Parlant de tot
Parlant de tot
Programa

Parlant de tot

Magazín matinal de Vilassar Ràdio, un programa de referència que arriba a la seva 19a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, ofereix cada dia una mirada a l'actualitat local, comarcal i general, amb entrevistes a protagonistes de tots els àmbits que aporten informació, experiències i nous punts de vista. El programa compta amb una quarantena de col·laboradors i col·laboradores que tracten temes tan diversos com l'esport, el teatre, el cinema, els llibres, l'economia, la cuina, la salut, el consum, el benestar femení, el tarot o les tertúlies intergeneracionals entre avis i joves, entre molts altres. Tres hores de ràdio en directe, de dilluns a divendres, de 10 a 13 h, amb informació, entreteniment, proximitat i molt bon ritme.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 13:00 ·1049 episodis
RSS

episodis

145-156 de 1048
  • 2h 53min

    #905 - Nadal, hipoteques i cultura local a Vilassar de Mar

    Resum general del podcast L’episodi de Parlant de tot a Vilassar Ràdio és un clar exemple de magazín matinal local: combina servei públic, entreteniment i divulgació, amb molt de pes en l’actualitat de Vilassar de Mar i del Maresme. L’estructura del matí s’articula al voltant de diversos blocs: Inici informatiu i meteorològic, amb previsió del temps i repàs d’actualitat general i esportiva amb to desenfadat. Focalització en la vida local: Nadal, Fira de Nadal, encesa de llums, campanya comercial i web unificada d’activitats. Seccions temàtiques: economia per a joves (hipoteques), cuina creativa (cuinar amb hibiscus i codony), i història del cinema. Espai cultural: entrevista a la Tropa Teatre arran dels premis per l’obra “Inseparables” i reflexió sobre el valor del teatre amateur. Cobertura institucional i social: agenda i actes del 25N (Dia Internacional contra la Violència vers les Dones) i informació de servei. L’episodi aconsegueix un equilibri entre informació local rigorosa, humor i conversa distesa, i contingut especialitzat (economia i cinema), sempre amb un fort arrelament al municipi i als seus equipaments (Plaça de l’Ajuntament, Mercat Municipal, carrers comercials, etc.). Contingut detallat 1. Obertura del programa i temps al Maresme Idees principals Presentació del magazín matinal Parlant de tot, emès en directe des de Vilassar Ràdio (98.1 FM i vilassarradio.cat). Context meteorològic: cap de setmana fred i ventós, ambient gairebé d’hivern, tot i ser encara tardor. Connexió amb Joaquim Serra, del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, per a la previsió detallada: Pujada clara de les temperatures mínimes respecte al dia anterior (+5/+6 °C). Màximes previstes de 18–19 °C al centre i nord del Maresme. Dilluns tranquil; dimarts i dimecres: pas de front amb fred, alguns núvols però poca precipitació a la comarca. Estat de la mar amb maró / forta maror i mar de fons, persistint diversos dies a la costa maresmenca. Possibilitat de canvi de temps amb ruixats diumenge, però encara lluny per concretar. “Sembla que aquesta setmana, de precipitació, poca… com a mínim fins diumenge.” 2. Actualitat i tertúlia amb Joan Escofet 2.1. Notícies de proximitat i de país Fet destacat: dos agents de Mossos d’Esquadra eviten el suïcidi d’una adolescent al pont de Montgat sobre la C-32. Es remarca la complexitat informativa del suïcidi i la necessitat de màxim respecte a la intimitat de la noia i la família. Política estatal: dimissió del fiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz després de ser condemnat per revelació de secrets (filtració vinculada a la parella d’Isabel Díaz Ayuso). Condemna: 2 anys d’inhabilitació i multa de 7.200 €. Es planteja recorregut a instàncies superiors, possiblement fins a la Justícia europea. Es valora com un cop polític per al govern de Pedro Sánchez. 2.2. Esports i cultura futbolística Comentari de l’últim partit del FC Barcelona: Victòria 4–0 davant l’Athletic Club en el primer partit “a casa seva” (nou escenari). Dades simbòliques: 7 jugadors catalans a l’onze inicial; presència de la Masia. S’emfatitza la sacada d’honor del soci més antic, Joan Caneda (95 anys). Anècdota de Joan Laporta a la llotja amb la llanterna del mòbil encesa (“gusilús”). 2.3. Política francesa i memòries de presó Comentari irònic sobre Nicolás Sarkozy i el seu llibre de memòries sobre la seva estada a la presó de la Santé (uns 20 dies): Es critica que amb una reclusió tan breu ja publiqui un llibre i en faci negoci. Es parla del menjar a la presó (iogurts, tonyina en llauna) i s’insinua una possible “dieta Sarkozy” que podrien treballar amb el cuiner del programa. 2.4. Successos i crònica negra gastronòmica Dos incendis en restaurants dels germans Roca: Primer, al Mas Marroch (Vilablareix, 4 de novembre). Després, al restaurant Normal al Barri Vell de Girona. Es planteja, amb humor i referència a Crims de Carles Porta, si hi pot haver casualitat o “cas per investigar”. 2.5. Nadal, llums i competició entre ciutats Encesa de llums de Nadal a Badalona amb Xavier García Albiol i el seu famós “arbre del gorg” (con d’acer gegant): Jaume Cabot explica que hi va anar expressament a veure-ho i es mostra la seva foto. Comparacions amb altres ciutats: Barcelona i l’alcalde Jaume Collboni. Vigo com a referent de “grandiloqüència lumínica”. Proposta imaginativa: usar la Torre de Collserola o la Sagrada Família com el “major arbre de Nadal” sense tanta parafernàlia. Richard Gere encén les llums de Nadal a Múrcia (comentari molt sarcàstic sobre la ciutat i la seva estètica urbana). 2.6. Música i efemèrides musicals Secció Dilorian (viatge en el temps musical): 1976: Chicago triomfa als Billboard amb If You Leave Me Now. 1988: Bon Jovi amb Born to Be My Baby. Recordatori de Freddie Mercury, mort el 24/11/1991, i del sentit especial de The Show Must Go On. Referència a Barcelona (Mercury + Montserrat Caballé) i al paper de Josep Carreras als Jocs Olímpics 1992. 2.7. Floquet de Neu i anècdota personal amb un goril·la Record de la mort de Floquet de Neu (goril·la blanc del Zoo de Barcelona) el 2003. Joan Escofet explica una anècdota intensa de quan va entrar a la zona de recinte intern del zoo per fer fotos: Ell, jove periodista, aconsegueix accés amb els cuidadors. Floquet l’intenta agafar a través de la reixa, interpretant-lo com un nou mascle rival. Es descriu la força física del goril·la i la por real del moment; destaca la mirada “maligna, vermella, amb odi molt humà”. Reflexió sobre com de fàcil hauria pogut resultar ferir-lo de gravetat. 3. Agenda local i Nadal a Vilassar de Mar 3.1. Entrevista sobre la Fira de Nadal i l’encesa de llums Interlocutores: Núria Parísio (Regidora de Promoció Econòmica) i Mari López (tècnica de Promoció Econòmica). Punts clau Divendres 28 de novembre: Encesa oficial de l’enllumenat de Nadal a Vilassar de Mar. Lloc: Plaça de l’Ajuntament. Hora: a partir de les 18.00 h. Espectacle de màgia familiar abans de l’encesa. Participació del Consell dels Infants, que s’encarregarà, en part, del compte enrere i altres elements sorpresa. S’anuncien noves llums a alguns carrers (Carrer Sant Joan, Carrer Sant Pau i entorn de la Plaça de l’Ajuntament), tot i reconèixer que “encara no és la il·luminació ideal”. Dissabte 29 i diumenge 30 de novembre: Fira de Nadal Ubicació: Plaça Josep Tarradellas (la porxada), 4a edició en aquest emplaçament. Horaris: Dissabte: 11.00–21.00 h. Diumenge: 11.30–14.30 h. Contingut de la fira: 43 parades d’artesania, comerços de Vilassar i paradistes de fora per completar l’oferta. Productes principalment relacionats amb el Nadal. Aula gastronòmica: food trucks (creps; hamburgueses i entrepans gurmet), parada de cava i vi calent. Dinamització cultural durant tot el cap de setmana: Música en directe (cat version, Micky Covers, Àlex Cortés). Dansa i actuacions (Estrepits, escoles de dansa). Conta-contes (Sopa de contes, Bau Creatiu). Coral Sons i Trons i escola Dansa Madó (diumenge). “Petita encesa de llums” pròpia de la plaça (sorpresa a càrrec dels Estrepits). Sortejos de paneres de la Fira Cada firaire aporta un petit obsequi. Es munten diverses paneres amb producte divers. Dos sortejos: Dissabte a les 21.00 h (tancament de dia). Diumenge al final de la Fira. Entre 3 i 4 persones resultaran agraciades. 3.2. El trenet de Nadal Trenet específic de la Fira de Nadal, diferent del de Vilassar Comerç. Ubicació de la parada: part de dalt de la Plaça Josep Tarradellas (porxada). Recorregut circular amb inici i final al mateix punt. Horaris: Dissabte: 11.00–14.00 h i 16.30–20.30 h. Diumenge: 10.30–14.30 h. El trenet és gratuït: S’han repartit tiquets a escoles, escoles bressol i farmàcies. Es remarca que agrada tant a la canalla com a avis i pares, i que és una manera còmoda de veure la il·luminació nadalenca (tram Narcís Montoriol, etc.). 3.3. Crida al comerç local i experiència de poble S’insisteix que el Nadal és època de consum, però també: Moment familiar. Possibilitat de gaudir del poble, dels carrers i les llums. Es recomana “quedar-se a casa a comprar”: apostar pel comerç de proximitat. 3.4. Nova web de Nadal: “vilassadamar.cat/nadal” Novetat important: creació d’una web específica de Nadal: Adreça prevista: vilassadamar.cat/nadal. Objectiu: aglutinar totes les activitats de Nadal del municipi en un sol espai. Continguts: Activitats organitzades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Propostes d’entitats culturals, socials i comercials (Vilassar Comerç, etc.). Programació de música, dansa, teatre, tallers… Es convida les entitats que facin activitats nadalenques a contactar amb els tècnics corresponents (cultura, joventut, educació, comerç, feminisme) per incorporar les activitats a la web. Missatge de fons: voluntat de treball transversal entre regidories (promoció econòmica, educació, joventut, cultura, feminisme) i d’aconseguir que “Vilassar de Mar és Nadal” sigui un lema compartit. 3.5. Arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament Es confirma que hi haurà arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament. Es deixa clar que no pretén competir amb “l’arbre més gran del Maresme o d’Espanya” (Badalona, Vigo…), sinó oferir un espai acollidor i accessible. 4. 25N: Dia Internacional contra la Violència vers les Dones Butlletins informatius de les 11 i les 12 Vilassar de Mar està realitzant un programa d’activitats al voltant del 25 de novembre, organitzat conjuntament per: Ajuntament de Vilassar de Mar. Entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista de Vilassadamar. Activitats destacades Avui (dilluns), 19.00 h, a la Plaça de l’Ajuntament: Acte reivindicatiu contra la violència masclista. Actuació musical d’Anna Murillo. Lectura de manifest. Demà (dimarts): emissió especial del Parlant de tot des de la confluència de l’Avinguda Montevideo amb Carrer Narcís Montoriol, a peu de carrer: Horari del programa: 10.00–13.00 h. De 9.00 a 13.00 h, al mateix punt, hi haurà carpa informativa sobre recursos públics contra la violència masclista i fotocall. A la 1 del migdia, lectura del Manifest institucional contra la violència vers les dones, a la Plaça de l’Ajuntament, llegit per les regidores del Ple Municipal i retransmès en directe per Vilassar Ràdio. A la Biblioteca Municipal Ernest Lluch: Hora del conte especial: “Ni blaus ni gripaus” a càrrec de Rosa Pinyol (dimarts, 17.30 h aprox.). Altres informacions destacades de serveis i societat Dades sobre expedients de regulació de plantilla (ERO) a Catalunya: augment de persones acomiadades respecte a l’any anterior. Notícia sobre el canvi de topònim de Palamós a “Palamós i Sant Joan”. Informació de servei públic: Campanyes de consum responsable durant el Black Friday. Promoció de les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI). Paper de la Síndica de Greuges de Catalunya. Informació sobre la regulació dels preus del lloguer (012 i web habitatge.gencat.cat/preuslloguer). Suport a la tramitació digital a través de la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana. 5. Secció d’economia per a joves: hipoteques (Martí Brutau i Àdam Baos) Programa: “Per dos duros” Dos joves economistes expliquen de forma didàctica el món de les hipoteques, apuntant que és, per molts, “la decisió financera més important de la vida”. 5.1. Què és una hipoteca? Préstec hipotecari: permet disposar d’una gran quantitat de diners per adquirir una propietat, habitualment un habitatge. Diferència amb un préstec personal: Import més elevat (normalment centenars de milers d’euros). Termini molt llarg (habitualment 20–30 anys, però poden existir de 5 a 50). Garantia real: l’immoble queda hipotecat; si no es paga, el banc pot quedar-se la propietat. Per això el tipus d’interès d’una hipoteca acostuma a ser més baix que el d’un crèdit al consum, al cotxe o a la targeta de crèdit. 5.2. Exemple pràctic: pis de 200.000 € Es planteja un pis de 200.000 € com a cas d’estudi. Els bancs, en general, financen com a màxim el 80% del valor de taxació. Hipoteca màxima: 160.000 €. Entrada mínima: 40.000 € (20%). Es recorda que abans de la crisi immobiliària de 2008 era habitual finançar el 100% (fins i tot 120% per incloure cotxes, reformes, etc.), fet que va contribuir a la bombolla. 5.3. Capacitat de pagament i condicions bancàries La quota mensual de la hipoteca no ha de superar el 35% dels ingressos mensuals del sol·licitant. El banc pot comprovar fàcilment els ingressos i historial del client (Hisenda, dades bancàries…). 5.4. Còmput de la quota mensual La quota té dues parts: Principal: devolució dels diners prestats (ex. 160.000 €). Interès: benefici del banc. Es diferencien dues modalitats: Hipoteca a tipus variable: L’interès depèn de l’Euríbor + diferencial del banc. L’Euríbor és el cost dels diners entre bancs a la zona euro (ara al voltant del 2,22%). La quota pot pujar o baixar amb el temps. Hipoteca a tipus fix: Sempre es paga la mateixa quota. És més cara d’entrada (interès lleugerament més elevat), però dona seguretat. Es destaca la diferència entre TIN (Tipus d’Interès Nominal) i TAE (Taxa Anual Equivalent): El TAE incorpora interessos i comissions i és la dada que realment cal mirar. 5.5. Dades orientatives (exemple MyInvestor) Tipus d’interès orientatius: Cotxe / estudis: al voltant del 7–8%. Targeta de crèdit: prop del 6%. Hipoteca variable: 3,12% TAE. Hipoteca fixa: 3,30% TAE. Exemple numèric: Per a una hipoteca de 160.000 € a 30 anys: Variable (3,12% TAE): quota aproximada de 670 €/mes. Fixa (3,30% TAE): quota aproximada de 683 €/mes. La fixa és una mica més cara, però ofereix estabilitat davant possibles pujades de l’Euríbor. 5.6. Despeses associades i comissions Comissió d’obertura: Entre 0,3% i 3% de l’import. Per una compra de 200.000 €, pot rondar entre 1.000 i 6.000 €. Comissió d’amortització anticipada (total o parcial): El banc la cobra si el client retorna el deute abans de temps (per exemple, si li toca la loteria i vol amortitzar capital). Compensa els interessos que el banc deixa de cobrar. Altres despeses: notaria, registre, taxació, gestoria… S’estima que cal disposar d’entre un 30% i un 35% del valor de l’habitatge per fer front a entrada + despeses (en el cas de 200.000 €, serien entre 60.000 i 70.000 €). 5.7. Canvis i negociació de la hipoteca Possibilitat de novació (renegociar condicions amb el mateix banc). Possibilitat de subrogació: portar la hipoteca a un altre banc que ofereixi millors condicions. Els presentadors insisteixen en la necessitat de valorar la seguretat laboral i l’estabilitat d’ingressos abans d’embarcar-se en una hipoteca tan llarga. 5.8. Avançament de continguts futurs Es preveu dedicar un episodi a “lloguer vs propietat”. I un altre al problema general de l’habitatge, per ampliar el debat més enllà de la hipoteca. 5.9. Nota personal de l’Àdam L’Àdam comparteix una experiència de sortir de la zona de confort: s’ha unit a un grup d’anglesos per fer entrenaments de running en anglès, cosa que li permet millorar l’idioma i ampliar el cercle social. 6. Entrevista cultural: “Inseparables” i la Tropa Teatre Interlocutors: Lluís Ramis (director), Carmen Ramon (actriu secundària) i Maria Budó (actriu principal). 6.1. L’obra “Inseparables” Adaptació al català d’una obra de la dramaturga nord-americana Catherine Butterfield. Temes tractats: relacions humanes (amistat, fracàs, malaltia), amb múltiples capes interpretatives (“polièdrica”). L’obra ha tingut molt èxit al local de la Tropa Teatre a Vilassar de Mar (entrades exhaurides) i s’ha reposat per Festa Major de Sant Joan. 6.2. Relació amb l’autora original Lluís Ramis contacta amb Catherine Butterfield per correu electrònic per demanar permís per traduir i adaptar l’obra. L’autora dona permís explícit (no té representant a Europa ni registre a SGAE). Sorprenentment, la dramaturga decideix viatjar a Vilassar de Mar per assistir a l’estrena: Estava de gira per Europa (Dublín, etc.). Passa dos dies al poble, veu dues funcions, participa en un col·loqui amb el públic i comparteix dinars amb la companyia. Segueix l’obra en català amb el text original en anglès al costat de Lluís a la taula de llums. Li agrada la musicalitat del català i la qualitat del teatre amateur local. “No es podia creure la qualitat de teatre amateur que hi havia a Vilassà.” 6.3. Èxit al concurs de teatre de Bellaterra La companyia participa al concurs de teatre organitzat per La Cadira de Bellaterra. De 37 grups inscrits, en queden 3 finalistes (un és Tropa Teatre amb “Inseparables”). Resultat: 4 premis per a l’obra de Vilassar de Mar: Millor muntatge teatral (millor grup). Millor direcció (Lluís Ramis). Millor actriu principal (Maria Budó). Millor actriu secundària (Carmen Ramon). Reaccions emocionades: La Carmen, que no va poder assistir a la gala, rep la notícia per WhatsApp i esclata d’alegria sola a casa. Es posa àudio en directe al programa on se la sent cridar d’emoció. 6.4. Mecanismes de treball i compromís amateur Es destaca la disciplina de la companyia: Assajos de 21.15 h a 23.00 h aproximadament. El director porta sempre llibreta blava amb notes detallades per millorar escena per escena. Els actors principals es graven les rèpliques en àudio per estudiar el text (especialment Maria i Mireia). Es diferencia entre “amateur” com a no professional (no cobren) i el rigor professional en la manera de treballar: Assistir als assajos puntualmente. Memoritzar el text, aplicar les indicacions, respectar els horaris. Es compara el teatre amateur amb altres arts: ningú parla de “pintor amateur” o “músic amateur” amb el mateix to despectiu; es defensa que el terme s’hauria de vincular a “fer-ho per amor”. 6.5. Elenc i personatges Protagonistes: Maria Budó, Mireia Monti, Jordi Parés. Personatges “secundaris” però essencials: Carmen Ramon, Carla Pí, Joan Camps, Francesc Jordà, Àmia Serra / Mercè Rovira, i cameo de Joaquim Carrau. S’expliquen els arquetips que apareixen a l’obra (hostalera maternal, metgessa una mica irresponsable, periodista de late-night, venedor esotèric…). 6.6. Reivindicació final de la Carmen Ramon Missatge molt clar a l’Ajuntament i al poble: “M’agradaria que al poble es creguessin que tenim un grup de teatre que val la pena… Em sembla que a vegades només és un poble d’esportistes i el teatre queda relegat al segon o tercer terme.” Es demana més suport institucional i reconeixement per la cultura i el teatre amateur a Vilassar de Mar. 7. Cuina creativa amb Albert Ortiz (Can Bosch, Cambrils) Secció gastronòmica Tot i que la peça emesa és un tall enregistrat prèviament, es presenta com si fos en directe. 7.1. Repte: cuinar amb flor d’hibiscus Una veïna del Carrer Sant Pau dóna a Jaume una flor d’hibiscus del seu jardí i li diu: “Amb això es pot cuinar”. Jaume la porta a l’estudi per sorprendre Albert Ortiz. L’Albert coneix perfectament l’ús culinari de l’hibiscus (o flor de Jamaica): Normalment s’utilitza sec. Aporta acidesa i un color vermell intens. Es fa servir en infusions, begudes i cerveses aromatitzades (esmenta la Malquerida dels germans Adrià) i en tòniques vermelles. 7.2. Recepta: codony amb hibiscus L’Albert proposa una recepta de codony cuit amb hibiscus, ideal per a la tardor. Base d’almívar lleuger: 1 litre d’aigua. 80 g de sucre (proporció base). Es pot multiplicar segons quantitat (per ex., 2 litres d’aigua + 160 g de sucre per a 4 codonys). Afegeix: Pell de taronja i de llimona. Vainilla o canyella, al gust. 6–8 flors d’hibiscus sec, esmicolat. Procediment: Pelar els codonys (és feixuc; recomana pelador de patates). Posar-los en una olla coberts d’almívar. Tapar amb paper sulfuritzat perquè no s’oxidin. Coure a foc molt lent durant unes 2 hores, fins que quedin tendres. Deixar refredar dins el líquid. L’almívar agafarà un color vermell intens i el codony tindrà un to comercial molt atractiu. Idees de servei Talls de codony cuit per acompanyar: Formatge (maridatge clàssic dolç-salat). Raïm, nous, galetes Maria. Fer codonyat (codonyat quallat): Triturar el codony cuit (sense les llavors) mentre és calent. Estendre en safata. Refredar a la nevera perquè actuï la pectina natural del codony. Obtenir un bloc que es pot tallar a daus o llesques. 7.3. Ús del líquid sobrant: còctel amb hibiscus i codony L’almívar vermell sobrant es pot aprofitar com a base de beguda: Barrejar amb aigua i una mica de barreja alcohòlica (brandy, vi ranci o cava rosat). Afegir gel i un toc de pell de taronja. Resultat: beguda lleugera, fresca, aromàtica i amb color atractiu. 7.4. Cuina de territori i identitat gastronòmica L’Albert reflexiona sobre la necessitat que el Maresme reivindiqui més els seus productes (com fan al Delta de l’Ebre amb l’anguila, o a Reus amb el vermut): Esmenta productes com el pèsol del Maresme, la maduixa, el lluerna / llorito… Considera que falta màrqueting territorial per situar el Maresme al mapa gastronòmic. Intercanvi amb Jaume sobre el vermút de Reus, el llorito i com altres territoris han sabut “marcar musculatura”. 7.5. Compromís radiofònic del xef Recorden l’intercanvi que van fer: Jaume va anar a cuinar a Can Bosch (Cambrils) amb la jaqueta de xef de Joan Bosch posada. L’Albert es compromet a presentar ell mateix el magazín Parlant de Tot un dilluns: Es fixa data: 10 de novembre. Jaume li prepararà l’escaleta, però el xef s’encarregarà de la conducció. 8. Cinema: “Days of Wine and Roses” i Billy Wilder (Martí Sanz) (La secció comença amb una rectificació sobre un lapsus anterior: el títol correcte d’una pel·lícula de Cesc Gay és “Mi amiga Eva”, no “Mi amiga Rosa”.) 8.1. Introducció a Billy Wilder i al classicisme cinematogràfic Martí Sanz explica la seva passió pel cinema clàssic i com aquesta es forma a partir de: Cine casolà en 8 mm (pel·lícules de Chaplin, westerns, dibuixos animats) projectades pel seu pare. Sessions al cinema comercial (El Príncep Valent, El Major Espectacle del Món…). Descoberta de cine d’avantguarda, Nouvelle Vague, underground americà, filmoteca… Posteriorment fa un “viratge” cap al cinema clàssic de Hollywood i defensa la idea que: Hi ha un moment clàssic en totes les arts (Renaxxement, tragèdia grega, etc.) que constitueix els fonaments. Compara homenatges a Miguel Ángel, Homero… amb directors com Hitchcock, Renoir, Wilder, Kurosawa. 8.2. L’any 1954 com a exemple de fornada clàssica Martí llegeix una llista impressionant de pel·lícules estrenades el 1954, l’any que ell va néixer, com a demostració de la potència creativa de l’època: Rear Window (La ventana indiscreta) – Hitchcock. Dial M for Murder (Crimen Perfecto) – Hitchcock. Seven Samurai – Akira Kurosawa. French Cancan – Jean Renoir. On the Waterfront (La ley del silencio) – Elia Kazan. Senso – Luchino Visconti. Johnny Guitar – Nicholas Ray. Siete novias para siete hermanos – Stanley Donen. Ha nascut una estrella, La condesa descalza, 20.000 leguas de viaje submarino, Magnificent Obsession (Douglas Sirk), etc. Suggereix als oients mirar quines pel·lícules es van estrenar l’any del seu naixement per veure com ressonen amb ells. 8.3. Trajectòria de Billy Wilder Nascut el 1906 a l’antic Imperi Austrohongarès (Àustria), en una família jueva. Estudis a Viena, pas per Berlín com a periodista i guionista, fugida del nazisme cap a París i després als Estats Units. Col·laboració amb Ernst Lubitsch, a qui considerava el seu “déu cinematogràfic”. Wilder com a guionista brillant abans de ser director: Ninotchka (Lubitsch), Midnight, Ball of Fire (Howard Hawks), Si no amaneciera (Michael Curtiz), Bola de fuego… Com a director, els primers títols importants: The Major and the Minor (El mayor y la menor, 1942). Five Graves to Cairo (Cinco tumbas al Cairo, 1943). Double Indemnity (Perdición, 1944): obra mestra del cine negre, coescrita amb Raymond Chandler, basada en James M. Cain. 8.4. “The Lost Weekend” (Dies de vi i roses / Dies de vi i roses?) (La transcripció esmenta títol original: “The Lost Weekend” o “Días sin huella”.) Pel·lícula de 1945, dirigida per Billy Wilder i interpretada per Ray Milland i Jane Wyman. Tema central: alcoholisme. Protagonista: escriptor alcohòlic, addicte al whisky, enganxat a un bucle autodestructiu. Basada en una novel·la autobiogràfica de Charles R. Jackson, també alcohòlic i addicte a pastilles. Es mostra la degradació física i moral, la dificultat de la desintoxicació i les recaigudes. Reconeixement i impacte: 4 Òscars: millor pel·lícula, millor director (Wilder), millor actor (Ray Milland), millor guió adaptat. Nominacions a muntatge, fotografia en blanc i negre i banda sonora (Miklós Rózsa). Palma d’Or a Cannes (ex aequo). Multipremiada per la crítica (Cercle de Crítics de Nova York, etc.). Martí destaca com la pel·lícula, malgrat ser considerada sovint una “obra menor” dins la filmografia de Wilder, és en realitat central i fonamental, tant per la seva valentia temàtica com pel seu reconeixement internacional. 9. Cloenda i avís de l’especial 25N Jaume Cabot tanca el programa recordant que: L’endemà faran una edició especial en directe del Parlant de tot des del carrer (Avinguda Montevideo / Narcís Montoriol), amb entrevistes, taules i cobertura dels actes del 25N. Reitera que és un programa que “no agrada gens fer” perquè el tema és dolorós, però que cal fer-lo sempre que sigui necessari. Es fa recompte d’edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio: més de 2.350 programes. Missatge final del presentador: “Us ho mano, no us ho demano: sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços.” Interlocutors principals Jaume Cabot – Presentador de Parlant de tot. Joaquim Serra – Meteoròleg del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joan Escofet – Cap de serveis informatius de Vilassar Ràdio. Núria Parísio – Regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Mari López – Tècnica de Promoció Econòmica. Martí Brutau i Àdam Baos – Col·laboradors de la secció econòmica Per dos duros. Lluís Ramis – Director de Inseparables (Tropa Teatre). Carmen Ramon – Actriu (millor actriu secundària a Bellaterra). Maria Budó – Actriu (millor actriu principal a Bellaterra). Albert Ortiz – Xef vilassarenc, cap de cuina de Can Bosch (Cambrils). Martí Sanz – Especialista en cinema, autor de la llista Motion is Emotion. Tags Vilassar de Mar Vilassar Ràdio Parlant de tot Maresme Meteomar Consell Comarcal del Maresme Encesa de llums de Nadal Fira de Nadal Comerç local Trenet de Nadal Promoció Econòmica Consell dels Infants 25N Violència masclista Viladona Assemblea Feminista de Vilassadamar Manifest institucional Mercat Municipal Economia personal Hipoteques Euríbor Tipus fix Tipus variable Jovent i finances Tropa Teatre Inseparables Teatre amateur Concurs de teatre de Bellaterra Billy Wilder The Lost Weekend Cinema clàssic Douglas Sirk Hitchcock Codony Hibiscus Gastronomia local Can Bosch Cambrils Música Freddie Mercury Floquet de Neu Mossos d’Esquadra Fiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz Nicolàs Sarkozy Nadal a Badalona Seccions amb temps 1. Obertura i presentació del magazín Inici: 1 Final: 68 Títol: Presentació del programa i benvinguda Resum: Jaume Cabot presenta Parlant de tot, recorda l’horari (de dilluns a divendres, de 10 a 13 h) i les vies d’escolta (98.1 FM i vilassarradio.cat). Situa el dia (dilluns 24 de novembre de 2025), descriu el temps fred i ventós del cap de setmana i avança que tot seguit faran la previsió meteorològica detallada. 2. Previsió meteorològica al Maresme Inici: 68 Final: 484 Títol: El temps amb Joaquim Serra (Meteomar) Resum: Connexió amb Joaquim Serra del Servei Meteomar. Es detallen les temperatures (pujada de 5–6 °C a les mínimes), màximes de 18–19 °C, vent de ponent i mar de fons. Es preveu una setmana tranquil·la pel que fa a pluges fins a diumenge, amb fred que torna a mitja setmana i possibilitat de canvis més destacables el cap de setmana vinent. 3. Actualitat i tertúlia amb Joan Escofet Inici: 518 Final: 2221 Títol: Notícies, política, esports i anècdotes amb Joan Escofet Resum: Espai ampli de conversa amb Joan Escofet sobre: Rescat d’una adolescent al pont de Montgat per dos agents de Mossos d’Esquadra i reflexió sobre el tractament mediàtic del suïcidi. Dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per la condemna per revelació de secrets. Comentaris sobre Isabel Díaz Ayuso, Florentino Pérez i l’actualitat futbolística del Real Madrid i del cas Negreira. Comentari del partit del FC Barcelona (4–0 a l’Athletic Club), la presència de 7 jugadors catalans i anècdotes de Laporta. Sàtira sobre Nicolás Sarkozy i el seu llibre de memòries de la presó. Dos incendis seguits a restaurants dels germans Roca (Mas Marroch i Normal) i broma sobre possible cas Crims amb Carles Porta. Debat sobre la guerra de llums de Nadal: Garcia Albiol a Badalona, Collboni a Barcelona, Vigo com a rival, Richard Gere encenent llums a Múrcia i crítica humorística a l’aspecte urbà de la ciutat. Secció musical Dilorian: efemèrides amb Chicago, Bon Jovi, Queen i Freddie Mercury. Record de Floquet de Neu i relat intens de Joan Escofet sobre l’ensurt que va tenir al recinte intern del Zoo de Barcelona amb el goril·la. Tancament amb avançament dels continguts de l’informatiu de la tarda (fred del cap de setmana, entrevista al tenista Albert Ramos) i recordatori que “el show ha de continuar”. 4. Publicitat i falques institucionals Inici: 2221 Final: 2298 Títol: Falques publicitàries i institucionals Resum: Espai de publicitat i anuncis institucionals: campanya “Pim-pam peix”, promoció de les Escoles Oficials d’Idiomes, falca sobre el 012 i informació de serveis públics. 5. Entrevista: Nadal i Fira de Nadal a Vilassar de Mar Inici: 2298 Final: 3227 Títol: Encesa de llums i Fira de Nadal amb Promoció Econòmica Resum: Entrevista amb Núria Parísio (regidora) i Mari López (tècnica) sobre: Encesa de llums el divendres 28 de novembre a la Plaça de l’Ajuntament, amb espectacle de màgia i participació del Consell dels Infants. Fira de Nadal a la Plaça Josep Tarradellas (29 i 30 de novembre) amb 43 parades, activitats culturals, food trucks, paneres i sorteigs. Trenet de Nadal gratuït amb recorregut des de la mateixa plaça, amb horaris detallats i repartiment de tiquets a escoles i farmàcies. Crida al consum de proximitat i a gaudir del poble il·luminat. Presentació de la nova web de Nadal: vilassadamar.cat/nadal, que recollirà totes les activitats nadalenques d’entitats i àrees municipals. Voluntat de treballar la transversalitat entre promoció econòmica, educació, joventut, cultura i feminisme. Confirmació que hi haurà arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament. 6. Butlletí informatiu de les 11: 25N i actualitat Inici: 3227 Final: 3367 Títol: Notícies de les 11: 25N i economia laboral Resum: Resum informatiu: Detall de les activitats de Vilassar de Mar per commemorar el 25N (acte musical i manifest a la Plaça de l’Ajuntament, programa especial de Vilassar Ràdio des de Montevideo/Narcís Montoriol, carpa informativa i fotocall, hora del conte temàtica a la Biblioteca Ernest Lluch). Dades sobre expedients de regulació de plantilla (ERO) a Catalunya, amb augment d’afectats. 7. Falques publicitàries i institucionals (mig matí) Inici: 3367 Final: 3681 Títol: Espai publicitari i informatiu (Black Friday, EOI, Síndica…) Resum: Segment de falques institucionals sobre: Consum responsable en època de Black Friday. Oferta de les Escoles Oficials d’Idiomes. Serveis de la Síndica de Greuges de Catalunya. Emissió online de Vilassar Ràdio. 8. Secció econòmica: Hipoteques per a joves Inici: 3681 Final: 5219 Títol: Per dos duros: com funcionen les hipoteques Resum: Col·laboració de Martí Brutau i Àdam Baos en què expliquen, amb exemples pràctics i to amè, què és una hipoteca, com funciona, quin és el pes dels interessos, la diferència entre tipus fix i variable, el paper de l’Euríbor i el TAE, els límits de finançament (80% del valor de taxació), la necessitat d’una entrada important (20–35%), els riscos de no poder pagar i els mecanismes de renegociació o subrogació. Es pren com a cas un pis de 200.000 € i s’analitza l’impacte econòmic real d’una hipoteca de 160.000 € a 30 anys. Acaben avançant un futur debat “hipoteca vs lloguer” i el problema general de l’habitatge. 9. Falques informatives i publicitàries (habitatge, Vilassar Ràdio) Inici: 5219 Final: 5292 Títol: Informació sobre lloguer i serveis Resum: Anuncis institucionals sobre la regulació dels preus del lloguer (012, web d’habitatge) i falques de Vilassar Ràdio. 10. Entrevista cultural: Tropa Teatre i “Inseparables” Inici: 5292 Final: 6827 Títol: Teatre amateur de qualitat: èxit d’“Inseparables” Resum: Conversa amb Lluís Ramis, Carmen Ramon i Maria Budó sobre l’obra Inseparables, l’arribada a Vilassar de la dramaturga Catherine Butterfield, el procés d’adaptació i assaig, i la participació al concurs de Bellaterra, on la companyia rep quatre premis (millor muntatge, direcció, actriu principal i actriu secundària). Explicacions sobre la construcció dels personatges, la importància del compromís i rigor en el teatre amateur, l’anècdota de l’assistència de l’autora a dues funcions i el seu entusiasme, i la reivindicació final de la Carmen perquè el poble i les institucions valorin i donin suport al teatre local. 11. Butlletí informatiu de les 12: 25N, fiscal general i ciència Inici: 6827 Final: 7060 Títol: Notícies de les 12: 25N, dimissió del fiscal general i ciència del cervell Resum: Segon bloc d’informacions: Recordatori ampliat dels actes del 25N a Vilassar de Mar i de l’especial de Vilassar Ràdio. Detalls sobre la dimissió d’Álvaro García Ortiz i les reaccions de Pedro Sánchez. Notícia científica: publicació de l’atlas més detallat del cervell fins ara, liderat per investigadors de la University College London i amb participació de l’investigador gironí Adrià Casamitjana. 12. Falques institucionals i publicitat (Líder, Black Friday…) Inici: 7060 Final: 7188 Títol: Ajuts Leader, consum responsable i suport digital Resum: Espai dedicat a: Ajuts Leader per a emprenedoria en entorns rurals. Nova falca de Black Friday responsable. Eines de suport a la tramitació digital (assistent virtual, web de suport, 012). 13. Secció de cuina: cuinant amb hibiscus i codony Inici: 7188 Final: 8836 Títol: Cuina creativa amb Albert Ortiz: hibiscus i codony Resum: Secció gastronòmica amb el xef Albert Ortiz (Can Bosch, Cambrils). Jaume li presenta el repte de cuinar amb una flor d’hibiscus que li ha donat una veïna. L’Albert explica els usos de l’hibiscus sec (infusions, colorant natural, acidesa especial) i proposa una recepta de codony cuit en almívar lleuger amb hibiscus, ideal per postres i maridatge amb formatge. Es parla també de fer codonyat, de reutilitzar l’almívar com a base per a còctels i de la necessitat de posar en valor els productes del Maresme (pèsol, maduixa, llorito…). La secció acaba amb la promesa de l’Albert de presentar el programa un dilluns (10 de novembre) i una breu reflexió sobre la seva trajectòria a Can Bosch. 14. Secció de cinema: Billy Wilder i “The Lost Weekend” Inici: 8836 Final: 10318 Títol: Motion is Emotion: Billy Wilder, l’any 1954 i “The Lost Weekend” Resum: El col·laborador Martí Sanz continua la seva sèrie Motion is Emotion comentant la figura de Billy Wilder i l’obra “The Lost Weekend” (Dies sense petjada / Días sin huella). Explica la seva evolució personal com a cinèfil, el pes del cinema clàssic com a fonament artístic, repassa la llista espectacular de pel·lícules estrenades el 1954, i sintetitza la trajectòria de Wilder com a guionista i director (col·laboracions amb Lubitsch, títols com Double Indemnity, The Major and the Minor, Five Graves to Cairo…). Se centra després en The Lost Weekend, la història d’un escriptor alcohòlic, i n’assenyala el seu enorme reconeixement (Òscars, Palma d’Or, crítica) malgrat que sovint es consideri una pel·lícula “menor” dins la filmografia de Wilder. 15. Cloenda i anunci de l’especial 25N Inici: 10318 Final: 10335 Títol: Tancament del programa i avançament de la cobertura del 25N Resum: Jaume Cabot tanca l’edició recordant que l’endemà es farà un especial dedicat al 25N des de l’exterior, a la cruïlla de Montevideo amb Narcís Montoriol, amb entrevistes i participació d’entitats. Recompte d’edicions del magazín (més de 2.350) i comiat amb el seu missatge habitual apel·lant a la felicitat dels oients. Aquest resum recull l’estructura temàtica, el to i els punts clau de l’episodi, destacant els moments on realment comencen i acaben les seccions principals, més enllà dels avanços inicials del presentador.

  • 2h 53min

    #904 - Parlant de tot: Ernest Lluch, prevenció de diabetis i rescat

    Homenatge a Ernest Lluch i actualitat política • Es commemora el 25è aniversari de l'assassinat d'Ernest Lluch a mans de la banda terrorista ETA. • Es recorda la seva figura com a ministre clau en la sanitat pública i la seva aposta constant pel diàleg. • S'anuncien actes de record a la Biblioteca Ernest Lluch i en l'àmbit institucional a Vilassar de Mar. Salut: La diabetis a debat • Taula rodona sobre la diabetis amb la doctora Isabel Moreno, Jordi Terriba i Marta Casas. • Punts clau tractats: • Distinció entre diabetis tipus 1 (autoimmune) i diabetis tipus 2 (associada a l'estil de vida). • Importància de la prevenció i el control de la glucèmia per evitar complicacions greus com la retinopatia diabètica o problemes renals. • El paper fonamental de les farmàcies i els centres de primària en el seguiment del pacient. Viatges i Solidaritat • Èrica Castillo (Lliure i motxillera) explica les seves experiències viatjant sola per Turquia, destacant la riquesa cultural i els reptes logístics. • Miquel Vila i Denis Fornés presenten Baruma, un projecte solidari al Senegal que ha passat de ser una iniciativa puntual a una estructura estable de cooperació. • Cita: > "La satisfacció que produeix aquest retorn i aquest resultat immediat és molt addictiva". • Presentació del film "Baruma, viatge a l'essència" a la Sala Roser Carrau. Actualitat Local • Entrevista a l'actriu Rosa Andreu sobre l'obra Memòria de les oblidades, en el marc dels actes del 25N contra la violència masclista. • Història d'Iset Segura, esportista vilassarenca guardonada amb la medalla d'or presidencial hongaresa pel seu acte heroic en salvar dues persones al mar Egeu.

  • 2h 54min

    #903 - Actualitat local, memòria històrica i veus joves

    Visió general del programa Programa Parlant de tot de Vilassar Ràdio (98.1 FM), conduït per Jaume Cabot, emès dijous 20 de novembre de 2025. Magazine matinal que combina actualitat local, informació comarcal, memòria històrica, cultura, joventut i entrevistes. L’edició inclou: - Previsió meteorològica del Maresme. - Bloc informatiu i tertúlia sobre memòria del franquisme i la Transició. - Agenda local: encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar. - Butlletins d’informació locals, catalans i estatals. - Secció intergeneracional “Punt de trobada” sobre música i generacions. - Tertúlia jove amb alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara sobre aficions i futur. - Secció teatral amb recomanacions i entrevista al director Ivan Morales. - Entrevista en profunditat a Gemma Manyosa sobre violència en parella, relacions narcisistes i red flags, a partir del seu llibre. Bloc 1 – Obertura, context del dia i el temps Presentació del programa i del dia (0–266) • Presentació del magazín Parlant de tot, horari i to del programa: actualitat de Vilassar de Mar, món i entreteniment. • Contextualització del dia: 20 de novembre de 2025, exacte 50 anys de la mort del dictador Franco. • Reflexió inicial sobre el fred de novembre i els canvis bruscos de temperatura com a símptoma del canvi climàtic: ara sorprèn el fred de novembre perquè venim d’anys anormalment càlids. • Avançament de continguts del matí: - Previsió meteorològica amb Joaquim Serra (Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme). - Secció informativa “El poc ens passa” amb Joan Escofet. - Entrevista amb Núria Paricio (regidora) i Mari López (tècnica) de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar sobre encesa de llums i Fira de Nadal. - “Punt de trobada” intergeneracional amb Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial), avui sobre la música. - Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara sobre aficions. - Secció de teatre amb Joan Hernández. - Entrevista final amb Gemma Manyosa sobre relacions narcisistes i violència invisible, a partir del seu llibre. Idea clau: Programa molt coral que barreja actualitat local, memòria històrica i veus joves, amb un fil conductor clar: vida quotidiana i comunitat vilassarenca. El temps al Maresme amb Joaquim Serra (295–503) Joaquim Serra ofereix una previsió molt detallada per al Maresme: • Situació actual: - Cel serè de matinada que ha fet baixar les mínimes fins a 1 °C a Tordera. - Matí amb més núvols i ruixats febles i dispersos sobretot al centre i nord del Maresme. - A la tarda-vespre, possibilitat de xàfecs localment intensos al nord de la comarca, amb neu granulada o grada a cotes baixes. • Temperatures: - Avui: temperatura a la baixa; moltes mínimes es registraran a última hora del dia. - Demà: ambient de rigorós hivern malgrat domini del sol, màximes al voltant de 7–8 °C a la plana litoral i interior immediat; cota de neu cap als 300 m a la serralada litoral a primers del matí. - Dissabte: glaçades a l’interior (−1/−2 °C) i 2–3 °C a la costa. - Diumenge: temps estable i assolellat, pujada de les màximes, però nit més freda del període (−2/−3 °C interior, ~2 °C a la costa). • Vent i mar: - Vents fluixos, variables: N–NO al matí i S–E a la tarda. - Mar de fons suau, estat de maror. Comentari editorial de Jaume Cabot: - Subratlla que el que és “notícia” no és que al novembre faci fred, sinó que portàvem anys sense aquest fred normal, evidenciant l’alteració del clima. Bloc 2 – “El poc ens passa”: actualitat, sàtira i memòria històrica Humor local i referències vilassarenques (503–574) Jaume Cabot dona pas a Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. • Joc irònic amb el fred a Vilassar de Mar: - Bromejen amb inaugurar secció de “pistes de neu” a l’Avinguda Montevideo com si fos una estació d’esquí (remuntadors per la carretera de Cabrils fins a la plaça del Barato). - Referència a la Brigada Municipal muntant “telecadires” metafòrics. • Record d’un 25N antic (Dia contra la violència masclista) en què van passar molt fred fent programa al carrer, i l’anècdota del primer cafè amb llet que els va “curar” el fred al bar l’Enxaneta. Tò de complicitat local: joc constant amb espais i bars del poble, creant sensació de comunitat amb els Oients. Televisió, masclisme i franquisme mediàtic (654–750) • Denúncia de masclisme i violència en els mitjans: - Celebren que Mediaset expulsi de la tertúlia un personatge ultra (Conde Lecchio), acusat per Antonia Dell’Atte de vexacions i maltractaments. - Critiquen que durant anys se la titllés de “boja” o “estrafolària” com a estratègia per desacreditar víctimes. - Recorden el paper i l’alineament polític d’Ana Rosa Quintana, a qui defineixen com “sempre al costat equivocat de la història”. Punt fort: visibilitzen com els mitjans de comunicació han legitimat personatges violents o franquistes, i com el canvi arriba tard. 50 anys de la mort de Franco: memòria, Transició i educació (750–1279) Entra el tema central d’aquest bloc: la mort de Franco i la memòria del franquisme. Idees principals de la conversa Cabot–Escofet: • Anunci històric: - Recorden la mítica frase de l’aleshores president del govern Arias Navarro: > “Españoles, Franco ha muerto” - Comentari sobre el seu posat, la càrrega simbòlica del moment i com s’ha fet cultura pop (fins i tot hi ha un cava català “Franco ha muerto”). • Franquisme i narrativa internacional: - Es lamenta que la dictadura franquista quasi no aparegui en la gran narrativa històrica internacional, eclipsada per Hitler i Mussolini. - Recorden que a Espanya també hi va haver camps de concentració, fosses comunes i repressió massiva. - Citen Ken Loach com una de les poques veus internacionals que ha mirat la Guerra Civil i el franquisme. • Desconnexió generacional: - Es pregunten si els joves de 4t d’ESO saben realment qui era Franco i decideixen preguntar-ho més tard a la Tertúlia Jove. - Denuncien que, fins i tot a la seva època, a Geografia i Història gairebé no s’estudiava la Guerra Civil ni el franquisme, i que avui sovint es passen “de puntetes”. • Educació i política: - Recorden l’aforisme: “La història l’expliquen els guanyadors”. - Critiquen els plans d’estudis canviants segons governs i com la manera d’explicar la Transició és també fer política a l’aula. • Connexió amb el present i l’extrema dreta: - Citen un tuit que recomana als joves que idealitzen el franquisme seure amb els avis que van viure la guerra i la postguerra. - Destaquen que molts d’aquests joves repeteixen discursos escoltats a casa; no parlen des de l’experiència. • Crítica a la Transició: - Ironitzen amb el relat idealitzat de la “Transició modèlica” i la definició “con los mismos perros con distintos collares”. - Recorden que: - El fundador d’Aliança Popular / Partit Popular, Fraga Iribarne, era ministre franquista i un dels “pares de la Constitució”. - Fins fa relativament poc, el govern espanyol subvencionava la Fundació Francisco Franco. - Reconeixen que és fàcil jutjar des del 2025, però insisteixen que cal revisar críticament com es va fer la Transició i quines continuïtats de poder persisteixen. Concepte clau: diferència entre entendre històricament (com l’antropòleg que estudia el canibalisme) i justificar. Cal perspectiva, però també mirada crítica. Geopolítica i pes d’Espanya (1241–1279) • Reflexió irònica sobre el pes real d’Espanya al món: - “Espanya es creu més important del que és” tot i la seva posició estratègica (porta del Mediterrani, bases de la OTAN, grans ports). - Retornen al fil inicial: 50 anys de la mort de Franco i la necessitat de parlar-ne més a nivell internacional i educatiu. Bloc 3 – Curiositats, economia i esport Carrers més cars i economia urbana (1279–1418) • Rànquing de carrers comercials més cars: - En lloguer comercial a Espanya, el Passeig de Gràcia (Barcelona) és el més car: 8.700 €/m²/any, molt per sobre del Portal de l’Àngel (~3.060 €/m²/any). - A nivell mundial, el més car és New Bond Street (Londres), seguit de Via Monte Napoleone (Milà), Fifth Avenue (Nova York) i Champs-Élysées (París). - Passeig de Gràcia és setzè del món. • Comentari local: especulen sobre el preu del m² de lloguer a Vilassar de Mar i com ha pujat. Barça, màrqueting i blockchain (1434–1545) • Nova quarta equipació del Barça: - Inspirada en el 0–3 al Bernabéu de 2005 amb Ronaldinho; disseny “òptic” amb zig-zags. • Crítica a un acord de patrocini en tecnologia blockchain: - El Barça signa amb Zero Knowledge Prof, empresa de Samoa. - Dada reveladora: abans de l’acord, aquesta empresa tenia només 21 seguidors a X (Twitter). - Escofet ironitza sobre pantalles offshore i poca transparència. • Recorden que ja van parlar de blockchain a la ràdio amb dones vilassarenques premiades per la seva tasca TIC. Esport femení i drets televisius (1545–1600, 3501–3527) • Partit de Champions femenina: Chelsea–Barça a Stamford Bridge. - Disney+ té els drets televisius de la Champions femenina. - TV3 pot emetre només un partit per jornada, i no sempre tria el més atractiu. • Campanya institucional posterior: - Espot del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Generalitat i CCMA: si no veus esport femení, et perds “la meitat de l’espectacle”. Eix recurrent del programa: posen en valor esport femení i qüestionen la seva infrarepresentació mediàtica. DeLorean musical: efemèrides i cultura pop (1600–2154) Secció “Pugem al DeLorean” amb Escofet: viatge per efemèrides culturals i històriques. • Aniversaris i efemèrides: - 1942: naixement de Joe Biden (83 anys). - 1955: èxit de “Rock Around the Clock” (Bill Haley & His Comets), cançó que consideren punt d’inflexió en la història de la música popular. - 1966: The Supremes – “You Keep Me Hangin’ On” (so Motown, Detroit). - 1971: aparició cinematogràfica de Shaft, primer heroi negre de còmic portat al cinema. - 1995: entrevista bomba de Lady Di a la BBC visibilitzant problemes matrimonials i tensions amb la Casa Windsor. - 2005: rècord Guinness de Robbie Williams per entrades venudes en una gira. - Homenatge a Robert Altman (director de cinema, “Short Cuts / Vides creuades”). • Reflexions ètiques: - Relaten com van deixar de fer broma sobre les relliscades de Joe Biden quan va quedar clar que hi havia malaltia neurodegenerativa, per respecte. • Dies internacionals: - Dia Universal de l’Infant. - Dia Mundial de la Filosofia. Funció de la secció: combinar cultura musical i cinematogràfica amb valors (respecte, memòria) i contextualització històrica. Bloc 4 – Informatius: política local, salut i economia Hi ha diversos butlletins informatius breus al llarg del programa (3245–3473, 6856–7061). Política local i Ple Municipal • Anuncien la sessió ordinària del Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, que s’emetrà en directe a les 19:00 des de la sala de plens. • Ordre del dia destacat: - Aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern. - Aprovació del reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de Desigualtats de Vilassar de Mar. - Moció no resolutiva sobre serveis d’urgències pediàtriques al CAP Guillermo Massarriera. - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor de Vilassar de Mar. - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva del reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural de Vilassar de Mar. • Anuncien el programa de resum “Les Veus del Ple” l’endemà. Actualitat judicial i de salut • Cas Ábalos – mascaretes Covid: - La Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a José Luis Ábalos per organització criminal, suborn continuat, malversació, tràfic d’influències i ús d’informació privilegiada. - També es demanen 19 anys i mig per a Coldo García i 7 anys + 3,7 M€ de multa per a Víctor de Aldama. • Grip a Catalunya: - La temporada de grip s’ha avançat 4 setmanes. - Ara (mitjans de novembre) hi ha tants casos com al desembre passat (>4.500 setmanals). - En infants, ja és la infecció més prevalent. - El pic es preveu pel pont de desembre i setmanes posteriors, abans de Nadal. Funció pública i salaris • Proposta del Ministeri de Funció Pública: - Increment salarial del 10% fins al 2028 per als treballadors públics, amb límit de 4% acumulat els dos primers anys per no superar el sostre de despesa. - La resta (6%) quedaria per als dos últims anys, amb pic el 2027. - CCOO, UGT i CSIF rebutgen la proposta per insuficient i per consolidar pèrdua de poder adquisitiu. Esperança de vida i Parlament de Catalunya • Esperança de vida a Catalunya: - Mitjana global: 84,24 anys, màxim històric. - Dones: 86,69 anys, +0,20 respecte 2023. - Homes: 81,64 anys, +0,35. - Catalunya per sobre de la mitjana estatal (84,01 anys). • Parlament de Catalunya: - El 6 de desembre hi haurà jornada de portes obertes per commemorar la primera sessió del Parlament sota la República (1932). - Visites guiades amb recreació històrica i discursos de Francesc Macià i Lluís Companys. - L’auditori passarà a dir-se Lluís Companys. Futbol professional • Definits els horaris de la 17a jornada de Lliga (última de 2025): - Villarreal–Barça al Madrigal (Estadi de la Ceràmica), diumenge 21, 16:15. - Real Madrid juga dissabte a les 21:00 al Bernabéu. - Girona–Atlètic de Madrid, diumenge a les 14:00 a Montilivi. - Athletic Club–Espanyol, dilluns a les 21:00 a Sant Mamés. - Horaris subjectes a canvis per Copa del Rei. Bloc 5 – Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar Entrevista a Núria Paricio i Mari López (2337–3210) Espai central dedicat a la campanya de Nadal a Vilassar de Mar, des de Promoció Econòmica. 1. Encesa de llums de Nadal (divendres 28 de novembre) • Data i lloc: - Divendres 28 de novembre, a la plaça de l’Ajuntament. - Espectacle de màgia familiar a les 18:00 com a prèvia. - Encesa quan ja sigui fosc (cap a les 18:30–19:00). • Novetats: - Participació del Consell d’Infants en el compte enrere i una “sorpresa” no revelada. - Petites novetats en la il·luminació de carrers (s’han comprat llums noves en alguns punts). - Agraïment públic a l’equip tècnic (Mari López i companyia) pel treball en la il·luminació. • Carrers il·luminats esmentats: - Plaça de l’Ajuntament. - Carrer Sant Joan, Carrer Sant Pau, i altres vies principals de la trama urbana. Missatge clau: posar en valor que, tot i recursos limitats, es busca una il·luminació digna, acollidora i amb petites sorpreses. 2. Fira de Nadal (dissabte 29 i diumenge 30 de novembre) Emplaçament: - Plaça Josep Tarradellas (porxada), quarta edició en aquest espai. Horaris i estructura: - Dissabte 29: de 11:00 a 21:00. - Diumenge 30: de 11:30 a 14:30 aproximadament. Contingut de la Fira: - Parades (unes 43) d’: - Comerç local de Vilassar de Mar (tots els que s’hi han volgut inscriure fins al 31 d’octubre hi són). - Artesania i paradistes de fora per completar oferta. - Dinamització cultural i musical durant tot el dissabte i diumenge: - Grups de joves músics locals (joves emergents). - Espectacles de dansa. - Contacontes (ex. Sopa de contes a càrrec del Baúl Creatiu). - Actuacions de Cat Version, Mickey Covers, Àlex Cortés, Estrepis, etc. - Diumenge: Coral Sons i Trons, escola Dansa Madó. Encesa de llums “extra” a la plaça: - Es farà una petita encesa de llums pròpia de la Fira amb animació dels Estrepis. Paneres i sorteigs: - Gràcies a aportacions de tots els firaires, es munten dues paneres col·lectives. - Sorteigs: - Dissabte a les 21:00 (cloenda del dia). - Diumenge al final de la fira (cap a les 14:30). - Hi haurà 3 o 4 persones agraciades amb paneres variades. Oferta gastronòmica: - 2 food trucks: - Una de creps. - Una d’hamburgueses i entrepans “gourmet”. - Parades de cava (fidel des de fa 3-4 anys) i vi calent. 3. Trenet de Nadal • Trenet específic per la Fira (diferent del trenet de Vilassar Comerç): - Sortida i arribada a la porxada de la Plaça Josep Tarradellas. - Recorregut circular per carrers amb il·luminació nadalenca (ex. Narcís Monturiol). - Gratuït per a infants i famílies. • Distribució de tiquets gratuïts: - A totes les escoles i escoles bressol. - A les farmàcies del poble. “Nadal no és Nadal si no vas una estoneta amb el trenet”: reforcen la idea del trenet com a ritual emocional per a nens, avis i famílies. 4. Campanya de Nadal i nova web transversal Nova eina centralitzadora: - Es presenta una web específica de Nadal per recollir totes les activitats: - URL prevista: vilassadamar.cat/nadal. - Lema: “Vilassadamar és Nadal”. Objectius de la web: - Concentrar en un sol espai: - Activitats organitzades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar. - Accions de Vilassar Comerç (xarxa comercial i campanyes de comerç local). - Programació de cultura, joventut, educació, entitats socials, esportives, etc. - Fer visible la riquesa d’activitat nadalenca del municipi. Crida a les entitats: - Invitació a totes les entitats que facin activitats de Nadal a enviar la informació via tècnics de: - Cultura - Joventut - Educació - Comerç / Promoció Econòmica - Feminismes, etc. Treball transversal a l’Ajuntament: - Núria Paricio defensa que Promoció Econòmica treballi de manera transversal amb: - Educació (Consell d’Infants i Consell d’Adolescents). - Cultura (novetats per Nadal del 2026). - Feminismes (ex. jornades de dones emprenedores organitzades conjuntament). Eix profund: reforçar el sentiment de comunitat vilassarenca a través del Nadal, el comerç de proximitat i la participació d’infants i joves. 5. Altres detalls • Confirmació que hi haurà arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament (no “el més gran d’Espanya”, però visible i simbòlic). • Tancament amb missatge: “Quedem-nos a casa a comprar, que tenim de tot”, fomentant el comerç local. Bloc 6 – Punt de trobada intergeneracional: música i generacions Editorial d’introducció (3562–3760) Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial) presenten un especial sobre música com a memòria generacional. Eixos marcats a l’editorial: • Generació X (Elisenda): - Música com a trinxera i identitat. - Estils: punk, grunge, Britpop, metal, rock alternatiu, movida madrilenya, rock català. - El rock català com a veu cultural pròpia i reivindicativa. - La música travessa cinema, moda i moviments socials. - Referències a bandes sonores icòniques com “Trainspotting”. • Generació millennial (Jordi): - Transició analògic–digital: del vinil i el Discman a l’MP3 i Spotify. - Música global, instantània i personalitzada, però també col·lectiva a través de festivals (Primavera Sound, Sònar). - Barreja de gèneres: pop, indie, hip-hop, R&B, electrònica, rock alternatiu. - Música com a experiència comunitària i memòria compartida. Tesi de la secció: la música construeix identitat, relacions i records; cada generació la viu amb codis propis, però també hi ha encreuaments. Viatges musicals i cançons significatives (3760–4873) La conversa es estructura en temes vitals (viatges, estiu, amistat, adolescència, amor, desamor, moments especials) i cadascun tria cançons que li ressonen. 1. Cançons de viatge • Elisenda: - Sopa de Cabra – “Camins” (implicada encara que el títol no sigui citat, es descriu com a himne de viatge). - Context: adolescència i joventut en plena explosió del rock català. - Record del concert conjunt Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït al Sant Jordi (1991), punt àlgid del moviment. • Jordi: - Cançó italiana “Mille” (Fedez, Achille Lauro & Orietta Berti). - Associada a un viatge a Astúries amb dues amigues italianes per celebrar uns 30 anys. - Van reescriure la lletra per personalitzar-la, convertint-la en banda sonora del viatge. 2. Cançons d’estiu • Elisenda: - Els Pets – “Bon dia” (o una cançó molt coneguda de 1993). - Estiu dels 18 anys, després de la selectivitat: concerts, carnet de fans dels Pets, pujar a l’escenari amb gorres de palla. • Jordi: - King África – “Bomba”. - Tenia 5–6 anys, estiueig a Sant Carles de la Ràpita a casa dels tiets, ballant al jardí, cançó de la infantesa i l’estiu. 3. Cançons d’amistat • Elisenda: - Amaral – “Así soy yo” / “Amigos” (suggereix clarament “Amigos” encara que no es digui el títol exacte). - Cançó per a karaoke i nits amb amics, celebra els amics que viuen a fora, els que deixen la feina, etc. • Jordi: - Meute – “You & Me” (remix instrumental de Disclosure). - Descoberta al Cruïlla post-pandèmia, amb la brisa del Fòrum i els amics. - Confessa que també és una gran cançó per a moments íntims (“noche de amor”). 4. Adolescència • Elisenda: - Green Day – “Basket Case” (1994), punk rock californià. - Parla de atacs d’ansietat i trastorn de pànic del cantant; Elisenda la identificava com a via d’expressió de malestars adolescents. • Jordi: - Adele – “Someone Like You” en versió Jade Richards (X-Factor UK). - A l’adolescència, obsessió per aprendre anglès i tenir accent britànic; repetia l’entrevista i actuació per captar cada paraula. 5. Cançons d’amor • Elisenda: - Nacha Pop – “La chica de ayer” (1980s), clàssic de la movida madrilenya. - Fascinada per l’època: llibertat creativa, eufòria després del franquisme. • Jordi: - Oques Grasses – “Sort de tu”. - La veu com la cançó que li agradaria que li dediquessin; parla de compartir la vida i estar enamorat “d’aquesta vida que estem vivint”. - Comenten que Oques Grasses han anunciat que pleguen després de 15 anys. 6. Cançons de desamor • Elisenda: - Kiko Veneno – “Echo de menos” (1992). - La cançó que es posava quan va viure un gran desamor; l’ajudava a plorar i elaborar la pèrdua. • Jordi: - Lola Índigo – “Ya no quiero ná” (2018). - Just abans de la sortida de la cançó, acabava de trencar amb la parella; la cançó d’empoderament li va servir de banda sonora del dol. 7. Cançons per a moments especials • Elisenda: - Roxette – “The Look” (1988), pop suec. - Simbolitza l’entrada a les discoteques, la sensualitat adolescent i el primer “voler lligar”. • Jordi: - Manel – “A vegades ens en sortim”. - Descoberta veient la pel·lícula “La casa en flames” (2024); en un moment de crisi personal va anar sol al cinema i va sortir plorant amb la cançó en bucle. - Missatge clau del tema: “A vegades ens en sortim”. Debat final amb Jaume Cabot (5216–5298) • Jaume entra per valorar la secció: - Agraeix que no s’hagi fet reggaeton (“per mi no és música”). - Es declara més proper a l’Elisenda pel rock català i el rock clàssic. - Posada d’honor a Loquillo – “Feo, fuerte y formal” i la seva estètica rockera. • Reflexió nostàlgica: el ritual antic de comprar discos de vinil, posar l’agulla i sentir el “soroll” no és comparable al consum musical via mòbil. Secció molt rica en memòria personal, gèneres musicals i ponts generacionals, usada també com a espai per parlar d’emocions (amor, dol, amistat, creixement). Bloc 7 – Tertúlia Jove (Vilatzara): aficions, dormir, esport i futur Presentació i perfil dels joves (5355–5551) Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO dels dos instituts de Vilassar de Mar; avui li toca a l’Institut Vilatzara. Participants: - Aitor – perfeccionista, li agrada fer les coses molt bé. - Roger – s’autodefineix com a molt vaguer, adora dormir. - Dimitri – tranquil, depèn del moment; aficionat a l’esport i la tecnologia. - Caral – xerraire, necessita controlar les coses per no posar-se nerviosa. Aficions i vida quotidiana (5551–6049) Aitor: - Aficions principals: - Jugar a futbol. - Entrenar nens de 6 anys (entrenador de futbol base). - Sortir de festa amb amics. - Estudis: se li donen bé, diu que entén ràpid. Roger: - Aficions declarades: - Dormir (“el que més m’agrada de la vida”). - Estar amb els amics i la família. - Esport: - Fa gimnàs. - Practica capoeira des de petit, arran que la mare volia que el seu germà fes esport. - Autoretrat: gandul, però conscient. Dimitri: - Aficions: - Pàdel (entrenaments regulars). - Box (entrenament tècnic, amb guants i manoples – més defensiu, no boxa dura a la cara). - Gimnàs. - Tecnologia i ordinadors: juga a videojocs (Fortnite, GTA roleplay – “5M”), més PC que mòbil. - No juga a Fantasy, fet que sorprèn el locutor (“espècie rara”). Caral: - Practica vòlei al club de Vilassar de Mar, destaca el gran nombre de noies i el bon nivell. - Afició forta: parlar i socialitzar; podria parlar de qualsevol tema si li donen un fil. - Li agrada sortir amb amigues, però també manta, sofà i sèries. Sortir de festa, horaris i son (5551–6454) • Parlen de sortir de festa, discoteques com Cocoa i límit d’edat (encara tenen 15 anys, esperant els 16). • Confessen horaris de son: - Cap de setmana: poden dormir 10–11 hores o més (Roger i Caral especialment). - Entre setmana: - Aitor: se’n va a dormir cap a les 23:00, cap de setmana 00:00–01:00. - Roger: 20:00–21:00 entre setmana; 00:00 el cap de setmana. - Dimitri: 22:00 entre setmana. - Caral: 23:00–23:30 segons deures. • Arribades tardanes: - Aitor: s’ha arribat a dormir a les 5:00, dormint poc abans de partit amb els nens. - Caral: cap d’anys puntuals fins a les 4:00. - Dimitri: 3:00 jugant, però amb permís. Visió generacional: molta importància de dormir, però també moltes hores davant pantalles i esport. Relacions i xarxes socials (5715–5877) • Pregunta directa sobre si tenen parella: - Aitor està començant una relació; fa unes dues setmanes. - La resta no. • Com va conèixer l’Aitor la seva parella: - No és de Vilassar de Mar. - La va conèixer cara a cara a Premià de Mar, a través d’una amiga comuna, i després van continuar per Instagram. - El grup ho veu com una “espècie en extinció”: un jove que encara lliga cara a cara. • Parlen del “mètode Instagram” per lligar: - Poses like, et tornen like, s’obre missatge directe, etc. Futur i vocacions (6632–6825) Aitor: - Vol ser neurocirurgià des dels 4–5 anys. - Motivació: “volia curar una persona en cadira de rodes i ajudar la gent a viure més”. - És excel·lent a totes les assignatures, vol fer batxillerat científic. Roger: - Vol ser dissenyador de moda. - Li agrada dibuixar des de petit; té quadres a casa del pare i de la mare. - No vol fer batxillerat, prefereix cicle formatiu. Dimitri: - Té tres opcions: 1. Lampisteria (ha treballat amb el pare en reformes, li agrada l’ofici). 2. Informàtica / ciberseguretat. 3. Fer de creador de contingut (YouTube/Twitch), opció que reconeix que és “molt típica” però atractiva. Caral: - Bones notes, però dubte total sobre l’itinerari: - Li agrada molt parlar → podria encaixar en periodisme/comunicació. - Li fascina també la medicina i la idea de ser cirurgiana. - El dilema és triar entre batxillerat social/humanístic o científic. - Jaume la tranquil·litza: equivocar-se de camí és normal i es pot reconduir. Valor educatiu del bloc: mostrar dubtes reals d’adolescents, donar valor als oficis (lampisteria) i a professions altament qualificades (neurocirurgia), i legitimar la incertesa. Bloc 8 – Teatre: cartellera i entrevista amb Ivan Morales Cartellera teatral (7201–7329) Joan Hernández presenta el repàs setmanal a la cartellera teatral catalana: • Teatre Lliure: - Montjuïc (Sala Fabià Puigcerver): “El dia del Batusi”. - Gràcia: “Little Women”. • TNC (Teatre Nacional de Catalunya): - Sala Gran: “Corona d’espines”. - Sala Petita: “Los nuestros” (estrena). - Sala Tallers: “Tarsos”. • Biblioteca de Catalunya: - Reposició de “Nadal a casa els Cupiello” (clàssic italià adaptat, gran comèdia nadalenca). • Teatre Tantarantana: - Estrena de “Bambi”, dispositiu on l’actriu Candela May actua cada cop amb un company diferent, sense saber qui serà. • Altres teatres: - La Villarroel: “La mà” i “El desmuntatge” (Off). - El Maldà: “La paella dels dijous” (humor i proximitat). - Poliorama: musical “Glorious”. - Victòria: “Nada es imposible” (Mago Pop). - Apollo: “Tootsie” (musical). - Tívoli: “El fantasma de l’òpera”. - Borràs: “Pel davant i pel darrere”. - Coliseum: “Tenorio”. - Versus: “Un refugi al sol”. - Condal: “Germans de sang”. - Goya: “La trena”. - Teatre Gaudí Barcelona: “Els malvats”. Entrevista a Ivan Morales sobre El dia del Batusi (7559–8528) Context: - Ivan Morales reestrena “El dia del Batusi” al Teatre Lliure de Montjuïc (Sala Fabià Puigcerver). - Adaptació de la novel·la de cult de Francisco Casavella, centrada en la vida de Fernando Atienza i la Barcelona de la Transició. 1. Reestrena i canvi d’escala • El muntatge ja va ser un èxit al Lliure de Gràcia (temporada anterior) amb premis Butaca. • Ara passa a la Sala Gran (Fabià Puigcerver), molt més àmplia. - Morales la descriu com un Cinemascope teatral: gran amplada horitzontal. - L’escenògraf José Novoa ha dissenyat una disposició inèdita a la sala. • Tot i ser el mateix text, hi ha: - Canvis tècnics, de repartiment i posada en escena. - Profundització en l’estructura dramàtica i en matisos dels personatges. 2. Sinopsi i temàtica • Adaptació de la novel·la de Francisco Casavella: - Seguiment de la vida de Fernando, des dels 13 anys el 1971 fins al 1986, quan s’anuncia que Barcelona serà seu dels Jocs Olímpics del 92. - Retrat d’una Barcelona popular i marginal, que serveix d’al·legoria de la Transició espanyola i el pas de dictadura a democràcia. • Focus en els “caiguts de la Transició”: - Gent que no va pujar a l’ascensor social promès. - Famílies i barris oblidats pel relat oficial d’èxit. “És el relat de la Transició vist des dels que no surten a la foto oficial.” 3. Memòria i revisió crítica • L’obra pretén recuperar una memòria sovint oblidada o edulcorada. • S’emmarca en una onada d’interès per mirar la Transició des d’altres punts de vista, com també fa l’adaptació prevista de “Cavalls salvatges”. 4. Repartiment i relleu d’actors • Al muntatge original, el protagonista Fernando era interpretat per Enric Auquer. • Ara el paper l’assumeix Guillem Balart, que en l’anterior versió feia d’amic del protagonista. - Morales equipara el canvi al relleu clàssic de “primer actor i segon actor” en teatre. - Destaca la capacitat del Guillem per aportar nova fragilitat i profunditat al personatge. 5. Forma i experiència d’espectador • Durada: unes 4 hores i 20 minuts, sense maquillatge; - Morales la descriu com una “missa batuciana”, un ritual col·lectiu. - Vol que sigui una experiència catàrtica i festiva, però també sacra. • Morales confessa que és probablement la millor obra de teatre que ha fet. 6. Faceta d’actor i nous projectes audiovisuals • Encara fa papers petits com a actor: - Sèrie “Jo sempre a vegades” (protegida pels Javis), escrita per Marta Bassols i Almudena Monzú. - Sèrie “Ravalejar”, dirigida per Pol Rodríguez, sobre el Barri del Raval. Missatge final d’Ivan Morales: crida el públic a viure “El dia del Batusi” com un gran fresc vital sobre la Barcelona popular i la Transició, amb humor, tendresa i ombres. Bloc 9 – Violència masclista, relacions narcisistes i red flags Entrevista a Gemma Manyosa (8560–10231) Objecte: parlar del llibre “Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva” de Gemma Manyosa, basat en la seva experiència de relació amb un home narcisista i violència invisible. 1. Gènesi del llibre i objectiu • La Gemma no és escriptora de professió; comença a escriure el 2021 com a necessitat terapèutica després d’una relació devastadora. • El llibre no és una autobiografia estricta, sinó una guia en clau personal per: - Detectar red flags (banderes vermelles). - Entendre mecanismes de manipulació narcisista. - Ajuda altres dones a identificar relacions tòxiques i sortir-ne. “No victimitzo la dona, l’empodero. A qui deixo en ridícul és a ells.” 2. Què són les red flags? • Red flags = alertes subtils que indiquen que alguna cosa no va bé en la relació, però sovint es passen per alt. • No són cops ni insults explícits, sinó: - Frases desqualificadores. - Gests, silencis, retrets encoberts. - Gaslighting (fer dubtar de la teva percepció). - Control disfressat d’afecte. • El problema: al principi el narcisista és encantador, embaucador, et promet la lluna, fa un “bombardeig d’amor”, i tu excuses les senyals (“té un mal dia”, “ja canviarà”). “Quan te n’adones, ja estàs dins la gàbia.” 3. Narcisisme, violència econòmica i dependència • Explica que la seva ex-parella era un narcisista: tot gira al seu voltant, vol ser idolatrat, poca empatia. • Va viure violència econòmica: - Ella no treballava, ell controlava els diners. - Això dificulta marxar: “sense diners, on vas?”. - Amenaces si intenta deixar-lo. • Esmenta també altres formes de violència: - Violència vicària (ús dels fills per fer mal a l’altre progenitor). - Violència psicològica sostinguda. El programa connecta aquí amb el treball de la jutgessa vilassarenca Lucía Avilés, que ha impulsat la llei de violència econòmica al Congrés. 4. Dificultat de ser creguda i mirada social • Davant de la família i amistats, la parella sovint es mostra com a home ideal; quan la Gemma expliqua la separació, moltes persones s’estranyen: - “Però si us vèiem perfectes, si t’asseia bé…” • El seu entorn íntim (família propera) sí que veia coses i li ho deia, però no és fàcil marxar encara que tinguis suport. 5. Estructura del llibre • El llibre recorre tot el procés: - Fase inicial de seducció i idealització. - Instal·lació progressiva de la manipulació i el menysteniment. - Caiguda de l’autoestima i sensació de “zero a l’esquerra”. - Presa de consciència i recerca d’ajuda professional (teràpia, recursos). - Sortida de la relació i reconstrucció. • Incorpora capítols pràctics sobre: - Tipus de narcisistes. - On demanar ajuda. - Com funcionen determinades violències (econòmica, vicària). • Tot escrit amb humor negre i sarcasme per desdramatitzar el dolor i ridiculitzar l’agressor, no la víctima. 6. Filles i violència vicària • Es va separar el 2018, quan ja tenia dues filles. • Parla de com elles també han patit: - Una viu ja amb ella i no vol saber res del pare. - L’altra alterna casa del pare i de la mare; el que passa amb ell afecta emocionalment la Gemma. “Fins que no siguin independents, el vincle amb ell no es trencarà del tot, perquè és el pare.” 7. Teràpia, música i Love of Lesbian • A més de la teràpia formal, la música ha estat un gran suport. • Especial menció a Love of Lesbian: - Les seves lletres li han servit per posar paraules al que sentia. - Considera el llibre també un homenatge a com la música pot “salvar-nos una mica la vida”. • Explica que ja han llegit un esborrany del llibre i que ara els hi farà arribar la versió publicada. 8. Títol: “Último destino Belice” • Belice és el títol d’una cançó de Love of Lesbian. • Per a la Gemma, és un lloc imaginari d’escapada emocional: - Espai mental on recuperar la calma després del caos. - No hi ha estat físicament, però li agradaria; no és imprescindible per al significat. 9. Sortida del pou i empoderament • Insisteix que és possible sortir-ne, però cal: - Demanar ajuda: teràpia, recursos legals, xarxa d’amistats. - Reconstruir l’autoestima. - Entendre que no ets culpable, sinó víctima i supervivent. “Som irrompibles: ens poden doblegar, però no trencar.” (referència a una cançó de Trofoblèsbian que cita). 10. Estat actual i projecte literari • Set anys després, afirma estar bé personalment: - Molta activitat social, concerts, amistats, relació estreta amb les filles i família. - Diu que fins i tot la seva cara ha canviat: ja no té “cara de trista”. • A nivell sentimental, encara sense parella, però centrada en el seu benestar. • Escriure li ha obert la porta a recuperar un vell manuscrit jove que té al calaix; es planteja reprendre’l. 11. On trobar el llibre • Actualment publicat i disponible a Amazon: - En format físic. - En ebook. Missatge final compartit entre Gemma i Jaume: - La lluita contra la violència masclista ha de ser constant, no només el 25N. - És una responsabilitat col·lectiva, també dels homes, que han d’implicar-s’hi activament. - Si el llibre ajuda ni que sigui una dona a obrir els ulls, ja haurà valgut la pena. Bloc 10 – Tancament del programa Cloenda amb música i esport local (10231–final) • Jaume Cabot tanca l’edició número 2.252 de Parlant de tot. • Recorda: - Emissió del Ple Municipal a les 19:00. - Resums informatius a les 13:00 (La Crònica amb Joan Escofet) i altres butlletins. • Acaba amb un missatge de felicitat i optimisme per als Oients, i la música de “Chiquilla” de Seguridad Social. “No em direu que no sóc optimista. Encara farem sortir el sol avui.” Interlocutors • Jaume Cabot – Presentador del programa Parlant de tot. • Joaquim Serra – Meteoròleg, Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme. • Joan Escofet – Cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. • Núria Paricio – Regidora de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar. • Mari López – Tècnica de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar. • Elisenda Ribó – Col·laboradora secció Punt de trobada, generació X. • Jordi Cova – Col·laborador secció Punt de trobada, generació millennial. • Aitor, Roger, Dimitri, Caral – Alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara. • Joan Hernández – Col·laborador, secció de teatre. • Ivan Morales – Director teatral, convidat per parlar de “El dia del Batusi”. • Gemma Manyosa – Autora del llibre “Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva”. Tags Vilassar Ràdio Parlant de tot Vilassar de Mar Maresme meteorologia Joaquim Serra Servei Meteomar canvi climàtic franquisme memòria històrica Transició espanyola educació extrema dreta violència masclista violència econòmica violència vicària red flags narcisisme Gemma Manyosa Último destino Belice Love of Lesbian Consell d’Infants Fira de Nadal encesa de llums comerç local trenet de Nadal Promoció Econòmica Ajuntament de Vilassar de Mar Ple Municipal ordenances municipals patrimoni cultural CAP Guillermo Massarriera salut pública grip funció pública salaris públics esperança de vida Parlament de Catalunya Lluís Companys futbol femení Champions femenina Barça femení DeLorean música rock català generació X millennials Oques Grasses Amaral Green Day Adele Nacha Pop Lola Índigo Manel Tertúlia Jove adolescents 4t d’ESO aficions juvenils capoeira pàdel vòlei futur professional neurocirurgia disseny de moda lampisteria informàtica blockchain FC Barcelona Passeig de Gràcia economia urbana Teatre Lliure El dia del Batusi Ivan Morales Francisco Casavella Corona d’espines TNC cartellera teatral Seccions [Nota: els temps són aproximats a partir dels indicadors de la transcripció.] { "start_second": 0, "end_second": 266, "section_title": "Obertura del programa i presentació del dia", "section_summary": "Jaume Cabot presenta el magazine Parlant de tot, contextualitza la data (20 de novembre de 2025, 50 anys de la mort de Franco) i reflexiona sobre el fred de novembre i el canvi climàtic. Anuncia les seccions del dia: meteorologia, bloc informatiu amb Joan Escofet, entrevista sobre l’encesa de llums i Fira de Nadal, Punt de trobada musical, Tertúlia Jove, secció de teatre i entrevista final amb Gemma Manyosa." } { "start_second": 295, "end_second": 503, "section_title": "El temps al Maresme amb Joaquim Serra", "section_summary": "Previsió detallada pel Maresme: ruixats febles al matí i possibles xàfecs intensos al nord a la tarda-vespre amb neu granulada. Caiguda forta de temperatures amb ambient d’hivern a partir de l’endemà, màximes de 7–8 °C i mínimes negatives a l’interior el cap de setmana. Diumenge assolellat però amb la nit més freda. Vents fluixos i mar de fons suau. Cabot subratlla la paradoxa de trobar ‘anormal’ el fred normal de novembre després d’anys càlids." } { "start_second": 503, "end_second": 654, "section_title": "Humor local i records de fred al 25N", "section_summary": "Entrada de Joan Escofet i to humorístic sobre el fred a Vilassar de Mar: broma sobre pistes d’esquí a l’Avinguda Montevideo, remuntadors per la carretera de Cabrils i informació de l’estat de la neu al Crònica. Recorden un 25N glaçat en què van descobrir el ‘cafè amb llet medicinal’ a l’Enxaneta i expliquen la tradició de fer un programa especial contra la violència masclista aquell dia." } { "start_second": 654, "end_second": 750, "section_title": "Mitjans, masclisme i tertulians franquistes", "section_summary": "Comentari sobre la decisió de Mediaset d’expulsar un tertulià ultra arran de les denúncies d’Antonia Dell’Atte per maltractaments. Critiquen la deslegitimació de les víctimes als mitjans de premsa rosa i el paper d’Ana Rosa Quintana, descrita com sempre ‘al costat equivocat de la història’. Enllacen el cas amb la pervivència de discursos franquistes i masclistes a la televisió." } { "start_second": 750, "end_second": 1279, "section_title": "50 anys de la mort de Franco: memòria històrica i Transició", "section_summary": "Cabot i Escofet rememoren l’anunci televisiu ‘Españoles, Franco ha muerto’ d’Arias Navarro i reflexionen sobre la poca presència del franquisme en la narrativa històrica internacional, eclipsada per Hitler i Mussolini. Subratllen la brutalitat de la dictadura a Espanya (camps de concentració, fosses, fusellaments) i es mostren indignats per la seva banalització. Debaten sobre la manca de coneixement del franquisme entre els joves, la responsabilitat de l’educació i els canvis curriculars, i el repunt de l’extrema dreta. Repassen críticament la Transició: paper de Fraga Iribarne, subvencions recents a la Fundació Francisco Franco, continuïtats de cognoms i famílies del règim en la democràcia. Insisteixen en la necessitat de revisar la Transició amb perspectiva històrica, distingint entendre de justificar, i qüestionen el pes real d’Espanya al tauler internacional." } { "start_second": 1279, "end_second": 1545, "section_title": "Economia urbana, Barça i blockchain", "section_summary": "Escofet aporta dades de mercat: el Passeig de Gràcia és el carrer comercial més car d’Espanya (8.700 €/m²/any) i setzè del món, molt per sobre del Portal de l’Àngel. Ho comparen amb el cost del lloguer a Vilassar de Mar. A continuació comenten la nova quarta equipació del Barça, inspirada en el 0–3 al Bernabéu de 2005, i critiquen el fitxatge d’un partner blockchain de Samoa (Zero Knowledge Prof), que abans de l’acord només tenia 21 seguidors a X, fent broma sobre l’opacitat i els ‘pantalles offshore’." } { "start_second": 1545, "end_second": 2154, "section_title": "Esport femení, DeLorean musical i efemèrides", "section_summary": "Esmenten el partit de Champions femenina Chelsea–Barça, recordant que els drets televisius són de Disney+, i lamenten la poca capacitat de decisió de TV3 sobre quin partit pot emetre. A continuació pugen al ‘DeLorean’ per repassar efemèrides: aniversari de Joe Biden, èxit de ‘Rock Around the Clock’ de Bill Haley com a punt de gir històric de la música popular, número 1 de The Supremes (‘You Keep Me Hangin’ On’), aparició de l’heroi negre de còmic Shaft al cinema, entrevista bomba de Lady Di a la BBC el 1995 que trenca tabús sobre les monarquies, rècord d’entrades de Robbie Williams el 2005 i homenatge al director Robert Altman (‘Short Cuts’). Reflexionen sobre els límits de l’humor quan hi ha malaltia (decideixen deixar de fer bromes sobre Joe Biden quan es fa evident una patologia neurodegenerativa). Tanquen el bloc recordant que avui és el Dia Universal del Nen i el Dia Mundial de la Filosofia." } { "start_second": 2337, "end_second": 3210, "section_title": "Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar", "section_summary": "Jaume Cabot entrevista Núria Paricio (regidora) i Mari López (tècnica) de Promoció Econòmica. Expliquen que el divendres 28 de novembre hi haurà l’encesa oficial de la il·luminació nadalenca a la plaça de l’Ajuntament, amb espectacle de màgia a les 18:00 i participació sorpresa del Consell d’Infants en el compte enrere. Detallen la Fira de Nadal a la plaça Josep Tarradellas (29 i 30 de novembre) amb 43 parades de comerç local i artesania, dinamització tot el dia (música, dansa, contes, actuacions com Cat Version, Mickey Covers, Àlex Cortés, Estrepis), una mini-encesa de llums pròpia a la plaça i dos sorteigs de paneres (una dissabte a les 21:00 i una diumenge al final de la fira). Hi haurà food trucks de creps i hamburgueses, parada de cava i vi calent. Presenten el trenet gratuït de Nadal amb sortida/arribada a la porxada de Tarradellas i tiquets repartits a escoles i farmàcies. Anuncien una nova web transversal de Nadal (vilassadamar.cat/nadal) per agrupar totes les activitats de l’Ajuntament, entitats, comerç i cultura, sota el lema ‘Vilassadamar és Nadal’. Destaquen el treball transversal amb educació (Consell d’Infants i d’Adolescents), cultura, joventut i feminismes, i animen a comprar al comerç local i a gaudir d’un Vilassar de Mar il·luminat i ple de vida." } { "start_second": 3245, "end_second": 3473, "section_title": "Butlletí informatiu: Ple municipal, cas Ábalos, grip i salaris públics", "section_summary": "Butlletí de les 11: Escofet anuncia l’emissió en directe del Ple Municipal de Vilassar de Mar (19:00) amb punts destacats com la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern, el reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de Desigualtats, una moció sobre urgències pediàtriques al CAP Guillermo Massarriera i l’aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor i del reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural. A nivell estatal, la Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a José Luis Ábalos per delictes associats a comissions en la compra de mascaretes durant la Covid-19, i penes importants per a Coldo García i Víctor de Aldama. A salut, s’informa que la temporada de grip s’ha avançat quatre setmanes i que el pic es preveu per al pont de desembre, amb especial incidència en infants. En economia, el Ministeri de Funció Pública proposa una pujada del 10% als funcionaris fins al 2028, rebutjada per sindicats que parlen de pèrdua de poder adquisitiu." } { "start_second": 3562, "end_second": 4873, "section_title": "Punt de trobada intergeneracional: música de la generació X i millennial", "section_summary": "Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial) dediquen el Punt de trobada a les músiques de les seves generacions. A l’editorial defineixen la generació X com la del vinil, el punk, el grunge, el Britpop, la movida i el rock català com a trinxera identitària, i la generació millennial com la de la transició al digital, l’MP3 i l’streaming, festivals i eclecticisme de gèneres. A través de cançons associades a viatges (Sopa de Cabra, ‘Mille’ italiana), estius (Els Pets, King África), amistats (Amaral, Meute), adolescència (Green Day, Adele), amor (Nacha Pop, Oques Grasses), desamor (Kiko Veneno, Lola Índigo) i moments especials (Roxette, Manel), comparteixen experiències vitals i emocionals. S’evidencien punts en comú (gust per certs clàssics, valor del rock català) i diferències en l’accés i consum de música. Jaume Cabot s’afegeix al final, celebrant la selecció i reivindicant el ritual de comprar vinils i posar l’agulla al disc." } { "start_second": 5355, "end_second": 6454, "section_title": "Tertúlia Jove (Institut Vilatzara): aficions, son, xarxes i futur", "section_summary": "Tertúlia Jove amb quatre alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara: Aitor, Roger, Dimitri i Caral. Parlen de les seves aficions: Aitor juga i entrena futbol, Roger estima dormir i practica capoeira i gimnàs, Dimitri fa pàdel, box i gym i és molt aficionat a la tecnologia i videojocs de PC, i Caral juga a vòlei i adora parlar i socialitzar. Debaten sobre sortir de festa, límits d’edat per anar a discoteques com Cocoa i els seus horaris de son, que poden superar les 10–11 hores en caps de setmana. Parlen de relacions: només l’Aitor està començant una relació amb una noia que va conèixer cara a cara a Premià i després via Instagram, fet que sorprèn com a poc habitual en temps de lligar per xarxes. Finalment exposen vocacions: Aitor vol ser neurocirurgià i és excel·lent a classe, Roger vol ser dissenyador de moda i optar per un cicle formatiu, Dimitri dubta entre lampisteria, informàtica/ciberseguretat i creador de contingut, i Caral oscil·la entre comunicació/periodisme i medicina, sense decidir quin batxillerat fer. Jaume els anima a acceptar la incertesa i els recorda que equivocar-se de camí és part del procés." } { "start_second": 7201, "end_second": 7527, "section_title": "Cartellera teatral amb Joan Hernández", "section_summary": "Joan Hernández fa un repàs exhaustiu de la cartellera teatral barcelonina i catalana. Destaca ‘El dia del Batusi’ al Teatre Lliure de Montjuïc i ‘Little Women’ a Gràcia; ‘Corona d’espines’, ‘Los nuestros’ i ‘Tarsos’ al TNC; la reposició ‘Nadal a casa els Cupiello’ a la Biblioteca de Catalunya; l’estrena de ‘Bambi’ al Tantarantana; i musicals com ‘Glorious’ al Poliorama, ‘Nada es imposible’ del Mago Pop al Victòria, ‘Tootsie’ a l’Apollo i ‘El fantasma de l’òpera’ al Tívoli. També esmenta comèdies com ‘Pel davant i pel darrere’ al Borràs, ‘La trena’ al Goya, ‘Germans de sang’ al Condal, ‘Els malvats’ al Teatre Gaudí, ‘Un refugi al sol’ al Versus, ‘La paella dels dijous’ al Maldà i el Tenorio al Coliseum. La secció situa l’oient en l’oferta teatral actual." } { "start_second": 7559, "end_second": 8528, "section_title": "Entrevista a Ivan Morales sobre ‘El dia del Batusi’", "section_summary": "Entrevista amb el director Ivan Morales arran de la reestrena d’‘El dia del Batusi’ al Teatre Lliure de Montjuïc, Sala Fabià Puigcerver. Morales explica que és l’adaptació de la novel·la de culte de Francisco Casavella, que segueix la vida de Fernando des dels 13 anys als 70 fins al 1986, retratant la Barcelona popular de la Transició i els ‘caiguts’ que no van pujar a l’ascensor social. Subratlla que la nova versió, tot i mantenir el text, ha madurat dramatúrgicament, amb canvis tècnics i de repartiment: Guillem Balart passa de fer l’amic del protagonista a interpretar el mateix Fernando, agafant el relleu d’Enric Auquer. Morales descriu l’espectacle com una ‘missa batuciana’ de 4 hores i 20 minuts, un ritual col·lectiu espectacular i alhora íntim, on la gran sala del Lliure (comparada amb un Cinemascope) amplifica l’efecte catàrtic. Reivindica la necessitat de revisar críticament la Transició i donar veu a relats perifèrics i oblidats. També comenta breument els seus petits papers com a actor en sèries com ‘Jo sempre a vegades’ i ‘Ravalejar’." } { "start_second": 8560, "end_second": 10231, "section_title": "Entrevista a Gemma Manyosa: red flags, relacions narcisistes i sortida de la violència", "section_summary": "Jaume Cabot conversa a fons amb Gemma Manyosa sobre el seu llibre ‘Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva’, inspirat en la seva experiència en una relació amb un home narcisista. Manyosa explica que el llibre va néixer com a via de canalitzar el dolor després de trencar la relació (el 2018) i de les seves teràpies. Defineix les red flags com petites alertes (frases, gestos, silencis, manipulacions subtils) que indiquen toxicitat, però que sovint s’ignoren perquè la fase inicial d’idealització és molt poderosa. Relata com va patir violència econòmica i una degradació progressiva de l’autoestima, i com les seves filles també han patit violència vicària. El llibre no és una autobiografia literal sinó una guia que, amb humor negre i sarcasme, desdramatitza el dolor, ridiculitza l’agressor i empodera la dona com a supervivent. Inclou capítols sobre tipus de narcisistes, recursos d’ajuda i processos terapèutics. Manyosa subratlla el paper terapèutic de la música, en especial de Love of Lesbian, i explica el significat simbòlic de ‘Belice’ com a lloc mental d’escapada. Quan parla de la sortida del pou, insisteix que és possible amb ajuda professional i xarxa de suport, i que avui se sent bé personalment encara que no tingui parella. El llibre es pot trobar a Amazon en paper i ebook. Tant ella com Cabot coincideixen en la importància de visibilitzar totes les formes de violència masclista (econòmica, vicària, psicològica) i d’implicar també els homes en la lluita." } { "start_second": 10231, "end_second": 10387, "section_title": "Cloenda del programa i música final", "section_summary": "Jaume Cabot tanca l’edició 2.252 de ‘Parlant de tot’ recordant els espais informatius de Vilassar Ràdio (butlletins horaris, La Crònica i la retransmissió en directe del Ple Municipal) i agraint la confiança dels oients. Envia un missatge d’optimisme (‘encara farem sortir el sol avui’) malgrat el dia plujós, i acomiada el programa amb la cançó ‘Chiquilla’ de Seguridad Social, subratllant el to festiu i proper amb què vol acabar la matinal." } ]} ✅} assistant_boundary_marker=

  • 2h 53min

    #902 - Magazine local, teatre premiat i vida al Maresme

    Resum general del programa Parlant de tot és el magazín matinal de Vilassar Ràdio (emissora municipal de Vilassar de Mar) conduït per Jaume Cabot, amb tres hores de contingut variat: informació local, cultura, meteorologia, entrevistes i seccions d’entreteniment i divulgació. L’edició recollida correspon a dimecres 19 de novembre de 2025, dia en què el municipi celebra 241 anys de la seva segregació del municipi veí. L’ambient és de celebració local, però el programa manté l’estructura habitual: primera hora més informativa i d’actualitat, segona hora més esotèrica i cultural, i tercera hora amb entrevistes, tertúlies i espai de servei públic. Bloc 1 – Obertura, aniversari de Vilassar de Mar i temps Context i arrencada • Presentació del matí en emissió en directe des de Vilassar Ràdio (98.1 FM i vilassarradio.cat), situada al Carrer Sant Pau de Vilassar de Mar (codi postal 08340, comarca del Maresme). • Es destaca que el poble celebra 241 anys de la seva història com a municipi independent. • Referència al fred normalitzat de tardor, després de mesos de temperatures anormalment altes. Previsió meteorològica (Servei Meteomar) Conversa amb Joaquim Serra, del Servei Meteomar (Centre de referència meteorològic del Maresme): • Situació actual: - Temperatures nocturnes baixes: fins a 2 °C en zones interiors i 6–8 °C a la costa. - Dia tranquil, amb núvols alts i prims que aniran augmentant a la tarda. - Vents fluixos del nord-oest, sense precipitació destacable. - Estat de la mar: mar de fons suau. • Demà i propers dies: - Canvi de temps amb més núvols i ruixats irregulars entre mig matí i la tarda, sobretot a litoral i prelitoral. - Descens clar de les temperatures: ambient d’hivern dijous, divendres i dissabte. - Nit de dissabte a diumenge podria ser la més freda de la setmana, amb –2 / –3 °C a fondalades interiors i 2–4 °C a la costa. - Poc reg general, però nevades al Pirineu, sobretot vessant nord, a qualsevol cota. “El més destacable, sense cap mena de dubte, serà aquest tast d’hivern que tindrem a partir de demà.” Bloc 2 – Finestra informativa amb Joan Escofet Secció "El poc ens passa" amb Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. To desenfadat, barreja d’actualitat, curiositats i efemèrides. 2.1. Història curiosa: futbol, vudú i Mundial • Es parla d’un partit de classificació africana per al Mundial (Nigèria–Congo) decidit als penals. • Polèmica: el cos tècnic de Nigèria acusa la banqueta del Congo de fer vudú a la banda perquè el llançador marqui. • El Congo transforma el penal, deixa fora Nigèria ("les àligues verdes") i s’obre el debat: - El reglament pot prohibir aquestes pràctiques? - Es compara amb jugadors que resen abans de llançar penals. • Gag local: proposen al president de la UE Vilassar de Mar, Bebi Ramon, que contracti Paquita Bruixa per fer conjurs a la banda. 2.2. Geopolítica i diners: Zelenski, Sánchez i la pobresa interna • Escofet i Cabot comenten la gira europea de Volodímir Zelenski i la visita a Madrid. • Crítica a l’anunci de Pedro Sánchez de destinar 817 milions d’euros d’ajuda a Ucraïna. Punts clau de la crítica: • En un context en què: - A Catalunya, 1 de cada 3 infants viu sota el llindar de la pobresa. - Professors i professores es manifesten per les condicions laborals i de sistema. • Es qüestiona la prioritat política: “Quan tens el país com està… tu tens els bemols de donar 817 milions a Ucraïna? És que em sembla una barbaritat.” • També ironitzen amb la frase de Sánchez que presenta Zelenski com “el meu amic” (referència humorística a la cançó de Roberto Carlos “Yo quiero tener un millón de amigos”). 2.3. Trump, Aràbia Saudita i Cristiano Ronaldo • Es menciona un sopar entre Donald Trump, el príncep hereu d’Aràbia Saudita i Cristiano Ronaldo. • Es qualifica el país com un dels més foscos en drets humans però ric en petrodòlars. • Es presenta com un “circ” i se’ls proposa com a possibles “imbècils del dia”. 2.4. Secció “L’imbècil del dia” Dues candidatures: Parell de visitants al Louvre: Aprofiten la multitud a la sala de la Mona Lisa per penjar una foto seva a la paret com si fos una obra d’art. Burla a la suposada seguretat màxima del museu. Fals comandant de vol: Un espanyol passa tres anys fent de comandant d’avió sense tenir la titulació. Hauria falsificat experiència en una aerolínia indonèsia. Es remarca el perill i la irresponsabilitat de la companyia i del pilot. La taula s’inclina a considerar el fals pilot i la companyia com els autèntics imbècils del dia. 2.5. Efemèrides musicals (DeLorean) Es viatja musicalment a diferents anys: • 1965 – Carl Perkins: - Gravació d’un clàssic del rock and roll que més tard versionaria Elvis Presley. • Aniversaris d’actrius: - Meg Ryan (1961, Connecticut) – record especial del seu paper a When a Man Loves a Woman; escolten la cançó homònima (Michael Bolton / Rod Stewart). - Jodie Foster (1962, Los Angeles) – record dels films Acusats i El silenci dels anyells. • 1964 – The Supremes: - Primer grup íntegrament femení a assolir el número 1 a les llistes Billboard amb “Baby Love”. • 1988 – Robin Beck – “First Time”: - Recordada sobretot per un anunci de refresc de cola. • Fa 20 anys – Madonna – “Hung Up”: - Referència a versions paròdia (La Terremoto de Alcorcón) i a grups com Los Pecos. Cloenda del bloc amb l’anunci dels horaris informatius i recordant que la vida, a vegades, “pot ser meravellosa”. Bloc 3 – Promos institucionals i espots en català Entre blocs hi ha una bateria d’anuncis institucionals i campanyes de la Generalitat de Catalunya: • Consum cultural en català en plataformes de streaming (memòria lingüística dels menús d’idioma). • Campanyes de reciclatge i reutilització de mòbils, petits electrodomèstics i altres residus (“Tu, telèfon espatllat…”). • Cercador de residències per a gent gran (dretssocials.gencat.cat/cercadoresidències). • Seguretat viària i respecte als ciclistes. • Foment de la lectura (Pla nacional del llibre i la lectura). • Ajuts per a alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (educacio.gencat.cat). • Campanyes sobre servei d’acreditació de competències professionals, foment del lloguer social a través del Consell Comarcal del Maresme, i d’altres espais de servei públic. També hi ha falques internes de la graella de Vilassar Ràdio: • Volem saber, Randamar, Històries de Mar i de Dal, Crònica, etc., que formen part de la graella de programació local i de l’arxiu sonor de l’emissora. Bloc 4 – Entrevista: la tropa teatre i l’èxit d’“Inseparables” 4.1. Context Entrevista central amb membres de la tropa teatre, un grup històricament vinculat a l’escena de Vilassar de Mar. Convidats a l’estudi: • Lluís Ramis – director d’Inseparables. • Maria Budó – premi a millor actriu principal. • Carmen Ramon – premi a millor actriu secundària. Motiu: l’obra “Inseparables” ha guanyat quatre premis al concurs de teatre de Vallaterra (muntatge, direcció, actriu principal i secundària) després d’haver exhaurit localitats al local de la tropa a Vilassar de Mar, on s’ha representat diverses vegades (primavera i Festa Major de Sant Joan). 4.2. L’obra “Inseparables” • Text original de la dramaturga nord-americana Catherine Butterfield. • Temàtica: relacions humanes en sentit ampli. Lluís Ramis destaca que: - Es parla d’amistat, fracàs, malaltia, i altres aspectes, però sense moralismes ni apologia directa. - És una obra “polièdrica”: cada espectador hi destaca coses diferents segons la seva mirada. • Procés creatiu: - Durant els assaigs, el grup va anar afinant la visió de l’obra, ajustant matisos i to. - Hi ha personatges “èpics” (amb molt text i presència) i d’altres de caràcter més arquetípic i exagerat (hostalera maternal, metgessa poca-solta, periodista imbècil, venedor esotèric, maquillador cameo). 4.3. El vincle amb l’autora, Catherine Butterfield • Lluís Ramis contacta amb l’autora per correu electrònic per demanar permís per: - Traduir-la al català. - Modificar el títol i fer adaptacions menors, atès que l’obra no està registrada a la SGAE ni té representant a Europa. • S’origina una relació molt estreta: - S’envien fotos i actualitzacions d’assaig. - L’autora diu que aprofitarà que és a Europa (per una novel·la i un altre projecte teatral) per venir a veure l’estrena. - Tot i el viatge de 5.000 km, compleix la promesa. • Estada de Butterfield a Vilassar de Mar: - Assisteix a dues funcions (fila 1, cadira 5). - El segon dia seu al costat del director a la cabina de tècnic de so / llums, seguint el text anglès mentre escolta el català per captar la musicalitat de la llengua. - Fa un col·loqui amb el públic i el grup professional que havia estrenat l’obra a Barcelona anys enrere. - En paraules de la companyia, es mostra “entranyable” i molt sorpresa de la qualitat del teatre amateur vilassarenc i del local de la tropa teatre. 4.4. Reposició i concurs de teatre a Vellaterra • Després de l’èxit local, Inseparables es reposa per Sant Joan i posteriorment es presenta al concurs de teatre de Vellaterra, organitzat per la companyia local La Cadira. • Dades del concurs: - S’hi presenten inicialment 37 grups. - Se’n seleccionen pocs (3 grups finalistes), incloent la tropa teatre. - Obres competidores: Bombers i Desclassificats. • Reacció del públic: - Forts aplaudiments, múltiples salutacions i insistència del públic perquè tornessin a sortir. - El “batlle de barri” de Vellaterra i organitzadors feliciten efusivament el grup. • Vellaterra i la seva situació municipal: - Es comenta, amb to humorístic, que “Vellaterra no existeix” com a municipi independent; és una entitat municipal descentralitzada (EMD) vinculada a Cerdanyola però amb aspiracions d’agregació a Sant Cugat. - El concurs i l’activitat teatral són part de l’estratègia per donar visibilitat i legitimitat cultural a l’EMD. 4.5. Reconeixements i vivències personals • Carmen Ramon (millor actriu secundària) no pot assistir a la gala i rep la notícia per WhatsApp: “Jo em pensava que m’agafava una taca… cridava sola a casa amb la gossa.” • Maria Budó (millor actriu principal) subratlla que el premi és sobretot un reconeixement a la feina coral: “Un actor principal, si tota l’obra no rutlla, tu tampoc no destaques.” • Lluís Ramis rep també el premi a millor direcció i millor grup / muntatge. - Explica el seu mètode: porta sempre el text i una llibreta blava on apunta correccions; al final de cada assaig reuneix el repartiment per donar indicacions. - Destaca la disciplina del grup: segueixen les notes i milloren contínuament. 4.6. Diferències entre amateur i professional Debat sobre el teatre amateur: • Ramis rebutja la paraula amateur com a etiqueta despectiva; accepta només el sentit de “qui estima el teatre”. • Diferències reals: - Professional: cobra i, sovint, té formació acadèmica. - Amateur: no viu del teatre, però pot treballar amb igual o més rigor professional (assiduïtat als assaigs, estudi del text, puntualitat, compromís). • Qüestions de reconeixement i suport institucional: - Demanden més suport del Ajuntament de Vilassar de Mar i de la Regidoria de Cultura. - Ramis lamenta que alguns municipis del Maresme (Cabrera, Cabrils, Argentona, Premià, etc.) ignorin propostes com Inseparables malgrat l’amistat personal amb programadors i regidors. • Reivindicació final de Lluís: “M’agradaria que al poble es creguessin de veritat que tenim un grup de teatre que val la pena… A vegades sembla que només siguem un poble d’esportistes.” Jaume Cabot els convida a tornar per fer una taula rodona específica sobre teatre local, circuits amateurs i política cultural municipal. Bloc 5 – Butlletí informatiu de les 11 h Espai "Les notícies de les 11" amb Joan Escofet (resum): 5.1. Exposició “Lidera el teu consum” • A partir de demà, a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch de Vilassar de Mar. • Amb suport de la Diputació. Visible fins al 4 de desembre. • Objectiu: reflexionar sobre el rol com a persones consumidores i donar eines per un consum responsable. Temes dels plafons: • Drets de les persones consumidores i com actuar si es vulneren. • Serveis públics de consum. • Compra responsable i informació d’etiquetes. • Contractació de serveis. • Pobresa energètica i sostenibilitat econòmica, ambiental i cultural. 5.2. Memòria democràtica i franquisme • El govern espanyol inicia el procediment per extingir quatre fundacions franquistes: - Dedicades a José Antonio Primo de Rivera, Blas Piñar, Serrano Suñer i Queipo de Llano. • S’aprova un Reial decret que definirà el catàleg de símbols franquistes a retirar. • Campanya institucional “La democràcia és el teu poder” amb lona gegant en català a la Gran Via de Madrid i 400 activitats per l’efemèride del final de la dictadura. • Ja existeix un procediment obert contra la Fundación Francisco Franco. 5.3. Cas de presumpta corrupció: Santos Cerdán • Nou informe de la Guàrdia Civil (UCO) apunta l’ex número 3 del PSOE Santos Cerdán per cobrament de comissions il·legals en adjudicacions d’obra pública. • Es parla d’una empresa vinculada a Cerdán (Servi Navar) que rebria el 2 % net de cada obra que aconsegueix la constructora Acciona. • S’han identificat, com a mínim, tres adjudicacions presumptament fraudulentes (Logronyo, Sevilla i Sant Feliu de Llobregat) per valor de 6,7 milions d’euros. 5.4. Futbol • La selecció espanyola de futbol es classifica per al Mundial 2026 (EUA, Canadà i Mèxic) després d’un empat davant Turquia. • Passa com a primera de grup. Tancament amb record dels horaris informatius i de la continuïtat del magazín Parlant de tot. Bloc 6 – Paquita Bruixa: somnis, herbes, rituals i horòscop Secció clàssica de dimecres amb Paquita Bruixa, col·laboradora històrica del programa (18 temporades). Format: conversa distesa amb Jaume Cabot, amb tres parts fixes: interpretació de somnis, herbolari, ritual i horòscop setmanal. 6.1. Somni: caiguda de dents Tema: somiar que cauen les dents. • Si tu mateix somies que et quedes desdentat: - Pronòstic de mala salut, debilitat, problemes econòmics i malestar general. - Paquita admet que és un somni molt desagradable i inquietant. • Si veus altres persones sense dents: - Indica que tens enemics o gent que et vol fer mal, però no ho aconseguiran. - Tu seràs més fort i sortiràs victoriós. 6.2. Herbolari: la farigola Es presenta la farigola com una de les herbes medicinals més antigues utilitzades: Usos proposats: • Infusió per a grips i refredats: - Cassó amb aigua, un bon grapat de farigola (fresca o seca). - Deixar bullir breument, colar i afegir una mica de llimona i mel. - Beure tres tassetes al dia. Ajuda a: - Afavorir la respiració. - Alleujar la tos. - Millorar el malestar general. • Per a nens amb mal de panxa: - Dosi més reduïda, però també els pot ajudar. • Benefici extra: neteja de genives. Anècdota històrica: A l’edat mitjana, dames brodaven una branqueta de farigola amb una abella a les faixes dels cavallers que marxaven a la guerra. La farigola simbolitzava protecció i l’abella, que sempre torna al rusc, simbolitzava el desig que l’home tornés sa i estalvi i recordés la persona estimada. 6.3. Ritual: fer que el/la cap t’apreciï més Ritual concret en dimecres (no divendres) per millorar la relació amb el/la jefe / jefa i, implícitament, augmentar la probabilitat de millores laborals (com un augment de sou). Materials: • 3 espelmes: - 1 vermella (a dalt). - 1 verda (al mig). - 1 lila (a baix). • Fulles verdes al voltant (Paquita recomana menta i romaní). • Lluminets de fusta per encendre. Passos: Situar les tres espelmes en vertical, una sota l’altra. Col·locar fulles de menta i romaní fent un cercle al seu voltant. Descalç, pensant intensament en la persona cap, encendre: Primer la vermella, després la verda i finalment la lila. Deixar que les espelmes es consumeixin del tot. Recollir les fulles i restes de cera: Si quasi no hi ha cera, guardar-les en un lloc alt (sobre un armari, nevera, etc.). Oració (en castellà, perquè no hi troba equivalent satisfactori en català): “A las fuerzas del universo pido aclarar su visión para que me vea tal como soy la persona en cuestión” (i es diu el nom del/la cap). 6.4. Horòscop setmanal (12 signes) Paquita repassa els 12 signes amb salut, feina, amor, color i número de la setmana. (Resum molt sintètic): • Àries – Molta energia i forma; feina afavorida si saben escoltar; en l’amor, cal diàleg i carícies per evitar tensions. - Color: grisós. Número: 3. • Taure – Han de deixar la ganduleria i cuidar-se; feina estable i amb possible alegria; bon clima familiar i de parella. - Color: lila. Número: 9. • Bessons – Ment tranquil·la però possible insomni; mala setmana a la feina (cal paciència); amor amb molt encant i seducció. - Color: vermell. Número: 5. • Cranc – Han d’abrigar-se bé; bona feina amb caps favorables; a l’amor, complicitat i mim. - Color: rosa. Número: 8. • Lleó – Vigilar genolls; feina bé i possibilitat d’horari flexible; amor amb plans tranquils i agradables. - Color: rosa. Número: 1. • Verge – Possibles problemes musculars i nervis; feina “llisa” però amb risc de conflictes a casa si no vigilen el que diuen. - Color: blanc. Número: 0. • Balança – Es poden notar cansats i sense ànims; millor confiar en el grup a la feina; a l’amor, drames i moments difícils, cal prudència. - Color: marró molt fosc. Número: 4. • Escorpí – Són els reis de la festa (època del signe): molta sort en salut, feina i amor; fins i tot recomana comprar loteria. - Colors: daurat i lila. Número: 7. • Sagitari – Equilibri i bon moment per demanar millores laborals; a l’amor, millor esquivar drames i no alimentar queixes. - Color: marró clar. Número: 9. • Capricorn – Setmana melancòlica i sense gaire reconeixement; a la feina, sobrecàrrega poc valorada; a l’amor, poca atenció rebuda. - Color: groc. Número: 8. • Aquari – Molta energia i pau interior; feina segura i temptacions de gastar (que es poden permetre); amor radiant, “totes li pondran”. - Color: blau cel. Número: 2. • Peixos – Bona salut mental per prendre decisions; a la feina, sacsejades però amb bona visió per defensar drets; amor intens i de companyerisme. - Color: canyella. Número: 1. La secció es tanca recordant el telèfon de consulta de Paquita Bruixa (93 395 41 05) i la seva veterania al programa. Bloc 7 – Entrevista musical: Gava, premi Mares Music 25 7.1. Presentació Intervista conduïda per Joan Escofet amb Mariona Gavarró Rovira, artista vilassarenca que es presenta com Gava. Motiu: ha estat una de les guanyadores del Mares Music 25, el concurs de música jove del Maresme, organizado per diversos ajuntaments (inclòs l’Ajuntament de Vilassar de Mar). A la gala final, celebrada a La Fàbrica de Cabrils, Gava obté el Premi Festival. 7.2. Experiència al Mares Music • A l’escenari presenta tres temes ja publicats a Spotify i un quart tema nou en fase de treball. • Se sent còmoda, recolzada per amics i amigues al públic. • Admet nervis abans i durant la interpretació, però minuts abans experimenta una mena d’autoconfiança que li tapa una mica la por. Premi Festival: • Consisteix en tocar a un altre festival (encara per determinar). • Per a ella, el premi és sobretot una oportunitat per seguir fent directes i millorar. 7.3. El procés creatiu i el paper del productor (Outerlab) • Treballa amb el productor Outerlab, que també és amic seu. - S’han trobat en el moment adequat: - Ella buscava algú per donar forma a les seves cançons. - Ell buscava una veu amb qui desenvolupar la seva producció. • Treball conjunt molt flexible: - A vegades el productor comença amb una base i ella hi posa melodia i lletra. - Altres vegades Gava escriu primer i després Outerlab vesteix el tema sonorament. - També han provat de compondre juntament des de zero. • Gava defineix Outerlab com una peça clau: “Haver-lo trobat a ell és una mica la raó per la qual estic aquí.” 7.4. Estil musical i lletres • S’identifica amb un so urbà actual, proper a l’R&B i al pop contemporani, però es considera encara en construcció. • Temes a Spotify: - Lletres sense vergonya, desenfadades, que parlen de vida quotidiana i emocions reals. - Algunes cançons han sorgit gairebé improvisant la lletra i la melodia alhora, i després ajustant el text per donar-li més sentit. • Veu l’escriptura com un acte de descarrega emocional: “És com si fos pintor i agafés un pinzell… treus una energia que portes dins.” • Sovint improvisa lletres que, en revisar-les, descobreix que expressen coses del seu subconscient. Algunes vegades acaba plorant mentre compon. 7.5. Formació i trajectòria • Inicis musicals: - Comença a 4 anys a l’Escola Municipal de Música de Vilassar de Mar (escola “Pilar Sala”), on fa llenguatge musical i instrument. - A partir dels 12 anys continua amb guitarra però deixa el llenguatge musical formal. - Recentment ha fet assignatures de composició al Taller de Músics de Barcelona per donar-se una empenta seriosa. • Relació amb la creació: - De petita ja intentava composar sobre pentagrama, però els dictats i traslladar la melodia al paper li costaven molt. - L’arribada i abaratiment de les eines de producció home-studio (ordinador, software com Ableton) li han obert una nova porta. 7.6. Balanç del 2025 i somnis de futur Objectius que s’havia marcat per al 2025: • Treure com a mínim una cançó i un videoclip. Resultat real: • 3 cançons publicades. • 2 videoclips. • 2 concerts (incloent el Mares Music). • Guanyadora d’un premi important al concurs. Considera que ha superat totes les expectatives i que ara l’objectiu és definir més clarament el seu univers artístic (so, concepte, missatge). Somnis a mig termini (2026 i més enllà): • Poder treure un EP o àlbum amb: - Concepte definit. - Cohesió entre cançons. • Consolidar un projecte de vida vinculat a la música, amb reptes creatius constants. També comenta que: • És una persona exigent amb ella mateixa. • Viu aquest camí com un projecte llarg, no com una experiència puntual. 7.7. Gustos musicals Artistes i gèneres que l’influeixen: • R&B nord-americà i sons urbans: - Cita noms com T-Pain, Akon, Frank Ocean. - Es fixa especialment en l’ús de l’autotune no només per afinar, sinó com a recurs expressiu. • També gaudeix de: - Pop. - Lo-fi R&B. - Fins i tot música clàssica com Mozart. - Va tenir èpoques de reggae. 7.8. Missatge final Gava aprofita el micròfon per transmetre un missatge a l’audiència jove: Convida a iniciar projectes, confiar en un mateix i “fer una mica el que et doni la gana” creativa, sense por. Vol compartir les ganes de començar coses i atrevir-se. A xarxes, es pot trobar com @lagava a totes les plataformes. Bloc 8 – Noticiari del migdia i espais de servei públic A les 12 i al voltant de les 13 h s’intercalen noves falques informatives i institucionals: 8.1. Recordatori exposició “Lidera el teu consum” • Es torna a anunciar l’obertura de l’exposició a la Biblioteca Ernest Lluch i els seus continguts. 8.2. Revenda d’entrades al Regne Unit • El govern britànic prepara mesures per limitar la revenda especulativa d’entrades: - Es prohibirà revendre per sobre del preu original. - Les plataformes podran cobrar comissions, però limitades. - Es limitarà el nombre d’entrades que es poden oferir (no més de les que es podien comprar d’una vegada). - La normativa afectarà la revenda tant presencial com online. 8.3. Marca “Donut” i Bimbo • El Tribunal Suprem espanyol resol que l’ús comercial del terme “Donut” a Espanya és exclusiu de Bimbo Donuts Iberia. • Tot i que “dónut” (minúscula i accent) figura al diccionari de la RAE i en alguns diccionaris catalans com a nom genèric, per al Suprem, en context comercial és marca registrada. • Bimbo qualifica la sentència de “victòria legal històrica”, després de nou anys de litigis. 8.4. Mort de Julio Fernández, fundador de Filmax • Mor a Miami Julio Fernández, fundador del grup cinematogràfic Filmax i president fins al 2010. • Repàs breu de la seva trajectòria: produccions com Tapas, El Lobo, Los sin nombre, etc. • Va ser membre actiu de l’Acadèmia del Cinema Espanyol, de l’entitat de gestió de drets de productors audiovisuals i president de l’associació d’empresaris Gaiac. 8.5. Premis de cinema europeu • Tres films amb participació catalana aspiren als Premis de Cinema Europeu: - Sirat – opta a millors: pel·lícula, direcció, guió i actor. - Tardes de soledad. - L’Olivia i el terratrèmol invisible. • El total de films seleccionats és de 15, amb 3 d’arrel catalana. • La gala se celebrarà el 17 de gener a Berlín. 8.6. Altres campanyes institucionals Es tornen a emetre falques sobre: • Reciclatge d’electrònics (“encara que no funcionis…”). • Barnahus (centres integrals per a menors víctimes de violència sexual). • Tràmits de dependència i interconnexió dades Salut–Drets Socials. • Xarxa SAI per persones LGBTI+. • Certificats professionals i formació d’adults. • Cultura Jove (entrades amb descompte per a joves de 18–30 anys). • Síndica de Greuges i canals de reclamació ciutadana. • Telèfon 900 900 120 contra la violència masclista. Aquestes falques reforcen el paper de la ràdio local com a canal de servei públic i proximitat. Bloc 9 – Secció “S’ha acabat el bròquil”: infantilització dels adults Espai setmanal amb Marta Badia i Mar Natxé, conegudes com “les broquiletes”, dins el segment “S’ha acabat el bròquil”. Objectiu: parlar de temes incòmodes i estigmes socials amb humor i mirada crítica. 9.1. Tema del dia: “La infantilització dels adults” Subtítol: Quan els pares es comporten com adolescents. Idees principals: • No es critica gaudir i sortir sinó quedar instal·lats en una eterna adolescència: - Evitar responsabilitats. - Ofendre’s per qualsevol cosa. - Esperar que altres resolguin els problemes. • Exemple habitual: pares i mares que projecten frustracions personals sobre els fills, especialment en l’esport: - El pare que vol que el fill sigui futbolista d’elit perquè ell no ho va aconseguir, pressionant-lo en partits del camp municipal o com a president d’aficions. • Crítica a l’ús de xarxes socials i filtres que fomenten una autoimatge adolescent i una necessitat constant de validació externa (likes, selfies amb filtres, etc.). - Com a professional de la imatge, una de les tertulianes diu que moltes persones no es reconeixen sense filtre. 9.2. Segona adolescència o “madurescència” Les broquiletes proposen el terme “madurescència” per designar: • Adults que viuen una segona adolescència: - Competeixen amb els fills (en aparença, oci, lligar). - Es comporten com a col·legues dels fills en lloc de ser pares/mares. - Fugen de compromisos emocionals o econòmics. • Efectes sistèmics en els fills: - Perden referents adults clars. - De vegades acaben fent de “terapeutes” o cuidadors emocionals dels progenitors. - Creix la inseguretat i la dificultat per establir límits. 9.3. Exemples concrets i debat • Pares que van a les mateixes discoteques que els fills (es menciona Cocoa com a exemple de local de joves). - Marta explica que, per edat, no la van deixar entrar a Cocoa a la nit (no admeten majors de 40), i com això li va generar una barreja de sorpresa i orgull ferit. • Adults que fan sexe en espais públics molt freqüentats (platges) quan podrien tenir espais privats, actuant com si fossin adolescents sense casa pròpia. • Pares i mares que surten de festa com els fills, s’emboliquen en dinàmiques de lligar i validació constant, convertint els fills en amics no escollits i restat-los espai propi. 9.4. Factors socioculturals • Es parla del “mercat” i de la cultura del consum impulsiu: - El sistema prefereix consumidors eternament adolescents abans que ciutadans crítics i responsables. - Això alimenta el fenomen anti-aging, la por a fer-se gran i la recerca de joventut perpètua. • També es menciona l’augment de separacions i divorcis: - Moltes persones viuen una “segona joventut” i tornen a les dinàmiques de lligar de quan tenien 20 anys. • Debat humorístic sobre quan deixem de ser joves, amb els “4 indicadors” de Jaume Cabot i Joan Escofet: Portar cadira (o coixí) a la platja. Pensar que la música d’abans era millor que la d’ara. Que t’atrauen més les persones d’edat similar o superior que no pas els vintanyers. Que t’agradi Julio Iglesias. Es punxa “Soy un truhán, soy un señor” i Marta acaba cantant-la mig a contracor, evidenciant la broma. 9.5. Impacte en els rols familiars Des d’una mirada més seriosa: • Quan els pares es comporten com adolescents: - Els fills poden acabar assumint càrregues emocionals que no els pertoquen (ser confidents, terapeutes, mediadors…). - Poden aparèixer problemes psicològics futurs per manca de límits clars i d’una figura adulta de referència. • Es destaca que no es tracta de no divertir-se ni de renunciar a la vida social, sinó de: - No delegar rols i responsabilitats adultes als fills. - Mantenir una autoritat emocional sana (dir “no”, acompanyar, escoltar, posar límits). 9.6. Pregunta incòmoda final La secció es tanca amb una “pregunta incòmoda” cap a l’oient: “Quina part de la meva vida estic deixant en mans d’algú que encara no ha fet les paus en fer-se adult?” L’objectiu és convidar a la reflexió personal sobre relacions de dependència i rols invertits a la família o la parella. Bloc 10 – Agrícola Vilassà: abonats, poda i pulveritzadors Espai mensual dedicat a Agrícola Vilassà, entitat centenària vinculada al sector agrícola i de jardineria al municipi. Convidat: Martín Borgeti, responsable del magatzem (local situat rere l’agrobotiga, a prop del Mercat de la Flor i la Planta Ornamental del Maresme). 10.1. Tipus d’abonats i com triar-los Martín destaca que avui dia hi ha molta varietat d’adobs, cosa que desorienta molts aficionats: • Abonats orgànics: - Procedència de restes vegetals i animals (compost, humus, etc.). - Aporten matèria orgànica, milloren la biodiversitat del sòl, retenen aigua i alliberen nutrients lentament. - Molt indicats per a hort i jardí familiar. • Abonats químics granulats (boles): - Boles blaves, blanques o marrons, sovint utilitzades per arbustos, arbres ornamentals i gespes. - En horta, s’utilitzen sobretot com a abonat de fons (barrejats amb la terra abans de sembrar). • Abonats solubles en aigua: - En format pols per a ús a través de sistemes de reg, molt utilitzats per professionals en invernacles i grans superfícies. - Es poden usar en jardins particulars, però són més cars. Indicacions generals: • A l’hivern, les plantes entren en una fase de repòs; es fan pocs abonats excepte en: - Gespa: amb adobs específics de tardor–hivern, amb menys nitrogen i una mica de ferro per actuar d’antimolsa. - Alguns cultius d’hivern a l’hort (segons assessorament). • Dosi orientativa: - Aproximadament un grapat per metre quadrat o entre 40 i 80 g per planta / m², depenent del producte. • Distinció clau que expliquen al magatzem: - Adob per plantes verdes (més nitrogen). - Adob per plantes de flor i fruit, que requereixen més fòsfor i potassi. 10.2. Poda: tipus, èpoques i eines • En general, les podues principals es fan a l’hivern, quan l’arbre o arbust està en repòs vegetatiu (excepte alguns casos particulars). Tipus de poda: Poda de formació: Especialment en arbres joves (frutals o ornamentals). Es busca donar una estructura sòlida i equilibrada des del començament. Sovint al viver ja vénen preformats, però cal continuar la feina els anys següents. Poda de manteniment: Eliminació de branques mortes, malaltes o que s’entrecreuen. Millora la ventilació, l’entrada de llum i l’estètica de la planta. Poda de fructificació: En arbres fruiters, per afavorir la producció: Deixar branques ben disposades i separades. Eliminar branques molt velles per estimular brots nous. Poda de rejoveniment: Per a arbres o arbustos envellits o descuidats (per exemple, jardins abandonats). Es retallen estructures velles per donar peu a un creixement renovat. Eines disponibles a Agrícola Vilassà: • Pèrtigues extensibles fins a 5 metres. • Tisores de poda manuals (gamma d’aficionat a professional). • Tisores elèctriques: - Gama molt ampla, des d’uns 100 € fins a 1.500 €. - Algunes incorporen pantalla digital i comptador de talls. - Pensades per a professionals, però també adients per a persones amb problemes de força a les mans. 10.3. Pulveritzadors i seguretat Martín remarca la importància d’un ús responsable dels pulveritzadors (mochiles de tractament): • Recomanació principal: tenir dos pulveritzadors diferents: 1. Un exclusiu per a herbicides (productes que maten herbes). 2. Un altre per a la resta de fitosanitaris: insecticides, fungicides, bioestimulants, etc. • Motiu: evitar contaminacions creuades: - Si queden restes d’herbicida i després s’hi prepara un tractament per a rosers o hort, es poden cremar completament les plantes tractades. • Si només es disposa d’un pulveritzador: - Cal seguir la regla dels tres esbandits: 1. Esbandir-ne l’interior amb aigua i buidar. 2. Repetir una segona vegada. 3. Fer un tercer esbandit per assegurar-se d’eliminar residus. - Hi ha productes netejadors específics de maquinària que es poden utilitzar per a una higiene encara més profunda. • Es pot demanar assessorament directe al magatzem, situat just darrere l’agrobotiga d’Agrícola Vilassà, molt a prop del Mercat de la Flor i la Planta Ornamental. Bloc 11 – Cloenda del programa 11.1. Recordatori d’aniversari i to festiu • Jaume Cabot recorda que Vilassar de Mar compleix 241 anys des de la seva segregació del municipi veí. • Bromeja que avui “pel carrer tot és festa”, tot i que la Festa de Tardor oficial ja s’ha celebrat el cap de setmana anterior. 11.2. Sumari de la darrera hora • Ràpid repàs del que s’ha ofert: - Secció “S’ha acabat el bròquil” amb Marta Badia i Mar Natxé. - Espai mensual amb Agrícola Vilassà i Martín Borgeti des del magatzem. • Es recorda que Parlant de tot suma ja 2.251 edicions com a magazín del matí de Vilassar Ràdio. 11.3. Missatge final i cançó de comiat • Cabot es presenta, acomiada l’equip tècnic i deixa pas als serveis informatius de Vilassar Ràdio (espai Crònica a la 13 h, 15 h, 17 h). • Frase de comiat habitual: “Sigueu tots i totes molt feliços.” • La cançó de tancament és “Rayando el sol” de Maná, presentada com: “La cançó que ens inspira.” Amb això es tanca una edició completa del matinal, que combina proximitat local (Vilassar de Mar i el Maresme), cultura (teatre, música jove, cinema), espiritualitat popular (Paquita Bruixa), humor crític (les broquiletes) i servei públic (espais institucionals i d’assessorament agrícola). Interlocutors principals • Jaume Cabot – Presentador de Parlant de tot. • Joaquim Serra – Meteoròleg del Servei Meteomar (Consell Comarcal del Maresme). • Joan Escofet – Cap de serveis informatius de Vilassar Ràdio i conductor de diverses seccions. • Lluís Ramis – Director de la tropa teatre i de l’obra Inseparables. • Maria Budó – Actriu principal d’Inseparables. • Carmen Ramon – Actriu secundària d’Inseparables. • Paquita Bruixa – Col·laboradora esotèrica (somnis, herbes, rituals, horòscop). • Mariona Gavarró Rovira (Gava) – Cantant i compositora vilassarenca, premi Mares Music 25. • Marta Badia – Col·laboradora de la secció S’ha acabat el bròquil. • Mar Natxé – Col·laboradora de la secció S’ha acabat el bròquil. • Martín Borgeti – Responsable del magatzem d’Agrícola Vilassà. (A banda d’aquests, hi apareixen nombroses veus en falques institucionals i promos de la pròpia Vilassar Ràdio.) Tags Vilassar Ràdio Parlant de tot Vilassar de Mar Maresme Festa de Tardor Aniversari municipal Joaquim Serra Servei Meteomar Meteorologia Crisi climàtica Joan Escofet Actualitat internacional Zelenski Pedro Sánchez Ucraïna Ajuda econòmica Donald Trump Aràbia Saudita Cristiano Ronaldo Imbècil del dia Louvre Fals pilot Efemèrides musicals Carl Perkins Meg Ryan Jodie Foster The Supremes Madonna Teatre amateur la tropa teatre Inseparables Catherine Butterfield Premis de teatre Vellaterra Cultura local Teatre amateur vs professional Biblioteca Ernest Lluch Consum responsable Memòria democràtica Franquisme Fundacions franquistes Corrupció política Santos Cerdán Acciona Mundial futbol Paquita Bruixa Somnis Farigola Rituales Horòscop Gava Mariona Gavarró Mares Music 25 Música urbana R&B Producció musical Outerlab Jovent creador Cinema europeu Filmax Bimbo Donuts Revenda d’entrades Infantilització dels adults Adolescència Paternitat Xarxes socials S’ha acabat el bròquil Marta Badia Mar Natxé Anti-aging Agrícola Vilassà Abonats Poda Pulveritzadors Horta Jardineria Servei públic Maná Rayando el sol Seccions amb temps (start_second / end_second) Benvinguda, data i aniversari de Vilassar de Mar start_second: 7 end_second: 82 section_title: "Obertura del programa i 241 anys de Vilassar de Mar" section_summary: "Jaume Cabot dona la benvinguda al magazín Parlant de tot des de Vilassar Ràdio, recorda que és dimecres 19 de novembre de 2025 i destaca que Vilassar de Mar celebra 241 anys com a municipi independent. Es comenta el matí fred i assolellat i la normalització de les temperatures de tardor." Sumari del dia i agenda del programa start_second: 82 end_second: 250 section_title: "Sumari: Meteomar, informatius, teatre, esoterisme i agrària" section_summary: "Es presenta l’estructura del programa: previsió meteorològica amb Joaquim Serra (Servei Meteomar), finestra informativa amb Joan Escofet, entrevista amb la tropa teatre per parlar de l’obra Inseparables i els seus premis, la secció esotèrica de Paquita Bruixa, entrevista musical a Gava (guanyadora del Mares Music 25) i, a la darrera hora, la tertúlia incòmoda S’ha acabat el bròquil i l’espai mensual amb Agrícola Vilassà des del magatzem." Previsió del temps amb Joaquim Serra start_second: 282 end_second: 462 section_title: "Meteomar: arribada del fred d’hivern i ruixats irregulars" section_summary: "Joaquim Serra, del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, explica el descens de temperatures nocturnes, el dia estable amb núvols alts i vents fluixos, el canvi de temps amb ruixats irregulars a litoral i prelitoral per a l’endemà, i la forta baixada de temperatures que portarà un veritable ‘tast d’hivern’, amb mínimes sota zero a l’interior i nevades al Pirineu a qualsevol cota." Finestra informativa: converses amb Joan Escofet (actualitat i efemèrides) start_second: 492 end_second: 1472 section_title: "El poc ens passa: vudú al futbol, Zelenski, Trump i efemèrides musicals" section_summary: "Joan Escofet i Jaume Cabot repassen notícies curioses i d’actualitat: un partit Nigeria–Congo decidit enmig d’acusacions de vudú, la polèmica per l’anunci de 817 milions d’euros d’ajuda d’Espanya a Ucraïna mentre augmenta la pobresa infantil i es deterioren sanitat i educació, el sopar de Donald Trump amb el príncep saudita i Cristiano Ronaldo, i la secció ‘l’imbècil del dia’ amb dos casos: uns visitants que penjen la seva foto al Louvre i un fals comandant de vol espanyol que vola tres anys sense titulació. La secció es completa amb el ‘DeLorean’ musical: efemèrides sobre Carl Perkins, Meg Ryan, Jodie Foster, The Supremes, Robin Beck i Madonna, tot amanit amb anècdotes i humor.” Falques institucionals i autopromos de la ràdio start_second: 1494 end_second: 1676 section_title: "Espais institucionals i autopromoció de Vilassar Ràdio" section_summary: "Bloc de falques on s’anuncien campanyes de la Generalitat (consum en català a plataformes, reciclatge, residències per a gent gran, seguretat viària, foment de la lectura, beques per alumnes amb necessitats especials) i espais propis de Vilassar Ràdio com Volem saber, Randamar i Històries de Mar i de Dal." Entrevista: la tropa teatre i els premis d’“Inseparables” start_second: 1676 end_second: 3238 section_title: "Teatre local en alça: èxit d’‘Inseparables’ i reivindicació cultural" section_summary: "Jaume Cabot entrevista Lluís Ramis, Maria Budó i Carmen Ramon, de la tropa teatre de Vilassar de Mar, per parlar de l’obra Inseparables i dels quatre premis obtinguts al concurs de teatre de Vellaterra. Expliquen la tria de l’obra de Catherine Butterfield, el procés de traducció i adaptació al català, la visita emocionant de l’autora a Vilassar, el treball coral del repartiment i l’experiència en el concurs (37 grups inscrits, 3 finalistes). També reflexionen sobre la diferència entre teatre amateur i professional, la importància del rigor en els assaigs i la manca de reconeixement institucional al teatre local, reclamant més suport de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i de la Regidoria de Cultura." Butlletí de les 11 h: notícies locals i generals start_second: 3241 end_second: 3482 section_title: "Les notícies de les 11: consum responsable, memòria democràtica i corrupció" section_summary: "Joan Escofet presenta el butlletí de les 11, amb notícies com l’arribada de l’exposició ‘Lidera el teu consum’ a la Biblioteca Ernest Lluch, la decisió del govern espanyol d’iniciar l’extinció de quatre fundacions franquistes i d’aprovar un catàleg de símbols franquistes, un informe de la Guàrdia Civil que apunta Santos Cerdán per comissions il·legals vinculades a Acciona, i l’anunci de la classificació de la selecció espanyola per al Mundial 2026 després d’empatar amb Turquia." Noves falques institucionals i autopromos start_second: 3482 end_second: 3656 section_title: "Segon bloc de falques institucionals i promocions" section_summary: "Continuació d’anuncis institucionals (tabac i infants, acreditació de competències, foment del lloguer social al Maresme) i promoció d’espais de Vilassar Ràdio com Volem saber, reforçant el paper de la ràdio local com a servei públic." Secció esotèrica amb Paquita Bruixa start_second: 3656 end_second: 5175 section_title: "Paquita Bruixa: somnis amb dents, farigola, ritual per al jefe i horòscop" section_summary: "Cada dimecres, Paquita Bruixa porta el seu univers esotèric al programa. Interpreta el somni de quedar-se desdentat (mal auguri personal) o veure altres sense dents (enemics que no podran fer mal), presenta la farigola com a herba medicinal clau per a refredats i per netejar genives, explica una història medieval amb farigola i abelles com a símbol de protecció, proposa un ritual amb tres espelmes (vermella, verda i lila) i fulles de menta i romaní per fer que el/la cap valori més el treballador, i tanca amb un horòscop complet per als 12 signes, detallant salut, feina, amor, color i número de la setmana." Falques educatives i culturals start_second: 5175 end_second: 5449 section_title: "Tercer bloc d’anuncis: formació d’adults, llet, producte local" section_summary: "Nova tanda d’anuncis institucionals sobre formació d’adults, importància de la llet i els productes làctics en l’alimentació infantil, suport als pagesos, ramaders i pescadors i el valor del producte local català, i reciclatge d’aparells elèctrics i electrònics." Entrevista musical: Gava, premi Mares Music 25 start_second: 5449 end_second: 6829 section_title: "Gava: talent musical vilassarenc i futur discogràfic" section_summary: "Joan Escofet conversa amb Mariona Gavarró (Gava), cantant i compositora de Vilassar de Mar, una de les grans guanyadores del Mares Music 25. Parlen de com va viure la gala final a la Fàbrica de Cabrils, del Premi Festival que li permetrà tocar en un altre festival, del seu procés creatiu (improvisació de lletres i melodies, treball conjunt amb el productor Outerlab), de la seva formació musical (Escola Municipal de Música de Vilassar i Taller de Músics), dels referents (R&B nord-americà, pop, música clàssica), i del balanç d’un 2025 en què ha superat els seus propis objectius (tres cançons, dos videoclips i diversos concerts). Gava comparteix el seu somni de treure un EP o àlbum conceptual al 2026 i anima la joventut a iniciar projectes i confiar en la pròpia creativitat." Butlletí del migdia i notícies complementàries start_second: 6849 end_second: 7101 section_title: "Butlletí del migdia: exposició de consum, revenda d’entrades i marca Donut" section_summary: "Espai informatiu breu on es repassen novament l’exposició ‘Lidera el teu consum’ a la Biblioteca Ernest Lluch, les noves mesures del govern britànic per impedir la revenda d’entrades per sobre del preu original i limitar-ne la quantitat, la sentència del Tribunal Suprem que atorga a Bimbo Donuts Iberia l’ús exclusiu de la marca comercial ‘Donut’ a Espanya, la mort de Julio Fernández (fundador de Filmax) i la presència de tres films catalans (Sirat, Tardes de soledad i L’Olivia i el terratrèmol invisible) entre els nominats als Premis de Cinema Europeu." Noves falques de servei públic start_second: 7101 end_second: 7219 section_title: "Quarta tanda de campanyes institucionals" section_summary: "Continuen les campanyes de la Generalitat sobre reciclatge, Barnahus (centres d’atenció integral a menors víctimes de violència sexual), dependència, serveis SAI per a persones LGBTI+, certificats professionals i altres recursos de suport a la ciutadania." Introducció a la darrera hora: aniversari i presentació de ‘S’ha acabat el bròquil’ start_second: 7219 end_second: 7306 section_title: "Entrada a l’última hora i presentació de les broquiletes" section_summary: "Jaume Cabot enceta l’última hora recordant que Vilassar de Mar compleix 241 anys des de la seva segregació i rep les col·laboradores Marta Badia i Mar Natxé, a qui anomena carinyosament ‘les broquiletes’, per donar pas a la secció de tertúlia crítica ‘S’ha acabat el bròquil’, dedicada a temes incòmodes i tabús socials." Tertúlia ‘S’ha acabat el bròquil’: infantilització dels adults start_second: 7306 end_second: 8792 section_title: "S’ha acabat el bròquil: la madurescència i els pares adolescents" section_summary: "Marta Badia i Mar Natxé aborden, amb humor i mirada sociològica, la ‘infantilització dels adults’ o ‘madurescència’, centrant-se en pares i mares que es comporten com adolescents: evitació de responsabilitats, dependència de la validació a xarxes socials, competició amb els fills en oci i aparença, i delegació de rols adults als fills. Es parla de pares que projecten frustracions esportives sobre els fills, de l’obsessió amb filtres i imatge digital, d’adults que van a les mateixes discoteques que els joves o fan sexe en llocs públics com si no tinguessin casa pròpia, i dels impactes sistèmics que això té en la salut emocional dels fills. La secció inclou la broma dels ‘4 indicadors’ per saber si ja no ets jove (cadira de platja, música d’abans, gustos amorosos i Julio Iglesias), amb la cançó ‘Soy un truhán, soy un señor’ sonant de fons, i es tanca amb la pregunta incòmoda: ‘Quina part de la meva vida estic deixant en mans d’algú que encara no ha fet les paus en fer-se adult?’." Espai Agrícola Vilassà: abonats, poda i pulveritzadors start_second: 9219 end_second: 10037 section_title: "Consells del magatzem de l’Agrícola Vilassà" section_summary: "Des del magatzem d’Agrícola Vilassà, Martín Borgeti explica les diferències entre abonats orgànics, químics granulats i solubles, i dona pautes bàsiques sobre quan i com aplicar-los (especial atenció als abonats d’hivern per a gespes i abonat de fons per a l’hort). Parla dels diferents tipus de poda (formació, manteniment, fructificació i rejoveniment), la importància d’efectuar-les a l’hivern, i presenta l’oferta d’eines de la cooperativa (pèrtigues extensibles, tisores manuals i tisores elèctriques d’alta gamma). Finalment, insisteix en la seguretat en l’ús de pulveritzadors, recomanant tenir-ne un d’exclusiu per a herbicides i un altre per a la resta de productes, o bé seguir la regla dels tres esbandits per evitar danys accidentals a les plantes." Falques finals i cloenda del programa start_second: 10037 end_second: 10333 section_title: "Tancament de ‘Parlant de tot’ i comiat amb Maná" section_summary: "Després de noves falques institucionals sobre salut, alimentació, ciberseguretat i serveis socials, Jaume Cabot clou l’edició número 2.251 del magazín Parlant de tot. Acomiada l’audiència, remet als serveis informatius de Vilassar Ràdio i llança el seu missatge de comiat (‘sigueu tots i totes molt feliços’). El programa es tanca musicalment amb la cançó ‘Rayando el sol’ de Maná, presentada com la peça que inspira la sortida cap al migdia vilassarenc."

  • 2h 53min

    #901 - Abelles, trens, porno i sèries: un matí intens

    Resum general Programa complet de Parlant de tot a Vilassar Ràdio amb magazín matinal conduït per Jaume Cabot, on es combinen: Actualitat local i comarcal (temps, notícies, activitats culturals) Entrevistes divulgatives (abelles i apicultura) Tertúlia d’avis i àvies sobre el transport escolar d’abans Testimoni colpidor d’un jove addicte al porno i treball de recuperació a Àdic Badalona Crítica i recomanació de sèries del festival Serielizados El to del programa combina informació rigorosa, humor quotidià i contingut socialment molt potent, especialment en: La importància ecològica de les abelles i el seu patiment pel canvi climàtic La crítica a Rodalies/Renfe i l’evolució del transport L’impacte real de la pornografia en la vida d’un jove i el concepte d’addicte solitari 1. Introducció i actualitat local Ambient, data i context Dimarts 18 de novembre de 2025, primer dia laborable després de la festa de tardor a Vilassar de Mar. Es nota baixada de temperatures i possible arribada de fred d’hivern i neu a cotes baixes. Recordatori de la naturalesa del programa Parlant de tot: magazín de 10 a 13 h amb actualitat local, món, entrevistes i entreteniment. Bromes i to d’inici Jaume Cabot fa broma amb les suposades “pistes d’esquí Vilaserenques” que seguiran tancades. Es presenta el menú del dia: meteos, conferència de l’Aula, tertúlia d’avis, secció de moda/imatge i entrevista sobre addicció al porno. Es destaca que és l’edició número 2250 del magazín del matí. 2. Meteo: temps al Maresme Previsió amb Joaquim Serra (Servei Meteomar) Punts principals: Dimarts i dimecres: Temps tranquil, amb alguns núvols al matí i a la tarda. Sense precipitacions significatives. Mínimes entre 6 °C (Tordera) i 10 °C (Mataró). Màximes que passen de vorejar els 20 °C a quedar-se en 17–18 °C. Mar molt tranquil·la (mare arrissada, maror suau). Dijous: Canvi de temps clar: Més núvols i pluja continuada entre matí i vespre al Maresme (pluja d’“anar fent”). Possibilitat de xàfecs puntuals amb calamarsa tova o neu granulada per la forta baixada de temperatura. Temperatures de ple hivern: Màximes amb prou feines superant els 10 °C. Divendres a la matinada: glaçades a l’interior de la comarca i valors de 2–4 °C a la costa. Divendres: Cel força serè al matí, mínimes baixes. Màximes similars a dijous, però amb sol. Idea clau: tardor típica amb un pic de fred hivernal i pluja moderada concentrada al litoral i prelitoral del Maresme. 3. Humor, cultura pop i secció «imbècil del dia» Amb Joan Escofet, to d’entreteniment i sàtira. 3.1. Efemèride: Dia mundial del Rècord Guinness Broma amb la crònica meteorològica llarga de Joaquim Serra (3’17’’) com a possible “rècord Guinness” radiofònic. Anècdota: Jaume Cabot té la mà esquerra temporàriament inutilitzada i menja l’entrepà amb una mà – nou “rècord” casolà. 3.2. Fenomen Oques Grasses Comentari crític i irònic sobre: 4 concerts a l’Estadi Olímpic (nivells de Coldplay) possible especulació i revenda d’entrades. Record de quan van actuar a Vilassar de Mar i a la ràdio se’ls va batejar com a “Oques Gordes”. 3.3. Rosalia vs. Taylor Swift Notícia musical: Rosalia amb l’àlbum LUXE i la cançó La Perla passa a ser el disc més escoltat del món, superant Taylor Swift. 3.4. Secció «l’imbècil del dia» Cas comentat: Dona a València que pareix a casa sense saber que estava embarassada. Escofet qüestiona: Absència de regla durant mesos. Símptomes físics (inflor, gasos) ignorats. Possible desconeixement mèdic. Referència a un tipus d’embaràs difícil de detectar, però insisteix que, amb controls mínims, s’hauria vist. To clarament satíric i provocador, però que apunta a la desinformació sobre salut reproductiva. 3.5. Nostàlgia cultural: Les tres bessones Record que fa 56 anys que Roser Capdevila va tenir les seves filles Anna, Helena i Teresa, inspiració de Les tres bessones. Sona la sintonia del dibuix animat i es recorda també la Bruixa Avorrida. 3.6. Nadales i lògica absurda Anècdotes sobre l’encesa accidentada dels llums de Nadal de Vigo (curtcircuit i 4 minuts de foscor). Proposta d’un futur programa especial analitzant les lletres de les nadales: «La Virgen se está peinando…» «Los peces en el río beben y beben…» «Neva i ventija, neva i ventija, el cel és estrellat…» (contradiccions meteorològiques). 3.7. Velocitat AVE Barcelona–Madrid El ministre Òscar Puente anuncia trens a 350 km/h, amb trajecte Barcelona–Madrid en menys de 2 hores. Broma: tardaràs menys a anar a Madrid que a anar de Vilassar de Mar a Badalona amb R1 Rodalies. 3.8. Necrològiques Mort de Tse Lam, creador del famós ànec de goma groc. Va morir amb 105 anys a Hong Kong. L’ànec simbolitza, segons ell, pau, harmonia i comprensió mútua. Cas tràgic d’Encarnita Polo, que hauria estat assassinada en una residència per un altre resident amb greus problemes psiquiàtrics. Reflexió sobre la violència a residències i el fet que aquestes morts no computen com a violència masclista en les estadístiques. 3.9. Separacions de famosos i cultura pop Esment de separacions de “els Javis”, Andy & Lucas i intents fallits de retorn de Sonia y Selena. 3.10. DeLorean musical Viatge musical al passat: 1956: Blueberry Hill de Fats Domino, amb anècdota sobre problemes per recordar la lletra. 1993: enregistrament del MTV Unplugged de Nirvana. 4. Entrevista: Abelles, apicultura i ecologia Conversa extensa i molt rica entre Jaume Cabot i Ernest Francolí Ferrer, divulgador apícola, apicultor semiprofessional i apassionat de les abelles, en el marc de l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar. 4.1. Importància ecològica de les abelles «Són pràcticament imprescindibles» per a molts aliments diaris. Fan pol·linització: passen el pol·len d’una flor a una altra i permeten que es formi el fruit. Sense abelles, moltes fruites i verdures no existirien o serien molt escasses. Punt clau: Les abelles són primordials per a la nostra supervivència alimentària. 4.2. Confusió abella vs vespa Primer mite trencat: a les piscines, gairebé sempre són vespes, no abelles. Diferències bàsiques: Vespa: groga i negra amb ratlles molt marcades. Abella ibèrica (Apis mellifera mellifera): anomenada abella negra, pràcticament sense ratlles grogues. L’Abella Maia del dibuix seria en realitat una vespa pel seu color. 4.3. Espècies d’abelles productoras de mel Hi ha 7 espècies d’abelles productores de mel al món. A la península Ibèrica: Apis mellifera mellifera (abella ibèrica). Altres zones: Apis ligustica (est d’Europa), espècies asiàtiques, sud-americanes, etc. 4.4. Enemics de les abelles Vespa asiàtica: Últim enemic arribat a casa nostra. Fa uns 3,5 cm, majoritàriament negra amb parts taronges. Depreda abelles, però no és el problema principal global. Barroa (Varroa destructor): Enemic número 1 mundial. Àcar tipus paparra que només ataca abelles. Principal problema de tots els apicultors del món. Sense tractaments anuals, una colònia mor en dos anys. Idea forta: «Sense apicultors actualment no hi hauria abelles mel·líferes salvatges». 4.5. Biografia i projecte d’Ernest Francolí Treballa en un magatzem industrial entre setmana i dedica tardes, caps de setmana i festius a les abelles. Té unes 80 caixes (ruscs) = aproximadament 4 milions d’abelles. A l’hivern fa cursos d’iniciació a l’apicultura i xerrades amb el Departament de Medi Ambient i aules de gent gran. Vocació nascuda d’estudiar forestals i una assignatura sobre productes no fustaners: bolets, tòfones i mel/abelles. 4.6. Projecte a Astúries: abelles i óssos Va viure 3 anys a Astúries amb una ONG que col·locava abelles en zones sense pol·linitzadors. Objectiu: veure si augmentar la pol·linització natural reduïa els atacs d’óssos al bestiar (xais, ovelles). Metodologia: Censos per GPS per detectar zones sense abelles. Col·locació de grups de 10 caixes (unes 500.000 abelles) a cada zona buida. Resultat: En 2 anys, reducció del 70 % dels atacs d’ós al bestiar. Ara, amb més anys de projecte, quasi no hi ha atacs. Conclusió ecològica preciosa: si hi ha prou fruits i aliment al bosc gràcies a les abelles, l’ós no necessita atacar el bestiar. 4.7. Jerarquia dins el rusc El rusc es concep com un sol organisme format per moltes abelles (les abelles són com cèl·lules d’un súper-organisme). Composició: 1 reina per caixa: Posa ous. Allibera feromones que cohesionen la colònia. 95 % obreres (femelles no fèrtils): Fan totes les feines: netejar, construir bresques, defensar, anar a buscar nèctar/pòlen, cuidar la cria. 5 % abellots (mascles): Pràcticament només serveixen per fecundar reines verges. No saben fer altres feines. Gestió dels mascles: A la tardor (octubre–novembre), les obreres expulsen i deixen morir de fred els abellots perquè no cal fecundar reines a l’hivern. «S’estalvien alimentar boques que no serveixen per a res durant la tardor i l’hivern». Substitució de la reina: Si la reina envelleix o no posa bé, les obreres crien reines noves d’amagat. Quan neixen, les reines joves primer maten la reina mare i després es maten entre elles. Només queda la reina més forta genèticament. Frase clau: «Tot i ser reina, és una pringada; si les obreres no la volen, la pelaran i la canviaran». 4.8. Mites sobre picades i comportament Vespa: Pot picar múltiples vegades sense morir. Un sol individu pot fer moltes picades. Abella: Només pot picar un cop. L’agulló té forma de ganxo: entra fàcil, però en retirar-se es trenca, deixant l’agulló i el sac de verí a la pell. L’abella mor desbudellada al cap de pocs segons. Una sola picada d’abella fa més mal que una de vespa perquè injecta tot el verí de cop. Sobre la suposada agressivitat: Si les tractes bé i hi vas amb fum, protecció i calma, són molt dòcils. Detecten la por i l’ansietat (escalfor corporal, taquicàrdia), igual que els gossos. Si hi vas amb nervis, es posen molt agressives i no et deixen treballar. Feromona d’alerta: Olor d’alerta d’agressivitat = olor de plàtan. Recomanació: si treballant amb abelles notes forta olor de plàtan, és hora de tancar i canviar de caixa. 4.9. Picades i tolerància personal Ernest ha rebut moltes picades al llarg dels anys. En jornades complicades d’extracció de mel pot arribar a rebre fins a 20 picades en un dia. A partir d’aquí, prefereix marxar. 4.10. Rusc al fals sostre de Vilassar Ràdio Cas real a la pròpia emissora: un rusc enorme en un fals sostre. L’apicultor que el va retirar estimava unes 60.000–80.000 abelles. Explicació tècnica: Les abelles busquen llocs sense llum, sense aigua i sense vent. Entren per un forat petit i construeixen dins de la cambra d’aire. Aquestes colònies solen provenir d’un rusc d’apicultor proper (a menys de 3 km). 4.11. Impacte del canvi climàtic Floracions primaverals avançades tres setmanes respecte fa 15 anys. Ex.: romaní que abans floríem a segona meitat de març, ara a finals de febrer. Problema: A finals de febrer encara fa massa fred; per sota de 15 °C les abelles no poden sortir. Hi ha flors, però les abelles no poden aprofitar-les → pèrdua de recursos. A l’estiu: Calor extrema i sequera assequen ràpid les flors. Les abelles depenen molt més de les reserves de mel acumulades a la primavera. Si no n’hi ha prou, l’apicultor ha de alimentar artificialment les colònies. 4.12. Desaparició de les abelles salvatges mel·líferes Als anys 50–60 era habitual trobar colònies silvestres en troncs d’arbres. Ara, amb barroa i altres factors, pràcticament han desaparegut. Si es deixa una colònia lliure, sense medicar, en dos anys mor. Altres abelles solitàries (no formadores de colònia) encara existeixen, però en nombre molt menor. Missatge fort: la supervivència de les abelles mel·líferes depèn avui de l’apicultura. 4.13. Triar lloc del rusc i presència d’apicultors al Maresme No se sap del tot per què les abelles trien un lloc o un altre (hipòtesis de línies tel·lúriques, electromagnetisme...). A la serralada prelitoral del Maresme hi ha molts apicultors: La floració hi comença molt abans que al Prepirineu. Ernest, que és de Prepirineu, comença a mitjans d’abril; al Maresme, a mitjans d’abril ja estan traient mel. 5. Informatius locals i nacionals 5.1. Notícies de les 11 h Principals titulars: Mares Music: 21a edició del concurs de música jove del Maresme. Celebrat a La Fàbrica de Cabrils. Objectiu: donar a conèixer el talent musical jove comarcal. Destaquen artistes de Vilassar de Mar: la Gava i Niu. Ampliació prevista a La Crònica amb Joan Escofet. Cas judicial Jordi Pujol: L’Audiència Nacional acorda que Jordi Pujol (95 anys) declari per videoconferència per avaluar el seu estat de salut. Forenses conclouen que no està en condicions plenes per ser jutjat. L’expresident està ingressat per pneumònia, però evoluciona favorablement. Fiscalia demana: 9 anys de presó per a Jordi Pujol. Penes entre 8 i 29 anys i multes milionàries per als seus set fills. Delictes: associació il·lícita, blanqueig, falsedat documental, delicte fiscal, frustració de l’execució. Defensa: diners provinents de la famosa deixa de l’avi Florenci. Pobresa infantil a Catalunya (Informe PINCAT): 1 de cada 3 menors (34,7 %) en risc de pobresa o exclusió social = 467.000 infants i adolescents. 75.000 més que fa 8 anys; +3 % respecte 2022. Pobresa material severa: 11,4 %. Factors clau: problemàtica d’habitatge, inflació. Cost estimat de criança per fill: 938 €/mes, que el 23 % de famílies no pot assumir. Barça – retorn al Camp Nou: Permís per reobrir parcialment el Camp Nou amb 45.000 espectadors (tribuna, gol sud i lateral). Primer partit: Barça – Athletic Club (22 de novembre a les 16:15 h). Darrer partit abans de les obres: 28 de maig de 2023. 5.2. Notícies de les 12 h Recordatori ampliat del Mares Music i de la participació de la regidora de joventut de Vilassar de Mar, Maria Vinuesa. ERO d’Amazon a Barcelona: Amazon vol acomiadar 978 treballadors de les oficines de Barcelona. Afecta sobretot teleoperadors (2.200) i personal TIC (650). Suposa acomiadar més del 30 % de la plantilla. Comissions Obreres vol reduir l’abast de l’ERO, reclamar recol·locacions i prioritzar sortides voluntàries. ONU – Pla de pau per Gaza (basat en proposta de Donald Trump): El Consell de Seguretat aprova resolució impulsada pels EUA. Preveu: Govern transitori palestí. Força de seguretat internacional (no cascos blaus) fins al desembre de 2027. Assegurar fronteres amb Israel i Egipte i protegir corredors humanitaris. Junta de pau dirigida per Donald Trump amb personalitat jurídica internacional. Objectiu declarat: horitzó de coexistència pacífica Israe-Palestina. Xina i Rússia s’abstenen, no exerceixen veto. Netanyahu es mostra contrari a un estat palestí. Premis Butaca: Dues grans guanyadores: L’Herència (Teatre Lliure). Musical Ànima (Teatre Nacional de Catalunya). 6. Tertúlia amb avis i àvies: el transport escolar d’abans Espai conduït per Mar Vilamajor amb Feliu, Maria Pilar i Maria Rosa. 6.1. Tema: evolució del transport escolar Comparació entre transport escolar i interurbà d’abans i la situació actual (R1 Rodalies, patinets elèctrics...). 6.2. Escola i primers desplaçaments Feliu recorda: Com a nen, estudiava a les franciscanes (monges) de Vilassar de Mar. Acompanyat per la tieta que no tenia feina o pels avis, a peu. Nens i nenes separats a l’escola. Més endavant, quan deixaven les monges, anaven a: Escola Nacional (els hermanos). Germans de la Salle de Premià (que venien a peu a donar classe a Vilassar i després van plegar). Escolapis de Mataró, Valldèmia, etc. 6.3. Camins i mitjans de transport Nens de masies entre Vilassar de Mar i Premià: Hi anaven a peu o en bicicleta, sovint en grup. Trens antics: Seients de fusta als vagons “xicheros”, estil Far West. Primera classe amb seients encoixinats (pagant més). Diferència entre trens marrons i trens blaus (més moderns). Calefacció sota els seients; alguna vegada fins i tot fonia la sola de les sabates. Maria Pilar explica els cotxes de línia de Lleida a Barcelona: Línia Alzina Graells, trajecte llarguíssim (fins a 7 hores passant pel Bruc). Boira espessa, fred i poca comoditat. Surt el concepte “cotxe de línia” (autocar interurbà regular) i el “cotxe d’en Casas” al Maresme (empresa Casas). 6.4. Primer tren Barcelona–Mataró (1848) S’emet un tall divulgatiu en castellà sobre el primer ferrocarril espanyol Barcelona–Mataró (28/10/1848). Feliu hi afegeix detalls locals: Inicialment, l’estació de referència va ser Vilassar de Mar, perquè a Mataró hi havia conflictes per la compra dels terrenys. El rètol de l’estació deia: «Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera». Es comenta que molta gent es confessava abans de pujar al tren per por al nou invent. 6.5. Històries personals de transport Maria Pilar: Institut a Lleida, boira gebradora, fred extrem. Cotxe de línia amb poques freqüències (matí i vespre), aprofitant el temps entre classe i bus per fer deures en cafeteries. Maria Rosa: De Barcelona, anava caminant a l’escola (15 minuts) i utilitzava el bus sobretot més gran, per anar al centre. Feliu i el burro “L’estrelleta”: Anava a escola en carro amb burro. El burro sabia aturar-se sol a la porta de l’escola i després girar per tornar cap a casa. Anècdota divertida: el burro es va usar en una processó de missions per escenificar l’entrada de Jesús a Jerusalem. El burro no caminava si no el duia el Feliu, així que el van disfressar perquè el conduís ell mateix. 6.6. Renfe i Rodalies avui: «puta Renfe» La Mar posa un tall d’un vídeo jove on es repeteix el lema «puta Renfe» i es denuncia: Retards, cancel·lacions, trens plens. Dependència del transport públic per part de joves sense cotxe. Diferència d’inversió entre Madrid i Catalunya. Rebuig dels sindicats a traspassar Rodalies. A la tertúlia: Tots coincideixen que Rodalies funciona molt malament. Es defensa la idea que la xarxa catalana hauria de ser gestionada des de Catalunya, prenent com a exemple els Ferrocarrils de la Generalitat. Es parla d’un bus directe Vilassar–Barcelona (que no existeix de manera regular), tot i que hi ha gent que puja a Vilassar de Dalt per agafar un bus més fiable. 6.7. Conclusions humorístiques de Jaume Cabot Repàs irònic de la tertúlia: «La tieta que no tenia feina» com a primer transport escolar. Pusses al tren dels anys 50–60. Trens que començaven a frenar a l’Espinaler i paraven als Tres Lleons. Burro de Feliu fent de “metro escolar” i de “Jesús entrant a Premià”. Record dels trens de dos pisos que no podien passar pel túnel de Montgat. La tertúlia combina memòria històrica local, nostàlgia i crítica actual al transport públic. 7. Addiccions de conducta: addicció al porno Espai conduït per Montse Martínez (responsable d’Àdic Badalona) amb testimoni de Joel, que compleix 24 anys el mateix dia i porta uns 7 mesos de tractament. 7.1. Presentació i marc A Àdic Badalona treballen addiccions de tota mena: substàncies i conductes. El Joel és un cas de conducta exclusiva: addicció al pornografia. 7.2. Inici de l’addicció Antecedent: adolescència amb videojocs. Va començar a usar videojocs com a evasió quan patia bullying a 3r d’ESO. Jugava sobretot en estius, sol a casa. «Primera fase d’enamorament» de l’addicció: el videojoc li servia per fugir d’un dia a dia trist i solitari. Pornografia: Inici durant el confinament de la COVID. Es tanca en xarxes socials, veu contingut sexualitzat, apareix la curiositat pel porno. A partir d’aquí, consum intensiu a webs obertes. 7.3. Consciència de malaltia Moment clau: festes majors a Montmeló. Passa el dia consumint porno. Acaba a la comissaria perquè l’estaven intentant extorsionar a partir de continguts sexuals. És el primer gran avís: «Potser tinc un problema». Encara així, continua consumint durant mesos. Hi ha un període de 6 mesos sense consumir (perquè necessita temps per estudiar), però ho passa molt malament: irritabilitat, agressivitat verbal i gairebé física. En tornar a consumir, confirma: «No puc deixar-ho sol, no soc capaç». Montse remarca que l’addicció és una malaltia i que les conductes addictives també generen síndrome d’abstinència. 7.4. Tipus de consum i diners gastats Comença en webs gratuïtes (Pornhub, etc.). Salta a webs de pagament (pel·lícules senceres, contingut premium). Punt de màxima gravetat: OnlyFans. S’hi arriba a gastar 400–500 € en una sola tarda. Vèn videojocs i consoles per finançar el consum. Consum sempre sol, a casa, al llit. 7.5. Impacte en la vida afectiva i sexual No ha tingut cap parella ni cap relació sexual física. Confessa que la pornografia li ha destruït la capacitat de parlar amb dones sense sexualitzar-les. No sap relacionar-se d’una manera sana; veu el sexe a través del prisma del porno (submissió, possessió, etc.). Montse explica que el tractament passa per: Reeducació sexual i afectiva. Entendre que el sexe pot ser una experiència sana i amorosa, no pornografia. Treballar la idea que l’addicció no vol amor: et separa de les persones i et deixa sol amb la conducta. Es defineix el concepte “addicte solitari”: persona que consumeix en solitud, allunyada de vincles reals. 7.6. Bullying i primer enamorament Joel diu que a l’institut estava deprimit, aïllat, sense ganes de viure. Es va enamorar d’una noia que simplement el va tractar bé, no com un mocador. Aquest sentiment li va donar un motiu per seguir endavant en aquell moment. 7.7. Estudis i ús de l’ordinador Ha acabat un grau en gestió de ciutats intel·ligents i ha començat un màster en eficiència energètica i descarbonització. Ha de treballar online, fet que suposa un repte. Durant mesos de tractament va estar sense tocar l’ordinador. Ara la Montse l’ajuda a: Fer una neteja digital de dispositius. Reaprendre a utilitzar l’ordinador com una eina de treball, no com a porta d’entrada al porno. 7.8. Família i petició d’ajuda No havia explicat el problema a ningú fins que, en un moment de crit de socors, ho diu a la mare. Escena clau: estan sols a casa i li diu: «Mama, necessito ajuda perquè em passa això». Ell sent vergonya, però sap que si no ho diu està perdut. 7.9. Estat actual i esperança Porta 6 mesos i una setmana sense consumir pornografia (pràcticament 7 mesos de tractament). Porta un registre de dies en una nota del mòbil. Diu que per primer cop té ganes de millorar. Comença a llegir llibres de feminisme per deconstruir la visió misògina adquirida. Té pocs amics, 2-3 de confiança, però vol construir relacions reals sanes. Per al Joel, la teràpia d’aquella tarda és el millor regal d’aniversari. 7.10. Conclusions de Montse Martínez Frase central d’Àdic Badalona: «El addicto siempre busca algo que no sabe lo que es y que nunca llega.» Objectiu del tractament: Fer que la persona comprovi dia a dia que és possible estar sense consumir. Reforçar cada petita victòria (cada dia o cada hora sense consum). Insistència que l’addicció no es limita a drogues o alcohol: Pornografia, videojocs, jocs d’atzar, xarxes socials també poden generar patrons addictius molt destructius. 8. Crítica de sèries i Festival Serielizados Secció final amb Txema La Saga, crític de cinema i sèries. 8.1. Festival Serielizados 2025 Celebrat del 3 al 12 de novembre a Barcelona (cinemes Aribau). Premis principals: Secció oficial nacional: Millor sèrie: Anatomia d’un instant (sobre el cop d’estat del 23-F, estrena el 20-N). Millor guió: Yakarta, sèrie de Movistar Plus+. Millor interpretació: repartida entre Javier Cámara i Carla Quílez (Yakarta). Secció internacional: Millor sèrie: Abbederman (Noruega). Descobertes destacades: Nepo Baby: drama tipus Succession en clau noruega, amb menys pirotècnia econòmica però molt bon guió. 37 segons (sèrie francesa): sobre l’enfonsament real d’un vaixell al Mar del Nord en només 37 segons. I Know Your Soul (Bòsnia): sobre assetjament i bullying. Masterclass de Leticia Dolera sobre la sèrie Pubertat, amb psicòlogues assessores de la sèrie. 8.2. Debat breu sobre cinema vs. plataformes Txema defensa que: El cinema en sala continua oferint una experiència única (so, pantalla, concentració sense interrupcions). Malgrat hi hagi pel·lícules que arriben a plataformes als 10–15 dies, el cine continua tenint sentit. Les sales han d’evolucionar, però no moriran. Jaume recorda que les plataformes són cada cop més cares i que moltes pel·lícules tenen pressupost d’episodi de sèrie. 8.3. Recomanacions de sèries 8.3.1. I Love LA (HBO) Creadora: Rachel Sennott. Protagonista: Maya, jove de Nova York que es muda a Los Angeles com a assistant en una agència de talents. Retroba una amiga de la universitat convertida en influencer, i es desplega una sàtira sobre: Ambició professional. Amistat i enveja. Cultura influencer i xarxes socials. Comèdia molt àcida adreçada a la generació Z (25–35 anys). 8.3.2. Yakarta (Movistar Plus+) Creador: Diego San José (guionista d’8 apellidos vascos, etc.). Protagonista: Javier Cámara en el paper de José Ramón, exjugador olímpic de bàdminton que ara és professor d’educació física a Vallecas. Vida personal desastrosa: divorciat, sense il·lusió, enganxat al bingo. Coneix Mar (Carla Quílez), alumna adolescent amb molt talent per al bàdminton. Inicien un viatge per Espanya per intentar que sigui campiona d’Espanya. Sèrie fosca, trista, de personatges perduts, però amb moments de redempció. Txema la considera molt bona però avisa: no és una sèrie alegre, sinó una dramèdia amarga. 8.3.3. Pluribus (Apple TV+) Creador: Vince Gilligan (responsable de Breaking Bad i Better Call Saul). Protagonista: Rhea Seehorn (Carol), dona amargada i negativa. Trama: Un virus misteriós converteix la resta de la humanitat en versions eternament felices. Només 13 persones no s’hi adapten, Carol entre elles. Tothom pensa igual, tothom “feliç” ≠ paradís, sinó infermeria emocional. Sèrie de ciència-ficció distòpica que reflexiona sobre: El valor de la diferència i el desacord. El perill d’una felicitat imposada i uniforme. Txema la situa entre les 10 millors sèries de l’any. 9. Tancament del programa Avís que la setmana següent no hi haurà secció de Txema perquè es farà un especial des del Mercat Municipal de Vilassar de Mar pel 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Jaume insisteix que és un programa que no agrada haver de fer, però és necessari mentre continuïn els feminicidis. Cloenda recordant: Edició 2250 del magazín. Compromís d’informar cada matí des de Vilassar Ràdio (98.1 FM i vilassarradio.cat). Desig que els oients siguin «molt i molt i molt feliços» fins l’endemà. Temes principals del podcast Meteorologia i canvi de temps al Maresme. Abelles, apicultura i ecologia: pol·linització, barroa, vespa asiàtica, canvi climàtic. Memòria del transport escolar i públic: trens antics, cotxes de línia, burros, crítica a R1 Rodalies. Addicció al porno: Impacte psicològic i social en joves. Conductes addictives sense substància (OnlyFans, webs porno, videojocs). Treball terapèutic d’Àdic Badalona. Cultura i entreteniment: Oques Grasses, Rosalia, Taylor Swift. Necrològiques (Encarnita Polo, creador de l’ànec de goma). Sèries i festival Serielizados. Actualitat local i nacional: Mares Music, cas Jordi Pujol, pobresa infantil, ERO Amazon, ONU i Gaza. Tags Vilassar Ràdio Parlant de tot Vilassar de Mar Maresme Meteomar Joaquim Serra Abelles Apicultura Vespa asiàtica Barroa Canvi climàtic Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar Transport escolar Rodalies Renfe Cotxe de línia Burro Oques Grasses Rosalia Taylor Swift Pornografia Addicció al porno OnlyFans Conductes addictives Àdic Badalona Montse Martínez Joel Bullying Joves i salut mental Mares Music Jordi Pujol Pobresa infantil Amazon ERO ONU Gaza Sèries Serielizados Yakarta I Love LA Pluribus Javier Cámara Carla Quílez Txema La Saga Sections [nota: els temps són en segons respecte l’inici de l’àudio] Presentació del programa i ambient local start_second: 1 end_second: 273 section_title: Introducció, festa de tardor i menú del dia section_summary: Jaume Cabot presenta el magazín Parlant de tot, situa el dia (18 de novembre, després de festa local), comenta la baixada de temperatures i avança el contingut del programa: previsió meteorològica, conferència sobre abelles, tertúlia d’avis, secció de moda/imatge i entrevista sobre addicció al porno. Es destaca que és l’edició 2250 del magazín. Meteo: previsió del temps al Maresme start_second: 298 end_second: 541 section_title: Previsió meteorològica amb Joaquim Serra section_summary: Joaquim Serra, del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca (Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme), descriu un dimarts i dimecres tranquils amb sol i alguns núvols, però amb baixada de temperatures. Anuncia un dijous de canvi de temps amb núvols, pluja persistent al litoral i prelitoral del Maresme, descens fort de les temperatures i possibles xàfecs amb calamarsa o neu granulada. Divendres, fred intens al matí,i màximes similars però amb sol. Mar generalment tranquil·la. Humor, cultura pop i secció amb Joan Escofet start_second: 572 end_second: 1681 section_title: Rècords Guinness, Oques Grasses, Rosalia i premsa rosa section_summary: Entren Jaume Cabot i Joan Escofet en una secció d’humor i actualitat lleugera. Parlen del Dia Mundial del Rècord Guinness i bromejen amb la llargada de la crònica meteorològica. Debaten el fenomen Oques Grasses i els seus quatre concerts a l’Estadi Olímpic, amb sospites sobre especulació i revenda. Informen del domini mundial de Rosalia a plataformes, desbancant Taylor Swift. A la secció «l’imbècil del dia» expliquen el cas d’una dona que pareix sense saber que estava embarassada i hi afegeixen reflexions crítiques sobre desinformació. També recorden l’aniversari de «Les tres bessones», comenten l’encesa accidentada dels llums de Nadal a Vigo, la velocitat futura de l’AVE Barcelona–Madrid i diverses necrològiques i separacions de famosos, amb un to sarcàstic i de sàtira social. Avanç de continguts esportius i culturals locals start_second: 1681 end_second: 1736 section_title: Agenda local: música jove, esport i Sala Carrau section_summary: Breu intervenció on es comenta que a la tarda es parlarà amb Mariona «Gava» Rovira, guanyadora del Mares Music, i es mencionen temes esportius locals i activitats a la Sala Roser Carrau. S’anuncia el retorn de la tertúlia esportiva «La pròrroga». Entrevista: abelles, apicultura i canvi climàtic start_second: 1787 end_second: 3212 section_title: Veritats, mentides i curiositats de les abelles section_summary: Entrevista llarga amb Ernest Francolí Ferrer, divulgador apícola i apicultor semiprofessional, prèvia a la seva conferència a l’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Explica la importància vital de les abelles per a la pol·linització i la nostra alimentació, diferencia abelles i vespes, descriu la vespa asiàtica i l’àcar Varroa com a grans enemics, i explica el seu projecte a Astúries on col·locar ruscs en zones sense abelles va reduir un 70 % els atacs d’óssos al bestiar en dos anys. Detalla l’organització social del rusc (reina, obreres, abellots), com maten els mascles a la tardor, com substitueixen la reina i com detecta l’agressivitat per l’olor de plàtan. També parla del cas del rusc al fals sostre de Vilassar Ràdio, de la desaparició de les abelles mel·líferes salvatges per la Varroa, de l’impacte del canvi climàtic en les floracions i en la feina de les abelles i de l’alta concentració d’apicultors a la serralada prelitoral del Maresme. Butlletí de notícies de les 11 h start_second: 3212 end_second: 3480 section_title: Informatiu Migdia: Mares Music, cas Pujol i pobresa infantil section_summary: Espai informatiu amb titulars locals, nacionals i internacionals. Es destaca la celebració de la final del Mares Music i el paper de joves artistes del Maresme; la decisió de l’Audiència Nacional sobre la compareixença telemàtica de Jordi Pujol i l’informe mèdic que qüestiona la seva capacitat per ser jutjat; les dades alarmants de pobresa infantil a Catalunya segons la PINCAT (un de cada tres menors en risc de pobresa); i el retorn parcial del Barça al Camp Nou remodelat amb 45.000 espectadors. Tertúlia d’avis i àvies: transport escolar d’abans i d’ara start_second: 3594 end_second: 6844 section_title: Tertúlia amb la gent gran: del burro a Rodalies section_summary: Mar Vilamajor condueix la tertúlia amb Feliu, Maria Pilar i Maria Rosa, dedicada a l’evolució del transport escolar i públic. Recorden com anaven a escola a peu, acompanyats per la tieta o avis, i la separació per sexes a les escoles. Parlen dels primers trens Barcelona–Mataró, dels seients de fusta, dels trens marrons i blaus, dels cotxes de línia (Alzina Graells a Lleida, cotxe d’en Casas al Maresme) i del cotxe de línia com a concepte. Feliu explica com anava a col·legi amb un burro anomenat L’estrelleta, i com el burro va participar en una processó representant l’entrada de Jesús. Es comenten les boires gebradores de Lleida, els trajectes interminables, i es compara tot plegat amb el funcionament actual de Rodalies, amb el lema juvenil «puta Renfe». Es debat sobre el traspàs de Rodalies a la Generalitat i es posen exemples de la millor percepció dels Ferrocarrils de la Generalitat. Jaume Cabot fa unes conclusions molt humorístiques repassant les anècdotes i exageracions de la tertúlia. Butlletí de notícies de les 12 h start_second: 6844 end_second: 7096 section_title: Notícies de migdia: Mares Music, ERO d’Amazon i ONU a Gaza section_summary: Segon bloc informatiu. Es torna a parlar del Mares Music i de la participació institucional de Vilassar de Mar. Es detalla l’ERO d’Amazon a Barcelona, amb 978 acomiadaments previstos, sobretot entre teleoperadors i personal TIC, i la resposta dels sindicats. A escala internacional, es comenta l’aprovació al Consell de Seguretat de l’ONU d’una resolució basada en el pla de Donald Trump per a Gaza, amb govern transitori palestí i força internacional, tot i les abstencions de la Xina i Rússia. També s’esmenten els Premis Butaca i les obres teatrals premiades. Entrevista: addicció al porno amb Àdic Badalona start_second: 7240 end_second: 8809 section_title: Addicció a la pornografia: testimoni del Joel section_summary: Montse Martínez, responsable d’Àdic Badalona, presenta el cas d’en Joel, un jove que acaba de fer 24 anys i que porta set mesos en tractament per una addicció severa a la pornografia. Joel explica com va començar amb videojocs com a escapament davant el bullying, com durant el confinament va descobrir el porno a les xarxes i webs, i va acabar consumint hores diàries, sobretot de nit. Narra l’episodi d’extorsió que el porta a comissaria i l’ús compulsiu d’OnlyFans on es gastava centenars d’euros en una tarda, venent consoles i jocs. Confessa no haver tingut mai parella ni relació física, i com el porno li ha destruït la capacitat de relacionar-se amb dones sense sexualitzar-les. Montse explica el concepte de malaltia addictiva, el paper de l’abstinència en conductes (no només en drogues), i la necessitat de reeducar-lo sexualment i afectivament. Joel relata com finalment fa un crit de socors a la seva mare, com porta ja més de sis mesos sense consumir i com està començant un màster online mentre reaprèn a usar l’ordinador com a eina sana. Es destaca la frase d’Àdic Badalona «El addicto siempre busca algo que no sabe lo que es y que nunca llega» i el concepte d’«addicte solitari». Crítica de sèries amb Txema La Saga start_second: 8809 end_second: 10379 section_title: Sèries i Festival Serielizados: Yakarta, I Love LA i Pluribus section_summary: Txema La Saga repassa el Festival Serielizados de Barcelona, destacant els premis a «Anatomia d’un instant», «Yakarta» i la noruega «Abbederman», així com descobertes com «Nepo Baby», «37 segons» i «I Know Your Soul». Explica la masterclass de Leticia Dolera sobre «Pubertat». Obre un debat amb Jaume Cabot sobre el futur del cinema en sala i el paper creixent de les plataformes. Recomana «I Love LA» (HBO), comèdia satírica sobre la cultura influencer; «Yakarta» (Movistar Plus+), drama sobre un exolímpic de bàdminton (Javier Cámara) i una adolescent amb talent, amb to fosc però gran qualitat; i «Pluribus» (Apple TV+), distopia de Vince Gilligan on un virus fa feliç tothom excepte 13 persones, i que serveix per reflexionar sobre la uniformitat i la diferència. El programa es tanca anunciant que la setmana vinent hi haurà una programació especial pel 25-N des del Mercat Municipal de Vilassar de Mar, i Jaume Cabot acomiada els oients desitjant-los felicitat fins l’endemà a les 10 h.

  • 2h 52min

    #900 - Festes de Tardor, TIM, Istanbul i base del Girona

    Resum general del programa Emissió en directe des de Vilassar Ràdio (98.1 FM), dins el magazín «Parlant de tot» amb Jaume Cabot. Matí marcat per l’inici de les Festes de Tardor de Vilassar de Mar (14–17 de novembre), el seguiment del temps per possibles afectacions, entrevistes d’actualitat, viatges i esport de base. "La música és teràpia per a tothom" — sobre el TIM (Taller Inclusiu Musical) Principals blocs del dia El temps i afectacions a la festa • Previsió amb Joaquim Serra (Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme): pluges febles i passatgeres divendres tarda i dissabte nit; ambient suau i descens tèrmic a partir de dilluns. • Recomanació: seguir actualitzacions per possibles ajustos d’actes de la festa. Actualitat i conversa amb Joan Escofet • Polèmica Rubiales (lliurament de llibre i llançament d’ous): sospites de muntatge; crítica al blanqueig mediàtic. • Crítica a titulars com «atac maliciós» i broma sobre alarma per a l’eclipsi total (12/08/2026) a Catalunya. • Cultura: el grup català Les Migues, Premi Grammy Llatí a millor àlbum flamenc (Flamenques). • Ciència i salut: microrobots magnetitzats per portar fàrmacs directament a la zona afectada (trombosi, quimioteràpia), reduint dosis i efectes secundaris. • Societat: manca de metges al món rural (incentius fins a 7.400 €/any), dificultats de serveis bàsics. • Efemèrides musicals: Carles III, Ray Charles, Antonio Flores, The Archies, Dirty Dancing, George Michael, Michael Jackson. Entrevista: Festes de Tardor (Maria Vinuesa, regidora de festes populars) • Enfoc: «Festes de Tardor» (ni "petita" ni "d’hivern"). Identitat, participació i cultura popular com a eixos. • Divendres: manifest del Correllengua i presentació del llibre «El mite del bilingüisme» (Jordi Martí), cercavila dels estrepits, lectura del ban i petardada a la plaça de l’Ajuntament, Glossa Càustica i concert de Niu. • Dissabte: tallers infantils («Els meus drets, la meva veu» en marc de la Convenció dels Drets dels Infants), contacontes, visita «Històries a peu de mar», plantada de bèsties de foc (Escola Pérez Sala), tabalada i exhibició a la plaça Tarradellas amb les colles convidades i els Els Mansuets de Foc; recuperació del «Dora Sapiens»; novetat: sopar de fogarons (brases populars, cadascú porta el seu menjar); nits de música amb Enric Naderman i la Catalatin Band i Police Line Band. • Diumenge: Fira d’entitats (plaça Tarradellas), gegants, tastet de música tradicional, espectacle itinerant i vespre de swing i lindy hop amb la Vilassar Big Band (Aula de Música). • Dilluns (festiu a Vilassar de Mar): jocs de gegants de fusta (Ratataplam), «Històries a peu de mar», teatre sobre drets dels infants, i Cercavila Popular (de plaça Pau Vila a plaça de l’Ajuntament) i representació «Som Poble» (Tropa Teatre). Invitació opcional a anar vestits d’època. Itineraris descentralitzats (Ajuntament i plaça Tarradellas) i atenció a Torre d'en Nadal en el recorregut. Inclusió i música: TIM — Taller Inclusiu Musical (Susana Borés) • Impulsat amb l’Aula de Música de Vilassar de Mar (direcció: Meritxell Vinaixa). • Objectiu: espai adaptat i segur per a joves amb diversitat funcional per expressar-se amb cant i percussió (de moment), crear vincle i benestar. • Model: quota simbòlica (20 €/mes), inici el 9 de gener, cada divendres tarda. • Metes: audicions de Nadal i final de curs; visibilitat sense paternalisme («lluny del ‘pobrets’»), posant en valor les seves capacitats. • Origen: experiència vital amb l’Ander (bateria), continuïtat d’altres iniciatives com l’Espai Jove adaptat. «La pregunta és molt senzilla: per què no?» — Susana Borés Viatjar sola amb Érica Castillo (Lliure i motxillera): Istanbul • Barris a descobrir més enllà dels tòpics: Balat (colorista i fotogènic) i Moda (posta de sol al Bòsfor, vida local). • Logística: xarxa de metro i ferris molt pràctica; més ordre i comoditat que d’altres destinacions properes. • Patrimoni: Aia Sofia (compra d’entrades online i millor franja: migdia) i Palau Topkapi (millor amb guia per entendre’n la història). • Seguretat i hàbits: aprofitar les hores de llum; respecte als codis d’accés a mesquites. Trucs útils per dones que viatgen soles (per ex., anell per evitar situacions incòmodes). • Diferències amb altres mercats (ex. Marroc): menys pressió comercial; tracte amable i converses autèntiques. Fake news amb Conchi Far • NASA desmenteix origen extraterrestre del cometa 3-1 Atlas i recorda que no impactarà la Terra. • Falsa donació de 400.000 € de Carlos Alcaraz per inundacions. • Milei i la cançó «Libre» (Nino Bravo): la inspiració no és el Mur de Berlín, sinó la manca de llibertat sota el franquisme. • UNICEF no ha negat la fam a Gaza; verificacions desmenteixen l’atribució. • TEDH no «planteja autoritzar la poligàmia» a Europa: competència estatal i cas aïllat sub iudice. • Trump i la fantasia de «demanar ID» per comprar al supermercat/benzinera: fals. • Vídeo de Times Square atribuït a la victòria de Biden/Harris: era del Ramadà 2022. Esports: entrevista amb Met Brutau (futbol base, Girona Club de Futbol) • Trajecte: de la Unió Esportiva Vilassar de Mar al Girona. Doblet històric al Sub-13 (Lliga i Copa Catalunya) superant el Barça; ara al Sub-15. • Estil: posseir la pilota i viure a camp rival; pressió agressiva post-pèrdua; prioritzar el desenvolupament individual dins del col·lectiu. • Ratxa: prop de 21 partits sense perdre (de març 2024 ençà). • Pedrera: jugadors de Vilassar de Mar en equips Girona (ex.: Víctor Coma); vincle amb la comunitat i el futbol de formació. • Visió: entrenar és educar en la competició i el com; somni de fer créixer un club (de segona ref a segona A, etc.). Butlletins informatius (11 h i 12 h) Focus local: Festes de Tardor i agenda. Estat: judici al fiscal general de l’Estat, García Ortiz. Mobilitat: esmena al Congrés per recuperar indemnitzacions de Renfe per retards a l’alta velocitat (debat regulatori i impacte de preus). Cultura i esport: Les Migues (Grammy Llatí), possible estàtua de Messi al Camp Nou, handbol: victòria del Barça 30–24 al Wisla Plock, incident d’ous a Rubiales. Punts clau La meteorologia condiciona (moderadament) l’inici de les Festes de Tardor; seguiment permanent de Servei Meteomar. Cultura popular i entitats, columna vertebral de la festa: bèsties de foc, gegants, fira d’entitats, música i tallers infantils. Inclusió real amb el TIM: música com a vehicle de benestar i expressió en un entorn segur i digne. Viatjar sola a Istanbul: barris, logística, patrimoni i consells de seguretat pràctics. Pensament crític davant la desinformació: verificacions i fonts fiables. Futbol base d’elit: formació amb identitat de joc, èxits competitius i arrelament a Vilassar de Mar.

  • 2h 53min

    #899 - Del temps i les festes al teatre i les red flags

    Overview del programa Parlant de tot a Vilassar Ràdio (98.1 FM) ofereix un magazín complet amb: previsió meteorològica per al cap de setmana de festes de tardor de Vilassar de Mar, el bloc d’actualitat i efemèrides del “poc ens passa”, entrevistes culturals i de creixement personal, una tertúlia intergeneracional sobre “fer-se gran”, la tertúlia jove amb alumnat de l’Institut Pere Ribot, cartellera i entrevista teatral, i una conversa final sobre violència masclista i red flags. El temps i festes de tardor (Maresme) Temperatura suau avui (màximes 20-22 ºC) amb núvols baixos; mar alterada (onades fins a 1,5 m) i vent de nord/gregal. Divendres tarda: pas de front amb xàfecs localment intensos a bona part del Maresme; lleu descens tèrmic. Dissabte: sol amb núvols a última hora; a la nit a diumenge, altre front poc actiu (gotellades). Diumenge: s’imposa el sol; baixada de temperatura més clara a inicis de setmana vinent. “La festa major al seu inici té un cert perill” pel front de divendres a la tarda. “El poc ens passa”: actualitat i efemèrides amb humor Confinament d’aviram a tot l’Estat per risc de grip aviària; broma recurrent de “les gallines”. 50 anys de l’“equipo médico habitual” de Franco als informatius. El papa “Lleó XIV”: gustos cinèfils (Qué bello es vivir, Gente Corriente, La vida es bella, Sonrisas y lágrimas). Oques Grasses esgoten 55.000 entrades en 20 minuts a l’Estadi Olímpic i afegeixen segona data. Fi del penny als EUA (no surt a compte: costava 3 per fabricar-ne 1). Nadal: enceses de llums (22/11 a Barcelona i Badalona), horaris i Fira de Santa Llúcia (28/11–23/12). Paraula de l’any: “6-7” (slang entre bé i malament). Efemèrides: Bataclan (10 anys), Supertramp a París, Jimmy Fontana (Il Mondo), José María García, The Miracles i Smokey Robinson, Rod Stewart (Tonight’s the Night), vendes dels 90 (Spice Girls i Elton John), Prestige (20 anys després) amb el famós “hilillos de plastilina” Tanca amb Lucho Gatica (“Bésame mucho”). Entrevista: Maribel Genzor – “12 mesos, 12 llibres” i el teatre que cura Las cenizas del orgullo (obra de teatre novel·lada) Trama inspirada en un funeral que destapa rancors i enfado mal gestionat; sempre amb finalitat de gestió emocional i aprenentatge. Possibilitat de posar-la en escena per companyies amateurs o professionals. Fabulàndia (desembre) 6 faules infantils (aprox. 1.200 paraules) amb moraleja emocional i la mateixa faula en versió adult; edició tapa dura il·lustrada (Amazon). Formació (Imas Fusion) Cursos: “Especialista en gestió i competències emocionals” (21 mesos) i “Coaching personal constructivista” (18 mesos), amb certificació SNIE. “La immediatesa ens la creen les necessitats que ens han fet creure que tenim.” Punt de trobada: Fer-se gran (Elisenda Ribó i Jordi Cova) Fer-se gran com a procés i actitud: la clau és mantenir la curiositat i les ganes d’aprendre. El temps s’accelera amb l’edat; vertigen pel pas del temps propi i dels pares (cura i distàncies). Invisibilitat de les dones a partir dels 50; reivindicació d’espais i mirades. Pors més compartides: limitacions físiques i pèrdua de memòria/curiositat. Tertúlia jove – Institut Pere Ribot: hàbits i aficions Participants: Martí, Daniel, Aleix i Haruki. Aficions: bàsquet (Martí, ex Boet Mataró), futbol, jazz (dansa) i piano (Daniel), hockey patins (Aleix, CH Mataró), tennis (Haruki), videojocs (Minecraft), i míster/fantasy amb piques amistoses. Xarxes i mòbil: control parental i gestió de temps; restriccions a Instagram/TikTok. Futur: dubtes vocacionals (professorat, psicologia, periodisme esportiu); anècdotes (penal decisiu del Daniel a jornades inclusives). Butlletins informatius 11.00 h Atur: Vilassar de Mar 6,3% (630 persones), millor que Maresme i Catalunya; al Maresme puja lleu al mes però baixa interanualment (-4,33%). Informe Oxfam Intermón: el canvi climàtic agreujarà les desigualtats (cal transició energètica justa). Empresa Xara (embotits) tanca planta Zona Franca: 56 acomiadaments; reestructuració. Mor Jan Grau (68), referent de cultura popular. Eurolliga: Barça guanya a Munic 74-75. 12.00 h Reforç del confinament de l’aviram arreu (BOE) per grip aviària. Encesa de llums de Nadal a Barcelona (22/11); sense pessebre a Sant Jaume. Oques Grasses esgoten 55.000 entrades i preparen segona data. Selecció catalana: convocatòria per al Catalunya–Palestina; Barça femení 3-0 Lovaina. Teatre: cartellera i Glorious Cartellera destacada TNC: “La corona d’espines” (Sagarra, dir. Xavier Albertí); “La pedra de fusta”; “Tarsius”. Lliure: “Trilogia de la condició millennial”. Tívoli: “El fantasma de l’òpera”. Borràs: “Pel davant i pel darrere”. Coliseum: “Tenorio” (La Cubana). Poliorama: “Glorious”. Romea: “L’amor venia en taxi”. Victòria: “El Mago Pop”. Condal: “Un sogre de lloguer”. Goya: “La trena”. Entrevista: Marta Rivera – “Glorious” (Teatre Poliorama) Comèdia basada en Florence Foster Jenkins: el repte de “cantar malament” amb tècnica i cada funció en directe. Direcció de Paco Mir i Ramon Gener; repartiment coral (Rivera, Gener, Santi Millán, Anabel Totosaus, Eva Cartanyà, Meritxell Duró) i veu en off de Toni Clapés. Surt fins a l’1 de febrer; prevista gira i possible Madrid. Entrevista final: Gemma Manyosa – “Último Destino Belice” Llibre-guia per detectar red flags i “sortir-ne viva” d’una relació amb narcisista: microviolències, violència econòmica i vicària. Estructurat amb humor i empoderament de la víctima; recursos i teràpies; venda a Amazon (paper i eBook). “Belice” com a lloc simbòlic de calma; la música de Love of Lesbian com a teràpia i banda sonora del procés. “Ens poden doblegar, però no trencar: som irrompibles.” Crèdits i emissió Programa: Parlant de tot (Vilassar Ràdio) – magazín matinal en directe (10–13 h) des de Vilassar de Mar. Presenta: Jaume Cabot. Meteorologia: Joaquim Serra (Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme). Actualitat: Joan Escofet. Teatre: Joan Hernández.

  • 2h 53min

    #898 - Festes de tardor, TIM i debat sobre voluntariat

    Panorama del programa Parlant de tot (Vilassar Ràdio) amb Jaume Cabot porta un magazín variat amb meteorologia per a les festes de tardor de Vilassar de Mar, actualitat i tertúlia, una entrevista sobre el nou Taller Inclusiu Musical (TIM), secció d’entreteniment amb Paquita Bruixa, recomanacions literàries dedicades a Úrsula K. Le Guin, el butlletí de notícies, un debat social sobre el voluntariat i l’espai gastronòmic de l’Agrícola Vilassà amb sorteig. Titulars del dia • El temps: anticicló i calor fora de temporada; plugims febles divendres tarda i possible inestabilitat dissabte nit (Joaquim Serra, Servei Meteomar – Consell Comarcal del Maresme). • Actualitat i tertúlia: del “doctor Cugat” al cas “safaris humans” a Bòsnia; noves rutes nocturnes de les Golondrines de Barcelona; debat Barca-selecció, Baquero i l’anècdota “la clau i el duro”. • Entrevista: naix el TIM a l’Aula de Música amb Susana Borés: música adaptada per a joves amb diversitat funcional, quota social (20€) i audicions de Nadal i final de curs. Amb col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. • Paquita Bruixa: somiar amb “gimnàstica” porta malaastrugança; remei capil·lar (camamilla + ortiga) i ritual per unes festes en pau; horòscop complet. 25 anys de secció amb el programa. • Recomanacions literàries: Úrsula K. Le Guin: “La mà esquerra de la foscor”, “El nom del món és bosc” i “Els desposseïts” — ciència-ficció amb mirada de feminisme, ecologisme, anticolonialisme i antimilitarisme. • Butlletins (11 h i 12 h): Dia dels Drets dels Infants a Vilassar de Mar; Ryanair passa a targetes d’embarcament digitals; reducció de ràtios aules a l’Estat; Badalona destitueix Anna Junyent; Golondrines nocturnes de Nadal. • S’ha acabat el bròquil: debat: “El voluntariat com a anestèsic?” Dades, paradoxes i propostes per passar de l’acte puntual al compromís sostingut. • Agrícola Vilassà: producte de temporada i proximitat: bledes, conill (llonganissa i hamburgueses 100% conill), ensaïmades de Mallorca IGP i tast de caves Celler Vell. Sorteig de la cistella (guanyador/a: Martins1944). El temps i les Festes de Tardor Punts clau: - Ambient estable i suau amb núvols alts; garbí de matinada eleva mínimes al nord del Maresme. - Dijous: NE moderat, mar alterada (maró-forta maró). - Divendres tarda: plugims febles; cap de setmana amb lleu descens tèrmic, ruixats nocturns dissabte i millora ràpida diumenge. “Tot plegat, ben poca cosa” (Joaquim Serra) — però suficient per condicionar actes de les festes de tardor. Actualitat i tertúlia amb Joan Escofet Temes destacats: - “Doctor Cugat”: crítica a afirmacions maximalistes i a l’altaveu mediàtic de “bata blanca”. - Grip aviària: confinament d’aus de corral (impacte en preu d’ous). - Investigació a Itàlia per presumptes “safaris humans” durant la guerra de Bòsnia: indignació i reflexió sobre la condició humana. - Golondrines del Port Vell: noves rutes nocturnes de Nadal (28/11–6/1). - Barça i selecció: records de Baquero i lògica “pragmàtica” de Cruyff; visita de Messi i el debat d’“obrir l’estadi”. - Efemèrides: Neil Young, Nadia Comaneci (el 10 perfecte), Madonna (Like a Virgin), U2 (Rattle and Hum), El Pescaílla, Destiny’s Child. - Avanç local i esportiu: atur a Vilassar de Mar, projecte R9 orbital (2050), 1.000 partits de Guardiola, memòria de la inauguració del Camp Nou (1957), i desig de debut de Xavi Espart. Entrevista: Taller Inclusiu Musical (TIM) Amb Susana Borés (Aula de Música) - Objectiu: espai adaptat i segur per a joves amb diversitat funcional per expressar-se i fer vincle a través de la música. - Metodologia: inici amb cant i percussió (demanda dels participants), equip docent sensibilitzat, audicions a Nadal i a final de curs. - Model social: quota reduïda (20€/mes), ús d’infraestructura existent, col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Inicio classes al gener (divendres tarda); presentació: divendres 14, Aula de Música. - Missatge clau: lluny del “pobret”; posar en valor capacitats i sensibilitat musical. Paquita Bruixa: somnis, herbolari, ritual i horòscop Somnis: somiar amb gimnàstica augura mala sort en negocis/feina. Herbolari: per caiguda de cabell: infusió de flors de camamilla + ortiga; aplicar al cuir cabellut després de la dutxa. Ritual (dissabte): espelma blanca, tros de coure, got d’aigua i paper amb noms; frase i crema del paper per harmonia familiar a festes. Efemèride: 25 anys de secció conjunta amb el programa. Horòscop: consells pràctics per a cada signe (salut, feina, amor) i colors/números de la setmana. Recomanacions literàries (Biblioteca Municipal) David Espinosa destaca 3 títols d’Úrsula K. Le Guin: - “La mà esquerra de la foscor” (1969): planeta d’humans andrògins; crítica i utopia de gènere; feminisme i relació entre individus sense dominació. - “El nom del món és bosc” (1972): planeta exuberant ocupat per militars; ecologisme, crítica al colonialisme, racisme i militarisme. - “Els desposseïts” (1974): contrast entre capitalisme i societat anarquista; utopia amb contradiccions; ciència per al bé comú vs. benefici econòmic. L’obra de Le Guin és d’ahir, però “absolutament vigent”. Notícies (11 h i 12 h) Vilassar de Mar: programa del Dia Universal dels Drets dels Infants (tallers, teatre, Consell d’Infants, exposició i plenari a l’Ajuntament de Vilassar de Mar). Ryanair: només targeta d’embarcament digital; FACUA alerta de drets; la companyia defensa sostenibilitat. Educació: avantprojecte per reduir ràtios (22 Primària; 25 ESO) i homogeneïtzar jornada docent. Esports: Badalona destitueix Anna Junyent (provisional: Marc Ballester). UE-Migració: Espanya i altres països, elegibles per mecanisme de solidaritat. Menors i pantalles: informe (Govern espanyol–UNICEF) alerta de accés precoç a mòbil i xarxes. Barcelona: rutes nocturnes de les Golondrines per Nadal. S’ha acabat el bròquil: voluntariat Pregunta motor: “El voluntariat serveix per canviar el món o per sentir-nos millor?” Dades (Catalunya): 48% col·labora amb alguna entitat; només 13% de forma continuada. Els qui més pateixen desigualtats són qui menys poden implicar-se (temps/diners). Riscos: “narcisisme compassiu”, voluntariat blanc i paternalismes, RRSC corporativa incoherent. Propostes: passar del gest puntual al compromís estable, reforçar estructures locals, i fomentar el “aprendre a pescar” amb enfocaments de comunitat. “Fem voluntariat per ajudar els altres o per no sentir-nos culpables d’un sistema que ens beneficia?” L’Agrícola Vilassà: proximitat i sorteig Verdura: bledes del Baix Maresme (tardor–hivern); idees: amanida crua picada, saltejades, a truita, cremes, quiche, canelons o croquetes. Carn: conill (Lluçanès, 100% conill): llonganissa premiada, hamburgueses i costelletes; aposta per benestar animal. Dolç: ensaïmades de Mallorca (IGP): llises, cabell d’àngel, xocolata, crema, sobrassada. Caves: tast del Celler Vell (brut nature, brut i rosat) amb promo del 5%. Sorteig cistella de novembre: guanyador/a: Martins1944. Agenda i especials Especial 25N (violència envers les dones). Programa especial des de la Biblioteca Ernest Lluch (28/11) pels 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch.

  • 2h 53min

    #897 - Paiporta, Emma Rossell i tertúlia sobre educació

    Panorama general Programa Parlant de tot emès en directe des de Vilassar Ràdio: Emissora de ràdio municipal de Vilassar de Mar. Magazín de 3 hores amb meteo, actualitat, entrevista esportiva, tertúlia d’avis i especial solidari amb memòria de la DANA al País Valencià. Temes clau: Previsió del temps amb l’“estiuet de Sant Martí” i possibles plugims per al cap de setmana de les festes de tardor (Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme). Bloc d’actualitat: Nicolas Sarkozy i la seva sortida de la presó de la Santé; iniciativa solidària “Stadium Sleep Out” a Old Trafford; visita sorpresa de Leo Messi al nou Spotify Camp Nou; oferta de Bèlgica de 2.000 €/mes per a la mili; efemèrides musicals. Entrevista a Emma Rossell (Hípica Rossell): campiona de la Copa del Rei de Raid amb l’Urco del Garet (120 km, 22 km/h de mitjana), entrenament, controls veterinaris i logística. Tertúlia d’avis i àvies: educació dels fills, límits, cridar o no cridar, rol dels avis, extraescolars i estrès familiar. Especial solidari “Comando Botifarra”: un any de l’expedició vilassarenca a Paiporta (1.500 botifarres), amb testimonis, balanços i crítiques a la gestió inicial. Butlletins: preu del lloguer a Vilassar de Mar i al Maresme, estratègia Catalunya IA 2030, Mossos contra narcopisos, i sorteig de la Copa del Rei. El temps al Maresme “Estiuet de Sant Martí” confirmat: ambient suau i assolellat fins dijous; divendres augment de núvols i xàfecs a la tarda, amb lleu descens tèrmic. Vents de garbí a la tarda i mar una mica alterada. Actualitat i entreteniment Sarkozy, presó i sortida Dades sobre els 19 dies de l’expresident francès a la Santé: aïllament, escortes a cel·les adjacents, insomni per soroll i dieta de tonyina en llauna i iogurts per por d’enverinament. Frase més comentada: > "Ha estat un malson". Iniciativa solidària a Old Trafford “Stadium Sleep Out”: dormir a l’estadi a l’hivern pagant una entrada que es destina a entitats per a persones sense llar. Messi al Spotify Camp Nou Visita sorpresa de Leo Messi al recinte en obres (coordinada via patrocinador). Anècdota viral: apareix de fons mentre una parella es declara a l’Avinguda Joan XXIII. Bèlgica i la mili 2.000 € nets/mes per a joves de 17 anys que facin un any de servei militar voluntari. Efemèrides i cultura pop Ruta 66 (Nat King Cole), aniversaris de Juan Pardo i Luz Casal; aparició de Rosalía a La Resistencia; Demi Moore i el suport a Bruce Willis; record a Status Quo i Lisa Stansfield; subhasta icònica de la jaqueta de Madonna (1985). Apunt viari: accident mortal a l’AP-7 a l’Aldea (tall en ambdós sentits). Entrevista: Emma Rossell (Hípica Rossell) Campiona de la Copa de SM el Rei de Raid a Badajoz amb l’Urco del Garet. Claus del raid: Distància: 120 km en 4 fases (40-30-30-20). Ritme mitjà de 22 km/h en terreny pla. Controls veterinaris cada fase: cor, moviments, intestins; la rapidesa de recuperació marca l’avantatge. Entrenament: 2-3 h al dia per muntanya, cura i alimentació. Preparació del cavall amb esquilat per facilitar la baixada de pulsacions. Logística: viatge amb parades per hidratar i moure el cavall; dia previ amb rodatge suau; suport d’assistència familiar als punts d’aigua. L’Urco (8 anys) descansa fins l’any vinent; dubte d’anar al Campionat d’Espanya de Santa Susanna. Factor emocional i connexió genet-jinet: parlar-li, animar-lo i transmetre confiança. Tertúlia d’avis i àvies: educació dels fills Idees força: L’exemple educa més que les paraules. Coherència entre el que es diu i el que es fa. Posar límits i fomentar el respecte en espais públics (restaurants, etc.). Debat sobre cridar: millor comunicar amb calma; un crit puntual pot “aturar” situacions, però el to es replica després als infants. Creativitat i límits: oferir alternatives (pissarres, papers) a pintar parets. Avis: suport essencial però no substitutius; la conciliació i els permisos curts carreguen molt el rol dels avis. Escola-família: reunió, seguiment i cooperació amb mestres. Extraescolars: massa agenda pot generar estrès extraescolar. Cites destacades: “A l’escola s’ensenya, però s’aprèn a casa.” “Si tu crides, et surt una violència que el nen replicarà.” Especial solidari: un any del “Comando Botifarra” a Paiporta Record de l’expedició vilassarenca (3 carnisseries: Carlsboer, Can Montserrat i Can Manel) que va cuinar 1.500 botifarres i va portar subministraments al nucli zero de la DANA. Testimoni de l’Azucena (Paiporta): millores lentes; barranc del Pollo en obres; forats a voreres, jardins pendents, baixos sense persianes; el més dur és la carrega emocional. Sobre l’alerta: “El simple so de l’alarma al mòbil ja crea ansietat.” Contrapunt crític: Organització inicial deficient, barris col·lapsats, olors persistents de fang, i resposta tardana. Una frase que va marcar la colla: “No necessiten res. Aquí només veniu a molestar” (Guàrdia Civil, a l’entrada de Paiporta) Malgrat això, bombers van ajudar a netejar l’espai per distribuir àpats. Cooperació de la Cooperativa L’Obrera i de nombroses persones i comerços de Vilassar de Mar. Aprenentatges i emocions: Empatia i comunitat com a antídot davant la catàstrofe. Històries dures (famílies que ho van perdre tot) i instants de dignitat: “dóna’m una llesca de pa per al pare que no pot baixar”. Crida a millorar els protocols d’emergència, l’alertament i el suport institucional. Butlletins informatius i esports Habitatge: lloguer mitjà a Vilassar de Mar a 1.013 € (−5% vs. semestre anterior); Maresme a 867 € (+0,5 p.p.). Catalunya IA 2030: fins a 1.000 M€ en 5 anys; aposta per gigafactories d’IA i núvol públic català. Política: ERC retira proposta de recaptació d’IRPF per facilitar negociació de finançament. Successos: operatiu de Mossos i Guàrdia Urbana contra narcopisos (200 agents, 10 pisos clausurats). Esports: sorteig 2a eliminatòria de la Copa del Rei (Esport3 en directe). Cloenda Comiat amb els Secrets i recordatori d’horaris del Butlletí informatiu. Nova cita demà a les 10 h.

  • 2h 53min

    #896 - Festes de tardor, productivitat i llegendes del Maresme

    Panorama general de l’episodi Programa matinal de Vilassar Ràdio (Parlant de tot) amb un menú molt complet: previsió del temps, secció d’actualitat “Poc ens passa” amb humor i notícies sorprenents, entrevista extensa sobre les Festes de tardor de Vilassar de Mar, butlletins informatius (11 h i 12 h), economia per a joves amb “Per dos duros” (productivitat i hàbits), conversa amb Anna Penya sobre llegendes del Maresme, cuina de tardor amb Albert Ortiz i, per acabar, cinema amb Martí Sants (repàs d’Orson Welles i recomanacions). "Divendres, dissabte, diumenge i dilluns celebrem la festa de tardor… dilluns 17 és festiu a Vilassar de Mar." El temps i context local Estiuet de Sant Martí al Maresme: matins frescos (mínimes a 5–7 °C a points de la comarca), migdies suaus (fins a 20–21 °C). Possibilitat de ruixats febles divendres tarda i potser diumenge. En paral·lel, recordatori de Festes de tardor (14–17 de novembre) a Vilassar de Mar. Poc ens passa: actualitat amb humor Highlights • “Lleó 14” al Papa: un regal insòlit d’un senyal de carretera “León 14” que deixa el Papa descol·locat. • Badalona: “misteri” de dues motos de lloguer ocupant mig carrer durant més de 24 hores; crida al periodisme d’investigació. • Imbècil del dia (1): Ada Filpa i el fenomen hobby-horsing (la “hípica vegana” amb pal d’escombra i cap de cartró) que arrasa a Finlàndia. • Imbècil del dia (2): Díaz Ayuso abandona una missa a l’Almudena “per indisposició” (versió oficial: gastroenteritis; versió oficiosa: ressaca), traslladada en ambulància. • Clàssic 1, 2, 3… Torrevieja: un jardiner municipal demana teletreball; el consistori ho veu incompatible i ell ho recorre. • Efemèrides musicals: Ennio Morricone, Rod Stewart (Da Ya Think I’m Sexy, 1978), Coldplay (gira més venuda, 2008). • Memòria esportiva: Robert Enke (2009). • Avanç informatiu local: preu del lloguer a Vilassar de Mar, primer balanç del Gran Recapte (8.700 kg) i mala ratxa de la Unió Esportiva. Entrevista: Festes de tardor (Maria Vinuesa) Identitat i estructura general Festes centrades en la identitat de Vilassar de Mar: 241 anys de la segregació de Vilassar de Dalt (19 de novembre de 1784). Enguany, marca combinada de cultura popular, participació i convivència. Dilluns 17: festiu local a Vilassar de Mar. Programa (destacats) Divendres • Manifest del Correllengua (sala petita del Teatre) i presentació d’“El mite del bilingüisme” (Jordi Martí Montllau). • Cercavila dels Estrèpits, lectura de ban de crida i petardada. • Glossa Càustica i concert de NIU (música d’arrel). Dissabte • Matí familiar: tallers, hora del conte, històries a peu de mar, vermut rumbero. • Tarda de bèsties de foc (plantada, cercavila i exhibicions). • Recuperació de l’acte Dora Sapiens (suspès per pluja per Sant Joan). • Novetat: sopar de fogarons (brasers comunitaris, cadascú porta el seu menjar) i concerts d’Enric Nederman & Catalatin Band i Police Line Band. Diumenge • Fira d’entitats, gegants, tastets de música tradicional, espectacle itinerant i Vilassà Big Band (vespre de swing i lindy hop). Dilluns • Jocs de gegants de fusta, històries a peu de mar (Paula Lloret), teatre sobre drets dels infants i cercavila popular. • Representació “Som Poble” (es convida a qui vulgui a vestir d’època). "Sense les entitats seria molt difícil fer aquestes festes." Butlletins informatius 11.00 h: Festes de tardor; error informàtic en notificacions de cribatge de càncer de còlon a Madrid; arxivament del cas de la menor de Navarra; recordatori de La Crònica (13.00 / 15.00 / 17.00). 12.00 h: Repàs festes; Sánchez tanca la porta a eleccions; èxit del tramvia Diagonal (T4–T6); Barça guanya 2–4 a Vigo. Per dos duros: productivitat i hàbits Notícia d’obertura (energia) IVA de l’electricitat al 21% (des de 2025) i pobresa energètica: • Espanya: 1 de cada 10 persones no pot pagar la llum. • Catalunya: 1,4 M de persones no poden mantenir bona temperatura a casa. • Maresme: 45.000 persones amb dificultats per pagar i 70.000 llars fredes. Masterclass de productivitat Definicions i mirada pràctica: fer més amb el temps i l’energia disponibles. L’estudi del “fer el llit”: fer-lo al matí s’associa (en l’estudi de R. Bell) a un +206% de probabilitats de ser milionari; el valor real és la disciplina invisible que travessa la resta d’hàbits. Hàbits que sumen: • Llegir 30 min/dia (fins a 7 llibres/any): +122% opcions de prosperar. • Llevar-se d’hora (≥3 h abans de la jornada) per començar amb calma. • Fer exercici (mínim 15 min/dia) i força 3 cops/setmana. • Planificació amb calendaris i llistes. • Sopar en família: +41% felicitat i +43% probabilitat d’arribar als 100.000 €/any. Tècnica clau: Pomodoro (cicles de 25–30’ treball + 5–10’ descans) per millorar concentració i evitar la saturació. Llegendes del Maresme (Anna Penya) E-book del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme amb la narradora “la iaia del Maresme”. Selecció subjectiva i familiar (pirates, bruixes, dones d’aigua, fantasmes…). Escenaris i mites: • Burriac: una casolana astuta fa lliscar pirates empastifant d’oli les muralles. • Pescador de Vilassar de Mar portat per bruixes fins a Amèrica i tornada en una sola nit. • Palafolls: tresor sota el castell la nit de Nadal (cura: tornar abans de les 12!). Inclusió: versió de lectura fàcil (amb Fundació Maresme) per arribar a tothom. Cuina de tardor amb Albert Ortiz Protagonistes: camagrocs i roballons (neteja delicada, assecar amb draps), carxofa, boniato, castanyes. Tècnica clau del bolet: paella molt calenta sense oli → bolet → sal/pebre/oli; perfumar amb farigola i all; deglacejar amb vi ranci i lligar com un pil-pil. Plat recomanat: estofat de llata (o llom de porc) amb carxofa, camagrocs/roballons, mongeta blanca i castanyes esmicolades; acompanyar amb puré de boniato (escalivat; opció cremar pell amb soplet i acabar al forn per gust de brasa). "Farem un dia una cuina en directe al pati de la ràdio amb un plat típic de la vila." Cinema amb Martí Sants Orson Welles: context de Citizen Kane (joc amb “Rosebud”), pressions de William Randolph Hearst i la mirada del telefilm RKO 281; anècdota del iot i Thomas Ince; etapes espanyoles: Mr. Arkadin, Falstaff (amb Emiliano Piedra); altres títols: Touch of Evil, The Trial, F for Fake; cendres dipositades a la finca d’Antonio Ordóñez (Ronda). Recomanació: Los domingos (vocació religiosa adolescent; tractament transparent i respectuós que admet lectures oposades). Bonus: Cesc Gay i “Mi amiga rosa”: comèdia dramàtica aplaudida pel públic. Moments i cites destacades • "Dilluns 17 és festiu a Vilassar de Mar". • "Estiuet de Sant Martí" amb migdies suaus i ambient estable. • "Sopar de fogarons": brasers comunitaris, cadascú porta el seu. • Productivitat: “Els hàbits invisibles marquen diferències visibles.” • Llegendes: “La iaia del Maresme” guia per descobrir el territori. • Cuina: perfum de farigola i vi ranci per a bolets perfectes. Paraules clau i conceptes clau Vilassar Ràdio, Parlant de tot, Vilassar de Mar, Maresme, Festes de tardor, Correllengua, bruixes, dones d’aigua, Burriac, camagrocs, roballons, vi ranci, Pomodoro, productivitat, IVA electricitat 21%, pobresa energètica, Los domingos, Orson Welles, RKO 281, Mr. Arkadin, F for Fake.

  • 2h 53min

    #895 - Meteo, La Clau tanca, dol perinatal i música

    Benvinguda i to del programa • En directe des de Vilassar Ràdio (98.1 FM i domini .cat), magazín «Parlant de tot» amb Jaume Cabot. "Recta final de la setmana i recta final de l’any... però no correm tant." El temps amb el Servei Meteomar Previsió (Joaquim Serra, Centre de Referència Meteorològic del Maresme) • Divendres: restes de núvols, mar de fons marcada, ambient tardoral (neologisme del dia), sense precipitacions. • Dissabte: pertorbacions al matí, alguns ruixats moderats, tarda més assolellada. • Diumenge: estable i assolellat, màximes recuperant-se. • Setmana vinent: estiuet de Sant Martí marcat, >20 ºC dimecres i dijous. Finestra informativa i actualitat local (amb Joan Escofet) Notícia destacada • Tanca la revista La Clau després de 41 anys de referència comarcal. Agradiment a la seva trajectòria i col·laboració amb Vilassar Ràdio. Comunitat i societat • Inici del Gran Recapte (objectiu solidari a tot Catalunya): a Vilassar de Mar punts a Condis (c/ Cuba i Mercat), Ametller, Caprabo i Sorli (c/ Maria Vidal). Mercadona: només aportacions econòmiques. • Obert entrenament a l’Spotify Camp Nou (27.000 assistents); broma sobre estudiants fent «campana». Secció «l’imbècil del dia» (sàtira) • Mariano Rajoy, cameo a «Torrente Presidente». • Jutgessa que deixa lliures dos lladres amb 52 detencions prèvies: crítica a la manca de percepció de reincidència. Ocupació i formació • Carreres amb més sortida: Medicina, Enginyeria Informàtica, Infermeria. Amb menys: Belles Arts, Història de l’Art, Geografia. Consum i tendències • Productes més robats: oli (preu alt), xocolata (Ferrero Rocher). Cultura pop i efemèrides • Col·laboració Sting & Juan Luis Guerra: «Estrellitas y duendes» (Sting en castellà). • Efemèrides: bodi de Frank Sinatra; «Summertime Blues» d’Eddie Cochran; aniversari de David Guetta; single de Led Zeppelin; record a Leonard Cohen («Hallelujah»). Entrevista: Raül Estevez, agent FIFA i entrenador (UE Vilassar de Mar) Què és un agent FIFA? • Més que negociar contractes: assessorament integral, projecte esportiu, seguiment diari, xarxa de contactes i scouting permanent. Trajectòria i valors • Inicis combinant ràdio (Flash FM/Flashback, amb Mikimoto i Carles Cuní) i representació; parent del Tente Sánchez. • Fundador d’Elite Agency, avui amb 45-46 futbolistes (5 a 1a divisió). Treballa sol en la gestió directa, amb suport d’scouts. Futbol base i famílies • Crítica a la representació prematura: el contracte professional arriba als 16 anys (clubs d’elit). Abans, el prioritari és disfrutar i formar-se. • Paper dels pares: poden ser «càncer» si pressionen; cal entorn saludable. Scouting i criteri tècnic • Clau: actitud als entrenaments, «escanejar» abans de rebre (mirada 360º), posició corporal, lectura de joc. Negociació i anècdotes • Lendoiro (Deportivo): maratons fins les 4h, pizzes a l’oficina; dur però intel·ligent. • José María García (Interviú Movistar, futsal): negociador mediàtic, dominant. Altres • Col·labora a Ràdio Marca; prepara partits, veu 6-7 partits per cap de setmana; entrenador de dos equips a la UE Vilassar de Mar. • Tàctica: darrere el discurs, molts equips acaben en 4-4-2; importància de canviar sistemes durant el partit. "Un crac és 80% cap i 20% talent." Butlletí de les 11 h • Gran Recapte: atendre 230.000 persones, objectiu superar 1.500 tones en 2 dies. • Lloguer (T2): mitjana Catalunya 855 € (+3,25%); Barcelona 1.135 € (+4,4%). • Mor la il·lustradora Amaia Arrazola (41 anys), autora de llibres i murals internacionals. • Barça valora executar clàusula de Marcus Rashford (~30 M€) a final de temporada. Fem Salut: dol perinatal Marc i definicions • Amb la Regidoria de Salut Pública i l’ASSIR: el dol perinatal s’estén «des de la concepció fins al primer any de vida». L’OMS el situa de la setmana 22 als 7 primers dies. Acompanyament i recursos • Professionals (llevadores, ginecòlogues, psicologia ASSIR) cada cop més conscienciats; derivacions sistemàtiques. • Biblioteca de recursos i Associació Ània (acompanyament, protocols, grups d’ajuda, visibilització). • Espai del record al Cementiri Municipal (arbre, missatge de record) per valorar un dol sovint silenciat. Vivències i llenguatge • Frases a evitar: «ja en vindrà un altre», «era el millor que podia passar». • Clau: preguntar «Com estàs?», dir el nom del nadó, evitar minimitzar pèrdues gestacionals primerenques. Dades i procés • Estudi (2019): 1 de cada 4 embarassos amb pèrdua (context fertilitat creixent). • No es «supera», s’integra; cada família viu el dol de manera diferent. Testimoni (Mireia Bravo) • Llibres i art com a vàlvula terapèutica («Sempre cinc», «Mèrida, llum efímera»); edita fotografies per facilitar el record dignificat. • Explicar-ho als germans amb claredat (usar «mort», evitar metàfores confuses). "L’amor no se mide en semanas." Viatjar a Turquia amb Èrica Castillo (Libre i motxillera) Planificació • Mapatge amb Google Maps (pins), combinant llocs icònics (Istanbul, Capadòcia, Pamukkale, Efes) i rutes menys turístiques (sud-est, entorn kurd). • Eines: Rom2Rio (transport), Booking (ubicar zones segures i preus), xarxes per llistes (rils/guardats) i itineraris. Logística i pressupost • Transport intern: prioritzar busos nocturns per estalviar temps i diners. • Activitats costoses: globus a Capadòcia (~150 €), hamam (~70 €); compensar amb allotjaments o àpats més econòmics. • Motxilla minimalista: bambes amb sola adherent, capa lleugera, roba que et representi; pareo/paixmina per cobertura (temples/mesquites). Seguretat i cultura • Vestimenta respectuosa, atenció al context sociopolític i costums locals; ús d’anglès i «somriure universal». • Compartirà el viatge a Instagram (Libre i motxillera) i newsletter. Butlletí de les 12 h • Es reitera el tancament de La Clau (41 anys), Gran Recapte, mercat del lloguer, i trajectòria d’Amaia Arrazola; seguiment esportiu del cas Rashford. Música: Àlex Cortés presenta «Núvols Blaus» (+ acústic) El tema i el moment • «Núvols Blaus»: carta d’amor íntima, retorn després d’un any de gira (Orquestra Girasol i banda pròpia). • Producció amb Nil Canals, viratge a so més acústic pop-folk; referents: Kingfisher (folk-country irlandès). Creativitat i indústria • Debat sobre comercialitat vs. música d’autor; defensa dels instruments i del directe. • Crítica a la precarietat: milers d’escoltes a plataformes = ingressos mínims; importància del disc físic i els bolos. Moments emotius • Trucada a la seva mare (Neus): feedback sincer i cuina d’arròs amb sèpia. • Interpretació acústica en directe de «Núvols Blaus». • Connexions al Maresme: plans de col·laboració amb Pol Pla. "Vull que espantis tot el que em fa por..." (lletra de «Núvols Blaus») Tancament • Avanç de programes especials: 25N i homenatge a Ernest Lluch (28/11). • Comiat amb Elvis Presley – «Suspicious Minds». • Recordatori de conducció responsable i de la graella de Vilassar Ràdio.

  • 2h 52min

    #894 - Temporal al Maresme, cas Sergi i Gran Recapte

    Panorama general del programa Parlant de tot a Vilassar Ràdio (98.1 FM) obre amb un matí de pluges intenses i alertes, agenda de continguts i connexions de servei. El magazín combina informació local de Vilassar de Mar i d'El Maresme, entrevistes socials, tertúlies intergeneracionals i joves, cultura i crida al voluntariat del Gran Recapte. "Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar" — Vilassar Ràdio El temps i alertes: què ha passat i què vindrà Previsió (Servei Meteomar – Consell Comarcal del Maresme) • Pas d’un front actiu amb ruixats forts i ventades que poden superar els 80 km/h. • Possibles acumulacions locals >40 l/m² en poca estona. • A partir de migdia: entra vent deponent, s’obren clarianes; tarda amb sol, excepte al Maresme Nord (encara risc de ruixats). • Mar alterada (fort amaror), gir del vent cap a oest/sud-oest al migdia. • Divendres: més tranquil, però amb mar de fons i vent de garbí moderat a la tarda. • Dissabte: nova pertorbació (ruixats febles), ambient de tardor; diumenge més sol i màximes amunt. Serveis i incidències • Activada l’alerta de Protecció Civil; a Barcelona i Vallès, xàfecs intensos i algunes inundacions. • A Vilassar de Mar: CECOPAL reunit a l’Ajuntament de Vilassar de Mar; rieres tallades (es demana no creuar les rieres). • Actualització posterior: tempestes desplaçades cap a Girona; afectacions Aena (operacions espaiades) i Rodalies (R4 tallada entre Sabadell–Terrassa; via única R2 Nord/R11 a Cardedeu–Llinars). Converses d’actualitat amb Joan Escofet • Crònica lleugera i irònica del dia (el “Ventorro”, tendència viral i menús abundants). • L’alarma massiva als mòbils: ús, lectura i “soroll” informatiu. • “L’imbècil del dia”: bengala dins d’un autobús llançadora a Bruges (autobús cremat; per sort, sense ferits). • Cultura pop: Rosalia rep l’elogi de Madonna (“ets una visionària”); avanç de nou single “Divinais” (amb estrofes en català). • Secció musical DeLorean: Them – “Baby Please Don’t Go”; Joe Cocker – “With a Little Help from My Friends”; Madonna – “Justify My Love” (videoclip censurat a l’època). • Apunt de serveis: sàtira sobre “normalitat” a Rodalies. • Avanç informatiu: el Dr. Gaià s’acomiada com a jutge de pau de Vilassar de Mar (al Informatiu Migdia). Entrevista central: el cas Sergi i la reclamació de 5.000 € (Agència Tributària) Els fets • La Mar (mare monoparental del Maresme) explica que el seu fill Sergi (14 anys), que va patir una leucèmia, rep ara una reclamació de l’Agència Tributària de ~5.100 € per “ajudes percebudes de més” quan tenia 10 anys. • La notificació va adreçada al menor (inclòs el nom i DNI al BOE), amb un recàrrec d’interessos (~20%). • El deute podria créixer fins a 15.000–20.000 € quan el menor sigui major d’edat si no es resol. • La família rebia uns 263 €/mes durant el tractament (despeses reals: desplaçaments diaris Sant Cebrià de Vallalta–Vall d’Hebron, peatges, aparcaments, medicació no coberta, etc.). Situació administrativa • La mare al·lega incongruències: carta certificada a un menor, publicació al BOE, indicacions de pagament dirigides al noi. • El Síndic de Greuges ha obert actuacions; hi ha una seixantena de famílies en situació similar. • El Departament de Drets Socials (Benestar Social) hauria reconegut errades; encara sense condonació formal comunicada a la família. Veu i impacte humà • “És una falta de sensibilitat total i absoluta… no és just” — Mar • Sergi es troba clínicament molt millor i esperen l’alta definitiva quan es compleixin 10 anys sense recaigudes. Punt de trobada intergeneracional: fer-se gran Idees clau • Fer-se gran és procés, actitud i consciència: menys pressa, més perspectiva, més tendresa. • Pressions socials per “complir” fites (30, 40, 50…) i el vertigen del temps. • Cura dels pares i envelliment: com planificar-hi acompanyament. • Invisibilitat de les dones a partir dels 50: cal canviar la mirada social i cultural. "Fer-se gran, si ho penses bé, és el privilegi de continuar aquí." Tertúlia Jove (Institut Vilatzara): alarmes, vida d’institut i futur • Fals correu (estil iEduca) anunciant “no hi ha classes” arran de l’alerta: bromes i com distingir fonts fiables. • Assistència i hàbits d’estudi: sinceritat sobre dificultats i motivació; exàmens de socials (Revolució Industrial) i llengua (anàlisi sintàctica). • Vida i valors: anècdota del pare que viu en una cabana al Priorat (estil autosuficient, natura, comunitat); castanyada vs Halloween. • Vocacions: dret “per defensar causes justes”, hostessa de vol, interès per biologia/criminologia. • Bon to entre els dos instituts del poble (Institut Pere Ribot i Vilatzara) i una mica de “pique” sa. Cultura i escena: cartellera + El Petit al Teatre Lliure En cartell • Musicals: “Glorious” (Poliorama), “El fantasma de l’òpera” (Tívoli), “Tutsi” (Apolo), “Germans de sang” (Condal), Mago Pop (Victòria). • Lliure Gràcia: “Little Women”. Goya: “La trena”. TNC: “Boira”, “Tarsius”, “La pedra de fusta”. Altres sales: Antic Teatre, Atrium, Beckett, etc. El Petit (programa familiar al Teatre Lliure) • Responsable: Alícia Gorina. Dates: franja 21–29 (funcions escolars i familiars). • Títols acollits: - “Dos llops” (Engruna Teatre): emocions, ràbia i convivència interior (llegenda cherokee); ombres, objectes, dansa i participació. - Proposta internacional d’ombres (cos–ombra, joc lúdic i artesanal). - “Numa”: teatre d’objectes i titelles, delicat i poètic (vida de poble, comunitat i imaginació). • Format singular: tot el dispositiu dins l’escenari de la Sala Fabià Puigcerver; grada i escenari “dins de l’escenari”. • Instal·lació lúdica creada amb interns de Brians 2 i Quatre Camins. Gran Recapte al Maresme: voluntariat i donacions (amb Cesario Villagrà) • Avança de dates per no coincidir amb Black Friday. • Context: ~17% de població sota el llindar de pobresa; pressió d’habitatge, energia i mobilitat. • Logística al Maresme: el que es recapta a la comarca, es queda a la comarca (xarxa d’entitats de distribució). A Vilassar de Mar, punts a Condis, Caprabo, Ametller, Sorli (donacions econòmiques també a Mercadona). • Necessitats: voluntariat (especialment al Sorli de Carrer Maria Vidal i Caprabo); coordinació de torns, informació a oients, classificació i encaixat. • Donatius econòmics: tiquet separat, opció de desgravació fiscal (fins al 80% fins a 200 €). • Record emotiu a la Núria Massafreds, activista maresmenca vinculada al recapte. Titulars i capítol de serveis • Política: Junts anuncia vetos al Congrés a l’agenda legislativa del govern espanyol. • Medi natural: primer naixement de cadells de llop a Catalunya en 100 anys (Alta Garrotxa–Alt Empordà). • Successos: accident laboral mortal al port de Badalona. Cloenda • Jaume Cabot tanca l’edició 2.243 del magazín i posa de fons “Dulce Condena” de Los Rodríguez. Conceptes clau • Vilassar Ràdio: L'emissora municipal de Vilassar de Mar. • Parlant de tot: magazín diari amb actualitat, tertúlies i cultura. • Consell Comarcal del Maresme: referència del Servei Meteomar a la previsió.