Introducció Aquest episodi recull íntegrament una sessió del Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, retransmesa per Vilassar Ràdio (98.1 FM). Es combinen commemoracions i declaracions institucionals amb acords econòmics, reguladors i socials, i una part final de control polític, mocions i torn obert al públic. Els eixos centrals són: Drets dels infants i adolescents i diversitat i inclusió. Violències masclistes, amb focus especial en la violència digital. Gestió econòmica municipal: amortització anticipada del deute i estabilitat pressupostària. Noves regulacions locals: platges sense fum, xarxa d’inclusió social, nomenclàtor i patrimoni. Sanitat i pediatria al municipi i relació amb el CatSalut. Habitatge, urbanisme, policia local i benestar animal, tractats al torn de precs i preguntes. 1. Commemoració del Dia Mundial de la Infància i Consell d’Infants 1.1. Context i importància dels drets de l’infant • Es recorda que el 20 de novembre és el Dia Mundial de la Infància, en record de: - Declaració dels Drets de l’Infant (1959) - Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989), el tractat internacional més ratificat. • Es destaquen drets fonamentals dels infants: - Vida, salut i educació - Dret al joc i a la vida familiar - Protecció contra violència i discriminació - Benestar i dret a ser escoltats i tinguts en compte en les decisions. 1.2. Constitució del Consell d’Infants i Adolescents • S’ha constituït el Consell d’Infants del municipi. • A la planta baixa de l’Ajuntament de Vilassar de Mar hi ha una exposició dels primers treballs del consell, vinculats al Dia Mundial dels Drets dels Infants. • L’exposició: - Romandrà uns dies a l’Ajuntament. - Després circularà per les escoles de Vilassar de Mar per fomentar la participació. 1.3. Lectura del manifest sobre diversitat i inclusió Dos joves representants: • Marc – Conseller del Consell d’Infants. • Elsa – Consellera del Consell d’Adolescents. Llegeixen el Manifest 2025 del Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya (CNIAC), centrat en diversitat i inclusió. "La diversitat forma part de la nostra societat i és un valor que ens enriqueix." 1.3.1. Diversitat, discriminació i pressió estètica • Els infants i adolescents coneixen els conceptes: - Identitat de gènere - Orientació sexual - Pressió estètica • Però saber els termes no garanteix entendre’n les conseqüències ni saber com actuar davant d’injustícies. • Prop de la meitat dels enquestats han viscut o presenciat: - Burlas o discriminació per orientació sexual. - Crítiques pel físic. - Rebuig i assetjament a xarxes socials. 1.3.2. Paper de l’educació • Gran part dels infants considera que l’escola fomenta la inclusió mitjançant: - Xerrades - Tallers - Activitats de sensibilització • Però es detecten mancances: - No tots els docents actuen amb la mateixa responsabilitat. - Una hora de tutoria no canvia mentalitats per si sola. • Es remarca que: - Cal formació continuada del professorat. - La inclusió real requereix accions sostingudes, no només puntuals. 1.3.3. Reacció davant la discriminació • La majoria d’infants i adolescents afirmen que cal: - Ajudar i acompanyar la víctima. - Buscar un adult de confiança (docent, orientador…). - Parlar obertament de la discriminació. “Ningú hauria de ser jutjat pel seu aspecte, gènere o orientació sexual.” 1.3.4. Prejudicis i normalització • Tot i que molts diuen que hi ha pocs prejudicis al seu entorn escolar, es constaten: - Comentaris LGTBI-fòbics. - Burles a persones que expressen el gènere d’una manera diferent. • Exemple significatiu: - Es pregunta com seria tractat un noi anant a classe amb faldilla. - Respostes molt variades: algunes positives, però d’altres molt negatives (“molt malament”). Això mostra que la llibertat d’expressió personal encara no és plenament acceptada. 1.3.5. Propostes d’acció i conscienciació Els infants i adolescents proposen: • Fer classes i tallers de sensibilització sobre diversitat i respecte. • Educar des de ben petits en la normalitat de totes les orientacions i identitats. • Activitats pràctiques que fomentin l’empatia amb qui pateix discriminació. • Més consciència a les xarxes socials sobre l’impacte de comentaris i imatges. • Fomentar el respecte dins i fora de l’aula, de manera continuada. 1.3.6. Conclusions i demandes El manifest conclou que: • La diversitat és una riquesa que fa créixer persones i societat. • Els infants i adolescents volen viure en un entorn lliure de judicis i discriminació. • Reclamacions específiques: - Formació per a professorat i famílies per detectar i actuar davant discriminacions i assetjament. - Campanyes permanents a escoles i instituts. - Espais de suport emocional amb professionals formats. - Educació adaptada a cada etapa. - Promoure un ús responsable de les xarxes socials. 2. 25-N: violència masclista, focus en l’àmbit digital 2.1. Introducció de la regidora de Feminismes La regidora de Feminismes agraeix la implicació de tot el consistori en qüestions d’igualtat i feminisme i aporta dades molt dures: • A Vilassar de Mar, el CIAT (Servei d’Atenció a la Dona) atén 94 casos de violència masclista el 2025. • A Catalunya, del 2008 al 2024, hi ha hagut 158 feminicidis. • Només el 44% de les sol·licituds de mesures de protecció són concedides, malgrat que el 89% dels casos jutjats acaben en condemna ferma. • Falten jutjats especialitzats en violència de gènere: n’hi ha 19 i se’n calculen necessaris 49. • Des del 2010 fins al 2023, 1 de cada 6.608 dones ha patit un delicte sexual explícit i denunciat. Es qualifica la violència contra les dones com una xacra social que requereix més mesures, intervenció i suport. 2.2. Lectura de la Declaració Institucional del 25-N La declaració institucional se centra especialment en la violència masclista digital i la pressió estètica. 2.2.1. Violència masclista: una vulneració estructural • Les violències masclistes són: - Una de les vulneracions més greus i persistents dels drets humans. - Estructurals: es donen en tots els àmbits (parella, família, feina, espai públic, institucions…). • No es limiten a la violència física; inclouen: - Psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària. • La pressió estètica sobre el cos de les dones es defineix com una forma de violència masclista: - Imposició de cànons irreals i cosificació. - Danya la salut física i psicològica. - Limita drets i oportunitats i condiciona la participació plena. 2.2.2. Violència masclista digital La declaració posa el focus en una forma sovint invisibilitzada: • La violència digital afecta dones de totes les edats i orígens, però sobretot les més joves. • La Llei 17/2020 (modificació de la Llei 5/2008) reconeix la violència digital com a forma específica de violència masclista. • Encara falten mesures concretes per incorporar plenament el món digital a l’abordatge integral. Exemples de violència masclista digital: • Ciberassetjament i amenaces. • Geolocalització i control tecnològic. • Violació de la privacitat: accés no consentit a correus, fitxers, dispositius i comptes. • Captació en noves formes d’explotació sexual (p. ex. OnlyFans). • Insults i campanyes d’odi contra dones amb projecció pública: - Polítiques - Periodistes - Activistes Dades destacades: • Segons l’ONU, més del 73% de les dones han viscut algun tipus de violència a internet. • El 90% de les víctimes de difusió d’imatges íntimes sense consentiment són dones. • Estudis nacionals: 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys. Efectes sobre les víctimes: • Por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. • Deteriorament del benestar emocional i psíquic. • Obstacles a la participació política i a la llibertat d’expressió. • La negació o banalització d’aquesta violència és en si mateixa una altra forma de violència. “L’àmbit digital no és aliè a la societat: reprodueix i amplifica les mateixes desigualtats estructurals.” 2.2.3. Discursos negacionistes i responsabilitat institucional • Es denuncia l’augment de discursos antifeministes i negacionistes a les xarxes que: - Minimitzen les violències masclistes. - Ataquen el feminisme. - Posen en risc els drets assolits després de dècades de lluita. • S’afirma que cap societat democràtica pot romandre indiferent. • Es reclama desplegar polítiques públiques dotades de recursos, alineades amb l’estàndard de diligència deguda. 2.2.4. Compromisos polítics Les institucions (Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, etc.) es comprometen a: • Desplegar polítiques públiques que posin al centre els drets de dones, nenes i adolescents. • Potenciar la detecció, prevenció i sensibilització, especialment sobre violències digitals. • Dissenyar i executar una resposta integral i coordinada, amb un Pacte Català contra les Violències Masclistes. • Treballar conjuntament des de l’àmbit institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme. “Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic.” 2.3. Informació sobre actes del 25-N al municipi • El 25 de novembre, a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, es tornarà a llegir el manifest, obert a tota la ciutadania. • Des del 14 de novembre i durant tota la setmana del 25-N s’han programat: - Xerrades, actes i activitats organitzades per l’Ajuntament. - Accions impulsades per entitats feministes locals: Viladona i l’Assemblea Feminista. Al torn obert, es recorden també actes com: • Presentació del llibre Hijas del miedo amb magistrades de jutjats de violència. • Pintada d’un banc lila i lectura de manifest amb jovent del municipi. • Concentració de rebuig a la violència masclista i homenatge a dones assassinades. 3. Altres efemèrides i memòria democràtica La sessió s’obre també a dues efemèrides històriques: • 50è aniversari de la mort de Francisco Franco (20 de novembre): - Es recorda el final de la dictadura i l’inici de la Transició democràtica. • 25è aniversari de l’assassinat d’Ernest Lluch i Martín (21 de novembre): - Vilassarenc il·lustre, diputat del PSC (1977–1989) i ministre de Sanitat (1982–1986). - Considerat pare intel·lectual de la Llei General de Sanitat (1986) i del sistema de sanitat universal. - Gran defensor del diàleg per a la resolució de conflictes; es vincula el seu assassinat a aquesta aposta pel diàleg. “Recordem, reconeixem i honorem la figura d’Ernest Lluch en el 25è aniversari de la seva mort.” 4. Gestió econòmica municipal: modificacions de crèdit i amortització de deute 4.1. Aprovació inicial de la modificació de crèdit 18/2025 Objectiu: suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria per permetre una amortització anticipada extraordinària del deute. Punts clau de la proposta del regidor d’Hisenda: • S’incrementen les partides d’amortització de préstecs: - Préstecs a llarg termini dins del sector públic: 2.614.743 €. - Préstecs a llarg termini fora del sector públic: 1.299.288,65 €. • Total suplement: 3.914.028,98 €, finançats amb romanent de tresoreria per a despeses generals. • L’expedient s’exposarà al BOP durant 15 dies per possibles reclamacions. Intervenció destacada (regidora de Junts): • Defensa que el govern anterior va gestionar l’Ajuntament de manera responsable i va deixar: - Economia sanejada. - Romanent suficient per amortitzar més de 3 milions d’euros de deute. - A més, prop de 5 milions d’euros addicionals a caixa per imprevistos i liquiditat. Es reivindica que l’actual amortització anticipada és possible gràcies a la gestió econòmica del mandat anterior. El punt s’aprova per unanimitat. 4.2. Aprovació de l’amortització anticipada i extraordinària del deute En coherència amb el punt anterior, es concreta: • Es fa ús del superàvit i el romanent, complint tres requisits legals: - Estabilitat pressupostària positiva. - Romanent de tresoreria per a despeses generals positiu (9.882.970,74 € a 31/12/2024). - Deute viu en els límits permesos (13.686.596 € a 31/12/2024). • Es decideix amortitzar anticipadament un total de 3.955.317,51 €: - CaixaBank: 741.288 €. - Caixa d’Enginyers: 599.288 €. - Institut Català de Finances (ICF): - Operació 1: 1.761.036 €. - Operació 2: 853.703 €. • L’acord queda condicionat a l’aprovació definitiva de la modificació de crèdit. El punt també s’aprova per unanimitat. 5. Nova ordenança: platges sense fum 5.1. Objectiu i marc general Es presenta la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern per declarar totes les platges del municipi lliures de fum. Motivacions: • Salut pública, especialment per la presència d’infants a les platges. • Medi ambient: les burilles són residus molt poc biodegradables (uns 12 anys per degradar-se), contaminen sorra i mar. La iniciativa s’emmarca en un projecte de la Diputació de Barcelona, seguint l’exemple d’altres municipis costaners. 5.2. Contingut principal de la modificació • S’afegeix un article 15 bis a l’ordenança: Es prohibeix fumar a totes les platges del municipi. Es prohibeix també l’ús de cigarretes electròniques i vapejadors. L’Ajuntament es compromet a informar i senyalitzar adequadament: Rètols a tots els accessos a la platja. Cartelleria visible de "platges lliures de fum". Queden excloses de la prohibició: Terrasses de les guinguetes. Passeig marítim. • Tràmit: informació pública 30 dies al BOP i al tauler de dictes; si no hi ha al·legacions, queda aprovada definitivament. 5.3. Debat i aplicació • Regidors no adscrits donen suport i reclamen més presència policial i d’agents cívics a la platja per garantir el compliment. • El regidor de Platges respon que l’experiència d’altres municipis mostra: - Bones respostes de la ciutadania. - Poques incidències greus. - El factor clau és la senyalització i la conscienciació. • L’alcaldessa afegeix que es preveu contractar reforç de Policia Local per a la vigilància de les platges a l’estiu. El punt s’aprova per unanimitat. 6. Xarxa d’inclusió i reducció de les desigualtats 6.1. Nou reglament de la xarxa Es porta a aprovació inicial el reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats de Vilassar de Mar. Objectius del canvi: • Respondre a una moció prèvia (presentada per Vavor) i a la proposta d’una associació de persones amb altres capacitats. • Fer un canvi conceptual: passar de la lògica d’“integrar els altres” a transformar les estructures perquè tothom hi tingui lloc. Principis clau: • Promoure la inclusió social de manera preventiva i estructural. • Posar l’accent en la igualtat d’oportunitats des de l’inici. • Enfocament inclusiu que implica tota la societat: - Institucions i governs. - Serveis socials i comunitaris. - Educació i infància. - Urbanisme, salut, cultura, etc. 6.2. Funcionament i participació • Es reforcen les taules de treball com a espais: - Més oberts i àgils. - De participació, coordinació i intercanvi d’informació. - On es puguin consensuar línies generals i recollir propostes. • El reglament s’ha treballat amb entitats com APAC i TIMSS, i s’ha presentat als grups polítics i regidors no adscrits. 6.3. Posicionament dels grups • Regidors no adscrits i PP: - Es mostren a favor del fons i de treballar en xarxa. - Consideren el text massa teòric i poc pràctic, volen aportar al·legacions (per ex. més pes de l’esport, borsa de treball per a persones amb discapacitat, qüestions de tarifació). - Es abstenen en la votació per poder fer aportacions durant el període d’informació pública. • Vavor (impulsors de la moció original): - Demanen disculpes pel retard (el compromís era el primer semestre de 2024). - Celebren que el reglament arribi finalment al ple. - Destaquen que és només el primer pas: la feina comença ara. - Volen una xarxa transversal, amb participació d’entitats, veïns a títol individual i equip tècnic municipal. • L’alcaldessa recorda que el reglament només regula el funcionament (no fixa temes de fons) i que els continguts concrets es treballaran dins la pròpia xarxa. El reglament s’aprova amb 18 vots a favor i 3 abstencions. 7. Moció sobre urgències pediàtriques nocturnes i en caps de setmana 7.1. Situació actual i preocupacions Regidors no adscrits presenten una moció per reclamar un servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana al CAP Doctor Mas Riera i Guardiola de Vilassar de Mar. Problemes identificats: • El municipi no disposa de servei d’urgències pediàtriques en horari nocturn ni festiu. • Les famílies es veuen obligades a desplaçar-se a altres municipis o hospitals, amb: - Retards en l’atenció. - Risc de diagnòstics menys precisos en contextos d’urgència. • Es preveuen canvis en la plantilla de pediatria (jubilacions, promocions internes), que poden reduir encara més la cobertura. 7.2. Acords que proposa la moció Sol·licitar formalment a l’ICS, CatSalut i Departament de Salut l’estudi de la viabilitat d’un servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana al CAP de Vilassar de Mar. Analitzar i adequar els espais físics del centre per oferir un projecte pediàtric de més qualitat. Traslladar necessitats i problemàtiques a les institucions sanitàries i demanar recursos tècnics i econòmics. Impulsar un projecte pediàtric a llarg termini a Vilassar de Mar, eficient i ambiciós, que garanteixi atenció integral i equitativa als infants. 7.3. Debat sobre el model de pediatria i l’ampliació del CAP • PP: dona suport a la moció, considera necessari el servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana. • Junts: dona suport i explica gestions fetes quan eren al govern: - CatSalut plantejava que les unitats pediàtriques cobrissin uns 30.000 habitants. - Vilassar de Mar es va postular com a nucli de referència, oferint donar servei també a Cabrera, Cabrils i Vilassar de Dalt. - Es va acordar amb CatSalut que el CAP es podria ampliar pels laterals, amb terrenys ja de CatSalut, per crear una unitat pediàtrica reforçada. - L’Ajuntament cedia espais temporals mentre es feien les obres. - Junts denuncia que aquesta opció s’hauria tirat enrere i que ara es planteja una ampliació per la part del darrere, que requereix modificació urbanística i pot endarrerir el projecte. • Esquerra Republicana i govern actual: - Reconeixen la importància del tema i valoren també la tasca feta per la regidora de Salut anterior (Carla Fernández). - Afirmen que no s’ha blocat res, sinó al contrari: s’ha millorat la relació amb el CatSalut i s’està accelerant el treball. - L’alcaldessa aclareix que CatSalut ja havia descartat el projecte anterior quan ella va entrar; és en la primera reunió quan li comuniquen que aquella proposta no és suficient ni adequada. - Davant la manca d’espais disponibles, es proposa aprofitar el Casal de Curació per a un projecte conjunt (sanitat + gent gran + cronicitat + comunitària), integrat en el pla CAIROS (projecte pilot CatSalut + Drets Socials). - S’està preparant el projecte funcional i es preveu una modificació de planejament urbanístic per fer-ho viable. Es constata un consens polític ampli en millorar la pediatria i l’atenció sanitària, amb perspectives diferents sobre el camí concret. La moció s’aprova per unanimitat (21 vots). 8. Nomenclàtor municipal: comissió i perspectiva feminista 8.1. Ordenança reguladora del nomenclàtor Es porta per urgència la resolució d’al·legacions i aprovació definitiva de l’ordenança reguladora del nomenclàtor de Vilassar de Mar. Motiu de l’urgència: • Voluntat que la norma estigui aprovada abans del 25-N, ja que la iniciativa neix de l’Assemblea Feminista de Vilassar de Mar i té una clara perspectiva d’incrementar la presència de noms de dona a carrers, places i equipaments. 8.2. Al·legació principal: presència de regidors no adscrits • Durant l’exposició pública, es rep una al·legació per incloure regidors i regidores no adscrits a la comissió del nomenclàtor. • Es recorda que el ROM municipal ja preveu la participació de regidors no adscrits en: - Comissions informatives. - Junta de Portaveus. - Comissions temporals d’estudi i assessorament. • Es considera que, amb vot ponderat dels grups municipals, la inclusió de no adscrits no desequilibra la representació. Es decideix estimar l’al·legació i es procedeix a l’aprovació definitiva de l’ordenança. 8.3. Significat polític i social La regidora d’ERC i l’alcaldessa destaquen: • Agraïment a Assemblea Feminista i Viladona per la iniciativa. • Per primer cop, Vilassar de Mar tindrà un espai formal de debat i reflexió sobre: - Nom de carrers i places. - Distincions a personalitats i efemèrides. • La mirada feminista ajuda a revisar la història local, a qüestionar qui té presència simbòlica a l’espai públic i a millorar la democràcia. El punt s’aprova per unanimitat. 9. Comissió de Patrimoni Cultural: reglament i al·legacions 9.1. Aprovació definitiva del reglament de funcionament També per urgència, es porta la resolució de 7 al·legacions i l’aprovació definitiva del Reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural. Motiu de l’urgència: • El període d’al·legacions va acabar recentment i calia resoldre ràpid per poder convocar la comissió, atès que té assumptes pendents importants. El regidor d’Urbanisme detalla un treball tècnic intens per donar resposta a al·legacions jurídiques i tècniques complexes. 9.2. Idees clau de les al·legacions i respostes Alguns punts destacats: • Compatibilitat professional: - S’accepta que els membres designats de la comissió (excepte col·laboradors/assessors externs) no puguin firmar encàrrecs professionals en béns catalogats que la comissió hagi d’informar. Es vol evitar conflictes d’interessos. • Terminis d’informes i ordre del dia: - Es rebutja fixar terminis rígids (45 dies per incloure un tema, 2 mesos per informar) dins el reglament de la comissió, perquè: - Els terminis sobre llicències urbanístiques ja els fixa la legislació urbanística general. - Molts informes sectorials (hidrològics, carreteres, ferrocarril…) superen aquests terminis. - S’afegeix que la comissió ha d’informar els temes inclosos a l’ordre del dia i només en casos excepcionals i motivats es pot ajornar l’informe. • Accés a la informació: - S’accepta que els membres de la comissió tinguin accés electrònic als expedients dels temes a tractar com a mínim dos dies abans de la sessió. • Quòrum de constitució: - Es manté que per a la constitució vàlida calgui, en primera convocatòria, la totalitat dels membres amb dret a vot, més presidència i secretaria. - Si no s’assoleix, es preveu segona convocatòria amb requisits menys estrictes, d’acord amb la normativa. • Incompatibilitats i transparència: - Es recull l’obligació d’abstenció en cas d’interès personal. - Es rebutja incloure en el reglament aspectes ja regulats per la Llei de Transparència, tot i recordar que els informes de la comissió són en el seu marc consultables. 9.3. Aprovació i reconeixement al personal tècnic • Es decideix: - Estimar totalment les al·legacions 2, 4 i 6. - Estimar parcialment la 3 i la 5. - Desestimar totalment la 1, la 7 i altres consideracions alienes al reglament. • S’aprova definitivament el reglament i es publicarà al BOP i al portal de transparència. • Es destaca i agraeix la feina àgil i rigorosa del personal tècnic de l’Ajuntament. El punt s’aprova per unanimitat. 10. Torn de precs i preguntes: policia local, esports, educació, habitatge i animals En el tram final del ple, es tracten diverses qüestions de gestió quotidiana del municipi. 10.1. Policia Local i condicions laborals • Es pregunta per la presència massiva d’agents al ple anterior i si hi ha negociació oberta. • L’alcaldessa informa que s’ha arribat a un acord amb el col·lectiu policial: Es crea un complement específic per treballar certs dies festius d’especial rellevància (Nadal, Cap d’Any, etc.), classificats en tres nivells segons la dificultat de conciliació. El complement es paga segons hores efectivament treballades per quadrant (no per hores extres voluntàries). S’incrementa la remuneració de les hores extres en dia festiu. • Acord general amb la plantilla municipal: Les seccions sindicals han donat el vistiplau al capítol 1 del pressupost (personal). S’unifiquen en una sola bossa les ajudes socials (abans separades: escolars i mèdiques). Es permet destinar-les també a despeses sobrevingudes de béns de primera necessitat (p. ex. avaria greu d’una caldera). Es reserva una partida de 200.000 € per a l’aplicació de la nova valoració de llocs de treball (VLT), prevista per a la primavera. 10.2. Esports: subvencions i clubs locals • Es pregunta si s’han sol·licitat els ajuts de la Generalitat per modernitzar instal·lacions esportives. La regidora d’Esports confirma que sí: es presentarà un únic projecte de gran abast, la reforma integral de l’Ona Batlle, dins una línia que arriba fins al 2029 però que aquest any té pocs recursos. • Es demana per la reunió amb l’Atlètic Vilassanès: L’alcaldessa i la regidora d’Esports expliquen que el club ha presentat el seu projecte esportiu i social. L’Ajuntament els dona suport explícit, facilitarà espais de reunió i garantirà l’ús del camp municipal. 10.3. Educació: tancament de l’espai exterior de l’Escola del Mar • Es pregunta per l’estat del projecte de tancament de l’espai exterior de l’Escola del Mar, per preservar la intimitat dels infants. La regidora d’Educació confirma que el tancament està previst i aprovat, però reconeix retards tècnics en l’execució. 10.4. Benestar animal: nova gatera municipal • Es pregunta pel projecte de gatera (instal·lació per a gats ferals controlats), que constava al pressupost i es va anunciar fa mesos. La regidora de Benestar Animal afirma que es farà. Hi ha hagut canvi d’ubicació i qüestions tècniques i d’autoritzacions que han endarrerit el projecte. Nova ubicació: zona darrere del camp de futbol de l’Ona Batlle, amb arbres i aigua. S’està treballant amb els tècnics municipals i la Direcció General de Drets dels Animals de la Generalitat per complir la normativa. 10.5. Urbanisme: promoció del Barato i llicències d’obres Promoció del Barato: • Es demana per: - Estat de les obres d’urbanització. - Destí dels 3 pisos municipals (aprofitament urbanístic). - Nombre i gestió dels pisos de protecció oficial (HPO). Respostes: • Regidor d’Urbanisme: - Considera que l’edifici no està tan avançat com pot semblar, falten serveis interns. - Admet que l’urbanització va més lenta que l’obra edificatòria, però recorda que l’Ajuntament té els dipòsits de garantia per, si cal, executar obres per defecte del promotor. • Regidor d’Habitatge: - Hi ha 14 pisos de protecció oficial a la promoció, però la seva gestió és competència de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i del promotor privat. - L’Ajuntament va demanar revisar les bases abans que sortissin; el promotor no les va compartir i l’Ajuntament les va conèixer al mateix temps que la resta de ciutadania. - L’Ajuntament no pot intervenir en l’adjudicació; tot i així, es manifesta que les bases no agraden i no són com les hauria fet el consistori. - Els 3 pisos d’aprofitament municipal es destinaran a ampliar el parc públic d’habitatge i reforçar el conjunt de pisos gestionats a la zona de Les Pinedes. Llicències d’obres: • Es denuncia un gran retard en la tramitació. El regidor d’Urbanisme reconeix que hi ha uns 150 expedients pendents d’informe arquitectònic, amb alguns que venen des de 2019. El termini real d’atorgament de llicències ronda un any o més, un problema estructural i històric a Vilassar de Mar. S’està treballant en dos fronts: Nova ORPIME (ordenança reguladora de procediments urbanístics) per flexibilitzar i simplificar. Reforç de personal tècnic: incorporació imminent d’un TAC jurídic intern i previsió de més perfils tècnics en el pressupost. 10.6. Habitatge: taula d’habitatge i planificació • Es critica que la Taula d’Habitatge no s’hagi reunit des del maig, tot i tenir temes molt importants sobre la taula (venda d’un pis al carrer Sant Jaume, compra d’un altre per retranqueig, projecte de la muralla, etc.). El regidor d’Habitatge reconeix el retard i assumeix el compromís de recuperar la periodicitat mensual de la taula. Recorda que, com a taula d’habitatge estable (no només vinculada al Pla Local d’Habitatge), aquest mandat és el primer en què es consolida l’eina. Anuncia que la propera reunió (convocada per al 10 de desembre) tractarà d’aquests punts i de la planificació global de les polítiques d’habitatge. 10.7. Altres temes • Benestar animal i seguretat: es menciona un avís ciutadà sobre vidres trencats col·locats al terra d’un parc a la confluència de carrer Santa Eugènia amb Ronda de Vilassar, per fer mal a mascotes o infants. - L’Ajuntament no en tenia constància; en pren nota i es compromet a comprovar-ho. 11. Cloenda i informació de servei La sessió es tanca recordant que: • L’acte institucional del 25-N inclourà la lectura del manifest a la plaça de l’Ajuntament. • Es convida a participar en els actes femenistes i de memòria organitzats per Viladona i l’Assemblea Feminista. • Vilassar Ràdio informa que: - L’endemà, al programa "Les Veus del Ple", s’emetrà un resum ampli del ple i la valoració dels partits polítics. - La sessió es pot recuperar a vilassarradio.cat, a lacarta.vilassarradio.cat i, a partir de l’endemà, a Spotify com a Podcast. La sessió combina memòria democràtica, lluita pels drets (infants, dones, col·lectius vulnerables), rigor econòmic i regulacions concretes que impacten en la vida quotidiana dels veïns i veïnes de Vilassar de Mar.
