Setciències
Setciències
Programa

Setciències

Setciències és un programa de ràdio i pòdcast sobre divulgació científica on t'expliquem amb to alegre la ciència que t’afecta de la manera que t’interessa. Si ets una persona curiosa, i vols aprendre sobre els diferents camps de la vida on hi ha innovació, aquest és el teu programa. L'equip del Setciències està format per l'Alexis Vizcaino, la Gemma Mateu, l'Òscar Jané, l'Ernest Abentín i el Xavi Altafaj. Ens acompanyeu? -- Per contactar l'equip del programa, escriu-nos a [email protected] o segueix-nos a l'Instagram @7cienciesradio

·38 episodis
RSS

episodis

1-12 de 31
  • 59'

    Conservar o reconstruir? Arqueologia urbana, el vaixell “Ciutadella 1” i els reptes de la restauració patrimonial a Barcelona

    Introducció dramàtica “Et prometo que et tornaré a donar veu segles després…” • Narració imaginària d’una conservadora dialogant amb un antic constructor naval per il·lustrar la fragilitat i el valor d’un pecio medieval. Presentació del programa i de l’equip • Convidada: Anna Lázaro, cap de Conservació i Restauració del Servei d’Arqueologia de Barcelona. • Locutors: Ernest de Ventín, Xavi Altafaig, Òscar Jané i la resta de l’equip “7 Ciències”. Conceptes clau: Conservació vs. Restauració Definicions bàsiques • Conservar = aturar la degradació mitjançant control d’humitat, llum, temperatura, etc. • Restaurar = intervenir estèticament (pinzell, reintegracions) seguint criteri científic. • “Perfil dual”: un mateix professional fa ambdues tasques. El debat sobre la reconstrucció • Referència a Viollet-le-Duc i a la polèmica de Notre-Dame. • Tesi d’Anna: avui es prioritza la mínima intervenció i zero interpretació subjectiva. • Exemple pràctic: castell de Burriac – cal mantenir-lo tal com està, evitant re-creacions. Procés arqueològic complet Abans, durant i després de l’excavació • Equip interdisciplinari: arqueòlegs, conservadors, químics, arquitectes. • La llei catalana obliga a conservar TOT el que tingui més de 100 anys. • Importància del context estratigràfic per donar valor científic a la peça. Criteris de selecció de peces per a museu • Tractaments de conservació al laboratori → dipòsit al MUHBA → decisió museogràfica posterior. • L’exemple d’una espasa singular restaurada íntegrament. Descobriment estrella: el vaixell «Ciutadella 1» Context i troballa • Abril 2023, obres al nou campus del Mercat del Peix (Barceloneta). • Profunditat: −6 m; nivells freàtics molt alts. Característiques • Casc de 10 × 5,5 m, probablement nau mercant catalana s. XV–XVI. • Fusta com una “esponja”: cinc segles submergida en sorres humides. Extracció i conservació • Desmuntatge peça a peça i immersió immediata en piscines amb aigua controlada. • Possible segona meitat del vaixell encara sota la capa freàtica. Arqueologia urbana a Barcelona • Servei municipal considerat model únic a Catalunya. • Comparacions amb experiències de Londres. • Reptes: pressió de promotors, costos, mirada social. Eines digitals obertes • Carta Arqueològica de Barcelona – mapa interactiu del subsol. • La Ciutat dels Refugis – inventari de refugis antiaeris de la Guerra Civil. Debat polític: trasllat dels murals de Sixena • Riscos de moviment d’obres murals (vibracions, pèrdua fins al 60 %). • Clima interior del MNAC vs. humitat de Barcelona – crítica a arguments polítics. Ciència en Femení Perfil de Carme Miró • Arqueòloga municipal (1999-2023), impulsora del Pla Barsino i de la recerca sobre Barcino. Indiferència Artificial (Bloc lúdic) • Q&A ràpid amb Anna (vocació, religió, “vermuts” preferits) en to desenfadat. Cloenda • Agradeïments al públic, equip tècnic i crida a escoltar el podcast la propera temporada.

  • 57'

    De la malària a la malaltia X: erradicació, finançament i nous reptes de salut global

    Punts clau Conte inicial de la Laia que posa rostre humà a la desigualtat sanitària. Presentació d’Oriol Mitjà i debat sobre la invisibilitat de la prevenció. Què implica erradicar una malaltia (petitpox, polio, pian, dracunculiasi…). Impacte de moviments antivacunes i models de control (herd immunity vs. restriccions). Retallada d’ajudes USAID i conseqüències sobre VIH, TBC i malària. El concepte “disease X” i la recerca de camp al Congo. Augment d’ITS a Catalunya pel canvi de conductes sexuals. Homenatge a Sheila Luchard, pionera en l’estudi de la sífilis. Tancament amb Q&A personal i reflexió sobre espiritualitat i lliure albir. Un recorregut de 58 minuts que combina ciència, política i històries humanes per entendre on som i cap a on anem en la lluita contra les infeccions.

  • 57'

    Neurodivergència, TDAH, TEA i societat digital — superpoders, diagnòstic i cultura

    Resum breu En aquest episodi de Set Ciències l’equip conversa amb el psiquiatre infantil-juvenil Ivan Oller sobre la neurodivergència: Monòleg inicial d’Alexis: comparteix la seva lluita personal amb el TDAH mentre intenta preparar el programa. Definicions clau: diferència entre neurotípic i neurodivergent mitjançant la metàfora de les carreteres principals i els camins secundaris. Paraigua de condicions: TDAH, TEA, dislèxia, lateralitat, orientació sexual… i com la cultura marca què és “divergent”. Diagnòstic vs trastorn: quan el patiment i la disfunció converteixen una condició en trastorn de salut mental. Superpoders i contrapartides TEA: hiperfocalització en detalls, perfil ideal per a proves de qualitat i alta cuina. TDAH: energia, impuls per explorar (ventaja evolutiva). Dislèxia: creativitat i desenvolupament d’estratègies alternatives. Pregunta infantil (Iris, 7 a.): “Dues coses bones del TDAH? — Ajuda i sentit de l’humor”. ¿Cal “curar” la neurodivergència? L’èmfasi passa a adaptar la societat i aprofitar la diversitat. Gènere i diagnòstic: dones amb TEA sovint invisibilitzades pel masking; canvi de criteris diagnòstics. Xarxes socials: potencial divulgatiu versus aïllament dopaminèrgic; importància de combinar món on-line/off-line. Secció “Indiferència Artificial”: qüestionari ràpid a Oller (vocació, trapelleries infantils, realitat, cervesa amb llimona). L’episodi defensa una mirada plural: totes les persones tenim percentatges de neurodivergència; la clau és com l’entorn acull i potencia cada singularitat.

  • 59'

    Fosses comunes, memòria democràtica i ADN: ciència per restaurar la dignitat

    Context general "Espanya és el segon país del món amb més fosses comunes de la Guerra Civil: més de 2.382" L’episodi se submergeix en la ciència de la memòria històrica: arqueologia, antropologia forense i genètica per identificar víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Participants principals • Alexis Pizcaíno – conductor • Òscar Jané, Ernest Aventín – equip 7 Ciències • Juli Cuellar – tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica (convidat) Temes clau 1. Origen polític del Valle de los Caídos • Concepció ideològica per legitimar la dictadura. • Trasllat massiu de 30.000 cossos sense consentiment familiar. 2. Història de les exhumacions • Fases: 1939-50 (repressió i trasllats), 1959-70 (farciment de Cuelgamuros), Transició, moviment de Memòria Històrica (2000-avui). • Comparació amb altres països (Bòsnia, Colòmbia, Sud-àfrica). 3. Ciència aplicada • Metodologia interdisciplinària (història, arqueologia, antropologia, genètica). • Programa d’identificació genètica de Catalunya (2016): 4.281 mostres, 125 fosses excavades. 4. Estadístiques i resultats • 983 fosses catalogades a Catalunya; ~20.000 desapareguts estimats. • 686 localitzacions documentades; primeres identificacions positives gràcies a l’ADN. 5. Reptes ètics i polítics • Llei d’Amnistia 1977: obstacle judicial. • Resistència de l’extrema dreta a les lleis de memòria. • Urgència per l’edat avançada dels familiars. 6. Ciència en femení • Perfil de Caral Soler i Berzau, pionera en l’estudi de fosses i comissària d’exposicions. Conclusió La combinació de ciència, arxius i pressió social està permetent, 80 anys després, retornar identitat i dignitat a les víctimes.

  • 58'

    Del Teatre a les Estrelles: Teatralització de la Ciència, Astronomia i Divulgació amb Salvador Puigmartí

    Panorama general Episodi del programa “Set Ciències” dedicat a la fusió entre arts escèniques i divulgació científica. • Conducció a càrrec d’Alexis Vizcaíno, Ernest Aventín i Òscar Janet, amb la participació especial del divulgador, biòleg i actor Salvador Puigmartí. • Fil conductor: com els recursos teatrals (silenci, fix point, canvi de ritme…) poden convertir la ciència en una experiència emocional i memorable. • Focus en l’astronomia al Centre Astronòmic del Pedraforca (Saldes) i en el projecte acadèmic de Salvador (màster i TFM sobre arts escèniques aplicades a la ciència). “Divertir, instruir i provocar: el teatre permet fer de la ciència una experiència”. Contingut detallat 1. Monòleg inicial i presentació (0 – 150 s) • Teatralització d’un paleontòleg que dialoga amb un ictiosaure fossilitzat per introduir el tema de l’extinció. • Desplegament de veus, silencis i canvis de ritme —exemple pràctic de divulgació dramatitzada. 2. Trajectòria personal de Salvador Puigmartí (150 – 950 s) • Del sector tèxtil al teatre (École Philippe Gaulier, París). • Salt a la biologia, enamorament de l’astronomia i creació de l’empresa Cullol Nature. • Objectiu vital: integrar escenaris i ciència. 3. Eines teatrals per fer ciència (950 – 1700 s) • Silenci – captació d’atenció. • Fix point – presència immòbil que concentra la mirada del públic. • Dramatització de mites, personatges i objectes (maleta amb ferro «pols d’estrelles», recreació de la gravetat amb una lona). 4. Activitats al Centre Astronòmic del Pedraforca (1700 – 2100 s) • Sessions «Astronomia per a 200 persones»: simulador celeste, preguntes en directe, projeccions en façanes. • Planetari inflable de 5 m – constel·lacions, evolució estel·lar, Big Bang… • Certificat de Cel Nocturn de Qualitat a Saldes i col·laboració amb municipis per apagar l’enllumenat durant observacions. 5. Recerca acadèmica i formació de divulgadors (2100 – 2600 s) • TFM: «Arts escèniques al servei de la divulgació». • Cursos per a biòlegs, guies i investigadors; premi del Col·legi de Biòlegs del Pirineu. • Triada d’objectius: divertir, instruir, provocar. 6. Tècniques avançades i gestió del públic (2330 – 2700 s) • Explicació extensa del fix point (exemples de westerns, Michael Jackson, Aníbal Lecter). • Importància de la por/vertigen escènic i del «surf» sobre l’energia de l’audiència. • Casos d’èxit (200 assistents) i reptes (sessions per a 2 persones). 7. Ciència en femení – Beatriz Barona (3122 – 3201 s) • Doctora i directora de l’Observatori de Cantàbria. • Projecte «Trips Around Big Bang Theory» de contes dramatitzats d’astrofísica. 8. Indiferència Artificial (3213 – 3400 s) • Q&A ràpid amb Ernest Aventín: motivacions, anècdotes vitals (viatge en moto i revelació vocacional). • «Vermut perfecte» astronòmic: nit clara, bona temperatura i olives sota les estrelles. 9. Tancament i crèdits (3448 – 3487 s) • Agraïments als col·laboradors i recordatori de les plataformes on escoltar el programa. Idees clau • Teatralitzar ≠ simplificar: és traduir conceptes complexos a experiències sensorials. • L’astronomia és un fil narratiu ideal: ferro a la sang, pols d’estrella, evolució de l’univers. • El fix point i el silenci són «superpoders» comunicatius. • Cal passar de «recuperar el contacte amb la natura» a “saber-nos natura”. Conclusions El teatre no és només un embelliment; és una metodologia potent per fer que la ciència travessi la ment i arribi al cor.

  • 56'

    Parkinson avui: símptomes motors & no motors, risc ambiental, neuroestimulació, dieta i perspectiva de gènere

    Context i presentació "Una malaltia incurable i progressiva és un gran adversari per a la procrastinació" El programa comença amb la lectura emotiva d’un oceanògraf que descriu la seva lluita amb el Parkinson, introduint la convidada Dra. Diana Laguna Toset (anomenada Ariadna), neurocientífica especialitzada. Què és el Parkinson? • Mort de neurones dopaminèrgiques a la substància negra • Aparició de símptomes motors (tremolor, bradicinèsia, rigidesa) i no motors (restrenyiment, pèrdua d’olfacte, trastorns del son, ansietat). • Malaltia heterogènia: cada pacient té una combinació i progressió diferent de signes. Epidemiologia i factors de risc Edat i gènere • Incidència creix a partir dels 60 anys, però un 20 % de casos apareixen abans dels 50. • Homes (60 %) més afectats que dones (40 %); es busca l’origen hormonal i ambiental d’aquesta diferència. Ambient i estil de vida • Pesticides: algunes toxines entren selectivament a les neurones dopaminèrgiques. • Estrès, contaminació, mals hàbits de son, dieta pobra: potencials desencadenants. • Virus (Epstein-Barr, COVID-19): línies de recerca sobre la resposta immune i la neuroinflamació. Investigar per avançar Models experimentals • El Parkinson és exclusiu de l’humà; s’indueix en rosegadors amb toxines per estudiar-lo. • Paper de la neuromelanina com a possible factor de vulnerabilitat humana. Noves dianes terapèutiques • Anticossos anti-alfa-sinucleïna: assaigs clínics per frenar l’agregació proteica (quasi “vacuna”). • Neuroestimulació: - Deep Brain Stimulation (DBS) implantada en ganglis de la base. - Dispositius d’estimulació cortical no invasiva. • Intel·ligència artificial i neuropròtesis: projectes embrionaris (ex. Neuralink) per al control motor. Microbiota, dieta i prevenció • Alteracions intestí–cervell detectades en pacients; investigació de la flora bacteriana. • Dieta mediterrània rica en vegetals correlaciona amb menor incidència. • Recomanació global: - Menjar saludable - Fer exercici - Dormir bé - Reduir estrès Impacte social i educatiu Projecte intergeneracional • Alumnes de 4t d’ESO acompanyen pacients durant 8 setmanes: empatia, visibilització i vocacions científiques. Q&A infantil • Preguntes de la Bet (10 anys) i la Joana (13 anys) sobre vacunes i ajuda diària: la convidada destaca la importància de l’escolta activa i l’assistència pràctica. Ciència en femení Maria Grazia Spillantini • Descobridora de l’alfa-sinucleïna als cossos de Lewy (1997) i pionera de la genètica del Parkinson. • Exemple de referent femení en un camp històricament dominat per homes. Conclusions clau 1. El Parkinson és molt més que tremolor: cal conèixer els símptomes invisibles. 2. Edat, ambient i estil de vida conflueixen; la prevenció és possible. 3. Recerca puntera (anticossos, DBS, IA) obre camins per frenar o pal·liar la malaltia. 4. L’educació i la visibilització redueixen l’estigma i milloren la qualitat de vida dels pacients.

  • 58'

    Setciències 2.5. Mocs amb intel·ligència però sense cervell

    Avui parlarem de mocs. Però no del típic moc entaforat que no hi ha manera de fer fora amb un bon mocador. Parlem d’un ésser que sembla sortit d’una novel·la de ciència-ficció però que és ben real: el Physarum polycephalum, un fong mucilaginós —o “moc intel·ligent”, si voleu— que ha deixat bocabadats científics d’arreu del món. Aquest organisme unicel·lular, sense cervell ni sistema nerviós, ha demostrat que pot resoldre problemes complexos com si fos un enginyer expert en optimització de xarxes. En un experiment famós, se li van col·locar fonts d’aliment que representaven ciutats de la zona de Tòquio. El resultat? Va construir una xarxa gairebé idèntica a la del sistema ferroviari japonès. Eficient, funcional i elegant. Un moc que dissenya com si fos urbanista. Fascinant, oi? I per ajudar-nos a entendre millor com és possible que un organisme tan simple pugui fer coses tan extraordinàries, avui tenim un convidat de luxe. L’Òscar Castro és doctor especialitzat en la intersecció entre la Filosofia de la Biologia Cognitiva, la Biosemiòtica i la Filosofia de la Ciència. Ha fet recerca al Departament de Semiòtica de la Universitat de Tartu, a Estònia, centrant-se en com les cèl·lules perceben, senten i comprenen el seu entorn mitjançant processos mecanosensorials. A més, ha investigat també sobre el rewilding i el pensament ecològic al CSIC, a Madrid.

  • 57'

    Setciències 2.4. Ciència de llibre

    Sartre connecta la literatura amb la imaginació com un acte d’intervenció. Argumenta que els escriptors usen la seva imaginació per interpretar i transformar el món, i al mateix temps influir en la consciència col·lectiva. I de fet, el paper de la ciència en la literatura té molt de transformació. La literatura crea imaginaris col·lectius cap als quals de manera col·lectiva s’avança. En aquest capítol analitzem com la literatura serveix per a difondre la ciència en la nostra societat amb en Xavier Duran. En Xavier Duran és llicenciat en Química i doctor en Ciències de la Comunicació. Molts de vosaltres el coneixereu pel programa El medi ambient a TV3. Però en Xavier Duran és autor de més de trenta llibres. Entre les seves obres destaca La ciència en la literatura i la novel·la L’endemà d’ahir (2025) que acaba de treure del forn.

  • Setciències 2.3. La Dana tornarà a passar? - episode art
    59'

    Setciències 2.3. La Dana tornarà a passar?

    Avui no parlarem de la gestió de les crisis i emergències. No parlarem del President de la Generalitat ni del Rei d’Espanya. Avui parlarem del canvi climàtic i el seu impacte directe en els aiguats, i en què hem d’esperar a partir d’ara. Parlarem dels Perquès?, i entendrem les raons de la Dana. En parlem amb en Pedro Arnau, Doctor en Oceanografía Física por la UPC.

  • Setciències 2.2. Els Volcans - episode art
    57'

    Setciències 2.2. Els Volcans

    En aquest capítol del Setciències ens endinsem —literalment— a les entranyes de la Terra per parlar d’un fenomen tan fascinant com poderós: els volcans. Què ens explica el vulcanisme sobre la història del nostre planeta? Com s’estudien aquestes formacions que tant poden crear paisatges espectaculars com provocar grans desastres? Per ajudar-nos a entendre-ho millor, avui ens acompanya una veu experta i apassionada per les roques volcàniques: la doctora Meritxell Aulinas, geòloga i professora a la Universitat de Barcelona. És especialista en petrologia i geoquímica de terrenys volcànics, i ha centrat la seva recerca en zones com les Illes Canàries, la Garrotxa i l’illa Decepció a l’Antàrtida. A més de la seva tasca docent al Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada, també destaca pel seu compromís amb la divulgació científica, a través de llibres, exposicions i xerrades per a tots els públics.

  • Setciències 2.1. Disseny Alimentari - episode art
    59'

    Setciències 2.1. Disseny Alimentari

    En el primer programa de la segona temporada del Setciències parlarem d’Innovació, perquè la ciència sempre és innovació però la innovació va molt més enllà de la ciència, i és aquest més enllà que ens interessa. Avui parlarem de disseny i en concret de disseny en la gastronomia. El convidat del del nostre capítol és en Sergi Freixes, historiador, dissenyador alimentari i gràfic. Dirigeix projectes en agroalimentació, docència i comissariat d'exposicions gastronòmiques. També és autor de «Food Design. La guía del diseño alimentario» que ha sortit recentment publicat, així com de llibres sobre cervesa artesanal, cuina vegetariana i la història editorial durant la Guerra Civil. -- Per contactar l'equip del programa, escriu-nos a [email protected] o segueix-nos a l'Instagram @7cienciesradio

  • 56'

    Setciències 1.20. Nano-xips al cervell

    Imagineu-vos elèctrodes, un conjunt de cablejat elèctric dins del cap. Ara imagineu-vos-els més petits. I encara més petits. I directament sobre el cervell. Imagineu-vos els connectats amb un cable finíssim de 20 mm de llarg. I d’allà en surten 3000 elèctrodes de 500 vegades més petits d’un mil·límetre. Es posen dins el cervell amb una sonda d’alta precisió i alta velocitat: 196 elèctrodes per minut. En parlem amb el científic i divulgador Dani Duque, fundador d'Open Brain.