Quan el cinema es posa el davantal: cuina, emocions i grans pel·lícules
L’Albert Ortiz, xef de Can Bosch, i Martí Sans, divulgador d’històries del cinema, uneixen els seus espais per descobrir com la gastronomia es converteix en protagonista de grans pel·lícules com El festí de Babette o A fuego lento
La cuina i el cinema comparteixen molt més del que sembla: emocions, records, passió i moltes històries per explicar. Aquest dilluns, Albert Ortiz, xef del Restaurant Can Bosch de Cambrils, i Martí Sans, responsable de l’espai cinematogràfic Motion is Emotion, han unit les seves seccions per parlar de pel·lícules en què la gastronomia té un paper protagonista.
La conversa, a foc lent, com la bona cuina, ha començat amb un viatge per alguns dels grans noms del cinema. Sans ha reivindicat Francis Ford Coppola i Martin Scorsese, especialment per la manera com retraten el menjar com a part de la memòria familiar i de les relacions personals. A El padrino, els banquets, les receptes de mandonguilles i les escenes al voltant de la taula ajuden a explicar el poder, els vincles familiars i els canvis en el món dels protagonistes.
També hi ha hagut espai per al cinema francès de Claude Chabrol, en què el menjar apareix amb una naturalitat que convida a seure a taula, i per a films com Soul Kitchen, Tomates Verdes Fritos o La Grande Bouffe, una provocadora reflexió sobre els excessos i la mort a través del menjar.
Ortiz ha compartit algunes de les pel·lícules que més l'han marcat com a cuiner. Una d'elles és El festín de Babette (1987), la història d'una dona que decideix invertir tots els seus diners en un banquet extraordinari. Més enllà de l'experiència gastronòmica, el film mostra com cuinar pot ser una manera de recuperar la pròpia identitat i compartir allò que un sap fer millor.
Una altra de les recomanacions ha estat Vatel (2000), protagonitzada per Gérard Depardieu, que retrata l'exigència i el perfeccionisme en l'organització dels grans banquets de la noblesa francesa. La pel·lícula ha servit per parlar de la pressió que viuen els cuiners i de la diferència entre la percepció que tenen de la seva feina i la que en tenen els comensals.
En canvi, Deliciosa Martha ha generat menys entusiasme a en Martí Sans, que considera que la cuina no és un element imprescindible en la història. Una discrepància que ha posat de manifest una de les gràcies de la trobada: el diàleg entre la mirada cinematogràfica i l'experiència de qui viu la cuina des de dins.
La conversa també ha passat per Ratatouille, una pel·lícula que l’Albert Ortiz reivindica per la manera com mostra l'aprenentatge de l'ofici i l'evolució d'un cuiner dins d'una cuina professional.
A partir d'aquí, el xef ha recordat la seva experiència a el Bulli, on va treballar amb només 18 anys. La disciplina, l'exigència i la pressió formaven part del dia a dia. Entre les anècdotes, ha explicat la bronca que va rebre de Ferran Adrià per agafar un plat de manera incorrecta, una lliçó que encara recorda avui.
L'experiència també li va permetre reflexionar sobre la representació de la cuina a la televisió i sobre la sèrie dedicada a el Bulli (Gènesi), que considera força fidel a la realitat que va viure.
El gran punt de trobada entre tots dos ha arribat amb A fuego lento (2023), de Trần Anh Hùng, protagonitzada per Juliette Binoche i Benoît Magimel. Sans l'ha destacada com una història d'amor explicada a través de la cuina, amb una atenció extraordinària als processos, als ingredients i als gestos quotidians.
Ortiz també s'ha declarat fascinat per la pel·lícula, que va arribar a veure dues vegades seguides al cinema. Un film en què, segons tots dos, la cuina no és només un decorat, és el centre de la història i una forma de comunicació entre els personatges.
La trobada ha acabat amb una idea compartida: darrere de cada plat hi ha molt més que ingredients i tècnica, de la mateixa manera que darrere de cada pel·lícula hi ha històries i emocions que van més enllà de la pantalla. Una primera conversa conjunta entre cuina i cinema que, vistos els resultats, promet noves entregues.
