Tots els episodis

5120 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

649-672 de 5120
  • Advice for the young at heart - "Blood,Sweat and Tears" - episode art
    Advice for the young at heart
    57'

    Advice for the young at heart - "Blood,Sweat and Tears"

    Anàlisi discogràfic d´aquest conjunt mític dels 70: "Blood,"sweet,and Tears". A "Advice for the young at heart" recorrerem diversos camins musicals guiats per experts artistes i grups que probablement han marcat moments importants de la vostra vida, tant pel que diuen com per com ho diuen. Tots els dissabtes de 7 a 8 del vespre i els diumenges de 8 a 9 del la nit a Vilassar Ràdio, presentat per Txema Lasaga.

  • #64 - Arbres i plantes de Nadal a casa - episode art
    Volem saber
    28'

    #64 - Arbres i plantes de Nadal a casa

    Episodi de Volem Saber a Vilassar Ràdio dedicat a com triar, cuidar i decorar arbres de Nadal i plantes nadalenques. Es diferencia entre avets naturals i arbres artificials, explicant per què molts avets no arriben sans a Nadal (calefacció, clima mediterrani) i per què sovint no és bona idea plantar-los en jardins petits. Es recomana replantar els avets amb arrels al bosc o en parcel·les grans i fredes. Per als arbres artificials, es donen trucs per fer-los més frondosos i realistes: obrir bé les branques, col·locar les fulles i afegir-hi eucaliptus i branques de pi naturals, que donen volum i una olor molt agradable. També s’insisteix a tapar els peus i el test, limitar-se a un o dos colors (daurat, granat, etc.) i usar llum càlida per aconseguir un arbre elegant. Pel que fa a la poncètia, s’explica com allargar-li la vida: treure el paper de regal, allunyar-la de radiadors, reg moderat i, després de festes, trasplantar, podar fort i posar-la a l’exterior resguardat. Es comenta com fer-la tornar vermella privant-la de llum. Finalment, es proposen altres plantes d’hivern (faleàn, pensaments, crisantems i ciclamen) per donar color a jardí, terrassa i balcons durant l’estació freda, i es deixa oberta una futura conversa sobre flors i casaments a la primavera.

  • #1363 - Voluntariat, projecte Radars i 80 anys de Can Pucurull - episode art
    Crònica
    27'

    #1363 - Voluntariat, projecte Radars i 80 anys de Can Pucurull

    Introducció i marc general Crònica és l’espai informatiu de Vilassar Ràdio dedicat a l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme. En aquest episodi es combina informació de proximitat amb testimonis i entrevistes, centrant-se especialment en el Dia Internacional del Voluntariat, el projecte Radars contra la soledat de la gent gran i l’aniversari dels 80 anys de la carnisseria Can Pucurull. També s’hi inclouen notícies culturals, agenda de Nadal, farmàcies de guàrdia i el temps. Dia Internacional del Voluntariat i projecte Radars Context i motiu de l’efemèride • L’episodi se celebra en el marc del Dia Internacional del Voluntariat, posant en valor la tasca dels voluntaris i voluntàries de Vilassar de Mar. • Es destaca el projecte Radars, que lluita contra la soledat no volguda de les persones grans del municipi. Resultats i dades clau del projecte Radars • El projecte Radars arriba a 100 persones usuàries. • S’han realitzat més de 2.000 trucades de seguiment i acompanyament. • Actualment es fan unes 300 trucades mensuals gràcies a la implicació del voluntariat i la coordinació amb entitats i serveis del municipi. • La xarxa es va crear al setembre de 2024 al poble. "Val la pena ser voluntari de Radars i de tot, del que sigui." Marc legal i coordinació del voluntariat • S’explica el canvi de la Llei del Voluntariat el 2015, que va impedir que l’administració tingués voluntaris propis. • Per donar cobertura legal als programes, es va establir un conveni de coordinació entre l’Ajuntament de Vilassar de Mar i el GOBI, que actua com a paraigua legal del voluntariat municipal. • Això permet que projectes com Radars i altres iniciatives de suport comunitari tinguin seguretat jurídica i organitzativa. Funcionament del projecte Radars • Les persones voluntàries truquen cada dimarts a la tarda, de 16 a 18 h, des de Can Bisa. • Cada voluntari pot gestionar fins a una trentena de persones grans, construint progressivament vincles de confiança. • Es relata el cas d’una dona de 90 anys, vivint en un quart sense ascensor, que espera amb il·lusió la trucada setmanal perquè és un dels seus principals moments de companyia. • Un cop al mes es fa un berenar col·lectiu on: - El més important no és el menjar (galetes, cafè), sinó sentir-se escoltats i acompanyats. - Cada cop hi assisteix més gent, i els usuaris hi van sobretot per parlar i no sentir-se sols. Testimonis i experiència emocional Montse Borrós (voluntària de Radars): • Explica que les persones grans “estan supercontentes” de rebre les trucades setmanals. • Destaca el benefici mutu: els usuaris se senten acompanyats i els voluntaris tenen la sensació que la seva tasca “serveix d’alguna cosa”. • Remarca la tranquil·litat de sentir-se emparats per l’entitat i l’Ajuntament: saben “on han d’anar” si hi ha qualsevol incidència. Carles Malfeito (GOBI): • Subratlla l’enriquiment personal que comporta fer voluntariat, tant per a qui ajuda directament com per a qui coordina. • Explica que qualsevol persona interessada s’ha d’adreçar al Punt de Voluntariat (organitzat per l’Estel Bataller) per: - Conèixer tipus de voluntariat disponible. - Valorar hores i dedicació que pot oferir. • S’insisteix en la necessitat d’un compromís estable: les persones usuàries no poden dependre d’un voluntariat intermitent. Com participar-hi • Per informació general de voluntariat: - Presencialment a Can Bisa, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. - O per correu electrònic a participació@vilassademar.cat. • Per sumar-se específicament al projecte Radars: - Es pot contactar via correu a [email protected] (adreça indicada al programa). Beneficis del voluntariat • El voluntariat aporta: - Benestar personal a qui ajuda. - Suport humà i emocional a qui rep l’ajuda. - Xarxes comunitàries de suport, que generen benestar col·lectiu. • Durant el matí s’ha fet una jornada a la Sala Carrau amb: - Xerrada de Sergi Burrull, consultor especialitzat en voluntariat i acció social. - Vídeo commemoratiu que recull la feina i dedicació dels voluntaris de Vilassar de Mar. 80 anys de la Carnisseria Can Pucurull Origen i història del negoci • La carnisseria de Can Pucurull, al número 30 del carrer de Sant Joan, celebra 80 anys de vida. • Va obrir el 19 de novembre de 1945, just després de la fundació de l’Assemblea de les Nacions Unides. • Fundada per Joan Pucurull i Conxita Ganduixer, que van arribar a Vilassar de Mar des del Vallès. • El fundador va venir al poble “a buscar les garrofes” per no fer competència a altres carnisseries familiars del Vallès. • Van comprar l’actual botiga, agafant el relleu de Can Costa, un antic ultramarinos on s’hi venia de tot. Tres generacions i lideratge femení • Actualment el negoci el lidera la neta, Núria Carol Pucurull, tercera generació de la família. "Va portar el meu avi i la meva àvia, després la va portar la meva mare i després la meva mare jo. Tres generacions de les quals m’agradaria remarcar que dues són dones." • Es destaca així el paper protagonista de les dones en la continuïtat del negoci familiar. Receptes tradicionals i artesania • La botifarra blanca i negra es fa exactament igual que en temps de l’avi: - Mateixa recepta. - Mateix diàmetre del trinxat. - Mateixa sal (mateixa marca i textura). - Mateix pebre, de Can Riera de Vilassar. • L’únic canvi tècnic és el pas de la caldera de llenya a maquinària més moderna, però mantenint la filosofia artesanal. • A l’obrador hi treballen sis dones, que combinen tradició i innovació en els productes. Filosofia de treball i relació amb la clientela • Núria Carol defineix tres claus de l’èxit: - Moltes hores de feina. - Bon producte (carns de raça, matèria primera de qualitat). - Clientela agraïda i fidel. • L’atenció és altament personalitzada: - “Quasi persona per persona, cadascú el que necessita”. - Escolten molt la gent, reben feedback sobre com ha anat el menjar i què han cuinat. • Núria relata l’afecte de les clientes, que la saluden i li fan petons quan se la troben pel carrer, evidenciant una relació comunitària molt estreta. "La gent t’estima moltíssim." Vocació, vida professional i futur • Núria és biòloga de formació, i no s’imaginava agafant el relleu de la carnisseria. • El canvi es produeix amb la maternitat: valora que el negoci familiar li ofereix més conciliació entre vida familiar i laboral i decideix bolcar-s’hi. • Té records molt vius de la botiga antiga: - La càmera i obrador de fusta. - Aprendre a lligar botifarres i salsitxes amb l’avi. - Veure com es trencava i es treballava el porc. • De cara al futur: - No es planteja encara la jubilació: diu que encara li queden anys i il·lusió per treballar i innovar. - Vol continuar proposant nous productes i millorant el que fan. El secret de Can Pucurull • Ho defineix així: - Atenció personalitzada i cura de cada client. - Elaboració pròpia de tots els plats cuinats: • Comencen “des de les cebes”: compren, peelen, sofregixen i ho fan tot des de zero. - Matèria primera excel·lent, sobretot carns de raça. • Aquest enfocament fa que, fins i tot en plats senzills, la qualitat sigui molt alta. • Can Pucurull acumula premis a nivell català per les seves botifarres d’ou i de perol: "És un regal a la feina feta, un motor que et fa tirar endavant." Celebració dels 80 anys • Avui se celebra una festa d’aniversari davant de la botiga: - Degustacions durant tot el dia. - A partir de les 20 h, grup musical en directe. - Cava de l’Alt Empordà/Alella i alguna cosa per picar. - Es bufaran espelmes per celebrar els 80 anys. • Núria marxa dels estudis recordant que, un cop passi Nadal, ja començaran a preparar-se per a Dijous Gras, amb la tradicional producció de productes de temporada. Exposició de pessebres i innovació dels Passebristes Gran exposició de pessebres a la Sala Carrau • El Dia de la Puríssima (dilluns), a les 12 h, l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar inaugura la gran exposició de pessebres a la Sala Petita de la Carrau. • L’exposició es pot visitar fins al 7 de gener. • La peça central és el gran pessebre monumental, que cada any es dedica a una localització mundialment famosa. • L’edició d’enguany està dedicada a Budapest: - Es mirarà el pessebre des de Buda (la part alta), contemplant Pest. - S’hi representen elements emblemàtics com el Parlament, el pont de les cadenes, l’església de Sant Esteve i el bastió dels pescadors, amb les seves cobertes de rajola ceràmica brillant. Noves tècniques i tecnologia aplicada al pessebrisme Josep Ribas, tresorer de l’Associació, explica la voluntat constant d’innovar: • Incorporen tècniques i eines modernes: - Làser per tallar i detallar peces amb rapidesa i precisió. - Impressió 3D per crear figures i elements complets. - Nous materials, com el pòrex i fustes fines d’alta qualitat, substituint el guix i les fustes tradicionals. • Un element clau és l’ús d’un guió narratiu amb locució, so i llum sincronitzats: "Tant la locució com les llums fan que la gent miri on nosaltres volem, de forma que pugui seguir la història tal com l’anem explicant." • Això permet guiar la mirada del visitant i transformar el pessebre en una experiència immersiva. Diorames i temàtiques complementàries • A més del gran pessebre de Budapest, hi haurà 5 diorames: Dos grans diorames compartits per dues persones, amb més espai i detalls. Un diorama amb vista d’Hebrea, un clàssic del pessebrisme, amb elements com un àngel que apareix i desapareix mitjançant trucs tècnics. Un diorama ambientat en un taller mecànic, que aporta una lectura més contemporània. Un altre amb una visió especial de Vilassar de Mar, amb elements locals com la Torre d'en Nadal i altres cases emblemàtiques del poble. El diorama clàssic d’en Gascó, que manté la seva línia tradicional i és ja un referent per als visitants. Un pessebre especial “mirant al carrer”, obert fins a les 23 h, pensat per a premiar els tardons; aquest any representa un naixement que viatja amb tren. • També es mostren pessebres fets per: - Alumnes de l’Escola Pérez Sala. - Persones del Centre Cívic del Passeig. Horaris de visita • Matins: principalment destinats a escoles i grups de gent gran (incloent el Pairal). • Tardes: obert de 16:30 a 19:30. • Diumenges i festius: d’11 a 14 h. • Dia de Nadal: és l’únic dia que l’exposició no obre. La nit del pessebre: retorn als orígens • La tradicional “nit del pessebre” havia tingut format de gala durant els darrers anys. • L’any anterior es va fer una cloenda definitiva d’aquest format i ara es vol recuperar l’esperit original: - Obrir fins a les 23 h. - Fer una cantada de nadales amb un grup reduït d’amics. - Crear un ambient de petit comitè i calidesa familiar. • Aquesta nit especial segueix la pràctica recomanada per la Federació de Pessebristes, que encoratja cada entitat a oferir una vetllada nocturna de portes obertes. Ruta de pessebres amb Vilassar Comerç • L’Associació de Passebristes col·labora amb Vilassar Comerç en una ruta de pessebres i figures nadalenques per les botigues del poble. • Evolució de la proposta: - Inicialment preparaven 30 pessebres en caixetes amb temàtiques com pel·lícules, contes, oficis... - Davant la reducció de mans disponibles, l’any passat es va optar per fer caganers amb cares de gent coneguda del poble, amb molt d’èxit. • Enguany mantenen la ruta pels comerços però amb una nova fórmula: - Es col·loca un pessebre fragmentat en diverses botigues; les figures estan repartides. - Alguns grups de figures (per exemple, Anunciata, Naixement) es repeteixen en diversos punts, però amb algunes cares molt difícils d’identificar i una de perfectament visible, que és la que cal descobrir. - Les cares són de persones conegudes del poble, cosa que juga amb la complicitat i el reconeixement. • La mecànica del joc: - Les botigues participants entreguen un fulletó amb el recorregut i numeració dels establiments. - Quan l’Oient hagi visitat 20 de les 28 botigues, entra en un concurs. - Els premis (xecs de 60 €) són aportats per Vilassar Comerç, per gastar a les botigues participants. Intel·ligència artificial i experiència interactiva • Cada peça de figures incorpora un codi QR que, en ser escanejat, mostra: - La mateixa figura animada, com si prengués vida. - El personatge concret a identificar dins del grup. - Una breu explicació o pista, especialment pensada per al públic familiar. - Una felicitació nadalenca personalitzada de la botiga. • D’aquesta manera, els passabristes combinen tradició, tecnologia (IA) i comerç local, dotant el Nadal d’una dimensió lúdica i interactiva. • El locutor fa un petit spoiler: entre les figures hi ha d’en Jaume Cabot (director de Vilassar Ràdio) i del mateix Joan Escofet. Serveis, anunci institucional i informació meteorològica Farmàcies de guàrdia • Farmàcia de guàrdia d’avui: - Farmàcia de la Plaça del Mercat (Puigdemont 11). - Telèfon: 93 759 41 11. • Urgències del cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): - Farmàcia Vilassal 85, al carrer de Sant Josep. - Telèfon: 93 759 09 41. Falca institucional contra la violència masclista • Es difon una falca institucional de la Generalitat de Catalunya sobre l’erradicació de la violència masclista. • Es recorda que és un deure de tota la societat i s’informen dels serveis disponibles: Punt CIAT: informació i acompanyament a dones en temes de salut, treball i habitatge. Punt CIE: suport en el procés de recuperació de dones supervivents de violències masclistes i dels seus fills i filles. Telèfon 900 900 120: servei confidencial i gratuït d’orientació i assessorament. Telèfon 012: com a via general d’informació de la Generalitat. El temps al Maresme • Dissabte a Vilassar de Mar: - Presència de núvols alts i mitjans, poc importants. - Mar arrissada amb àrees de maror jove (Marajol). - Temperatures mínimes a la baixa: entre 1 i 8 °C. - Màximes lleugerament a l’alça: prop dels 16 °C en hores de més insolació. • Diumenge al Maresme: - Dia amb més núvols que dissabte, cel força tapat. - No s’esperen precipitacions rellevants. - Mar arrissada. - Temperatures mínimes a l’alça: entre 5 i 9 °C. - Màximes poden arribar als 18–19 °C. Resum final i record dels titulars En tancar el programa, es repassen els titulars informatius del divendres: • Celebració del Dia Internacional del Voluntariat i reconeixement a totes les persones que dediquen part del seu temps a ajudar la comunitat. • Actualització de dades del projecte Radars: 100 usuaris, més de 2.000 trucades i 300 trucades mensuals, amb el suport de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i el GOBI. • Celebració dels 80 anys de la carnisseria Can Pucurull al carrer de Sant Joan, amb festa, música en directe i degustacions. • Invitació a visitar l’exposició de pessebres a la Sala Carrau, amb el monumental pessebre dedicat a Budapest i tota la programació nadalenca associada. L’episodi es tanca recordant que el podcast es pot recuperar a vilassarradio.cat, agraint la confiança dels Oients i desitjant un bon pont abans de reprendre l’espai el dimarts següent.

  • #914 - Actualitat local i cultura a Vilassar de Mar - episode art
    Parlant de tot
    2h 54min

    #914 - Actualitat local i cultura a Vilassar de Mar

    Panorama de l'actualitat El magazín Parlant de tot repassa l'actualitat de Vilassar de Mar amb la informació local i meteorològica. Es destaca la previsió d'estabilitat i la proximitat del període nadalenc. Cultura i Tradicions Josep Ribas, de l'Associació de Passebristes de Vilassar de Mar, avança les novetats de l'exposició nadalenca a la Sala Roser Carrau, que enguany recrea Budapest. Es tracta també el paper de la Biblioteca Ernest Lluch en la difusió cultural, recordant l'exposició de Josep Malagarriga. Seccions destacades Dia Internacional del Voluntariat: S'homenatja la tasca de persones i entitats com el GOBI i el projecte Radars (amb la col·laboració de Montserrat Borrós). Libre i Motxillera: L'Èrica Castillo reflexiona sobre la transformació personal a través dels viatges i la superació de pors. Poc ens passa: Espai de notícies curioses i efemèrides, on es recorda, entre altres, l'aniversari de Walt Disney. "Sense els voluntaris, això no funcionaria igual. És una veritat molt gran." - Jaume Cabot

  • #147 - Nadal, memòria marinera i veus de Vilassar - episode art
    Ran de mar
    56'

    #147 - Nadal, memòria marinera i veus de Vilassar

    Introducció i estructura del programa Ran de mar és l’espai de Vilassar Ràdio on es troben la mar i el poble. En aquest episodi, el capità Agustí Martín proposa un viatge que combina memòria local, tradició marinera i Nadal: • La història d’En Bauxes i la Font d’Ambauixes • Els àpats de Nadal i la seva evolució a Catalunya i a Vilassar de Mar • El record del baler Maria Assumpta, últim gran baler català del segle XIX • Una conversa amb Jaume Cabot, director de Vilassar Ràdio, sobre Nadal al poble • Una breu prosa poètica sobre el final de la tardor i l’arribada de l’hivern 1. El cafè de popa: la Font d’Ambauixes i la figura d’En Bauxes 1.1. De font anònima a Font d’Ambauixes • A partir d’un fulletó de 2007 sobre una Passejada amb en Joan Roig, en Nan, per les fonts de Vilassar de Mar, Agustí recupera la memòria de les fonts del poble. • El 1983, en una primavera cultural, es fa un recorregut per totes les fonts per recuperar-ne els noms tradicionals i batejar les que no en tenien. • Una de les fonts sense nom era la del carrer de l’Arpella, instal·lada el 1899 per millorar l’accés a aigua potable. • El 1983, a proposta popular, aquesta font rep el nom de Font d’Ambauixes en homenatge a un veí molt singular. 1.2. Qui era En Bauxes? • Enric “Enriquilla” Bauxes, conegut com Ambauixes, neix el 1910 a Vilassar de Mar, a Can Bauxes. • De jove aprèn l’ofici de flaquer i el practica durant molts anys. “L’Enriquilla, Ambauixes, va ser una persona lliure en un país encotillat.” • Casat i amb una filla, el matrimoni fracassa; es separa, la filla queda amb la mare i ell es queda sense casa en una època en què el divorci no era socialment acceptat. • Profundament afectat, abandona la feina i se’n va a viure a: - Primer, a les restes d’un fortí de la platja - Després, a una mena d’iglú fet de canyes i plàstic davant l’estació del tren • Les mares i temporals sovint li destrossen la barraca i l’obliguen a reconstruir-la; de nit es refugia al vestíbul de l’estació. 1.3. Una vida de mar i dignitat • Viu del peix que pesca amb una canya molt rudimentària, sense rodet, amb boia i fil fet de retalls de pèl de cuca reutilitzats. • Només pesca el que necessita, sense afany d’acumular. • Utilitza com a esquer: - Cucs de regaló que captura amb un clot fet amb els peus - Musclos de roca - Cargolins de la Riera de Cabrils • Amb un tros de mitja de dona lligava muscló o cargolí a l’ham. Era un gran pescador: mai li mancaven daurades, mabres i sards. 1.4. La rutina diària i el vincle amb la font • Al migdia plegava la pesca, creuava via i N-II i anava a netejar el peix a la font del carrer Arpella, que després portaria el seu nom. • Tenia clients fixes, sobretot dones que l’esperaven al portal; venia el peix a preu molt raonable, només per cobrir el mínim per viure. • Mai no acceptava almoines ni regals, mantenint una dignitat molt marcada. 1.5. Imatge i percepció del personatge • Vestia sempre igual, estiu i hivern: - Americana fosca i gastada - Pantalons vells subjectats amb cordills - Boina d’on sortien cabells canosos • La seva pell molt bruna i aparença podien espantar la canalla, però el poble sabia que no feia mal a ningú i simplement vivia a la seva manera. • Mor el 13 de novembre de 1977, amb 67 anys. • El bateig de la font com a Font d’Ambauixes (1983) és un acte de reconeixement popular a una vida marginal però respectada i lliure. 2. Ranch oberta: preparatius de Nadal i cuina tradicional 2.1. El Nadal al poble i el ritual de comprar • S’acosten les festes i a Vilassar de Mar els dies previs al Nadal són viscuts amb pressa i il·lusió. • Els carrers s’omplen de llums, els aparadors de regals i decoracions, i el mercat municipal i les botigues locals es converteixen en epicentre de la tradició. • Anar a comprar és molt més que una gestió: és un ritual comunitari. Passejar entre peix fresc, marisc, verdures i fruits secs connecta amb una manera de viure heretada de generacions. 2.2. Costos i pressupost nadalenc • El Nadal impacta fortament en el pressupost familiar: - El peix i el marisc (lluç, rap, cloïsses, gambes…) poden duplicar el preu respecte la resta de l’any. - Les millors peces de carn i embotits per a l’escudella també pugen, sobretot si són de qualitat o artesanals. - Els torrons i postres tradicionals poden variar molt de preu segons marca, origen i qualitat. • Per contenir la despesa, moltes famílies: - Planifiquen amb antelació - Compren productes setmanes abans aprofitant ofertes - Congelen peix i marisc per assegurar qualitat sense pagar els pics més alts. 2.3. L’escudella i carn d’olla: cor de la taula de Nadal • L’escudella i carn d’olla es presenta com a plat estrella de la tradició catalana: - Combina carns (pollastre o gallina, vedella, porc), verdures (patata, col, pastanaga…) i embotits. - Es cou lentament en una gran olla, creant un brou molt ric. - Al final, es separa el brou (sopa d’escudella) de la carn i verdures (segon plat). • És un plat complet, nutritiu i ideal per al fred de Nadal. • La seva preparació és ritual i col·lectiva: - Grans i petits tallen verdures, netegen la carn i controlen el brou. - Cada família té la seva recepta transmesa de generació en generació. • Aquest plat alimenta el cos i la memòria: cada cullerada evoca dinars de Nadal d’abans, olors de casa i de llenya. 2.4. Diversitat de plats de festa • El calendari de festes (Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, Reis) obliga a buscar combinacions variades. • El peix i el marisc hi tenen un paper central: - Suquet de peix - Calamars farcits - Marisc a la planxa - Pollastre rostit i altres carns per completar la festa • Els postres es centren en torrons, però es destaquen també postres casolans i propostes que barregen cuina marinera i innovació. 2.5. Tradició, identitat i mestissatge del Nadal català • Es remarca que els àpats de Nadal són memòria, afecte i identitat, no només menjar. • El Nadal català s’ha anat barrejant amb tradicions foranes, sobretot des del segle XX: - Introducció de l’arbre de Nadal (influència centreeuropea). - Aparició del Pare Noel / Santa Claus, que conviu amb els Reis d’Orient i el Tió. - Incorporació de nadales internacionals adaptades al català. - Expansió de mercats de Nadal, llums comercials i decoració visual. • A la cuina, a torrons i neules catalanes s’hi sumen: - Polvorons andalusos - Panettone italià - Galetes i pastissos d’origen alemany (com Lebkuchen o Stollen). • El resultat és un Nadal híbrid on conviuen: - Tió i arbre - Pessebre i llums modernes - Reis i Santa Claus - Escudella i panettone A Catalunya, el Nadal no s’ha perdut, s’ha transformat: manté les arrels mentre obre portes al món. 3. Motius de Vilassar: la figura del senyor Vicentó 3.1. Origen i família • Vicenç Martí Oliver, fill d’en Quimet contramestre, és conegut popularment com en Vicentó. • Es casa amb la filla d’Innocenci Murtra, àlies Civil, fabricant tèxtil. A partir d’aquí és conegut com senyor Vicentó. 3.2. Indústria, habitatge i reconeixement públic • Als anys 1920 és un dels industrials tèxtils promotors d’una mútua per a la construcció de cases barates, iniciativa de fort component social. • El 1960, com a reconeixement, es dona el seu nom a la plaça de la Baratu, que fins llavors no tenia nom. 3.3. Can Vicentó i transformació urbanística • Al Pla de Locata (actualment integrat al nucli urbà) hi havia una explotació agrícola coneguda com Can Vicentó, vinculada a Vicenç Vila. • La casa de pagès encara existeix, però ara està mig ofegada per blocs de pisos i les terres de conreu han desaparegut. • Aquest cas exemplifica la transformació urbanística i la pèrdua de paisatge agrari al voltant de Vilassar de Mar i nuclis propers. 4. Històries de mar: el baler Maria Assumpta 4.1. Naixement d’un símbol marítim • El Maria Assumpta (Maria Sumta) és presentat com molt més que un vaixell: és un símbol de la tradició marinera catalana i, especialment, del passat marítim de Badalona. • Construït el 1858 directament a la platja, per encàrrec de l’armador Josep Isern (del Masnou) i obra del mestre d’aixa Nicolau Pica. • Es tracta d’un baler de fusta aparellat inicialment com a pollacra-goleta, amb dos pals i estructura robusta per a llargues travessies oceàniques. 4.2. Activitat comercial i adaptació al segle XX • Durant el segle XIX, el vaixell recorre principalment l’Atlàntic, connectant Catalunya i Amèrica i transportant tota mena de càrregues: - Teixits - Sal - Productes colonials - Mercaderies diverses • És testimoni de tempestes, calmes, ports actius i d’una marina mercant que avui ja és només record. • Al llarg del segle XX s’hi instal·la un motor, es van retirant els pals i el vaixell canvia de nom diverses vegades (Papita, Ciutat d’Inca), reconvertit en vaixell de motor per allargar la seva vida útil. 4.3. Salvament, renaixement i vaixell escola • Quan ja no podia competir amb els vaixells de ferro, els propietaris eivissencs pretenien vendre els motors i cremar el buc. • És adquirit pels anglesos Marc Lightfield i Robin Cecil, que el rebenen Maria Assumpta i el dediquen a: - Charter (vaixell de lloguer) - Vaixell escola per a joves i aficionats a la navegació tradicional. • A inicis dels anys 80 és restaurat íntegrament recuperant l’esperit de baler clàssic. • Participa en regates de grans velers i trobades internacionals, arribant a ser considerat el vaixell de fusta en actiu més antic del món durant un temps. 4.4. El naufragi de 1995 i el seu impacte • El 30 de maig de 1995, en intentar entrar al port de Padstow (Cornualla, Anglaterra), una avaria de motor el fa derivar cap a les roques. • El naufragi és tràgic: tres persones moren. • El buc s’enfonsa, però la història del vaixell ja havia esdevingut patrimoni de Badalona i de la memòria marítima catalana. 4.5. Memòria col·lectiva i divulgació • A Badalona, el record del Maria Assumpta s’ha consolidat com a patrimoni col·lectiu: - Construcció de maquetes i exvots - Plaça dedicada al vaixell, integrant el seu nom en la vida quotidiana - Activitats culturals, xerrades i conferències al voltant de la seva història • Les maquetes funcionen com a eina pedagògica per a noves generacions que no van veure mai el vaixell navegant. • Infants que juguen a la plaça Maria Assumpta creixen familiaritzats amb el nom i, amb el temps, poden descobrir-ne el significat històric. 4.6. Debat sobre patrimoni i últims balers • El 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, es va intentar portar el Maria Assumpta a la ciutat, però motius econòmics ho van impedir; hauria estat una gran atracció patrimonial. • A partir del segle XX, la irrupció dels motors fa que els balers: - Necessitin tripulacions grans - Depenguin del vent i siguin poc rendibles • Els últims balers de càrrega desapareixen de les rutes comercials. • Els vaixells propietat o comandats per vilassarencs desapareixen també. • Avui només queden alguns velers històrics o museu flotant, testimonis de la destresa marinera i del paper decisiu dels balers en la història marítima. • La desaparició d’aquests vaixells marca el final d’una època, però el seu llegat perdura en la memòria i la tradició marinera. 5. Entrevista: Jaume Cabot i el Nadal a Vilassar de Mar 5.1. Encesa de llums i Fira de Nadal • Agustí conversa amb Jaume Cabot, director de Vilassar Ràdio, sobre com es viu el Nadal a Vilassar de Mar. • Destaquen la festa d’encesa de llums i de l’arbre de Nadal, tradició recent que fa uns 3–4 anys que es consolida: - Xocolata desfeta - Ambient de fred i carrer • El mateix cap de setmana té lloc la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas, amb parades i activitats. 5.2. Tradicions importades i futur del calendari festiu • Es reflexiona sobre com moltes tradicions actuals venen de fora, sobretot dels Estats Units: - L’encesa pública de llums - El Halloween, que conviu i fins i tot competeix amb la Castanyada • Jaume ironitza que en un futur acabarem celebrant també el Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies) amb capó, com ja s’ha fet amb Halloween. • Es comenta la tendència globalitzadora: als supermercats apareixen dolços d’arreu d’Europa, sovint més barats que els torrons de qualitat. 5.3. Els Pastorets: cor teatral del Nadal vilassarenc • Es parla amb entusiasme dels Pastorets: - Es representen el 26 de desembre (Sant Esteve) i el dissabte següent a l’Ateneu. - Hi participen grans, joves i canalla, i cada any hi debuten actors nous. • Es posa en valor la feina de La Tropa i altres entitats (com els nats del 51) que han mantingut viva la tradició fins poder celebrar el centenari dels Pastorets a Vilassar sense pràcticament interrupcions (excepte la Guerra Civil i la pandèmia de la Covid). • S’explica la gran feinada invisible: direcció, actors, tramoya, tècnics, so i llum. 5.4. Personatges i anècdotes dels Pastorets • Jaume ha fet pràcticament tots els papers dels Pastorets d’en Pàmies (excepte Naïm): - Papers còmics com En Jonàs - Papers foscos com Satanàs • Explica una anècdota: els nens que assagen mesos amb ell el coneixen perfectament, però el dia de l’estrena, vestit de Satanàs, no s’atreveixen a acostar-s’hi, encara que sàpiguen qui hi ha sota el maquillatge. • Es destaca la importància emocional dels Pastorets: per a molts, un Nadal sense Pastorets “no és Nadal”. 5.5. Records d’infantesa i tradicions familiars • Jaume i Agustí comparteixen records de Nadal de quan eren petits: - El concurs de pessebres de la Caixa Laietana (amb pessebres creatius, com un pa de pagès buidat i figures de plastilina). - L’alegria de treure les caixes del pessebre, les figuretes i la molsa (amb aquella olor humida associada al Nadal). - Pessebres fets a casa amb poques llums i un estel senzill, lluny de l’exuberància lumínica actual. • Jaume explica la tradició familiar actual: - Fer el pessebre la nit de Nadal, després de sopar fora, amb tota la família, posant nadales i gaudint del moment. • Agustí afegeix que aquest any el pessebre de l’Església de Sant Genís es farà davant del presbiteri i serà un pessebre mariner, amb xarxa, rems i pal de barca, integrant iconografia marinera local. 5.6. Pessebre i arbre, Tió, Reis i canvis en la religiositat • Tots dos coincideixen que són de Tió i de Reis, més que de Pare Noel. • Recorden els Tions compartits a cases d’amics (com a Can Fanxell) amb caramels per a tota la colla. • Parlen de la Cavalcada de Reis d’abans, amb fanalets (ara substituïts sovint per paraigües al revés i fanalets de LED). • Es declara que ara a moltes llars hi ha pessebre i arbre de Nadal, que conviuen sense problemes. • Es lamenta la pèrdua progressiva de la Missa del Gall com a gran trobada comunitària: - Abans s’omplia l’Església i hi havia gent fora. - Ara es fa més aviat i amb menys assistència, probablement perquè els sopars familiars es perllonguen. 5.7. Torrons, excés i saviesa popular • Parlen dels torrons preferits: - Jaume: sobretot xocolata i Xixona (gust que aprecia més amb l’edat). - Agustí proposa una combinació: ratafia molt freda amb trossets de torró de Xixona a la copa, com a postres excel·lents. • Es comenta la proliferació de sabors de torró moderns (vainilla, plàtan, licors, combinacions extravagants) i el fet que en sovint en sobren molts després de festes. • Es recorda una idea atribuïda a Josep Pla: per Nadal morien moltes persones grans de tant menjar, perquè no estaven acostumades a aquell excés de greixos i quantitat. • Tanquen avançant que en programes propers parlaran a fons de l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i els canelons. 6. Paraules de mar: final de tardor i promesa d’hivern 6.1. Cançó i to poètic • Sonen versos de “Agafar l’horitzó” de Txarango, que reforcen un missatge d’esperança, compromís i futur compartit: - Gent de mar, de rius i muntanyes - Construir un demà de vida i llibertat - “No volem fum, no volem dreceres” 6.2. Prosa anònima sobre novembre • Es llegeix una prosa anònima que descriu el final de novembre: La mar és més silenciosa, les fulles a terra dibuixen camins d’or i bronze, el vent fred porta els darrers sospirs de la tardor. • Tò clarament contemplatiu i reflexiu: - Novembre és moment de pausa i recolliment de la natura. - Recorda que tot cicle té un final, però sota el silenci ja batega la promesa de l’hivern. - El reflex del sol baix sobre les ones i el murmuri de la sal conviden a mirar enrere amb gratitud i endavant amb esperança. 6.3. Cloenda del programa • Agustí tanca recordant que encara queden moltes històries per explicar de: - La mar - Les platges - El patrimoni - Les persones - La singularitat d’un Vilassar de Mar “únic i irrepetible” • S’acomiada amb una salutació marinera plena de desig de futur compartit: Bona proa, bona mar i bon vent!

  • #1362 - Demografia, seguretat i vida local a Vilassar de Mar - episode art
    Crònica
    23'

    #1362 - Demografia, seguretat i vida local a Vilassar de Mar

    Panorama general de l’episodi En aquest espai de Crònica a Vilassar Ràdio, Joan Escofet repassa l’actualitat de Vilassar de Mar i del Maresme amb dades actualitzades sobre població, seguretat, atur i un bon grapat de propostes nadalenques i esportives. Evolució demogràfica i context català Es presenten les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística: • Població actual de Vilassar de Mar: 21.234 habitants, un creixement del 0,3% respecte l’any anterior. • El creixement a llarg termini és molt significatiu: en 21 anys (des de 2004) el municipi ha guanyat 2.676 habitants censats. • Es destaca el paper de Mataró com a 9è municipi més poblat de Catalunya i es repassa el top 10 liderat per Barcelona. • També s’apunten curiositats: el municipi català menys poblat és Sant Jaume de Frontanyà (25 habitants) i s’assenyalen localitats que més creixen, com Cunit o l’Hospitalet de Llobregat. “En els darrers 21 anys, Vilassar de Mar ha guanyat exactament 2.676 habitants.” Seguretat: descens de la delinqüència S’analitzen les dades del Ministeri de l’Interior per als primers nou mesos de 2025: • La delinqüència total baixa un 6%: de 487 a 458 fets. • La criminalitat convencional recula un 9% (de 348 a 318 casos). • Dades destacades: - Les baralles es redueixen a la meitat (de 4 a 2). - Els delictes contra la llibertat sexual baixen lleugerament (de 5 a 4). - Els robatoris amb violència i intimidació passen de 18 a 17. - Els robatoris a l’interior de domicili cauen un 20% (de 30 a 24). • En canvi, la cibercriminalitat puja mínimament (de 139 a 140 casos), mentre que les estafes informàtiques baixen de 131 a 127. • Els delictes contra la salut pública (tràfic de drogues) són zero segons Interior. “Finalment, apuntar que els delictes contra la salut pública… han estat a Vilassar de Mar… zero.” Mercat laboral i atur al Maresme Es detallen les xifres d’atur a Vilassar de Mar i a la comarca: • Al municipi hi ha 637 persones en situació de cerca de feina, 7 més que a l’informe anterior (increment mensual de l’1%). • Tot i aquest repunt mensual, l’atur baixa un 2,5% en un any, respecte del mateix mes de l’any anterior. • La taxa d’atur a Vilassar de Mar és del 6,3%, clarament per sota del 9,3% comarcal i del 8% de Catalunya. • Al Maresme hi ha 19.428 persones aturades, xifres similars a les d’abans de la crisi de 2008, cosa que consolida una tendència a la reducció. • L’atur és fortament feminitzat: 6 de cada 10 persones aturades són dones. • Comportament desigual als municipis: - Pineda de Mar registra la taxa més alta (11,4%). - Cabrera de Mar i Tiana presenten les xifres més baixes (4,8%). Casal de Nadal i activitats infantils S’informa del casal de Nadal organitzat per les escoles públiques de Vilassar de Mar: • Inscripcions obertes fins al 12 de desembre. • Es farà en dues tongades: - Del 22 al 24 de desembre. - Del 29 al 31 de desembre. • Espai: Vaixell Borriac. • Títol del casal: “La gran aventura dels fullets supertrepelles”, adreçat a infants de P3 a 6è de primària. • Temàtica: fullets que han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel; els infants hauran de recuperar les pàgines del llibre a través de: - Tallers creatius. - Jocs de moviment. Preus i serveis • Acollida matinal (8–9 h): 4 €. • Casal fins a les 13 h: 20 €. • Casal fins a les 15 h amb dinar en carmanyola: 22 € (l’escola disposa de microones per escalfar el menjar). • Dia complet (9–17 h): 27 €. • El 24 i 31 de desembre es tanca a les 15 h. • Famílies nombroses o monoparentals: descompte del 5% (no aplicable a l’acollida). • Es facilita telèfon de contacte i correu electrònic per a informació i inscripcions. Cultura: els Pastorets a l’Ateneu S’anuncia l’arribada d’un clàssic de Nadal: • La Tropa Teatre representa “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús” de Folk i Torres. • Dates i lloc: - 26 i 27 de desembre, a les 20 h. - Nova ubicació: Teatre Ateneu, retorn molt esperat. • Direcció: Albert Ardà i Anna Teixidor, que repeteixen després de l’èxit de l’any anterior. • Es destaca: - Repartiment renovat, amb moltes sorpreses i gags nous. - Música en directe, dirigida per Narcís Peric amb diversos músics. - L’espai més gran de l’Ateneu permet ampliar les escenes clàssiques i incorporar més actors i actrius a l’escenari. • Entrades a la venda a latropateatre.net. Esports: Unió Esportiva i entrevista a Jan Moreno La part final del programa se centra en la Unió Esportiva Vilassar de Mar (equips blancs i vermells) i en el seu bon moment esportiu. Dinàmica de l’equip • L’equip torna a competir després d’una aturada per compromís de la selecció catalana amateur. • La Unió Esportiva viu el millor moment de la temporada: - Dues victòries consecutives. - S’allunya a 6 punts de les places de descens. • Bona part d’aquesta dinàmica positiva s’atribueix a Jan Moreno, protagonista de l’entrevista. Perfil de Jan Moreno • Té 20 anys i està en dinàmica d’Espanyol B, jugant a la Unió Esportiva gràcies a un acord de col·laboració entre els dos clubs. • Estudia Administració i Direcció d’Empreses i explica com combina estudis i futbol: - Entrenaments al matí (Espanyol B o Vilassar). - Universitat a la tarda (4 hores de classe). • Trajectòria esportiva: - De petit combinava hoquei i futbol fins als 12 anys. - Ha jugat a la Escola del Barça, Igualada, Nàstic de Manresa. - Fa 7 anys que milita al RCD Espanyol. Model esportiu i aprenentatge • La Unió Esportiva està formada per jugadors molt joves de l’Espanyol, i es remarca que: Enfrontar-se a equips de jugadors veterans, amb més experiència i picardia, els ajuda a guanyar ofici i ritme competitiu. “Som un grup molt jove… ens està ajudant a agafar aquest ritme, a agafar experiència i estem posant les coses molt difícils a tots els equips.” • Jan Moreno valora positivament l’aturada de la competició per recuperar forces i mantenir la confiança després de les dues victòries. El proper rival: l’Escala • Dissabte, a les 17 h al Xavi Ramon, la Unió Esportiva rep l’Escala, segon classificat de la Tercera Federació, a un punt del líder Badalona. • Es descriu l’Escala com un equip construït per pujar de categoria, molt potent a casa però amb rendiment més baix lluny del seu camp. • Per al vestidor, el partit és una oportunitat per mesurar el nivell real de l’equip. Estil de joc i evolució personal • Estadístiques personals de Jan Moreno: dos gols i una assistència, amb molta incidència en el joc. • Autodefinició com a jugador: - Es veu com un futbolista intel·ligent i tècnic, que prefereix jugar al peu. - Identifica com a punts de millora: • Desmarcatges i joc sense pilota. • Duels defensius. • Valora la categoria (Tercera Federació) com molt exigent, competitiva i física, ideal per als joves que pugen del juvenil i volen fer el salt cap amunt. Serveis i agenda local Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de torn: Roca 1904, al costat de Can Bisa, núm. 1 del carrer de Montserrat. • Es facilita telèfon de contacte. Pista de gel al Maresme • Es destaca que l’única pista de gel del Maresme és a Premià de Dalt, a La Fàbrica. • Objectius de la iniciativa: - Dinamitzar el comerç local. - Atraure públic d’altres municipis, com Vilassar de Mar. - Oferir una activitat lúdica de Nadal. • Característiques de la pista: - 25 metres de llarg per 12 d’ample (300 m²). - Ja és a la 3a edició. - Als dos anys anteriors hi han patinat gairebé 7.000 persones. • Mesures d’inclusió i sostenibilitat: - Un parell d’hores al dia sense música ambient per a persones amb sensibilitat sensorial. - En acabar la temporada (fins al 7 de gener), el gel es triturarà i es reaprofitarà per regar. • Preus: - 8 € per a persones empadronades a Premià de Dalt. - 9 € per a la resta d’usuaris. - El preu inclou mitja hora de pista i els patins. El temps al Maresme Es tanca l’informatiu amb la previsió meteorològica: • Tarda amb nuvolositat abundant a tota la comarca. • Possibilitat de ruixats febles i poc abundants en qualsevol punt del Maresme. • De matinada i fins a primeres hores de demà, xàfecs, tot i que a partir del migdia dominarà el sol. • Estat de la mar: forta maror. • Temperatures: - Mínimes entre 2 i 10 °C. - Màximes estables, entre 8 i 13 °C. Tancament del programa El programa es clou amb un breu repàs de titulars (població, delinqüència, atur i esport) i amb l’agraïment de l’equip tècnic i de presentació, remarcant la voluntat del Crònica de seguir oferint informació de proximitat sobre Vilassar de Mar i el conjunt del Maresme.

  • #913 - Parlant de tot: Can Pucurull, 80 anys d'història i actualitat - episode art
    Parlant de tot
    2h 53min

    #913 - Parlant de tot: Can Pucurull, 80 anys d'història i actualitat

    Can Pucurull: 80 anys d’història local La família que regenta Can Pucurull celebra el seu 80è aniversari al cor de Vilassar de Mar. La Núria Carol Pucurull detalla la trajectòria de l’establiment des de la seva fundació el 1945, remarcant la importància de mantenir les receptes tradicionals, com les seves guardonades botifarres, tot integrant innovacions culinàries i una atenció al client personalitzada. Punts clau de l'aniversari • Llegat intergeneracional: Tres generacions han liderat una botiga que va començar com Can Costa. • Formació i futur: L'aposta per la FP Dual per formar el futur relleu artesà. • Celebració: Actes culturals, degustacions i música en directe per commemorar les vuit dècades d'història. Actualitat, societat i cultura El magazín aborda temes de diversa índole: • Societat: L'èxit generacional del programa Operación Triunfo, analitzat al Punt de trobada. • Educació: Debat amb l'alumnat de quart d'ESO del Vilatzara sobre el consumisme nadalenc. • Teatre: L'actor Lluís Marquès explica les claus de Natale in casa Cupiello, obra programada a la Biblioteca de Catalunya. • Superació: L'actor Quimet Pla celebra haver aconseguit el títol de l'ESO, culminant una lluita de 12 anys. "La clau de l'èxit és treballar cada dia, treballar amb il·lusió i tenir una clientela molt maca." — Núria Carol Pucurull

  • #108 - Històries de mar i de dalt- Cooperativisme - episode art
    Històries de mar i de dalt
    59'

    #108 - Històries de mar i de dalt- Cooperativisme

    Els fonaments del cooperativisme El model cooperativista es defineix com una associació voluntària basada en l'equitat, la solidaritat i la democràcia interna. Els punts clau discutits són: • Una persona, un vot: L'essència on tots els socis tenen el mateix pes decisiu, independentment del capital aportat. • Gestió de l'excedent: Els beneficis no se centren exclusivament en el lucre, sinó que es reinverteixen en el creixement de l'entitat, la mutualitat i l'educació dels membres. El cooperativisme a Mataró: un referent històric L'Obrera Mataronense L'episodi destaca la importància de Mataró com a quilòmetre zero del cooperativisme industrial a Espanya, amb el cas emblemàtic de l'Obrera Mataronense: "Mataró és el punt zero bàsicament del cooperativisme industrial." • Innovació arquitectònica: L'ús de la nau de Gaudí, amb sistemes de construcció modular com un Lego i l'arc catenari. • Compromís social: Creació d'escoles laiques, accés a la cultura i millora de les condicions laborals que superaven la Llei Moyano. La xarxa de cooperatives El moviment es va expandir amb el Forn del Vidre i la Unió de Cooperadors, creant una xarxa que incloïa farmàcies populars, cafès ( Cafè Nou) i serveis sanitaris com l'Aliança Mataronense. • Els reptes del franquisme: L'episodi descriu com la repressió, la inestabilitat política i l'especulació financera de postguerra van posar en perill moltes d'aquestes iniciatives, especialment amb la pèrdua de patrimoni per part dels socis originals.

  • #1361 - Pessebres innovadors i nova xarxa d’inclusió - episode art
    Crònica
    24'

    #1361 - Pessebres innovadors i nova xarxa d’inclusió

    Panorama general de l’episodi Crònica repassa l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme amb tres blocs principals: • Reconegut èxit esportiu vilassarenc • Inauguració de l’exposició de pessebres i rutes comercials de Nadal • Nova xarxa d’inclusió i dia de les persones amb discapacitat 1. Èxits esportius vilassarencs Futbol femení i Nations League • S’obrirà el programa felicitant Ona Batlle i Leila Ouahabi, futbolistes vilassarenques, campiones de la Nations League amb la selecció estatal, després de guanyar Alemanya per 3–0 al Wanda Metropolitano, ple amb 56.000 espectadors. • Es destaca el paper d’Ona Batlle, una de les millors del partit, mentre que Leila va viure la final des de la banqueta. Handbol i European League • Homenatge a Pau Panitti, porter vilassarenc del Freikin Granollers, que va aconseguir una victòria èpica 29–28 contra el Minaur Baia Mare. • El triomf classifica l’equip per a la segona fase de l’European League d’handbol. • Es fa un esment especial al context personal: Pau Panitti ha competit en una setmana marcada per la mort de la seva àvia, Lídia Portell, fet que encara fa més remarcable la seva actuació. 2. Exposició de pessebres i propostes nadalenques Gran exposició de l’Associació de Passebristes • El Dia de la Puríssima (dilluns, 12 h) s’inaugura la gran exposició de l’Associació de Passebristes de Vilassar de Mar a la Sala Petita de la Massa (la Carrau), oberta fins al 7 de gener. • L’eix central és el pessebre monumental, que cada any recrea una ciutat emblemàtica del món. Pessebre monumental 2025: Budapest • Aquest any, el gran pessebre se situa a Budapest. • L’espectador mira el pessebre des de Buda (la part alta) contemplant Pest amb: - Parlament hongarès - Pont de les Cadenes - Catedral de Sant Esteve - Bastió dels Pescadors, punt on s’ubica el públic dins l’escena • Es destaquen les cobertes ceràmiques brillants dels edificis típics, molt característiques de la ciutat. Innovació tecnològica en els pessebres L’Associació de Passebristes aposta per innovar sense perdre l’essència tradicional: • Ús de laser, impressions 3D i fins i tot intel·ligència artificial en la creació: - Substitució de materials clàssics (guix, fusta massissa) per pòrex i fustes lleugeres. - Utilització de màquines làser per fer detalls complexos en molt menys temps. • Incorporació de figures en 3D i jocs de llum i so: - Es treballa amb guions narratius, amb locució de fons i il·luminació seqüenciada. - L’objectiu és guiar la mirada del visitant perquè segueixi la història tal com la volen explicar els creadors. “Hi ha una locució de fons; tant la locució com les llums fan que la gent miri on nosaltres volem i pugui seguir la història.” Diürames i pessebres complementaris A més del gran pessebre de Budapest, hi haurà cinc diürames: • Dos diürames grans compartits per dues persones cadascun, amb més espai i gran riquesa de detalls. - Un mostra una vista hebrea clàssica des del desert, amb un àngel que apareix i desapareix mitjançant “trucs pessebristes”. - Un altre reprodueix un taller mecànic, també de gran format. • Un diürama és una visió especial de Vilassar de Mar, amb elements com la Torre d'en Nadal i cases emblemàtiques del poble. • Un altre és el pessebre clàssic d’en Gascó, fidel al estil tradicional que manté des de fa anys. • El cinquè és el pessebre “mirant al carrer”, concebut per a la franja nocturna: - Representa un naixement que viatja amb tren. - Es deixa expressament obert fins a les 23 h per premiar els “més ganduls” o tardons que passen tard per davant de la sala. Participació d’escoles i centres cívics • L’exposició també inclou creacions de l’Escola Pérez Sala i del Centre Cívic del Passeig. • Horaris pensats per a diferents col·lectius: - Matins destinats a escoles i gent gran (incloent el Pairal). - Tardes de 16:30 a 19:30. - Diumenges i festius d’11 a 14 h. - Tancat només el dia de Nadal. “La nit del pessebre”: retorn a l’esperit familiar • S’anuncia la fi definitiva del format de gala que s’havia fet darrerament per a la nit del pessebre. • Es recupera el format original, més íntim i familiar: - Obertura especial fins a les 23 h, seguint el costum de la Federació de Pessebristes. - Cantada de nadales amb “quatre amics”, en petit comitè. • Volen evitar un trencament “fred” de la tradició i mantenir l’acte però d’una manera més propera i senzilla. Col·laboració amb Vilassar Comerç: ruta de pessebres • L’Associació de Passebristes col·labora com a subministradora de materials amb Vilassar Comerç, que organitza una ruta de pessebres entre les botigues del poble. • Evolució de la proposta: - En anys anteriors es feien 30 petits pessebres temàtics (cinema, contes, oficis…). - Davant la manca de mans, l’any passat es va apostar per caganers personalitzats amb cares de gent coneguda, amb molt d’èxit. - Enguany es torna a innovar, sense repetir formats passats. Pessebres amb cares conegudes i joc de pistes • Es crea una ruta de pessebres distribuïts per les botigues: - Cada comerç entrega un fulletó amb el llistat de botigues participants. - Les persones han de segellar el fulletó a cada botiga visitada. - Amb 20 segells de 28 botigues es pot entrar en un concurs. • El que es buscarà: - Figures de pessebre (naixement, anunciació, pastors…) amb cares de persones conegudes del poble. - Alguns grups (per exemple, l’Anunciata amb tres pastors i un àngel) es repeteixen en diversos establiments. - En cada grup, només una de les cares és clarament identificable; és la que cal endevinar. • Els premis, d’uns 60 euros cadascun, els posa Vilassar Comerç. Intel·ligència artificial i experiència augmentada • Cada figura o grup de figures inclou un codi QR. • En escanejar-lo, al mòbil apareix: - La mateixa figura “donant vida” (animada mitjançant intel·ligència artificial). - El personatge concret que cal identificar dins del joc. - Una felicitació nadalenca personalitzada de la botiga. “En cada peça hi ha un QR: la figura que veus quieta pren vida al mòbil, i també surt el personatge que busques.” 3. Dia de les persones amb discapacitat i xarxa d’inclusió Commemoració i actes locals • Avui és el Dia de les Persones amb Discapacitat. • L’Ajuntament de Vilassar de Mar i diverses entitats locals han programat activitats i propostes per donar visibilitat a la inclusió i a la diversitat. • A un quart de set de la tarda, a la biblioteca, es presenta el nou reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats. Reforma de la Xarxa d’Inclusió El regidor de Participació, Audal Tenies, explica que: • No es crea una xarxa nova, sinó que es modifica profundament l’òrgan preexistent de xarxa d’inclusió social. • L’òrgan antic era molt inactiu i tenia una mirada assistencialista centrada en respondre l’exclusió. • Ara es vol girar el focus: - Passar de treballar l’exclusió a treballar la inclusió de manera proactiva. - Impulsar polítiques públiques per fer de Vilassar de Mar un municipi més inclusiu on tothom pugui viure amb dignitat. “En lloc de treballar l’exclusió, volem treballar la inclusió de Vilassar de Mar d’una manera proactiva.” Òrgan de participació transversal • La nova xarxa serà un òrgan participatiu amb: - Veïns i veïnes a títol individual. - Entitats socials i col·lectius locals. - Representants de l’Ajuntament. • Es vol abordar la inclusió de manera transversal, implicant totes les àrees municipals: - Urbanisme, salut, educació, llevant, esport, cultura, etc. • El regidor reconeix que sovint, per la voràgine del dia a dia administratiu, costa mantenir aquesta mirada inclusiva, i que la presència activa de la ciutadania ajudarà a corregir-ho i fer seguiment. Mirada sobre la discapacitat i l’equitat • Tenies subratlla que tothom té algun tipus de limitació o discapacitat, en graus diferents, que afecta el seu dia a dia. • L’objectiu és perseguir l’equitat perquè cadascú pugui desenvolupar la seva vida plenament, amb suport de l’administració: “Hem de facilitar que tothom pugui viure i desenvolupar la seva vida en igualtat de condicions.” Nous actors i processos participatius • El nou reglament incorpora formalment la PAC i l’associació TIM Maresme, que fins ara no hi eren. • La creació d’aquest òrgan respon a una demanda històrica de diverses entitats i veïns, que demanaven treball conjunt i mirada ampla. • S’emmarca en una visió de participació ciutadana més enllà de votar cada quatre anys: - Es vincula al Reglament de Participació que el govern municipal està desplegant. - Es vol construir “el poble que volem” entre veïns, entitats i Ajuntament. Com participar a la Xarxa d’Inclusió • Les persones interessades a formar-ne part hauran de: - Registrar-se al Registre de Participació Ciutadana. - Quan el procediment administratiu estigui enllestit, es farà una crida perquè qui vulgui pugui sol·licitar formar part del plenari de la xarxa. • Hi haurà fins a cinc places per a veïns i veïnes a títol individual. • Si hi ha més sol·licituds que places: - Es farà un sorteig públic, com en altres òrgans participatius. - La participació es renovarà periòdicament per donar oportunitats a més gent. • L’Ajuntament es mostra molt engrescat i il·lusionat, insistint que la feina comença ara: cal que la xarxa sigui realment activa i generadora de canvis. Entitats impulsores El document presentat aquest vespre neix d’un treball col·laboratiu entre: • Creu Roja • Càritas • Església Evangèlica • Fundació Casal de Curació • PAC • Associació TIM Maresme Objectius clau de la xarxa: • Promoure la inclusió i la cohesió social. • Impulsar polítiques locals accessibles. • Coordinar accions en educació, salut, ocupació, cultura i urbanisme. Activitat cultural vinculada a la diversitat • Just després, a dos quarts de set, es presenta el llibre “Perfectament Imperfecte” de Carla Gràcia. • El llibre recull testimonis i reflexions sobre acceptació personal, diversitat i superació, convidant a veure la diferència com a font de riquesa i aprenentatge. 4. Serveis, comarca i agenda breu Serveis locals • S’informa de la farmàcia de guàrdia: Farmàcia Mirats, davant de l’estació de Renfe, a la carretera nacional, carrer Sant Jaume 27, telèfon 93 759 44 70. Activitat comarcal: pista de gel al Maresme • Es destaca que l’única pista de gel del Maresme és a Premià de Dalt, a l’espai de La Fàbrica. • Objectius de la iniciativa: - Dinamitzar el comerç local. - Atraure públic de municipis propers com Vilassar de Mar. - Oferir una activitat d’oci familiar. • Característiques: - Pista coberta de 25 m x 12 m (300 m²). - És la tercera edició. - En anys anteriors hi han passat gairebé 7.000 persones. • Mesures d’inclusió: - Durant un parell d’hores al dia no hi haurà música ambient perquè les persones amb hipersensibilitat sensorial també hi puguin gaudir. • Sostenibilitat: - Un cop acabi la temporada, el gel es triturarà i es farà servir per regar, per optimitzar l’ús d’aigua. • Preus: - 8 € per a persones empadronades a Premià de Dalt. - 9 € per a no empadronats. - Inclou 30 minuts de pista i lloguer de patins. - L’activitat s’allarga fins al 5 de gener. Previsió meteorològica • Per demà, s’espera millora del temps i domini del sol arreu del Maresme. • Estat de la mar: marajol amb mar de fons. • Temperatures: - Mínimes: entre 2 i 8 °C. - Màximes: lleuger augment fins a uns 15 °C. 5. Tancament i recordatori dels temes clau El programa es tanca fent repàs dels principals titulars: • Èxits esportius vilassarencs: títols de Nations League per Ona Batlle i Leila Ouahabi, i classificació europea del Freikin Granollers amb el porter Pau Panitti. • Exposició de pessebres a la Sala Petita de la Carrau amb el pessebre monumental dedicat a Budapest, diürames variats i col·laboració amb Vilassar Comerç i escoles. • Dia de les Persones amb Discapacitat i presentació del nou reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats, amb la intervenció d’Audal Tenies i la implicació d’entitats socials del municipi. L’espai Crònica, dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, es pot recuperar al web vilassarradio.cat, i s’emet diàriament a la mateixa hora com a magazín informatiu local i comarcal.

  • #912 - Matí a Vilassar: temps, actualitat, escola solidària i cultura - episode art
    Parlant de tot
    2h 53min

    #912 - Matí a Vilassar: temps, actualitat, escola solidària i cultura

    Context i estructura del programa Parlant de tot és el magazín matinal de Vilassar Ràdio (de dilluns a divendres, de 10 a 13 h) presentat per Jaume Cabot. L’edició d’avui (núm. 2261) combina informació local i comarcal del Maresme, humor, entrevistes, seccions fixes i espais institucionals. L’episodi s’emet en directe des de Vilassar de Mar (Dial 98.1 FM i Vilassarradio.cat) i s’estructura en blocs: • Temps i actualitat • Entrevista solidària amb alumnes de primària • Espais institucionals d’informació pública • Secció d’entreteniment esotèric (Paquita Bruixa) • Entrevista cultural a una actriu vilassarenca • Secció sobre consum i hàbits (S’ha acabat el bròquil) • Col·laboració amb l’Agrícola Vilassà i agenda nadalenca 1. Obertura, sumari i temps al Maresme Presentació i sumari del dia (0–5 min) • Jaume Cabot saluda l’audiència de Vilassar Ràdio, recorda l’emissió al Maresme pel Dial 98.1 FM i per internet. • Situa el dia: dimecres 3 de desembre de 2025, festivitat de Sant Francesc Xavier (felicitacions a Xavi, Xevi, etc.). • Descriu el temps suau i assolellat, destacant que fa calor per ser desembre. • Avança el “menú” del programa: - Connexió amb el Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. - Secció de notícies i efemèrides “Poc ens passa” amb Joan Escofet. - Entrevista als alumnes de cinquè de l’Escola Pérez Sala sobre una campanya de donació de sang. - Secció d’entreteniment Paquita Bruixa (somnis, rituals, horòscops). - Canvi a la graella: en lloc de la Biblioteca, entrevista a l’actriu vilassarenca Giselle Morros per l’obra Tarsius al Teatre Nacional de Catalunya. - Secció “S’ha acabat el bròquil” (temes incòmodes, estigmes socials) amb Marta Badia i Mar Natge. - Col·laboració amb Agrícola Vilassà, amb la Lara Xarau presentant productes de temporada i una cistella de Nadal. El temps amb Joaquim Serra (5–7 min) Connexió amb el Centre de Referència Meteorològic de la comarca, Servei Meteomar: • Situació actual: - Pas nocturn d’un front feble amb “quatre gotes” cap a Tordera. - Matí bàsicament assolellat al Maresme, amb núvols poc importants a la tarda. • Temperatures: - Mínimes una mica més baixes en general, però més altes a les fondalades interiors. - Màximes sense grans canvis, ambient suau a les hores centrals. • Vent i evolució: - Vent de component ponent a migdia i tarda. - Dijous: continuïtat de l’“abonança”, alguns núvols prims. - Divendres i cap de setmana llarg: situació estable, ascens notable de les màximes, bon temps per activitats a l’aire lliure. Idea clau: Temps anòmalament suau per un desembre, amb anticicló i temperatures poc fredes previstos fins dilluns. 2. Actualitat, humor i efemèrides amb Joan Escofet Conversa distesa i salut (8–15 min) • Entra a l’estudi Joan Escofet, cap d’informatius de Vilassar Ràdio. • Bromejen sobre el constipat de Joaquim Serra i remeis tradicionals: - Mel i farigola, aigua amb llimona, aromes de Montserrat, aigua del Carme. - Reivindicació de la farigola com a planta infravalorada (la “carpeta tiquismiquis”). • Tò clarament humorístic i de complicitat amb l’oient. Anècdota ferroviària: “un animal de gran mida” a les vies (15–23 min) • Notícia de servei: a la línia R4 de Rodalies (entre Terrassa i Sabadell Sud) hi ha circulació interrompuda per “un animal de gran mida a les vies”. • El tracten amb humor i certa inquietud: - Es pregunten si és un senglar, una vaca, un Bigfoot o un mamut. - Truquen al telèfon d’incidències de Renfe / Rodalies, juguen amb el contestador automatitzat, demanen si tenen veterinari, els passen d’un servei a un altre. - Finalment parlen amb un operador (Diego), que només els dona un altre telèfon de Rodalies. Aquest gag il·lustra la dificultat real per obtenir informació clara de Rodalies, però sempre en clau d’humor radiofònic. Autònim i Pesta Porcina Africana (23–25 min) • Presenten un “autònim” (cognom relacionat amb l’ofici): - Carles Conejero, veterinari encarregat de captures controlades de senglars per la Pesta Porcina Africana. “Cacau i Negritud” i debat sobre racisme festiu (25–28 min) • Esmenten el col·lectiu “Cacau i Negritud” de Girona: - Grup d’afrodescendents indignats perquè a la Cavalcada de Reis de Girona hi haurà persones blanques pintades de negre. - Consideren que és una pràctica ofensiva i racista, demanen actors negres reals. • El programa juga amb el nom del col·lectiu (en to humorístic) però transmet el fons del conflicte: representació digna dels afrodescendents en les festes. Temporada de caganers (28–32 min) • Notícies de Caganers.com i les noves figures de 2025: - Esport: Pau Cubarsí, Pedri, Raphinha (Barça), Àlex Márquez. - Política i societat: Sílvia Orriols (alcaldessa de Ripoll), papa Lleó (personatge mediàtic nord-americà). - Música: Aitana, Joan Dausà. - Personatges de ficció: Calamardo, Patricio, Mortadelo y Filemón, Zipi y Zape, Mickey i Minnie. • S’estranyen de l’absència (o possible antiguitat) d’un caganer de Rosalia. Efemèrides musicals i culturals (32–45 min) Repassen efemèrides de la música i de l’esport: • 1965 – The Who, primer LP My Generation: - La cançó es presenta com un himne generacional. • 1976 – Pink Floyd, portada d’Animals: - Recorden el famós porc rosa inflable de més de 12 metres que va volar sobre Londres i va caure en una granja, espantant les vaques. - Ho comparen amb el penal de Lewandowski, imaginant la pilota volant sobre Vilassar de Mar. • Penals mítics: - Fan memòria del penal de Sergio Ramos a la Champions i d’un penal decisiu de Jukic, per parlar de la pressió dels llançadors. • 1982 – ABBA, darrer single oficial Under Attack. • 1984 – “Do They Know It’s Christmas?” (Band Aid, Bob Geldof): - Single solidari per recaptar fons contra la fam a Etiòpia. Record a Fernando Martín (bàsquet) (45–52 min) • 3 de desembre de 1989 – Mort de Fernando Martín en accident de trànsit (M-30, Madrid). • Expliquen amb detall: - El context: partit Real Madrid–Barça no acabat jugant. - L’ambient al vestidor del Madrid, l’arribada de Quique Villalobos, la reacció d’Antonio Martín (germà) quan sap la notícia. - La rivalitat i posterior respecte amb Audie Norris, que apareix destrossat a la capella ardent. Altres efemèrides i tancament del bloc (52–60 min) • 1991 – Guns N’ Roses popularitzen Live and Let Die. • Recorden també: - La mort de Josep Lluís Núñez (fa 7 anys) i anècdotes de la seva presidència al Barça. - Esportistes locals de Vilassar de Mar: * Leila Ouahabi – Campiona de la Nations League amb la selecció espanyola. * Pau Panitti – Porter d’handbol del BM Granollers, classificat per a la fase final de l’European League. • Escofet anuncia els horaris informatius de la casa (13 h, 15 h, 17 h, 19 h) i s’acomiada amb la frase: “Recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa.” 3. Entrevista solidària: campanya de donació de sang (Escola Pérez Sala) Presentació de l’alumnat (31:06–33:00 aprox.) • El programa rep una representació de cinquè A i cinquè B de l’Escola Pérez Sala (Vilassar de Mar): - Quim, Edurne, Tristan i Sofia. • Objectiu: explicar la campanya de donació de sang que han organitzat per al dimecres 10 de desembre, a l’escola. Continguts treballats a classe: què és la sang? (33–37 min) • L’alumnat exposa, molt preparat, conceptes científics: Definició de sang: “Teixit líquid de color vermell que circula pel nostre cos, ens ajuda a viure i a fer que tot funcioni bé.” • Components de la sang: - Glòbuls vermells: transporten l’oxigen a músculs i òrgans. - Glòbuls blancs: ens protegeixen de microbis, malalties i virus. - Plaquetes (s’esmenten indirectament en el discurs global sobre components). El Banc de Sang i Teixits i qui pot donar (37–42 min) Edurne explica el funcionament del Banc de Sang i Teixits: • Recull la sang dels donants. • La porta a laboratori per analitzar-la i assegurar que és apta. • Després la distribueix als hospitals que la necessiten. Tristan detalla requisits per donar sang: • Tenir entre 18 i 70 anys. • Pesar més de 50 kg. • Estar bé de salut i no haver tingut malalties recents. • No tenir tatuatges recents. • Si s’ha viatjat fora d’Europa, cal esperar 4 mesos. • Encara que hi hagi dubtes, es pot anar a donar i el Banc decidirà si la sang és apta. Importància de donar sang (Sofia): • La sang no es pot fabricar en laboratoris. • Cada dia hi ha moltes persones que en necessiten (operacions, accidents…). • Una sola donació pot ajudar fins a 3 persones. Grups sanguinis i sang universal (42–47 min) Edurne explica els grups sanguinis: • Grups: A, B, AB, 0 (zero). • Factor Rh: positiu o negatiu. • 0 negatiu: sang universal que pot donar a tots els grups, però només pot rebre de si mateix. Jaume ho bateja com els “més solidaris”: poden donar a tothom però només rebre del seu grup. Vacuna anti-D en l’embaràs (47–50 min) Quim presenta la vacuna anti-D: • S’administra a algunes mares embarassades amb Rh negatiu quan el nadó té Rh positiu. • Evita que el cos de la mare fabrica defenses contra la sang del nadó, protegint embarassos futurs i la salut del bebè. Detalls pràctics de la campanya (50–55 min) • Data i lloc: - Dimecres 10 de desembre, de 16 h a 20 h, a la Biblioteca de l’Escola Pérez Sala (Vilassar de Mar). • Cal portar DNI o llibre de família. • Poden venir famílies de l’escola i persones del poble, encara que no siguin de l’escola. • Objectiu dels nens: arribar, per exemple, a 50–60 donants. - Es comprometen a trucar després a la ràdio per explicar quantes donacions han aconseguit. Creativitat i comunicació: eslògans, jingles i logos (55–63 min) • A l’assignatura TG (Treball Globalitzat / Projecte Pindaclin), l’alumnat ha creat la campanya de comunicació: Cinquè A • Eslògan guanyador: “La teva sang, la seva esperança” • Amb la mestra de música Mabel han creat un jingle amb una aplicació; al programa se n’escolta l’enregistrament. • Logo: gota de sang superheroi. Cinquè B • Eslògan guanyador: “Dona sang i fes somriure algú” • També han creat jingle propi (s’escolta al programa). • Logo: gota de sang amb dos “likes” (mans amunt / m’agrada). Conversa personal: futurs somnis i Nadal (63–75 min) Jaume aprofita per conèixer millor els nens i nenes: • Quim: vol ser inventor (Jaume li suggereix que inventi sang artificial) o fins i tot polític (per la seva facilitat de paraula). • Edurne: vol ser professora d’educació especial; explica la connexió emocional forta amb companys amb altres capacitats. - Jaume enllaça amb l’acte d’aquella tarda a la Biblioteca Municipal, amb la PAC (Associació de Persones amb Altres Capacitats) i la presentació del llibre Perfectament Imperfect de Carla Gràcia, sobre la seva experiència com a mare d’un nen dins l’espectre autista. • Tristan: voldria ser advocat, com la seva tieta; li agrada defensar (i, si cal, acusar). • Sofia: vol ser mestra de primària. Parlen també de Nadal i dels regals que demanaran (bicicletes, videojocs, jocs de taula, càmera tipus Polaroid...). Missatge final: crida explícita a la ciutadania de Vilassar de Mar perquè participi en la campanya de donació de sang del dia 10, i compromís dels alumnes de tornar a la ràdio a explicar el resultat. 4. Butlletins i espots institucionals Entre blocs del programa s’emeten diversos espais institucionals i falques sobre: • Consum responsable i economia circular: - Reparar en lloc de comprar nou. - Comprar productes de proximitat. - Reduir la petjada ecològica. • Xarxa SAI LGBTI+: - Recursos per a persones LGBTI+ i famílies. - Denúncia de discriminacions, agressions i suport legal (112 i Mossos d’Esquadra). • Promoció de l’esport femení (CAC i Generalitat): - Es recorda que si no veiem esport femení, ens perdem la meitat de l’espectacle. • Lectura i Pla Nacional del Llibre i la Lectura: - Lectura per plaer, per acompanyar tota la vida. • Reciclatge d’electrònica i petits electrodomèstics. • Bo social elèctric i drets dels consumidors vulnerables. • Mediació familiar i serveis contra la violència masclista. • Servei SAI LGBTI+ (repetit) i promoció de Vilassar Ràdio i la seva graella. Aquests espais reforcen valors de consum responsable, igualtat, drets socials i medi ambient, molt presents al discurs institucional català. 5. Secció “Paquita Bruixa”: somnis, rituals, arbolari i horòscop Somni: tauletes de xocolata (61–64 min post-butlletins) Paquita Bruixa és una col·laboradora veterana (18 temporades) especialitzada en esoterisme: • Interpreta el somni d’una oient de Vilassar que ha somiat amb tauletes de xocolata: - Significat positiu: petits èxits a la vida (amor, diners, judicis), sempre que la xocolata estigui en bon estat. Ritual d’amor (64–70 min) Paquita proposa un ritual per “cridar l’amor” (per qui té mala sort amorosa): • Materials: - Una espelma rosa. - Cartolina/paper negre i rosa. - 5 imperdibles. • Passos bàsics: - Escriure “Èxit jo” a l’espelma, de baix a dalt, dues vegades. - Encendre l’espelma. - Retallar cors en el paper rosa (gros) i negre (més petit); el negre va a dins del rosa, subjectats amb imperdibles. - Repetir una oració invocant la “poderosa reina de l’amor” perquè el cor no pateixi més. - Enterrar el conjunt (quan s’hagi consumit l’espelma) en un test o a terra. Es remarca que són rituals simbòlics, no substituts de decisions personals. Arbolari: remei per la caiguda del cabell (70–73 min) Paquita entra al seu arbolari (receptes amb plantes medicinals que complementen però no substitueixen tractaments mèdics): • Recepta contra la caiguda del cabell: - Ortiga (3 grapats) + rúcula + uns 200 ml d’aigua. - Triturar amb batedora, colar i guardar en un flascó. - A la nit, aplicar una cullerada sopera al cuir cabellut, amb massatge. - L’endemà, rentar el cabell. Es presenta com un remei natural per reforçar el cabell, tot i que el presentador ho exagera amb humor (“ja no caldrà anar a Turquia a replantar”). Horòscop setmanal (73–90 min) Paquita fa un repàs ràpid de l’horòscop pels 12 signes: • Àries – Salut estable, feina on comencen a recollir el que han sembrat, mandra en l’amor. Color groc, número 8. • Taure – Una mica “emboirats” però amb bones sorpreses laborals; atenció a no discutir amb la parella. Color marró fosc, número 4. • Bessons – Necessiten dormir més i regular horaris; poden trobar feina; amor tranquil i sa. Color vermell, número 5. • Cranc – Bones energies, cal vigilar les mans; a la feina paciència; amor intens cap de setmana. Color mantega, número 9. • Lleó – Possibles constipats lleus (nas); ofertes de feina bones; harmonia a la parella. Color blanc, número 0. • Verge – Creatius però amb cefalees; feina estable, possibles inversions reeixides; detall afectuós inesperat a l’amor. Color groc, número 8. • Balança – Necessiten equilibri; bones notícies laborals; han de dedicar més temps a la parella. Color carbassa, número 1. • Escorpí – Salut normal amb mal de coll; organització a la feina; possible alliberament en l’amor (tancar relacions que no funcionen). Color blau cel, número 6. • Sagitari – “Rei de la festa”; salut molt bona; alegries econòmiques; amor ple d’energia. Colors daurat i lila, número 7. • Capricorn – Una mica cansats però sense ensurts; feina rutinitzadora però estable; se sentiran valorats a casa. Color rosa, número 8. • Aquari – Millor no fer-se “pel·lícules mentals”; feina amb bones oportunitats; cal parlar clar de pors i dubtes en parella. Color salmó, número 3. • Peixos – Certa molèstia cervical, cal prendre-s’ho amb calma; moltes gestions però que porten alegria; amor relaxat i sense conflictes. Color groc pàl·lid, número 2. El to de la secció és lleuger, humorístic i proper, pensat més per entretenir que no pas per fer astrologia estricta. 6. Entrevista cultural: Giselle Morros, actriu vilassarenca a “Tarsius” (Teatre Nacional de Catalunya) Presentació i trajectòria (89–94 min) • Jaume Cabot entrevista Giselle Morros, vilassarenca actriu, cantant i ballarina, que acaba de protagonitzar Tarsius a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). • Dada curiosa: és el segon muntatge consecutiu a la Sala Tallers amb protagonista de Vilassar de Mar (abans, Anna Casasola). • Tarsius és el primer projecte professional de Giselle com a actriu, i a més al TNC. Formació i càsting (94–102 min) • Formació: - Estudis superiors d’interpretació a Eòlia (Barcelona). - Formació prèvia en dansa (hip-hop, contemporani a l’Amador de Vilassar), després claqué, ballet, jazz. - També canta i havia treballat com a entrenadora de gimnàstica rítmica. • Com arriba al càsting de Tarsius: - A través del butlletí de càstings d’Eòlia. - Demanaven 4 vídeos (monòleg en dues versions, treball físic amb text, etc.). - Va dedicar-hi tot un dia de gravació al gimnàs on treballava. • Càsting presencial al TNC: - Workshop de dos dies (3 de la tarda a 9 del vespre; i de 10 a 15 h el següent), amb unes 30–40 persones inicialment i 18 a la segona fase. - Càsting dirigit pel mateix Ferran Carvajal, que més tard seria el director. La trucada del TNC i el paper de Tània (102–108 min) • Giselle explica com, estant a Portugal visitant una amiga d’Erasmus, es desperta i veu dues trucades perdudes i un missatge del TNC. • Quan truca, li comuniquen que ha estat seleccionada per al paper de Tània. • Reacció: gravació casolana de la seva alegria, saltant al balcó; per ella és “començar jugant al Camp Nou”. Sinopsi i temàtica de “Tarsius” (108–118 min) • Tarsius tracta un dels grans problemes socials actuals: el suïcidi, especialment el suïcidi juvenil. • Metodologia del projecte: - Abans d’escriure el text, dramaturg i director van fer recerca: entrevistes a instituts, a alumnes i a familiars de joves que s’havien suïcidat. - A partir d’això construeixen 6 personatges que són combinació de casos reals. • Personatge de Tània: - Noia amb molt caràcter, que canvia sovint entre català i castellà. - Mostra una imatge de força i diversió (molta festa), però internament està molt malament. - És l’agrupació de tres casos reals. El títol: Tarsius i primats en captivitat (118–122 min) • “Tarsius” fa referència a uns primats que, en captivitat, no es reprodueixen, s’autolesionen i acaben morint. • A l’obra, un personatge explica que va veure aquests animals i fa el paral·lelisme: “Jo sóc un tarsius.” • Es vincula la idea de captivitat (emocional, social) dels joves amb la situació d’aquests animals. Impacte emocional i col·loquis amb adolescents (122–130 min) • Giselle descriu la ressaca emocional després de tancar funcions: - Han fet moltes funcions matinals per a instituts. - Després hi havia col·loquis amb el públic jove. • Testimonis molt durs: - Alumnes que admeten haver intentat suïcidar-se o tenir pensaments suïcides. - Alguns s’hi acosten a l’acabament per dir-li que s’hi han identificat molt. - Hi ha psicòloga a la sortida per donar suport especialitzat. Giselle remarca la importància de diferenciar-se del personatge per no carregar-se emocionalment; Tània es queda a la sala d’assaig. Coreografia, música i direcció (130–140 min) • Director: Ferran Carvajal, també coreògraf. - Treball molt físic, amb abstracció del cos per suavitzar l’impacte de certes escenes. • Giselle destaca una escena especialment dura, resolta amb dansa: - Una coreografia en duet per representar una sobredosi i el procés de “morir-se” del personatge. - Serveix tant per protegir el públic com per protegir els intèrprets. • Treball coral: - Repartiment: Quim Gil, Daniel Mallorquín, Carla Moix, Giselle Morros, Tamara Andone i Joan Lluís Terrassa. - Elogia la complicitat del grup, s’han fet molt amics i això es nota a escena. • Música: - Hi ha moments cantats, com “La Llorona”, interpretada per Giselle i la Carla. Gira i futur professional (140–148 min) • Després de l’èxit al TNC, gira de febrer a maig per tot Catalunya: - Probables funcions a Mataró i altres ciutats. - Últim bolo previst a Mallorca, al poble del company Joan Lluís Terrassa. - Possibilitat de fer una segona gira si hi ha demanda. • Giselle busca representant: - Fins ara s’ho ha guanyat tot ella sola. - S’està assessorant sobre condicions, comissions i contactes. • Desig de treballar també en cinema, pel tipus de rodatges més compatibles amb la gira. Projecte musical amb la seva germana Caral Morros (148–155 min) • Giselle també és compositora i toca piano i guitarra. • Projecte d’àlbum musical a partir dels poemes inèdits de la seva germana Caral Morros (poeta i activista cultural): - Neix com a regal d’aniversari: musica un poema antic de la Caral, el seu company Pau Llibre en fa el videoclip. - Ara vol convertir diversos poemes en cançons i editar-ne un disc. Enllaç amb Vilassar: Caral Morros ha col·laborat amb Vilassar Ràdio com a entrevistada i com a col·laboradora, reforçant la idea de nucli cultural vilassarenc. Reflexions sobre art local i espais escènics (155–163 min) • Jaume remarques que Vilassar de Mar és prolífic en artistes: - Molts actors a la sèrie Com si fos ahir. - Dues protagonistes successives de Vilassar al TNC (Anna Casasola i Giselle Morros). • Teatres somiats per Giselle: - A Barcelona: Sala Beckett, Poliorama, i sobretot el Teatre Tívoli per musicals. - Musical preferit: El despertar de la primavera (obra de format mitjà, coral i adolescent) com a referent. • Edat de Giselle: 23 anys. Tanca amb el compromís de tornar a la ràdio amb la Caral per presentar l’àlbum i amb el desig que Tarsius arribi al Maresme i, idealment, a Vilassar. 7. Secció “S’ha acabat el bròquil”: consum, compres i impulsos Plantejament de la secció (163–166 min) Marta Badia i Mar Natge, les “bròquiletes”, aborden temes incòmodes amb humor i mirada crítica. Avui: el consum. Volen parlar de les coses que comprem sense necessitat real, especialment ara que s’acosten les festes de Nadal. Pregunta incòmoda a l’audiència (166–168 min) “Quina va ser l’última cosa que vas comprar que no necessitaves? I què buscaves en realitat: un objecte o una sensació?” Es convida a respondre per WhatsApp (675 99 00 52). Autoreflexió i exemples propis (168–175 min) • Marta i Mar reconeixen que també els passa: - anar a comprar “un gel de bany” i sortir amb tres productes més. - comprar menjar quan tenen gana (error típic), o packs de roba que no calen. • Jaume s’hi afegeix: - confessa que li agrada especialment entrar a peixateries i carnisseries. - reivindica la importància de fer la compra amb llista i menú setmanal per evitar compres compulsives. Necessitats reals vs. creades (175–182 min) Es distingeixen diversos tipus de necessitats: • Bàsiques: alimentació, llar, salut. • Funcionals: tecnologia, eines, serveis. • Emocionals: autoestima, pertinença a un grup, premi, consol. Moltes compres “innecesàries” responen a necessitats emocionals: premiar-se, sentir-se integrat, calmar tristesa o avorriment. Missatges dels oients: exemples reals (182–188 min) Algunes respostes destacades: • David: “He comprat un pack de conserves que, a més a més, no m’agraden.” - Il·lustra la compra per oferta (3x2, etc.) sense pensar en l’ús real. • Olga: admet haver comprat roba que no necessita. • Gerard: fa un any va comprar un baix elèctric per aprendre’n, i encara no ha començat. - Exemple típic de compra motivada per una aspiració creativa que no s’ha traduït en hàbit. Mecanismes de manipulació del consum (188–198 min) Les bròquiletes exposen alguns mecanismes comercials i psicològics: • Disseny dels supermercats: - Productes d’interès del supermercat situats a l’alçada dels ulls. - Productes menys rendibles a les zones baixes o altes. - Disposició de productes que alimenta la compra impulsiva. • Oferta limitada / FOMO (Fear Of Missing Out): - “Només avui”, “últimes unitats”, “oferta limitada”. - Genera por a quedar-se fora d’una oportunitat. • Dopamina: - Cada compra impulsiu genera un pic de plaer breu; després pot venir la culpa. - Es compra per buscar aquest “xut” ràpid. • Crèdit fàcil i fraccionament de pagaments: - Targetes i apps bancàries que permeten “pagar a terminis” amb interessos. - Això facilita la desconnexió entre la compra i la percepció del cost real. • Compra online i mòbil: - És extremadament fàcil comprar sense llegir condicions (lletra petita). - Tot a un clic, lliurament ràpid, dificultat per controlar el desig immediat. S’esmenta també el paper dels algoritmes i la publicitat dirigida: després de parlar d’un tema al costat del mòbil, apareixen anuncis relacionats. Roba, fons d’armari i segona mà (198–207 min) • Parlen de la roba com a cas paradigmàtic: - Educació antiga: “guardar per si de cas”. - Nova realitat: roba molt barata i accessible, que convida a renovar sovint, però no es llença la vella. • Mercats d’intercanvi i segona mà: - Mar explica una experiència en un mercat de roba de segona mà per finançar viatge de fi de curs. - Sorpresa per la quantitat de roba que tenia a casa sense fer servir i que s’acaba venent. Es reivindica una economia circular tèxtil per reduir residus i fer un millor ús dels recursos. Autorecompensa i justificacions (207–213 min) • Es parla d’expressions com “m’ho mereixo” o “he treballat molt, em faig un regal”: - Són formes de donar-se autoestima via consum. • Jaume confessa haver comprat una crema que no ha usat mai (exemple de compra motivada per publicitat aspiracional sobre joventut i bellesa). Consells pràctics (“tips”) per un consum més conscient (213–220 min) Les bròquiletes deixen 4 claus concretes: Fer-se tres preguntes abans de comprar: Ho necessito? Ho necessito ara? Ho necessito en aquesta quantitat o format? Substituir el clic per una pausa: En lloc d’“afegir a la cistella”, guardar als favorits. Esperar 24–48 hores abans de comprar, per deixar passar l’impuls. Detectar l’estat emocional: Si estàs cansat, trist, avorrit o molt content, potser no és el millor moment per comprar. Reconnectar amb el que ja tenim: Revisar armaris, calaixos i subscripcions. Fer neteja i ordenació redueix el desig de comprar i posa en valor el que ja es té. El missatge final no és demonitzar el consum, sinó promoure un consum més conscient, i si es compra, prioritzar el comerç local i de proximitat. 8. L’Agrícola Vilassà: productes de proximitat i cistella de Nadal Bròquil, superaliment de temporada (220–225 min) Amb Lara Xarau, des de l’Agrícola Vilassà (entitat centenària), es parla de productes de temporada: • Bròquil (i bròcoli) de producció local, de Vilassar de Mar. - Considerat “superaliment”. - Beneficis: antioxidants, anticancerígens, fibra, protecció cardíaca i hepàtica, propietats antivirals i antiinflamatòries. - S’apunta fins i tot que pot tenir efectes lleugerament antidepressius. - Recomanacions: cuinar-lo poc o al vapor per preservar nutrients, o saltejat; també en cremes, pastes, llegums o hamburgueses vegetals. Pollastres de pagès del Montseny (225–231 min) • Presenta els pollastres de pagès criats al Montseny per Pere Molins (pagès jove de la zona de Domenys): - Animals criats a l’aire lliure, amb bon benestar. - Es venen per encàrrec, sencers o tallats (quarts, cuixes), amb fetge i potes. - Pes aproximat: 3 kg per pollastre. - Promoció: 9,5 €/kg. • Ideal per al dinars de Nadal (es poden farcir); alguns clients els compren amb antelació i els congelen. Cal encarregar-los amb una setmana d’antelació; els arriben els dimecres. Nou cava “Tres Naus” (231–236 min) • Lara presenta el cava “Tres Naus” del celler Domenys (Rocafort de Queralt / zona Domenys, Conca de Barberà): - Celler modernista, obra de Cèsar Martinell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2002. - Destaquen dos caves: * Brut Roser (varietat Trepat), premi Gran Or als Premis Giroví 2025. * Brut Nature Reserva (xarel·lo, macabeu, parellada). • Durant tot el desembre: 5% de descompte en caixes senceres de vins i caves. Ramets de la sort (vesc) per Nadal (236–239 min) • Expliquen la tradició dels “ramets de la sort” (vesc): - Petits farcellets de vesc en robeta de sac decorada, elaborats per la sòcia Isabel Roig. - Es col·loquen prop de la porta d’entrada de casa per evitar “mals esperits”. - La tradició diu que s’han de regalar (no val autoregalar-se’ls) i canviar-los cada any, cremant el vell per Cap d’Any. Cistella de Nadal i targeta de l’Agrícola (239–243 min) • Avancen una sorpresa: la setmana següent sortiran a sorteig, des del programa, una gran cistella de Nadal de l’Agrícola Vilassà, preparada per la Lara: - Ampolles de cava Tres Naus. - Poinsettia (flor de Nadal). - Neules, torrons, polvorons. - Mandarines per al tió (o per menjar-se-les). - Patates fregides de qualitat, etc. • Recordatori de com obtenir la targeta de client: - Correu: [email protected]. • Adreça física: Camí del Crist, s/n, Vilassar de Mar, pujant des del Mercat de la Flor i la Planta Ornamental cap amunt uns 400 metres, banda esquerra. L’espai reforça el vincle amb el producte local de qualitat i la complicitat amb els oients a través del sorteig de la cistella. 9. Informatius i cloenda del programa Butlletins informatius de les 11 h i 12 h Escofet presenta notícies locals, nacionals i esportives. Alguns punts destacats: • Vilassar de Mar: - Acte de commemoració del Dia del Voluntariat (5 de desembre) a la sala Roser Carrau, amb xerrada de Sergi Borrull i vídeo sobre voluntariat local. - Formació d’iniciació al voluntariat amb el Punt del Voluntariat i el Gobi. • Comarcal i nacional: - Nous casos de Pesta Porcina Africana en senglars a Cerdanyola del Vallès; cap afectació en granges dins els 20 km. - Repercussió econòmica i sanitària d’aquests focus. - Generalitat aplicant increments salarials als empleats públics (2,5% el 2025 i 1,5% el 2026), amb calendaris diferenciats respecte l’Estat. - Requisit de C2 de català per a nous mestres i professors interins a partir del curs 2025-26 (reactivació del decret de règim lingüístic). • Esport: - Barça 3–1 Atlètic de Madrid; domini blaugrana, gols de Raphinha, Dani Olmo i Ferran Torres; penal fallat per Lewandowski. - Pressió per al Real Madrid en la lluita per la Lliga. - Selecció espanyola femenina: campiona de la Lliga de les Nacions, 3–0 a Alemanya al Metropolitano, amb molta presència de jugadores del Barça femení (Clàudia Pina i Vicky López golejadores). Cloenda amb música (final) • Jaume tanca el programa recordant que aquesta és l’edició 2261 del magazín. • Desitja a tothom ser “molt i molt feliç” i dona pas a l’informatiu del migdia. • Cançó final: “Una calle de París” de Duncan Dhu, com a peça que inspira la jornada. Idees clau de l’episodi 1. Servei públic local • El programa manté un fort arrelament a Vilassar de Mar i al Maresme: - Informació de temps, trànsit ferroviari i actualitat local. - Promoció d’actes municipals (voluntariat, cultura, associacions) - Espais institucionals (SAI LGBTI+, medi ambient, consum responsable). 2. Educació cívica i participació • L’entrevista a l’alumnat del Pérez Sala mostra un projecte educatiu exemplar: - Aprendre ciència (sang, grups sanguinis, vacuna anti-D). - Treballar competències comunicatives i creatives (eslògans, jingles, logos). - Fomentar valors de solidaritat i participació comunitària a través de la donació de sang. 3. Cultura i salut mental juvenil • L’entrevista a Giselle Morros i la difusió de Tarsius posen al centre el tema del suïcidi juvenil, encara molt estigmatitzat. • El teatre es presenta com un espai de visibilització, catarsi i reflexió col·lectiva. 4. Reflexió crítica sobre el consum • “S’ha acabat el bròquil” aborda sense moralismes però amb claredat la compra impulsiva i les emocions amagades darrere del consum. • S’ofereixen eines concretes per frenar la inèrcia del “clic fàcil” i recordar la importància del comerç de proximitat. 5. Reforç del comerç local i de proximitat • L’espai amb Agrícola Vilassà promociona: - Verdura i fruita local (bròquil, mandarines...). - Carn de proximitat (pollastre de pagès del Montseny). - Vins i caves catalans (Tres Naus, Conca de Barberà). - Productes nadalencs i tradicionals (vesc, cistella de Nadal). L’episodi combina així informació, humor, educació, cultura i economia local en un format proper, àgil i molt arrelat a la realitat vilassarenca i maresmenca.

  • #1360 - Nadal a Vilassar, Roma antiga i agenda local - episode art
    Crònica
    23'

    #1360 - Nadal a Vilassar, Roma antiga i agenda local

    Panorama general de l’episodi Crònica des de Vilassar de Mar repassa principalment: • Novetats nadalenques a la parròquia de Sant Joan: pessebre vivent als carrers i cant de la Sibila abans de la Missa del Gall. • Monogràfic sobre l’antiga Roma de l’Aula d’Extensió Universitària, a càrrec d’Antonio Conejo. • Cultura i lleure per Nadal: Els Pastorets de la Tropa Teatre i el casal de Nadal de les escoles públiques. • Serveis d’interès: recursos contra la violència masclista, informació meteorològica i farmàcia de guàrdia. 1. Novetats nadalenques a la parròquia de Sant Joan 1.1. Sentit religiós del Nadal i context El mossèn Juan Pablo Calvo recorda que: • El Nadal és celebració del naixement del Fill de Déu, el Messies, el Salvador, l’Emmanuel. • Abans del 25 de desembre, la litúrgia viu l’Advent: quatre setmanes de preparació. • Denuncia la febre del consumisme, que fa perdre de vista el sentit religiós de la festa. 1.2. Botiga solidària de Càritas per Advent Durant tot el mes de desembre: • Es munta una “botiga de Càritas” dins i fora de la parròquia. • Dones de la comunitat fan manualitats tot l’any (tallers dels dilluns) que després es venen. • Hi ha artesania del Maresme, peces de ceràmica i galetes de monestirs per ajudar monges de clausura. • Els diners recaptats serveixen per pagar lloguers, llum, aigua i bombones de butà a persones necessitades del poble. 1.3. Pessebre vivent extramurs Gran novetat: per primer cop es fa un pessebre vivent pels carrers del nucli antic. • Data: dissabte 20 de desembre. • Inici: un quart de vuit del vespre al pati de l’Escola de les Monges (Franciscanes). • Accés: entrada pel carrer Colom. • Organització: grups de 10–15 persones guiades per voluntaris de la parròquia. • Durada total aproximada: unes dues hores. 1.3.1. Recorregut i escenes Es recuperen les escenes que l’any anterior ja s’havien fet a l’interior del temple, ara a l’aire lliure: • Anunciació al pati de les Monges. • Dues escenes al centre parroquial, una a l’exterior i una a l’interior (arribant-hi pel carrer Sant Joan). • Escena dels pastors a l’hort de la rectoria. • Final a la plaça de l’Església, amb cant de nadales i xocolata calenta per al públic. El mossèn remarca: • Participació de pares, mares, nens i nenes de catequesi en la interpretació. • Responsables per escena encarregats de decorats i logística; altres voluntaris atenen el foc per als pastors, etc. • Voluntat de cuidar molt el detall de les escenes, especialment la dels pastors. 1.3.2. Raconet pels animals i ambient festiu Com a novetat: • Es crea un espai dedicat als animals, reflectint que, tot i ser un poble de mar, també es vol simbolitzar la natura al voltant del naixement de Jesús. • Dies previs: reunió de preparació amb cant de nadales i xocolata amb melindros per a tothom que vulgui sumar-se a l’organització. 1.4. El cant de la Sibila abans de la Missa del Gall Per primer cop, Vilassar de Mar acollirà el cant de la Sibila, tradició medieval: • Dia i hora: nit de Nadal, a dos quarts de dotze (23.30 h), just abans de la Missa del Gall. • Lloc: parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar. • Intèrpret: Josep Maria Gregori. • Es tracta d’un cant que també s’interpreta a la Catedral de Mallorca i a la parròquia de Cabrera de Mar. El mossèn descriu la posada en escena: • L’església queda a les fosques i només se sent la veu que inicia el cant. • A mesura que el cant avança, l’església es va il·luminant, simbolitzant la llum del Fill de Déu que entra en la foscor del món abans de l’encarnació. • No es farà el tradicional ball amb espasa, perquè encara no hi ha infant preparat per a aquest rol. "Podeu escoltar com aquesta llum, que és el Fill de Déu, es fa en aquesta tenebra que és el món a foscor abans de l’encarnació." En acabar el cant, comença la Missa del Gall pròpiament dita. 1.5. Augment d’interès per la fe El mossèn Juan Pablo comenta un increment notable de persones adultes interessades en la fe catòlica en els últims cinc anys: • Més sol·licituds de sagraments a les vigílies pasquals de Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. • S’esmenta el cas d’un noi del poble batejat als 16 anys. • Hi ha un grup d’adults i un grup de catecúmens (persones que es preparen per rebre els sagraments). • Adverteix que considerar el cristianisme una “moda” és perillós, perquè una moda és passatgera. • La fe és presentada com a resposta al neguit interior i a la recerca de Jesús. El mossèn relata el cas d’un jove que, sense educació religiosa prèvia, diu sentir una pau a l’església que el món no li dóna. 2. Monogràfic sobre l’antiga Roma a l’Aula d’Extensió Universitària 2.1. Estructura del curs L’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar dedica el darrer monogràfic de l’any a l’antiga Roma: • Format: minicurs de tres sessions. • Dates: primer dimecres (demà), i els dos següents (10 i 17 de desembre). • Horari: a partir de dos quarts de set de la tarda. • Lloc: Sala Carrau. • Ponència: a càrrec d’Antonio Conejo, doctor en Història de l’Art i vicedegà de la Facultat de Geografia i Història. 2.2. Objectiu del monogràfic Conejo adverteix que resumir l’Imperi Romà en tres sessions és molt difícil, però busca: • Donar una aproximació general i entenedora de la vida quotidiana: - passejar pels carrers, - anar a comprar, - què menjaven i quins gustos tenien, - com es pentinaven, - com calculaven el temps, - com construïen els edificis. • Mostrar com molts aspectes actuals (especialment en arquitectura i construcció) deriven directament de tècniques romanes. "Els romans... van utilitzar totes les tècniques constructives que pot haver, amb l’excepció del ferro." Remarca que, tot i no haver “inventat-ho tot”, els romans van ser una civilització altament avançada en tècnica constructiva. 2.3. Pompeia com a cas pràctic de vida quotidiana Una de les sessions utilitza Pompeia com a gran laboratori de la vida romana: • Pompeia permet entendre com vivien els romans: - urbanisme, - distribució de les cases, - estances, - decoració interior, - pintura mural. • El professor recomana evitar només la “via principal” (que anomena “la Diagonal o el passeig de Gràcia”), per on circula el 98% dels turistes. • Convida a explorar carrers secundaris i cases menys visitades per captar millor l’ambient quotidià. "És el lloc en què millor pots fer-te una idea de com vivien els romans." 2.4. Religió romana més enllà de Grècia La segona sessió (dimecres 10) vol trencar el mite que diu que Roma només copia Grècia en religió: • A l’escola i al cinema (per exemple, Hércules de Disney) es transmet la idea que els déus romans són calcs dels déus grecs (Afrodita = Venus, Zeus = Júpiter, etc.). • Conejo matisa que la religió romana: - incorpora elements grecs, - però és el resultat de la confluència de moltes tradicions i religions diferents, - acull divinitats que no existeixen al món grec. • L’objectiu és mostrar que Roma té una religió pròpia i molt més àmplia que una simple continuïtat grega. 2.5. Enginyeria i art romà: Coliseu i Panteó La darrera sessió aborda el món de la construcció i l’art romà: • Es destaca l’impressionant Coliseu de Roma: - capacitat de 40.000–50.000 espectadors, - una escala i complexitat sense precedents a l’època, - comparació amb estadis de futbol actuals, molts dels quals no arriben avui a 50.000 seients. • També s’analitza el Panteó de Roma: - cúpula de 43 metres de diàmetre, - construïda a inicis del segle II de la nostra era, - continua sent, 2.000 anys després, la cúpula de formigó no armat més gran del món. "L’home no ha superat la cúpula del Pantheon." 2.6. Preus i condicions d’inscripció • Pack 3 sessions: - 15 € per a persones sòcies, - 20 € per a no sòcies. • Sessió individual: - 6 € per a sòcies, - 8 € per a no sòcies. 3. Cultura de Nadal: Els Pastorets a l’Ateneu La Tropa Teatre presenta Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús, de Folch i Torres: • Dates i lloc: - 26 de desembre (divendres) i 27 de desembre (dissabte). - Teatre Ateneu, a Vilassar de Mar. - Hora: a les 8 del vespre. • Direcció: - Albert Ardà i Anna Teixidor, que repeteixen després de l’èxit de l’any anterior. • Característiques de l’espectacle: - Protagonistes clàssics: Lluquet i Rovelló. - Repartiment renovat amb noves sorpreses i nous gags. - Música en directe amb el director musical oficial de la Tropa Teatre, Narcís Peric, i altres músics. - Gran novetat: retorn al Teatre Ateneu, un espai més gran i preparat, que permet: • ampliar escenes clàssiques, • incorporar més actors i actrius a l’escenari. • Entrades: ja disponibles al web de la Tropa Teatre. 4. Casal de Nadal de les escoles públiques Les escoles públiques de Vilassar de Mar organitzen el casal de Nadal: 4.1. Inscripcions i calendari • Inscripcions obertes fins al 12 de desembre. • Es realitza en dues tongades: - del 22 al 24 de desembre, - del 29 al 31 de desembre. • Centre: Escola Vaixell Burriac. 4.2. Temàtica i activitats • Títol del casal: “La gran aventura dels follets supertrepelles”. • Destinataris: infants des d’I3 fins a 6è de primària. • Argument: uns follets han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel. • Activitats: - tallers creatius, - jocs de moviment, - dinàmiques per ajudar els follets a recuperar les pàgines del llibre i restablir la màgia del Nadal. 4.3. Preus i serveis Preus per dia: • Acollida matinal (8–9 h): 4 €. • Casal fins a les 13 h: 20 €. • Casal fins a les 15 h (amb dinar de carmanyola): 22 €. - L’escola Vaixell Burriac disposa de microones per escalfar el menjar. • Dia complet (9–17 h): 27 €. • Els dies 24 i 31 de desembre el casal acaba a les 15 h i no hi ha torn de tarda. Descomptes: • Famílies nombroses o monoparentals: 5% de descompte (no aplicable a l’acollida matinal). Contacte: • Telèfon: 615 14 04 42. • Correu: [email protected] (esmentat oralment com a contacte de gestió). 5. Serveis i informació d’interès 5.1. Recursos contra la violència masclista S’emet una falca institucional per recordar els serveis públics contra la violència masclista: • Punts d’informació i acompanyament a les dones en àmbits de salut, treball i habitatge. • Telèfon 900 900 120 (indicada com a línia confidencial i gratuïta d’assessorament i suport). • Serveis de recuperació i reparació per a dones supervivents i fills/es. • Tot plegat, sota l’eslògan “012. La millor resposta” de la Generalitat de Catalunya. 5.2. Informació meteorològica Previsió a curt termini per al Maresme: • Pròximes hores: - força núvols alts i mitjans, poc importants, - no s’esperen pluges, - temperatures a la baixa al vespre. • Demà: - augment de la nuvolositat per un canvi de temps, - a partir del migdia: xàfecs aïllats i puntuals, - mar en estat de maror amb mar de fons, - mínimes a l’alça (entre 4 i 9 °C), - màximes estancades o una mica més baixes, difícilment superant els 12 °C. 5.3. Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de guàrdia: Altirriba Portegas. • Ubicació: a prop del CAP Vilassar de Mar, carrer Santa Maria, 93. • Telèfon: 93 759 59 58. 6. Tancament del programa Abans d’acabar, el presentador Joan Escofet repassa breument els titulars: • Novetats a la parròquia de Sant Joan: pessebre vivent extramurs i cant de la Sibila. • Aula d’Extensió Universitària: monogràfic sobre l’antiga Roma amb Antonio Conejo. Esclou l’edició d’aquest Crònica, recordant que l’espai es pot recuperar al web de Vilassar Ràdio i que tornaran l’endemà a la mateixa hora. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.

  • #911 - Actualitat de Vilassar, Història de Roma i Addiccions al 'Parlant de tot' - episode art
    Parlant de tot
    2h 54min

    #911 - Actualitat de Vilassar, Història de Roma i Addiccions al 'Parlant de tot'

    Resum de l'episodi Aquesta edició del programa Parlant de tot a Vilassar Ràdio, conduïda per Jaume Cabot, ofereix un ventall divers de continguts que van des de l'anàlisi de l'actualitat local i general fins a la història antiga i la salut social. L'episodi destaca per una entrevista profunda sobre la vida a l'antiga Roma, una tertúlia participativa amb la gent gran del poble i una secció dedicada al tractament d'addiccions. Seccions Principals Actualitat i Crònica Social • Poc ens passa: Espai compartit amb Joan Escofet on es debaten temes com la pesta porcina africana, el polèmic vídeo de Joan Carles I i l'actualitat del FC Barcelona. • Tertúlia amb la gent gran: Debat sobre l'estat dels carrers, les voreres i el comerç a Vilassar de Mar, amb especial èmfasi en l'accessibilitat i l'incivisme relacionat amb els excrements de gossos. Cultura i Història • Monogràfic sobre Roma: Entrevista a Antonio Conejo de Pena sobre el cicle de l'Aula d'Extensió Universitària. Es tracten temes com: - La preservació de Pompeia i el seu valor arqueològic. - La religió romana i el tòpic de la "còpia" del món grec. - Els secrets de la construcció d'edificis com el Coliseu o el Panteó. Salut i Benestar • Addictes solitaris: En col·laboració amb Montse Martínez (Addict Badalona), es visita virtualment el Centre Ginesta a Astúries. Es detalla el funcionament dels pisos tutelats com a eina de reinserció per a persones amb addiccions. Entreteniment i Crítica • Cine i Sèries: Txema Lasaga analitza les estrenes de Netflix i Movistar Plus per a la primera quinzena de desembre, incloent Terra Alta i Ciudad de Sombras, a més de recomanar el documental Flores por Antonio. "Roma no és una còpia de Grècia; el món romà és molt més complex, ric i original del que sovint creiem."

  • #154 - Esport vilassarenc: bàsquet, futsal, hoquei i futbol - episode art
    La Pròrroga
    32'

    #154 - Esport vilassarenc: bàsquet, futsal, hoquei i futbol

    Visió general de l’episodi Programa de La Pròrroga a Vilassar Ràdio dedicat a repassar una setmana atípica de l’esport vilassarenc: aturada de la Tercera RFEF de futbol, però molta activitat en bàsquet, futbol sala i hoquei patins, a més d’un repàs als vilassarencs en el futbol professional i a l’agenda del cap de setmana. Bàsquet Vilassà Triomf contundent del sènior masculí • Sisena victòria consecutiva del sènior masculí del Bàsquet Vilassà, per un espectacular 103-61 contra el Sol Gironès a la Bòbila. • Partit de menys a més: els vilassarencs imposen una gran intensitat defensiva, dominen el rebot i corren el contraatac, tancant la primera part amb un 60-31. • Al tercer quart l’equip baixa el ritme i el perd (17-19), però reacciona al darrer període (26-11) fins a tancar una victòria de +42. • L’equip és segon amb 15 punts, a només un punt del líder Santa Susanna (que encara no ha descansat). • Ara hi ha aturada per pont de la Puríssima i en 15 dies visitaran la pista del Salt. Valoració de Jordi Jiménez "Ha estat una victòria coral… un partit de deu, sobretot en intensitat i defensa." • El tècnic ressalta que tota la plantilla ha estat connectada des del primer minut i que la defensa els permet córrer i anotar fàcil. • Miren amb ambició el proper duel a Salt, un rival jove i intens de la part alta, amb l’objectiu de mantenir la ratxa i disputar el lideratge de la Lliga. Sènior femení: bona imatge tot i la derrota • El sènior femení encadena la cinquena derrota consecutiva, però recupera sensacions amb un partit molt competitiu a la pista del Llinars (derrota 48-44). • Inici molt bo de les vilassarenques, que acaben el primer quart per davant; al descans, empat al marcador i partit molt igualat. • La lesió de Xènia abans del descans afecta anímicament l’equip, que surt fluix al tercer quart i veu com les locals s’escapen. • El canvi tàctic a defensa en zona reactiva el Bàsquet Vilassà femení, que arriba al tram final amb opcions, però falla tirs fàcils mentre Llinars encerta accions clau. • L’equip és onze amb 11 punts, a només un punt de la zona de permanència. Valoració de Lluís d’Orella i propera jornada • Lluís d’Orella fa una lectura molt positiva: tot i les baixes, l’equip mostra caràcter i energia i recupera el nivell de l’inici de temporada. • Espera aprofitar l’aturada per recuperar lesionades i reforçar la dinàmica de treball. • D’aquí 15 dies, partit clau a la Bòbila contra Unió Girona Maristes, rival físic i intens contra el qual creu que poden igualar el nivell i tenir opcions de victòria. Futbol sala Sant Joan Jornada ajornada i pròxim repte • El futbol sala Sant Joan no ha jugat aquest cap de setmana: el partit contra l’Arenys de Munt s’ha ajornat per motius personals del tècnic Joan Salvans. • El duel es disputarà el dijous 18 de desembre al pavelló municipal Paco Martín. • També aquí hi haurà aturada de Lliga el proper cap de setmana; l’equip tornarà a competir el 13 de desembre a la pista de Prosperitat a Barés. Anàlisi de Joan Salvans sobre Prosperitat "És dels equips més complicats de jugar: molt intensos, amb experiència i que no donen cap pilota per perduda." • Prosperitat és tercer classificat i ja va derrotar Sant Joan la temporada passada. • Jugar a la seva pista és un handicap per les dimensions i l’ambient. • Clau del partit: igualar o superar la intensitat rival; a partir d’aquí, Salvans confia que per qualitat poden tenir opcions de victòria. • A la classificació de Tercera Nacional, Ripollet lidera amb 25 punts; el Sant Joan és vuitè amb 10 punts, lluny del descens però també dels llocs capdavanters. Hoquei Vilassà Golejada i reacció del sènior masculí • El sènior masculí del Club Hoquei Vilassà trenca una mala ratxa de tres derrotes seguides amb una victòria contundent 6-0 davant el Sant Saloni al pavelló Paco Martín. • Domini absolut dels del Maresme: control total del partit durant els 50 minuts, sense patir en cap moment. • Golejadors vilassarencs: Viet Parés (2 gols), Igeray López, Dani Llata, Eric Serra i Ricard Verdura. Situació a la classificació i proper partit • L’equip se situa 10è amb 15 punts, a només 5 del lideratge, a 3 dels play-offs i amb 6 punts de marge sobre el descens. • A diferència del bàsquet i el futsal, l’hoquei no s’atura pel pont: l’equip juga divendres a la pista del Palau. • El programa lamenta no poder comptar amb declaracions de tècnic o jugadors: "Una autèntica llàstima que no puguem donar veu als protagonistes… però ningú té obligació de res." • Tot i això, es compromet a seguir informant setmanalment dels partits de l’Hoquei Vilassà. Futbol: Tercera RFEF i UE Vilassar de Mar Aturada de Lliga per la Copa de Regions UEFA • No hi ha jornada de Tercera RFEF: s’ha disputat la fase prèvia de la Copa de Regions UEFA. • Catalunya es classifica per a la següent fase després d’empat a 0 amb València i victòria 2-0 contra Madrid a la Ciutat Esportiva de Dam. • En aquesta selecció no hi ha jugadors de la UE Vilassar de Mar. Recordatori de la classificació de Tercera RFEF • Es repassa l’alta part de la taula: - Badalona, líder amb 25 punts. - L’Escala, segon amb 24. - Hospitalet (23), Cornellà (22), Manresa (21) tancarien zona de promoció. • La UE Vilassar de Mar és dotzena amb 14 punts, zona mitja-baixa però fora del descens. • Descendirien: Mollerussa i Vic Riuprimer Lleida al fons de la taula. Crítica a les decisions federatives • El locutor remarca la incoherència federativa: - El futbol sala, també sota la Federació Catalana, s’atura pel pont. - El futbol 11, en canvi, no s’atura, tot i dependre del mateix organisme. • Ho qualifica de decisió il·lògica i sense explicació clara. Pròxim partit clau: UE Vilassar de Mar – L’Escala • Dissabte a les 17.00 h al Municipal Xevi Ramon, partit de la jornada 13: UE Vilassar de Mar – FC L’Escala. • L’Escala arriba com a segon classificat, equip molt reforçat arran de la desaparició del projecte Som Maresme – Badalona Futur, del qual ha aprofitat diversos fitxatges. • Dades rellevants de L’Escala: - 20 gols a favor: equip més golejador juntament amb Hospitalet i Cornellà. - Només 11 en contra: tercer menys golejat, només superat per Badalona i Montañesa. - Com a visitant, suma 10 de 18 punts possibles: trajectòria notable però no excel·lent. • El programa destaca dos precedents al Xevi Ramon: "Les dues vegades que L’Escala ha visitat Vilassar de Mar, els tres punts s’han quedat a casa. No hi ha dos sense tres…" • S’espera un partit de molt nivell a Vilassar de Mar, amb opcions per al conjunt vilassarenc de donar un cop sobre la taula. Vilassarencs al futbol professional i internacional Jugadors en categories estatals • Primera Divisió: - Joan Virgili juga 81 minuts en l’empat (2-2) del Mallorca contra Osasuna a Son Moix. • Primera RFEF: - Alí Roig disputa 85 minuts en la derrota del Talavera (0-1) davant el Cacereño. - Arnau Gaixas juga el partit complet en la derrota de l’Eldense (1-3) contra l’Antequera. • Segona RFEF: - Xavi Esparça segueix recuperant-se d’una lesió, mentre el seu equip, el Barça Atlètic, guanya 0-2 al camp del Barbastro. Futbol internacional i entrenadors • A Andorra, David Coromines juga els 90 minuts i marca un doblet amb el Benfica Andorra en la victòria 3-0 sobre el Pirineus United. • En l’apartat d’entrenadors, Joan Francesc “Rubi” no passa una bona setmana amb l’Almeria: - Derrota 3-2 al camp del Ceuta en partit ajornat. - Empat 0-0 a casa contra l’Osca. • Es destaca que l’equip només suma 1 punt de 6 possibles en aquests dos compromisos. Agenda esportiva del cap de setmana Poques cites, però importants • Futbol – Tercera RFEF - Dissabte 6 de desembre, 17.00 h - Municipal Xevi Ramon (Vilassar de Mar) - UE Vilassar de Mar – FC L’Escala (grup 5 de Tercera RFEF) • Hoquei patins – Primera Catalana masculina - Divendres 5 de desembre, 21.55 h - Pavelló municipal de Palau de Plegamans - Hoquei Club Palau – Club Hoquei Vilassà • Bàsquet i futbol sala aturen la competició pel pont; només hi ha partits ajornats puntuals i jornada reduïda. Tancament del programa • Héctor Torreblanca agraeix la feina tècnica de Xavi Puig i la fidelitat dels oients: "Gràcies, moltíssimes gràcies per fer-nos confiança." • S’anuncia que no hi haurà programa la setmana vinent; La Pròrroga tornarà als micròfons de Vilassar Ràdio d’aquí 15 dies, amb més actualitat de l’esport de Vilassar de Mar. • Es reivindica, amb to distès, que tornaran «amb més, però no millor, perquè és impossible».

  • #1359 - Pesta porcina, Nadal i voluntariat a Vilassar - episode art
    Crònica
    24'

    #1359 - Pesta porcina, Nadal i voluntariat a Vilassar

    Resum general Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina actualitat d’emergència sanitària amb agenda nadalenca i vida associativa de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Els blocs principals són: Alerta per la pesta porcina africana i possible afectació al nostre entorn, amb explicacions tècniques i mesures de prevenció. Programació nadalenca local: Els Pastorets, Casal de Nadal i activitats familiars al Maresme (tions, abets, fires, experiències immersives…). Crida a voluntariat: Cavalcada de Reis i Dia Internacional del Voluntariat a Vilassar de Mar. Serveis d’interès públic: farmàcia de guàrdia, avís institucional contra la violència masclista i la previsió meteorològica. 1. Pesta porcina africana i alerta a l’ADF Burriac Tema central informatiu: la possible expansió de la pesta porcina africana des de Collserola cap al nostre entorn, i el paper de l’Associació de Defensa Forestal Burriac. 1.1. Situació actual del focus • Límit actual del focus: la frontera de la infecció se situa a Vilassar de Dalt, molt a prop de Vilassar de Mar. • Municipis en situació d’alerta des de l’ADF Burriac: - Cabrils - Cabrera de Mar - Vilassar de Mar • Dades de casos: - 8 senglars morts trobats ahir a Collserola, sospitosos d’haver contret el virus. - 2 positius confirmats divendres anterior. - Total: 14 senglars afectats fins ara, amb previsió que el nombre pugui augmentar. "El govern català ha qualificat la situació de crisi sanitària". • Mesures immediates: - Tancament dels accessos al parc de Collserola. - Intensificació de les captures de porcs senglars. 1.2. Paper operatiu de l’ADF Burriac (entrevista a Jaume Tolrà) Jaume Tolrà, president i cap operatiu de l’ADF Burriac, explica: • L’ADF està en estat de màxima alerta i pendent que s’ampliï el decret de zona afectada. • Previsió d’ampliació del radi: si es detecten animals infectats més a prop, el radi pot créixer uns 20 km a cada nou focus. • Podria arribar fins a zones com Montnegre – Corredor, en funció de l’evolució dels casos. 1.2.1. Tasques concretes de l’ADF • Recerca a peu dels senglars morts o malalts: - Es rastregen tots els racons de muntanya. - Quan es localitza un animal sospitós, s’avisen els Agents Rurals perquè el recullin i facin la necròpsia. • Desinfecció: - Vehicles de l’ADF equipats amb aigua i desinfectant. - Neteja de camins, maquinària i zones de pas relacionades amb focus detectats. • Formació d’urgència: - Mini-formació coordinada amb Agents Rurals i el secretariat de les ADF de Catalunya. - Protocols bàsics de desinfecció i de comunicació d’avisos. • Possibles futures funcions: - Control d’accessos a parcs i zones de muntanya si es decideixen tancaments. 1.3. Sobreabundància de senglars i comportament ciutadà Jaume Tolrà remarca: • Alta densitat de senglars “al costat de casa nostra”. • Existència de piaras semidomesticades, acostumades a l’ésser humà: "Corren pel carrer com si fos un gos normal i corrent". • Problemes de manca de consciència ciutadana: - Gent que ignora les prohibicions de pas a zones tancades. - Fins i tot insults a personal que controla accessos. - Dificultat per fer entendre el risc i la necessitat de restriccions. 1.4. Valoració sobre el desplegament de l’exèrcit • Tolrà es mostra escèptic però respectuós: - Considera que ADF, Protecció Civil i Agents Rurals ja estan preparats per gestionar la situació. - Si el govern decideix implicar l’exèrcit, ho veu com una ajuda complementària, però no estrictament imprescindible. 1.5. Recomanacions a la ciutadania Consells clau d’aplicació immediata: • No anar a zones forestals afectades o de risc. • Si es veu un senglar mort o malalt: - Trucar al 112 immediatament. - Indicar ubicació precisa. - No tocar-lo ni acostar-s’hi. • En general: - No donar menjar als senglars. - Evitar la zona on s’han vist animals sospitosos. 1.6. Característiques de la pesta porcina africana Bloc explicatiu sobre el virus, amb punts essencials: • Afectació: - Afecta el porc domèstic i el porc senglar europeu. - No afecta l’ésser humà “de cap de les maneres”: - Ni per contacte directe. - Ni per consum de carn de porc o de senglar. • Entrada del virus a l’organisme: - Principalment per boca i nas. - També possible via cutània u altres portes d’entrada. • Període d’incubació: entre 3 i 21 dies. • Evolució al cos de l’animal: - El virus es dissemina per via sanguínia. - Provoca lesions hemorràgiques greus. - Acaba produint la mort de l’animal. • Principals vies de transmissió: - Contacte entre animals infectats i animals sans. - Ingestió d’aliments contaminats. - Contacte dins de vehicles de transport de bestiar o amb material veterinari contaminat. - A través d’elements d’ús personal (roba, calçat) i rodes de vehicles, que poden transportar el virus fora de les zones naturals. • Situació sanitària actual: - No hi ha vacuna disponible contra la pesta porcina africana. 2. Activitats de Nadal a Vilassar de Mar 2.1. Els Pastorets amb La Tropa Teatre Un dels grans clàssics de Nadal arriba a casa nostra: • Obra: “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús” de Folch i Torres. • Companyia: La Tropa Teatre. • Lloc: Teatre Ateneu de Vilassar de Mar. • Dates i horaris: - 26 de desembre, 20.00 h. - 27 de desembre, 20.00 h. • Contingut artístic: - Protagonistes: Lluquet i Robelló. - Direcció teatral: Albert Ardà i Anna Teixidor, que repeteixen després de l’èxit de l’any passat. - Repartiment renovat, amb nous gags i sorpreses. - Música en directe a càrrec de Narcís Perich, director musical de la Tropa Teatre, i altres músics. • Novetat destacada: - Retorn al Teatre Ateneu, un espai més gran i adaptat. - Permet ampliar escenes clàssiques i incorporar més actors i actrius a escena. • Entrades: - Ja a la venda. - Compra a través del web de La Tropa Teatre. 2.2. Casal de Nadal de les escoles públiques Casal organitzat per les escoles públiques de Vilassar de Mar i realitzat a l’Escola Vaixell-Burriac. • Període d’inscripció: fins al 12 de desembre. • Dates del casal (dues tongades): - 1a tongada: 22–24 de desembre. - 2a tongada: 29–31 de desembre. • Lloc: Escola Vaixell-Burriac. 2.2.1. Temàtica i activitats Títol del casal: “La gran aventura dels fullets supertrepelles”. • Públic destinatari: infants des d’EI3 fins a 6è de primària. • Eix narratiu: - Uns fullets han amagat el gran llibre màgic. - Han desordenat el taller del Pare Noel. - Els infants han d’ajudar a recuperar les pàgines per restablir la màgia del Nadal. • Activitats previstes: - Tallers creatius. - Jocs de moviment. - Dinàmiques lúdiques per resoldre proves i reptes. 2.2.2. Horaris i preus • Acollida matinal (8–9 h): 4 € per dia. • Casal fins a les 13.00 h: 20 € per dia. • Casal fins a les 15.00 h (amb dinar amb carmanyola): 22 € per dia. - L’escola disposa de microones per escalfar el dinar. • Dia complet (9–17 h): 27 € per dia. • Dies especials: - 24 i 31 de desembre el casal finalitza a les 15.00 h per raons òbvies. 2.2.3. Condicions i descomptes • Descompte del 5% per a famílies nombroses o monoparentals (no aplicable a l’acollida matinal). • Un cop formalitzada la inscripció no s’admeten canvis ni modificacions. • Funcionament condicionat a mínims d’inscrits: - Casal: mínim 18 infants per dia. - Servei d’acollida: mínim 8 infants. • Contacte per consultes: - Telèfon: 615 14 04 42. - Correu: [email protected] (format descrit a l’àudio). 3. Nadal al Maresme: tions, abets, fires i experiències familiars L’informatiu repassa un ampli ventall de propostes nadalenques a la comarca del Maresme, especialment pensades per famílies amb infants. 3.1. Abets naturals i experiències a la natura • A Dosrius, fins al 22 de desembre: - Finca La Soleia (barri de Canyamars): - Experiència d’escollir l’arbre de Nadal directament del camp. - Activitat familiar per gaudir de la natura i endur-se l’abet collit a mà. • Context: - Tot i el creixement dels arbres de plàstic, els abets naturals continuen sent una tradició arrelada. 3.2. Boscos de tions i activitats immersives El Tió és presentat com el gran protagonista del Nadal a casa nostra. • Bosc del tió a Cabrera de Mar: - Hi són el Tió, en Pinyer i la Soca. - Fins al 6 de desembre. - Activitat amb pistes, reptes i proves per famílies. - Final amb “fer cagar el tió” i molta emoció. - Cal reserva prèvia. • Granja Can Gel (Canyamars, Dosrius): - Activitat fins al 14 de desembre. - Bosc dels tions per trobar el propi tió. - Explicació de la història del vell tió. - Passejada per l’espai Pasturat. • Finca Campins (Argentona): - Dues experiències complementàries: - “Vine a buscar el teu tió amb l’ajuda del tió Tinet”: • Inclou visita als animals, exhibició de cavalls i gossos. • Regal final de la iaia Tiona. - “L’aventura del tió Tinet i la màgia de les fades” (fins al 14 de desembre): • Experiència amb llums, focs, xocolata calenta i melindros. • Dies concrets: 6, 7, 13 i 20 de desembre. Totes aquestes activitats «restaran molt pendents de l’actualitat de la pesta porcina», en coherència amb el primer bloc de l’informatiu. 3.3. Activitats urbanes i noves propostes nadalenques • Mataró: - Escape Room “Ajuda la Polaris” (6 i 8 de desembre): - La Polaris, estrella que guia els Reis d’Orient, està en perill. - Equips han de resoldre enigmes per recuperar-la i fer que la ciutat “torni a brillar”. - Activitat apta per a famílies i grups d’amics. • Pineda de Mar – Bosc Màgic: - Recorregut amb llums, sons i escenografies. - Centrat en el somni d’en Resonet i les fades Pinetes. - Espais: Pati de Can Comes i Plaça de les Mèlies. - Dates: 5–8 de desembre i 18 de desembre – 4 de gener. • Pineda de Mar – Casa dels Somnis: - Espai ple de color i música, amb fades que generen màgia de Nadal. - Lloc: Espai Sara Llorenç. - Dates: 6–8 de desembre i 18 de desembre – 4 de gener. - Activitat gratuïta, però amb reserva prèvia obligatòria. 3.4. Fires de Nadal i altres clàssics • Vilassar de Mar: - S’indica que la Fira de Nadal ja s’ha celebrat el cap de setmana anterior. • Premià de Mar: - Fira de Nadal fins al 24 de desembre. - Parades amb productes de regal i decoració nadalenca. • Arenys de Munt – Fira de la Llum: - Se celebra aquest dissabte. - Contingut: - Parades de Nadal. - Tallers infantils. - Les “incanes d’en Patufet” amb jocs de fusta. - Trobada de cotxes clàssics. - Tot plegat acompanyat d’un caldo de Nadal per escalfar cos i ambient. • Pineda de Mar – Fira de Nadal: - Del 6 al 8 de desembre. - Participació de paradistes i artesans. • Pessebres vivents i pastorets: - L’informatiu avança que, pel que fa a Vilassar de Mar, se’n parlarà amb més detall dins el mateix programa, centrant-se en les propostes locals. 4. Voluntariat, Cavalcada de Reis i reconeixements 4.1. Crida per a la Cavalcada de Reis Melcior, Gaspar i Baltasar es posen en contacte amb la redacció de Vilassar Ràdio per demanar col·laboració ciutadana per a la Cavalcada de Reis. • Persones destinatàries: - Tothom amb més de 14 anys interessat a col·laborar. • Vies de contacte amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - Telèfon general: 93 754 24 00, extensió 2430. - Correu electrònic: [email protected] (segons la descripció de l’àudio). • Reunió informativa: - Dimecres, 19.00 h. - Lloc: Espai Cultural Can Bisa. - Objectiu: concretar la col·laboració amb Melcior, Gaspar i Baltasar. 4.2. Dia Internacional del Voluntariat a Vilassar de Mar Divendres se celebra el Dia Internacional del Voluntariat, i l’Ajuntament de Vilassar de Mar organitza dos actes principals. 4.2.1. Acte de reconeixement (Sala Carrau) • Divendres, 11.00 h, a la Sala Carrau. • Objectiu: - Commemorar el Dia del Voluntariat. - Agrair i posar en valor la tasca de les persones voluntàries del municipi. • Contingut de l’acte: - Xerrada de Sergi Borrull, consultor especialitzat en voluntariat i acció social, amb experiència en participació ciutadana i tercer sector. - Projecció d’un vídeo commemoratiu sobre la feina i dedicació del voluntariat de Vilassar de Mar. • Entitats implicades: - Creu Roja. - DRADERS. - Consorci de Normalització Lingüística (al·lusió com a “Consorci de Planificació Lingüística” a l’àudio). - Voluntaris Nouvent. - GOBI (Grup d’Opinió de Vilassar de Mar), que manté un conveni amb l’Ajuntament per coordinar persones voluntàries i donar suport al Punt de Voluntariat. • Cloenda: - Petit refrigeri per compartir experiències i afavorir la trobada entre participants. 4.2.2. Sessió formativa d’iniciació al voluntariat • Organitzen: Punt de Voluntariat i GOBI. • Dia: dimecres (dos dies abans de l’acte de divendres). • Horari: de 10.00 a 13.00 h. • Lloc: Espai Galbany. • Destinataris: persones interessades a iniciar-se en el voluntariat. • Inscripcions: mitjançant el correu [email protected]. 5. Serveis públics i missatges institucionals 5.1. Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de guàrdia del dia: Farmàcia de Mar. • Ubicació: Edifici Picor, baixos, número 2, Ronda Vilassar. • Telèfon: 93 750 05 69. 5.2. Missatge institucional contra la violència masclista S’emet una falca institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la violència masclista. • Missatge clau: - Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. - Es recorda la disponibilitat de serveis públics especialitzats. • Serveis mencionats (resumits): - Punts d’informació i atenció (Punt, Punt 7, etc. segons la falca): - Ofereixen informació, acompanyament i suport en àmbits com salut, treball i habitatge. - Telèfon i correu de serveis confidencials i gratuïts d’atenció en casos de violència masclista. - Recursos per facilitar el procés de recuperació i reparació de dones supervivents i de les seves criatures. • Recordatori final: - 012 – La millor resposta (línia d’informació de la Generalitat de Catalunya). 5.3. Previsió meteorològica • Demà es preveu un dia de temps estable i assolellat. • A la tarda pot augmentar la nuvolositat, però només amb núvols alts i mitjans, sense precipitacions. • Estat de la mar: maror a tota la costa dimarts. • Temperatures: - Mínimes: entre 1 i 8 ºC (sense gaires canvis). - Màximes: poden pujar lleugerament fins a uns 16 ºC a les hores de màxima insolació. 6. Tancament de l’informatiu El programa es tanca amb un repàs de titulars: • Alerta per la pesta porcina africana i vigilància de l’ADF Burriac, amb la frontera del focus situada a Vilassar de Dalt i l’afectació potencial a Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar. • Recordatori de la posada a la venda de les entrades d’Els Pastorets de La Tropa Teatre a l’Ateneu (26 i 27 de desembre, 20.00 h). Finalment, es recorda que Crònica és un espai dels Serveis Informatius de Vilassar Ràdio, amb menció a Robert Massó al control tècnic (“dins de la peixera”) i Joan Escofet a la redacció i presentació. Es convida l’oient a recuperar l’informatiu al web vilassaradio.cat i es desitja una bona tarda, tot anunciant la propera edició de Crònica l’endemà.

  • #910 - Actualitat, Habitatge i Talent Local a Parlant de Tot - episode art
    Parlant de tot
    2h 54min

    #910 - Actualitat, Habitatge i Talent Local a Parlant de Tot

    Resum de l'episodi En aquesta edició de Parlant de tot a Vilassar Ràdio, l'espai magazín de referència de la localitat, s'han abordat multitud de temes d'interès ciutadà. Des de l'actualitat meteorològica d'inici de desembre fins a debats econòmics i entrevistes a joves talents locals en l'àmbit de l'esport i la música. Actualitat i Societat • L'Ernest Lluch: S'ha recordat el programa especial dedicat al 25è aniversari de l'assassinat del polític vilassarenc a la Biblioteca Ernest Lluch, subratllant anècdotes sobre la seva personalitat i la seva vida quotidiana. • Pesta Porcina Africana: S'ha informat sobre l'estat d'alerta al Maresme, amb el límit de prevenció actualment a Vilassar de Dalt, i la incorporació de la UME per al control de porcs senglars a Collserola. • Cultura i Història: L'expert Antoni Conejo de Pena ha presentat el monogràfic sobre la vida quotidiana a l'antiga Roma a la Sala Roser Carrau, destacant la tecnologia constructiva romana com un miracle de l’enginyeria. Economia per a Joves: Propietat o Lloguer En la secció de formació econòmica, s'ha analitzat la crisi de l'habitatge actual: • Massificació i Preus: L'augment del 8-9% anual en els preus del lloguer i la compravenda fa que independitzar-se sigui un repte majúscul pels joves. • L'etern debat: S'han comparat els avantatges del lloguer (flexibilitat, menys entrada) vs la propietat (estabilitat, inversió a llarg termini). Talent i Inclusió a Vilassar de Mar • L’altre espai jove: Una mirada a aquest servei per a persones amb diversitat funcional de Vilassar de Mar, on 22 joves participen en activitats d'oci i inclusió cada dissabte a Can Jorba. • Esport d'alt nivell: Entrevista a Met Borutau, entrenador de futbol base del Girona FC, que ha explicat la seva filosofia de joc i l'èxit amb l'equip sub-13. • Música Emergent: La Mariona Gavarró (La Gava) ha parlat sobre el seu triomf al Mares Music i el seu futur projecte de sons urbans per al 2026. "L'important és l'equilibri entre ser tu com a entrenador i anar progressant, deixant-te ajudar pel club."

  • Bagul Sardanista del 30/11/2025 - episode art
    Bagul Sardanista
    57'

    Bagul Sardanista del 30/11/2025

    Programa de cultura i divulgació sardanista produït i presentat per Margarida Vernetta, presidenta d’Amics de la Sardana de Vilassar de Mar. Parlem de temes relacionats amb la sardana, la música per cobla i la cultura tradicional. “Bagul Sardanista” s’emet els diumenges de 10h a 11h.

  • Advice for the young at heart -Millors Balades de Michael Jackson (part 2) - episode art
    Advice for the young at heart
    57'

    Advice for the young at heart -Millors Balades de Michael Jackson (part 2)

    Les millors balades i cançons socials de M.Jackson (part 2). A "Advice for the young at heart" recorrerem diversos camins musicals guiats per experts artistes i grups que probablement han marcat moments importants de la vostra vida, tant pel que diuen com per com ho diuen. Tots els dissabtes de 7 a 8 del vespre i els diumenges de 8 a 9 del la nit a Vilassar Ràdio, presentat per Txema Lasaga.

  • #63 - Anatomia del maltracte i com trencar el patró - episode art
    Volem saber
    28'

    #63 - Anatomia del maltracte i com trencar el patró

    Context i propòsit de l’entrevista L’entrevista forma part de Volem saber, l’espai setmanal d’entrevistes de Vilassar Ràdio. En aquesta edició, coincidint amb el Dia Internacional contra el maltractament, es parla del maltractament masclista a partir del testimoni directe de la Gisneida Buller, autora del llibre Anatomia del maltrato, i de la seva germana bessona Ginessa. L’objectiu central és visibilitzar les múltiples formes de maltractament, entendre com es generen i perpetuen aquests patrons, i com és possible sortir-ne i sanar amb ajuda terapèutica i treball personal. 1. Infància en un entorn violent i normalització del maltractament Violència familiar d’origen La Gisneida explica que va créixer en un entorn molt violent: • Els seus pares es maltractaven mútuament (físicament i verbalment). • Els tres germans (ella, la seva germana bessona i el germà gran) també rebien maltractament. • De petits intentaven separar els pares i evitar les baralles. "Es complejo para un niño comprender esto... genera un trauma muy fuerte en la infancia." Aquesta exposició continuada a la violència genera: • Trauma infantil. • Dificultat per entendre l’afecte: com pot algú dir que t’estima i alhora colpejar-te o insultar-te? • Una confusió profunda sobre què és l’amor i què és el respecte. Repetició de patrons i transmissió generacional Es destaca que el maltractament no neix de zero, sinó que sovint: • Ve de pares que també van ser maltractats, amb infàncies de pobresa i violència. • Es converteix en un patró conductual repetit generació rere generació (avis, pares, fills). La Gisneida reconeix que va naturalitzar el maltractament fins al punt de: • Buscar parelles que reproduïen aquell patró. • Associar amor amb una barreja de carícies, paraules boniques, però també insults i cops. 2. Tipus de maltractament i dificultat per detectar-lo De la violència física a la psicològica La Gisneida descriu tres grans etapes en les seves relacions: • Primera relació: - Maltractament físic clar (cops, agressions). - Li era evident que estava sent maltractada perquè «et fa mal el cos». • Segona relació: - Sense cops, però amb aïllament i control (amb qui vas, com vesteixes, amb qui surts, qui són els teus amics). - No identificava això com a maltractament. • Tercera experiència: - Sense prohibicions explícites sobre com vestir o maquillar-se, però amb una energia de control enorme. - La parella volia saber on anava, amb qui, com, i mantenia altres relacions fortuïtes. - Practicava la culpabilització constant ("estás loca", "és culpa teva") i la triangulació per manipular-la. La gran presa de consciència arriba quan, en anar al psicòleg, li diuen que tota la seva vida de parella ha estat marcada pel maltractament, no només la relació amb violència física. Maltractament psicològic i verbal El programa subratlla que el maltractament no és només físic: • Inclou: - Insults, menyspreus i burles constants ("ets tonta", "no serveixes"). - Control de la roba, del maquillatge, de les amistats i de la sortida de casa. - Exigència d’explicacions excessives per tot. - Minimització, gaslighting i desautorització de la percepció pròpia. • La Gisneida explica la dinàmica de la triangulació i la manipulació: - El maltractador combina paraules afectuoses ("t’estimo", "m’encantes") amb crítiques i control. - Això fa que la víctima es desdibuixi i acabi creient el relat del maltractador. Interiorització de la culpa Es remarca com la repetició de missatges com "tu eres tonta" acaba generant: • Auto-culpa: pensar que el problema és d’una mateixa. • Dificultat per defensar-se, perquè el maltractador sap argumentar molt bé i girar qualsevol situació contra la víctima. 3. Punt d’inflexió i procés de sortida del maltractament El moment d’escoltar la intuïció Després de nou anys en relacions de maltractament (set anys amb una parella i després una altra relació també tòxica), arriba un punt clau: • Un dia, la Gisneida es desperta i pensa: "Això no és normal". • Escriu a una amiga que anava a una psicòloga. • La psicòloga li fa veure que tota la seva vida de parella ha estat marcada pel maltractament. • A partir d’aquí comença un treball terapèutic intens. La importància de la teràpia La Gisneida és molt contundent: "No hay forma de salir sin terapia." Segons ella, cal: • Una persona professional que t’ajudi a reconnectar amb la teva veritable identitat. • Comprendre i reprocessar les ferides infantils (rebuig, abandonament, violència). • Deixar de viure en funció de la parella i recuperar el poder intern. També explica que, dos mesos després d’iniciar aquest procés, es trasllada a Espanya (és originària de Veneçuela), aprofitant també el context polític del país, però sobretot per sortir del context familiar i relacional que alimentava el patró de maltractament. 4. Reconstrucció personal i noves relacions Relacionar-se després del maltractament Quan intenta relacionar-se novament, la Gisneida observa canvis importants: • Abans es relacionava des de la por i el trauma. • Ara se sent capaç de triar i no només d’acceptar el que arriba. Estratègies que aplica: • Donar-se uns tres mesos aproximadament per conèixer bé la persona abans de comprometre’s. • Permetre’s dir sí o no encara que abans pensés el contrari. • Reconèixer si una persona pot ser una parella potencial sana, i si no ho és, marxar sense culpabilitat. Treball sobre la ferida del rebuig Durant el procés de sanació descobreix que: • Davant un rebuig mínim (per exemple, algú que li agrada i no li correspon), es venia emocionalment avall com si s’acabés una relació de tota la vida. • Això no tenia a veure amb la persona nova, sinó amb la seva ferida de rebuig infantil. Per sanar-ho, defensa que cal: • Integrar la ferida, no ignorar-la. • Mirar-la de cara, sentir el dolor i elaborar-lo, en lloc de deixar-lo aparcat. Explicar la pròpia història a la nova parella La Gisneida no amaga el seu passat: • Explica obertament a possibles parelles que ha estat dona maltractada. • Considera que si l’altra persona no és receptiva a aquesta història, "per ahí no es". Missatge clau per a altres víctimes: Si una persona mostra resistència al teu relat de maltractament, no és la persona adequada. 5. La mirada de la germana bessona i el pes del silenci La perspectiva de la Ginessa La Ginessa intervé per aportar la seva visió com a germana bessona: • Confessa que, malgrat estar "100% disponible" per a la seva germana, no va saber que havia estat maltractada fins sis anys després. • En la primera relació de la Gisneida no en va conèixer la profunditat del maltractament. • En la segona relació, amb aïllament, sí que ho percep clarament: no la veia, no celebraven aniversaris ni festes juntes. Subratlla que hi ha moltes dones que no s’atreveixen a dir que són maltractades ni tan sols als familiars més propers, per vergonya. El silenci com a símptoma greu La Gisneida afirma al llibre, i ho repeteix a l’entrevista, que: "El síntoma más grave del maltrato es el silencio." • El silenci allarga els anys de tortura. • Explicar-ho en un espai segur és el primer pas per sortir-ne. La presentadora recorda un cas antic d’una dona que va trigar 15 anys a adonar-se de la situació i, quan ho va fer, els fills ja marxaven de casa. Va viure tota la infantesa dels fills "apallissada". La importància de l’espai segur La Gisneida explica que va poder verbalitzar amb plenitud la seva història quan va cursar un màster en coaching, PNL i intel·ligència emocional: • Els primers sis mesos eren d’autotreball profund. • Es va "obrir en canal" en un entorn segur, on va trobar: - Altres persones amb històries similars. - Professionals i companys que la van ajudar a sanar sense jutjar. Abans ho havia intentat explicar a una amiga, però aquesta: • Va reaccionar amb incomprensió i judici ("com no vas denunciar?", "com no ho vas dir abans?"). • Això li va fer sentir més culpa i pitjor. D’aquí la conclusió: • No s’ha de parlar d’aquests temes amb tothom. • Cal trobar un context segur i no jutjador (terapeutes, grups, professionals especialitzats). 6. Context social, patriarcat i cultura Patriarcat familiar La presentadora assenyala que la Gisneida ve d’un patriarcat molt marcat: • A casa "es feia el que deia el pare". • La mare no tenia veu ni vot i era la víctima directa. • Això consolidava l’ideal que l’home domina i la dona pateix. Cultura audiovisual i normalització del masclisme Es debat també sobre: • Sèries i culebrots llatinoamericans (Veneçuela, Bolívia, etc.) on el "machito" és glorificat. • L’ús de la bufetada com a expressió narrativa d’autoritat masculina. • L’alta audiència d’aquestes produccions, fins i tot entre dones, com un reflex de la normalització social de la violència masclista. La locutora ho defineix com un "cant al masclisme i a la violència masclista" que li costa entendre que pugui ser consumit amb entusiasme. 7. Sanació, creativitat i el llibre Anatomia del maltrato El camí cap a la vida plena La conversa tanca amb un missatge esperançador: • És possible viure una vida plena i feliç després del maltractament. • Requereix: - Teràpia i desenvolupament personal. - Afrontar el passat i les ferides. - Reconnectar amb la creativitat com a via de transformació. La Gisneida explica que el seu mètode terapèutic integra: • Treball terapèutic profund. • Ús de la creativitat i l’art per entrar al trauma i al dolor des d’un angle diferent, transformant la ferida en una experiència integrable i no només dolorosa. El llibre Anatomia del maltrato El llibre de la Gisneida és presentat com una guia d’autoajuda pràctica: • Explica la seva història i els patrons de maltractament. • Inclou preguntes i exercicis de reflexió, perquè el lector pugui: - Detectar si està vivint alguna forma de maltractament. - Prendre consciència de les red flags. - Començar el camí de sanació i empoderament personal. La locutora anima especialment: • Qualsevol persona que estigui vivint una situació similar a buscar ajuda. • A no esperar més per explicar-ho i, si cal, denunciar. "La vida es viu una sola vegada, i s’ha de viure amb condicions acceptables i, si pot ser, plena de felicitat." 8. Missatge final a l’audiència L’entrevista es tanca amb: • Agraïment a la Gisneida i a la Ginessa per la seva valentia i testimoni a l’antena de Vilassar Ràdio. • Tristesa per haver de seguir parlant encara avui, en ple segle XXI, d’un problema tan estès com el maltractament. • Una invitació clara a l’audiència: - Si algú s’hi veu reflectit, que no es quedi en silenci. - Que busqui ajuda professional, xarxa de suport i espais segurs. L’espai Volem saber es presenta, així, com un punt de difusió i sensibilització sobre la violència masclista, aprofitant el mitjà radiofònic com a eina per trencar el silenci i oferir referents de superació.

  • #1358 - Especial Ernest Lluch i agenda local - episode art
    Crònica
    25'

    #1358 - Especial Ernest Lluch i agenda local

    Resum general del programa Crònica emès a Vilassar Ràdio des de la sala d'actes de la Biblioteca de Vilassar de Mar, amb un especial monogràfic dedicat a Ernest Lluch, coincidint amb el 25è aniversari del seu assassinat a mans d’ETA. El programa combina memòria històrica, testimonis personals, repàs del llegat polític i cultural de Lluch i, al tram final, l’actualitat local del municipi i del Maresme. 1. Presentació de l’especial i context històric • El locutor obre el programa des de la Biblioteca de Vilassar de Mar, explicant que han fet tres hores de directe en format "parlant de tot especial", dedicat íntegrament a la figura d’Ernest Lluch. • Es recorda el fet clau: - Lluch, vilassarenc, polític, pensador i intel·lectual, va ser assassinat el 21 de novembre del 2000 pel Comando Barcelona de la banda terrorista ETA. - Es remarca que ja fa un quart de segle que "el terror va fer callar la seva veu". • S’insisteix en dos eixos fonamentals de la seva trajectòria: - Sanitat pública i gratuïta: Lluch va ser ministre de Sanitat al govern de Felipe González i se l’assenyala com a peça clau en la construcció del sistema sanitari públic a l’Estat. - Diàleg: La seva figura és definida com a inseparable de la paraula diàleg, tant en política com en la vida personal. "Segurament la figura del nostre protagonista d'avui no es podria entendre sense la paraula diàleg." 2. Fundació Ernest Lluch: llegat, objectes i valors 2.1. Naixement i seu a Vilassar de Mar • Entrevista a Manferriol Sòria, director de la Fundació Lluc, amb seu a la Biblioteca de Vilassar de Mar. • Dades clau: - La Fundació neix a Barcelona el 2002 amb la voluntat d’aglutinar totes les sensibilitats al voltant de la figura d’Ernest Lluch. - Ràpidament, la seu es trasllada a Vilassar de Mar, poble del qual Lluch era veí. 2.2. Eixos vitals de Lluch i fons de la Fundació • Sòria destaca els grans eixos de la vida de Lluch: - Economia - Música clàssica - Història - Futbol • A la Fundació es conserven objectes personals i documentació molt valuosa: - Cartera de ministre. - Documentació de la seva acció empresarial a la Real Societat. - La seva màquina d’escriure. - Dietaris i papers personals on recull impressions de tot l’Estat. 2.3. El jove comercial i la descoberta d’Espanya • S’explica que, de jove, Lluch ajudava els seus pares, que tenien una botigueta de cinturons i vetes, fent de comercial per tot l’Estat: - Amb 17 anys agafava el tren amb el mostrari i recorria pobles i ciutats. - Enviava cartes al pare on apuntava tant les vendes com observacions socials: • Pobresa i manca de calçat en zones deprimides com les Hurdes. • Diferències de paisatge i condicions de vida. • Aquestes experiències: - Van configurar el seu coneixement profund de la realitat espanyola. - Van alimentar el seu interès per entendre cada lloc, la seva gent i la seva cultura. "La coneixença de diferents pobles també va fer que després fos una persona amb molt d'interès sempre en entendre els llocs on anava." 2.4. Difusió del llegat: escoles i jovent • Avui, hi ha 86 carrers, places, escoles i centres sanitaris a tot l’Estat amb el nom d’Ernest Lluch, sobretot a Catalunya. • La Fundació treballa perquè el seu llegat arribi a les noves generacions: - Diverses escoles i instituts Ernest Lluch demanen xerrades per explicar qui era i quins valors representava. - Es posa l’èmfasi en: • Importància del diàleg per resoldre conflictes. • La seva vocació docent: es definia sobretot com a professor. "Els valors que com a societat hem acabat projectant sobre la seva figura és el del diàleg, com a instrument intel·ligent per a la resolució de conflictes." 2.5. El diàleg com a eina, més enllà del consens • Sòria puntualitza una idea clau sobre el diàleg: - Dialogar no implica necessàriament acord ni consens. - Vol dir escoltar de debò les raons de l’altre i permetre que t’afectin. - Pots mantenir les teves posicions, però la mirada sobre l’altre i sobre el tema canvia després d’un veritable diàleg. "El diàleg pot no acabar amb acord i pot no acabar amb consens, és simplement ser capaç d'escoltar les raons de l'altre." 3. Testimoni familiar: Eulàlia Lluch 3.1. Un oasi a la Garrotxa • Entrevista a Eulàlia Lluch, una de les tres filles d’Ernest Lluch, que parla des de Maià de Montcal (Garrotxa), descrit com un oasi de pau per al seu pare: - Allà l’Ernest "parlava de tot amb tothom": • Pagesos i ramaders. • Interès genuí per qualsevol aspecte de la vida rural. • Per a Lluch, trencar la rutina urbana i política significava desconnectar el cervell fent altres coses i altres converses. 3.2. Curiositat infinita i interès pel dia a dia de la gent • Eulàlia el descriu com algú que s’interessava per tot: - Fins i tot preguntava per què un camp era de blat d’ordi i no de blat, o per detalls agrícoles que a d’altres els podrien semblar irrellevants. "Li interessava tot. [...] Li interessava saber per què havien plantat ordi i no havien plantat blat." 3.3. Pare de detalls i estius a Vilassar de Mar • En l’àmbit familiar, Eulàlia remarca: - No era gaire de petons, però sempre tenia un detall, un petit regal per les filles. • Records d’infantesa a Vilassar de Mar: - Les nenes passaven finals de juny i tot juliol a casa de l’àvia, al carrer de Sant Llorenç. - Coincidia amb la Festa Major de Sant Joan i Sant Pere, recordada com una època fantàstica. - Els pares seguien treballant i anaven a dormir a Vilassar; elles gaudien del poble i jugaven pels carrers amb els cosins. - A l’agost, anaven a Maià. 3.4. Un personatge proper: platja i escortes • S’expliquen anècdotes quotidianes que humanitzen Lluch: - A la platja de Vilassar de Mar hi baixava amb un bernús molt vell i a ratlles, imatge molt present a la memòria de l’Eulàlia. - Sovint intentava escapar-se dels escortes sempre que podia, buscant una certa llibertat i normalitat en el dia a dia. 4. Companys d’acadèmia i intel·lecte: Esteve Urrutia 4.1. Complicitat universitària i lideratge estudiantil • Espai amb el vilassarenc Esteve Uruval (catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona), amic i company de Lluch. • Records compartits: - Primer delegat de curs escollit democràticament. - També va ser el primer delegat de facultat, portaveu de tots els estudiants. "L'Ernest va ser el primer delegat de facultat i, per tant, va ser el portaveu de tots els estudiants." 4.2. Producció intel·lectual immensa • Uruval recorda com l’Ernest li retreia, mig en broma, que escrivia poc en comparació amb ell. • Es detalla la magnitud de l’obra escrita de Lluch: - 23 llibres de la seva especialitat. - 25 capítols de llibre. - 200 articles especialitzats. - 200 articles generals. - Més de 400 articles de premsa. • Tots dos van escriure plegats un llibre sobre les diferents corrents del pensament econòmic. 5. Compromís polític local: socialistes de Vilassar de Mar 5.1. Relació amb l’agrupació socialista • Conversa amb Pere Almera (exalcalde socialista de Vilassar de Mar) i Zep Labarta (regidor en el govern de Jordi García Bosch). • Idees principals: - Tot i tenir una agenda "triplicada", Lluch sempre que podia ajudava l’Agrupació Socialista de Vilassar de Mar: • Assistia a actes i campanyes. • Donava un cop de mà, orientació i suport. "Amb l'Ernest sempre hi podíem comptar, sempre que hi hagués alguna mena d'acte o campanya." 5.2. Campanyes municipals i anècdotes polítiques • Zep Labarta recorda les campanyes del 1995 i del 1999: - Lluch va implicar-se de ple en la presentació de llistes i en els mítins. • S’esmenten sopars polítics i de tertúlia: - A Can Jordi García Bosch. - A la Oca (antic establiment de Vilassar). • En aquests sopars, Lluch explicava anècdotes polítiques i socials, algunes sobre figures com Ferrer Salat. 5.3. Robatori i llibres: una anècdota que el defineix • Es recorda una anècdota molt il·lustrativa de la seva manera de ser: - Li van robar a casa i li van endur llibres. - Lluny d’enfadar-se, el seu desig va ser que els lladres, com a mínim, els llegissin. • Aquesta reacció s’assenyala com a molt representativa del seu humanisme i fe en la cultura. 5.4. Oferta de cap de llista el 1999 • Pere Almera explica que, a les municipals de 1999, l’agrupació li va arribar a oferir a Lluch ser cap de llista a Vilassar de Mar. • Finalment, l’alcalde electe va ser el mateix Pere Almera, que posteriorment va rebre una carta de felicitació personal d’Ernest Lluch, gest que demostra l’afecte i el suport envers el projecte local. 6. Vincles familiars i genealogia: Ernest Hurtado Martín 6.1. Parentesc amb Artur Mas • Pasa pels micròfons Ernest Hurtoll Martín, cosí segon de Lluch. • Revela un detall curiós de genealogia local: - Ernest Lluch i l’expresident de la Generalitat Artur Mas i Gavarró, també vilassarenc, compartien avantpassats comuns. - Segons les dades aportades per Jordi Casanovas i el Centre d’Estudis Vilassarencs, es confirma que eren cosins setens. 6.2. Música, platja i converses • Records compartits: - Concerts, especialment de Maria del Mar Bonet. - Estones a la platja de Vilassar de Mar i dinars en família. - Moltes hores de conversa, sobretot quan Lluch va deixar València i va tornar a Catalunya. 6.3. L’impacte de l’assassinat • Hurtoll explica com es va assabentar de la mort de Lluch el 21 de novembre de 2000: - Va rebre una trucada de la seva mare; vivien a la mateixa escala. - Va descriure els primers dies com un estat de xoc i trasbals general. • Records concrets: - L’endemà al matí va anar a l’Avinguda Xile per fer una abraçada a l’Eulàlia. - Hi havia molta presència policial i moviment mediàtic. - Més tard, al velatori a la universitat, va poder abraçar la resta de la família. • Explica que no va voler anar a la manifestació posterior a l’assassinat perquè se sentia massa tocat, mentre que els seus pares sí que hi van assistir. "Estaves com tocat i em sembla que els pares sí que hi van anar, però jo no en tenia cap ganes." 7. Patronat de la Fundació Lluc i estat del benestar 7.1. Dia de patronat i presència institucional • Avui és un dels dos dies anuals de patronatge de la Fundació Lluc, fet que ha permès recollir diferents testimonis dels seus integrants: - Enric Lluc, nebot i vicepresident. - Josep Maria Carreras, vicepresident. - Alfonso Sánchez Ormigo, president de la secció aragonesa de la Fundació. - Joan Major, president de la Fundació, exministre d’Indústria i Energia i excompany de Lluch al Consell de Ministres amb Felipe González. 7.2. Llei de sanitat i construcció de l’estat del benestar • Joan Major subratlla la importància de la llei de salut que va impulsar Lluch: - La considera bàsica per l’edifici de l’estat del benestar. • Elements fonamentals destacats: - Sanitat universal com un dels pilars principals. - Educació universal com a altre pilar clau. "Quan diem que es va posar en marxa a poc a poc l'estat del benestar, jo diria que la part aquesta de la sanitat potser és la més important. Aquesta i l'educació també universal." 8. Mirada final sobre el diàleg i invitació a recuperar l’especial • Es reforça la idea que, després d’aquest parlant de Lluc, la figura d’Ernest Lluch es comprèn molt millor en la seva triple dimensió: - Personal (pare, veí de Vilassar, amic, familiar). - Intel·lectual (economista, professor, escriptor prolífic). - Política (ministre, defensor de la sanitat pública, apòstol del diàleg). • Es recorda que l’especial es pot recuperar íntegrament al web de l’emissora: vilassarradio.cat. • També es dona informació d’un acte complementari de la Fundació Lluc per aquella mateixa tarda, dins el cicle de diàlegs Ernest Lluch: - Títol: "La cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes". - Participants: • Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau. • Carme Colomina, investigadora sènior del CIDOB i professora associada del College of Europe. 9. Agenda local de Vilassar de Mar i serveis El tram final del programa es dedica a un butlletí informatiu local amb activitats i serveis a Vilassar de Mar i el Maresme. 9.1. Activitats de Nadal i cap de setmana • Encesa de llums de Nadal: - Dia: aquella mateixa tarda. - Hora: a partir de les 18 h. - Lloc: plaça de l’Ajuntament. • Fira de Nadal: - Dies: dissabte i diumenge. - Lloc: plaça Tarradellas. • Presentació revista Mirades (núm. 8): - Dia: dissabte. - Hora: migdia. - Lloc: Sala Carrau. • Concert de Vladimir Stupnikov: - Dia: dissabte a la tarda. - Lloc: també a la Sala Carrau. - Artista: Vladimir Stupnikov, acordionista alemany d’origen rus. - Contingut: recital clàssic d’alta qualitat tècnica. 9.2. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat • Activitat de convivència i sensibilització: - Dia: diumenge al matí (a partir de les 11 h). - Lloc: carrer mossèn Pere Ribot, entre avinguda Montevideo i plaça Andreu Teixidor. - Propostes: • Tallers. • Jocs de sensibilització. • Contacontes. • Vermut solidari. • Partit de futbol inclusiu: - Dia: diumenge a la tarda (a partir d’un quart de set). - Equip local: equip social del Sant Joan de Vilassà de Mar. - Rival: Atlètic Masnou Groc. - Lloc: pavelló municipal Paco Martín. 9.3. Farmàcies de guàrdia • Farmàcia de guàrdia d’avui: - Nom: Roca 1904. - Referència: "la del costat de Can Bisa". - Adreça: carrer de Montserrat, 1. - Telèfon: 93 759 09 39. • Urgències del cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): - Farmàcia: Puig Jove. - Lloc: plaça del Mercat, 11 (vinculat al Mercat Municipal). - Telèfon: 93 759 41 11. 9.4. Missatge institucional contra la violència masclista • Emissió d’una falca publicitària institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la violència masclista. • Missatges clau: - Erradicar la violència masclista és responsabilitat de tota la societat. - Es recorden serveis públics d’atenció i suport a les dones: • Punts d’informació i acompanyament en matèria de salut, treball, habitatge. • Telèfon 900 900 120 (servei confidencial i gratuït d’assessorament davant violència masclista). • Serveis d’atenció i recuperació per a dones supervivents i fills/filles. "Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat." 9.5. El temps al Maresme • Dissabte: - Situació: temps estable i assolellat a tot el Maresme. - Núvols: augment de núvols alts a la tarda, sense pluja. - Mar: estat de marajol. - Temperatures: • Mínimes: entre 5 i 10 °C. • Màximes: al voltant de 17 °C. • Diumenge: - Arribada d’una pertorbació. - Nuvolositat més abundant a tot el Maresme. - Pluges: • Des del migdia fins al vespre, precipitacions poc abundants. • Possibilitat d’algun xàfec al nord del Maresme al vespre. - Mar: mar de fons. - Temperatures: • Mínimes: entre 4 i 9 °C. • Màximes: difícilment superaran els 13 °C. 10. Tancament del programa • En els darrers minuts, el locutor recapitula els continguts del Crònica: - Recorda l’especial Ernest Lluch i les tres hores de directe des de la Biblioteca. - Resumeix la figura del vilassarenc assassinat el 2000 i el seu paper com a ministre de Sanitat i defensor de la sanitat pública i gratuïta. - Torna a posar en relleu la paraula diàleg com a clau per entendre el seu llegat. • Comiat: - Es destaca que és l’últim informatiu de la setmana i del mes de novembre. - Es recorda que el programa es pot recuperar al web de Vilassar Ràdio. - S’agraeix la confiança de l’audiència i es convida a retrobar-se dilluns, desitjant una bona tarda i un fantàstic cap de setmana. "Ens tornarem a escoltar dilluns. Fins aleshores que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana."