Setciències
Setciències
Programa

Setciències

Setciències és un programa de ràdio i pòdcast sobre divulgació científica on t'expliquem amb to alegre la ciència que t’afecta de la manera que t’interessa. Si ets una persona curiosa, i vols aprendre sobre els diferents camps de la vida on hi ha innovació, aquest és el teu programa. L'equip del Setciències està format per l'Alexis Vizcaino, la Gemma Mateu, l'Òscar Jané, l'Ernest Abentín i el Xavi Altafaj. Ens acompanyeu? -- Per contactar l'equip del programa, escriu-nos a [email protected] o segueix-nos a l'Instagram @7cienciesradio

·38 episodis
RSS

episodis

13-24 de 31
  • 55'

    Setciències 1.19. Hipàcia, dona de ciència i símbol a batre.

    La Irene Cordón ens explica amb la seva passió de sempre (o més encara) la vida d'Hipàcia, una dona destacada en matemàtiques, astronomia i filosofia, referent a l'Alexandria dels segles IV i V de la nostra era. Hipàcia va viure en un moment de profund canvi en un Imperi Romà ple de tensions internes. Va ser una dona sàvia i magnífica, referent per a tota una generació d'homes. A l'Alexandria de l'època, la societat emergent no va tolerar el pes d'una dona com ella i li ho va fer saber de la pitjor manera. Amb la Irene Cordón, parlem de dones en la ciència, d'història, d'arqueologia i de religió. Un capítol especial que volem agrair a la Irene per haver compartit el seu saber en aquests moments difícils que està vivint ella i la seva família.

  • 57'

    Setciències 1.18. L'aigua subterrània a casa nostra

    La importància de l’aigua a casa nostra és cabdal. Estem vertebrats per rius i aïllats (en termes històrics) de la resta de la Península per una regió amb molt poca aigua. Al País Valencià, els rius més destacats són el Túria, el Xúquer, el Segura i el Vinalopó. A les Illes Balears, la xarxa hidrogràfica és menys extensa, però inclou torrents com el de Sant Miquel i el de Pareis a Mallorca. La xarxa hidrogràfica de Catalunya es divideix en tres grups: els rius que neixen al Sistema Mediterrani, com el Francolí i l'Anoia semblants als del País Valencià; els que neixen al Pirineu i desemboquen a l'Ebre, com el Segre i el Cinca; i els que neixen al Pirineu i van directament al Mediterrani, com el Llobregat, el Fluvià, la Muga, el Ter, o el Tec, ja a la Catalunya Nord. En aquest capítol parlem d'aigua, de vida i de territori amb l'hidrogeòleg Sergi Montes.

  • 58'

    Setciències 1.17. La Gloriosa Geologia Catalana

    La geodiversitat a ca nostra és brutal. Tenim tectònica de plaques, vulcanisme, glaceres (encara), falles actives, dinàmica sedimentaria fluvial i costanera, discordances, fòssils, i el millor… gràcies al nostre clima i a la nostra gent, en podem gaudir sempre. Avui us proposem descobrir la nostra riquesa geològica i agafar idees per recórrer-la. N'saac Camps, el nostre convidat d'avui, ens acompanyarà en aquest viatge per la gloriosa geologia catalana.

  • 59'

    Setciències 15. L'Espanya en Crisi!

    L'expressió «Espanya és el país més sòlid del món» sovint se li atribueix a Antonio Machado. També l'he llegida atribuïda a George Orwell, explicant que ho hauria de ser per mantenir cohesionat un país amb tantes deficiències. L'Espanya del 2024 no és l'Espanya del 1936, però hi ha similituds. En els darrers anys, hem patit una gran pandèmia i vam témer una gran crisi. La pandèmia va provocar el tancament d'empreses de serveis en un país altament dependent del sector terciari, els crèdits ICO i els fons Next Generation que s'havien de retornar amb interessos (almenys en part). I malgrat això, Espanya va seguir sense més ni més. I quan semblava que ens estàvem recuperant, vam veure com un vaixell quedava atrapat al canal de Suez, mostrant-nos la vulnerabilitat del nostre sistema. Després, Rússia va envair Ucraïna, exposant les nostres mancances energètiques i sistèmiques. I Espanya va decidir subvencionar el combustible, gastant milers de milions d'euros en benzina. Espanya gasta pel boc gros per mantenir-se. I malgrat tota aquesta despesa, la falta de previsió, les inconsistències, l’estructura del mercat laboral, el deute públic i privat, les tensions polítiques i territorials… tot segueix. Avui parlem de l'Espanya en Crisi Eterna amb el catedràtic emèrit d'Estructura de l'Economia Santiago Niño Becerra.

  • 59'

    Setciències 14. Envelliment cerebral (i de l'Ikigai)

    Als Països Catalans, reconeixem la importància de la longevitat, però massa sovint oblidem la qualitat de vida en els darrers deu anys de moltes persones grans. Obsessionats amb la joventut i la novetat, sovint ignorem els nostres majors sense adonar-nos que els fills del Baby Boom s'apropen a la tercera edat. Avui parlem d'estratègies per tenir una millor vida, parlem del concepte japonès de l'Ikigai, zones blaves, i d'altres. Parlem amb David Bartrés-Faz, neurocientífic cognitiu i professor catedràtic a la Universitat de Barcelona, sobre com millorar la qualitat de vida i enfrontar-nos al procés d'envelliment cerebral amb les millors eines.

  • 57'

    Setciències 13. El Tauró Blanc al Mediterrani i més enllà

    La sopa d'ala de tauró és un plat considerat luxós i de prestigi en algunes ocasions especials com els banquets de casament i tradicionalment, s'han considerat un símbol de riquesa i estatus en algunes societats. Per aconseguir les aletes dels taurons, els hi tallen quan vius i llençar el cos de l'animal de nou a l'aigua. Tallar aletes és una pràctica prohibida en molts països a causa del seu impacte en les poblacions de taurons. En molts països, s'han establert legislacions per prohibir o regular estrictament el comerç i l'ús de les aletes de tauró per a protegir les poblacions de taurons i promoure una pesca sostenible. No obstant això, el comerç il·legal de les aletes de tauró encara continua. Avui en parlem amb en Marc Aquino Baleytó, un altre científic km 0, amb una gran passió pels taurons que ha participat en diversos projectes de conservació en regions com el Mediterrani, l'Atlàntic, Baja California, les Maldives i Austràlia Occidental. Segur que la seva percepció us encantarà.

  • 58'

    Setciències 12. Què ens passa al cervell?

    Avui no parlarem d'estadístiques, però començarem parlant-ne per centrar la magnitud del problema: A Catalunya, segons l'Idescat, la població amb ansietat o depressió ha passat del 15% a gairebé el 25% en 10 anys. I aquestes estadístiques són molt pitjors per a les dones que pels homes. De fet, al món, 1 de cada 4 tindrà problemes de salut mental en algun moment de la seva vida. Com us podeu imaginar, els índexs de salut mental no són homogenis. Varien per diversos factors com la cohesió social, les desigualtats, el soroll i l'estrès... En parlem amb la Núria Martin Muyo, enginyera en telecomunicacions i divulgadora des de fa anys de les neurociències.

  • 57'

    Setciències 11. Google News i els algoritmes de Google

    Recordeu com accedíeu a les notícies fa vint anys? Agafàveu diners, sortíeu de casa, anàveu a l'estanc i compràveu un diari. Una altra alternativa era anar a la granja o al cafè a prop de casa i llegir les notícies mentre preníeu un cafè amb llet i un croissant. El món ha canviat molt en els darrers anys. Ara, per llegir les notícies, no cal sortir de casa. Ens arriben al moment. I si sortim a fer el cafè amb llet i el croissant, no calen monedes, només el mòbil. Però llegim les notícies que volem, o bé les que un algoritme decideix que ens resultaran interessants, o les que decideix un poder encobert que ens han d'interessar? Els mitjans són víctimes d'aquestes forces o en formen part interessada? Avui en parlem amb el Catedràtic d'Economia de la UB, el professor Joan Calzada.

  • 58'

    Setciències 10. El paper de les dones en la Intel·ligència Artificial

    El 57% dels estudiants universitaris a la Unió Europea són dones. Tanmateix, en el sector de la informàtica i la tecnologia de la informació, les dones no arriben al 25% dels estudiants. I la tendència no convida a ser optimistes. Podem dir que la tecnologia de la informació és majoritàriament desenvolupada per homes, i potser fins i tot pensant en les necessitats dels homes. Per intentar canviar aquesta tendència, un grup de dones vinculades a les noves tecnologies i referents en els seus camps estan impulsant un programa pilot que podria ser clau en el futur. En parlem amb la Karina Gibert, enginyera informàtica i catedràtica a la UPC, així com degana del col·legi d'Enginyeria Informàtica de Catalunya.

  • 58'

    Setciències 9. Seguretat Planetària

    Imagineu-vos el planeta Terra fa 65 milions d'anys: els dinosaures, amb els seus moviments gràcils i els seus rugits ressonants, dominen el món que els ha tocat viure. És una època d'excitació, de vida en plenitud... i de sobte, una bola de foc gegant il·lumina el cel. I molt poc després un estrèpit tan fort que s'arriba a escoltar a tot el planeta. Aquesta explosió va destrossar una gran superfície del planeta blau només amb l'impacte, però, de manera indirecta, va iniciar el declivi i la desaparició dels dinosaures. No només això, sinó que va provocar una gran extinció de moltes altres espècies. Ara, mentre reflexionem sobre aquest esdeveniment, ens preguntem: Quina és la nostra capacitat per evitar una catàstrofe similar avui en dia? Aquest és el tema que abordarem en aquest pòdcast sobre seguretat planetària per asteroides i meteorits amb l'investigador Josep Maria Trigo Rodríguez de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

  • 58'

    Setciències 8. Lise Meitner i la fissió nuclear

    Avui repassem la biografia d’un personatge científic que va tenir un impacte profund en la vida tal com l’entenem avui. Una persona apassionada per la ciència. D’aquelles persones que posen en risc la seva pròpia existència per demostrar la validesa dels seus descobriments. Una persona aventurera que va ser nominada 29 vegades al Premi Nobel de Física i 19 vegades al de Química, però no en va aconseguir cap malgrat descobrir la fissió nuclear. El nostre personatge és una dona, sovint l’única dona de les fotografies de l'època la qual converteix aquest programa en una gran «Ciència en Femení». La Lise Meitner, nascuda a Viena el 8 de novembre del 1878 va ser una de les físiques més rellevants de la història. Ens acompanyeu a repassar la seva vida amb el professor Xavier Roqué de la UAB?