#917 - Ràdio local, jovent i cultura: un dia a “Parlant de tot”
Introducció i estructura del programa “Parlant de tot” és el magazín matinal de Vilassar Ràdio, conduït per Jaume Cabot, emès en directe de 10 a 13 h. L’episodi combina informació local, humor, entreteniment, cultura i veu del jovent, amb un fort arrelament a Vilassar de Mar i al Maresme. L’edició d’avui (número 2266) segueix l’estructura habitual: • Butlletins del temps i notícies • Tertúlies d’actualitat i seccions fixes • Entrevistes culturals i socials • Espai de debat amb estudiants 1. Obertura: presentació del dia i sumari Context i ambient Jaume Cabot obre el programa des dels estudis de Vilassar Ràdio (98.1 de la Freqüència Modulada (FM) i vilassarradio.cat). Situa l’oient: • Data: dijous 11 de desembre de 2025 • Ambient: sensació de “bona olor de cap de setmana” i de Nadal a prop • Temps: dia ennuvolat, temperatures anormalment altes per l’època Avanç de continguts Cabot fa un repàs molt ordenat del que vindrà: • Meteorologia amb Joaquim Serra, del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme • Actualitat amb Joan Escofet, cap d’informatius de Vilassar Ràdio, i secció d’Efemèrides amb el DeLorean • Entrevista cultural a Zahara Moyano, actriu vilassarenca-menorquina, pel seu paper a “El padre de todos nosotros” i les candidatures als Premis Gaudí • Punt de trobada intergeneracional amb Elisenda Ribó (generació 70) i Jordi Cova (generació 90) • Tertúlia jove amb alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot, sobre salut en adolescents (alimentació, fumar, vapers, alcohol) • Secció de teatre amb Joana Hernández i entrevista a Andrea Sánchez per “Manifest Manjone” al Teatre Lliure • Entrevista social amb Arnau Adell, cap de colla dels Estrèpits, sobre el projecte de batucada a la presó de Quatre Camins 2. El temps al Maresme: estabilitat i sequera Previsió de Joaquim Serra Des del Servei Meteomar, Joaquim Serra ofereix una previsió detallada per al Maresme: • Situació general: temps estable, sense precipitacions significatives • Preocupació per la sequera: “ja comencem a patir una certa sequera”, no plou el que tocaria • Previsió a curt termini: - Avui: núvols baixos i intervals de núvols, però sense pluja - Temperatures: màximes suaus (ahir 18-19 ºC), avui lleugerament més baixes; mínimes una mica més altes - Vent: fluix i variable - Mar: marejol i una mica de mar de fons, mar força tranquil·la • Dies següents: - Divendres i cap de setmana: continuïtat del temps tranquil; més núvols baixos però sense pluges - Possibilitat d’un canvi lleu dilluns/dimarts següents, amb pluges febles i poc importants Idea clau: persistència de la sequera i absència de pluges significatives malgrat ser desembre. 3. Finestra informativa amb Joan Escofet 3.1. Xerrada inicial: esport i ironia Cabot i Joan Escofet arranquen amb un bloc d’actualitat barrejat amb humor esportiu: • Parlen de Champions i del Real Madrid al Vox Arena (o Franco Arena), amb bromes sobre el sostre retràctil que “no saben obrir” • Cabot explica una anècdota familiar visitant la botiga del Bernabéu i prohibint gastar diners, fins que descobreix el seu fill amb una bossa del Madrid: 5,99 € destinats al club • Fan humor sobre: - Possibles productes del Madrid (xiulets d’àrbitre, mascota “Penaltín” o “Arbitrin”) - El favorarisme arbitral al Madrid 3.2. Món musical i nostàlgia Repasen morts recents al món del rock: • Líders d’Illegales i Extremoduro, amb referències a Rosendo i la seva “manera de vivir” i excés passat • Anècdota d’Escofet sobre un concert on Rosendo no es sabia les lletres i demanava les tornades al públic 3.3. Efemèrides amb el DeLorean Secció “DeLorean”: viatge en el temps a efemèrides culturals i musicals: • Cine: 47 anys de l’estrena de “Superman” (Christopher Reeve) - Reflexió sobre el seu impacte generacional i sobre nens que saltaven pensant que volarien • Música: - Naixement de Carlos Gardel, “rei del tango” - Naixement de Big Mama Thornton i escolta d’una actuació poderosa - Mort de Sam Cooke, amb el clàssic “Wonderful World” com a tancament, definint-lo com a “Música en majúscules” 3.4. Actualitat internacional absurda: Donald Trump i la tipografia Escofet porta una notícia insòlita de l’administració Trump: • El govern decideix abandonar la font Calibri en documents oficials i tornar a Times New Roman (mida 14) • Satires sobre: - “Departaments, comissions i universitats prestigioses” analitzant la tipografia - Possibles intencions de distracció política: mentre es parla de la font, es desmunten altres polítiques - Voluntat de borrar el llegat Biden, que havia triat Calibri per ser més llegible, especialment per persones amb discapacitats “Tothom parlant de la Times New Roman i, per darrere, te la claven.” 3.5. Dones més poderoses segons Forbes Comentari sobre el rànquing Forbes de les 100 dones més poderoses del món: • Conjuntament mouen 37 bilions de dòlars i influeixen en més de 1.000 milions de persones • Top destacat: - #1 Ursula von der Leyen (presidenta de la Comissió Europea) - #2 Christine Lagarde (Banc Central Europeu) - #3 Sanae Takaichi, nova primera ministra japonesa, descrita com la “Margaret Thatcher nipona” - #4 Giorgia Meloni, primera ministra italiana - #15 Ana Patricia Botín, primera espanyola del llistat - Altres: Taylor Swift (#21), Oprah Winfrey (#30), Beyoncé (#33) • Joc amb el concepte d’aptònim (nom que encaixa amb la professió), en el cas de Botín (bancària) 3.6. Avanç de continguts del migdia Escofet explica el contingut del butlletí “El Clònic”: • Entrevista a Zahara Moyano, actriu vilassarenca • Informació sobre la ruta de pessebres als comerços de Vilassar de Mar • Seguiment d’Alba Martínez, estudiant local de selectivitat perfecta i nous reconeixements del Departament d’Educació 4. Entrevista a Zahara Moyano: cinema independent i Premis Gaudí 4.1. Perfil de Zahara Moyano Zahara Moyano és: • Actriu vilassarenca-menorquina, vinculada a Vilassar Ràdio pel programa de cinema “Super Cinexin” • Actriu de teatre, sèries i cinema • Ara productora amb la seva empresa Moiano Films Viu un molt bon moment professional gràcies a: • La pel·lícula “El Padre de Todos Nosotros” • 16 candidatures als Premis Gaudí, inclosa la de millor interpretació revelació per a ella 4.2. Produir una pel·lícula “a pulmó” des de Menorca Zahara explica el procés llarg i complex de producció: • Guió de David de Sola, guionista català autor de “El Hoyo” (“L’Ollo”), èxit mundial a Netflix • Ella decideix que vol ser protagonista d’un projecte potent i assumeix el repte de produir el film ella mateixa des de Menorca Finançament i suports • Cerca de subvencions públiques: - Ajuts de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIP) - Govern Balear i Consell Insular de Menorca • Aporta també petit comerç local i PIMES menorquines: - Empreses de serveis (cotxes, allotjament, infraestructura) - Col·laboracions com Baleària, centres esportius, etc. • Pressupost aproximat: quasi mig milió d’euros, molt modest per a cinema però suficient per fer una pel·lícula digna Zahara remarca que ha estat un màster accelerat en producció: • Ha hagut de muntar productora, demanar ajuts, gestionar pressupost i contractes • Ha comptat amb el coproductor Serran Oreña (Vivir Rodando Produccions) per donar suport tècnic i logístic 4.3. Com arriba el guió i per què se n’enamora La connexió amb David de Sola neix a Menorca: • Li presenten perquè s’ha traslladat a viure a l’illa i busca xarxa creativa • Zahara li presenta actrius i professionals i hi neix una amistat • D’entrada interpreta una obra seva, “La neta del dictador”, a Barcelona • De Sola, impressionat per com actua, li proposa buscar un projecte junts En llegir el guió d’“El padre de todos nosotros”, Zahara se’n queda fascinada perquè: • És una història coral, no només una parella protagonista • Presenta moltes personalitats diferents, molt riques per a actors i actrius • Combina dilemes ideològics amb dinàmiques familiars universals 4.4. Argument: capitalisme vs comunisme i herències familiars La pel·lícula té dues capes principals: 1) Dilema polític i moral • Cinc germans es reuneixen en una casa d’estiueig a Sa Mesquida (Menorca) • El pare ha mort salvant una nena de morir ofegada, i s’ha gravat un vídeo de l’acte heroïc • La Coca-Cola vol comprar aquestes imatges per fer-ne un anunci d’un nou refresc, oferint mig milió d’euros • El conflicte: el pare era un comunista convençut. Vendre les imatges a una multinacional capitalista és una traïció als seus ideals o una oportunitat legítima? Aquest enfrontament simbolitza el xoc capitalisme vs comunisme, però des d’una perspectiva molt quotidiana i familiar. 2) Microcosmos familiar i herències La segona capa és antropològica i emocional: • La trobada familiar per decidir què fer es converteix en un examen de consciències: - Surten a la llum ferides d’infància - Resseniments entre germans - Influència de parelles i cunyaus en les decisions • Es mostra com una herència (en diners o en forma de vídeo valuós) pot trencar vincles que semblaven sòlids • Zahara insisteix que és una situació universal: - “A tot arreu hi ha famílies, morts, herències i diners per repartir” - Qualsevol espectador s’hi pot reconèixer Missatge de fons: fins i tot els vincles més forts poden tenir preu, i els diners posen a prova la condició humana. 4.5. Repartiment i personatge de Zahara Repartiment coral, amb noms potents: • Ingrid Rubio – germana gran, amb molta presència i dos Goya al seu currículum • Naira Lleó – filla de Candela Peña a la sèrie “Hierro”, jove actriu amb molt carisma; acaba de rodar “Trinidad” amb Paz Vega i Sofía Carla Gascon • Ramon Rados – actor madrileny habitual a series com “Amar en tiempos revueltos” • Quique Francesch – actor vinculat a cinema i teatre a les Illes • Zahara Moyano – interpreta Cristina, un personatge molt estimat per ella, amb molta profunditat Zahara destaca que els personatges no són plans: tenen “prismes, arestes, contradiccions” gràcies a l’escriptura de De Sola. 4.6. Candidatures als Premis Gaudí i la pressió de produir La pel·lícula rep 16 candidatures als Premis Gaudí, inclosa la de millor actriu revelació per a Zahara. Ella ho viu amb barreja de joia i cansament: • Confessa que quan va començar el projecte, el seu somni era ser candidata als Gaudí com a actriu • Però la càrrega de la producció (paperassa, justificacions, distribució, festivals, negociacions) li ha robat temps per gaudir de la notícia • La candidatura li dona la sensació que “ha valgut la pena tot el patiment de l’any” Zahara també parla obertament de la duresa de produir: • Estrès econòmic i psicològic • Haver de prendre decisions sòlides, dir sí i dir no, contra opinions d’altres membres de l’equip • Necessitat de sentir-se “mare de la pel·lícula”, vetllant pel millor per al projecte 4.7. Estrena i distribució Calendari d’estrena previst: • Menorca: - Estrena als cinemes Ocimax de Maó - Després, projecció a Ciutadella • Catalunya: - Estrena als cinemes Maldà (Barcelona), amb passi especial per equip i acadèmics - Voluntat de sortir a altres ciutats com Madrid, València i festivals iberoamericans La pel·lícula es presenta com a comèdia negra intel·ligent, de cinema independent, amb crítica social i fort arrelament a Menorca i Catalunya. 4.8. Vocació artística des de petita Zahara tanca explicant el seu origen vocacional: • De petita ja feia “noticiaris” davant del mirall amb un bolígraf embolicat amb paper d’alumini • El punt d’inflexió: veure Whoopi Goldberg a “El color púrpura”, que la fa pensar “jo vull poder fer això” Acaba aprofitant l’altaveu de Vilassar Ràdio per demanar als acadèmics dels Gaudí que la votin, recordant que és “una vilassarenca candidata a interpretació revelació”. 5. Notícies de les 11: solidaritat local, política penal i economia 5.1. Activitats locals per la Marató de 3CAT (càncer) La informació local se centra en les iniciatives de Vilassar de Mar a favor de La Marató de 3CAT (TV3) dedicada al càncer: • Divendres – Ludoteca i Biblioteca Infantil Tucutuc + associació Daimia i Leños de Vilassar: - Fira solidària i xocolatada a la pista del Barato - Venda de xocolata calenta, pa de pessic i guarniments de Nadal - Petit concert de Nadal dels infants del Tucutuc • Diumenge – Associacions de famílies d’alumnes (Vaixell-Burriac, Pla de la Vallà, Pérez Sala, Alocs) + Associació de Festes de l’Alberal de l’Ocata: - Festa solidària a l’Alberal de Lucata (de 10 a 14 h) - Venda de joguines, roba, articles de segona mà i tòmbola - Participació dels Estrèpits i de l’Associació Pobillatge de Vilassar de Mar • Diumenge – Formació política Junts: - Vermut solidari a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar (12:30–14 h) - Música amb DJ Uri Orante i el grup de percussió La Berner - Sorteig de productes i àpats donats per més de 20 comerços locals - Patrocini de Conserves Dani i presència d’Oncolliga Eix central: el teixit associatiu i comercial de Vilassar de Mar es mobilitza a favor de la recerca oncològica. 5.2. Reforma penal contra la multireincidència Des de Madrid: • La Comissió de Justícia del Congrés aprova la proposició de llei per combatre la multireincidència en delictes patrimonials • Suports: Junts, PP, PSOE; en contra: Sumar, Bildu, Podem; abstenció: ERC • Punts clau de la reforma: - El robatori d’un mòbil passarà a tenir entitat pròpia al Codi Penal, amb penes de 1 a 3 anys de presó - Possibilitat d’enviar a presó lladres multireincidents amb tres condemnes fermes, encara que el valor sostret no superi els 400 € - Els ajuntaments podran personar-se com a acusació en judicis contra lladres multireincidents • Objectiu: frenar un volum alt de furts recurrents, sobretot a Barcelona i àrea metropolitana (2.941 furts el 2024, molts comesos per multireincidents) 5.3. Ajuts al vehicle elèctric Sobre el Pla MOVES 3 de subvencions per a cotxe elèctric: • El ministre d’Indústria, Jordi Hereu, assegura que els més de 900 compradors catalans que havien quedat fora per canvis normatius rebran finalment la subvenció • Es garanteix pressupost per a sol·licituds tramitades fins al 31 de desembre • Missatge de confiança als consumidors perquè comprin vehicles electrificats “amb tranquil·litat” 5.4. Mago Pop i retorn de “Mar i Cel” Notícia cultural: • El Mago Pop (Antonio Díaz) anuncia una gira mundial en estadis amb un nou espectacle dissenyat per grans recintes • La gira començarà al Santiago Bernabéu i s’acabarà al Camp Nou • Paral·lelament, compra els drets de “Mar i Cel” a Dagoll Dagom, amb la condició de reproduir exactament el muntatge original al Teatre Victòria (veles inflables incloses) Això connecta amb les bromes prèvies d’Escofet sobre el “barco del Bozzo” i el futur del musical. 6. Punt de trobada: generació X vs millennials (modes i jocs) 6.1. Format de la secció Secció “Punt de trobada” amb Elisenda Ribó i Jordi Cova: • Objectiu: comparar experiències generacionals (Generació X vs millennials) • Tema del dia: modes, jocs i objectes icònics de cada època 6.2. Jocs i joguines Generació X (Elisenda) • Canicas/bales: joc de pati amb forat (“guà”), vocabulari propi (tutel, matute, retute) - Apostaven bales i el guanyador se les quedava • Cromos i àlbums (futbol i altres col·leccions) • Blandi Blup: precursor de l’actual slime, una massa verda enganxosa • Joguines enganxifoses que s’enganxaven a la paret (mans, ninots que llisquen) • Game Boy i consoles primerenques: Donkey Kong, Mario Bros, Tetris • Ordinadors Commodore 64 i jocs com Street Fighter, amb la lluitadora Chun-Li (que anomenen Txulli) • Playmobil (els clics) i Lego (castells, cavallers, estructures) Millennials (Jordi) • Tamagotchi: primer animal digital, necessitat de cuidar-lo i evitar que “es mori” - Més tard evoluciona al Pou als mòbils • Consoles portàtils tipus Nintendo DS, amb jocs de Pingüins de Madagascar, Shin-chan, etc. • Fenòmens actuals: - Slime com a objecte relaxant, vinculat a vídeos ASMR - Ninots Labubu i Sonny Angels, penjats a motxilles o mòbils - Funko Pops, que Jordi troba horribles però molt col·leccionats Paral·lel: tot torna, però adaptat a les tecnologies i modes de cada generació. 6.3. Tecnologia i fotografia • Generació X: - Càmeres analògiques amb carrets de 24 o 36 fotos - Ritual de portar el carret a revelar, esperar i mirar les fotos a la botiga - Àlbums físics i emoció de redescobrir els records • Millennials i posteriors: - Foten moltes fotos amb el mòbil que sovint ni revisen - Pèrdua del ritual i del valor unitari de la fotografia 6.4. Llenguatge generacional Comparen argot juvenil de diferents èpoques: • Expressions antigues: xachipiruli, guateque, tranqui tronco, me lo aspiro vampiro, guai del Paraguai • Argot actual: - Funar: cancel·lar algú a xarxes - Servir cony: fer alguna cosa molt bé o impressionant - Bro: apel·latiu constant entre nois - Tot chill: tot bé, tot guapo Reflexió implícita: cada generació crea la seva identitat lingüística, sovint jutjant la de l’anterior com a estranya. 6.5. Revistes, moda i cultura pop • Superpop: revista icònica adolescent dels 80-90 - Testos (“Me quiere o no me quiere”), horòscops, pòsters i enganxines per carpetes - Pòsters de cantants, actors, pel·lícules com “Dirty Dancing” • Botiga El Camello a Barcelona: lloc de peregrinatge per comprar Martens, texans i roba alternativa • Reaparició cíclica de modes: Martens, pantalons de campana, sneakers, etc. Missatge de tancament: més enllà dels objectes, el que perdura és la necessitat de jugar, construir identitat i sentir-se part d’una tribu. 7. Tertúlia jove: salut i adolescents 7.1. Format i protagonistes Secció “Tertúlia jove”: • Participants: quatre alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot (Cate, Maia, Alba, Keila) • Tema escollit per elles: salut en adolescents - Alimentació - Fumar i vapers - Alcohol - Hàbits i xarxes socials 7.2. Alimentació i esport Les noies reconeixen la importància de menjar bé i fer esport, però amb matisos: • Una juga a bàsquet a la Penya, cosa que implica cuidar l’alimentació (poca xutxa, però xocolata sí) • Una altra havia fet gimnàstica rítmica, però ho ha deixat • Keila fa ball (hip-hop i commercial – estils propers als balls de TikTok) • Dificultats amb les verdures (queixes a casa) i convivència amb un pare pastisser La teoria la tenen clara (alimentació saludable, esport), però la pràctica és irregular i condicionada pels gustos i la mandra. 7.3. Vapers i tabac Cabot aporta dades d’una enquesta estatal sobre drogues: el 55% dels joves de 14-18 anys ha vapejat alguna vegada. Respostes de les noies (amb la típica dramatúrgia radiofònica de “són les amigues, no pas nosaltres”): • Nega inicialment haver provat el tabac tradicional • Acaben admetent que sí han provat vapers alguna vegada • Diuen que no ho fan diàriament • Parlen del gust agradable i olors dolces com a factor d’atracció Debat sobre si el vaper és millor o pitjor que el tabac: • Algunes pensen que és “millor” perquè fa bona olor i sembla menys agressiu • Keila argumenta que és pitjor: el tabac posa els pulmons negres, però el vaper “te’ls enxarca” (els omple de líquid), i és molt més addictiu pel sabor Sobre la compra: • Identifiquen els “paquis” (botigues regentades per persones d’origen pakistanès) i cadenes com Primor com a punts on es venen vapers • Assenyalen que no sempre demanen DNI, tot i que serien menors A casa: • Algunes expliquen a les mares que han “donat una calada” a un vaper; la resposta sol ser “controla, fes-ho amb compte” 7.4. Alcohol i botellots Sobre l’alcohol: • Accepten haver-lo provat • Parlen de botellots (tot i que formalment diuen que no hi van, sinó que acompanyen les amigues) • Exemples concrets: - Festa final d’estiu a Vilassar de Mar: gent molt perjudicada, una amiga “fatal” (sense arribar a hospital) - Casos de gent que comença a beure des de 12-13 anys (1r d’ESO) Veuen amb preocupació l’inici tan precoç del consum d’alcohol i tabac/vapers entre nois de l’institut. 7.5. Xarxes socials i salut mental S’hi incorpora un estudi de la UPF i UOC sobre impacte de les xarxes en la salut dels joves: Son i addicció • Totes coincideixen que les xarxes roben hores de son: - Es queden mirant TikTok al llit “perquè enganxa” - Són conscients que és addictiu Pressió estètica i rols de gènere • L’estudi indica que les noies pateixen més pressió per continguts de bellesa i moda • Elles, però, no perceben tant una pressió directa d’haver de “ensenyar el bé que estan” o d’imitar cossos concrets • Sí que reconeixen que: - Parlen molt de vida d’altres persones i drames a xarxes - Els nois i les noies tenen “para ti” (feed de TikTok) molt diferents • Elles: maquillatge, get ready with me, històries personals • Ells: futbol, cotxes 7.6. XatGPT i “Humaniza” a l’institut Moment molt revelador sobre ús d’IA a Secundària: • Admeten que fan servir ChatGPT per fer treballs de socials, etc. • Quan sospiten que el/la professor/a passarà el text per un detector d’IA, el passen abans per una eina anomenada “Humaniza” per fer-lo semblar escrit per una persona • La decisió de fer-ho o no depèn de cada professor (si creuen que revisarà o no) Apareix clarament una “cursa d’armaments” digital: professors amb detectors d’IA, alumnes amb “deshumanitzadors”/re-humanitzadors. 7.7. Notes, estudis i càstigs Cap al final, Cabot els pregunta per les notes del primer trimestre: • Totes admeten tenir entre 3 i 5 assignatures suspeses, excepte la Cate (1-2) • Llista típica de dificultats: Matemàtiques, Castellà, Física i Química, Valors • Malgrat això, es defineixen com a bones estudiants amb dificultats per aplicar-se • Preveuen càstigs a casa (sense sortir, menys autonomia) si no remunten L’espai mostra una gran honestedat i permet entendre de primera mà hàbits, pressions i contradiccions de l’adolescència actual. 8. Segona franja informativa: memòria, justícia i comerç cultural 8.1. Presentació de “Llibre negre contra Catalunya” a Vilassar de Mar Informació local: • L’Assemblea Nacional Catalana de Vilassar de Mar organitza la presentació del llibre “Llibre negre contra Catalunya”, actualitzat per Quim Torra (expresident de la Generalitat) • Lloc: Sala Maria Roser Carrau • El llibre és una actualització del clàssic de Josep Maria Ainaud de Lasarte, incorporant fets repressius i conflictes polítics de 1994 a 2025 8.2. Pesta porcina africana i gestió de fauna Des de la conselleria d’Agricultura: • Casos positius de pesta porcina africana: estabilitzats • Cap infecció detectada a les 55 granges properes al focus inicial • El conseller Òscar Ordeig anuncia la creació de la Taula del Senglar de Catalunya: - Objectiu: coordinar captures i controlar la sobrepoblació de senglars - Finalitat: reduir-ne un 50% a nivell de país 8.3. Memòria democràtica i espoli franquista a Caldes de Montbui • L’Ajuntament de Caldes de Montbui reclama a l’Estat la devolució de 48.000 € espoliats pel franquisme • Corresponen a 70.000 pessetes que el règim va confiscar el 1939 de: - Menjador Popular Infantil - Sindicat Agrícola i Caixa Rural • Ara es reclama la restitució en el marc de la Llei de Memòria Democràtica (2022) 8.4. Nova vida per a la Llibreria Sant Jordi (Barcelona) Crònica cultural sobre la Llibreria Sant Jordi, al carrer Ferran: • Risc de tancament per mort de l’antic propietari Josep Morales i lloguers molt alts en zona gentrificada • Forta reacció ciutadana: cues per comprar llibres, protestes per evitar-ne la desaparició • Nou propietari: Rafa Serra (agència Temps d’Oci), que adquireix el local • Reconversió en espai cultural polivalent: - Llibreria especialitzada en art i fotografia - Espai per esdeveniments culturals i degustacions gastronòmiques Es reivindica la llibreria com un dels últims comerços històrics d’un carrer cada cop més ple de souvenirs. 9. Secció de teatre amb Joana Hernández 9.1. Agenda teatral Joana Hernández fa un repàs exhaustiu de la cartellera teatral de Barcelona: Alguns títols destacats: • Biblioteca de Catalunya: “Natale in casa Cupiello” • Versus Teatre: “La torradora” • Teatre Borràs: “Pel davant i pel darrere” • Teatre Tívoli: “El fantasma de l’òpera” – gran musical amb orquestra en directe • TNC: - Sala Gran: “La corona d’espines” de Sagarra - Sala Tallers: programa especial per a infants amb més de 50 espectacles • Teatre Goya: “La trena” (últims dies) • Poliorama: “Glorius” (comèdia musical sobre una cantant desafinada, basada en fets reals) • Teatre Romea: “L’amor venia en taxis” de La Cubana • Teatre Condal: “Germans de sang” (musical en prèvies) • Teatre Victòria: nou espectacle del Mago Pop • Sala Beckett: musicals de Sondheim • Teatre Coliseum: “El trencanous” pel Ballet de Kiev • Teatre Gaudí: “Els malvats” (últims dies) • La Villarroel: “La mà” (última setmana) • Teatre Lliure (Montjuïc): - Sala gran: “La misèria ens farà feliços” - Espai Lliure: “Manifest Manjone” 9.2. Cap Butaca Buida 2026 Anunci de la 3a edició de “Cap Butaca Buida”: • Data: 21 de març de 2026 • Iniciativa per omplir teatres a preus populars arreu de Catalunya, País Valencià i Illes Balears • Més teatres adherits respecte a edicions anteriors 9.3. Entrevista a Andrea Sánchez: “Manifest Manjone” Andrea Sánchez, actriu vilassarenca, explica el projecte “Manifest Manjone”: El projecte “Nou lliure” • Forma part del viver de nous talents entre Institut del Teatre i Teatre Lliure • Cada any: - Es fa un càsting entre graduats recents - Es trien 8 actors, 2 ajudants i direcció - Es crea un muntatge per l’Espai Lliure Procés de creació • Direcció de Carol López • És teatre de creació col·lectiva: - La directora proposa situacions i personatges - Els actors improvisen i generen material - El text definitiu s’escriu a partir d’aquestes improvisacions Això fa que els intèrprets se sentin molt seus els personatges i el resultat. Experiència per als joves actors Andrea descriu: • L’emoció de trepitjar el Teatre Lliure després d’anys veient-lo des de l’altra banda del carrer (des de l’Institut del Teatre) • La sensació de formar part d’una comunitat de l’Institut, que es converteix gairebé en una família • La importància de donar oportunitats a cares noves, més preparades que mai (idiomes, dansa, música, arts marcials…) Gira i descentralització Després de la temporada a Montjuïc: • Farà gira amb el programa “Reverberacions”, portant l’espectacle a ciutats com Premià, Vic, Vilanova, etc. • Objectiu: descentralitzar la cultura, que no tot passi a Barcelona Andrea convida el públic de Vilassar de Mar a aprofitar que l’Espai Lliure “és a un salt de tren” i a veure’ls durant el mes que hi són en cartell. 10. Arnau Adell i els Estrèpits: la batucada entra a la presó 10.1. Context: projecte “Alternativa Solidària” a Quatre Camins Arnau Adell, cap de colla dels Estrèpits, explica el projecte conjunt amb la fundació Alternativa Solidària al centre penitenciari de Quatre Camins (Roca del Vallès): • Gener de 2025: els Estrèpits fan una primera batucada al pati del mòdul 2 (llarga estada) • Durant l’any, Alternativa Solidària organitza 12 mesos d’activitats per a interns: - Esport (futbol, tennis taula amb el Club de Tenis Taula de la Cooperativa L’Obrera de Vilassar de Mar) - Màgia, monòlegs, animació diversa • Desembre: última activitat triada directament per una comissió d’usuaris del mòdul 2 - Voten quina actuació els ha agradat més durant l’any - Trien, per unanimitat, que tornin els Estrèpits Reconeixement emocional molt fort per a la colla: la seva batucada ha estat l’activitat més valuosa per a la població reclusa. 10.2. Primera experiència a la presó Arnau descriu amb detall el procés d’entrada: • Controls estrictes: - Llista prèvia de tot el material que entraran (toms, baquetes, corretges) - Revisió de cada baqueta i instrument - Deixar mòbils, joies, DNIs i objectes personals a taquilles externes • Recorregut per l’interior: - Diverses portes successives que s’obren i tanquen amb sorolls metàl·lics contundents, molt impactants - Passar per zones comunes, cuina, passadissos - Sensació de “estar vivint una pel·lícula de presons” Al pati del mòdul 2: • Es troben els interns envoltant-los, molt a prop, amb mínima separació física • Instruccions prèvies de mantenir una distància de seguretat de 2 metres, que la realitat acaba desdibuixant 10.3. La força del contacte i la música Després de l’actuació (uns 15 minuts intensos): • Diversos interns s’acosten per tocar els tambors • Malgrat la vigilància de funcionaris, els Estrèpits deixen baquetes a alguns interns perquè toquin • Es crea un cercle amb músics i interns tocant alhora, cridant i rient durant uns segons Moment clau: Un intern s’acosta a una companya d’Arnau i li diu que aquell ha estat el dia més feliç des que és a la presó. Arnau ho relata com el moment més emocionant, que justifica tot l’esforç i dóna sentit a la seva feina: “Per nosaltres és una actuació més; per a algú allà dins pot ser el dia més feliç de l’any.” 10.4. El retorn: segona actuació Divendres (l’endemà de l’emissió) els Estrèpits tornen a Quatre Camins: • Actuació de 15 minuts aproximats al pati, amb blocs de cançons i coreografies preparades • Formació de 17 músics més acompanyants • Barreja de nervis i expectació: - Per molts serà la segona vegada; per alguns, la primera - La rutina de la presó continua imposant respecte i adrenalina Arnau descriu el 2026 com un any de consolidació interna: • No incorporaran nous membres al grup gran per primera vegada en 10 anys • Objectiu: millorar qualitat musical i d’ambient de grup • Paral·lelament, continuen alimentant la pedrera “Estrepetits” a escoles de Vilassar (Vaixell-Burriac, Pla de la Vallà, Pérez Sala), amb llistes d’espera 11. Cloenda del programa Jaume Cabot tanca el magazín matinal: • Recorda la graella de programació informativa amb el Butlletí informatiu de Vilassar Ràdio (1h, 3h, 5h i 7h de la tarda) • Esmenta que aquesta és l’edició 2266 de Parlant de tot • Reitera els canals per recuperar el Podcast a la carta: - vilassaradio.cat/a-la-carta - vilassaradio.cat/parlant-de-tot • S’acomiada amb el seu lema: “No és que us ho demani, és que us ho mano: sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços.” El programa es clou amb Xarango – “Quan tot s’enlaira”, reforçant el to optimista i comunitari. 12. Idees principals de l’episodi Informació local forta • Vilassar de Mar apareix constantment: entitats, escoles, comerç, activitats solidàries, cultura i jovent • La ràdio es reivindica com a altaveu del dia a dia del municipi, no només en festes grans Veu del jovent i realitat crua • La Tertúlia jove dona veu directa a adolescents que parlen sense filtres de: - Vapers i alcohol - Xarxes addictives - Ús d’IA per fer deures - Suspensos i relació amb l’estudi Cultura i creativitat emergent • Dues entrevistes clau: - Zahara Moyano (cinema independent, producció des de Menorca, Premis Gaudí) - Andrea Sánchez (teatre emergent al Lliure) • S’evidencia la qualitat de les noves generacions artístiques catalanes i el pes de les dones en aquests projectes Compromís social i comunitari • Activitats per la Marató de 3CAT i iniciatives solidàries de comerços i escoles • Projecte dels Estrèpits a la presó, mostrant el poder de la cultura per dignificar i humanitzar Humor i memòria generacional • Seccions com la d’Escofet (DeLorean, notícies absurdes) i el Punt de trobada aporten humor, nostàlgia i reflexió sobre com han canviat les maneres de jugar, comunicar-se i viure les modes En conjunt, l’episodi és un bon retrat de ràdio local viva: arrelada al territori, oberta al món, atenta al jovent i profundament connectada amb la cultura i la cohesió social.