#57 - Lluïsa Vidal i el paper de la dona a l'art
La figura de Lluïsa Vidal El programa ret homenatge a Lluïsa Vidal i el seu paper com a dona pintora a principis del segle XX. Maria Josep Castillo destaca que el que fa a Vidal un referent excepcional no fou només la seva formació, sinó la seva determinació per viure professionalment de l'art. Una carrera marcada per la superació • Pionera i viatgera: Va viatjar sola a París a finals del segle XIX per formar-se, un fet extraordinari per a una dona de la seva època. • Temàtica trencadora: A diferència de moltes contemporànies que es limitaven a pintar flors o aquarel·les per afició, Vidal es va centrar en la figura humana, paisatges i escenes de l'entorn domèstic. • Independència econòmica: Com a sostén de la seva família en moments de crisi, va muntar una acadèmia de pintura i es va establir com a professional, incloent una faceta destacada com a il·lustradora en revistes feministes com Feminal. El context històric i la lluita per la visibilitat "No s'ha de donar per descomptat que una persona que ha vist un món que les seves compatriotes segurament només podien somiar... és a dir, anar-se'n sola a París, les nostres besàvies no ho hagueren pogut fer segurament mai de la vida." • Dificultats tècniques i socials: Les dones artistes tenien accés limitat a l'estudi del natural i al món dels tallers professionals, copats tradicionalment pels homes. • L'etiqueta de "masculí": La qualitat de l'obra de Vidal era tan reconeguda que, sovint, si la seva signatura era esborrada, els seus quadres podien ser atribuïts a autors famosos com Ramon Casas. • Evolució als museus: S'analitza com, tradicionalment, moltes obres creades per dones eren atribuïdes erròniament a homes (com el cas de Sofonisba Anguissola) i com, recentment, grans museus estan corregint aquestes descripcions i organitzant exposicions monogràfiques pioneres.
