#62 - Hostalers de Cabrils: associació, premis i gastronomia

Resum general del podcast En aquest episodi de Volem saber a Vilassar Ràdio (98.1 FM), la Joana Hernández entrevista Pep Massiques i Mireia Artigas, representants de l’Associació d’Hostalers de Cabrils. La conversa gira al voltant de: • La història i el funcionament de l’associació (més de 35 anys de trajectòria). • El treball en equip i el bon clima entre establiments, amb una forta tradició familiar a l’hostaleria de Cabrils. • La Ruta Gastronòmica i el plat solidari, que aquest any entren en pausa però amb previsió de tornar renovats. • La Mostra d’Estiu de Cabrils, un esdeveniment exigent però molt estimat, que projecta la imatge gastronòmica del poble. • El premi de reconeixement a la contribució i a l’associacionisme empresarial atorgat per la FEGEM a l’associació. • La marca Cabrils com a “vila gastronòmica” del Maresme, amb molta diversitat de restaurants i forta atracció de públic de Barcelona. • Els reptes del sector de l’hostaleria: conciliació familiar, manca de personal qualificat, horaris llargs i exigència dels clients. • El paper de les dones i la tradició familiar als restaurants, amb mencions emotives a les àvies i mares com a grans cuineres i emprenedores. • La relació amb la crítica gastronòmica i les guies (Repsol, Michelin), i alguna anècdota de visites “anònimes”. • Una recepta detallada de fricandó de vedella amb moixernons, reivindicant-la com a plat català fàcil i assequible de fer a casa. 1. Presentació del programa i dels convidats Context del programa • Volem saber és descrit com un magazín d’entrevistes que aprofundeix en temes coneguts i dona a conèixer realitats noves. • L’emissió forma part de la graella de programació de Vilassar Ràdio, enfocada a continguts de proximitat. Presentació de l’Associació d’Hostalers de Cabrils • Es presenta l’Associació d’Hostalers de Cabrils com una entitat molt activa, que organitza nombrosos esdeveniments. • Els convidats: - Pep Massiques: restaurador, vinculat a negocis familiars històrics de Cabrils. - Mireia Artigas: vinculada a la comunicació i organització dels esdeveniments de l’associació. “La idea és sempre intentar buscar esdeveniments que diferenciïn.” 2. Història, filosofia i funcionament de l’associació Orígens i trajectòria • L’associació té més de 35 anys d’història. • Neix amb l’objectiu de sumar forces entre establiments per: - Tirar endavant projectes conjunts. - Millorar la promoció del poble. - Crear bona entesa i comunicació interna. “Ajuntar-nos entre tots per poder tenir més força per tirar endavant projectes.” Bon ambient i continuïtat familiar • Destaquen el bon rotllo entre els membres, molt allunyat de la rivalitat destructiva. • Els negocis canvien poc amb els anys; hi ha molta continuïtat familiar: - Quan una generació es retira, en sovint agafa el relleu un fill o un altre familiar. - Exemples de restaurants amb 80 anys d’història. • Es reivindica el paper potent de les dones a la història de la restauració local (àvies i mares com a grans cuineres i caps del negoci). 3. Dificultats i reptes de l’ofici d’hostaler Horaris i conciliació • Es remarca que l’hostaleria és una feina molt dura: - Horaris llargs i sovint nocturns. - Sovint arriben a casa quan els nens ja dormen. • Un dels grans reptes actuals és: - Trobar personal per sala i cuina. - Fer horaris més humans per facilitar la conciliació familiar. Percepció dels clients i exigència • Es comenta que molts clients no veuen la realitat d’una cuina en hora punta. “Tots els clients haurien de passar un dia per la cuina… Potser seríem una miqueta més pacients.” • Fan referència a programes de televisió que entren a cuines i mostren el “darrere les càmeres”, però subratllen que la realitat diària és molt intensa. 4. La Ruta Gastronòmica de Cabrils i el plat solidari Què és la Ruta Gastronòmica • La Ruta és un esdeveniment gastronòmic en què: - Es permet a la gent entrar a les cuines en horari de servei real. - Es combina experiència gastronòmica i proximitat amb els cuiners. • Va néixer d’un brainstorming col·lectiu entre els nou hostalers de l’associació. “La Ruta és un esdeveniment complicat, que requereix la participació de tots al 100%.” Situació actual: pausa i replantejament • Aquest any la Ruta s’atura (stand-by): - No se celebra en el format habitual. - Estan plantejant noves fórmules per al futur. • Anuncien: - Una “petita sorpresa” a final d’any o principi del següent. - La Ruta tornarà l’any que ve, no es cancel·la, només es reformula. Desè aniversari i activitats especials • Fa dos anys es va celebrar el 10è aniversari de la Ruta Gastronòmica. • Van organitzar un esdeveniment especial tipus “Masterchef”: - Participants cuinant amb ingredients limitats. - Exercicis com fer croquetes, ous, patates, etc. - Va ser molt divertit però molt exigent per organitzadors i participants. • A partir d’aquestes activitats, els cuiners comparteixen trucs professionals que la gent pot aplicar a casa (per exemple, com fer croquetes amb forma de xurro per agilitzar la feina). El plat solidari i les col·laboracions • Cada edició de la Ruta incorpora un plat solidari vinculat a ONGs o entitats socials. • Darrera col·laboració destacada: - Associació Mariona (Mataró), impulsada per una exhostalera de Cabrils i veïna de Vilassar de Mar. • Encara no s’ha decidit amb qui col·laboraran en la propera edició, però la línia solidària es manté. 5. La Mostra d’Estiu de Cabrils Característiques de la Mostra • La Mostra d’Estiu és un altre gran esdeveniment gastronòmic de Cabrils molt conegut al Maresme: - Els restaurants ofereixen platets de tast. - El públic compra tíquets i els intercanvia per degustacions. • Té lloc en plena temporada alta, quan els restaurants ja tenen molta feina. Impacte sobre els restaurants • És una època “pesada” de feina, però: - Els restauradors consideren que “s’ha de fer” perquè és positiu pel poble. - Afavoreix que molta gent els conegui i s’hi acosti durant l’any. • A diferència de la Ruta: - La Mostra dura diversos dies (4 dies). - Permet repartir la presència (estar-hi només dos dies, per exemple, i compartir amb un altre establiment). 6. El premi de la FEGEM i el reconeixement a l’associació El guardó rebut • L’Associació d’Hostalers de Cabrils ha rebut el Premi de Reconeixement a la Contribució i a l’Associacionisme Empresarial, atorgat per la FEGEM (federació d’empreses del Maresme). • És un reconeixement a la feina col·lectiva i a l’esforç sostingut de tants anys d’activitat associativa. “Aquestes coses et donen força per continuar i fer-ho millor encara.” Caràcter sorpresa del premi • No es van presentar a cap candidatura; el premi va ser totalment sorpresa. • A diferència d’altres categories, on les empreses es postulen, en aquest cas: - No hi havia candidatura prèvia. - El nom de l’associació es va anunciar directament durant l’acte. • Els convidats expliquen que ni van reaccionar al principi de la sorpresa que es van endur. 7. Crítica gastronòmica, guies i ressenyes Visites anònimes i guies • Expliquen una anècdota d’una visita anònima vinculada a la Guia Repsol: - Una persona sola, que demana molts plats. - No es presenta com a crític, però al final deixa entendre que “ja en sentiran a parlar”. • El restaurant va rebre posteriorment un reconeixement de la Guia Repsol. • No han tingut (que sàpiguen) visites de Guia Michelin, però en comparen la sensació: gent que entra, menja i marxa sense dir res. Ressenyes i “llestos” del sector • Distingixen entre: - Crítics professionals de guies i mitjans, que pagen el menjar i treballen amb criteri. - Altres que demanen “convida’m a dinar” a canvi d’una ressenya, i que viuen d’aquesta dinàmica. “Hi ha de tot en aquest món… Hi ha qui fa una ressenya un dia i d’això en treu petroli.” 8. Estructura actual de l’associació: restaurants i nova incorporació Nombre i tipologia d’establiments • L’associació la formen nou establiments, entre restaurants, bars i hotels. • Llista enumerada pels convidats: - La Mossegada - Calestrany - Can Rin - La Concòrdia - L’Hort de Cabrils - El Nou Gras - Sal i Pebre - Hostal de la Plaça (amb hotel) - L’Hostalet (nova incorporació) Nova incorporació i continuïtat familiar • L’Hostalet és la darrera incorporació: - Projecte d’una altra germana del Pep (Helena). - S’ha aprofitat una part no utilitzada de l’Hostal de la Plaça per fer 4-5 habitacions amb cuina, pensades per estades curtes o mitjanes. • Es remarca que, tot i que la família és nombrosa, només alguns membres es dediquen a l’hostaleria, però això consolida una marca familiar forta al poble. Noves generacions i restaurants recents • No tot és tradició; també hi ha gestions noves en establiments antics. • Alguns restaurants han canviat de responsable en els últims anys i continuen funcionant molt bé. 9. Cabrils com a “vila gastronòmica” i perfil de clientela Cabrils, referent gastronòmic del Maresme • Es reconeix que Cabrils té fama de “vila gastronòmica” dins el Maresme: - Molta gent decideix primer anar a Cabrils i, un cop allà, escull restaurant. - Hi ha la percepció de “vagis on vagis, menjaràs bé”. • Factors clau: - Molta oferta en relació amb la mida del poble (població petita, molts restaurants). - Diversitat gastronòmica: diferents estils, preus i propostes. - Atracció de públic de Barcelona i rodalies. Diversitat d’oferta i franges de preu • Es destaquen opcions per a diferents butxaques: - Restaurants més gastronòmics. - Propostes més econòmiques: pizzes, tapes, entrepans, etc. • Exemples: - La Concòrdia i L’Hort ofereixen pizzas i opcions més assequibles. Joventut i hàbits de consum • Es debat la idea que els joves només mengen hamburgueses i menjar ràpid. • El Pep i la Mireia consideren que: - Sí que hi ha joves al restaurant, però condicionats pel poder adquisitiu. - El preu influeix molt en les seves decisions, d’aquí l’èxit d’opcions més barates. Importància de les terrasses i l’espai exterior • Un dels grans atractius de Cabrils és que gairebé tots els establiments tenen terrassa: - Ideal per a públic jove i familiar. - S’hi pot estar tot l’any gràcies al microclima temperat. - Es reforça la cultura mediterrània de seure a l’aire lliure, tant de dia (sol) com de nit (llumetes, abrigar-se una mica). “Sembla que no, però és molt important tindre aquest espai exterior.” 10. Recepta de cuina: fricandó de vedella amb moixernons Reivindicació del fricandó • El Pep reivindica el fricandó com un plat català clàssic, molt fàcil i agraït. • Vol trencar la idea que sigui una recepta complicada: amb tècnica bàsica es pot fer perfectament a casa. Ingredients i parts de la carn • Es pot fer amb diverses parts de la vedella: - Conill (conillet de vedella) - Llata (opció recomanada a l’entrevista) • Altres elements clau: - Molta ceba ben picada. - Moixernons secs (rehidratats). - Tomàquet ratllat (una mica). - Birranci o vi per flamejar. - Farina per enfarinar la carn. Procés resumit • 1. Preparació de la carn - Tallar la llata ben fineta a la carnisseria. - Enfarinar els filets i marcar-los lleugerament en una cassola amb oli. - Retirar la carn i reservar. • 2. Sofregit de ceba - Amb l’oli i la farina que han quedat, fer un sofregit de molta ceba. - Ceba molt ben picada (la seva àvia la passava per l’1-2-3 / picadora per treure’n més aigua). - Deixar que es faci a foc baix, amb paciència, fins que estigui ben confitada. • 3. Incorporació de tomàquet i moixernons - Afegir una mica de tomàquet ratllat, que aporta aigua i ajuda la cocció. - Hidratar prèviament els moixernons en aigua durant 2-3 hores. - Colar l’aigua de remull i reservar-la (és un dels grans secrets del plat). - Afegir els moixernons hidratats al sofregit. • 4. Deglàs i cocció final - Posar-hi una mica de birranci i flamejar. - Tornar la carn a la cassola. - Afegir l’aigua dels moixernons. - Deixar fer xup-xup fins que la carn quedi tendra i la salsa lligada. • No cal fer cap picada addicional: la farina de la carn i el col·lagen de la vedella ja espesseixen la salsa. Resultat: un fricandó “ràpid, fàcil i molt català”, ideal com a recepta casolana de diumenge. 11. Tancament del programa • La presentadora resumeix que han parlat de: - El premi de l’associació. - L’estat de la Ruta Gastronòmica i de la Mostra d’Estiu. - La realitat de l’hostaleria a Cabrils. • Es convida els hostalers a tornar quan tinguin novetats. • Es clou l’episodi amb la fórmula habitual de comiat de Volem saber, emmarcant el programa com a espai setmanal d’entrevistes a la graella de Vilassar Ràdio.

#61 - Concerts solidaris i partit Catalunya–Palestina

Idea central de l’episodi Entrevista a Luca Gervasoni sobre la campanya cultural i esportiva For Palestine/Act for Palestine, presentada a Vilassar Ràdio dins del magazín Volem saber. L’objectiu és doble: recaptar fons d’emergència per a Palestina i pressionar la Unió Europea perquè aturi la venda d’armes i suspengui tractes privilegiats amb Israel. "Us puc garantitzar que si la Unió Europea deixés d’enviar armament i tallés les relacions comercials amb Israel, això s’acabaria immediatament." Objectius i missatge clau Ajuda d’emergència: recaptar recursos per a entitats que proveeixen assistència mèdica, alimentària i aigua a Gaza. Pressió internacional: situar Palestina al centre del debat europeu i exigir mesures reals (aturada d’armes, sancions, suspensions culturals/esportives/comercials). Cultura i esport com a altaveu: concerts i un partit de futbol per mobilitzar famílies i construir esperança. Calendari d’actes destacats Llançament – 15 de novembre – La Paloma (Barcelona) 18.30 h, sala modernista icònica. 1.200 persones. Places exhaurides. Suport massiu del sector cultural: p. ex. Clara Peya, Els Catarres. Gira de concerts arreu del territori (fins al 23 de desembre) Espais com Paral·lel 62, Can Batlló, auditoris i sales municipals. Inclou el Teatre La Massa (Vilassar de Dalt) el 28 de novembre. Entrades populars; artistes i organització, totes voluntàries. Partit Catalunya–Palestina – 18 de novembre – Estadi Olímpic Lluís Companys Més de 20.000 pre-reserves en 20 h; objectiu omplir 50.000 seients. No és només futbol: acte de solidaritat amb música i cultura popular. Recuperació simbòlica de la cerimònia de les Olimpíades Populars de 1936. Gran concert internacional – 29 de gener – Palau Sant Jordi Cartell d’artistes internacionals (sorpresa anunciada). Emissió en directe internacional (p. ex. Al Jazeera), abast potencial >1.000 milions d’espectadors. Context i posicionament Es denuncia la inacció europea: mentre es parla de pau, se segueixen venent armes a Israel i no s’executen sancions com en altres conflictes. Es remarca la duresa del context esportiu palestí: han assassinat centenars de futbolistes a Gaza en els darrers anys, inclosos titulars de la selecció. La cultura s’ofereix com a espai amable per a tothom (incloses famílies) i com a eina política al servei dels drets humans. "A la vida cal menjar i aigua, però també cal dignitat i il·lusió per viure." Transparència i destí de fons Organització 100% voluntària; artistes no cobren. Recaptació íntegra per a organitzacions sòlides a Gaza (p. ex. hospital Al-Awda i xarxes de distribució d’aliments i aigua). Auditories i rendició de comptes per garantir traçabilitat. Crida final Omplir l’Estadi Olímpic i assistir als concerts: imatge poderosa per a Palestina i missatge de país solidari. Entrades populars; l’objectiu és participació massiva i impacte real en ajuda i pressió política.

#60 - Erosió del bosc, residus i canvi climàtic

Resum executiu En aquest episodi de Volem Saber a Vilassar Ràdio, el biòleg Joan Manuel Riera alerta sobre la pèrdua de sòl i l’erosió al bosc per l’ús massiu (curses, bicicletes, motos), el paper clau de la gestió de residus (porta a porta i contenidors intel·ligents) i l’impacte del canvi climàtic (sequera, declivi forestal i Corrent del Golf alentida). Es proposen bones pràctiques al bosc (silenci, camins, gossos lligats) i canvis d’hàbits urbans (reutilització > reciclatge) amb una crida final al bé comú. Temes principals Consciència ambiental vs coneixement: hem perdut cultura rural; cal reaprendre com funciona el medi natural. Ús massiu del bosc i erosió: curses i bikes desplacen terra i generen solcs; la brossa orgànica és un problema menor comparat amb l’erosió. Sequera i declivi forestal: menys matèria orgànica i menys capacitat de retenció d’aigua = més estrès hídric i arbres que perden fulles; vegetació més resilient (ex. llentiscle) tendeix a dominar. Fauna i convivència: els boletaires impacten menys que el senglar; gossos deslligats pertorben i poden causar mortalitat de fauna. Residus i polítiques públiques: funcionen millor els sistemes obligatoris (porta a porta, contenidor intel·ligent); desmuntatge del tòpic “tot va al mateix lloc”. Reutilització vs reciclatge: el sistema de dipòsit i retorn (SDDR) és ambientalment superior, però avui limita el cost del petroli barat; jerarquia: reutilitzar > reciclar > eliminar. Canvi climàtic i Corrent del Golf: negacionisme vinculat a interessos; possible Mediterrània més àrida i fred al nord d’Europa; cal reaccionar ràpid. Canvi horari: tendència a estabilitzar l’horari (preferència per l’horari d’hivern) per minimitzar trastorns i estalvi energètic incert. Impactes socials: migracions climàtiques i necessitat d’un canvi d’estil de vida cap a més cooperació. Recomanacions clau Al bosc: • Camina per camins, evita pendents i no organitzis ni participis en curses massives en zones fràgils. • Gossos lligats i silenci: “anar com fantasmes”. • No obrir nous corriols ni fer frenades que arrenquin el sòl; evita l’ús de moto en pendents. A la ciutat: • Segueix els sistemes porta a porta i contenidor intel·ligent; separa correctament totes les fraccions. • Prioritza reutilitzar; promou el dipòsit i retorn d’envasos. Dades i exemples • Una frenada de bike pot desplaçar ~100 g de terra; 100 bicicletes = 10 kg de sòl perdut en un punt. • Les sequeres recents han arribat a durar 2-3 anys amb pluges un 50% per sota d’allò esperat. • Un gos deslligat pot causar (mitjana anual): 2 cabirols joves, 1 toixó, 3 conills. Cites destacades “No és un sistema de creences, sinó un passotisme amb la col·lectivitat.” “Hem d’anar com fantasmes: passar sense deixar rastre.” “El sistema de reutilització és millor que el de reciclatge.” Context i convidats Programa: Volem Saber (entrevista setmanal de Vilassar Ràdio, a Vilassar de Mar a El Maresme) Convidat: Joan Manuel Riera, biòleg i director de l’Escola de Natura del Corredor Presentació i producció: Joana Hernández

#59 - Panellets, torrons i tortell de Reis: tendències

Context Programa emès a Vilassar Ràdio dins de Volem saber, amb entrevista a Miquel Àngel Seguirre (president del Gremi de Pastissers de Barcelona) sobre tres dolços de temporada: panellets, torrons i tortell de Reis. "Per menjar un bon panellet jo ni li donaria més de 48 hores." Idees clau Panellet de pinyons: continua sent el més venut (aprox. 50%). Varietat: fins a 25-30 tipus per pastisseria; creix l’oferta de sabors moderns. Tècnica de qualitat: maçapà amb ametlla marcona mòlta al moment, sense patata ni boniato. Vida útil: consum òptim en 48 hores; les safates de supermercat perden tendresa i sovint no són tan barates per quilo. Tendència forta: auge del pistatxo (panellets i torrons), impulsat per xarxes i noves generacions. Torró estrella de pastisseria: crema cremada acabada de cremar, amb cruixent fresc. Formats: barres de torró més petites per combinar més sabors i evitar que s’endureixin. Tradició viva: el tortell de Reis es menja tant la nit del 5 com el dia 6; joc de corona, fava i figureta, amb distribució equitativa dels tres Reis. Panellets Clàssics i novetats • Els pinyons dominen les vendes (~50%). • Creixen coco, ametlla, festuc/pistatxo i xocolata. • S’ofereixen 25-30 varietats a les pastisseries gremiades, barrejant clàssics i sabors frescos (mango, fruits del bosc, codony, fruites de Sant). • Ossos de sant: malgrat l’origen no català, cada cop més populars; farcits de llema, praliné d’ametlla o avellana, xocolata, etc. Elaboració i qualitat • Pastissers: maçapà amb ametlla marcona sencera, mòlta al moment per mantenir humitat i tendresa. • A casa: quan s’usa ametlla ja mòlta seca, s’hi afegeix patata/boniato per textura; els professionals no ho necessiten. • Temps i cost: fer-ne a casa és entretingut i car (pinyó, ametlla, xocolata), però ideal com a activitat amb criatures. Conservació i compra • Òptim de consum: 48 hores per preservar el cruixent del pinyó i la tendresa del maçapà. • Safates de supermercat: sovint més dures, amb conservants, i el preu per quilo pot ser superior al d’una pastisseria. • Novetat/tendència: panellet de pistatxo en forta ascensió, empès per xarxes i referents virals. Torrons El top de pastisseria • Torró de crema cremada: fet i cremat al moment (dies 21-24), amb sucre caramel·litzat que regalima; insuperable en frescor i textura. Varietat i formats • Més xocolates d’origen (Vietnam, etc.), combinacions amb gelées (ex. préssec) i jocs de textures: capa cruixent + part trufada/cremosa. • Barres més petites: faciliten tastar-ne més i evitar que s’endureixin; molts clients compren i planifiquen diversos dies festius. Clàssics vs. noves generacions • Xixona es manté; el guirlatge ha perdut tracció entre els joves. • Pistatxo continua fort (també en croissants i pastisseria), amplificat per xarxes. Tortell de Reis Tradició i experiència • Diada pastissera capdal: brioix farcit de maçapà, nata o crema; màgia per als petits amb corona, fava i figureta. • Consum: creix molt el dia 5 a la nit i es repeteix el dia 6. • Figures: els tres Reis arriben barrejat i amb percentatge equitatiu; “col·leccionar-los” és part del joc familiar. • Entorns locals: la proximitat de la Cavalcada als pobles afegeix emoció (lliurament de cartes, recollida de xumets). Preferències del convidat • Triat personal: tortell de brioix farcit de crema i nata; el tradicional de maçapà és imprescindible “menjar-ne un tros cada any”. Producte local i salut • Reivindicació del fruit sec català: ametlla marcona (Lleida/Tarragona), nous (Girona), pinyons, entre d’altres. • Missatge de salut: el fruit sec és sa; el sucre, amb mesura. Millor poca quantitat i bona qualitat.

#58 - Bolets: seguretat, confusions i bons hàbits

Context Programa Volem saber de Vilassar Ràdio, amb la Joana Hernández conversant amb l’expert micòleg Eliseu Bernís sobre la temporada de bolets a la zona i bones pràctiques per identificar, collir, cuinar i consumir amb seguretat. Emmarcat a Vilassar de Mar i el Maresme. Punts clau Seguretat abans que tot: "Si no el coneixes, no l’agafis". Conèixer almenys 20 comestibles i 10 tòxics permet anar al bosc amb tranquil·litat. Collita responsable: Arrencar i netejar in situ és preferible a tallar per evitar infeccions al miceli. Neteja adequada: Aigua només si es cuinen de seguida; per guardar, evitar remull en espècies que absorbeixen aigua. Transport correcte: Cistell millor que bossa de plàstic (evita fermentació i ajuda a dispersar espores). Confusions freqüents: Ceps vs altres bolets porosos; apagallums vs Chlorophyllum molybdites; noms populars variables segons la regió. Cuina: El bolet és acompanyament, no plat principal; receptes clàssiques com el fricandó amb bolets. Cultura i mercat: El rovelló és tradició; atenció a la qualitat desigual entre espècies i a preus elevats al mercat. "Arrencar i netejar." "Si no el coneixes al 100%, millor deixa’l al bosc." Temes tractats 1) Seguretat i intoxicacions Augment de boletaires i imprudències que acaben a urgències. Casuística mèdica (referència a l’Hospital Vall d’Hebron i el Dr. Piqueras). Recomanació de sessions divulgatives: "Coneixem el que agafem". 2) Diversitat i identificació A Catalunya hi pot haver milers d’espècies; comestibles habituals: una vintena. Millor dominar pocs bolets segurs que voler-ne conèixer cent. Evitar confusions: Amanites tòxiques, "pet de llop" sense interès gastronòmic. 3) Preferències locals i confusions al mercat Al Maresme i Serralada Marina, pes del Lactarius vinosus. Ceps: 4 espècies excel·lents, però moltes altres poroses que no ho són tant; esment del "satanàs" (rar però indigest). Al mercat, vigilància amb mescles en bosses seques o etiquetatge ambigu. 4) Com collir i netejar Arrencar el bolet i netejar sobre el terreny; deixar restes perquè no infectin el miceli. Neteja amb aigua només si es cuinen al moment; si es guarden, evitar aigua en espècies que xopen. 5) Cuina i maridatges El bolet acompanya carn, arrossos i guisats; clàssic: fricandó. Atenció a textures (p. ex., moixernó petit: necessita quantitat; cuinat redueix volum). 6) Bolets destacats i pautes específiques Apagallums (Macrolepiota procera): excel·lent arrebossat; risc de confusió amb Chlorophyllum molybdites (llàmines verdoses en madurar) i altres espècies campestres tòxiques. Si no hi ha certesa, no collir. Trompeta: extraordinària en pasta; obrir i netejar per evitar sorra/insectes a l’interior, tallar tija i esbandir l’interior si cal. Múrgola (Morchella): no regular; prefereix terreny "estressat" (treballs de sòl, camins, etc.); anys molt bons alternen amb anys minsos. Preferit d’Eliseu: Russula mustelina (consistència, làmines blanques; confusió popular amb cep quan no es mira el revers). 7) Bones pràctiques al bosc No usar rascletes ni remoure el subsòl; respectar flora/fauna. Cistell sempre; evitar bosses de plàstic (calor, condensació i fermentació). Moderació: si amb 2 kg ja n’hi ha prou, no n’agafis 10 kg. 8) Cultura i preus Rovelló: símbol gastronòmic; diverses espècies amb qualitat desigual (p. ex., salmonicolor d’avet, poc interessant). Preus alts al mercat (prop de 40 €/kg); valor i alternatives (anar al bosc amb coneixement i respecte). Apunt final Recordatori de la conferència divulgativa i invitació a consultar experts. Programa tancat amb agraïments des de Vilassar Ràdio. Glossari i referències locals Emissora i programa: Vilassar Ràdio, Volem saber. Territori: Vilassar de Mar, Maresme.

#57 - Enoturisme i DO Alella: cultura, clima i tast

Resum general Capítol dedicat a l’enoturisme amb el focus en la DO Alella i la seva identitat: la Pansa Blanca, el terroir de sauló, i la convivència amb altres DO. S’aborden tendències de consum, l’efecte del canvi climàtic en les anyades, com triar vins (etiquetes, varietats, monovarietal vs cupatge) i l’oferta d’activitats enoturístiques del cicle Vi Més. "El vi és una fotografia del paisatge" — reflecteix el clima i la terra d’aquell any. Enoturisme per a tothom • Experiència transversal: vi, natura, cultura i patrimoni. • Inclusiu per a abstemis: visitar cellers, passejar vinyes i aprendre d’elaboració sense tast. DO Alella: territori i identitat • 31 municipis a Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès; Alella n’és la capital, però no l’únic municipi. • Identitat comuna: la Pansa Blanca (varietat autòctona) i el sauló (sòl granític). • DO Alella: una de les més petites i antigues (≈205 ha), amb vins singulars i poca producció. Regulació, coexistències i història • Convivència amb DO Catalunya i DO Cava al territori; Corpinat és una marca col·lectiva diferent de DO. • La DO vetlla per qualitat i traçabilitat amb un plec de condicions (origen, parcel·la, graduació, etc.). • Arrels històriques: vinificació al territori documentada des de època romana. Clima, anyades i canvi climàtic • Les anyades varien segons pluja, fred, sol i vents; el vi n’és la “foto” anual. • Impacte dels aiguats i pedregades en floració i producció. • Escalfament: puja la graduació alcohòlica; cal adaptar plecs pensats amb paràmetres dels anys 50. Terroir i estils • Sauló com a base comuna; Mediterrani (Maresme) vs continental (Vallès Oriental) donen perfils diferents: més frescor i acidesa vs caràcter mediterrani. Com triar i comprar vi • Etiquetes: la varietat no és obligatòria i pot no aparèixer; ajuda saber si és monovarietal o cupatge. • El millor vi és el que t’agrada, i cal tastar anyades i estils diferents. • Millor comprar en botiga especialitzada o al celler: assessorament i història per sobre de l’etiqueta. Pansa Blanca, proximitat i memòria gustativa • La Pansa Blanca destaca per equilibri i agradabilitat en boca; vins memorables de quilòmetre zero. • Producció limitada: cada ampolla és una “petita joia” del territori. Blanc, negre i rosat: tòpics trencats • Rosats de gran nivell i blancs amb prou estructura per carns; maridatges flexibles segons el vi. Vins dolços i exemples locals • Elaboració costosa: raïm sobremadurat o assecat; molta fruita per poca ampolla. • Exemples: Penjat d’un Fil (Macià Can Roda), Dolç Mataró (Alta Alella), Vidols (Alella Vinícola). • Ideal per postres, fruits secs i temporades com panellets. Vi Més (Vimes): activitats d’enoturisme • Agenda d’activitats organitzades per ajuntaments i cellers: passejades, tastos, visites patrimonials. • Calendari a terraPansaBlanca.cat (pestanya Vi Més); propostes a Badalona, Tiana, Santa Maria de Martorelles, etc. Conclusions i propera cita • Enoturisme com a via de cultura, paisatge i producte local; DO Alella com a territori petit i únic. • Canvi climàtic i terroir condicionen el vi; cal curiositat i tastos per aprendre. • Al desembre: especial de Nadal amb consells de vins i caves per lluir-se a taula.

#56 - L'ou avui: nutrició, codi de la closca i consum

Resum general Converses a “Volem Saber” amb l’Anna Toda (Federació Avícola Catalana) pel Dia Mundial de l’Ou. Es destaca que l’ou és un aliment bàsic, versàtil i altament nutritiu, sovint infravalorat, i s’explica com llegir el codi imprès a la closca per conèixer el sistema de cria i l’origen. També es tracten mites de salut, tendències de consum, producció a Catalunya i recomanacions pràctiques de compra i consum. Temes principals Importància i usos culinaris • L’ou és present en infinitat d’elaboracions: truites, rebossats, pastisseria (clares a punt de neu), cremes, quiches. Valor nutricional i salut • Aliment proteic complet amb totes les proteïnes essencials i ric en vitamines i micronutrients. • Es desmenteix el mite dels “només dos ous per setmana”. Recomanació general: 1-2 ous/dia per adults sans, ajustant per necessitats individuals. Codi de la closca i benestar animal • El primer dígit indica el sistema de cria: 0 ecològic, 1 aire lliure, 2 a terra (soltes a la nau), 3 en gàbia. • Lletres del país (ex. ES) i dígits com un “codi postal” provincial per a l’origen (08 Barcelona, 17 Girona, 25 Lleida, 43 Tarragona). Proximitat i sostenibilitat • Triar ous de proximitat millora frescor, qualitat, petjada de carboni i dona suport al teixit productiu català. Consum i hàbits • Consum en augment: moda de la proteïna, bona relació qualitat-preu i practicitat (especialment en gent gran i famílies). • Dades de consum a la llar: mitjana estatal 143 ous/càpita/any; Catalunya 147; Cantàbria 193. • Moment de consum: predomina al sopar, però creix a l’esmorzar/brunch; l’ou té efecte saciant. Producció i factors • Catalunya 2024: >4,2 M de gallines; producció d’uns 104.083 milers de dotzenes. • La calor extrema pot reduir lleument la posta (animals mengen menys i pateixen l’estrès tèrmic). Sector i altres ous • Paper de la FAC: representació, defensa i promoció del sector (pollastre, gall dindi, ous). • A Catalunya destaca la producció d’ous de guatlla (referent estatal i europeu). Punts clau • L’ou és complet, assequible i versàtil: un imprescindible a la cuina i a la dieta. • Desmentit el mite: en adults sans, 1-2 ous/dia és adequat; sempre personalitzar segons salut i estil de vida. • Codi de la closca: clau per entendre benestar animal i origen; fomenta la tria informada i de proximitat. • Consum a l’alça i paper estratègic a Catalunya en producció. Cites destacades “L’ou és un producte molt bàsic, molt quotidià… i no li donem la importància que té.” “De forma general, en una persona adulta sana, un o dos ous al dia és correcte.” Conceptes clau • Proteïnes essencials: aquelles que el cos no pot sintetitzar i ha d’obtenir amb la dieta. • Benestar animal: condicions de cria associades als dígits 0-3. • Proximitat: frescor, menys petjada de carboni i suport a productors locals. • Traçabilitat: identificació d’origen i sistema de cria a través del codi imprès. Conclusions pràctiques • Per ous ecològics, busca el 0; per aire lliure, 1; 2 a terra; 3 en gàbia. • Verifica l’origen: lletres del país i dígits provincials (p. ex., 08 Barcelona). • Incorpora l’ou en diferents àpats segons tolerància i preferències; considera esmorzars per sacietat. • Prioritza ous de proximitat per qualitat, sostenibilitat i economia local.

#55 - Ruta Puig i Cadafalch Mataró–Argentona: Cangarí, modernisme i rutes guiades; Museu del Càntir i fonts d’Argentona

Visió general Entrevista a Carolina Enric, tècnica de turisme de l’Ajuntament d’Argentona, sobre la ruta conjunta Puig i Cadafalch Mataró–Argentona, la visita a la finca privada de Cangarí, els punts modernistes de totes dues localitats i l’oferta de rutes guiades de la vila. També es repassen la identitat local vinculada al Museu del Càntir i les rutes de les fonts, així com la logística, calendari i places. "És una ruta molt maca... podríem fer quatre hores més" "Cangarí és la joya de la corona" Temes principals Ruta Puig i Cadafalch (Mataró → Argentona) • Itinerari a Mataró: Saló de Sessions de l’Ajuntament (sostre i reformes de Puig i Cadafalch), botiga de La Confiança, recorregut pel Rengle i mercat modernista, i façana de la Casa Coll i Regàs. • Trasllat: minibús per logística i accés del grup. • Visita a Cangarí: finca privada espectacular amb jardins i llac; es visita l’exterior i el vestíbul gràcies a l’acord de la ruta. • Argentona nucli urbà: Església i capella del Santíssim Sagrament (modernista), gàrgoles, i la Casa d’estiueig de Puig i Cadafalch (rehabilitació en marxa i visites “Obert per Obres”). Logística, calendari i places • Durada: 4 hores (10:00–14:00 aprox.). • Calendari: primer dissabte de cada mes, temporada d’abril a novembre. • Places: sovint completes; hi ha llista d’espera i canvis d’última hora. • Pagament: el mateix dia a l’oficina de Mataró (punt de sortida). • Important: Cangarí només es pot visitar dins la ruta conjunta Mataró–Argentona. Altres rutes guiades a Argentona • Vila Modernista d’Estiueig: com el modernisme i la burgesia transformen la vila (arquitectura, comerç i empremta urbana). • Obert per Obres: visita a l’interior de la Casa d’estiueig per explicar la rehabilitació. • Ruta íntima de Puig i Cadafalch: la vida personal de l’arquitecte a la casa i a la vila. • Argentona, un viatge en el temps: recorregut històric. • Ruta de llegendes (familiar): tradició oral i fantasia per a canalla. • Dies alterns (dissabte/diumenge) segons ruta. Identitat local: Museu del Càntir i festes • Museu del Càntir (50è aniversari): gran tasca de difusió, amb la Fira de Ceràmica i l’Aixecada de Càntirs com a actes emblemàtics de festa major. • El reclam del càntir serveix per atraure visitants que descobreixen la resta de patrimoni modernista. Fonts i entorn natural • Rutes de les fonts: enguany sense guia, però disponibles via app per fer-les lliurement. • Conservació: el “Grup de les Fonts” restaura i recupera surgències històriques. • Context territorial: municipi extens i boscós amb nucli compacte; equilibri entre natura i patrimoni. Dades destacades Punts clau • Cangarí: accés excepcional, només amb la ruta conjunta; exterior i vestíbul. • Capella del Santíssim Sagrament (Església d’Argentona): rara mostra de modernisme religiós. • Casa d’estiueig: 80% de rehabilitació completada; rutes “Obert per Obres”. Perfil de Puig i Cadafalch • Multidisciplinari: arquitecte, polític, defensor de la llengua i fins i tot amb incursions en arqueologia. • Arrelament Mataró–Argentona: vida i obra connectades a ambdues localitats. • Anècdota històrica: va impedir la crema de l’església durant la Guerra Civil. Com participar • Consulteu horaris i inscripcions a: argentona.cat (apartat “Rutes guiades”). • Si no hi ha places, apunteu-vos a la llista d’espera: hi ha baixes d’última hora sovint.

#54 - Del camp a la taula: origen de la llet, elaboració, maduració, escorces i maridatges amb Formatges Vilassarra

Panorama general de l’episodi Entrevista a Laura Chico (Formatges Vilassarra) sobre el món del formatge: des de l’origen de la llet i el procés d’elaboració fins a les maduracions, escorces, sabors, maridatges i on trobar els seus productes. "El formatge no es posa dolent, va evolucionant." • Convivència de gustos: amants del formatge intens i persones a qui l’olor de la llet molesta; esment d’intolerància a la lactosa i algunes solucions. Origen de la llet i estacionalitat • Llet de vaca: granja pròpia a Sant Antoni de Vilamajor; d’allà també surten mantegues, iogurts i envasat de llet. • Llet de cabra: Baix Montseny (Cànoves, Palau, Granollers) i, ocasionalment, Múrcia per cobrir dèficits a la tardor (octubre-novembre), quan les cabres han parit i cal llet pels cabrits. • Llet d’ovella: proveïdor gran productor a Lleida. Producció més limitada però present. Procés d’elaboració: del dipòsit a la tina Ingredients i bases tècniques • Per a formatges artesans, el bàsic és: clorur càlcic (per reforçar el gra i recuperar el calci perdut en la pasteurització) + quall (que transforma la llet en coàgul). Sense conservants. • A Catalunya i Espanya, els formatges frescos (i mató) han de fer-se amb llet pasteuritzada. Temps de consum i categories de maduració • Frescos (mató, formatge fresc): consumibles l’endemà de l’elaboració (millor refredats unes hores a càmera). • Madurats: - Tendre: ~2–4 setmanes - Semicurat: ~1–1,5 mesos - Curat: >2 mesos - Hi ha peces pròpies amb fins a 1 any; el formatge no s’atura, continua evolucionant. Sabors, herbes i escorces: com s’infusen els gustos • Sabors incorporats a l’interior (p. ex., trufa) o recobriments externs (romaní, pebre, herbes). El temps de maduració amb l’ingredient és clau perquè el sabor vagi calant. • Si es posa la cobertura i es ven de seguida, el gust no es transfereix prou; cal madurar amb l’ingredient. • Escorces: en artesans, sovint comestibles; en circuits de supermercat és habitual cera o làtex alimentari com a protecció externa (aquest recobriment no es menja). "Molts formatges, l’escorça és on hi ha el sabor." • Exemples: - Fong blanc (tipus camembert): suau i gustós; escorça comestible. - Fong negre (el “pelut”): comestible però més amarg; hi ha qui prefereix retirar-ne l’escorça per paladar. Presentació i percepció "Mengem pels ulls." • La presentació a botiga influeix en la tria. De vegades, el formatge “més lleig” (amb més vida a l’escorça) és el més saborós perquè ha experimentat més interaccions durant l’afinació. Productes destacats de Formatges Vilassarra Blau de Mar (vaca) • Formatge blau suau: fong d’agressivitat baixa (menys intens que cabrales i similars). Ideal per qui vol un blau equilibrat. Gamma de cabra • Rulo de cabra: molt versàtil (sol, amanides, planxa). • Formatge pudent: feta amb llet crua, més sabor de terrer; pell taronja per efecte d’una bactèria làctica d’afinació; pasta tova però no tan cremosa com un münster. • Pelut: fong negre exterior, caràcter marcat (amargor). • Romaní: recobert d’herba aromàtica; requereix temps perquè el gust penetri. • Sec de cabra: tracte amb oli d’oliva a l’escorça (evita esquerdes); al perdre aigua, concentra sabors; textura trencadissa i molt expressiva. Ovella • Un tipus madurat; el temps i la mida de la peça determinen el punt òptim (peces petites maduren abans; peces grans poden anar fins a més d’1 any o més, segons estil). Maridatges i tastos • Col·laboracions amb Altalella per maridatges de vins amb formatges. • Cerveses: gran diversitat (clares, torrades, més o menys maltejades, amargues) que permeten jocs de maridatge molt rics. • Caves i escumosos: també poden maridar amb determinats formatges. Tradició: el formatge “tupí” • Elaborat a partir de restes de formatges (mescles de cabra/ovella/vaca) que no són òptims comercialment. • Es treballen amb aiguardent i es deixen a sol i serena ~40 dies, provocant una segona fermentació i donant lloc a una pasta d’untar de gran intensitat. On trobar els formatges • Sense botiga pròpia fixa; venda directa al local (contactant prèviament amb la Laura). • Agrícola de Vilassar: àmplia gamma disponible. • Espinalem: alguns blaus. • Can Boer: el pelut, boletes de cabra i altres. • Restaurants de Vilassar i, de forma recurrent, a la Fira de Nadal. Conceptes clau ressaltats • Llet crua, pasteurització, clorur càlcic, quall, maduració, afinació, bactèries làctiques, fongs, escorça, formatge blau, maridatge. "El més lleig sovint és el que té més gust."

#53 - Maruja: depressió, renaixement i meditació

Panorama general Entrevista a l’autora Isabel Rodríguez Vila sobre la seva novel·la «Maruja», un relat poètic i punyent sobre la salut mental, el buit i la recerca de sentit després d’una experiència propera a la mort (NDE). El llibre, escrit en present per generar immersió, acompanya la protagonista en un camí de superació, autoestimar-se i acceptar ajuda, on la meditació esdevé l’eina central. També hi apareix un fil romàntic tendre, una aposta per l’accessibilitat amb lletra gran, i es detalla el procés creatiu i les fonts que han inspirat l’autora. Sinopsi i temes principals • «Maruja» retrata una dona enfonsada que, havent viscut una experiència de túnel de llum, inicia una recerca espiritual per recuperar la plenitud. • La novel·la és realista i emotiva (no “crua”), i busca no deixar el lector indiferent. • L’ús del present intensifica l’efecte d’“aquí i ara”, implicant el lector fins a fer-lo “ser” la Maruja. Salut mental i camí de superació • Punt d’inflexió: obrir-se i demanar ajuda (la mestra de ioga). La humilitat és clau per sortir del pou. • Autoestima: “aprendre a estimar-se” per poder estimar els altres; el renaixement com un fènix. • Meditació com a eix: constància (20–30 minuts diaris), silenci i introspecció per accedir a una dimensió més transcendent. Espiritualitat i pràctiques • De la UCI al desig de tornar a sentir la llum i l’amor de l’NDE. • Pràctiques explorades: ioga, reiki i desdoblament astral; la meditació és la que més l’apropa a l’equilibri. Amor i estil narratiu • Romanç amb un personatge que la protagonista no anomena fins al final (Sebastià), generant intriga. • Escenes íntimes: tractament tendre, suggerit i no grotesc, posant l’accent en l’emoció compartida. Lectors, accessibilitat i clubs de lectura • Lletra gran per afavorir la lectura còmoda (especialment en públic de mitjana edat i superior). • Obra amb molta miga per debatre en clubs de lectura: salut mental, espiritualitat, autonomia personal, amor i present. Procés creatiu i documentació • Fonts: Paramahansa Yogananda, Pablo d’Ors (meditació), Dr. Segarra (temes d’actualitat a xarxes). • Escriptura principal a la República Dominicana: rutina de meditació matinal, escriptura i caminades per desbloquejar la inspiració. Idees clau i cita • Viure el present: atendre el que fem ara (menjar, conversar, respirar) canvia la qualitat de vida. • Objectiu literari: commoure el lector—fer-lo riure, plorar o pensar; mai deixar-lo indiferent. “En el momento en que nos decidimos a mirar hacia adentro… permitir que poco a poco vaya entrando la luz.” Conclusions • «Maruja» combina realisme emocional, espiritualitat i autoajuda amb una prosa propera que convida a la consciència plena i a la resiliència. Un llibre per sentir, pensar i conversar.

#52 - Volem saber del 30/6/2022

Volem saber, un programa d’entrevistes que ens permet ampliar els nostres coneixements sobre qüestions d’actualitat.

#51 - Volem saber del 20/06/2022