Parlant de tot
Parlant de tot
Programa

Parlant de tot

Magazín matinal de Vilassar Ràdio, un programa de referència que arriba a la seva 19a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, ofereix cada dia una mirada a l'actualitat local, comarcal i general, amb entrevistes a protagonistes de tots els àmbits que aporten informació, experiències i nous punts de vista. El programa compta amb una quarantena de col·laboradors i col·laboradores que tracten temes tan diversos com l'esport, el teatre, el cinema, els llibres, l'economia, la cuina, la salut, el consum, el benestar femení, el tarot o les tertúlies intergeneracionals entre avis i joves, entre molts altres. Tres hores de ràdio en directe, de dilluns a divendres, de 10 a 13 h, amb informació, entreteniment, proximitat i molt bon ritme.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 13:00 ·1049 episodis
RSS

episodis

121-132 de 1048
  • 2h 54min

    #929 - Actualitat, meteorologia, llenguatge adolescent i cultura a Vilassar de Mar

    Previsió de temporal i actualitat local L'episodi d'avui de Parlant de tot a Vilassar Ràdio arrenca amb una advertència meteorològica important. Joaquim Serra, del servei Meteomar del Maresme, detalla l'arribada d'una llevantada per al cap de setmana, que podria ser el primer gran temporal del 2026, amb pluges de més de 150 litres i onades de 4 metres. En l'àmbit informatiu, Joan Escofet repassa l'actualitat, destacant: • La derrota històrica del Real Madrid contra l'Albacete a la Copa. • La instal·lació de la creu a la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família. • El bon moment de la Unió Esportiva Vilassar després de guanyar el Lleida. Compromís social i patrimoni Es presenta la cinquena edició de l'Encesa de Torres de la Mediterrània pels Drets Humans, que tindrà lloc el 31 de gener a la Torre d'en Nadal. Carles Malfeito (Gobi) i Edith Castells (Mirades) expliquen que l'acte, coordinat per l'Institut Ramon Montaner, vol sensibilitzar sobre les víctimes al mar i reivindicar el patrimoni històric. "És un acte per resignificar les torres de guaita: abans servien per vigilar l'enemic, ara per acollir i donar esperança." Punt de trobada: El xoc generacional La secció intergeneracional amb Jordi Coba i Elisenda Ribó explora les modes i els jocs del passat (caniques, Walkman, Tamagotchi) en contrast amb l'era digital. Posteriorment, a la Tertúlia Jove, alumnes de l'Institut Vilatzara analitzen el seu propi llenguatge: • L'ús constant de conceptes com lit (literal), bro, tio o lol. • Expressions noves com ella jura o ok mañana per expressar desinterès o incredulitat. • El paper de TikTok com a principal motor de creació de nous termes. Gastronomia: El dia de la croqueta El xef vilassarenc Albert Ortiz (restaurant Can Bosch) cuina en directe per celebrar el Dia Internacional de la Croqueta. A més de donar la recepta base, proposa una creació d'autor en homenatge al Celler de Can Roca: una croqueta de foie gras amb pètals de rosa i litxis. Cultura: Les Divines a l'Ateneu L'entrevista final és amb Irene Ruiz, de la companyia Divines, que presenta l'espectacle American Pie. Aquest diumenge serà la primera funció professional al remodelat L'Ateneu Vilassarenc, una festa de soul i rock que reivindica el paper de la dona en la música dels anys 60 i 70.

  • 2h 53min

    #928 - Actualitat, finances i els Tres Toms a Vilassar Ràdio

    Resum de l'episodi Aquesta edició del magazín Parlant de tot a Vilassar Ràdio, conduïda per Jaume Cabot, ofereix una mirada completa a l'actualitat de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Durant les tres hores de programa, s'han tractat temes que van des de la meteorologia i la cultura tradicional fins a l'economia domèstica i l'esoterisme. Cultura i Tradicions Locals L'eix central de l'episodi ha estat la celebració dels Tres Toms: • Pere Lloret, gerent de la Cooperativa Agrícola, ha explicat els detalls de la festa que tindrà lloc el 24 de gener. • S'ha destacat la dificultat actual per trobar abanderats i el manteniment de carruatges històrics. • La Lara Txarau ha promocionat els panellets de Sant Antoni i els productes de temporada com la carxofa. Actualitat i Societat Al segment d'informatius s'han discutit temes d'impacte: • Les denúncies per abusos contra Julio Iglesias. • Un estudi curiós sobre la música més sol·licitada en els funerals a Catalunya (destacant l'Ave Maria i Nino Bravo). • La situació dels terrenys del Corte Inglés a Mataró. Benestar i Entreteniment L'apartat d'entreteniment ha comptat amb col·laboracions veteranes: • Paquita Bruixa ha interpretat somnis relacionats amb cucs i ha ofert l'horòscop setmanal. • Irene Ruiz de la companyia Divines ha presentat l'espectacle American Pie, que s'estrenarà a L'Ateneu. Finances Domèstiques A la secció S’ha acabat el bròquil, s'ha abordat la gestió dels diners: • L'assessora Yasmina Serrat ha donat consells per sobrepassar la cuesta de enero. • S'ha emfatitzat la importància de l'estalvi com una despesa fixa prioritària. "L'estalvi ha de ser un objectiu personal igual o més important que qualsevol despesa variable."

  • 2h 53min

    #927 - Actualitat de VdM, Drets Humans i Gala dels Globus d'Or

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa Parlant de tot, s'ha repassat l'actualitat de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme, combinant entrevistes socials, tertúlies de gent gran i l'anàlisi de la cultura i la moda. Drets Humans i Patrimoni S'ha destacat l'acte de l'Encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans, previst per al 31 de gener a la Torre Nadal. Els representants de les entitats impulsores han explicat els punts clau: • Sensibilització: L'objectiu és denunciar la situació de les persones que busquen refugi al mar. • Patrimoni: Es reivindiquen les torres de guaita com a punts d'acollida cultural. • Suport institucional: S'ha remarcat que el ple municipal de l'Ajuntament de Vilassar de Mar va aprovar una moció de suport per unanimitat. Món de la Moda i Autoestima La secció de la Isabel Caparrós ha comptat amb la col·laboració de la coach Marta Badia per parlar de la primera impressió: • El 93% de la comunicació és no verbal (aparença i llenguatge corporal). • L'ús de l'americana transmet seguretat en entorns professionals. • L'estil personal ha de ser coherent amb l'estat intern i l'autoestima. Gala dels Globus d'Or El crític Xem a la Saga ha analitzat els premis lliurats la nit anterior: • La pel·lícula Una batalla trasllada ha estat una de les grans guanyadores. • Timothy Chalamet ha sorprès guanyant el premi a millor actor davant de Leonardo DiCaprio. • S'ha lamentat que premis com la millor banda sonora es lliuressin durant les pauses publicitàries. "No hi ha una segona oportunitat per causar una bona primera impressió." Tertúlia i Vida Local La tertúlia de gent gran ha girat al voltant de les passades festes de Nadal i els desitjos per al 2026, on s'ha posat èmfasi en la salut, la pau i els valors humans davant la situació política global.

  • 2h 53min

    #926 - Actualitat, Economia i Salut Mental a Vilassar Ràdio

    Balanç de l'Actualitat i Geopolítica El programa Parlant de tot de Vilassar Ràdio arrenca amb un repàs de l'actualitat post-nadalenca i l'anàlisi de la Supercopa d'Espanya celebrada a l'Aràbia Saudita. Es discuteix l'impacte d'aquest títol i el futur de la competició fora de l'estat. La Unió Europea i el Comerç Global S'entrevista a Joan Pere Plaza, professor de la UPF, sobre la complexitat de la política comercial europea. Es destaquen els següents punts: • La dificultat del ciutadà per entendre les decisions preses a Brussel·les. • L'acord Mercosur i la seva afectació directa a la pagesia catalana. • La transició cap a un sistema de bilateralisme front a les tensions entre els Estats Units i la Xina. Economia per a Joves: Per dos duros Els col·laboradors Martí Brutau i Adam Baus analitzen les millors inversions del 2025 utilitzant una escala de risc basada en jugadors del Barça: • Risc Baix: Comptes d'estalvi amb rendibilitats al voltant del 2%. • Risc Moderat (Fons Indexats): Sorpresa amb el creixement de l'IBEX 35 (50,27%) i l'economia de Corea del Sud (75,63%). • Risc Alt (Metalls): Increment espectacular del platí (147%) i la plata (130%). • Risc Extrem: Criptomonedes com ZCash amb un augment del 832%. Cultura i Societat a Vilassar de Mar Teatre a l'Ateneu Vilassanès La companyia Divines presenta l'espectacle American Pie al remodelat Teatre Ateneu. L’obra és un homenatge a la música dels anys 60 i 70 amb una forta reivindicació de l'empoderament femení. Salut Mental: Una Prioritat Social Entrevista al Dr. Miquel Aguilar, neuròleg amb 52 anys d'experiència, que participarà en una xerrada a la Biblioteca Municipal. Punts clau: • La importància de la prevenció des de la infància i l'entorn familiar. • El trencament de l'estigma social en els joves i la gent gran. • La diferenciació entre l'envelliment normal i els processos estructurals com l'Alzheimer. Història del Cinema: La Caça de Bruixes Martí Sanz tanca l'episodi explicant el període del Macartisme a Hollywood, la persecució de guionistes i directors acusats de comunisme i el sistema de llistes negres que va marcar la indústria americana durant la Guerra Freda.

  • 2h 53min

    #925 - Actualitat de Vilassar, Salut Mental i l'Aula d'Extensió

    Resum de l'episodi del 'Parlant de tot' En aquesta edició del Magazín de Vilassar Ràdio, Jaume Cabot repassa l'actualitat local i comarcal del Maresme, amb especial èmfasi en la salut i la cultura. El programa inclou la previsió meteorològica, les efemèrides musicals de la mà de Joan Escofet i diverses entrevistes sobre projectes locals i serveis al consumidor. Actualitat Local i Cultura • L'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar ha presentat el programa del seu segon trimestre per al 2026. Entre les conferències destacades es troben temes sobre la Unió Europea, la colonització de l'espai i el món de Donald Trump. • S'ha recordat la figura de Salvador Escrivà, cofundador de La Salseta del Poble Sec, que ha mort recentment. Es destaca el seu impacte en les festes majors de la vila i de tota Catalunya. • Es commemora el centenari de la mort de Gaudí amb sortides culturals a Reus organitzades per les entitats locals. Benestar i Salut Mental • L'espai Fem Salut s'ha centrat en la conferència sobre salut mental en joves i gent gran a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín. El neuròleg Miquel Aguilar subratlla que: "És un luxe parlar de la salut mental obertament; l'estigma encara existeix, però la societat està començant a comprendre que és tan important com la salut física." • Es discuteix la importància de la prevenció des de la gestió emocional i la interacció social per evitar l'aïllament dels joves derivat de l'ús excessiu de pantalles. Consum i Drets de la Ciutadania • L'OMIC (Oficina Municipal d'Informació al Consumidor), amb l'Oriol Contreras, ha analitzat la nova Llei d'Atenció al Client i el problema endèmic del cablejat de telefonia a les façanes del Carrer de Sant Joan i altres zones del nucli antic. • Es planteja la dificultat dels ens locals pel que fa al soterrament de cables i l'abús de les grans operadores en l'espai públic.

  • 2h 53min

    #924 - Resum 2025 i actualitat a Vilassar Ràdio: De la política local al retorn a les aules

    Resum de l'episodi L'episodi de Parlant de tot a Vilassar Ràdio se centra en el balanç de l'actualitat local i general el gener del 2026. Es destaca el retorn a les aules després de les festes de Nadal i es fa una anàlisi exhaustiva de la realitat de Vilassar de Mar durant l'any anterior, incloent-hi fites polítiques i socials històriques. Actualitat i Meteorologia • S'inicia el programa amb la crònica del retorn escolar i la previsió del temps al Maresme, marcada per fortes ràfegues de vent i una estabilitat seca. • Es presenten notícies sobre les protestes de la pagesia contra l'acord del Mercosur. Consum i Drets de la Ciutadania L'espai de l'OMIC (Oficina Municipal d'Informació al Consumidor) tracta temes crítics: • La nova llei d'atenció al client, que busca reduir els temps d'espera telefònica a menys de 3 minuts. • El problema del cablejat de telefonia a les façanes, denunciant la falta de soterrament i l'impacte estètic i legal en els edificis del municipi. Cultura i Societat • Punt de trobada: Una secció intergeneracional que analitza la història de la televisió, des del naixement de TV3 fins a l'auge de les plataformes digitals i la tele-realitat dels anys 90. • Tertúlia Jove: Alumnes del Pere Ribot i Instituts de la zona debaten sobre el consumisme nadalenc i el llenguatge adolescent actual (cringe, literal, en plan). Memòria Històrica: Especial 2025 El programa estrena un Butlletí de Notícies especial tipus documental que repassa l'any 2025: • La primera moció de censura a la història de la vila, que va portar Helena López Luján a l'alcaldia. • La mort del regidor Adrià Saborit i la desintegració del grup municipal del PSC a la localitat. • Èxits esportius de la UE Vilassar i figures locals en natació i patinatge. • La reinauguració de l'Ateneu Vilassanès i la commemoració del 25è aniversari de l'assassinat d'Ernest Lluc. "El 2025 serà recordat per la primera moció de censura en 241 anys d'història de Vilassar de Mar."

  • 2h 52min

    #923 - Tornada de vacances: Fred, Meteorologia i Cultura local

    Inici de l'any 2026 i Actualitat Local El primer programa de l'any a Vilassar Ràdio arrenca amb una anàlisi de la intensa fredorada que afecta el Maresme. S'han registrat temperatures de fins a 0 graus a la costa i sensacions tèrmiques de 4 sota zero, un escenari que, malgrat la cruesa, es considera la normalitat climàtica per a un mes de gener. Espai Informatiu "Poc ens passa" En la secció d'actualitat, es discuteixen diversos temes internacionals i curiositats: • El tancament de la històrica cadena musical MTV després de 45 anys d'emissió. • L'anècdota de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) piulant rutes d'autobús per a un partit de la Supercopa que es jugava a l'Aràbia Saudita. • L'estadística sobre els monarques que més han treballat el 2025, amb Felip VI al capdavant de la llista. Entrevista amb l'Excel·lència Professional La doctora Isabel Moreno, metgessa de família del CAP Doctor Marriera, explica la seva experiència després de rebre el premi a la trajectòria professional atorgat pel Col·legi de Metges: • Destaca la importància de la longitudinalitat en la medicina de família (el seguiment del pacient durant tota la vida). • Reflexiona sobre el seu voluntariat a l'hospital de Can Ruti durant els pitjors moments de la pandèmia de COVID-19. • Comparteix la seva vessant personal, l'amor per la muntanya i el seu grup de caminades que prepara el trajecte de Mataró a Montserrat. Entreteniment i Cultura Secció de Creixement i Esoterisme Paquita Bruixa torna amb les seves consultes habituals: • Herbolari: Ús de la saragatona per combatre el colesterol i l'estrenyiment. • Interpretació de somnis: El significat de somniar amb gossos parint com a símbol de prosperitat econòmica. • Ritual: Un procediment especial amb 12 monedes i espelmes per al dia 13 de gener per atreure la bona sort. Recomanacions de la Biblioteca Ernest Lluch La Laura Franco presenta tres títols destacats del gènere manga: 1. Crimson: Una obra de l'autora catalana Eva Viedma sobre màgia prohibida i dracs. 2. Atelier of Witch Hat: Una història sobre l'aprenentatge del món màgic amb una estètica molt detallada. 3. Frieren: Un relat que reflexiona sobre el pas del temps i la pèrdua des de la perspectiva d'una elfa. Cinema de Guerrilla i Producte de Proximitat Monos de Fèria Entrevista a Ivan Valentín, director mataroní que ha creat una sèrie amb pressupost zero. Explica com va aconseguir rodar escenes d'acció a la fira de Mataró (incloent-hi el tren de la bruixa) basant-se únicament en la col·laboració de professionals i amics, guanyant el premi Oriana per la seva qualitat. Agrícola Vilassà La Lara Txarau inaugura la temporada de calçots de proximitat, cultivats a pocs metres de la botiga. Ofereix consells per a una bona calçotada, des de la tria del serment per a la brasa fins a la salsa romesco artesana de Salsa Fruits.

  • 2h 53min

    #922 - Nadal, Loteria, Meteorologia i Política Local a Vilassar

    Actualitat i Tradicions de Nadal a Vilassar de Mar En l'última edició de l'any del programa Parlant de tot, es realitza una crònica exhaustiva centrada en la celebració del sorteig de la loteria de Nadal, que marca l'inici oficial de les festes. S'analitzen els premis més matiners, inclosa la grossa, i la seva repercussió a Catalunya. Meteorologia i Previsió de Festes El servei Meteomar del Maresme, representat per Joaquim Serra, confirma l'arribada d'un front fred coincidint amb el solstici d'hivern: • S'espera una davallada de temperatures amb cotes de neu al voltant dels 1.100 metres. • Les festes de Nadal i Sant Esteve podrien ser plujoses a la comarca. Actualitat Política: El Partit Estimem Vilassar Es presenta oficialment la constitució d'Estimem Vilassar com a partit polític independent de cara a les eleccions de 2027. Els regidors Alfons Núñez, Carla Fernández i el vocal Raül Estevez expliquen: • El projecte es defineix com a vilassarisme: una aposta pel municipalisme pur sense dependències externes. • El seu objectiu és treballar temes clau com l'esport inclusiu i evitar la marxa de joves del municipi. • > "Som l'únic partit municipalista que pensa només en clau de Vilassar." Economia per a Joves i Inversió En la secció Per dos duros, es tracta la cultura de la inversió des d'una perspectiva juvenil: • El concepte de l'interès compost com a eina fonamental per a l'estalvi a llarg termini. • L'experiència de marxar a l'estranger (FOMO) i la importància de sortir de la zona de confort. Salut i Pessebrisme • Fem Salut: La nutricionista Sandra Montoro del CAP doctor Marriera ofereix pautes per evitar digestions pesades, prioritzant l'aigua i l'alimentació d'estil mediterrani. • Cultura Local: Es recupera el Cant de la Sibila a la parròquia de Sant Joan i s'inaugura l'exposició de pessebres a Can Bisa, que enguany recrea la ciutat de Budapest.

  • 2h 52min

    #921 - Nadal a Vilassar: Sibila, salut i pessebres

    Visió general de l’episodi Episodi de Parlant de tot a Vilassar Ràdio (divendres 19/12/2025) amb un programa molt marcat per l’arrencada imminent de les festes: previsió meteorològica d’hivern i pluja al Maresme, espais d’actualitat i efemèrides amb to humorístic, una entrevista cultural de pes (el retorn del cant de la Sibila a Vilassar de Mar), un bloc de salut pràctica sobre àpats de Nadal, una secció de viatges/rituals de cap d’any i, ja al tram final, continguts de divulgació cultural (repte literari 12 mesos, 12 llibres) i l’entrevista sobre l’exposició de pessebres a Can Bisa. "La prioritat en aquestes dates no hauria de ser només el menjar, sinó el fet de trobar-nos i de relacionar-nos." Temes principals 1) Temps i arrencada de l’hivern al Maresme • Entrada oficial de l’hivern (solstici) i cap de setmana inestable • Possibilitat de pluges (més generalitzades dissabte i amb risc de més intensitat diumenge nit/dilluns) • Baixada de temperatures de cara a dilluns 2) Finestra informativa i efemèrides amb humor • Tertúlia distesa entre locutor i redacció amb notícies curioses (tendències absurdes, successos i política) • DeLorean d’efemèrides musicals i culturals (Edith Piaf, rock clàssic, Pet Shop Boys, Titanic, etc.) • Avançament d’un tema local que es tractarà als informatius: cas d’accessibilitat a una piscina municipal per a una menor amb discapacitat 3) Cultura i tradició: recuperació del cant de la Sibila • Entrevista llarga amb Josep Maria Gregori sobre l’origen medieval del cant, el seu sentit profètic i la seva evolució • Aclariments clau: no cal que la Sibila la canti una dona (històricament ho feien escolans) i es pot interpretar sense dramatització (espasa, escenificació) • Explicació de versions i fonts (diversos ordinaris i tradició mallorquina), i del perquè la tradició va desaparèixer a gran part del territori (disposicions del Concili de Trento) 4) Fem Salut: com encarar els àpats de Nadal sense culpa • Missatge central: no obsessionar-se amb la bàscula i evitar la culpa • La dimensió social dels àpats com a part de la salut mental i emocional • Recomanacions concretes: hidratar-se (prioritzar aigua), no arribar amb gana extrema, entrants lleugers, base vegetal, moderació amb alcohol i sobretaula activa (caminar) • Es desmunten mites: saltar àpats “per compensar” i dietes detox 5) La “libre i motxillera”: propòsits, rituals i tradicions de cap d’any al món • Reflexió sobre propòsits vs “projectar” objectius per escrit • Rituals: escriure el que vols i el que vols deixar anar, i cremar una carta (paral·lel amb tradicions de solstici) • Curiositats: origen possible dels dotze raïms, llenties a Itàlia, volta amb maleta a Colòmbia, i campanades als temples al Japó • Avanç de viatges i destinacions que prepara la col·laboradora (viatges en grup i assessorament) 6) Literatura i formació: 12 mesos, 12 llibres i tallers • Presentació de Fabulàndia, recull de faules amb doble lectura (infantil/adulta) • Lectura d’una faula i conversa sobre emocions (tristesa, por, ràbia) • Menció de tallers i activitats formatives associades al projecte 7) Nadal al poble: exposició de pessebres i innovació a Can Bisa • Entrevista a Josep Ribas (Associació de Pessebristes) • Pessebre monumental amb guió, il·luminació i àudio per dirigir la mirada del públic • Destí temàtic de l’any: Budapest (Parlament, pont de les cadenes, basílica, etc.) • Innovació: ús de tècniques modernes (làser, materials nous) i fins i tot intel·ligència artificial amb QR per “donar vida” a figures en una ruta comercial Tancament Episodi de to festiu i molt local, que combina servei públic (temps, salut, agenda cultural) amb entreteniment i divulgació, reforçant el vincle comunitari de Vilassar de Mar en plena prèvia de Nadal.

  • 2h 53min

    #920 - Actualitat local, cultura i debat jove a Vilassar

    Visió general de l’episodi L’edició 2269 de Parlant de tot (a Vilassar Ràdio) combina informació de servei, actualitat i espais culturals amb un bloc central d’entrevistes i una tertúlia jove. El fil conductor és el retrat d’un matí de ràdio local a Vilassar de Mar, amb una estructura clara: meteorologia, finestra informativa (amb notícies i efemèrides), entrevistes llargues (audiovisual i arts escèniques), un punt de trobada intergeneracional sobre televisió pop i, finalment, una tertúlia d’alumnat sobre festes, hàbits i futur acadèmic. "Cero euros, però muchísimo tiempo" (Ivan Valentín, sobre el cost real d’aixecar una sèrie) Informació de servei i actualitat El temps al Maresme • Jornada amb sol i núvols i temperatures mínimes a la baixa. • Canvi de temps amb possibilitat de pluges (sobretot dissabte matí i migdia) i inestabilitat puntual diumenge al final del dia. Actualitat i curiositats (finestra informativa) • Comentari d’actualitat barrejat amb notícies curioses: loteria i prediccions “estadístiques”, anècdotes policials i peces d’humor. • Recordatori de la darrera sessió del Ple Municipal de l’any, retransmesa en directe. Entrevista: crear audiovisual amb pressupost zero “Monos de Feria”, una sèrie feta amb empenta L’entrevista a Ivan Valentín aprofundeix en com es pot tirar endavant una sèrie amb producció guerrillera i un objectiu clar: demostrar capacitat creativa quan les portes de la indústria estan tancades. • Origen: frustració per no aconseguir finançament i decisió de fer el projecte igualment. • Producció: rodatge llarg (anys), logística basada en xarxa de contactes i col·laboracions. • Premi: reconeixement en festival (selecció entre moltes propostes), que valida la qualitat tot i els recursos limitats. • Distribució: aposta per YouTube com a aparador i reclam per a productores o plataformes. • Gènere: comèdia amb acció i personatges street; debat sobre si caldria fer-la més “convencional” per encaixar en plataformes. Informatius: titulars destacats En diversos butlletins, el programa recull titulars d’àmbit local i general: • Evolució del risc viari a la B-502. • Canvis laborals en l’administració (reducció horària) i debat sobre teletreball. • Transformació del consum audiovisual: els Òscars passarien a emetre’s gratuïtament via YouTube (a partir de 2029). • Neologisme de l’any: “vespretx”, i presència d’IA com a paraula rellevant. Punt de trobada intergeneracional: el fenomen “Operació Triunfo” Un ritual col·lectiu i generacional L’espai amb Elisenda Ribó i Jordi Cova analitza com Operació Triunfo esdevé memòria emocional compartida. • Impacte OT 1 i OT 2: moments icònics, cançons-himne i fenomen social. • Evolució del format: del consum televisiu massiu a la cultura de xarxes i el fandom digital. • Contrastos de jurat i to: de l’etapa polèmica a etapes més “cuidades”. • Connexions amb Eurovisió (moments de gran audiència i simbolisme popular). Tertúlia jove: festes, hàbits i decisions de futur Nadal i Cap d’Any: plans, permisos i oci El grup d’alumnes parla obertament de: • Plans de Nadal, sortides amb amics, esquí i celebracions. • Debat sobre discoteques, control d’edat i dinàmiques d’oci juvenil. Consum i pressió social • Conversa sobre alcohol, vapers i límits personals. • Apareix la idea de pactes entre amics per deixar hàbits. Futur immediat: estudis post-ESO • Orientació entre batxillerat i cicles formatius. • Interessos: esport, futbol, magisteri, periodisme i altres camins. Cartellera teatral: estrenes i recomanacions Panorama d’escena a Barcelona La secció de Joana Hernández repassa estrenes i reposicions i inclou entrevista a l’actor Francesc Cuéllar. “Honestedat”: amistat, límits i ideologia A l’entrevista, Francesc Cuéllar explica el nucli de l’obra: • Conflicte entre amics en un context de rodatge, i debat sobre honestedat, ego i valors. • Reflexió sobre la precarietat del sector cultural i la temporalitat dels projectes. Entrevista final: reconeixement mèdic i vocació Doctora Isabel Moreno i el premi a l’excel·lència L’últim bloc recupera una entrevista a la doctora Isabel Moreno, centrada en: • Rebre un premi a l’“excel·lència professional” i el síndrome de l’impostor. • La vocació per la medicina de família i el valor del tracte longitudinal amb pacients. • Aprenentatges de la pandèmia i del treball en entorns hospitalaris. • Importància de la visita presencial: mirar, escoltar, tocar i captar matisos humans.

  • 2h 53min

    #919 - Parlant de tot: Nadal, actualitat i cultura local

    Context i estructura del programa Episodi del Magazín matinal Parlant de tot de Vilassar Ràdio, conduït per Jaume Cabot, emès el 15 de desembre de 2025. Programa molt coral i variat, amb: Actualitat local, nacional i internacional Secció meteorològica comarcal Comentari informatiu i d’efemèrides amb Joan Escofet Entrevista cultural sobre el Cant de la Sibila Butlletins informatius locals Secció d’economia juvenil (Per dos duros) Bloc literari amb el repte 12 mesos, 12 llibres Cuina de festa amb el xef vilassarenc Albert Ortiz Cinema clàssic amb Martí Sanz (Motion is Emotion) El fil conductor és l’ambient pre-nadalenc a Vilassar de Mar, amb referències constants a solidaritat (La Marató), cultura, habitatge, economia juvenil i gastronomia de Nadal. 1. Obertura del magazín i ambient pre-Nadal Arrencada del programa Presentació de la franja: de dilluns a divendres, de 10 a 13 h, Parlant de tot. Salutació als oients via 98.1 FM i web de Vilassar Ràdio. Referència al context de calendari: 15 de desembre, “al mig del desembre”, a 10 dies de Nadal i una setmana del sorteig de la loteria de Nadal. Temps i pluja Es comenta el cap de setmana plujós i la sorpresa per la pluja de diumenge, no prevista. Es destaca que València ha tingut pluges importants i que continuarà plovent. Es prepara la connexió amb el Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme per tenir una previsió precisa. La Marató 2025 i solidaritat Es posa en valor la “pluja de milions” solidaris de La Marató 2025, dedicada al càncer: 9.741.627 € recaptats fins al moment. Es recorda que es poden fer donacions fins al 31 de març, de manera que la xifra encara creixerà. Es menciona que des de Vilassar de Mar s’està recopilant què s’ha recollit a nivell local. Avanç de continguts del dia Jaume Cabot fa un sumari molt complet de l’edició: Informatiu diari amb Joan Escofet (actualitat, curiositats i efemèrides al DeLorean). Recordatori i recuperació d’una entrevista amb Josep Maria Gregori sobre el Cant de la Sibila que es farà la nit de Nadal a l’Església de Sant Joan de Vilassar de Mar. A les 11.00 h: secció d’economia per a joves, Per dos duros, amb Martí Brutau i Adam Baus, dedicada avui al problema de l’habitatge. A les 11.30 h: Maribel Hentzor presenta el tercer llibre del repte 12 mesos, 12 llibres. A les 12.00 h: cuina amb Albert Ortiz, xef vilassarenc del restaurant Can Bosch (Cambrils), amb propostes culinàries nadalenques. Tram final: cinema amb Martí Sanz, que segueix la llista Motion is Emotion (100 pel·lícules) i comenta curiositats del cinema. 2. El temps al Maresme: Servei Meteomar Previsió meteorològica (Joaquim Serra) Joaquim Serra, del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, detalla una previsió molt completa: Avui: Dia tapat amb nuvolositat abundant. Precipitacions intermitents: xàfecs des del mig matí fins a migdia i primera hora de la tarda. Possibilitat d’algun xàfec intens. Vent de component nord i nord-est (gregal) al matí, girant més a nord a la tarda. Mar alterada: de maror a forta maror, amb onades d’1,5 m aproximadament a tota la costa del Maresme. Temperatures suaus per l’època, “de fred, més aviat poc”. Dimarts: Encara sense fer net: risc de nous xàfecs al migdia i tarda, especialment al sud del Maresme. Temperatures similars o una mica més altes si surt el sol. Dimecres: Millora més clara, però amb núvols persistents. Es manté el llevant-gregal i la forta maror amb mar de fons. Punt clau: malgrat la pluja i el mal estat de la mar, les temperatures continuen relativament suaus, i es remarca la importància d’anar amb paraigua i de tenir precaució a la costa. 3. Actualitat, anècdotes i efemèrides amb Joan Escofet Conversa distesa i cultura popular Escofet arriba amb “síndrome de dilluns” després d’un cap de setmana molt bo. Parlen de Nadal, de l’antic costum de l’aguinaldo: Visites del carter, sereno, policia local que venien a demanar “aguinaldo”. Busquen com es diu en català (troben literalment “aguinaldo”) i es queixen amb humor de la traducció. Es comenta el costum actual de fer regals a mestres, professors i monitors de menjador, i recorden que ells ja tenen els fills grans. El “fullet entremaliat” i costums escolars Parlen del “fullet entremaliat”, una mena de tradició nova a les escoles que fascina Escofet. Comentari irònic sobre com aquesta mena de figures acaben entrant a totes les llars. Notícies internacionals: violència i heroisme Cas impactant a Bondi Beach (Austràlia): Tiroteig durant una celebració de Hanukkà amb 16 morts. Pare i fill armats amb armes llargues disparen contra un miler de persones. Destaca la figura d’Ahmed Ahmed, un home musulmà i fruiter de 43 anys, que: Desarma un dels tiradors a mà nua. Llenca l’arma a terra i aixeca les mans per evitar ser confós amb l’agressor. Missatge implícit: malgrat l’odi i la violència religiosa, hi ha gestos de valentia i humanitat que trenquen estereotips. També es mencionen altres tirotejos als EUA com a símptoma d’un món convuls. El meteorit i la pluja d’estels Jaume explica que tornant per l’AP-7 des de Girona va veure una bola de foc enorme al cel. Ho atribueixen a una pluja d’estels (versió “hivernal” de les Llàgrimes de Sant Llorenç). Es queixa, en to de broma, de la manca de resposta de Meteocat o TV3 a les seves mencions a xarxes. Futbol i històries tendres Electricista golejador a la 9a divisió anglesa Expliquen una anècdota d’un partit de la novena divisió anglesa (equivalent a una quarta catalana): S’apaguen llums i falla la megafonia de l’estadi. El davanter centre (màxim golejador), que és electricista, puja a l’escala i arregla la instal·lació. Reflexió: sovint hi ha algú treballant i “8 o 9 mirant”, tant a Catalunya com a Anglaterra. “Arqueòlegs del demà” a Vilassar Expliquen una escena real davant de Carrer Sant Pau, on hi ha Vilassar Ràdio: Uns operaris que obrien una rasa van enterrar un paquet de tabac, monedes, etc. Ho fan “pels arqueòlegs del demà”. Escofet adverteix en broma als futurs arqueòlegs de no creure’s tot el que trobin. Crítica política: Marlaska i la Policia Nacional Escofet i Cabot es mostren molt crítics amb el ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska: Denuncien que hagi nomenat cap de la Policia Nacional a Lleida un home condemnat per assetjament sexual. El consideren “incompetent” i denuncien la impunitat política. Transport públic i curiositats Habituals queixes sobre Rodalies. Destaquen la línia d’autobús 720 (Artés – Vic): Només passa dos cops l’any: dissabte abans de Nadal i dissabte abans de Diumenge de Rams. Si el perds, t’has d’esperar mesos. Suggereixen, amb humor, que és “fer la Pasqua abans de Rams” literalment. DeLorean: efemèrides i cultura pop Música i solidaritat 1944 – Mort de Glenn Miller en accident aeri al Canal de la Mànega. 1984 – Band Aid: “Do They Know It’s Christmas?” es converteix en el single britànic més venut del moment. Paral·lelisme entre aquest esperit solidari i La Marató de TV3. Loquillo i el rock en directe 1988 – Concert de Loquillo y los Trogloditas a la Sala Celeste (actual Razzmatazz): D’aquí surt el doble disc “A por ellos que son pocos y cobardes”. Expliquen com “Cadillac solitario”, que havia passat desapercebuda en disc d’estudi, es converteix en himne gràcies al directe. Pitjor pel·lícula de la història (segons uns “experts”) 1997 – “Spice World The Movie” és escollida com la pitjor pel·lícula de la història. Escofet i Cabot ironitzen: n’hi ha de molt pitjors (esmenten “Torrente” i altres comèdies comercials). Avanç de la programació informativa local Escofet detalla el contingut de l’Entrevista del dia a les 13.00 i 15.57 h: Policia Local de Vilassar de Mar: protocols de seguretat fins al 5 de gener, sobretot a zones comercials, i consells de sentit comú per evitar furts. Sandra Montoro, nutricionista del CAP de Vilassar de Mar: pautes per afrontar els àpats de Nadal i consells per a anfitrions (no cal omplir la taula en excés). 4. Entrevista: Josep Maria Gregori i el Cant de la Sibila Recuperació d’una tradició medieval a Vilassar de Mar El musicòleg i cantant Josep Maria Gregori parla de la recuperació del Cant de la Sibila a Vilassar de Mar, que es farà la nit de Nadal a l’Església de Sant Joan: A dos quarts de dotze (23.30 h), just abans de la Missa del Gall, que torna a ser a les 12.00 h. Es cantaran 6 de les 12 estrofes, per adaptar-se al temps litúrgic. Què és el Cant de la Sibila? Text i música medievals que anuncien el segon adveniment de Crist. To majestuós, apocalíptic i imploratori. Música d’arrel medieval, melodia de gran bellesa amb perfum antic. “És un cant corprenedor tant pel text com per la música.” Origen històric i tradició Arrelat en el profetisme sibil·lí de la Grècia antiga (segles VI aC endavant). Empelt entre cultura grecollatina i primer cristianisme. Es basa en textos atribuïts a la Sibil·la d’Eritrea, recollits per un deixeble de sant Agustí (Quodvultdeus). Paper de la Sibila i interpretació Tradicionalment associada a figura femenina, però històricament: Era cantada per un infant (escolar-cantor) amb veu aguda, vestit com a Sibila. Acompanyat de cors polifònics (dues, tres o quatre veus) als segles XV i XVI. A Vilassar de Mar: No hi haurà espasa, tot i que és un element icònic a Palma o la Seu d’Urgell. S’apostarà per una posada en escena sobria, centrada en la música. Es jugarà amb la llum: es tancaran els llums de l’Església de Sant Joan durant el cant per crear un espai íntim, i en acabar s’encendrà tot per donar pas al cant del Naixement de Jesús. Versions musicals i recerca musicològica Gregori explicarà que interpretarà fragments de diverses versions històriques del Cant de la Sibila: Versions dels ordinaris de Tarragona, Girona, Seu d’Urgell i Barcelona (1569). Una versió de leccionari barceloní del segle XV (la més antiga conservada). Una versió mallorquina de tradició oral, fixada per l’organista Antoni Noguera al segle XIX. Després del Concili de Trento, el Cant de la Sibila es va prohibir en territori peninsular per ser considerat massa “paganitzant”. A Mallorca, però, es va continuar interpretant i això ha permès conservar-ne la tradició. Experiència personal de Josep Maria Gregori Va començar a cantar la Sibila “per accident” quan el seu mestre, el contratenor Xavier Torra, es va posar malalt i li va demanar que el substituís. Va descobrir que li agradava enormement i, juntament amb el músic Guido Iotti i el mossèn de Cabrera de Mar (Raimon Canalies), en van recuperar la tradició. A Vilassar de Mar ja s’havia intentat fer amb mossèn Galbany, però es va interrompre. Amb l’arribada de mossèn Juan Pablo, es recupera ara a l’Església de Sant Joan. Mística i significat profund Gregori subratlla el caràcter místic del cant: Empelt entre mística pagana antiga i mística cristiana. Permet una vivència de la litúrgia “diferent però profundament arrelada” en la tradició. “És una altra manera de viure la litúrgia.” Perfils biogràfics Josep Maria Gregori: Marit de Meritxell Vinaixa, directora de l’aula de música i dinamitzadora musical del poble. Professor jubilat de Musicologia i Història de la Música a la UAB, amb més de 40 anys de docència. Ha cantat amb Jordi Savall i formacions com Capella Reial, La Capella del Pi, Exaudi Nos, etc. Especialitzat a recuperar repertori català dels segles XVI–XVIII. Relació amb Montserrat Figueras i Jordi Savall: La Montserrat Figueras era la gran intèrpret del Cant de la Sibila; Gregori la considera “Sibil·la de les Sibil·les”. Abans d’interpretar-lo, Gregori escolta les seves gravacions com a homenatge. També es fa una pinzellada sobre Ernest Lluch: Recorden el seu paper en la sanitat pública i el seu interès per la musicologia catalana (Beguer, Tarradellas...). 5. Butlletí informatiu de les 11 h Notícia policial: plantació a Cabrils Els Mossos d’Esquadra (unitat d’investigació de Premià de Mar) detenen tres homes vinculats a: Tràfic de drogues (marihuana). Pertinença a grup criminal. Defraudació de fluid elèctric. Posteriorment es deté un quart home, considerat el líder. Localització: casa del carrer Jaume Balmes de Cabrils. Troballa: Més de 50 kg de marihuana ja recol·lectada i en procés d’assecat. 900 testos preparats per a nous cultius. Esprais de defensa no homologats, una pistola d’aire comprimit i una llum prioritària de policia. 38.000 € en electricitat defraudada. La Marató de TV3 S’actualitza la xifra: 9,7 milions d’euros recaptats fins a les 2 de la matinada. Lema: “Detectem-ho, arreglem-ho”. Àmbits: prevenció, detecció precoç i recerca en càncer. Pesta porcina africana Es relaxen les restriccions a la segona corona (6–20 km del focus a Cerdanyola del Vallès): 79 municipis, entre ells Granollers, Premià de Mar, Alella, La Roca del Vallès. Es reobre l’accés a parcs naturals, zones boscoses, lleres de rius, prats i camps fora dels nuclis urbans. Política estatal El president Pedro Sánchez compareix a La Moncloa per fer el balanç anual. Es fa notar que habitualment aquesta roda de premsa és la setmana de Nadal o Cap d’Any, però enguany s’avança coincidint amb la campanya electoral a Extremadura. 6. Secció d’economia juvenil: Per dos duros – El problema de l’habitatge Presentació i to del programa Martí Brutau i Adam Baus condueixen aquesta secció orientada a joves i a qui vulgui entendre economia de forma planera. Comencen comentant els exàmens universitaris i formació en anatomia i transport de mercaderies (títol de competència professional). Fil continu amb l’episodi anterior L’episodi anterior havia tractat hipoteques i lloguer. Avui responen la pregunta central: “Per què no paren de pujar els preus de l’habitatge?” Crisi del 2008 i context espanyol Espanya ha estat molt atractiva per clima i qualitat de vida, especialment per a inversors i segones residències. Als anys 1990–2000: Boom immobiliari: tothom volia tenir pis. Es compra i ven a gran escala, sovint especulant. Es posa en marxa una bombolla: preus s’inflen per especulació, no per valor real. Factors clau: Crèdit fàcil: bancs concedien hipoteques a molta gent sense prou solvència. Poca regulació del mercat immobiliari. Resultat: Crisi del 2008. Es desplomen els preus i moltes persones queden ofegades per hipoteques de pisos sobrevalorats. Es fa el rescat bancari amb diners públics, cosa que els dos presentadors consideren “escandalosa”. Situació actual: preus per sobre de 2008 Des de 2014, els preus de l’habitatge tornen a pujar. Ja han superat els nivells del 2008. No obstant això, experts asseguren que no estem en una bombolla com la de llavors, tot i que comparteix alguns trets preocupants. Oferta i demanda desequilibrades Principals factors que redueixen l’oferta i augmenten la demanda: Sol disponible escàs i car: Molt de territori espanyol és “Espanya buida”, poc atractiu per viure-hi o treballar-hi. La demanda es concentra en zones turístiques i urbanes (costa, ciutats grans). Derrumbada de la nova construcció: Mostren una gràfica (descrita a l’àudio) dels visats de nova obra des de 1990 fins 2023. A partir del 2008, la concessió de llicències per a nova construcció cau en picat. Es construeixen molts menys habitatges malgrat la demanda creixent. Tràmits urbanístics lents i complexos: De mitjana, poden passar 10 anys des que es compra el terreny fins que es lliura el primer pis. Administracions lentes, burocràcia i manca de digitalització. Poca vivenda pública: España: 2% d’habitatge públic. Mitjana UE: 20%. Això deixa massa espai al mercat privat especulatiu. Inversió estrangera massiva: En províncies com Alacant, Illes Balears, Màlaga, Las Palmas, Girona, Múrcia, més del 30% de les compravendes són d’estrangers. Sovint per a segones residències, no per necessitat habitacional local. Lloguers turístics: Allotjaments turístics substitueixen lloguers de llarga durada, especialment a Barcelona i zones costaneres. Inflació i estancament salarial: Preus de l’habitatge pugen un 8–10% anual, mentre que els salaris només un 2–3%. Augment de població: Més gent, més demanda d’habitatge, però sense creixement proporcional de l’oferta. Dades concretes Habitatge en propietat: + 8,41 % en un any. Lloguer: + 9,7 % en un any. Recomanació internacional: el preu d’un habitatge hauria de ser 4 vegades el sou anual. A Espanya, es necessiten entre 6 i 10 anualitats de sou. Índex d’esforç hipotecari: un dels més alts d’Europa. Conseqüències socials Joves no es poden emancipar: Necessitat d’estalviar entorn de 60.000 € per l’entrada d’un pis. Sobreendeutament de la classe mitjana, que acaba empobrint-se. Endarreriment dels projectes vitals: Formar una família, tenir fills, fer vida independent... Augment de la desigualtat: S’eixampla la bretxa entre classes baixa i alta. Preguntes dels oients Robert: quines conseqüències té aquesta situació? Resum de les anteriors: no emancipació, més pobresa, retard vital, desigualtats. “Janky/Guillem”: què puc fer jo com a ciutadà? Prendre consciència i pressionar políticament per polítiques d’habitatge: Augmentar el parc d’habitatge públic. Penalitzar habitatges buits i especulatius. Bona notícia: en la legislatura de Pedro Sánchez es reobre el Ministeri d’Habitatge, tancat el 2010 amb José Luis Rodríguez Zapatero. Maria: quina és la previsió de futur? Els experts preveuen que el 2026 els preus continuaran pujant, però a menor ritme. Tipus d’interès de l’Euríbor relativament baixos fomenten la demanda, perquè endeutar-se és barat. Valoracions ètiques Martí i Adam consideren que l’especulació no és acceptable quan afecta béns bàsics com habitatge o aigua. Reclamen que l’Estat intervingui quan el mercat “no funciona bé” i no garanteix el dret fonamental a l’habitatge. Apunt final: pesta porcina Tanca el programa amb un apunt sobre la pesta porcina africana: Porcs senglars infectats podrien contagiar porcs de granja. Això obligaria a sacrificar ramats sencers. La UE podria tancar fronteres a la carn de porc catalana durant un any. Ja hi ha països que han restringit importacions. Recomanen no anar als boscos per evitar transmetre el virus. 7. Bloc literari: Maribel Hentzor i el repte “12 mesos, 12 llibres” Format i objectiu Maribel Hentzor torna amb el seu repte “12 mesos, 12 llibres”, un llibre al mes, cada un de gènere diferent. Acompanyada per Sandra Ovide, que explica els tallers i cursos d’Imas Fusion (Mataró): intel·ligència emocional, coaching, emprendiment... Llibre 3: “Fabulàndia” Adreçat principalment a infants, però pensat com a llibre familiar. Conté 7 faules, cadascuna amb doble versió: Versió infantil amb moraleja per a nens. Versió adulta amb moraleja adaptada als pares. Idea clau: una mateixa història serveix per obrir reflexions en nens i adults, cadascú al seu nivell. El gènere de la faula i emocions infantils Maribel explica que és el gènere que menys havia explorat, però s’hi ha sentit molt còmoda. Treballa sobretot les emocions dels infants: Enfado i ràbia (les més visibles). Por (soterrada). Tristesa, sovint amagada o disfressada per altres emocions. Es mostra especialment preocupada per la tristesa no expressada dels infants. Lectura de la faula “L’ós que guardava tristeses” Maribel llegeix la faula amb música de piano de fons: Protagonista: Nevón, un ós polar que viu al “barri de l’hivern” i ho veu tot trist. Personatges secundaris: Lía (esquirol), Gus (gat), Mina (colom artista), Luno (guineu escombriaire). Cadascun li ofereix una mirada diferent sobre la tristesa i la llum. Missatge final: aprendre a acceptar la tristesa, mirar-la sense por i descobrir que la llum també viu dins dels núvols. Moraleja: “La tristesa no et fa feliç, però si aprens a mirar-la sense por, descobreixes que la llum també viu dins dels núvols.” Escriptura i il·lustració Publicació via Amazon, incloent edició en tapa dura. Maribel admet que a vegades li agradaria més qualitat de paper/impressió, però valora sobretot el contingut. Les il·lustracions les genera amb ajuda d’intel·ligència artificial, ajustant després detalls. Estat del repte i pròxim llibre Porta 3 llibres publicats; li en queden “vuit i mig”. El pròxim (narrativa històrica) previst per mitjans de gener, títol provisional: “Tres colores tras los barrotes”. Parlarà de tres figures que han estat empresonades: Gandhi, Nelson Mandela i Mario Conde. Lligam comú: la presó com a lloc de transformació personal i reflexió. Maribel compatibilitza el repte amb feina docent, consulta, estudis i vida personal, dormint sovint 4–5 hores. Reconeix que el compromís amb Vilassar Ràdio és una motivació extra per no abandonar. Tallers d’intel·ligència emocional (Imas Fusion) Sandra Ovide recorda: Imas Fusion (Mataró) ofereix cursos i tallers d’intel·ligència emocional, coaching i emprenedoria. Queden poques places pels tallers de febrer (20, 21 i 22 de febrer). Informació i inscripcions via web d’Imas Fusion. 8. Butlletí de les 12 h Es repeteixen i actualitzen les notícies principals: Plantació de marihuana a Cabrils (més de 50 kg, 900 testos, 38.000 € defraudats). La Marató 2025: xifra actual i possibilitat de donacions fins al 31 de març. Pesta porcina africana: relaxació de restriccions d’accés al medi natural a la segona corona. Pedro Sánchez: balanç anual des de La Moncloa. Treballadors del Santuari de Lourdes: inici d’una vaga per condicions laborals i estat de conservació de l’edifici. 9. Cuina amb Albert Ortiz (Can Bosch, Cambrils) Retrobament i context festiu Albert Ortiz, xef vilassarenc del restaurant Can Bosch (Cambrils), torna després de setmanes sense venir. Jaume li proposa preparar un menú de Nadal i, sobretot, plats relacionats amb un arbre de Nadal. Mel d’avet: cuina creativa de Nadal Albert sorprèn amb una idea original: fer una mel d’avet per aromatitzar plats de marisc. Preparació de la mel d’avet Cal un avet natural (no artificial) de Nadal. Es tallen branquetes sobrants, es rentan bé amb aigua calenta per eliminar impureses. Es posen en un cassó amb moltes branques i una mica de mel neutra. Es cou a foc lent fins que la mel redueix una mica però continua fluida. S’escorre prement bé per extreure tota l’essència. Resultat: una mel aromatitzada amb perfum de bosc i resina de pi, molt intensa. Aplicació: escopinyes amb mel d’avet Escopinyes obertes al vapor o planxa. En lloc de llimona, s’amanegen amb la mel d’avet. Plat de mar i muntanya molt nadalenc: bosc (avet) + mar (escopinyes). Plats d’hivern amb producte humil Albert insisteix que un bon menú de Nadal no ha de ser necessàriament de producte car; es poden fer meravelles amb ingredients humils: 1. Carxofes saltejades Carxofes de temporada, pelades, retirant la part “peluda” del cor. Talles a rodanxes de 2 cm, saltejades amb oli d’oliva i sal. Es serveixen en una font al mig de taula. Al damunt s’hi poden posar: Làmines de tòfona (si es vol un punt de luxe), o Gamba pelada lleugerament marcada a la paella. Pinyons torrats. 2. Pèsols del Maresme Pèsols ofegats amb ceba tendra i botifarra negra. Opcionalment, s’hi pot afegir una vieira marcada al damunt. Un plat molt fi però alhora arrelat al producte local. 3. Ostres amb salsa d’hibiscus i vermut Ostres obertes i disposades sobre gel o safata. Salsa: Ceba xalota (o ceba de Figueres) suada amb mantega. Fumet de peix i vermut blanc. Reducció, afegir nata líquida. Incorporar hibiscus sec, que aporta un color vermell i un toc àcid molt aromàtic. Triturar i colar: salsa sedosa de color intens. Es napeixen les ostres amb la salsa tèbia abans de servir. Aprofitament de restes de Nadal Idea per aprofitar carn de l’escudella o farcit de canelons: Fer una beixamel ràpida (mantega, ceba, farina, llet) i barrejar-la amb la carn esmicolada. Refredar la massa, donar forma de croqueta. Arrebossar amb farina, ou i panko (pa ratllat japonès, més lleuger i cruixent). Fregir i, un cop sortides de l’oli, cobrir amb llàmines ultraprimes de cansalada curada que es fonguin lleugerament al contacte amb la croqueta calenta. Resultat: croquetes de rostit “de luxe”, aprofitant sobres de canelons o carn d’olla. Vida de cuina i Nadal dels cuiners Can Bosch tancarà el 23 de desembre i no reobrirà fins al 14 de febrer (Dia dels Enamorats). Abans de tancar fan un gran dia de neteja: Neteja i buidatge complet de la cuina. Sopar d’empresa en un altre restaurant de Cambrils (Aquamar). Conversa distesa sobre: El plaer de cuinar escoltant música (Albert es declara fan de Joaquín Sabina). Comparteixen i canten junts un fragment de “Y sin embargo”: > “Y morirme contigo si te matas / y matarme contigo si te mueres / porque el amor cuando no muere mata / porque amores que matan nunca mueren.” Jaume proposa que el proper programa el facin in situ a Can Bosch el dia 22, però coincideix amb jornada de neteja intensiva i és complicat. 10. Cinema amb Martí Sanz: Motion is Emotion Presentació Martí Sanz continua el seu recorregut per la seva llista personal de 100 pel·lícules preferides. Avui se centra en una de les cintes més romàntiques de la llista, situada encara a la dècada dels 40. “El fantasma i la senyora Muir” (1947) Títol original: “The Ghost and Mrs. Muir”. Director: Joseph Leo Mankiewicz. Considerada una de les pel·lícules més romàntiques de la història de Hollywood, al costat de “Jennie” (1948). Argument i to Una jove vídua es muda a una casa a la costa, davant del mar, que ningú vol perquè hi ha un fantasma (antic capità de vaixell). S’hi estableix una relació d’amor que traspassa la mort. Martí destaca la seva elegància, subtilesa i profunditat emocional. Context i director Joseph L. Mankiewicz: Fill d’emigrants jueus centreeuropeus. Formació intel·lectual elevada, pare professor d’universitat. Va estudiar Medicina i Psiquiatria, però va acabar en Art. A Berlín descobreix el cinema expressionista i el teatre de Bertolt Brecht. Treballa a l’UFA (Alemanya) i després marxa a Hollywood, ajudat pel seu germà Herman Mankiewicz (guionista de Citizen Kane). Abans de dirigir ja havia treballat 20 anys com a guionista i productor: Guions per a “Fúria” (Fritz Lang) o “Històries de Filadèlfia” (George Cukor). Eva al desnudo (1950) – “All About Eve” Segona pel·lícula de Mankiewicz que apareix a la llista de Martí. Títol original: “All About Eve”; traducció espanyola com “Eva al desnudo”, que Martí considera un encert comercial. Basada en un relat breu publicat a Cosmopolitan. Argument Una actriu de teatre de 40 anys, en el zenit de la seva carrera, veu com una jove fan, Eva, entra a la seva vida com a secretària i, a poc a poc, intenta substituir-la. Retrat brillant del món del teatre, l’ambició, l’envelliment i el joc de poder. Repartiment i personatges Bette Davis: actriu protagonista, en un dels seus millors papers. George Sanders: crític cínic i temut, paper secundari magistral. Aparició primerenca de Marilyn Monroe, en un petit paper molt destacat. Estil i crítica Mankiewicz és acusat per alguns de ser el “cineasta de la paraula”: Diàlegs sofisticats, intel·ligents i àgils. Sovint més basat en diàleg que en visualitat pura (a diferència de Hitchcock o Orson Welles). Martí defensa aquest estil i el considera un cinema adult i brillant, especialment en aquesta pel·lícula. Premis 14 nominacions als Oscars, rècord compartit amb “Titanic” i altres títols. Guanya 6 estatuetes: Millor pel·lícula. Millor director (Mankiewicz). Millor guió adaptat. Millor so. Millor actor secundari (George Sanders). Millor vestuari en blanc i negre. Música de Bernard Herrmann S’escolta un fragment de la banda sonora d’“El fantasma i la senyora Muir”, composta per Bernard Herrmann (col·laborador habitual de Hitchcock). Martí destaca: L’ús intens de cordes. L’equilibri entre to romàntic, misteri i melangia marina. Tancament i recomanacions Martí recomana recuperar tant “El fantasma i la senyora Muir” com “Eva al desnudo”, pel seu valor clàssic. Avisa que “El fantasma i la senyora Muir” no és fàcil de trobar a televisió, però sí a plataformes. Fixen la propera secció per 12 de gener, després de festes. 11. Cloenda del programa Jaume Cabot acomiada l’edició 2268 de Parlant de tot. Recorda que dimarts no hi haurà programa per qüestions internes, però promet tornar dimecres a les 10.00 h. Recomana recuperar el programa i altres espais via alacarta.vilassarradio.cat i la pàgina de Parlant de tot. Insisteix, amb el seu to característic, que “us mano ser molt i molt feliços”. El programa es tanca amb la cançó “Mil calles llevan hacia ti” de La Guardia. Temes principals tractats Actualitat i societat Pluja i meteorologia al Maresme. La Marató 2025 i solidaritat amb la recerca del càncer. Seguretat i protocols locals de cara a Nadal (Policia Local de Vilassar de Mar). Habitatge i economia juvenil: preus, especulació, manca d’habitatge públic. Pesta porcina africana i conseqüències per al sector porcí català. Cultura i tradicions Cant de la Sibila: recuperació històrica i musical a Vilassar de Mar. Cinema clàssic: Mankiewicz, Bette Davis, Glenn Miller, Band Aid, Loquillo. Faules infantils i educació emocional (llibre “Fabulàndia”). Humor i humanitat Conversa distesa sobre costums nadalencs (aguinaldo, fullet entremaliat). Anècdotes de futbol modest, electricistes golejadors i operaris “arqueòlegs del demà”. Històries humanes com la d’Ahmed Ahmed a Bondi Beach. L’ambient càlid de Vilassar Ràdio com a Servei Públic i espai de proximitat. Conclusió general Episodi molt ric i variat, que combina: Informació rigorosa (policial, sanitària, meteorològica, política). Anàlisi econòmica clara i pedagògica del problema de l’habitatge. Rescat de tradicions com el Cant de la Sibila i la cultura musical catalana. Propostes culturals (llibres, cinema clàssic) i gastronòmiques (menús de Nadal creatius i d’aprofitament). Un to constant de proximitat, humor i calidesa, molt propi d’una emissora local com Vilassar Ràdio i del programa Parlant de tot.

  • 2h 53min

    #918 - Nadal, cultura i seguretat a Vilassar Ràdio

    Panorama general de l’episodi Programa Parlant de tot de Vilassar Ràdio, edició 2267, emès un divendres 12 de desembre de 2025 (matí). És un magazín matinal amb actualitat local de Vilassar de Mar, informació de servei, entrevistes culturals i seccions d’entreteniment, molt marcat pel context de Nadal. 1. Obertura del programa i previsió meteorològica Introducció i to de l’emissió • El locutor Jaume Cabot presenta el programa, recorda l’horari (10–13 h) i la sintonia de Vilassar Ràdio (98.1 de la Freqüència Modulada (FM) i vilassarradio.cat). • Situa l’audiència: divendres, a les portes del cap de setmana i de les festes de Nadal (referència a la loteria com a “tret de sortida”). • To informal, proper i irònic, que es manté tota l’emissió. El temps al Maresme • Connexió amb Joaquim Serra del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. • Explica que hi ha domini anticiclònic: - Núvols baixos costaners sense capacitat de pluja. - Més clarianes al migdia i tarda. - Vents fluixos, mar molt tranquil·la (marajol, mar arrissada). • Cap de setmana: continuïtat de temps estable, amb canvi a partir de la tarda de diumenge: - Entra llevant i aire fred en alçada. - Podrien aparèixer pluges febles al Maresme. • Dilluns–dimarts: més núvols i algunes precipitacions, descens de temperatura, retorn a valors més habituals per l’època. “Almenys es trencarà una mica aquesta monotonia de les últimes setmanes, perquè realment fa temps que no plou amb ganes aquí al Maresme.” 2. Informació i tertúlia d’actualitat amb Joan Escofet Entrada d’Escofet i to nadalenc • Arriba Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. • Bromejen sobre el seu “dia preferit” (divendres) i el rebuig a l’arbre de Nadal a l’estudi. • To distès, amb foto per Instagram inclosa. Salutació al bus urbà C13 i cultura popular “de carretera” • Saluden Facundo, conductor del bus urbà C13 de Vilassar de Mar, i la seva “tripulació”. • Referències horàries i de recorregut (parada del Barato, carrer Manel Roca). • Cant espontani de “Precaución, amigo conductor” i record nostàlgic: - El ninot de gos que mou el cap. - L’Elvis “ballant” al cotxe. - La cinta antimareig enganxada al para-xocs, que en realitat servia per l’electricitat estàtica. Titulars curiosos i crítica mediàtica Consum de Nadal i preus • Escofet cita un titular de Nació Digital: “Les vendes de peix, fruita i carn augmenten per Nadal amb preus a l’alça”. • En fan broma: és una evidència de cada any, poca informació nova. • Comenten també la típica dada de quilos guanyats per Nadal. Catalunya Ràdio i l’Escolanet de Montserrat • Ironitzen sobre la recerca periodística de l’Escolanet que va cantar amb Sergio Dalma a La Marató 2011. • Crítica a l’ús de recursos en mitjans públics (Catalunya Ràdio, TV3) i reclam de posar “el fre de mà”. • Paral·lelisme amb Vilassar Ràdio, també finançada amb diners públics locals. Esport, negocis i política internacional • Parlen del Mundial 2026 de futbol: - Destí Estats Units, Canadà i Mèxic. - Entrades caríssimes per a un hipotètic Portugal–Argentina (Cristiano–Messi); parlen de “Síndrome Oques Grasses” per la “clatellada” de preus. • Política migratòria dels EUA: - Mencionen que l’“administració Trump” exigiria cinc anys d’històric de xarxes socials per entrar al país. - S’ho prenen amb humor negre: revisar si has criticat Trump a Twitter, Facebook, etc. - Reflexió punyent sobre la “democràcia americana”. Eurovisió i cultura pop • Cas Nemo (guanyador d’Eurovisió) que retorna el trofeu com a protesta, sense retorn econòmic associat. • Recorden Tommy Cash (Estònia) i cançons kistch, comparades amb “xiquilíquatre” o “Ai, qui maneja mi barca”. • Dada: Eurovisió no dóna premi econòmic, només visibilitat. Música i efemèrides (secció “DeLorean”) Repàs musical de fets destacats que van passar “tal dia com avui”: • Frank Sinatra (1915–1998) – “My Way” - Homenatge pels 110 anys del seu naixement. - Comentaris sobre Hoboken i la seva vida a Los Angeles. • The Beatles – “I Want to Hold Your Hand” - Debat sobre rànquing d’artistes més venuts (Beatles, Queen, Elvis). - Es pregunten per l’absència de Michael Jackson, Madonna, Julio Iglesias, etc. • Marvin Gaye – “I Heard It Through the Grapevine” - Felicitació a l’oient tieta Conxita, seguidora fidel. - Recorden el WhatsApp de la ràdio (675 99 00 52). • The Clash – “London Calling” (1979) - Record de quan es considerava punk i ara sona “tendre” en comparació. • Human League – “Don’t You Want Me” (1981) - Els alumnes de primària que són a l’estudi (per la secció posterior) la veuen com a “música antiga”. • Whitney Houston – “Saving All My Love for You” - Parlen del seu primer número 1 i de la relació amb Kevin Costner a The Bodyguard. • Disney – La Princesa i el gripau - Esment de l’estrena de la pel·lícula, última producció Disney en 2D. Actualitat esportiva i judicial • Comenten la declaració de Joan Laporta, Luis Enrique i Valverde pel cas Negreira. • Referència crítica al Reial Madrid com a “organització criminal” (to opinatiu i sarcàstic) amb les copes d’Europa “regalades”. 3. Entrevista i actuació dels Pastorets de l’Escola del Mar Presentació i context • Entra a l’estudi una representació d’alumnes de 5è de primària de l’Escola del Mar (Pol, Noa, Teresa, Jana). • Objectiu: explicar la seva versió dels Pastorets, que representaran al centre i a la Sala Maria Roser Carrau. Dates, lloc i format de la representació • Data clau: dimecres 17 de desembre. • Horaris: - 10:00 h – primer passi. - 11:00 h – segon passi. • Lloc: Sala Maria Roser Carrau, oberta al públic (155 places). • Cada alumne disposa de cinc entrades per família / amistats. • Fan la funció tant a l’escola com a la Sala Carrau. Contingut artístic i solidari • Han creat decorats ells mateixos: - L’infern (amb fúries). - El cel. - Un bosc i fons d’escenari. • No especifiquen versió exacta dels Pastorets (Folg i Torres, Pàmies, etc.); diuen que és una barreja. • Caixa solidària: els beneficis es destinen a la PAC – Associació de Persones amb Altres Capacitats de Vilassar de Mar. Personatges i repartiment • Noa: fa de Verge Maria. - Havia provat per fer de fúria, però la votació li assigna el paper de Maria. - Llegeix una línia del text amb molta solvència. • Pol: interpreta Rovelló, un dels pastorets protagonistes. - Va ser l’únic que es va presentar per Roverlló. - Competeixen cinc alumnes pel paper de Lluquet. - Recita naturalment la seva primera intervenció a escena. • Teresa: és Àngel Gabriel. - Es presenta sola per al paper; li feia il·lusió perquè “parla molt”. - Aprèn el text en un dia i destaca la seva afició per educació física i plàstica. • Jana: fa de Lluquet. - Va guanyar un càsting amb dues candidates. - Explica que també participa en uns altres Pastorets a l’Ateneu (fa de pastor i de follet). Experiència escènica i nervis • Molts és el primer cop que pugen a un escenari “de veritat” (fora de l’escola). • Treballen assaigs generals, sortides a la Sala Carrau i coordinació amb cançons. • Tots confessen nervis en dictats, exàmens o competicions esportives (futbol, bàsquet amb clubs com Premià de Dalt o Mataró). Interpretacions en directe Els infants canten en directe dues peces tradicionals: Cançó de les fúries / dimonis “Som molt dolents, som molt malvats, som uns monstres infernals…” Cançó dels Pastorets “Pastorets de la muntanya, que viviu arran de cel…” • El locutor es declara entusiasmat i es planteja escapolir-se del programa per anar-los a veure. Nadal, regals i notes • Parlen de com celebren el tió, Reis i Pare Noel, i què demanen: - Consoles (PlayStation, Nintendo Switch), roba, jocs de taula (Uno, Dobble, Rummikub), roba esportiva. • Tots asseguren tenir bones notes (molts “excel·lents”), tot i admetre que estudiar per exàmens no els agrada gaire. 4. Bloc informatiu local i comarcal Cultura i exposicions • El Museu Monjo acollirà, a partir de diumenge a les 12 h, l’exposició temporal: - “Sóc vertical, però preferiria ser horitzontal” de Francesca Poza. - Artista formada a l’Escola Massana i en tallers d’artistes com Jaume Arenas i Garau Calàbia. - Treballa amb teixit i paper no com a suport, sinó com a material escultòric. - Obra entre l’escultura, la instal·lació i el gravat; cosit minuciós de petits trossets de paper fràgil. - Es podrà visitar fins a l’1 de març. • Concert de Nadal a la Sala Maria Roser Carrau: - Cor Vilassons i Cor Aoke, organitzat per Aula de Música. - Diumenge, 12 h, entrada gratuïta. Notícies de país • ERTO al sector porcí a Santa Eugènia de Berga: - Afecta 458 treballadors de l’ETT GEC Ct Plus, al servei de diverses empreses del grup Jorge (Leporc, Ribasam). - Aprovació de l’ERTO per part de la Generalitat per força major, arran del brot de pesta porcina africana. • Tiroteig a Barcelona (barri de Navas, districte de Sant Andreu): - Una persona ferida greu però fora de perill vital. - Mossos investiguen els fets; de moment, sense detencions. • Plantacions de marihuana en xalets de luxe (Sant Pol i Lloret de Mar): - Operació conjunta Mossos + Policia Nacional. - Desmantellades dues plantacions, sis detinguts per tràfic de drogues, organització criminal i frau elèctric. - 691 plantes intervingudes i gran quantitat de material de cultiu intensiu (llum, ventilació, CO₂...). 5. Entrevista a Josep Maria Gregori: retorn del Cant de la Sibila Presentació i context litúrgic • Joan Escofet entrevista Josep Maria Gregori, musicòleg, cantant i professor universitari jubilat. • Tema central: recuperació del Cant de la Sibila a l’església de Sant Joan de Vilassar de Mar per la Missa del Gall. Què és el Cant de la Sibila? • Cant medieval que anuncia el segon adveniment de Crist (text d’aire apocalíptic i profètic). • La figura de la Sibila prové de la tradició clàssica: dones endevinadores a la Grècia antiga. • El text s’atribueix a un sermó antic, possiblement recollit per un deixeble de Sant Agustí (Cuoctvoldeus), basat en oracles sibil·lins. • Ha estat declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (en la versió mallorquina). Tradició musical i fonts històriques • Es conserven ordinaris i leccionaris del segle XV–XVI amb la melodia i el text, de: - Tarragona - Seu d’Urgell - Girona (1550) - Barcelona (1569), etc. • Les primeres notacions són tardomedievals (segles XIII–XIV). • Explica que les melodies són repetitives per estrofa, d’una gran bellesa melòdica. Interpretació històrica: qui canta la Sibila? • A l’edat mitjana, tot i que la Sibila és dona, la cantava un infant (escolà) amb veu aguda, vestit de Sibila i col·locat sovint en una trona. • Era acompanyat per cantors adults que feien les tornades, sovint en polifonia (2, 3 o 4 veus). • No hi havia presència de veus femenines en la litúrgia medieval. Dramatització i elements escènics • En alguns llocs es teatralitza amb: - Espasa a la mà de la Sibila. - Joc de llums dins l’església. • A Vilassar de Mar opten per una posada en escena més austera: - Es tanquen els llums durant el cant, per convidar a la introspecció. - En acabar, es tornen a encendre per donar pas al cant del naixement de Jesús. Recuperació a Vilassar de Mar i Cabrera de Mar • Gregori fa anys que canta la Sibila a Cabrera de Mar amb la col·laboració de Guido Iotti i el suport de mossèn Raimon Canalies. • A Vilassar de Mar ja s’havia fet una prova a l’època de mossèn Galbany (Sala Galbany), però la tradició no va arrelar. • Amb l’arribada de mossèn Juan Pablo es recupera la bona sintonia i es reprèn la interpretació del cant la nit de Nadal. Dates, llocs i formats • Cabrera de Mar: - Cant de la Sibila a tres quarts de vuit del vespre (19:45 h). • Vilassar de Mar – Església parroquial de Sant Joan: - Cant de la Sibila a dos quarts de dotze de la nit (23:30 h), com a preludi de la Missa del Gall, que enguany torna a celebrar-se a les 00:00 h (després d’uns anys a les 23:00 h). Equip artístic i dificultat musical • Interpretació a cura de: - Josep Maria Gregori (veu / cantant). - Meritxell Vineixa (orgue). - Una part del Cor Vilassons, que canta les tornades en veu sola i polifonia. • Musicalment no és “difícil” tècnicament, però és compromesa perquè: - Dona marge a improvisació i ornamentació. - No és una partitura rígida com una obra de Beethoven. - Cada interpretació admet variacions espontànies segons el moment. Versions melòdiques utilitzades Gregori explica que han preparat una “degustació” de melodies: • Versió de Girona. • Versió d’un leccionari de Barcelona del segle XV (la més antiga conservada). • Versió de l’ordinari de Barcelona de 1569. • Versió de tradició oral mallorquina, fixada per l’organista Antoni Noguera al segle XIX. • Versió d’un leccionari de Mallorca del XV. Prohibició tridentina i supervivència a Mallorca • El Concili de Trento (s. XVI) considera el Cant de la Sibila massa “poc cristià” o massa pagà i en prohibeix la interpretació en la majoria de contextos litúrgics. • A la península gairebé desapareix; en canvi, a Mallorca el capítol catedralici decideix mantenir la tradició. • Aquesta continuïtat oral és la base de la versió mallorquina actual, reconeguda per la UNESCO. Trajectòria de Josep Maria Gregori • Es defineix sobretot com a: - Marit de Meritxell Vineixa, directora de l’Aula de Música de Vilassar i dinamitzadora cultural local. - Professor de musicologia i història de la música a la UAB durant més de 40 anys. - Cantant amb Jordi Savall (Capella Reial) i altres grups de música antiga (Capella del Pi, Exaudi Nos, De Canendi et Sonandi, etc.). • Ha dedicat gran part de la seva carrera a recuperar compositors catalans desconeguts dels segles XVI–XVIII. • Cita l’herència de Montserrat Figueras i Xavier Torra com a grans referents del Cant de la Sibila; els homenatja en una publicació dedicada a aquesta peça. Connexió amb Ernest Lluch • Esment breu d’Ernest Lluch, vilassarenc, com a polític i també defensor de la recerca musicale històrica (Carles Baguer, Domènec Terradellas, etc.), impulsant recuperacions des del Festival de Torroella de Montgrí. 6. Secció de viatges “Llibre i motxillera” amb Èrica Castillo Presentació i proposta • Èrica Castillo torna amb la seva secció “Llibre i motxillera”, centrat en viatges i cultura. • Anuncia en primícia la seva primera escapada oficial de grup per a la primavera: un viatge a Turquia. - Ho presenta com una “prova pilot” de viatges a Orient Mitjà i Sud-amèrica. - Les persones subscrites al seu butlletí ja n’han rebut informació. Nadal a l’estranger: experiència personal • Èrica explica com va viure un Nadal a Holanda, quan hi residia: - L’ambient li va resultar una mica “descafeïnat”, diferent del català. - Tradició del Sinterklaas (Sant Nicolau) i galetes especiades cobertes de xocolata. - El Sinterklaas se celebra el 5 de desembre (no el 24–25), amb regals. - També recorda els bunyols (“oliebollen”) típics d’Holanda. Crítica personal al Nadal • Confessa obertament que no li agrada el Nadal per diversos motius: - Exigència de felicitat i harmonia familiar, sovint forçada. - Consumisme excessiu, menjar i beguda desmesurats. - Abundància de pel·lícules nadalenques “pasteloses” centrades en parelles; reclama històries de persones solteres. - Aversió a l’hivern i al fred (per ella, Nadal = foscor i fred; preferiria sol i platja). “No fan pel·lícules de Nadal per solteres ni solters. Què passa? Això és discriminació.” • Jaume Cabot hi contraposa la seva visió: li fa mandra abans, però després s’ho passa bé i el troba a faltar. Nadal i religió • Reflexió compartida sobre el fet que Nadal és una festa religiosa, però sovint es viu deslligada del seu sentit cristià. • Diuen que hi ha qui es queixa molt de la religió però continua celebrant totes les festes religioses per conveniència. • Posant en contrast la coherència de persones musulmanes que no celebren Nadal. Tradicions nadalenques al món Filipines – El Nadal més llarg • Des del setembre fins al gener, amb mesos acabats en -ber (septemBER, octoBER...). • Gran festival de llums i fanalets; Nadal molt extens però no necessàriament d’orgies gastronòmiques contínues. Guatemala – Crema del diable • El 7 de desembre, festa de “la quema del diablo”: Es cremen ninots i objectes vells al carrer. Ritual de purificació i renovació de cara a l’any nou. Dia de les velites (països llatinoamericans) • Tradició de posar espelmes als portals i carrers: Cada espelma simbolitza llum, protecció, esperança i bona sort per l’any que ve. Japó – “Kentucky for Christmas” • Malgrat ser una societat majoritàriament xintoista o budista, celebren Nadal en clau comercial. • Des dels anys 70, una campanya de KFC (“Kentucky for Christmas”) va fer popular menjar pollastre fregit per Nadal. • Avui hi ha menús especials (pollastre, pastís, beguda) i cal reserva per anar-hi la nit de Nadal. Japó – Cultura del regal • Allà és més important el com s’embolica i presenta el regal que no tant el seu contingut. • L’estètica i el detall són gairebé un art. Krampus – Àustria i Alemanya • Personatge mític que “castiga” els nens que s’han portat malament, contrapunt sinistre a Santa Claus. • Èrica el descriu com aquell que “la vindria a buscar” per no respectar el Nadal. Regals, menjar i família • Parlen dels excessos culinaris de les festes (canelons, pollastres rostits, torrons) que omplen tàpers fins al gener. • Comentari humorístic sobre la possibilitat de substituir el dinar de Nadal per pizza de casa Tarradellas. Consells per sobreviure al Nadal en família Èrica tanca amb alguns consells pràctics: • No idealitzar: el Nadal perfecte “d’Instagram” no existeix. • Buscar un tema salvavides per fugir de preguntes incòmodes (novios, feina, etc.). • Respostes curtes i neutres: “Tot bé, gràcies, i tu?” i canviar de tema. • Triar bé el lloc a taula, per sentir-se còmode. • Acceptar que no cal solucionar res aquell dia; és Nadal, no teràpia familiar. • Cuidar-se un mateix, respectar límits personals. Marca personal “Llibre i Motxillera” • Èrica recorda que es pot seguir el seu projecte a @llibreimotxillera a Instagram i, properament, a la web llibreimotxillera.com. • Anima l’audiència a subscriure’s a la seva newsletter, on comparteix guies i “regalets” digitals. 7. Seguretat i campanya nadalenca amb la Policia Local Presentació de la campanya • Jaume Cabot entrevista Lluís López, inspector en cap de la Policia Local de Vilassar de Mar. • Objectiu: explicar el dispositiu especial de Nadal en matèria de seguretat i prevenció del delicte. Operatiu de vigilància comercial • Període aproximat: de l’11 de desembre fins al 5–6 de gener. • Vigilància intensificada a les principals zones comercials del poble: - Patrulles uniformades més visibles. - Dispositius de paisà que la ciutadania no veu però hi són. • Finalitat: - Reduir furts i robatoris en moments de més aglomeració. - Millorar la sensació de seguretat de compradors i comerciants, especialment quan es fa fosc d’hora. Consells de seguretat per a la ciutadania Evitar ostentació d’objectes de valor: joies, rellotges cars, diners en efectiu. Control de bosses i motxilles: • No deixar-les penjades del carro de la compra ni del respatller de la cadira. • No perdre-les de vista en mercats i grans superfícies. Cura amb aglomeracions (mercat de dijous, actes nadalencs): • Els carteristes aprofiten el descuit. Suport a persones grans: • No deixar-les soles per treure diners al caixer. • Evitar “ajudes” sospitoses o contactes físics innecessaris (abraçades, empentes). Extraccions d’efectiu: • Evitar treure grans quantitats de diners de cop. • No mostrar sobres plens sortint del banc. • Millor usar targetes i mitjans electrònics. Ús del cotxe com a magatzem: • No omplir el maleter de compres valuoses visibles. • Fer diversos viatges si cal, o portar les bosses a casa en lloc de deixar-les al cotxe moltes hores. Trucades sospitoses i estafes digitals: • No donar dades bancàries per telèfon. • No accedir a pàgines web dubtoses per fer compres. • Especial alerta per a gent gran amb menys experiència digital. Delinqüència i evolució estadística • L’inspector comenta que, en general, els delictes han anat a la baixa al municipi. • A les meses de coordinació operativa interforces es confirmen descensos en diferents tipologies (sense concretar percentatges en antena). • Malgrat tot, insisteix que no es pot abaixar la guàrdia. Dispositius especials de Nadal i Cap d’Any • Nit de Nadal: - Sòl ser relativament tranquil·la, però hi ha serveis relacionats amb: • Persones grans o soles que necessiten ajuda. • Incidències sanitàries conjuntes amb el SEM. • Nit de Cap d’Any: - A Vilassar de Mar es preveu una festa de Cap d’Any al municipi. - Hi haurà operatiu específic per garantir: • Seguretat a la zona de la festa. • Ordenació del trànsit i controls d’alcoholèmia/drogues, coordinats a escala comarcal. Col·laboració ciutadana • López remarca que la col·laboració ciutadana és clau per prevenir i resoldre delictes: - Demana avisar sempre que es vegi una situació sospitosa (persones rondant cotxes, actituds estranyes, etc.). - Encara que després resulti una falsa alarma, no passa res: forma part de la feina policial. • Telèfons d’emergència i contacte: - Policia Local de Vilassar de Mar: 93 754 10 20. - Emergències generals: 112. “No és un inconvenient que ens truquin, tot i que siguin falses alarmes… a nosaltres ens ajuda moltíssim.” 8. Entrevista a Giselle Morros: jove actriu vilassarenca al TNC Presentació • Jaume Cabot entrevista Giselle Morros, jove actriu, cantant i ballarina vilassarenca. • Ha participat com a protagonista a l’obra “Tarsius” a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). • Destaquen la coincidència: en dos muntatges seguits del TNC, les protagonistes (Anna Casasola i ella mateixa) són de Vilassar de Mar. Formació i trajectòria • Giselle ha estudiat interpretació a Eòlia (Estudis Superiors d’Art Dramàtic). • Formació prèvia en dansa: hip-hop, contemporani a l’Amador de Vilassar, més tard claqué, ballet i jazz a Barcelona. • També és gimnasta rítmica de tota la vida i treballa com a entrenadora. • Canta i toca piano i guitarra, compon i escriu cançons. El càsting de “Tarsius” • Rep un correu del fòrum d’Eòlia amb un càsting exigent per a “Tarsius”: - Demanaven quatre vídeos: dues versions d’un monòleg i dues exploracions de moviment i abstracció corporal amb el mateix text. - Poc temps per preparar-ho. • Molta gent es desanima; ella dedica tot un dia a gravar al gimnàs on treballa. • Càsting presencial al TNC amb Ferran Carvajal (director i coreògraf): - Workshop de dos dies intensos (tarda del primer, matí del segon). - D’uns 500 candidats, en passen uns 30–40 a la primera fase i 18 a la segona. La trucada del TNC • Quan la truquen, és a Portugal, visitant una amiga d’Erasmus; inicialment no agafa el telèfon. • Llegeix el missatge: “Som del TNC, truca’ns” i retorna la trucada. • Li comuniquen que formen part del repartiment i, a més, en el paper de Tània, el que més desitjava. • Les amigues li graven la reacció: salta al balcó eufòrica. L’obra “Tarsius” i la temàtica del suïcidi juvenil • Tarsius és una obra coral amb sis personatges adolescents, creada a partir de recerca real: - Entrevistes a alumnes de diversos instituts. - Converses amb famílies de joves morts per suïcidi. - Cada personatge agrupa trets de diverses persones reals. • El títol fa referència als tarsiers, petits primats que, en captivitat, no es reprodueixen, s’autolesionen i poden arribar a suïcidar-se. • L’obra estableix una metàfora entre aquests animals i els joves sotmesos a pressions i captivitat emocional. El personatge de Tània • Tània és una noia amb molt caràcter, canvia constantment entre català i castellà, surt molt de festa, aparenta força però està profundament trencada. • Giselle s’hi identifica en alguns trets (caràcter, codis de llengua, energia), però destaca que ha hagut de fer un exercici de distanciament: - “Quan entro a la sala d’assaig, ja no sóc la Giselle, sóc la Tània; quan surto, la Tània es queda allà.” Dimensió emocional i col·loquis amb instituts • Després de les funcions matinals per a instituts, fan col·loquis amb el públic adolescent: - Alguns joves confessen haver intentat suïcidar-se o sentir-se molt identificats amb els personatges. - Se li acosten plorant, buscant comprensió i abraçades. • Hi ha una psicòloga a la sortida per atendre qui ho necessiti. • Giselle subratlla la responsabilitat d’interpretar aquests testimonis reals sense tenir formació terapèutica, però també la força de l’art com a mirall i catarsi. Treball corporal i musical • Ferran Carvajal, també coreògraf, fa treballar molt des del cos i l’abstracció física: - Serveix per alleugerir moments textuals molt durs amb seqüències coreogràfiques. - Giselle destaca un duet de dansa on el seu personatge pateix una sobredosi i es mostra el seu col·lapse d’una manera plàstica i poètica, no literal. • L’obra inclou també cançons en directe (per exemple, “La Llorona”, a duo amb la companya Carla). Experiència al TNC • Considera el TNC “com començar al Camp Nou”: - Assaigs amb escenografia des del primer dia. - Vestuari i roba d’assaig rentats pel teatre. - Equip tècnic i artístic de primer nivell. • Parla de la gran química amb el repartiment (Quim Gil, Daniel Mallorquín, Carla Muix, Tamara Andong, Joan Lluís Terrassa). • Ressalta que Ferran Carvajal dona molta confiança i proximitat, sense imposar respecte intimidant. Gira i futur del muntatge • Després de la temporada a Sala Tallers, Tarsius farà gira per Catalunya de febrer a maig: - Diversos teatres catalans, amb possibilitat de segona gira. - Es preveu acabament provisional amb bolo a Mallorca (poble del company Joan Lluís). • Parlen de la possibilitat de passar per espais del Maresme com Mataró, i el desig de portar-ho també a Vilassar. Projectes personals de Giselle Cerca de representant • Fins ara ho ha aconseguit tot sola; ara, amb el ressò del TNC, rep ofertes d’agències de representació i n’està valorant els contractes. Projecte musical amb Caral Morros • La seva germana Caral Morros, poeta i dinamitzadora cultural, va escriure fa 10 anys un conjunt de poemes que no s’havien publicat. • Per al seu aniversari, Giselle en va musicalitzar un i el seu cunyat (Pau Llibre) en va fer el videoclip. • Ara prepara un àlbum complet on converteix diversos poemes antics de la Caral en cançons noves, donant-los “una segona vida”. • Té gairebé totes les peces compostes; li falta la producció final. Desig de fer cinema • Li agradaria molt treballar a cinema o televisió, perquè els rodatges es compatibilitzen millor amb una gira teatral. Somnis teatrals • Té devoció pel Tívoli (teatre gran i clàssic) per fer-hi teatre musical. • Li encanta el musical Spring Awakening (El despertar de la primavera) com a ideal: juvenil, coral i intens. • També menciona produccions recents amb Mariona Castillo com a referent. Franja final del programa i comiat • El programa tanca amb música (Els Catarres – “Fins que arribi l’alba”) i el missatge habitual de Jaume Cabot: “Us mano que sigueu tots i totes molt, molt, molt i molt feliços.” • Anuncia el servei informatiu de migdia de Vilassar Ràdio amb Joan Escofet i Robert Maza, i recorda l’emissió de dilluns següent. 9. Anuncis institucionals i falques Al llarg del podcast sonen diverses falques publicitàries i institucionals que reforcen el caràcter de ràdio local de servei públic: • Promoció de l’esport femení (Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente, Alexia Putellas). • Escoles Oficials d’Idiomes i aprenentatge d’idiomes (inclòs el català). • Informació sobre drets dels consumidors en viatges (Agència Catalana del Consum). • Campanya per veure continguts audiovisuals en català a plataformes de streaming. • Falques pròpies de Vilassar Ràdio: - Històries de Mar i de Dalt (programa d’història local). - Randamar (programa marítim). - La Pròrroga (esports). - Recordatoris de vilassarradio.cat, xarxes socials i Graella de programació. • Campanyes de la Generalitat de Catalunya sobre: - Bons socials elèctrics. - Salut pública. - Serveis digitals i suport a la tramitació. - Cultura i foment del català. 10. Temes principals de l’episodi Eix 1 – Nadal a Vilassar de Mar • Ambient previ a les festes, amb: - Pastorets escolars a la Sala Carrau en benefici de la PAC. - Cant de la Sibila a la Missa del Gall, combinant tradició medieval i recuperació local. - Activitats de La Marató de TV3 (vermut solidari, fira, xocolatada) i concerts de Nadal. • Reflexió cultural i crítica sobre com vivim el Nadal (Èrica Castillo): consum, família, viatges i tradicions arreu del món. Eix 2 – Cultura i creació local • Protagonisme d’artistes vinculats a Vilassar de Mar: - Giselle Morros (TNC i gira amb Tarsius). - Caral Morros (poeta) en diàleg amb la música de la seva germana. - Exposició de Francesca Poza al Museu Monjo. • Música com a fil conductor: Sinatra, Beatles, Marvin Gaye, Clash, Human League, Whitney Houston, Disney, Els Catarres... Eix 3 – Servei públic i seguretat • Informació meteorològica de referència comarcal (Meteomar). • Notícies d’actualitat local, catalana i internacional. • Campanya de seguretat de Nadal amb la Policia Local de Vilassar de Mar: prevenció de furts, consells per compres, reforç de patrullatge i trucades d’alerta ciutadana. Eix 4 – Humor, memòria i ràdio de proximitat • Tertúlia distesa amb Joan Escofet: titulars sorprenents, crítica mediàtica, ironia sobre Eurovisió i futbol. • Interacció directa amb oients concrets (tieta Conxita, conductor Facundo). • Remeix de nostàlgia generacional (cintes antimareig, gos del cotxe, cançons clàssiques) amb referències a noves generacions (alumnes que veuen la música dels 80 com “gregoriana”). 11. Conclusions Aquest episodi de Parlant de tot combina de manera molt fluïda: • Actualitat local i cultural de Vilassar de Mar (teatre, música, tradicions de Nadal, exposicions). • Profunditat social, abordant temes delicats com el suïcidi juvenil a través del teatre (Tarsius) i donant veu a professionals de la musicologia i la litúrgia (Cant de la Sibila). • Servei públic: consells de seguretat, informació meteorològica i notícies de societat. • Entreteniment i humor, amb música d’èpoques diverses, històries curioses de viatges i un to de complicitat amb l’audiència. El resultat és un magazín matinal molt arrelat al poble, que reflecteix una Vilassar de Mar viva culturalment, preocupada pel benestar i alhora oberta al món.