen: • Actualitat meteorològica: onada de fred amb la temperatura més baixa de l’any al municipi. • Entrevista esportiva en profunditat: conversa amb el tennista maresmenc Albert Ramos, que anuncia la seva retirada i repassa la seva carrera. • Futbol i esport local: anàlisi del bon moment de la Unió Esportiva (segon filial de l’Espanyol) i les paraules del tècnic Dani Pérez. • Motor i competició internacional: prèvia del pas del Rally Dakar 2026 per Santa Susanna. • Agenda i cultura de Nadal: propostes nadalenques a Mataró i l’encesa de llums a Vilassar de Mar. • Serveis i sensibilització social: recordatori de recursos contra la violència masclista. L’episodi combina informació freda (dades, resultats, horaris) amb testimoni personal i vivencial (retrospectiva d’Albert Ramos) i un clar enfocament de servei públic local. 1. Onada de fred i dades meteorològiques 1.1. El dia més fred de l’any • Es destaca que el gran tema de conversa dels Vilarassins/es ha estat el fred intens dels darrers dies. • Dissabte 22 de novembre es registra el dia més fred de l’any a Vilassar de Mar amb una mínima de 2,9 ºC, superant l’anterior rècord de 3,7 ºC del 14 de gener. • L’onada de baixes temperatures es detalla dia a dia: - Dimecres: mínima de 7,6 ºC - Dijous: lleu recuperació fins als 8,3 ºC - Divendres: nova davallada fins als 4,1 ºC - Dissabte: rècord de 2,9 ºC - Diumenge: mínima una mica més alta, 6 ºC - Dilluns (dia del programa): mínima ja de 13 ºC, molt més agradable 1.2. Font de les dades i context local • Les dades les facilita Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassà, que gestiona l’estació meteorològica activa des de 1982. • Es remarca que aquesta és la “primera i freda coberta de la setmana”, deixant clar que el temps ha estat protagonista principal de l’inici de l’informatiu. • Al tram final es fa un repàs de titulars on es torna a sintetitzar l’evolució tèrmica dels darrers dies. "L’onada de baixes temperatures [...] ens ha deixat el dia més fred de l’any" 2. Albert Ramos: retirada i balanç d’una carrera La part central del programa està fortament centrada en una entrevista extensa al tennista maresmenc Albert Ramos, que anuncia la seva retirada i repassa els moments clau de la seva trajectòria. 2.1. Presentació del palmarès • Edat i decisió: Als 37 anys, Albert Ramos ha decidit “penjar la raqueta” després de més de 15 anys a l’elit. • Rànquing màxim: Va arribar a ser el 17è millor tennista del món al rànquing ATP l’any 2017. • Títols ATP: Ha guanyat 4 títols del circuit ATP: - Båstad (Suècia), 2016 - Gstaad (Suïssa), 2019 - Estoril (Portugal), 2021 - Córdoba (Argentina), 2022 • Victòries i fites destacades: - Triomf sobre Roger Federer al torneig de Xangai. - Final del Masters 1000 de Montecarlo, on cau davant Rafa Nadal, en un duel clau per arribar al top-20 mundial. • Volum de partits jugats: - Aproximadament 923 partits professionals en total. - 614 dins del circuit ATP. - Balanç ATP: 281 victòries i 333 derrotes. • Participació internacional: - Ha format part de l’equip espanyol de Copa Davis. - Ha participat als Jocs Olímpics de Rio. 2.2. El millor any i la visió de la pròpia carrera • Ramos identifica clarament 2017 com el millor any de la seva carrera, quan es planta com a 17è del món. "Evidentment el millor any de la meva carrera va ser el 2017" • Es mostra satisfet i tranquil amb el que ha fet: - Valora haver-se cuidat molt físicament i en l’alimentació. - Sent que ha donat tot el que podia i que pot mirar enrere amb orgull i serenor. 2.3. Reconeixement mediàtic i context del tenis espanyol • El conductor del programa suggereix que el món del tenis no li ha fet plena justícia mediàtica. • Ramos respon amb una reflexió sobre el nivell extraordinari del tenis espanyol: - Hi ha hagut molts números 1 i jugadors top ten. - Un 17è del món pot semblar “poc” als ulls d’un país acostumat a l’excel·lència. "En un altre país potser sí que seria molt més famós" • També destaca que haver conviscut amb tants grans jugadors espanyols li ha permès apendre i entrenar amb gent millor que ell, fet que l’ha ajudat a créixer. 2.4. L’esforç invisible: viatges i vida de tennista • Ramos descriu la vida sacrificada del tennista professional: - Molts viatges, maletes, aeroports, hotels. - Jet lag, poques jornades de descans i caps de setmana habitualment en competició. "No hi ha dissabtes ni diumenges en aquesta feina" • Subratlla la importància de la dieta i la preparació física per allargar la carrera i evitar lesions: - Pretemporada amb sessions llargues de tennis i de físic el mateix dia. - Necessitat d’estar preparat per partits de fins a 5 hores, sobretot sobre terra batuda. • Explica que allò més dur no és només el partit en si, sinó l’endemà, quan el cos està molt carregat i cal tornar a competir pocs dies després. 2.5. Tenis com a esport individual: pressió i rànquing • Remarca que el tenis és un esport individual on no hi ha on amagar-se: - A diferència dels esports d’equip, no hi ha companys que puguin compensar un mal dia. • Per mantenir un rànquing ATP competitiu, calcula que cal: - Guanyar com a mínim 25 partits ATP a l’any. - Al circuit Challenger, encara més victòries per sostenir la posició. • Subratlla la dificultat de mantenir un nivell alt moltes setmanes seguides a l’any, tant físicament com mentalment. 2.6. Relacions al circuit i memòries de partits • Sobre les relacions personals entre jugadors: - A la pista "no hi ha amics"; hi ha nervis, tensió i competició directa. - Fora de la pista s’hi poden fer bons amics. - Amb la retirada, nota que la relació amb molts exrivals es torna més propera i natural. • Records bons: - El triomf contra Roger Federer a Xangai 2015 és el record positiu que tothom li cita. • Records dolents: - Destaca la derrota contra un molt jove Carlos Alcaraz a Rio 2020 com un dels partits que més li han costat d’encaixar. - Explica que després d’aquella derrota no va dormir en tota la nit. "El tenis té aquestes coses [...], hi ha derrotes que són més doloroses" 2.7. El procés de retirada • Ramos explica que fa uns dos anys ja va notar una baixada de nivell: - Menys potència. - Menys velocitat de cames. - Menor velocitat de reacció visual amb la pilota. • Aquest any ha servit com a any de comiat mental: - S’ha anat preparant psicològicament per deixar la competició. - Se sent tranquil i content d’haver-ho fet de manera planificada. • El seu últim partit va ser al Challenger de València, on perd als quarts de final contra el britànic Jan Choinski. 2.8. Missatge als joves del Maresme • Adreça unes paraules finals als joves tennistes del Maresme: "És un esport molt difícil per arribar a guanyar-se la vida" • Dona algunes idees clau: • Només uns 150 jugadors/es al món realment es guanyen bé la vida amb el tenis professional. • Cada any hi ha una rotació de 6–10 jugadors que entren i surten del top 150. • Recomana: - Disfrutar i aprendre al màxim sense obsessió pels resultats. - Veure el tenis com una escola de valors i experiències que seran útils per a altres aspectes de la vida, encara que no s’arribi a viure’n professionalment. • Assegura que seguirà vinculat al món del tenis, tot i que encara no sap exactament en quin rol o projecte. 3. Futbol i Unió Esportiva: bona ratxa i anàlisi del tècnic El programa dedica una part important a l’actualitat del segon filial de l’Espanyol, també anomenat la Unió Esportiva, que juga els seus partits al camp Xevi Ramon. 3.1. Resultats recents i classificació • El relat es repeteix en dos trams del programa: primer en format breu i després amb més detall. • Doble victòria consecutiva: - La Unió Esportiva ha guanyat dos partits seguits per primera vegada aquesta temporada. - El darrer triomf és 2–1 contra el Can Vidalet al camp Xevi Ramon. • Situació a la lliga: - L’equip se situa 12è a Tercera Federació amb 14 punts. - Es troba a 6 punts de les places de descens directe. • Proper partit: - Es jugarà el 6 de desembre, durant el pont de la Puríssima. - Rival: L’Escala, segon classificat, partit complicat però clau per continuar la ratxa. 3.2. Crònica del partit contra el Can Vidalet • Primera part molt efectiva de la Unió Esportiva: - Al minut 4, Jan Moreno fa l’1–0. - Al minut 30, Pol Rivera marca el 2–0. • L’equip trenca una mala dinàmica: - Feia dos mesos que no guanyava a casa. - S’esmenta el “canvi de l’ed” com a context, però el protagonista és el rendiment esportiu. • Segona part més patida: - El Can Vidalet surt més endollat i retalla distàncies al minut 82 amb el gol de Jaume Ramoneda (2–1). - En el tram final, el Can Vidalet estavella una canonada al pal de la porteria defensada per Biel Escribano, gairebé sobre el xiulet final. • El Xevi Ramon torna a ser un fortí, en contraposició amb partits anteriors contra Manresa i Badalona, en què la Unió Esportiva havia desaprofitat avantatges al marcador. 3.3. Paraules del tècnic Dani Pérez En declaracions al programa esportiu “La pròrroga”, que s’emetrà al 98.1 FM, el tècnic Dani Pérez fa diverses valoracions clau: 3.3.1. Saber patir i créixer • Considera que el partit contra el Can Vidalet és un “partit per créixer”: - En altres jornades, amb un 2–0 a favor, l’equip s’havia posat nerviós quan rebia un gol. - Aquesta vegada han sabut patir i gestionar la pressió. • Explica que, tot i que el rival ataca més després del 2–1, el partit havia estat bastant controlat durant molts minuts. • L’equip ha tingut opcions per fer el 3–0 en transicions ofensives després de pèrdues del rival, però no les ha aprofitat i això els ha abocat a un final sofert. 3.3.2. Importància de la doble victòria • Pérez subratlla que encadenar dues victòries seguides (6 de 6 punts) en una categoria tan exigent no és gens fàcil, sobretot per un equip situat a la part mitjana-baixa de la taula. • Destaca que són “victòries petites” però molt valuoses perquè: - Acceleran el creixement del grup. - Confirmen que l’entrenament i el procés van pel bon camí. 3.3.3. L’aturada de la lliga: oportunitat o risc? • Aquest cap de setmana no hi haurà lliga per la disputa de la selecció catalana amateur a la UEFA Regions Cup. • Sobre el parèntesi competitiu, el tècnic opina: - Tot i venir amb bona dinàmica, l’equip necessita descansar després de moltes sessions i dies d’entrenament. - L’aturada permetrà recuperar jugadors tocats i assimilar el progrés fet. - La victòria durarà "15 dies" en l’ànim del vestidor, cosa que també ajuda. 3.3.4. Anàlisi del proper rival: l’Escala • Sobre l’Escala, segon a la classificació: - S’ha reforçat molt bé després de la desaparició del Badalona Futur. - Té un gran potencial ofensiu, amb 20 gols marcats fins ara, un dels tres equips més golejadors. - Fora de casa, però, perd una mica de pólvora, la qual cosa dona una certa esperança a la Unió Esportiva. • L’equip somia amb un “9 de 9” si aconsegueix també la victòria del 6 de desembre. 4. Rally Dakar 2026 al Maresme 4.1. Santa Susanna com a punt neuràlgic • Els amants del motor, cotxes, motos, camions i del Dakar estan d’enhorabona: Santa Susanna, al Maresme, acollirà aquest cap de setmana una parada clau prèvia al Rally Dakar 2026. • L’activitat se centrarà al torrentó de Can Gelat, de dijous a dissabte. • Es podrà veure de prop els vehicles que a principis d’any afrontaran la cursa considerada “la més dura del món”. 4.2. Dades de participants i logística • A Santa Susanna s’hi concentraran aproximadament 1.400 vehicles, entre: - 325 vehicles inscrits (118 motos i 207 cotxes, camions o similars). - Vehicles de l’organització. - Vehicles de substitució en cas d’avaria. • Aquest esdeveniment acull les verificacions administratives i tècniques, pas obligat abans de la cursa: - Es comprova que tota la documentació i les condicions dels vehicles estiguin en ordre. - És l’últim filtre abans d’afrontar les etapes pel desert. 4.3. Informació sobre la cursa • El Rally Dakar 2026 se celebrarà del 3 al 17 de gener als deserts de l’Aràbia Saudita. • L’esdeveniment de Santa Susanna es presenta com una oportunitat única per al públic general del Maresme de veure i tocar de prop: - Els vehicles que competiran. - Alguns dels pilots més destacats, com Isidre Esteve, Nani Roma, Laia Sanz o Nando Jovany. • El dissabte, a partir de les 12 del migdia, serà el moment central per al gran públic, on la presència de pilots i l’ambient seran més intensos. 5. Nadal al Maresme: Mataró i Vilassar de Mar 5.1. Encesa de llums a Mataró i Vilassar de Mar • Es recorda que, més enllà de Barcelona i de les activitats pròpies de Vilassar de Mar, la ciutat de Mataró és un pol d’atracció important per Nadal al Maresme. • Divendres a les 18 h, a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, s’encendran els llums de Nadal del municipi. • El mateix dia, Mataró també donarà el seu tret de sortida a les festes nadalenques. 5.2. Inversió i il·luminació nadalenca a Mataró • L’Ajuntament de Mataró ha invertit 620.000 € en la campanya de Nadal, amb l’objectiu principal de promoure el comerç i la restauració locals. • Dades d’il·luminació: - 252.000 metres de llums. - Més d’un milió de leds de baix consum, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. • Es col·loquen quatre grans estrelles de llum en punts cèntrics: - Plaça de Sant Anna. - Plaça de l’Ajuntament. - Plaça de Santa Maria. - Plaça d’Espanya. Aquestes estrelles actuaran com a pols d’atracció visual i punts centrals de la il·luminació nadalenca. 5.3. Activitats de Nadal a Mataró • Mataró s’engalana amb diverses propostes per a tot el període nadalenc (fins després de Reis): • Bosc del Tió i Arbre dels Desitjos: - Espai familiar on els infants poden interactuar amb elements tradicionals i simbòlics del Nadal català. • Circ de Nadal: - Espectacle creat exclusivament per Mataró. - Del 29 de desembre al 4 de gener. - Amb pallassos, equilibris i malabars. • Cicle de concerts a la llum de les espelmes: - Proposta musical que combina música en viu i ambient íntim, reforçant l’oferta cultural de la ciutat. • Fira de Pessebres i Ornaments: - S’inaugura el 28 de novembre a les 19 h, coincidint amb l’encesa de llums. - Ubicació: plaça de Sant Anna. 5.4. Cavalcada de Reis de Mataró: novetats • La Cavalcada de Reis de Mataró arriba amb canvis i novetats: • Carrosses històriques renovades: - El tren, el vaixell i l’avió incorporen nous conceptes visuals i bandes sonores originals. • Nous personatges s’afegeixen al seguici de Ses Majestats, ampliant el component teatral i festiu. • Campament Reial al Parc Central: - Inclou una carpa de correu exprés. - Bústia i carter reial perquè els infants puguin entregar personalment les cartes. • Accessibilitat i inclusió: - Es mantenen sis espais accessibles per a persones amb trastorns neurodivergents o mobilitat reduïda. - Es reafirma la voluntat que la cavalcada sigui inclusiva i per a tothom. 5.5. Detall de la ruta de la cavalcada • Arribada de Ses Majestats: - El 5 de gener a les 12 del migdia, al port de Mataró. - Ho faran a bord del lleut “Vilassarenc-Sant Ramon”, donant un toc mariner i de proximitat territorial. • Inici de la desfilada: - La comitiva sortirà a les 17 h des de la plaça de Josep Cossacs. - Aquest canvi de punt de sortida es deu a les obres al Camí del Mig. • Variacions en el recorregut: - Després de la plaça de Serra i Xifra, el recorregut canvia lleugerament. - Els Reis pugen per la ronda O’Donnell fins al carrer Joan Larrea. - Des d’allà, es reprèn la ruta habitual per la ronda de Francesc Macià. • Final de festa: - L’arribada a l’Ajuntament es preveu cap a les 21 h. - Des del balcó, Ses Majestats adreçaran el tradicional discurs a la ciutadania. 6. Sensibilització contra la violència masclista 6.1. Missatge institucional • El programa incorpora una falca institucional sobre la violència masclista, amb un to clarament de servei públic. • Es posa l’accent en què erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat i interpel·la també l’entorn proper (per exemple, el "veí del cinquè" que crida a la seva dona). 6.2. Serveis públics disponibles • Es recorden alguns recursos gratuïts i confidencials: • Telèfon 900 900 120: - Servei de suport i assessorament davant qualsevol situació de violència masclista. - Servei confidencial i gratuït. • Servei 012 – Generalitat de Catalunya: - Punt d’informació general que també orienta sobre recursos específics per a dones. • Es fa esment a punts d’atenció especialitzats (Ciat/CIE), tot reforçant el missatge que ningú està sol davant la violència masclista. "Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat" 7. El temps: previsió per demà al Maresme • El tram final inclou l’espai “Crònica, el temps”, on es detalla la previsió meteorològica per a l’endemà al Maresme: • Estabilitat i sol: - Dia estable i assolellat a tota la comarca. - Mar en estat de maror, amb mar de fons. • Temperatures: - Mínimes entre 6 i 13 ºC. - Màximes entre 15 i 18 ºC. • Es confirma que l’onada de fred intens del cap de setmana queda enrere, amb unes condicions més suaus i agradables. 8. Tancament del programa • El conductor, Joan Escofet, acomiada el programa: - Recorda la tasca de Robert Mazza com a tècnic de so. - Reitera que Crònica és un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. - Informa que el Podcast es pot recuperar a vilassaradio.cat. • Es convida l’audiència a retrobar-se l’endemà a la mateixa hora, mantenint el to de proximitat i confiança propi d’una emissora local. Conceptes clau destacats Temes principals • Onada de fred i rècord de temperatura mínima a Vilassar de Mar. • Retirada d’Albert Ramos i balanç de la seva trajectòria al tenis d’elit. • Bon moment de la Unió Esportiva (segon filial de l’Espanyol) i anàlisi del tècnic Dani Pérez. • Pas del Rally Dakar 2026 per Santa Susanna (Maresme) amb verificacions tècniques i presència de pilots destacats. • Programació i activitats de Nadal a Mataró: llums, fira, circ, concerts i cavalcada de Reis renovada. • Ressò de l’encesa de llums a Vilassar de Mar. • Sensibilització i recursos contra la violència masclista. • Previsió meteorològica per al Maresme.

  • 26'

    #1353 - Heroïna al mar, cultura i pressupost comarcal

    Resum general del podcast Crònica de Vilassar Ràdio ofereix en aquesta edició un informatiu molt variat que combina: • Una història de rescat al mar amb reconeixement internacional • Agenda cultural i musical a Vilassar de Mar • Teatre de memòria històrica i violència envers les dones (25N) • Informació de serveis locals (farmàcies) • Anàlisi del pressupost del Consell Comarcal del Maresme • Campanya i activitats de Nadal a Mataró i Vilassar de Mar • Previsió meteorològica per al cap de setmana 1. Heroïna al mar: el rescat que arriba fins a Hongria 1.1. El rescat a les costes gregues La part central del programa se centra en la windsurfista Iset Segura, de Mata de Pere i vinculada esportivament a Vilassar de Mar i Arenys de Mar. • Aquest estiu, entrenant wingfoil al mar Egeu, salva la vida d’un pare i una filla hongaresos perduts al mig del mar. • La situació és descrita com “una autèntica pel·lícula”: la Guàrdia Costanera no arriba, i ella i el seu company kitefoil surten a buscar-los amb urgència. "Va ser com molt ràpid tot... no estàs pensant en res, és això, anar buscant, concentrat." • Troben el pare i la nena sense flotador ni cap element de seguretat, lluny de la costa. • Iset cedeix la seva taula de wingfoil perquè la nena hi pugi i el pare s’hi agafi, mentre el company grec Nastosios Gapiris torna a la costa a demanar ajuda. • Esperen entre 40 i 50 minuts al mar fins que arriba una barca de pescadors que els rescata. 1.2. Impacte emocional del rescat • El pare i la filla estaven totalment exhausts quan els troben. • La nena, de 9 anys, té fred, por i nervis; Iset intenta calmar-la parlant-li i fent conversa, malgrat la barrera idiomàtica. "Els anava dient tranquils, que hi ha una barca... i anar parlant una mica per fer passar el temps més ràpid." • L’experiència marca la família: la nena, després del succés, afirma que vol ser nedadora. 1.3. La trucada inesperada del govern hongarès • Setmanes després, mentre competeix a la Xina, Iset rep una trucada del govern hongarès que li sembla inicialment estranya: • Ella sabia que el pare i la nena eren hongaresos, però no era conscient que la història s’havia fet viral al país. • Resultat: és convidada a Hongria i rep la medalla d’or del president hongarès al Palau Sandor de Budapest. "Va ser una experiència surreal... ho recordaré tota la vida." • A Budapest es retroba amb el pare, la nena, la mare i l’altra filla. • El pare es mostra molt emocionat per la impotència viscuda aquell dia al mar. 1.4. Trajectòria esportiva d’Iset Segura Iset és esportista d’elit amb una trajectòria destacada en vela: • Inicis al Club Nàutic d’Arenys de Mar amb la classe Optimist, on obté grans resultats internacionals. • Passa després a: • Nacra 15 (catamarà de dues persones) • Nacra 17, amb objectiu de campanya olímpica • Dificultats per compaginar alt rendiment, estudis i trobar tripulant adequat la porten a cercar una alternativa. • Descobreix el wingfoil “per divertir-se a les tardes” i s’hi enganxa tant que abandona el Nacra per dedicar-s’hi de ple. Palmarès destacat: • Bronze al Campionat del Món júnior de classes olímpiques (49er FX / Nacra 17) fa 3 anys. • Subcampiona d’Europa en classe Optimist fa 11 anys. • Actualment cursa Psicologia en línia per poder compaginar estudis i entrenaments. • Aspira que el wingfoil sigui esport olímpic als Jocs de 2032 a Austràlia. 1.5. Vincles amb Vilassar de Mar i el Maresme • Iset ha estat vinculada al Club Nàutic Vilassar de Mar, on va fer part dels seus primers passos en wingfoil. • Destaca que a Vilassar de Mar hi ha molta gent que practica aquest esport i que hi ha projectes per impulsar el wingfoil, amb suport des de Catalunya i El Maresme. "Aquí a Vilassà hi ha molta gent que ho fa i apoya bastant el Wingfoil... està molt bé que es recolzi aquest esport." • Tot i ser de Mata de Pere, la seva passió pel mar ve sobretot del seu pare, amant de la vela, i de les estades d’estiu en vaixell. 2. Concert de Santa Cecília en memòria d’Ernest Lluch 2.1. Objectiu i sentit del concert L’Aula de Música de Vilassar de Mar organitza el 24è concert de Santa Cecília en memòria d’Ernest Lluch, vilassarenc, exministre de Sanitat amb el govern de Felipe González, assassinat per ETA ara fa 25 anys. La directora de l’Aula, Meritxell Vinaixa, destaca: • Es vol posar en valor la vesant melòmana i musicològica d’Ernest Lluch. • Lluch era un gran amant de la música clàssica i de l’òpera, soci d’Amics de l’Òpera de Sabadell i autor de molts articles sobre música. • Tenia una faceta de recerca i recuperació de compositors catalans del segle XVII. "Amb el concert de Santa Cecília posem en relleu la vessant musicològica i musical d'Ernest Lluch... i aquesta voluntat de recuperació del nostre patrimoni." • Per a Lluch, la música era més que art: una eina per connectar persones, trencar barreres i promoure el diàleg. 2.2. Format, participants i repertori • El concert es fa a la seu de l’Aula de Música (carrer Narcís Montoriol, 23). • Entrada gratuïta. • Hi participen aproximadament una dotzena d’alumnes d’instrument i de combo, acompanyats per un professor de piano. • També hi intervé el pianista Jeremy Martínez, professor de l’Aula. Pel que fa al repertori: • Inclou peces treballades durant el primer trimestre del curs. • Algunes obres venen ja de treball del curs anterior, atesa la proximitat de l’inici de curs al setembre. • Cada alumne tria la peça que vol i pot interpretar, i el concert es considera “molt seriós” dins l’activitat de l’Aula. 3. Teatre i memòria històrica: “La memòria de les oblidades” 3.1. L’obra i el seu context Diumenge, al teatre La Carrau de Vilassar de Mar, es representa “La memòria de les oblidades” en el marc dels actes del 25N (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones), organitzats per l’Ajuntament de Vilassar de Mar i diverses entitats locals. L’obra, interpretada per l’actriu Rosa Andreu, dona veu a quatre dones que van patir la repressió franquista després de la Guerra Civil. 3.2. Argument i personatges • Després de la guerra, el règim franquista inicia una etapa de repressió sistemàtica: exili, empresonaments, deportacions, judicis, humiliacions i morts. • Les protagonistes són quatre dones reals: Maria, Anita, Dolores i Teodora. • Són jutjades i condemnades a presó i traslladades al convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presó. • Finalment, són enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. "És un text molt bonic, molt poètic, malgrat són dones... de molt baix estrat, força ignorants, però el text hi posa molta poesia a la manera com diuen les coses." 3.3. Reptes interpretatius de Rosa Andreu • Rosa Andreu afronta un registre plenament dramàtic, allunyat de la seva faceta més coneguda com a actriu còmica de televisió. • Interpreta les quatre dones ella sola a l’escenari, sense sortir-ne en cap moment. • Canvia de personatge davant del públic, a partir de petits elements de vestuari: davantal, mocador, xal… • No hi havia gaire documentació de caràcter psicològic sobre aquestes dones (nom, edat, origen, fills i poc més), així que ha hagut de crear-ne la personalitat i la corporalitat des de zero. "Aquestes dones... se sabia el nom, la procedència, l'edat... però de caràcter, de psicologia, no hi havia res." • Les quatre dones són molt diferents: • Edats: 23, 40, 52 i 58 anys. • Orígens diversos: Galícia, Saragossa, Zamora, Girona. • L’actriu explica que primer va poder construir Maria i Anita, i només després van “aparèixer” Dolores i Teodora, també en la seva memòria i en l’aprenentatge del text. 3.4. Vincle personal amb la memòria de la repressió Rosa Andreu explica que l’obra la colpeix profundament perquè toca la seva pròpia història familiar: • Avis materns exiliats a Mèxic; tota la branca de la mare és allà enterrada. • Avi patern empresonat uns 7 anys després de la guerra, passant per molts penals d’Espanya i deixat en llibertat ja malalt de tuberculosi per morir a casa. "La memòria ha sigut una memòria molt viva a la família, i encara em toca... allò de nena, no cridis tant, que no ens sentin, jo això ho he viscut." L’obra esdevé així una reflexió sobre la memòria històrica, la repressió i el patiment de les dones durant la dictadura, inserida en els actes del 25N. 4. Serveis locals: farmàcies de guàrdia En la secció de serveis, es facilita informació pràctica per a la ciutadania de Vilassar de Mar: • Farmàcia de guàrdia d’avui: • Farmàcia Mirats (carrer de Sant Jaume, 27, davant de l’estació de Renfe). • Telèfon: 93 759 44 70. • Urgències del cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): • Roca 1904, al costat de Can Bisa, carrer de Montserrat, 1. • Telèfon: 93 759 09 39. Aquesta informació encaixa en el paper de servei públic de proximitat de Vilassar Ràdio. 5. Pressupost del Consell Comarcal del Maresme 5.1. Aprovació i xifres principals Al tram d’“Informació de Comarca” es detalla l’aprovació del pressupost 2026 del Consell Comarcal del Maresme: • Volum global: 68 milions d’euros. • Increment del 13,5 % respecte de l’exercici anterior. • L’augment es deu sobretot a les transferències de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per obres d’abastament i sanejament. 5.2. Suport polític • Vots a favor: Junts i Esquerra Republicana de Catalunya (partits de govern). • Vots en contra: PSC, PP, Vox i APL. • Abstencions: Comuns i CUP. Malgrat l’augment, des del Consell Comarcal es considera que encara és insuficient i deixa poc marge d’actuació. 5.3. Distribució per grans àrees • Acció climàtica (abastament, sanejament, etc.): • 35–36 milions d’euros • Aproximadament 52,5 % del pressupost. • Drets i serveis a les persones: • 40,9 % del pressupost. • Resta d’àrees (6,6 %): • Governança, transparència i serveis interns. • Desenvolupament econòmic. 5.4. Serveis i programes que es garanteixen El pressupost assegura la continuïtat de serveis essencials com: • Atenció domiciliària. • Atenció a la infància en risc. • Servei integral d’atenció a les dones (SAI). • Programes contra el sensellarisme. • Dispositius per a joves vulnerables. En habitatge: • L’Oficina d’Habitatge Comarcal incrementa l’atenció a famílies en risc de desnonament. • S’amplia la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social. • Es promou un estudi comarcal per buscar solucions estructurals a la manca d’habitatge assequible. 5.5. Educació, joventut, cultura i salut pública • Augmenten els ajuts de menjador per necessitats socioeconòmiques. • Es consolida el transport escolar. • Es reforcen projectes com l’Oficina Jove. En cultura: • Més recursos per a l’Arxiu Comarcal. • Es consolida la Mostra Literària del Maresme. En salut pública: • Nova licitació per ampliar el control de la mosquitera/gènere (genela) i altres plagues. 5.6. Desenvolupament econòmic i problema de finançament • L’any vinent serà clau per al nou pla estratègic de desenvolupament econòmic del Maresme, que definirà reptes, prioritats i projectes per als pròxims anys. • Es remarca un dèficit d’1,5 milions d’euros del Consell Comarcal, que actualment han d’assumir els ajuntaments. • S’estableixen nous criteris per calcular l’aportació dels 30 municipis a les arques comarcals. • La Generalitat ha fet una aportació extraordinària aquest any, però des del territori es considera insuficient. 6. Nadal a Mataró i Vilassar de Mar 6.1. Més llums i dinamització comercial a Mataró La ciutat de Mataró, capital d’El Maresme, es presenta com un pol d’atracció nadalenc per a molts veïns de la comarca. • L’Ajuntament hi ha invertit 620.000 euros en il·luminació i activitats. • Objectiu: promoure el comerç i la restauració locals. Característiques de la il·luminació: • 252.000 metres de llums i més d’un milió de LED de baix consum, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. • S’instal·len quatre grans estrelles de llum a: • Plaça de Sant Anna • Plaça de l’Ajuntament • Plaça de Santa Maria • Plaça d’Espanya 6.2. Activitats de Nadal a Mataró A la campanya de Nadal (fins després de Reis) s’hi inclouen: • Bosc d’avets amb l’Arbre dels Desitjos. • Circ de Nadal creat específicament per la ciutat, del 29 de desembre al 4 de gener, amb pallassos, equilibristes i malabaristes. • Cicle de concerts de música a la llum de les espelmes. • Cavalcada de Reis reforçada amb noves carrosses i personatges. A més: • El 28 de novembre (divendres vinent), coincidint amb l’encesa de llums, s’inicia la Fira de Pessebres i Ornaments a la plaça de Sant Anna. 6.3. Encesa de llums a Vilassar de Mar • Vilassar de Mar encén els llums de Nadal el proper divendres a les 18.00 h, a la plaça de l’Ajuntament. • Es recorda que, a més de les propostes de la Gran Barcelona, Mataró i Vilassar de Mar ofereixen una agenda pròpia d’activitats nadalenques i de dinamització comercial. 7. Previsió meteorològica del cap de setmana La secció final aporta la previsió del temps per al Maresme: 7.1. Dissabte • Ambient clarament d’hivern, sobretot al matí. • Cel poc ennuvolat al conjunt de la comarca. • A la tarda, núvols més compactes, però sense precipitacions previstes. • Temperatures: • Mínimes entre -2 ºC i 4 ºC. • Màximes de 10–11 ºC. 7.2. Diumenge • Temps estable i lleugera recuperació de les temperatures. • El sol s’imposarà des de les primeres hores del matí. • Estat de la mar: mar de fons de gregal (mar ajol) de cara a diumenge. • Temperatures: • Mínimes entre -1 ºC i 8 ºC. • Màximes fins a uns 15 ºC, més agradables. 8. Tancament del programa Al tram final, el conductor Joan Escofet: • Repassa titulars, centrant-se en la història d’Iset Segura, “darrera i flamant medalla d’or del president d’Hongria”. • Recorda la vinculació d’Iset amb el nàutic de Vilassar de Mar. • Anuncia que el programa es pot recuperar en format podcast a vilassarradio.cat. • Acomiada l’edició amb agraïments als oients i al tècnic de so Robert Mazza, i cita l’espai com un programa dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. "Amb Robert Mazza a la sala de màquines... Joan Escofet estampant la signatura en el Crònica... que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana." 9. Temes principals tractats • Heroisme i esport de vela / wingfoil: rescat al mar, reconeixement internacional, trajectòria esportiva d’elit i vincles amb Vilassar de Mar i El Maresme. • Memòria d’Ernest Lluch i música: concert de Santa Cecília, dimensió cultural i humanista de Lluch. • Memòria històrica, repressió franquista i dones: obra teatral “La memòria de les oblidades”, vinculada al 25N. • Serveis públics locals: farmàcies de guàrdia. • Gestió pública comarcal: pressupost del Consell Comarcal del Maresme i reptes de finançament. • Nadal i dinamització comercial: il·luminació i activitats a Mataró i encesa de llums a Vilassar de Mar. • Meteorologia: previsió de fred intens i lleu millora al cap de setmana.

  • 26'

    #1352 - Solidaritat amb Senegal i Nadal a Vilassar

    Visió general Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina dos grans blocs d’informació: • Solidaritat internacional: el projecte sanitari i social Baruma al Senegal, el seu creixement, el canvi de nom, les noves línies d’actuació i la presentació del documental "Baruma, viatge a l’essència". • Nadal a Vilassar de Mar: detalls de l’encesa de llums, la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas, activitats familiars, sorteigs de paneres i la creació d’un nou web que agruparà tots els actes nadalencs del municipi. 1. El projecte solidari Baruma al Senegal 1.1. De Tabasei a Baruma: canvi de nom i expansió • El projecte Tabasei, iniciat l’any 2017 per en Miquel Vila i en Denis Fornés, neix arran d’un viatge al Senegal per assistir al casament d’un amic. • L’objectiu inicial és millorar les condicions de vida i l’atenció sanitària de la comunitat de Dabo. • El projecte ha crescut tant que ara cobreix moltes més zones del país i s’ha vist obligat a canviar de nom: - De Tabasei (difícil de pronunciar i “poc comercial”) a Baruma. - Baruma vol dir en català “pal de paller” i ja era el nom d’una branca sanitària del projecte, que ara esdevé el nucli central. "Baruma, que era una part del projecte, fos la part principal." 1.2. Els orígens: de l’ajuda improvisada al projecte organitzat • L’any 2017, en Denis i la seva germana atenen una persona amb lesions greus i, l’endemà, es troben una allau de gent davant la seva cabana. • En pocs dies: - Primer es fan càrrec d’un nen amb úlceres cròniques a les cames, que hauria mort sense atenció. - L’endemà arriben 10 persones més amb malalties greus però fàcilment tractables amb recursos bàsics. - Al tercer dia ja hi ha 40 persones demanant ajuda. • Cada vespre recorren 3,5 km d’anada i 3,5 de tornada a peu per portar la gent al dispensari, amb temperatures de 43-44 graus, comprant medicaments i explicant com prendre’ls. • Aquesta experiència els fa visible la profunda crisi de pobresa i carències sanitàries d’aquella regió. 1.3. Mutualització sanitària i impacte a les comunitats • El projecte evoluciona cap a un sistema de mutualització sanitària: - Actualment dona cobertura a 1.500 criatures i adolescents de 13 pobles. - Mitjançant una mútua mèdica, aconsegueixen que el 80% dels tractaments hospitalaris i medicació quedi cobert. • Aquest model ha estabilitzat notablement la situació sanitària a les comunitats ateses i n’ha canviat “la fesomia”. 1.4. Lluita contra la drepanocitosi • Descobreixen que moltes persones pateixen drepanocitosi, una malaltia congènita de la sang que: - Deforma els glòbuls vermells. - Produeix dolors terribles i crisis vasoclusives. - Fa que la majoria de malalts no arribin a l’edat adulta. • Una metgessa col·laboradora els informa d’un tractament experimental als EUA basat en la glutamina, un aminoàcid i complement alimentari. • Administrada adequadament: - No cura la malaltia, però redueix dràsticament els símptomes. - Minimitza les crisis vasoclusives i la necessitat de transfusions. - Millora molt la qualitat i l’esperança de vida de les persones afectades. • Des de Baruma: - Ja atenen 27 persones amb glutamina. - Tenen capacitat potencial per arribar a unes 60 persones. - Estudien la possibilitat d’obrir un centre sanitari propi al Senegal. 1.5. Relació amb les autoritats i rebuig a la corrupció • El creixement del projecte fa que les autoritats senegaleses demanin: - Autoritzacions formals. - Regularitzar la presència de l’entitat al país. • En Denis remarca la complexitat burocràtica i la feblesa de l’Estat: "Ens trobem davant d'un estat molt feble, sense els mitjans de control necessaris que garanteixin l'eficàcia, la transparència, que controlin la corrupció." • Principi irrenunciable del projecte: - No han pagat mai cap peatge ni suborn. - Consideren que subornar un polític vol dir perpetuar la corrupció, i prefereixen assumir la pèrdua de projectes abans que participar-hi. • Tot i això, destaquen que han trobat força col·laboració de les autoritats i que “els han deixat fer”, especialment mentre el projecte era més petit. 1.6. El que han après del Senegal: valors i visió de la vida • El Senegal els mostra una realitat amb condicions de vida similars a segles enrere al nostre país. • Valors apresos: - Empatia i solidaritat com a eixos vitals. - Comprensió que sense el grup no som res, en un context sense suport ni cobertura estatal. - Paciencia, en un entorn on no existeix la immediatesa. - Tolerància i consciència de la importància de la comunitat. • Contrast amb la nostra societat: - Critiquen el sistema capitalista, que fomenta individualisme i consum. - Al Senegal, les famílies sostenen la vida col·lectivament a través de la solidaritat mútua. 1.7. Finançament: paneres de Nadal i recursos propis • El projecte va més enllà de l’atenció sanitària i també acompanya nens i dones, fet que requereix més recursos. • Necessiten recursos propis per no dependre només de subvencions. Paneres de Nadal • Per aquest Nadal organitzen una gran panera exposada al mercat municipal de Vilassar de Mar, decorada pels alumnes de l’escola Vaixell Burriac. • S’hi afegeixen tres paneres més a municipis propers: - Vilassar de Dalt - Premià de Dalt - Premià de Mar • Inicialment es feia una sola cistella, però ara, amb prop de 140 regals, han optat per dividir-la en quatre per: - Donar més possibilitats de premi. - Fer més fàcil la venda. • Les escoles de cada poble col·laboren en la decoració de les cistelles, afegint-hi una dimensió educativa i pedagògica: - En Denis visita els centres per explicar el projecte abans que l’alumnat faci la decoració. Comerços col·laboradors i punts de venda • A Vilassar de Mar, es poden comprar números de la rifa a: - L’Espinaler - L’agrícola de Vilassar - Blanc Estudi Floral - Denis Perruqueries - Xarcuteria Fina (dins el mercat municipal) • Agraeixen especialment la implicació del teixit comercial vilassarenc: "Tenim 38 comerços de Vilassar de Mar que col·laboren amb la megapanera en forma de vals regal, de regals físics, etcètera. És un autèntic callau de solidaritat." Socis i sostenibilitat econòmica • Actualment compten amb: - Uns 250 socis a Catalunya, que paguen 12 € mensuals. - Comerços solidaris que aporten 16 € mensuals. • Aquests ingressos fixos els proporcionen “recursos propis”, un concepte clau en el món de la cooperació, que els permet: - No dependre únicament de subvencions o actes puntuals. - Tenir una base sòlida i estable. - Mantenir independència respecte d’institucions i ajuts externs. • Per en Miquel i en Denis, la millor manera de col·laborar és associant-se a través de la web: - www.baruma.org 1.8. El documental “Baruma, viatge a l’essència” • Presenten el documental “Baruma, viatge a l’essència”, que es projectarà: - Dissabte a les 19.00 h a la sala Carrau. - Amb col·loqui posterior. • La pel·lícula, dirigida per la xilena Daniela Clementi: - Havia de durar 13-14 minuts i finalment arriba als 40-45 minuts, perquè la directora “no va poder parar de muntar” tot el que va captar. - Mostra tant la feina i trajectòria al Senegal com una reflexió profunda sobre els valors humans. Diàleg amb la intel·ligència artificial • Un dels elements més singulars del documental és una subtrama on: - Una dona humana manté un diàleg amb una intel·ligència artificial. - Parlen de valors universals: amor, amor altruista, solidaritat, empatia i el rumb de l’espècie humana. "Generen una paradoxa molt bonica, que és quan la màquina, la intel·ligència artificial, ens ha d'explicar com ser humans." • El programa insisteix que és un documental que no deixarà indiferent ningú. L’impacte real d’un petit gest • En Denis posa en relleu la desproporció entre el cost de salvar una vida allà i el nostre nivell de despesa quotidiana: "Salvar una vida al Senegal costa el mateix que un parell de copes aquí." • Explica que, amb el que aquí costen un parell de gintònics, allà pots evitar la mort d’una dona jove i del seu fill en el part, donant-los accés a atenció mèdica i medicació. 2. Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar 2.1. Encesa de llums de Nadal • Data: divendres 28 de novembre. • Hora i lloc: - A partir de les 18.00 h. - A la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. • Novetat d’enguany: - Participació del Consell d’Infants de Vilassar de Mar, fruit d’un treball previ de mesos. - Voluntat d’ampliar la participació a més col·lectius en el futur perquè les festes siguin realment de tothom. • Programa de la tarda: - A les 18.00 h: espectacle de màgia obert a tothom. - Tot seguit, encesa oficial dels llums de Nadal. 2.2. Fira de Nadal a la plaça Tarradellas • Dates: dissabte 29 i diumenge 30 de novembre. • Ubicació: plaça Josep Tarradellas de Vilassar de Mar. Horaris i oferta de parades • Dissabte 29: - D’11.00 h a 21.00 h. - Parades de tot tipus d’artesania, comerços locals i també expositors de fora del municipi. • Al llarg de tot el cap de setmana hi haurà: - Dinamització musical a càrrec de joves músics del poble, per donar “veu als joves emergents”. - Espectacles de dansa. - Contes (contacontes) per al públic familiar. - Una petita encesa de llums sorpresa a la pròpia plaça, amb participació d’uns estrepits (col·lectiu no especificat però implicat en l’acte). Sorteig de paneres de fira • Tots els firaires aporten un petit obsequi per crear paneres col·lectives: - Permet que qui guanyi la panera descobreixi els productes de cada parada. • Enguany hi haurà dos sortejos: - Dissabte a les 21.00 h, com a cloenda del primer dia. - Diumenge al final de la fira, com a cloenda general. • El volum d’obsequis permet fer diverses paneres petites (3 o 4 persones agraciades), en lloc d’una sola panera molt gran. Foodtrucks i consum local • Durant la fira hi haurà dues foodtrucks on es podrà menjar: - Opcions dolces i salades. • Es reivindica la idea de fer les compres de Nadal al poble, sense necessitat “d’agafar el cotxe i marxar de Vilassar de Mar”. • La regidora recorda que Nadal també ha de ser: - Un moment familiar. - Un temps per disfrutar del poble, passejar, gaudir dels carrers il·luminats i de la companyia de la família. 2.3. El trenet de Nadal • S’habilitarà un trenet gratuït específic per al cap de setmana de la fira. • Punt d’inici i final: - A la plaça Josep Tarradellas, a la zona de la porxada. - El recorregut comença i acaba al mateix lloc. • Públic destinatari: - Sobretot canalla acompanyada de pares i avis. - Activitat especialment apreciada pels avis amb els nets. • Repartiment de tiquets: - A totes les escoles i escoles bressol. - A les farmàcies del municipi. • El recorregut permet: - Veure els carrers il·luminats (per exemple, Narcís Monturiol). - Gaudir d’una visió diferent dels carrers i places engalanats amb motius nadalencs. 2.4. Nou web de Nadal de Vilassar de Mar • S’està creant un web especial per agrupar tots els actes de Nadal a Vilassar de Mar. • Objectiu del web: - Centralitzar en un sol espai tota l’agenda nadalenca: • Activitats organitzades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar. • Propostes de Vilassar Comerç relacionades amb el consum. • Actes de cultura, comerç i entitats socials. • La regidora explica que: - És un primer pas, i que a partir de gener-febrer començaran a treballar en un canvi més profund del model de Nadal. - Volen que sigui un Nadal de tots i de totes i que es vegi la riquesa d’entitats del poble. • Es fa una crida a les entitats que organitzin activitats i encara no hi surtin: - Se les convida a contactar amb l’Ajuntament per incloure-les a l’agenda. • L’adreça prevista del web serà: - vilassardemar.cat/nadal (pronunciat “barra naval” al programa). 3. Altres continguts del programa 3.1. Serveis: farmàcia de guàrdia • Es facilita la informació de la farmàcia de guàrdia: - Farmàcia situada al costat del CAP. - Adreça aproximada: carrer de Santa Maria, núm. 93. - Telèfon de contacte: 93 759 59 58. 3.2. El temps al Maresme • Properes hores: - Cel ben ennuvolat a tot el Maresme. - Possibilitat d’alguna precipitació feble al sud de la comarca. • Demà: - Alguns núvols a primera hora, però en general domini del sol. - Temperatures mínimes: entre -1 ºC i 5 ºC. - Temperatures màximes: pugen una mica, fins als 12 ºC aproximadament. 3.3. Repàs final de titulars • Titular solidari: - Canvi de nom de Tabasei a Baruma. - Presentació de la panera de Nadal al mercat municipal. - Anunci del documental “Baruma, viatge a l’essència” a la sala Carrau. • Titular nadalenc local: - Encesa de llums de Nadal el 28 de novembre a la plaça de l’Ajuntament. - Celebració de la Fira de Nadal el 29 i 30 de novembre a la plaça Tarradellas. 4. Idees clau del programa Solidaritat i cooperació • Baruma mostra com un projecte nascut d’una situació d’emergència puntual pot convertir-se en una estructura sòlida i sostinguda. • L’èmfasi en: - Recursos propis (socis, comerços solidaris, paneres). - No pagar suborns i no alimentar la corrupció. - Empatia, grup, paciència i tolerància com a aprenentatges del Senegal. Comunitat i Nadal a Vilassar de Mar • El Nadal es planteja com: - Un moment per consumir al comerç local. - Un espai de convivència i de gaudi dels carrers il·luminats. - Una oportunitat per potenciar la participació infantil i associativa (Consell d’Infants, entitats, firaires, comerç local). • La creació d’un web únic de Nadal busca fer més visible i accessible la riquesa d’activitats del poble. 5. Dades pràctiques destacades Projecte Baruma • Web per associar-se o informar-se: www.baruma.org • Números de la panera a Vilassar de Mar disponibles a: - Espinaler - Agrícola de Vilassar - Blanc Estudi Floral - Denis Perruqueries - Xarcuteria Fina (mercat municipal) • Documental “Baruma, viatge a l’essència”: - Sala Carrau - Dissabte, 19.00 h - Amb col·loqui posterior Nadal a Vilassar de Mar • Encesa de llums: - Divendres 28 de novembre, 18.00 h. - Plaça de l’Ajuntament. - Amb espectacle de màgia i participació del Consell d’Infants. • Fira de Nadal: - Dissabte 29 i diumenge 30 de novembre. - Plaça Josep Tarradellas. - Parades, actuacions, sorteig de paneres, foodtrucks i trenet gratuït. • Web de Nadal (en preparació): - Adreça prevista: vilassardemar.cat/nadal 6. Rol de “Crònica” i de Vilassar Ràdio • Crònica es presenta, una vegada més, com el programa d’informació local de referència a Vilassar Ràdio (98.1 FM), abordant: - Tant temes internacionals amb arrel local (Baruma, sorgit de vilassarencs compromesos). - Com la vida quotidiana i festiva del municipi (Nadal, fira, comerç, serveis, temps). • Es recorda que el programa es pot recuperar en format Podcast al web de l’emissora: vilassarradio.cat. "Aquesta ha estat la nostra coberta solidària d'avui... Aquesta és l'hora del Crònica."

  • 25'

    #1351 - Teatre, música i esport a Vilassar de Mar

    Resum general Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio ofereix un recorregut molt complet per l’actualitat cultural, esportiva i institucional de Vilassar de Mar i el Maresme. El programa combina entrevistes i cròniques amb informació de servei. Els grans blocs del programa són: • Celebració dels èxits de La Tropa Teatre amb l’obra Inseparables al concurs de teatre amateur de Vellaterra. • Presentació del nou tema musical “Núvols blaus” del cantautor vilassarenc Àlex Cortés, que interpreta la cançó en directe als estudis. • Actualitat institucional: ordre del dia del proper Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, serveis (farmàcia de guàrdia) i recordatoris. • Crònica esportiva: anàlisi en profunditat de la victòria de la UE Vilassar de Mar al camp del Mollerussa i la prèvia del partit contra el Can Vidalet amb declaracions del tècnic Dani Pérez. • Predicció meteorològica i breu resum final de titulars, incloent-hi el Mares Music i altres fites culturals locals. 1. Obertura i presentació del programa Identitat del programa i to inicial • S’identifica l’espai com Crònica, el butlletí informatiu de Vilassar Ràdio, amb l’eslògan: "La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme." • Es fixa el marc temporal: dimecres 19 de novembre, emissió de tarda. • S’introdueixen breument els temes destacats del dia: teatre, esport local i novetats culturals. 2. Teatre: èxit d’Inseparables de La Tropa Teatre 2.1. Presentació dels premis aconseguits • Es remarca que a Vilassar de Mar hi ha teatre amateur de gran qualitat i que La Tropa Teatre és una "autèntica màquina" d’actors, actrius i equip tècnic. • L’obra Inseparables triomfa al 2n concurs de teatre amateur de Vellaterra amb un veritable "ple" de guardons: - Millor obra - Millor director: Lluís Ramis - Millor actriu: Maria Budó - Millor actriu secundària: Carme Ramon • S’explica que, al magazín matinal Parlant de tot, els tres protagonistes han estat entrevistats i felicitats. 2.2. Una obra “polièdrica” i orgànica El director Lluís Ramis defineix Inseparables com una obra: • Molt polièdrica, que permet diferents lectures i fa reflexionar el públic sobre diversos aspectes de la vida. • Temes que hi apareixen: - Relacions humanes - Amistat - Fracàs - Malaltia, entre d’altres "Cadascú es queda amb allò que més el colpeix. Aquesta és la grandesa de l’obra." • El text ha estat “orgànic”: ha anat creixent durant els assajos, amb aportacions del nucli dur de la companyia i dels actors. 2.3. La presència de l’autora Catherine Butterfield • Es destaca la presència excepcional de l’autora estatunidenca Catherine Butterfield a les representacions a Vilassar de Mar. • Impacte en la companyia: - Molta il·lusió per l’interès de l’autora en el projecte. - Nervis extrems la nit de l’estrena, especialment en saber que era al “fila 1, cadira 5”. • La companyia valora: - El col·loqui amb l’autora i amb el grup professional que havia estrenat l’obra. - L’admiració de Butterfield per la qualitat del teatre amateur de Vilassar de Mar. - La sorpresa positiva per la musicalitat del català, un idioma desconegut per ella. "Estava encantada [...] no es podia creure la qualitat de teatre amateur que hi havia a Vilassà." 2.4. Repartiment, acollida del públic i emoció dels premis • S’enumeren els personatges principals i la resta de personatges, subratllant que “no m’agrada dir-ne secundaris” perquè tots tenen pes en l’obra. • Es relata la reacció entusiasta del públic a Vellaterra: - Diverses rondes de salutacions a l’escenari. - El públic els demanava literalment que tornessin a sortir. • El reconeixement dels premis es viu com una conseqüència d’aquesta resposta franca i sincera del públic, més que com una simple competició. 2.5. Carme Ramon i el valor col·lectiu del premi • La Carme Ramon, premi a millor actriu secundària, no era present a la gala; el premi el recull la Mercè Rovira, fet que li fa especial il·lusió. • Talls de veu de la Carme mostrant la seva reacció des de casa, amb una barreja de sorpresa, incredulitat i eufòria: "Què dieu? Esteu bojos, això és broma, segur. Jo? Hòstia! Ai, ara sí que em moro." • La Carme subratlla que el premi no és només individual, sinó un reconeixement a la feina coral de tot l’equip: "Un actor principal, si tota l’obra no rutlla, tu tampoc no destaques." 2.6. El debat sobre el terme “amateur” i el rigor professional • Es reflexiona sobre el concepte de teatre amateur: - Durant temps, el terme "amateur" generava molèstia. - Algú els fa adonar que amateur també vol dir “estimar allò que fas”, i així el reinterpreten positivament. • Es recalca que, tot i no ser professionals (per formació i per no viure’n econòmicament), treballen amb rigor professional: - Aprendre’s bé el text. - Assistir als assajos de principi a fi. - Escoltar i aplicar les indicacions del director. - Mantenir un compromís ferm tot i la dificultat d’horaris (assajos de 21h a 23h). "Podem treballar amb el rigor d’un professional. I les coses surten." 2.7. Crida final: més suport al teatre local • Abans d’acomiadar-se dels estudis, la Carme Ramon fa una reivindicació directa: "M’agradaria molt que en el poble es creguessin que tenim un grup de teatre que val la pena. Que s’ho creguessin les autoritats i a qui li pertoca." • Denuncia que el teatre sovint queda relegat a un segon o tercer terme en les prioritats del municipi. • El locutor tanca el bloc felicitant de nou Inseparables de La Tropa Teatre com a “veritable èxit” i recordant que “tot el que passa al poble, a Vilassar Ràdio”. 3. Música: “Núvols blaus” d’Àlex Cortés 3.1. Presentació del tema • S’anuncia la visita del cantautor vilassarenc Àlex Cortés als estudis de Vilassar Ràdio per presentar el seu nou tema: “Núvols blaus”. • Es descriu la cançó com una peça: - Íntima i transparent - Amb format acústic (veu i guitarra) - Definida com una “carta d’amor” i un viatge metafòric "entre núvols". 3.2. Intenció artística i càrrega personal • Àlex Cortés explica que no busca la comercialitat amb aquesta peça: "No és un tema que volia que fos comercial, perquè no ho és. És un tema que em permet viatjar entre els núvols i somiar una mica més a dalt." • Deixa clar que: - El tema està dedicat a una persona estimada, la seva parella actual. - Té una gran càrrega emocional i autobiogràfica, basada en experiències reals. • Inicialment era una cançó massa íntima com per fer-la pública: - Volia que quedés "al calaix" o només per a ell i el seu “cercle petit”. - Dubtava si treure-la per la vulnerabilitat que implica exposar-la. 3.3. Procés creatiu i canvi de sonoritat • L’artista reflexiona sobre l’escriptura de cançons: - La considera una tasca “molt delicada” perquè connecta directament amb vivències reals. • Amb “Núvols blaus” busca: - Trencar amb un so més produït anterior. - Apropar-se a una sonoritat més acústica, però mantenint-se dins del seu univers de pop-folk. - Evitar, un cop més, un so purament comercial. • Es defineix com: "Un romàntic del segle passat." 3.4. Interpretació en directe • El programa emet un fragment de la cançó en directe des de l’Estudi de gravació de la ràdio, amb lletra d’aire poètic i evocador: "Saps que avui em desvetllen els teus braços, la nit ens cau i em perdo en tu..." "Avui t’he vist en un somni que veia, bons horitzons, núvols blaus, amb olor de tu..." • La peça es presenta com un regal musical als oients del programa. 4. Actualitat institucional: Ple Municipal i serveis 4.1. Convocatòria del Ple Municipal • Es recorda que demà a les 19 h, en Emissió en directe per Vilassar Ràdio (Dial 98.1 FM i per internet), tindrà lloc la sessió ordinària del Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. • Es fa un repàs detallat de l’ordre del dia: Aprovació de l’acta anterior (sessió del 23 d’octubre). Part resolutiva: • Aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern. • Aprovació del reglament de la xarxa d’inclusió i reducció de desigualtats de Vilassar de Mar. Part de control: • Moció no resolutiva sobre els serveis d’urgències pediàtriques al CAP de Vilassar de Mar. • Donar compte dels decrets d’alcaldia del núm. 3.881 al 4.315. Assumptes d’urgència abans del torn de precs i preguntes: • Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor de Vilassar de Mar. • Aprovació definitiva del reglament de funcionament de la Comissió de Patrimoni Cultural de Vilassar de Mar. 4.2. Servei de farmàcia de guàrdia • Informació de servei: farmàcia de guàrdia del dia. • S’indica que és la Farmàcia Mar, situada a l’edifici Bicor, núm. 2, a la Ronda Vilassar. • Es facilita el telèfon de contacte per a urgències farmacèutiques: 93 750 05 69. 5. Esports: victòria vital de la UE Vilassar de Mar 5.1. El partit al camp del Mollerussa • Es destaca l’excel·lent victòria de la UE Vilassar de Mar al camp del Mollerussa, amb resultat 0-1. • Context classificatori: - Primera victòria després de 5 partits sense guanyar. - Trencament d’una dinàmica de 3 derrotes consecutives. - El triomf treu, encara que provisionalment, l’equip de la "UCI" (metàfora de zona de perill a la classificació). • El programa remet a l’anàlisi ampliada del programa esportiu La Pròrroga, amb el tècnic Dani Pérez. 5.2. Valoració del tècnic Dani Pérez • El míster defineix la victòria com: - Molt patida, però necessària per reforçar la feina prèvia. - Obtinguda en un partit molt igualat a nivell d’ocasions i estadístiques. "A nivell de dades i ocasions no va ser molt diferent d’altres partits. La diferència és que aquesta setmana la moneda va caure a favor." • El rival va tenir un parell d’ocasions clares que la defensa vilassarenca va saber resoldre. 5.3. Paciència, patiment i maduresa d’un equip jove • Es posa en valor que, malgrat la gran joventut de la plantilla, l’equip va saber: Tenir paciència amb pilota, buscant el domini i evitant les contres rivals. Patir quan el Mollerussa va apretar especialment a la segona part. Mantenir-se estable en tots els moments del partit, refusant pilotes perilloses i gestionant el mínim avantatge fins al minut 98. "Amb un 0-1 fins al final, havíem d’arribar al 98 treballant tots junts per no encaixar." 5.4. Classificació, pressió i objectius • Es comenta la igualtat del grup cinquè de Tercera Federació: Tot i ser només mitjans de novembre, ja es parla de “duels directes”. La UE Vilassar de Mar se situa 3 punts per sobre dels llocs de descens. • Filosofia de treball de l’equip: - No obsessionar-se amb la classificació. - Prioritzar la millora col·lectiva i individual dels jugadors. "Nosaltres sortim tots els partits a guanyar, però treballem sense mirar massa la classificació." • El triomf al Mollerussa és vist com un “valor d’oxigen” i un reforç de confiança per al grup. 5.5. Setmana de treball i proper partit contra el Can Vidalet • Es resumeix la setmana prèvia: Va començar dura, perquè l’equip no estava satisfet amb l’actuació de l’últim partit. A mesura que avança la setmana, el grup es centra de nou en treballar i passar pàgina. • Es destaca l’ambient de treball amb ganes i intensitat, i la capacitat del futbol per donar una nova oportunitat cada set dies. • Proper compromís: Dotzena jornada de lliga. La UE Vilassar de Mar rep al Xavi Ramon el Can Vidalet, un altre rival directe que està per sobre a la classificació. • Objectiu del tècnic: - Mostrar més protagonisme a casa que en l’últim partit al Xavi Ramon. - Preparar el partit amb serietat i rigor, sabent que "qualsevol detall" és decisiu a la categoria. 5.6. Recordatoris sobre La Pròrroga • S’informa de l’horari del programa esportiu La Pròrroga: Dimarts al matí: de 9 a 10 h, en Emissió en directe. Redifusió al vespre: de 20 a 21 h. 6. El temps i resum final de titulars 6.1. Predicció meteorològica • Es comenta un canvi clar de temps amb irrupció d’aire fred: Dijous es preveu cel molt ennubolat a tota la comarca del Maresme. Possibilitat d’alguna gotellada puntual entre mig matí i mitja tarda, però poca cosa. • Estat de la mar: - Mar en estat de maror–marajol, amb àrees de mar de fons. • Temperatures: - Descens notable: primer descens fort des de l’inici de la tardor. - Mínimes entre 1 i 7 ºC. - Màximes al voltant de 12 ºC, sense superar aquesta xifra en principi. 6.2. Resum de continguts del dia En els minuts finals, el locutor fa un resum ràpid dels principals punts tractats al llarg del programa: • Recorda l’èxit de La Tropa Teatre i d’Inseparables a Vellaterra, amb el seguiment de les entrevistes realitzades al matinal. • Menciona el resultat del Mares Music: - La vilassarenca Mariona Gavarros Rovira (“la Gava”) com a gran guanyadora de la 21a edició. - El premi local de Vilassar de Mar per a la proposta musical Niu. • Repeteix el titular esportiu: la victòria de la UE Vilassar de Mar al camp del Mollerussa i la importància del proper partit contra el Can Vidalet al Xavi Ramon. • Tanca el programa amb la identificació tècnica (Robert Mazza a la "sala de màquines"), el record que el Podcast es pot recuperar a vilassarradio.cat i l’agraïment als oients. "Aquesta és l’hora del Crònica. Que tinguis una molt bona tarda."

  • 24'

    #1350 - Mares Music, abelles i esport vilassarenc

    Resum general Crònica és avui un informatiu molt centrat en tres blocs principals: • Cultura i música jove del Maresme amb el protagonisme de la Gava (Mariona Gavarró Rovira) i el concurs Mares Music. • Divulgació científica i medi ambient, amb la conferència sobre les abelles d’Ernest Francolí i l’impacte del canvi climàtic. • Actualitat local de Vilassar de Mar, amb esport (UE Vilassar de Mar i futbolistes vilassarencs d’elit), política municipal (Ple Municipal) i serveis (farmàcia, temps). Música i cultura: èxit de la Gava al Mares Music Premi principal i context del concurs • La vilassarenca Mariona Gavarró Rovira, coneguda com la Gava, és la gran guanyadora de la 21a edició del Mares Music, el concurs de música jove del Maresme. • La final s’ha celebrat a la fàbrica de Cabrils i el premi principal és tocar en un festival (encara per concretar quin i amb quina durada). • El Mares Music és un certamen organitzat conjuntament per diversos ajuntaments del Maresme (Cabrils, El Masnou, Montgat, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera i Vilassar de Mar). • A cada municipi hi ha també premi local: a Vilassar de Mar, el guardó ha estat per a Niu. “Amb el Premi del Festival a la Butxaca, la vilassarenca Mariona Gavarró Rovira, coneguda artísticament com la Gava, ha estat la gran guanyadora…” Entrevista a la Gava: emocions i directe • La Gava es mostra molt satisfeta per l’oportunitat i pel reconeixement, que veu com un impuls per seguir treballant musicalment. • Recorda la final com una actuació molt ben acompanyada per amics i entorn proper, fet que li va donar confiança a l’escenari. • Va interpretar tres temes que ja té a Spotify i hi va afegir una cançó nova encara en procés, que li feia especial il·lusió compartir. • Confessa que no s’esperava guanyar, perquè considerava que la resta de participants tenien un nivell molt alt. “Guanyar, doncs, òbviament, inesperat i molt contenta i una mica d’allò que dius que no t’ho creus.” Procés creatiu, estil i col·laboració amb el productor • Treballa amb el productor Oltra Lab, amb qui forma un tàndem creatiu basat en la confiança i l’amistat. • El procés de treball varia segons el tema: - A vegades el productor crea primer la base i ella hi construeix la cançó al damunt. - D’altres vegades, composen conjuntament, encara en fase d’experimentació de mètodes. • Defineix el seu estil com música urbana moderna, amb sons urbans i un punt de sons més experimentals en les bases. • Les lletres tenen un to desenfadat, “sense vergonyes”, i funcionen com un canal d’energia i expressió emocional. “Per mi les lletres, d’alguna forma, em treuen com l’energia que porto a dins, com si fossis pintor i agafessis un pinzell i diguessis, vaig a treure-ho i punt.” Lletres, improvisació i creixement personal • La Gava compon improvisant molt: escriu de manera espontània i després refina i ajusta el text. • Sovint descobreix, a través del que improvisa, emocions o pensaments que no tenia del tot processats. • Explica que algunes lletres l’han feta plorar mentre les escrivia, perquè li permeten treure sentiments molt profunds. • Reconeix que vol evolucionar cap a l’escriptura amb més concepte i rerefons, però està contenta amb el camí actual. Balanç del 2025 i expectatives • Havia fixat per al 2025 objectius modestos: fer dues cançons i un videoclip. • A hores d’ara ja ha assolit: - 3 cançons, - 2 videoclips, - 2 concerts, superant totes les expectatives que s’havia marcat. • El premi li dona sobretot noves oportunitats per tocar en directe, que ella valora com a espai per millorar i créixer com a artista. • Es pot trobar la seva música a les xarxes socials cercant “la Gava”. Abelles, medi ambient i canvi climàtic Conferència a la Sala Carrau • A la Sala Carrau, a partir de les 18 h, té lloc la xerrada “Veritats, mentides i curiositats de les abelles”. • El ponent és Ernest Francolí, apicultor amb un ramat aproximat de 4 milions d’abelles. • L’activitat està organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar. • L’objectiu és acostar el món de les abelles: biologia, organització social, mites i el seu paper fonamental en la vida humana gràcies a la pol·linització. “Sense elles i pel seu efecte pol·linitzador no tindríem ni fruites, ni verdures, ni, esclar, mel.” Mites i confusions: abelles vs vespes • El conferenciant explica que molta gent confón abelles i vespes: - L’“abeja Maia” del famós dibuix animat, pels colors groc i negre ratllats, seria en realitat una vespa. - L’abella negra autòctona és bàsicament negra, sense ratlles marcades. • Aquesta confusió fa que sovint es digui “abelles” a insectes que no ho són, i “paguen justos per pecadors”. Com funcionen les picades • Tant abelles com vespes poden picar, però hi ha diferències crucials: - Una vespa pot picar moltes vegades i no mor; pot arribar a fer moltes picades el mateix individu. - Una abella només pot picar una vegada; deixa el fibló (amb forma d’arpó), queda esquinçada i mor al cap de pocs segons. • Descripció tècnica: el fibló de l’abella entra fàcilment però no pot sortir, i queda clavat amb el sac de verí. Estructura social d’un rusc • Cada rusc funciona com un únic ésser viu format per milers d’individus. • Composició tipus d’un rusc: - Una sola reina per rusc. - Aproximadament 95 % d’obreres (femelles estèrils). - Al voltant d’un 5 % de vespres o “vellots” (mascles). • Funcions de cada grup: - Reina: manté la cohesió mitjançant l’olor (feromones) i és la responsable de la reproducció. - Obreres: fan totes les feines: netejar, construir bresques de cera, defensar, buscar nèctar i pol·len, cuidar la cria. - Mascles: tenen la funció exclusiva de fecundar reines verges a l’època de cria; la resta del temps mengen i fan poca feina útil. “Hem de pensar que cada rusc funciona com un ésser viu format per milers d’individus.” Selecció interna i “govern” del rusc • Les abelles són descrites com a insectes molt intel·ligents. • La reina no té poder absolut: si la colònia detecta que no compleix bé la seva funció reproductiva, la pot expulsar i substituir-la. • A la tardor-hivern (novembre), les obreres expulsen els mascles del rusc per morir fora (congelats), per no haver-los d’alimentar quan no aporten res al grup. Gestió emocional i treball amb abelles • Quan es treballa amb abelles cal estar totalment concentrat: - No s’hi ha d’anar pensant en altres problemes o amb ansietat. - Les abelles noten l’estat emocional (por, nervis) a través de signes físics com l’escalfor corporal i la taquicàrdia. • Si hi vas amb por o ansietat, es tornen agressives i no et deixen treballar. “Quan vas a les abelles has d’estar per les abelles. (…) Si vas amb por a les abelles o amb ansietat, no vagis a les abelles.” Olor, feromones i estrès • L’estat del rusc es pot “llegir” per l’olor: - Quan estan estresades, les abelles emeten una feromona que fa olor de plàtan. • Aquesta olor és un indicador clau per saber si cal aturar la manipulació o actuar amb més calma. Canvi climàtic i impacte en les abelles • El canvi climàtic altera greument la relació entre el cicle vital de les abelles i les floracions: - Les primeres floracions (per exemple, el romaní) s’han avançat unes tres setmanes en comparació amb fa 15 anys. - Ara el romaní floreix a finals de febrer, quan sovint encara hi ha temperatures inferiors als 15 °C. • Per sota d’aquesta temperatura, les abelles no poden sortir perquè són animals de sang freda i es moririen. • Això provoca que hi hagi flors disponibles però abelles tancades al rusc, perdent dies clau per acumular aliment. Sequera i reserves d’aliment • A l’estiu, la pujada de temperatures i la sequera fan que les plantes s’assequin molt més ràpid, reduint la durada de la temporada de flors. • Les abelles han d’acumular moltes reserves a la primavera i la tardor per sobreviure a un estiu més llarg i sec. • Sovint, si no han pogut omplir prou el rusc, els apicultors les han d’alimentar artificialment perquè no morin de gana. Desaparició de les abelles salvatges i medicació obligatòria • A Europa, pràcticament han desaparegut les abelles salvatges: - Els antics ruscs naturals en troncs d’arbres que es veien als anys 50 i 60 gairebé han desaparegut. - Si se’n troba algun, sol morir en pocs anys perquè ningú el medica. • Els apicultors tenen l’obligació legal de medicar anualment contra la varroa; si no ho fan, poden rebre sancions. • Això fa que, a la pràctica, gairebé totes les abelles que veiem siguin d’algun apicultor. Política local: Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar Proper Ple Municipal • Dijous a les 19 h, se celebrarà en directe el Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, retransmès per Vilassar Ràdio (98.1 FM i per internet). • Ordre del dia destacat: - Aprovació de l’acta anterior (23 d’octubre). - Modificació de l’ordenança general de policia i bon govern (aprovació inicial). - Aprovació del reglament de la xarxa d’inclusió i reducció de desigualtats de Vilassar de Mar. Part de control i assumptes d’urgència • A la part de control es tractarà: - Moció no resolutiva sobre els serveis d’urgències pediàtriques al CAP de Vilassar de Mar. - Donar compte dels decrets d’alcaldia (del 3.881 al 4.315). • Abans del torn de precs i preguntes, s’inclouran dues qüestions d’urgència: - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor de Vilassar de Mar. - Aprovació definitiva del reglament de funcionament de la Comissió de Patrimoni Cultural del municipi. Esport: UE Vilassar de Mar i futbolistes vilassarencs Pròxim partit de la UE Vilassar de Mar al Xevi Ramon • Diumenge, al camp Xevi Ramon, la UE Vilassar de Mar tancarà la dotzena jornada del grup cinquè de Tercera Federació, rebent el Can Vidalet. • S’enfronten dos equips que venen de guanyar l’últim partit de lliga: - La UE Vilassar de Mar ve d’un triomf 0–1 al camp del Mollerussa, un duel directe per evitar el descens. - El Can Vidalet arriba amb la moral molt alta després de guanyar 0–2 a l’Hospitalet, amb dos gols des del mig del camp que han fet la volta al món futbolístic. Anàlisi del moment esportiu de la UE Vilassar de Mar • La victòria a Mollerussa ha permès a l’equip: - Trencar una ratxa de 5 partits sense guanyar, amb 3 derrotes consecutives. - Situar-se a la 14a plaça, a tres punts del descens, malgrat l’extrema joventut de la plantilla. • El gol de la victòria va ser obra de Fran, aprofitant una errada defensiva local en una falta lateral. • Malgrat que històricament el Xevi Ramon ha estat un camp complicat per als rivals, aquesta temporada la UE Vilassar de Mar és un dels pitjors locals de la categoria: - Només ha sumat 3 punts de 15 possibles a casa. • El partit contra el Can Vidalet es planteja com “una altra final” per començar a enllaçar jornades puntuant. Cara i creu dels vilassarencs Xavi Espar i Jan Virgili • En clau de futbol d’elit i seleccions estatals, es destaca la cara i creu per a dos jugadors de Vilassar de Mar: Xavi Espar (FC Barcelona) • Lateral blaugrana, habitual a les convocatòries de Hansi Flick després del partit de Lliga contra el Girona. • S’ha lesionat el lligament col·lateral intern del genoll dret amb la sub-19. • Baixa estimada de 8 a 10 setmanes: es perdrà entre 7 i 10 partits i no tornarà a jugar fins l’any vinent. • La lesió arriba en un moment clau, quan Flick pensava en ell per donar descans a Jules Koundé, que no estava rendint com s’esperava. Jan Virgili (RCD Mallorca) • Extrem dret del Mallorca, també vilassarenc. • Ha debutat amb la sub-21 de David Gordo amb un doblet contra San Marino. • Un dels gols, de gran bellesa tècnica, s’ha viralitzat a les xarxes socials. • Les seves bones actuacions davant Atlètic de Madrid i Sevilla han convençut el tècnic mallorquinista Jagoba Arrasate, que el consolida com a titular a l’extrem dret. Serveis i informació útil Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de guàrdia del dia: Rocamirla, a l’avinguda Montevideo, 154. • Telèfon: 93 759 39 93. El temps • Dimecres: - Cel amb restes de nuvolositat, sobretot mar endins, que aniran disminuint ràpidament. - No s’esperen precipitacions. - Descens de temperatures: • Mínimes entre 4 i 11 °C. • Màximes que no superaran els 16 °C. • Dijous s’espera un descens pronunciat i important de les temperatures. Tancament de l’informatiu • Es recorda que aquest és el primer Crònica de la setmana, ja que dilluns va ser festa local a Vilassar de Mar. • Es convida a recuperar l’informatiu al web vilassarradio.cat i s’anuncia la propera edició l’endemà dimecres a la mateixa hora. “Moltes gràcies per la confiança… Ens tornarem a escoltar demà dimecres.”

  • 26'

    #1349 - Met Borutau i l’obertura del Gran Bufet del Maresme

    Resum executiu Crònica a Vilassar Ràdio (98.1 FM) combina una entrevista profunda amb en Met Borutau (entrenador del sub-15 del Girona) i la preobertura del nou restaurant Gran Bufet del Maresme a l’Avinguda del Progrés, 26, a Vilassar de Mar (polígon dels Garrofers). També inclou serveis locals i la previsió del temps per al Maresme. • Met Borutau: doblet històric (Lliga i Copa) amb el sub-13 i una ratxa de 8 mesos sense perdre; metodologia centrada en el protagonisme amb pilota, la pressió post-pèrdua i el creixement individual dels jugadors. • Gran Bufet del Maresme: espai de 1.200 m², capacitat per 150–200 persones, bufet amb cuina mediterrània, japonesa i xinesa; preus promocionals de llançament i begudes il·limitades; obertura oficial imminent. • Serveis i temps: farmàcies de guàrdia, cap de setmana llarg festiu al municipi i previsió de nuvolositat amb temperatures suaus. Entrevista a Met Borutau (Girona sub-15) Fites i context • Doblet sense precedents al club amb el sub-13: Lliga (per davant del Barça, per 1 punt) i Copa Catalunya. • 21 partits seguits sense perdre sumant el final de la temporada passada i l’inici de l’actual; la darrera derrota, el 8 de març de 2024. • Comparativa amb grans ratxes europees; el cas Girona base d’en Borutau mereix menció per la seva consistència competitiva. "M’agrada ser molt agressiu a la pèrdua" — filosofia clau per recuperar ràpid i ser perillosos en poques passades. Metodologia i model de joc • Protagonisme amb pilota i valentia: buscar el domini, però sense perdre el focus en el resultat. • Pressió post-pèrdua intensa per generar ocasions immediates. • Desenvolupament individual com a prioritat dins l’objectiu col·lectiu: adaptar el model a les qualitats del jugador i no a l’inrevés. • Gestió del grup en cantera: mantenir el nivell competitiu amb rotacions i canvis planificats sense baixar el ritme. Aprenentatges i valors • Cas pràctic: rectificació ràpida per no encotillar un migcentre en el pas de futbol 7 a futbol 11; el model s’adapta al talent. • Vincles amb Vilassar de Mar i Vilassar Ràdio; estima pel poble i per la comunitat. • Record emotiu del pare, Jaume Borutau, i del llegat radiofònic familiar. Objectius i somnis • Continuar creixent dins una estructura exigent com la del Girona. • Somni de dirigir grans escenaris i/o construir un projecte: agafar un club modest i pujar-lo (model “creixement sostingut” fins a Segona A o Primera). "No menteixo mai, els meus nens" — compromís d’honestedat i lideratge amb els seus futbolistes. Talent de proximitat • Captació i projecció de joves del Maresme i Vilassar de Mar; cites a jugadors locals i referència a l’exemple d’Ona Batlle com a camí d’èxit. Gran Bufet del Maresme: obertura i detalls El projecte • Ubicació: Avinguda del Progrés, 26 (polígon dels Garrofers), Vilassar de Mar. • Espai: 1.200 m² i capacitat per a 150–200 comensals. • Oferta: bufet amb cuina mediterrània, japonesa i xinesa; begudes il·limitades. • Funcionament: pagament a l’entrada i accés lliure a diverses barres (planxa, brasa, sushi, arrossos, postres, etc.). • Personal: una dotzena llarga de treballadors, especialment a cuina. Preus i operativa • Promoció de llançament; preus orientatius: 26,95 € migdies laborables i 32,95 € nits i caps de setmana. • Inicialment, sense reserves fins engrassar la maquinària; després habilitaran comandes de taula. Perfil i proposta gastronòmica • Coneixem en Xigín (23 anys), barceloní i enginyer industrial, que ajuda al negoci familiar mentre cursa un màster en energia solar. • Arrels a Zhejiang (prop de Hangzhou): plats típics com dumplings/gyozes, “pizzes xineses” i sopes d’arròs. • Recomanacions: barra de sushi variada, planxa/brasa mediterrània i clàssics xinesos (arrossos i fideus). Públic i difusió • Volen atreure públic de Vilassar de Mar i rodalies (Mataró, Badalona, Granollers). • Màrqueting: Instagram, TikTok i WeChat per arribar a comunitats locals i xineses. • Curiositats de la diàspora: gran interès per Barcelona, el Barça, el pa amb tomàquet, l’oli d’oliva i les olives. Serveis i el temps Farmàcies de guàrdia • Avui: farmàcia del costat del CAP (carrer Santa Maria, 93; tel. 93 759 59 58). • Cap de setmana: farmàcia Mirats (davant la Renfe, carrer Sant Jaume, 27; tel. 93 759 44 70). Previsió meteorològica (Maresme) • Tarda ennublada amb plugims febles puntuals. • Dissabte: front molt desgastat; intervals de núvols alts i mitjans al matí, més clarianes al migdia i nova nuvolositat a la tarda; sense precipitacions en principi. • Diumenge: nuvolositat persistent i alguna roina a la tarda. • Temperatures: mínimes 9–15 ºC i màximes < 20 ºC. Tancament • Pots recuperar l’episodi a vilassarradio.cat (servei de Ràdio a la carta de Vilassar Ràdio). • Recordatori: dilluns és festiu local a Vilassar de Mar.

  • 25'

    #1348 - Festes de tardor, T-I-I-M i tren orbital R9

    Panorama general Crònica a Vilassar Ràdio (98.1 FM), amb Joan Escofet, recull l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme: festes de tardor, nou projecte musical inclusiu (Tim/T-I-I-M), talent local al Mares Music, proposta cultural de cap de setmana amb Cinema a la Carrau, el projecte del tren orbital R9 i la previsió del temps. Idees clau • Festes de tardor: identitat, participació i cultura popular, amb novetats com el sopar de fogarons i la plantada de bèsties de foc amb Cercavila. • Tim (T-I-I-M): nou taller inclusiu musical a l’Aula de Música; arrenca el 9 de gener, orientat a joves amb diversitat funcional. • Talent local: la la Gava (Mariona) representarà Vilassar de Mar a la final del Mares Music a Cabrils. • Cinema a la Carrau: sessió familiar i adult amb taquilla inversa. • Tren orbital R9: la Generalitat recupera el projecte fins al 2050, clau per al Maresme (especialment Mataró). • El temps: més núvols, sense canvis destacats de temperatura. "És una festa en la que hi pot haver-hi molts temes i que tots els temes han d'estar recollits..." — Maria Vinuesa "Aprofito per convidar tothom... estem aprenent i evolucionant; si es va fent gran, anirem ampliant" — Susana Borés Festes de tardor (divendres–dilluns festiu) Eixos: identitat, participació, cultura popular. Es rememora la segregació (19/11/1784) i s’hi integren actes per a totes les edats. Destaquen • Fira d’Entitats (diumenge, plaça Tarradellas): aparador del teixit associatiu i tallers oberts. • Sopar de fogarons (dissabte, 20.30 h, plaça Tarradellas): brases i graelles a càrrec de l’organització; cadascú porta el menjar; barra de la Riarada. • Plantada de bèsties de foc amb Cercavila (dissabte tarda): tradició de cultura popular intergeneracional. • Concerts (dissabte nit): Enric Nederman i un grup de versions. • Cloenda (dilluns, festiu a Vilassar de Mar): Cerca Vila Popular i "Som Poble" amb la Tropa Teatre (escenificació de la independència del municipi). Tim (T-I-I-M): Taller Inclusiu Musical Nou projecte impulsat per Susana Borés a l’Aula de Música de Vilassar de Mar (suport de Meritxell Vinaixa). Objectius i funcionament • Inclusió real: espai perquè joves amb diversitat funcional puguin expressar-se, créixer i fer vincle a través de la música. • Enfoc pedagògic: de moment, centrats en cant i percussió; perspectiva de banda inclusiva amb audicions (Nadal i final de curs). • Calendari i condicions: presentació a l’Aula de Música; inici de classes el 9 de gener; divendres tarda; 20 €/mes. Talent local: la Gava al Mares Music la Gava (Mariona), seleccionada pel jurat per representar Vilassar de Mar a la final del Mares Music (Fàbrica de Cabrils, 21a ed.). Punts clau • Estil: pop urbà amb sons experimentals; producció amb Autolab; lletres sobre amor, desamor i vivències. • Ecosistema local: 5 dels 15 primers classificats eren de Vilassar de Mar, mostrant un fort bressol musical. Cinema a la Carrau (diumenge tarda) • 16.30 h (familiar): "El secreto del libro de Kells" — aventura d’animació a l’Irlanda del s. XI. • 18.30 h (adults): "La odisea de los giles" — comèdia dramàtica sobre una estafa en el corralito argentí i la venjança col·lectiva. • Sistema de pagament: taquilla inversa. Informació comarcal: tren orbital R9 La Generalitat reactiva l’estratègia ferroviària fins al 2050 amb el tren orbital R9 (Vilanova i la Geltrú–Mataró, passant per Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers). • Benefici clau per al Maresme: connectivitat directa amb els dos Vallès, sense passar per Barcelona. • A Mataró: soterrament de vies a les rondes i 4 noves estacions (Cerdanyola, Pla d’Embuet, Parc Central i Rocafonda), eliminant la barrera del front marítim i millorant la connexió interna. El temps • Tarda amb més núvols; en principi, sense pluges. • Demà: matí assolellat; augment de nuvolositat cap al vespre amb possibles gotellades. • Temperatures: mínimes 8–17 ºC; màximes entorn de 21 ºC.

  • 24'

    #1347 - Atur al Maresme, Guardiola 1000 i tren orbital R9

    Panorama general Crònica a Vilassar Ràdio repassa l’actualitat de Vilassar de Mar i El Maresme: dades d’atur inusualment favorables a l’octubre, memòria esportiva amb els 1.000 partits de Pep Guardiola i records del Camp Nou del 1957, agenda infantil local i el retorn del projecte del tren orbital R9. Punts clau • Atur: Vilassar de Mar registra només 630 aturats (6,3%), clarament millor que El Maresme (8,6%) i Catalunya (8,1%). • Pep Guardiola 1000: record del debut a Premià de Mar amb el Rico Premià i el tàndem amb Tito Vilanova; testimonis de Quim Ayats. • Tren orbital R9: la Generalitat el torna a posar a la planificació fins al 2050; gran impacte per Mataró i la mobilitat comarcal. • Memòria blaugrana: Josep Gasco, vilassarenc, recorda la inauguració del Camp Nou (1957) i la figura de Ladislau Kubala. • Agenda local: activitats del Dia Universal dels Drets dels Infants (del 15 al 20 de novembre), incloent Consell dels Infants a la sala de plens de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. • Servei públic: falca contra la violència masclista i farmàcia de guàrdia. • El temps: estabilitat, sol i màximes al voltant de 22 ºC. Economia i ocupació Octubre atípic: l’atur puja poc • A Vilassar de Mar l’increment d’atur és pràcticament nul: 630 persones (taxa 6,3%), gairebé dos punts millor que les mitjanes comarcal i catalana. • A El Maresme l’atur puja lleu al mes (+116 persones; total 19.548, +0,6%), però baixa interanualment (-4,3%, -884 persones). • Diferències municipals: Tordera lidera la taxa amb 10,8%; Tiana és la més baixa (4,9%). "Significa una excel·lent taxa del 6,3%... allunyada amb dos punts de les mitjanes del Maresme i de Catalunya." Esports Guardiola 1000: el record de Premià de Mar • Aniversari dels 1.000 partits de Pep Guardiola a les banquetes (Barça, Bayern, Manchester City). Balanç: 716V / 156E / 148D. • Retorn al debut com a tècnic del Barça B a la tercera divisió: 0-0 al camp del Rico Premià (temporada 2007-08), amb Quim Ayats d’entrenador maresmenc. • Perfil de Guardiola segons Ayats: metòdic, analista, competitiu. "El Pep és un metòdic del futbol, li agrada tenir-ho tot molt controlat." "Li va dir: \"Levántate... vamos a salir de aquí perdiendo\"... Un Pep molt competitiu des del primer dia." • Context d’aquell Barça B: Sergi Busquets, Thiago, Pedro (aleshores Pedrito) i gespa artificial complicada a Premià. Memòria blaugrana Nou Camp Nou a prop i records del 1957 • Possible reestrena de l’estadi a finals de novembre (Atlètic Club o Alabès). • Testimoni del vilassarenc Josep Gasco, present a la inauguració del Camp Nou el 1957: accés com a soldat, ambient ple i regal d’una cartereta de llumins que encara conserva. "Allà dintre et veies tan insignificant al veure aquella grandiositat d’estadi... Era una impressió molt forta." • Ladislau Kubala: impacte esportiu i connexió amb Vilassar de Mar; anècdota sobre la seva ajuda al juvenil local. Agenda i serveis locals Dia Universal dels Drets dels Infants • Del 15 al 20 de novembre: propostes culturals i pedagògiques. • Activitats destacades: Patis Oberts (Escola dels Delocs): jocs i dinàmiques sobre drets (nens 4-12 anys). Teatre a la plaça del Círcol: "Harmonià" (dilluns festiu a Vilassar de Mar). Constitució del Consell dels Infants a la sala de plens de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Exposició a la plaça de l’Ajuntament: mirada dels infants sobre on se senten respectats i on cal millorar. Serveis públics i recordatoris • Falca contra la violència masclista: tel. 900 900 120 (24h, gratuït i confidencial). • Farmàcia de guàrdia: Rocamirra (Avinguda Montevideo, 154). Mobilitat Tren orbital R9: retorn al full de ruta • La Generalitat aprova l’estratègia ferroviària fins al 2050 i torna a incloure el tren orbital R9. • Traçat previst: 120 km, 42 estacions, 26 municipis de 6 comarques; estimació de 96.000 passatgers/dia. • Per Mataró: soterrament de vies a les rondes i quatre noves estacions (Cerdanyola, Pla d’en Boet, Parc Central, Rocafonda). • Benefici clau per El Maresme: connexions directes amb els dos Vallesos sense passar per Barcelona ni combinacions d’autobús. El temps • Continuïtat d’estabilitat: sol i temps serè. • Mínimes entre 7–15 ºC i màximes al voltant de 22 ºC. Mar en estat de marajol. Tancament • Repàs final de continguts i comiat de Joan Escofet. Recordatori: el programa està disponible com a podcast al web de la ràdio.

  • 24'

    #1346 - Festes de tardor, Núvols blaus i adéu al jutge de Pau

    Crònica a Vilassar Ràdio Programa d’actualitat local de Vilassar de Mar i el Maresme amb Joan Escofet. Emissió centrada en tres grans blocs: Festes de tardor, música en directe amb Àlex Cortés i entrevista al doctor Josep Gaia sobre la seva trajectòria i la transformació del càrrec de jutge de Pau. Festes de tardor (17 de novembre, festiu local) Identitat, participació i cultura popular • Quatre dies de celebració dels 241 anys del naixement de Vilassar de Mar com a municipi independent, amb el record del procés de segregació (19/11/1784). • Eixos del programa: identitat, participació i cultura popular, amb activitats per a totes les edats. Principals activitats destacades • Manifest del Correllengua, visites culturals i espais de reflexió infantil sobre drets. • Fira d’entitats (diumenge, plaça Tarradellas): moment central per visualitzar la força i la diversitat del teixit associatiu, amb tallers i interrelació entre entitats. • Concurs Dona Sapiens (Viladona i Assemblea Feminista): reprogramat per a dissabte 15 de novembre a l’INS Pere Ribot, després de la suspensió per pluja a Festa Major. • Sopar de Fogarons (dissabte 15, plaça Tarradellas): l’organització posa brases i graelles; els assistents porten menjar. Servei de barra a càrrec de la “Riarada”. • Plantada de bèsties de foc i cercavila: trobada intergeneracional molt arrelada a la tradició local. • Nit de música en directe amb propostes locals (Enric Nederman i un grup de versions). • Cloenda (dilluns, festiu): Cercavila Popular i representació de “Som Poble” a càrrec de la Topa Teatre, teatralitzant la independència del municipi; es convida a vestir d’època. • Servei i prevenció: punt lila a la plaça de l’Ajuntament i a la plaça Tarradellas durant els concerts del 15 i 16 de novembre. “És una festa on hi ha d’haver cabuda per a tots els àmbits i totes les edats del municipi.” — Maria Vinuesa, regidora de festes populars Música: Àlex Cortés presenta “Núvols blaus” Una carta d’amor íntima i no comercial • El cantautor vilassarenc Àlex Cortés estrena “Núvols blaus”, una peça íntima i transparent, concebuda com una carta d’amor. • Voluntat estètica: més acústic i pop-folk, fugint de sonoritats massa produïdes i d’un enfocament comercial. • Confessa el dubte de publicar-la per la seva vulnerabilitat personal. “No és un tema que volia que fos comercial… és una carta d’amor.” — Àlex Cortés Entrevista al doctor Josep Gaia 39 anys com a metge de Vilassar de Mar • Arribat el 1978; jubilat el 2015. Recorda els inicis al Casal de Curació (als baixos) i la inauguració del CAP (maig de 2000). • Formació continuada: 32 anys cada dijous al Clínic, “aprenent com una esponja”. El Covid-19 va trencar aquella dinàmica assistencial. La relació metge–pacient i la càrrega administrativa • Crítica a l’excés de estadístiques i ordinador, que resten temps de qualitat al pacient. “Deixi’m fer de metge. Deixi’m que jo i el pacient ens entenguem. No es posi entremig amb estadístiques.” — Dr. Josep Gaia Etapa com a jutge de Pau (2017–2025) • Nomenat per l’alcalde de llavors, va exercir 8 anys; destaca la proximitat i la complicitat de les més de 500 bodes oficiades, sovint amb persones i famílies que havia atès com a metge. • Amb la nova llei, el jutjat de pau desapareix de facto i passa a dir-se Oficina de Justícia Municipal; el càrrec queda reduït, segons Gaia, a un “mer oficinista”. • Pèrdues acumulades del càrrec: desaparició de les faltes (convertides en delictes lleus), supressió de bodes i del registre civil. “Si no hi ha jutjat, no hi pot haver jutge.” — Dr. Josep Gaia La figura de “l’home bo” • Reivindica el perfil tradicional del jutge de Pau: persona coneixedora del poble i reconeguda per la comunitat. Serveis i tancament Farmàcia de guàrdia • Farmàcia Molfollada (c/ Manuel Roca, 96, barri del Barato). Tel.: 93 750 20 65. El temps • Estable i assolellat. Mar de fons al matí passant a maror a la tarda. Mínimes 7–15 °C i màximes entorn de 22 °C. Titulars i comiat • Repàs final a les Festes de tardor, a la música d’Àlex Cortés i a l’entrevista al doctor Josep Gaia. Recordatori que el programa es pot recuperar en format Podcast al web de Vilassar Ràdio.