Context i propòsit de l’entrevista L’entrevista forma part de Volem saber, l’espai setmanal d’entrevistes de Vilassar Ràdio. En aquesta edició, coincidint amb el Dia Internacional contra el maltractament, es parla del maltractament masclista a partir del testimoni directe de la Gisneida Buller, autora del llibre Anatomia del maltrato, i de la seva germana bessona Ginessa. L’objectiu central és visibilitzar les múltiples formes de maltractament, entendre com es generen i perpetuen aquests patrons, i com és possible sortir-ne i sanar amb ajuda terapèutica i treball personal. 1. Infància en un entorn violent i normalització del maltractament Violència familiar d’origen La Gisneida explica que va créixer en un entorn molt violent: • Els seus pares es maltractaven mútuament (físicament i verbalment). • Els tres germans (ella, la seva germana bessona i el germà gran) també rebien maltractament. • De petits intentaven separar els pares i evitar les baralles. "Es complejo para un niño comprender esto... genera un trauma muy fuerte en la infancia." Aquesta exposició continuada a la violència genera: • Trauma infantil. • Dificultat per entendre l’afecte: com pot algú dir que t’estima i alhora colpejar-te o insultar-te? • Una confusió profunda sobre què és l’amor i què és el respecte. Repetició de patrons i transmissió generacional Es destaca que el maltractament no neix de zero, sinó que sovint: • Ve de pares que també van ser maltractats, amb infàncies de pobresa i violència. • Es converteix en un patró conductual repetit generació rere generació (avis, pares, fills). La Gisneida reconeix que va naturalitzar el maltractament fins al punt de: • Buscar parelles que reproduïen aquell patró. • Associar amor amb una barreja de carícies, paraules boniques, però també insults i cops. 2. Tipus de maltractament i dificultat per detectar-lo De la violència física a la psicològica La Gisneida descriu tres grans etapes en les seves relacions: • Primera relació: - Maltractament físic clar (cops, agressions). - Li era evident que estava sent maltractada perquè «et fa mal el cos». • Segona relació: - Sense cops, però amb aïllament i control (amb qui vas, com vesteixes, amb qui surts, qui són els teus amics). - No identificava això com a maltractament. • Tercera experiència: - Sense prohibicions explícites sobre com vestir o maquillar-se, però amb una energia de control enorme. - La parella volia saber on anava, amb qui, com, i mantenia altres relacions fortuïtes. - Practicava la culpabilització constant ("estás loca", "és culpa teva") i la triangulació per manipular-la. La gran presa de consciència arriba quan, en anar al psicòleg, li diuen que tota la seva vida de parella ha estat marcada pel maltractament, no només la relació amb violència física. Maltractament psicològic i verbal El programa subratlla que el maltractament no és només físic: • Inclou: - Insults, menyspreus i burles constants ("ets tonta", "no serveixes"). - Control de la roba, del maquillatge, de les amistats i de la sortida de casa. - Exigència d’explicacions excessives per tot. - Minimització, gaslighting i desautorització de la percepció pròpia. • La Gisneida explica la dinàmica de la triangulació i la manipulació: - El maltractador combina paraules afectuoses ("t’estimo", "m’encantes") amb crítiques i control. - Això fa que la víctima es desdibuixi i acabi creient el relat del maltractador. Interiorització de la culpa Es remarca com la repetició de missatges com "tu eres tonta" acaba generant: • Auto-culpa: pensar que el problema és d’una mateixa. • Dificultat per defensar-se, perquè el maltractador sap argumentar molt bé i girar qualsevol situació contra la víctima. 3. Punt d’inflexió i procés de sortida del maltractament El moment d’escoltar la intuïció Després de nou anys en relacions de maltractament (set anys amb una parella i després una altra relació també tòxica), arriba un punt clau: • Un dia, la Gisneida es desperta i pensa: "Això no és normal". • Escriu a una amiga que anava a una psicòloga. • La psicòloga li fa veure que tota la seva vida de parella ha estat marcada pel maltractament. • A partir d’aquí comença un treball terapèutic intens. La importància de la teràpia La Gisneida és molt contundent: "No hay forma de salir sin terapia." Segons ella, cal: • Una persona professional que t’ajudi a reconnectar amb la teva veritable identitat. • Comprendre i reprocessar les ferides infantils (rebuig, abandonament, violència). • Deixar de viure en funció de la parella i recuperar el poder intern. També explica que, dos mesos després d’iniciar aquest procés, es trasllada a Espanya (és originària de Veneçuela), aprofitant també el context polític del país, però sobretot per sortir del context familiar i relacional que alimentava el patró de maltractament. 4. Reconstrucció personal i noves relacions Relacionar-se després del maltractament Quan intenta relacionar-se novament, la Gisneida observa canvis importants: • Abans es relacionava des de la por i el trauma. • Ara se sent capaç de triar i no només d’acceptar el que arriba. Estratègies que aplica: • Donar-se uns tres mesos aproximadament per conèixer bé la persona abans de comprometre’s. • Permetre’s dir sí o no encara que abans pensés el contrari. • Reconèixer si una persona pot ser una parella potencial sana, i si no ho és, marxar sense culpabilitat. Treball sobre la ferida del rebuig Durant el procés de sanació descobreix que: • Davant un rebuig mínim (per exemple, algú que li agrada i no li correspon), es venia emocionalment avall com si s’acabés una relació de tota la vida. • Això no tenia a veure amb la persona nova, sinó amb la seva ferida de rebuig infantil. Per sanar-ho, defensa que cal: • Integrar la ferida, no ignorar-la. • Mirar-la de cara, sentir el dolor i elaborar-lo, en lloc de deixar-lo aparcat. Explicar la pròpia història a la nova parella La Gisneida no amaga el seu passat: • Explica obertament a possibles parelles que ha estat dona maltractada. • Considera que si l’altra persona no és receptiva a aquesta història, "per ahí no es". Missatge clau per a altres víctimes: Si una persona mostra resistència al teu relat de maltractament, no és la persona adequada. 5. La mirada de la germana bessona i el pes del silenci La perspectiva de la Ginessa La Ginessa intervé per aportar la seva visió com a germana bessona: • Confessa que, malgrat estar "100% disponible" per a la seva germana, no va saber que havia estat maltractada fins sis anys després. • En la primera relació de la Gisneida no en va conèixer la profunditat del maltractament. • En la segona relació, amb aïllament, sí que ho percep clarament: no la veia, no celebraven aniversaris ni festes juntes. Subratlla que hi ha moltes dones que no s’atreveixen a dir que són maltractades ni tan sols als familiars més propers, per vergonya. El silenci com a símptoma greu La Gisneida afirma al llibre, i ho repeteix a l’entrevista, que: "El síntoma más grave del maltrato es el silencio." • El silenci allarga els anys de tortura. • Explicar-ho en un espai segur és el primer pas per sortir-ne. La presentadora recorda un cas antic d’una dona que va trigar 15 anys a adonar-se de la situació i, quan ho va fer, els fills ja marxaven de casa. Va viure tota la infantesa dels fills "apallissada". La importància de l’espai segur La Gisneida explica que va poder verbalitzar amb plenitud la seva història quan va cursar un màster en coaching, PNL i intel·ligència emocional: • Els primers sis mesos eren d’autotreball profund. • Es va "obrir en canal" en un entorn segur, on va trobar: - Altres persones amb històries similars. - Professionals i companys que la van ajudar a sanar sense jutjar. Abans ho havia intentat explicar a una amiga, però aquesta: • Va reaccionar amb incomprensió i judici ("com no vas denunciar?", "com no ho vas dir abans?"). • Això li va fer sentir més culpa i pitjor. D’aquí la conclusió: • No s’ha de parlar d’aquests temes amb tothom. • Cal trobar un context segur i no jutjador (terapeutes, grups, professionals especialitzats). 6. Context social, patriarcat i cultura Patriarcat familiar La presentadora assenyala que la Gisneida ve d’un patriarcat molt marcat: • A casa "es feia el que deia el pare". • La mare no tenia veu ni vot i era la víctima directa. • Això consolidava l’ideal que l’home domina i la dona pateix. Cultura audiovisual i normalització del masclisme Es debat també sobre: • Sèries i culebrots llatinoamericans (Veneçuela, Bolívia, etc.) on el "machito" és glorificat. • L’ús de la bufetada com a expressió narrativa d’autoritat masculina. • L’alta audiència d’aquestes produccions, fins i tot entre dones, com un reflex de la normalització social de la violència masclista. La locutora ho defineix com un "cant al masclisme i a la violència masclista" que li costa entendre que pugui ser consumit amb entusiasme. 7. Sanació, creativitat i el llibre Anatomia del maltrato El camí cap a la vida plena La conversa tanca amb un missatge esperançador: • És possible viure una vida plena i feliç després del maltractament. • Requereix: - Teràpia i desenvolupament personal. - Afrontar el passat i les ferides. - Reconnectar amb la creativitat com a via de transformació. La Gisneida explica que el seu mètode terapèutic integra: • Treball terapèutic profund. • Ús de la creativitat i l’art per entrar al trauma i al dolor des d’un angle diferent, transformant la ferida en una experiència integrable i no només dolorosa. El llibre Anatomia del maltrato El llibre de la Gisneida és presentat com una guia d’autoajuda pràctica: • Explica la seva història i els patrons de maltractament. • Inclou preguntes i exercicis de reflexió, perquè el lector pugui: - Detectar si està vivint alguna forma de maltractament. - Prendre consciència de les red flags. - Començar el camí de sanació i empoderament personal. La locutora anima especialment: • Qualsevol persona que estigui vivint una situació similar a buscar ajuda. • A no esperar més per explicar-ho i, si cal, denunciar. "La vida es viu una sola vegada, i s’ha de viure amb condicions acceptables i, si pot ser, plena de felicitat." 8. Missatge final a l’audiència L’entrevista es tanca amb: • Agraïment a la Gisneida i a la Ginessa per la seva valentia i testimoni a l’antena de Vilassar Ràdio. • Tristesa per haver de seguir parlant encara avui, en ple segle XXI, d’un problema tan estès com el maltractament. • Una invitació clara a l’audiència: - Si algú s’hi veu reflectit, que no es quedi en silenci. - Que busqui ajuda professional, xarxa de suport i espais segurs. L’espai Volem saber es presenta, així, com un punt de difusió i sensibilització sobre la violència masclista, aprofitant el mitjà radiofònic com a eina per trencar el silenci i oferir referents de superació.
