Resum general del programa Aquest episodi de "Ran de mar" a Vilassar Ràdio combina memòria popular, patrimoni marítim català i tradicions de Nadal viscudes a Vilassar de Mar i arreu. El capità Agustí Martín condueix diverses seccions que van des d’un retrat íntim d’un personatge popular fins a la història d’un gran baler català i una conversa relaxada sobre com es viu avui el Nadal al poble. 1. Cafè de Popa – La Font d’en Bauixes i la vida d’un vilassarenc lliure La recuperació de les fonts de Vilassar de Mar • Es recorda una passejada guiada per les fonts organitzada el 1983, en el marc de la primavera cultural. • L’objectiu era recuperar els noms tradicionals de les fonts i batejar-ne les que no en tenien. • Una d’aquestes fonts, al carrer de l’Arpella, acabaria sent batejada com a Font d’en Bauixes. Qui era “en Bauixes” (Enriquilla)? • L’Enric, conegut com l’Enriquilla o en Bauixes, va néixer a Vilassar de Mar el 1910, a Can Bauixes. • De jove era flaquer (forner) i va exercir l’ofici fins a una edat força avançada. • Es casa, té una filla, però el matrimoni fracassa, es separa i es queda sense casa en una època en què això era molt mal vist. Vida a la platja i pesca artesanal • Després de la separació, abandona la feina i - Primer viu en les restes d’un fortí de la platja. - Després es construeix una barraca tipus iglú davant l’estació de tren, feta de canyes i plàstics. • Les nits de temporal dormia al vestíbul de l’estació; els cops de mar sovint li destrossaven la barraca. • Vivia de pesca artesanal: - Canya rudimentària, sense rodet, amb boia. - El fil era fet de retalls aprofitats. - Usava com a esquer cucs de regalí (buscant-los a la sorra amb els peus), musclos de roca i cargolins de la riera de Cabrils. • Pescava només el peix necessari (daurades, mabres, sards) i després el venia: - Netejava el peix a la font del carrer Arpella. - Tenia clientes fixes, sobretot dones que l’esperaven al portal. - Venia el peix a preu raonable, sense afany de lucre. Dignitat i marginalitat • Sempre anava igual vestit, estiu i hivern: - Americana fosca gastada, pantalons vells amb cordills i boina. - Pell molt bruna, aspecte que espantava una mica la quitxalla. • Era respectat per la seva manera de viure: lliure, al marge d’un país “encotillat”. • Mai acceptava almoines ni regals; només volia el just per viure. • Mor el 13 de novembre de 1977, als 67 anys. • El 1983, per proposta popular, la font rep oficialment el nom de Font d’en Bauixes, com a homenatge a la seva figura. Idea clau: la Font d’en Bauixes és avui un record viu d’un vilassarenc lliure, que va fer de la platja i la pesca el seu refugi vital. 2. Rancho a bord – Preparar el Nadal: menjar, pressupost i tradició L’ambient nadalenc a Vilassar de Mar • Arriben les festes i el poble es transforma: - Llums de Nadal als carrers. - Aparadors plens d’objectes de regal. - El Mercat Municipal, les peixateries, carnisseries i botigues es converteixen en el cor de la tradició. • Fer la compra de Nadal no és només una necessitat, sinó un ritual comunitari que connecta amb generacions anteriors. L’impacte econòmic dels àpats • Productes estrella que encareixen el pressupost: - Peix fresc i marisc (lluç, rap, cloïsses, gambes…). - Millors peces de carn. - Carn per a escudella, embotits i productes artesanals. • Torrons i postres tradicionals: - Gran variabilitat de preus segons marca, origen i qualitat. - Representen una part important del pressupost global. • Productes locals (fleques i pastisseries) solen ser més cars que els industrials, però aporten autenticitat i sabor. Estratègies per gestionar el pressupost • Moltes famílies: - Planifiquen amb antelació les compres. - Adquireixen productes setmanes abans aprofitant ofertes. - Congelen el peix o compren directament producte congelat. • L’objectiu és mantenir: - Equilibri entre cost, sabor i tradició. - Àpats complets sense que el cost sigui excessiu. El plat central: escudella i carn d’olla • Es descriu amb detall el plat que cuinaran en un proper programa: - Brou fet amb pollastre o gallina, vedella, porc, verdures (patates, col, pastanaga…) i embotits. - Es fa una cocció lenta en una gran olla. - Al final se separa: - El brou → sopa d’escudella. - La carn i verdures → carn d’olla com a segon plat. • Característiques clau: - Plat complet i nutritiu, ideal pels dies freds. - Elaboració col·lectiva i familiar, grans i petits hi participen. - Cada família té la seva recepta pròpia transmesa de generació en generació. "L’escudella i carn d’olla és molt més que un plat: és un vincle amb la tradició i la comunitat." Varietat d’àpats nadalencs i mestissatge cultural • Les festes s’allarguen: Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, Reis… • Això obliga a variar menús i buscar combinacions: - Suquet de peix. - Calamars farcits. - Marisc a la planxa. - Torrons i altres dolços com a postres. • Adaptació a la modernitat: - Plats mariners en racions petites per compartir. - Aperitius senzills (gambes a la planxa, suquet adaptat, postres casolanes) sense perdre l’essència. Influències estrangeres en el Nadal català • A partir del segle XX s’incorpora un Nadal híbrid: - L’arbre de Nadal, d’origen nòrdic. - Figures com Pare Noel / Santa Claus que conviuen amb els Reis d’Orient i el Tió. - Nadales internacionals adaptades al català. - Mercats de Nadal, grans llums als carrers i una decoració més comercial. • A la cuina: - Als torrons i neules catalans s’hi afegeixen polvorons andalusos, panettones italians, galetes i pastissos d’arreu d’Europa. • Missatge de fons: - El Nadal a Catalunya no s’ha perdut, s’ha transformat. - Conviuen arrels pròpies i influències de fora, i aquesta capacitat d’adaptació és part de la seva força. 3. Motius de Vilassar – El senyor Vicentó i la memòria urbana Qui era el senyor Vicentó? • Vicenç Martí Oliver, fill d’en Quimet Contramestre. • Casat amb la filla d’Innocenci Murtra, àlies Civil, fabricant. • Esdevé conegut arreu com a “senyor Vicentó”. Contribució social i reconeixement • A la dècada de 1920: - És un dels industrials tèxtils promotors d’una mútua per a la construcció de cases barates. - Aquest mèrit justifica que el 1960 es doni el seu nom a una plaça fins aleshores anònima: l’antiga plaça de l’Aparato passa a ser plaça de Vicentó. • Mor el 1963, als 89 anys. • Al Pla de l’Ocata, avui integrat al nucli urbà, hi havia una masia coneguda com Can Vicentó (masia encara existent però envoltada d’edificis). Idea clau: el record del senyor Vicentó mostra com la memòria urbana de Vilassar de Mar es construeix també a través de les places i masies que porten el nom de veïns destacats. 4. Històries de mar – El baler “Maria Assumpta”, memòria viva de Badalona Origen i construcció del vaixell • El Maria Assumpta (anomenat en el programa Maria Sumta) és presentat com a darrer baler català del segle XIX i símbol de la tradició marinera: - Construït el 1858 directament a la platja de Badalona. - Armador: Josep Isern, del Masnou. - Mestre d’aixa: Nicolau Pica. • Aparell original: - Pollacra goleta amb dos pals, estructura robusta per a llargues travessies oceàniques. Activitat comercial al segle XIX • Navegava per l’Atlàntic, connectant Catalunya amb Amèrica i altres ports. • Transportava: - Teixits. - Sal. - Productes colonials. - Diverses mercaderies que connectaven pobles i economies. • Va ser testimoni de: - Tempestes i calmes. - Ports plens de vida. - Una marina mercant avui gairebé desapareguda. Adaptació al segle XX i canvis de nom • Se li instal·la un motor, perd progressivament els pals i canvia diverses vegades de nom: - Navega com a Papita. - Més endavant com a Ciutat d’Inca. • Continua actiu com a vaixell de motor, allargant la seva vida fins gairebé finals del segle XX. • Quan ja no era competitiu, els propietaris eivissencs volien vendre els motors i cremar el buc. Salvament, restauració i renaixement • El vaixell és comprat pels anglesos Marc Lightfield i Robin Cecil, que: - El reanomenen Maria Assumpta. - El destinen tant a vaixell de lloguer (charter) com a vaixell escola. • A inicis dels anys 80 es fa una restauració integral, recuperant el seu aspecte de baler clàssic. • Participa en: - Regates de grans balers. - Trobades internacionals. • Durant un temps, és considerat el vaixell de fusta en actiu més antic del món. El naufragi de 1995 • El 30 de maig de 1995, en intentar entrar al port de Padstow (Cornualla, Anglaterra), pateix una avaria de motor i deriva cap a les roques. • El naufragi és tràgic: hi moren tres persones. • El vaixell s’enfonsa, però la seva història queda fixada a la memòria col·lectiva. El record del “Maria Assumpta” a Badalona • A Badalona, el vaixell es converteix en patrimoni col·lectiu i símbol del passat marítim: - Construcció de maquetes fidels que permeten entendre la seva silueta i ensenyar-lo a les noves generacions. - S’hi fan exvots i elements commemoratius. - Una plaça de la ciutat porta el seu nom. • Les maquetes no són només decoratives, sinó eines de transmissió de coneixement. • Diverses entitats i centres d’estudis: - Organitzen xerrades, conferències i activitats sobre la seva història. - Recorden tant el vaixell com les persones que hi van navegar i les que hi van perdre la vida. • Es recorda que per al Fòrum Universal de les Cultures 2004 es va intentar portar el vaixell a Barcelona, però no va ser possible per motius econòmics. Fi d’una època de velers de càrrega • Amb el segle XX, els motors permeten navegar amb més seguretat i regularitat. • Els balers de càrrega deixen de ser rendibles: - Necessiten grans tripulacions. - Depenen del vent. • Els vaixells de càrrega propietat o comandats per vilassarencs desapareixen. • Només queden alguns balers com a vaixells històrics o museus flotants. Idea clau: el Maria Assumpta és un fil conductor per explicar el final de l’era dels grans velers de càrrega i la pervivència del patrimoni marítim a través de la memòria i la divulgació. 5. Entrevista – Nadal a Vilassar de Mar amb Jaume Cabot L’espai d’entrevista gira entorn de com es viu avui el Nadal a Vilassar de Mar, amb el director de Vilassar Ràdio, Jaume Cabot, com a convidat. Encesa de llums i fira de Nadal • Es parla de la festa d’encesa de l’arbre i dels llums de Nadal, tradició relativament recent (3-4 anys), amb: - Xocolata desfeta per als assistents. - Acte popular a la plaça. • El cap de setmana següent se celebra la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas (tot el dissabte i diumenge al matí). • Es destaca que moltes d’aquestes tradicions venen de fora, especialment del món nord-americà (encesa de llums, Halloween, etc.). Mestissatge de festes: Halloween, Tió, Reis i possibles futurs • Es comenta com Halloween ha anat substituint (o convivint amb) la Castanyada entre la canalla. • A les cases conviuen: - Pessebre. - Pare Noel. - Reis d’Orient. - Arbre de Nadal. • Jaume fa broma sobre el Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies) i augura que potser un dia també es celebrarà aquí, com ha passat amb Halloween. • Es menciona la tradició americana del president que indulta galls dindi, imaginant-la traslladada a una plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Els “Pastorets” i la Tropa • A Vilassar de Mar, els Pastorets són una peça clau del Nadal: - Es representen per Sant Esteve (26 de desembre) i el dia 27 a l’Ateneu. - Els fa la Tropa, amb participació de grans i petits. • Es destaca la gran feina tècnica i organitzativa: - Direcció d’actors i actrius. - Tramolla, tècnics, muntatge… - Necessitat de molta gent voluntària i coordinada. • S’explica que: - Un any es va estar a punt de no fer Pastorets. - Van ser salvats primer per la Tropa i altres anys pels Nats del 51, sempre en col·laboració. - Això va permetre celebrar el centenari dels Pastorets (cap any sense representació, excepte la Guerra Civil; la Covid arriba després del centenari). Records personals dels Pastorets • Jaume comenta que ha fet gairebé tots els personatges dels Pastorets (en versions diferents: Folch i Torres, Pàmies), excepte algun com el Naïm. • Gaudeix especialment amb: - Personatges còmics com Jonàs. - El Satanàs, que li ha donat moltes satisfaccions. • Anècdota: - Els nens i nenes que l’han vist assajar mesos, el dia de l’estrena no s’hi acosten quan el veuen disfressat de Satanàs, tot i saber perfectament qui és. Records d’infantesa: pessebres, Reis i concursos • Conversa sobre els records de Nadal de quan eren petits: - El concurs de pessebres de Caixa Laietana. - Fer pessebres amb creativitat (un pa de pagès buit, figures de plastilina…). - El moment emocionant de treure les caixes del pessebre a casa. - Anar a buscar molsa (amb la seva olor d’humitat que “feia olor a Nadal”). • Jaume destaca que la seva família sempre ha celebrat el Nadal igual, amb nens o sense, mantenint la tradició. • Els Reis d’Orient són la seva festa preferida: - Record de la cavalcada amb fanalets (ara substituïts sovint per paraigües del revés per agafar caramels). Nadal lluny de casa: la mar i els vaixells • L’Agustí explica com ha passat molts Nadals embarcat: - Sovint navegant, altres vegades en ports estrangers (Itàlia, Estats Units, etc.). - El cuiner comprava bon marisc, peix i carn a l’últim port per guardar-ho per Nadal. • Tradició a bord: - Per Nadal es podia beure vi i cava (anticament; avui l’alcohol està prohibit als vaixells de bandera espanyola). - Es feia celebració ja la Nit de Nadal (Nochebuena), diferent de la tradició més diürna catalana. - A vegades es feien trucades a casa, però eren molt cares i curtes. • També recorda Nadals a Nova York, amb carrers ja molt guarnits quan aquí encara no era habitual. • Reflexió sobre Nadal i professió marinera: - Tant ell com el seu pare van passar molts Nadals fora de casa. - Avui encara es fa un bon dinar de Nadal a bord, amb torrons i polvorons, tot i la prohibició d’alcohol i el gran canvi respecte del passat. Tió, Reis, pessebre i arbre • Preguntes creuades entre Agustí i Jaume: - De què són més: Tió, Reis o Pare Noel? - Coincideixen a dir que sobretot de Tió i Reis; Pare Noel hi és, però menys. • Record del primer Tió cagat en colla a Can Fanxell, preparat per en Cito Fanxell. • Sobre pessebre i arbre: - A casa de tots dos hi ha les dues coses. - El pessebre es fa cada any, a vegades una mica abans per gaudir-lo més temps. - Jaume explica la tradició familiar de fer el pessebre la nit de Nadal en arribar de sopar, sempre els quatre junts i amb nadales. Pessebre mariner a l’Església de Sant Joan • Es comenta la novetat d’enguany: - El pessebre parroquial a l’Església de Sant Joan es farà davant del presbiteri, sobre una plataforma. - Serà un pessebre mariner, amb xarxes, rems i un pal d’embarcació. - Les figures són molt grans i antigues; es recorda que el Sant Josep era conegut com “Sunsunegui” per semblança amb un jugador del Real Madrid d’abans. • L’exterior de l’església també tindrà pessebre, però el disseny és mantingut en secret fins a última hora. Arbres de Nadal, Espinelves i reciclatge • Es parla de la polèmica recurrent: - Tallar arbres naturals vs. arbres de plàstic. - S’explica que a llocs com Espinelves hi ha vivers dedicats a avets de Nadal, que després es reutilitzen o reciclen. La Missa del Gall, una tradició en retrocés • Record de la Missa del Gall a les 12 de la nit: - Antigament l’església era plena fins al punt de quedar gent fora. - Actualment hi va molt menys gent i sovint es fa més d’hora (a les 11). • Possible causa: - Proliferació de sopars de Nadal que s’allarguen fins tard. • Històricament, al segle XIX, la gent hi anava malgrat el fred i la manca d’il·luminació pública. Torrons, excés i canvi de gustos • Conversa sobre torrons preferits: - Jaume: de xocolata i de Xixona, i amb els anys cada cop li agrada més el de Xixona. • Agustí comparteix un postre recomanat: - Copeta de ratafia ben fresca (o amb glaçó) amb un tros de torró de Xixona a dins. • Es comenta l’evolució dels torrons: - Abans: bàsicament Xixona, Alacant i gema cremada. - Ara: gran proliferació de sabors (vainilla, banana, whisky, combinacions exòtiques, etc.). - Molts en sobren i acaben guardats mesos a la nevera. • Es cita Josep Pla, que ironitzava que per Nadal es moria molta gent gran de tant menjar, ja que no estaven acostumats a menjar tan abundantment. • Cloenda de l’entrevista: - S’anuncia que en propers programes parlaran més a fons de l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i els canelons. - Agustí agraeix la doble faceta de Jaume com a entrevistat i director de la ràdio. 6. Paraules de Mar – Prosa de final de tardor Després de la cançó "Agafant l’horitzó" de Txarango, es llegeix una prosa anònima que posa el to poètic i reflexiu final al programa. Imatge del final de novembre • La mar es presenta més silenciosa que mai. • Les fulles caigudes dibuixen camins d’or i bronze. • El vent fred porta els darrers sospirs de la tardor. Cicle de la natura i esperança • És un moment de pausa i recolliment de la natura. • Recorda que tot cicle té un final, però sota el silenci ja hi batega la promesa de l’hivern i de nous horitzons. • Novembre convida a: - Mirar enrere amb gratitud. - Mirar endavant amb esperança. Idea clau: la tardor que s’apaga i l’hivern que s’anuncia serveixen per connectar mar, temps i vida personal, en una metàfora de cicles i renovació. 7. Cloenda del programa • Agustí Martín tanca el programa recordant que: - Encara queden moltes coses per explicar. - L’objectiu és passar una bona estona parlant “de coses nostres”: del mar, les platges, el patrimoni, les persones. • Es reivindica la singularitat d’un Vilassar de Mar únic i irrepetible. • Comiat amb els desitjos mariners clàssics: - Bona proa, bona mar i bon vent. Temes principals tractats • Memòria local de Vilassar de Mar: personatges com en Bauixes i el senyor Vicentó, fonts, masies i places. • Patrimoni marítim català: història del baler Maria Assumpta i el final de l’era dels grans velers de càrrega. • Tradicions de Nadal: - A Vilassar de Mar (encesa de llums, Fira de Nadal, Pastorets, pessebres, Tió, Reis…). - A bord dels vaixells i en altres països. • Economia i cultura alimentària nadalenca: escudella i carn d’olla, peix, marisc, torrons i postres. • Mestissatge cultural: convivència de tradicions catalanes amb influències nord-americanes i europees. • Cicles de la natura: tardor que s’acaba i hivern que comença com a metàfora de canvi i esperança.
Resum general del programa Crònica és l'informatiu local de Vilassar Ràdio centrat en l’actualitat de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. En aquesta edició es combinen notícies esportives de primer nivell, informacions sobre infraestructures i mobilitat al territori, i una àmplia agenda d’activitats culturals, educatives i socials, amb especial atenció al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i als actes d’homenatge a Ernest Lluc. 1. Pau Peniti i el salt a la selecció italiana d’handbol 1.1. Context i decisió esportiva • El porter vilassarenc Pau Peniti, jugador del Freikin Granollers, ha estat declarat seleccionable per Itàlia en handbol. • Itàlia és el país del seu pare i la federació italiana (la Transalpina, els azzurri) l’havia convidat fa unes setmanes a un stage a Berlín, on es va començar a gestar la decisió. • Peniti havia jugat prèviament amb les categories inferiors de la selecció espanyola (campió d’Europa sub-20 i participant al Mundial sub-21 d’Egipte). "Ha estat una decisió complicada perquè al final he jugat les categories inferiors amb Espanya... però crec que és el millor per la meva carrera esportiva ara mateix." • El seleccionador Bob Hanning (alemany, figura destacada de l’handbol europeu) l’espera a la primera convocatòria del 2 de gener per preparar el proper Europeu. 1.2. Arguments per escollir Itàlia • Doble vincle emocional i esportiu: - Emocional: estima per Espanya i pels companys amb qui ha crescut. - Esportiu: la selecció italiana té un projecte jove, amb molt futur i li ofereix una oportunitat clara de créixer. • Peniti destaca: - El bon ambient de grup i l’acollida que va rebre al conjunt italià. - El nivell competitiu creixent d’Itàlia, que podria ser selecció revelació al proper Europeu. "L’Itàlia no se’n parlava fa 2-3 anys i ara és una selecció que ha crescut moltíssim i que la gent comença a respectar." 1.3. Relació amb la Federació italiana i aspecte humà • Punt destacat poc habitual en l’elit esportiva: la claredat i transparència de la Federació italiana. • El president Stefano Podini i el seleccionador Bob Hanning van permetre que Peniti prengués la decisió sense pressions: "Em van dir que si no era en aquell moment no passava res, que podria ser també en un futur... això va ser un plus de no sentir-me mai pressionat." • Ara Peniti expressa alleujament perquè la decisió ja és oficial i pot centrar-se a gaudir de la Lliga, l’European League i el repte de l’Europeu. 1.4. Objectius a l’Europeu i possible duel amb Espanya • Itàlia i Espanya només es podrien creuar en hipotètiques semifinals. • Objectiu d’Itàlia: - Competir partit a partit. - Sortir sempre al 300%. - Superar la fase inicial i aspirar a arribar lluny en el torneig. • Peniti admet que li agradaria molt jugar contra Espanya per retrobar antics companys i per la càrrega emocional del partit. "Crec que seria un partit molt maco de retrobaments... el gaudiria moltíssim, independentment del resultat." 1.5. El partit èpic a Dinamarca amb el Freikin Granollers • A més de la notícia de la selecció, Peniti ha estat protagonista per la seva actuació amb el Freikin Granollers a Dinamarca: - Victòria per un sol gol davant el potent Aarhus. - 8 aturades en 14 minuts, decisius al tram final. • Descriu el final de partit com una explosió d’emocions després d’una ratxa complicada de resultats i d’insatisfacció personal amb el seu rendiment. • Remarca el treball col·lectiu: tota la plantilla donant més del 100% tot i el cansament acumulat. • L’emoció del porter, que es trenca al final del partit, s’ha fet viral a les xarxes socials. • Peniti, de 21 anys (18 de juliol), és pedrera del BM Granollers i va signar el seu primer contracte professional el 2023-24 fins al 30 de juny de 2027. 2. Homenatge a Ernest Lluc a Vilassar de Mar 2.1. Especial radiofònic “Parlant de Lluc” • Vilassar Ràdio emetrà demà divendres, de 10h a 13h, una edició especial del magazín matinal "Parlant de Tot", titulada “Parlant de Lluc”. • Objectiu: glossar la figura d’Ernest Lluc, vilassarenc, economista i polític, quan es compleix un quart de segle del seu assassinat a mans d’un comando d’ETA. • El programa, dirigit per Jaume Cabot, s’emetrà en directe des de la sala d’actes de la Biblioteca, en un acte obert al públic. 2.2. Convidats i testimonis Entre els participants, s’hi destaquen: • Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluc. • Esteve Uruà, amic i company, tots dos catedràtics de la Facultat d’Economia. • Pere Almera, exalcalde de Vilassar de Mar. • Diversos membres del PSC local d’aquella època que van compartir vivències amb Lluc. • Altres noms com Zep Labarta i Jordi García Jaques. • Diversos patrons de la Fundació Lluc, entre ells Enric Lluc, nebot d’Ernest Lluc, que fou ministre de Sanitat en el govern de Felipe González. 2.3. Diàlegs sobre cultura de pau • Demà a la tarda continuaran els actes d’homenatge a la Biblioteca amb un diàleg titulat: “La cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes” • Activitat organitzada per la Fundació Lluc, amb: - Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau. - Carme Colomina, investigadora sènior i professora associada del College of Europe. 3. Inversions a la N-II i la C-32: pacificació del litoral del Maresme 3.1. Desbloqueig dels 384 milions d’euros • Després de 16 anys de retard, el Consell de Ministres ha donat llum verda al finançament per a la pacificació de la N-II al Maresme. • L’acord permet al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible signar el conveni amb la Generalitat per finançar: - Les millores a la N-II. - Les actuacions complementàries a la C-32. • Import total: 384 milions d’euros, repartits en 8 anualitats fins al 2032. 3.2. Calendari i distribució de la inversió • Es detalla el desplegament econòmic: - 5 M€ aquest any. - 24 M€ el 2026. - 70 M€ anuals entre 2027 i 2030. - 60 M€ el 2031. - 15 M€ el 2032. • La major part de la inversió es concentrarà el 2027, coincidint amb la fase central de les obres. 3.3. Objectiu: pacificar la N-II i reforçar la C-32 • El projecte preveu transformar la N-II entre Montgat i Tordera: - Reduir el volum de trànsit. - Integrar millor la carretera amb els nuclis costaners. - Facilitar un litoral més pacificat, amb menys trànsit pesat. • Bona part dels vehicles hauria de traslladar-se a la C-32, que esdevé peça clau del nou model de mobilitat. • El Departament de Territori treballa en nous accessos a la C-32 amb una inversió prevista d’uns 120 milions d’euros, per absorbir més mobilitat i fer viable la pacificació de la N-II. 4. Casal de Nadal a les escoles públiques de Vilassar de Mar 4.1. Dates, lloc i edats • Del 22 al 24 de desembre i del 29 al 31 de desembre tindrà lloc el Casal de Nadal organitzat per les escoles públiques de Vilassar de Mar. • Espai: escola El Vaixell Borriac. • Adreçat a infants des d’I3 fins a 6è de primària. 4.2. Temàtica i activitats • Títol del casal: “La gran aventura dels fullets supertrepelles”. • Argument: uns fullets han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel. • L’objectiu dels infants és ajudar a recuperar les pàgines del llibre i restablir la màgia del Nadal. • Activitats: - Tallers creatius. - Jocs de moviment. - Propostes lúdiques relacionades amb el món fantàstic dels fullets. 4.3. Preus i horaris • Preus per dia: - Acollida de matí (8h-9h): 4 €. - Casal fins a la 13h: 20 €. - Casal fins a les 15h (amb dinar en carmanyola i ús de microones): 22 €. - Dia complet (9h-17h): 27 €. • Els dies 24 i 31 de desembre l’activitat acabarà a les 15h. • Descomptes: - Famílies nombroses o monoparentals: 5% (no aplicable a l’acollida matinal). • Condicions: - No s’accepten canvis ni modificacions un cop formalitzada la inscripció. - El casal es farà només si hi ha mínim 18 inscrits per dia. - Per a l’acollida, mínim 8 infants. • Contacte per a consultes i inscripcions: - Telèfon: 615 14 04 42. - Correu: [email protected] (esmentat oralment amb la fórmula “arrova”). 5. Crida de voluntariat per a la Cavalcada de Reis • Melcior, Gaspar i Baltasar s’han adreçat a Vilassar Ràdio per demanar ajuda de voluntaris per a l’organització de la Cavalcada de Reis. • Perfil demanat: persones majors de 14 anys interessades a col·laborar. • Cal contactar amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - Telèfon: 93 754 24 00, extensió 2430. - Correu electrònic: [email protected] (dictat oralment com “natomar arrova vilassadamar.cat”). • Hi haurà una reunió informativa el dimecres 3 de desembre, a les 19h, a Can Bisa, per començar a definir com donar un cop de mà als Reis. 6. Mostra literària del Maresme: èxits vilassarencs 6.1. La mostra i el seu paper comarcal • S’han donat a conèixer els resultats de la 42a Mostra Literària del Maresme, celebrada al Teatre U d’Octubre de Canet de Mar. • Participació de 25 dels 30 ajuntaments de la comarca. • La mostra manté el seu compromís de: - Fomentar l’ús de la llengua catalana. - Donar identitat comarcal. - Promoure el treball de col·laboració entre municipis. - Reivindicar el paper cohesionador del català. 6.2. Guardonats de Vilassar de Mar • Gala Calderón: - Segon premi en la categoria de 1r i 2n de primària, modalitat poesia, amb l’obra “París”. • Biel Porral: - Segon premi en categoria poesia, categoria F (de 15 a 18 anys), amb l’obra “Sota els estels de l’eternitat”. • Jurat format per representants de l’Ajuntament de Canet de Mar i del Consell Comarcal del Maresme. • Des de Vilassar Ràdio es felicita aquests “lletraferits de casa nostra”. 7. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: activitats a Vilassar de Mar 7.1. Jornada de convivència de diumenge • Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, s’organitza una jornada de convivència al carrer Mossèn Pere Ribot (entre l’avinguda Montevideo i la plaça Andreu Teixidor). • Horari: diumenge a partir de les 11h. • Activitats: - Tallers. - Jocs de sensibilització. - Contes i contacontes. - Vermut solidari. • Organitza la PAC (Associació de Persones amb Altres Capacitats), amb l’objectiu de promoure la participació i la conscienciació social. • A la tarda, a 18:15h (un quart de set), al Pavelló municipal Paco Martín: - Partit de futbol sala de l’equip social del Sant Joan de Vilassar de Mar contra l’Atlètic Besnou Groc. 7.2. Presentació de la xarxa d’inclusió i llibre “Perfectament Imperfecte” • Dimecres 3 de desembre, 18:15h (un quart de set), a la Biblioteca: Presentació del reglament de la xarxa d’inclusió i reducció de les desigualtats. Hi intervindran: • Virginia Jerez, regidora de Salut Pública. • Beltenies (esmentat com a regidor de Participació). • Aquesta xarxa defineix el marc de funcionament d’un espai de treball col·laboratiu entre l’Ajuntament de Vilassar de Mar i les entitats socials del municipi. • Acte seguit, presentació del llibre “Perfectament Imperfecte” de Carla Gràcia: - Recull testimonis i reflexions sobre acceptació personal, diversitat i superació. - Convida a veure la diferència com una font de riquesa i aprenentatge. 7.3. Activitats familiars i per a joves amb TEA • Dijous 11 de desembre, 17:30h (dos quarts de sis), a la Biblioteca: - Sessió de contacontes “TEA t’explica”, dedicada a les festes de Nadal. - Adreçada a famílies amb infants de 2 a 6 anys. • Dilluns 15 de desembre, 18:15h (un quart de set), a l’Espai Galvany: - Tastet de teatre adreçat a joves de 16 a 25 anys amb trastorn de l’espectre autista (TEA). - Preu de l’activitat: 5 €. - Inscripcions a: [email protected]. 8. Serveis i informació breu 8.1. Farmàcia de guàrdia • Farmàcia Mirats, situada davant de l’estació de Renfe, a la carretera Nacional / carrer Sant Jaume, 27. • Telèfon: 93 759 44 70. 8.2. El temps al Maresme • Demà divendres: - Temps estable i assolellat a tot el Maresme. - Sense precipitacions previstes. - Mar amb estat de marejol. - Temperatures mínimes entre 3 i 11 ºC. - Temperatures màximes entre 12 i 15 ºC. 8.3. Recordatori final de titulars • Es repassen en tancament els titulars principals: - Elecció de Pau Peniti per jugar amb Itàlia. - Especial “Parlant de Lluc” i actes d’homenatge a Ernest Lluc. - Actualitat de mobilitat al Maresme (N-II i C-32). - Agenda local de Nadal, discapacitat i activitats culturals. 9. Format i tancament del programa • El programa Crònica es presenta com un Informatiu local de Vilassar Ràdio conduït per Joan Escofet. • Emissió al 98.1 FM i com a Podcast recuperable al web vilassarradio.cat. • Es reforça la funció de la ràdio com a servei públic local, proper a l’oient i a l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme.
Resum general del programa Episodi del magazín matinal Parlant de tot a Vilassar Ràdio, emès En directe des de el Barri del Mar de Vilassar de Mar, amb format de programa de 3 hores (10h–13h). El fil conductor del dia és el Black Friday, el consumisme i com conviu amb la vida quotidiana, l’educació, la cultura i l’actualitat local. El programa combina: Previsió del temps al Maresme de cara al cap de setmana i la Fira i l’encesa de llums de Nadal a Vilassar de Mar. Informatiu local i general amb Joan Escofet, posant el focus en: Especial d’endemà des de la Biblioteca Ernest Lluch. Actualitat esportiva i d’infraestructures al Maresme (N-II, R1 Rodalies). Secció d’efemèrides (DeLorean) amb música i memòria sentimental. Secció de consum amb l’OMIC centrada en Black Friday, compres en línia i drets de les persones consumidores. Secció intergeneracional “Punt de trobada”: generació X vs millennials parlant de modes, jocs i llenguatge. Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO dels instituts de Vilassar de Mar sobre consumisme, Black Friday i vida d’estudiants. Secció de teatre amb cartellera i entrevista sobre l’obra Bambi al Teatre Tantarantana. Entrevista cultural local amb la revista vilassarenca Mirades i presentació del número 8. El programa mostra molt bé el rol de Vilassar Ràdio com a emissora de proximitat: explica l’agenda local, dona veu a entitats i joves, i alhora connecta temes globals (Black Friday, Halloween, Thanksgiving) amb la realitat vilassarenca. Temes principals 1. Temps i agenda del cap de setmana El meteoròleg Joaquim Serra, des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, detalla una setmana freda però estable, amb un cap de setmana marcat per: Dissabte: ambient assolellat, núvols poc importants. Diumenge: arribada d’una pertorbació amb plugims febles al Maresme i més neu a Pirineu i Prepirineu. Context local: el temps és clau per Encesa de llums de Nadal a Vilassar de Mar. Fira de Nadal del cap de setmana. Punt fort: es vincula directament la previsió meteorològica amb l’agenda de poble, reforçant el servei públic de la ràdio. 2. Especial Ernest Lluch i memòria local S’anuncia en diversos moments un programa especial de Parlant de tot des de la Biblioteca Ernest Lluch, coincidint amb el 25è aniversari de l’assassinat del polític vilasserenc a Barcelona per part d’ETA. Objectiu de l’especial: “vilassanitzar” la figura d’Ernest Lluch, explicant aspectes poc coneguts de la seva vida al poble, del seu vincle amb Vilassar de Mar i de la seva família vilassarenca. Convidats previstos per a l’endemà: Esteve Uruvay / Uruval (company i amic a la Universitat de Barcelona, catedràtic). Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch (amb seu a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar). Filles i familiars de Lluch, incloent-hi Enric Lluch, nebot i patró. Antics Regidors socialistes locals (Seb Labarta, Pere Almera) i referències a l’exalcalde Jordi García Bosch i el seu fill Jordi García Jaques. Es destaca Lluch com a figura de consens, diàleg i intel·lectual de gran talla, i es planteja la pregunta: «Què hauria fet Ernest Lluch en la política actual?». Clau: la ràdio municipal es converteix en espai de memòria democràtica i identitat vilassarenca, connectant passat, política i comunitat. 3. Informatiu: actualitat local, nacional i musical (secció “DeLorean”) Amb Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. 3.1. Actualitat local i comarcal Recordatori de l’especial Ernest Lluch i dels actes de la Fundació Ernest Lluch a la Biblioteca (taula sobre cultura de pau en un context bèl·lic). Notícia esportiva: el vilassarenc Pau Panitti, porter del Freikin Granollers, declara que vol jugar amb la selecció italiana d’handbol aprofitant l’ascendència del seu pare italià. Escofet en parlarà més extensament al programa Crònica. Infrastructures al Maresme: desbloqueig de 384 milions d’euros per a la N-II, amb impacte sobre la mobilitat regional i connexió amb R1 Rodalies. 3.2. Actualitat general Política valenciana: debat d’investidura de Juanfran Pérez-Yorca (PP) per rellevar Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat Valenciana, amb paper clau de Vox. Investigació judicial: el jutge de l’Audiència Nacional demana al PSOE el detall de pagaments en metàl·lic (2017–2024) en una peça vinculada al cas Coldo. 3.3. Secció “DeLorean”: efemèrides musicals i culturals Amb to distès i molt referencial, Jaume i Joan pugen al “DeLorean” per recordar: Buddy Holly i “That’ll Be the Day”: Disc The Chirping Crickets i la seva importància en el naixement del rock’n’roll. Accident aeri on van morir Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper, recordat com “el dia que va morir la música”. Gerard Quintana (Sopa de Cabra): Record d’inicis en grups com Hasta los huevos de mili i Niggings Mine Workers Union Band. Celebració dels seus 61 anys i escolta d’“L’Empordà”. Lionel Richie: Rècord de números 1 entre 1978 i 1986. Escolta de “Say You, Say Me” i menció del seu paper a We Are the World. Rosa Sabater, pianista vinculada a Vilassar de Mar, morta en accident aeri a Barajas el 1983, i connexió sentimental amb Judit Neddermann i Feliu Ventura. Bon Jovi – “You Give Love a Bad Name”. Funció: barreja d’hemeroteca musical, memòria local i entreteniment, reforçant el caràcter de magazín matinal. 4. Black Friday i consum responsable (secció OMIC) Amb Oriol Contreras, responsable de l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor). 4.1. Origen i evolució del Black Friday Neix als EUA als anys 50 com a reacció comercial al parèntesi del Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies). Black fa referència al caos circulatori i de compres que provocaven les ofertes. Gran impuls posterior amb la irrupció de grans plataformes (Amazon, Apple…). A l’Estat espanyol agafa força a partir de 2013, quan es liberalitzen els períodes de rebaixes: es pot fer rebaixes tot l’any. 4.2. Consell central: no gastar més del que cal Recomanen fer una mena de “carta als Reis” racional: Fer llista del que realment necessitem (per ex. televisió que fa mesos que volies canviar) i aprofitar el Black Friday per baixar el preu. Diferenciar necessitat de compra compulsiva. Dades destacades: 80 % de les persones consumidores compren alguna cosa en Black Friday. Despesa mitjana d’uns 250 €. 70 % de compres són online, i dins d’aquestes, 60 % es fan des del mòbil. Punt clau: comprar des del smartphone dificulta llegir condicions, garanties i terminis. Es recomana usar pantalla gran quan sigui possible. 4.3. Fraus, trampes i inspeccions Problema recurrent: botigues que pugen preus dies abans i al Black Friday els “baixen” fins al preu original. Qui pot detectar-ho realment és l’Agència Catalana del Consum, que: Fa inspeccions prèvies, recull preus de referència. Compara durant la campanya i pot sancionar. Oriol comenta que, en la seva experiència, són pocs casos (potser menys del 5 %), i que no hi ha allau de reclamacions específiques per Black Friday. 4.4. Compres en línia segures Recomanacions molt clares: Comprovar que la web és segura (https i cadenat a l’URL). No clicar directament en enllaços de xarxes socials o missatgeria (WhatsApp, Instagram) que ofereixen súper descomptes: Millor entrar al navegador i escriure “3bdoblesnomdelaempresa.com” per comprovar si la promoció és real. Preferir comerços adherits al sistema arbitral de consum, tot i que poca gent ho mira. Guardar tots els comprovants: Correus de confirmació, tiquets, albarans, factures. 4.5. Drets de les persones consumidores Per compres per internet hi ha 14 dies de desistiment (també en compres de Black Friday), mateixos 3 anys de garantia que qualsevol altre dia. En botiga física, només hi ha possibilitat de retorn si el comerç ho anuncia: cal llegir bé condicions. Avis important: Si compres regals de Reis durant Black Friday, no pots pretendre tornar-los al cap de 2 mesos si no agraden; cal ajustar-se als 14 dies (o a les condicions que marqui la botiga). 4.6. Crítica a la saturació de rebaixes Oriol apunta que el Black Friday pot estar perdent pistonada: Menys campanya publicitària massiva que fa uns anys. Rebaixes i ofertes tot l’any, incloses campanyes com el Dia sense IVA (cas de MediaMarkt), que sovint són només un descompte del 21 % encobert. Reflexió sobre sancions: haurien de ser proporcionals a la capacitat econòmica de l’empresa per ser efectives (no igual per una petita botiga que per una gran multinacional). 5. Punt de trobada: generacions, modes i jocs Amb Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial). Secció intergeneracional molt viva que explora com les modes, jocs i objectes defineixen cada generació però també com tot torna. 5.1. Jocs i col·leccions Canicas / bales: ritual al pati amb forats (guà), “tute, matute, retute”, competició i intercanvi de bales; component emocional molt fort. Cromos i àlbums, especialment de futbol: intercanvi, col·leccionisme i socialització. Blandiblú vs slime actual: moc verd enganxifós que avui reapareix com producte per a vídeos d’ASMR. Joguines enganxifoses (mans, ninots que s’enganxen a la paret) que acumulaven pols i pèls però fascinaven. 5.2. Consoles i videojocs Game Boy (Nintendo) i jocs com Donkey Kong, Mario i Tetris. Commodore 64 i Street Fighter, amb personatges com la Chun-Li (reconeguda com a icona femenina gamer). La sorpresa de veure l’Eli en mode “gamer retro” i la seva fascinació per la doble pantalla. 5.3. Mascotes digitals i formats actuals Tamagotchi com a primer animal digital, requerint cures constants (i sovint oblidades). Paral·lelisme amb apps com el Pou als mòbils. Figures col·leccionables actuals: labubus, Sonny Angels, Funko Pops… Portats penjant de motxilles o fundes de mòbil. L’Eli critica els Funko com a “cosa horrible” mentre el Jordi remarca la febre col·leccionista i la pèrdua de valor si es treuen de la caixa. 5.4. Càmeres analògiques i fotos Valor sentimental del carrets de 24 o 36 fotos: fer fotos sense veure el resultat fins al revelat. Emoció de recollir el sobre de fotos a la botiga, mirar-les al moment i reviure viatges. Contrapunt amb el present, on es fan centenars de fotos que sovint ni es miren. 5.5. Llenguatge juvenil i argot Comparació de lèxic generacional: Antic: guateque, guai del Paraguai, me las piro vampiro, tranqui tronco… Actual: funar (cancel·lar algú), servir cony (fer una cosa tan bé que mereix reconeixement), bro, tot chill… Reflexió: cada generació té el seu codi lingüístic i sovint jutja la següent sense recordar que també va fer servir argot propi. Missatge final: el punt de trobada és entendre que, sota modes diferents, hi ha la mateixa necessitat de jugar, pertànyer a una tribu i construir identitat. 6. Tertúlia Jove: consumisme, Black Friday i vida d’institut Amb alumnat de 4t d’ESO dels instituts de Vilassar de Mar (Pere Ribot i Vilatzara): Aixa, Laia, Gina, Kiara i Alexia. Tros del programa de to molt fresc i espontani, amb molta complicitat amb Jaume Cabot. 6.1. Black Friday vist pels joves Aixa ja ha comprat unes sabates i un iPhone 13 (a Back Market) aprofitant Black Friday. Necessitat: portava un mes i mig sense mòbil. Moment radiofònic: Jaume truca en directe a la seva mare (Cristina) per preguntar si ha arribat el paquet. Laia es declara contrària al Black Friday: Creu que pugen els preus abans i després els “tornen a posar” igual. Prefereix esperar Nadal i comprar quan cal. La majoria prefereixen comprar roba en botiga física i desconfien una mica de comprar-la en línia (per les talles, etc.). 6.2. Consum, regals i festes Debat sobre Tió, Reis, Pare Noel i aniversaris molt propers a Nadal. Aixa acumula: Tió, Pare Noel, Reis i aniversari al desembre, fet que concentra molts regals però també fa que sovint li diguin «ja t’ho donarem pels Reis». Es parla de festes importades com Halloween i la possibilitat que algun dia també se celebri el Thanksgiving Day o fins i tot l’indult del gall dindi a casa nostra, amb to humorístic. 6.3. Vida acadèmica i futur Parlen de notes, assignatures i faltes: Moltes queixes amb Valors / Filosofia i amb algun professor en concret. Històries de faltes (algunes greus) per contestar, parlar, o per malentesos. Aspiracions professionals: Infermeria, auxiliars d’infermeria, psicologia, màrqueting… Es veu molt la tensió entre realitat acadèmica i somnis professionals. Valor radiofònic: la Tertúlia Jove converteix la ràdio en un espai d’expressió juvenil molt genuí, on es parla sense filtres de consum, educació i vida quotidiana vilassarenca. 7. Teatre: cartellera i entrevista sobre Bambi (Tantarantana) Amb Joan Hernández (Joana) a la secció de teatre. 7.1. Repàs de cartellera Ràpid recorregut pels principals teatres de Barcelona (Romea, Goya, TNC, Lliure, BARTS, Tívoli, etc.), destacant: Finalització propera d’algunes obres (últim cap de setmana). Grans musicals com El fantasma de l’òpera al Tívoli o Tutsi al Teatre Apolo. Teatre de petit format, teatre de creació i sales alternatives (La Badabadoc, Àtrium, Centre de les Arts Lliures – Joan Brossa…). 7.2. Entrevista a Candela May (Tantarantana, obra Bambi) Bambi és una peça de cineteatre / performance, basada en el mite d’Ifigènia. Estructura singular: Candela interpreta Ifigènia i, a cada funció, hi ha un actor convidat diferent fent d’Aquiles. L’actor convidat no sap què passarà exactament ni té guió complet; rep només algunes pautes. Candela tampoc sap qui vindrà cada dia ni com reaccionarà: hi ha una estructura base però molta improvisació real. Temes de fons: Mite d’Ifigènia: sacrifici, engany (substitució per un cèrvol a l’últim moment) i poder. Títol Bambi com a referència irònica al cèrvol sacrificat i a la innocència de l’enamorament primerenc. Sensació voyeur per al públic: presencien una primera cita entre dos desconeguts, amb tensió i vulnerabilitat reals. Clau: és una proposta experimental i viva, que canvia cada nit segons l’actor convidat i la química del moment. 8. Revista Mirades núm. 8 – “Esport: quins valors?” Entrevista amb Martí Casares i Edi Castells, de la revista vilassarenca Mirades. 8.1. Presentació del número 8 Acte: dissabte 29 de novembre, 12h, Sala Roser Carrau. Tema central del número: “Esport: quins valors?” A l’acte hi participaran: Manel Navarro, del Club Bàsquet Vilassar de Mar. Mireia Bosch, del Centre Excursionista Pirinaic (Piri). Ester Vinyals, de l’Associació de Persones amb Altres Capacitats (APAC). Moderació: Jos Petit, autor d’un article sobre esport i valors al mateix número. 8.2. Continguts destacats del número Esport i valors: Reflexió sobre la cara positiva (salut, companyonia, esforç) i la negativa (competitivitat extrema, actituds familiars a la grada, pressió sobre infants). Importància de l’esport inclusiu, amb la feina de l’APAC (curses inclusives, visibilització). Portada: Per primera vegada, en lloc d’una sola persona n’hi ha quatre: regidores o exregidores de l’Ajuntament de Vilassar de Mar (Núria Pera, Montse Igual, Carme Ramon i Agnès Salat). Conversa conjunta sobre dones i política local, amb versió reduïda en paper i versió completa accessible via codi QR al web. Obertura comarcal: Article sobre el festival de fotografia analògica Revelat de Vilassar de Dalt. Mirades vol anar incorporant sempre continguts del Maresme més enllà de Vilassar de Mar. Contraportada sorpresa al carrer del Rosari: Una peça visual amb una sorpresa urbana local, més aviat artística/arquitectònica, que conviden a descobrir. Secció de debat “Sí / No”: Tema: terrasses de bar al poble. Una mateixa persona signa tant el sí com el no, exposant els dos punts de vista (vida de carrer vs. molèsties per als veïns). Persona convidada: Article d’una figura de alt nivell científic, sobre un tema general (no només local), en la línia de fer de Mirades un espai de pensament crític i divulgació. Altres seccions: Articles d’opinió; aportacions de gent jove (treballs de recerca, reflexions sobre migracions o sobre escriure una novel·la). Peces artístiques (fotografia, arts plàstiques, música) i una pàgina sobre un grup de “friquis” que es reuneixen els diumenges a la tarda per jugar. 8.3. Model i sostenibilitat del projecte Mirades és una revista cultural gratuïta de 40 pàgines, amb tiratges que comencen a convertir-se en incunables locals (els primers números són difícils de trobar). Es distribueix principalment a: Biblioteca Municipal, llibreria Índex, altres papeleries i bars, centres cívics. Finançament via quota de persones sòcies: Aportació anual voluntària, des de 10 € l’any fins a quantitats superiors. Reben el mateix que tothom (la revista és oberta), però fan possible la seva existència. Complement digital: el web de Mirades permet llegir versions extenses via QR. Conclusió: Mirades és un projecte molt coherent amb l’esperit de Vilassar Ràdio: cultura, reflexió, arrelament local i obertura al Maresme. Persones i veus principals Jaume Cabot – Presentador i veu central de Parlant de tot. Joaquim Serra – Meteoròleg del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joan Escofet – Cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, conductor del programa Crònica i de la secció informativa al magazín. Oriol Contreras – Responsable de l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) de Vilassar de Mar. Elisenda Ribó i Jordi Cova – Conductors del Punt de trobada intergeneracional. Alumnat de 4t d’ESO (Pere Ribot / Vilatzara): Aixa, Laia, Gina, Kiara, Alexia – participants a la Tertúlia Jove. Joan Hernández – Responsable de la secció de teatre (cartellera i entrevistes). Candela May – Actriu i creadora de l’obra Bambi al Teatre Tantarantana. Martí Casares i Edi Castells – Equip de la revista Mirades. Tags Black Friday Consum responsable OMIC Compres en línia Drets de les persones consumidores Thanksgiving Day Halloween Vilassar Ràdio Vilassar de Mar Maresme Servei Meteomar Consell Comarcal del Maresme Ernest Lluch Fundació Ernest Lluch Biblioteca Ernest Lluch Memòria democràtica Pau Panitti Handbol N-II R1 Rodalies Música Buddy Holly Sopa de Cabra Lionel Richie Bon Jovi Rosa Sabater Judit Neddermann Feliu Ventura Punt de trobada Generació X Millennials Càmeres analògiques Tamagotchi Slime Llenguatge juvenil Tertúlia Jove Adolescents Instituts de Vilassar de Mar Educació Valors Esport Esport inclusiu APAC Club Bàsquet Vilassar de Mar Centre Excursionista Pirinaic Mirades Revista cultural Teatre Tantarantana Bambi Cineteatre Performance Mite d’Ifigènia Seccions amb temps [Nota: els temps són aproximats, en segons, a partir del minutatge marcat a la transcripció.] 1. Inici del programa i sumari del dia Inici: 0 Final: 372 Títol: Obertura, benvinguda i agenda del matí Resum: Sintonia del programa i autopromoció de Parlant de tot. Salutació de Jaume Cabot; data: dijous 27 de novembre de 2025. Referència al tram final de novembre i a les festes de Nadal que s’acosten. Avanç del temps amb Joaquim Serra i importància per a l’encesa de llums de Nadal i la Fira de Nadal de Vilassar de Mar. Sumari d’entrevistes i seccions del dia: Informatiu amb Joan Escofet. Secció de consum amb Oriol Contreras (OMIC) sobre Black Friday. Punt de trobada intergeneracional a les 11h. Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO (Vilatzara / Pere Ribot) sobre consumisme i compres per internet vs botigues. Secció de teatre amb Joan Hernández i entrevista amb Candela May sobre Bambi (Tantarantana). Entrevista final amb la revista Mirades sobre el número 8. 2. Previsió meteorològica – Servei Meteomar Inici: 384 Final: 574 Títol: El temps al Maresme i cap de setmana de Fira de Nadal Resum: Joaquim Serra descriu una matinada molt freda (fins a -2 ºC a Tordera) i mínimes baixes a l’interior del Maresme. Dijous: dia assolellat, temperatures màximes una mica més altes. Divendres i dissabte: estabilitat, núvols poc importants, mar calmada. Diumenge: arribada d’una pertorbació: Núvols abundants, plugims febles al Maresme. Precipitacions més importants a Pirineu, Prepirineu i algunes zones del sud de Catalunya. Baixada de temperatures diumenge-vespre i dilluns matinada. S’anuncia que la ràdio tornarà a connectar En directe amb Meteomar l’endemà. 3. Anunci especial Ernest Lluch i pas a la finestra informativa Inici: 574 Final: 627 Títol: Avanç del programa especial Ernest Lluch des de la Biblioteca Resum: Jaume anuncia que demà el programa sortirà En directe des de la Biblioteca Ernest Lluch. Context: es commemora el 25è aniversari de l’assassinat d’Ernest Lluch per ETA (21 de novembre de 2000). S’explica que hi haurà actes d’homenatge a Barcelona i a Vilassar de Mar. Es dona pas a la finestra informativa amb Joan Escofet. 4. Secció informativa amb Joan Escofet (+ DeLorean musical) Inici: 627 Final: 1778 Títol: Actualitat, esport, política i viatge musical en el temps Resum: Conversa distesa inicial sobre el fred a Tordera i anècdotes personals. Diàleg sobre Thanksgiving als EUA: tradició, pel·lícules de Hallmark, futbol americà i la possibilitat que s’importi el Dia d’Acció de Gràcies a casa nostra (ironia sobre Collboni indultant el gall dindi). Reflexions sobre la importació de festes com Halloween i com ha desplaçat la Castanyada. Recordatori del programa especial d’endemà dedicat a Ernest Lluch: Objectiu de “vilassanitzar” la figura. Lligams familiars i polítics amb Vilassar de Mar. Llista detallada de convidats (Esteve Uruval, Ferriol Sòria, filles de Lluch, exregidors locals, Enric Lluch…). Secció esportiva: cas Pau Panitti, porter vilassarenc del Granollers, que optarà per la selecció italiana d’handbol. Esment d’un possible Espanya-Itàlia a l’Europeu com a escenari interessant. Inici del DeLorean (efemèrides): 1957: Buddy Holly i els Crickets amb “That’ll Be the Day”; accident aeri que va marcar “el dia que va morir la música”. Reflexions sobre la indústria musical, les gires i la falta de sensibilitat dels promotors. 1964: aniversari de Gerard Quintana (Sopa de Cabra), escoltant “L’Empordà”. 1978–1986: època daurada de Lionel Richie amb múltiples números 1; escolta de “Say You, Say Me”. 1983: accident aeri a Barajas on mor la pianista Rosa Sabater, amb fort vincle amb Vilassar de Mar (vivència al carrer del Carme). Relació amb Judit Neddermann i Feliu Ventura. 1986: escolta de Bon Jovi – “You Give Love a Bad Name”. Tancament de la secció informativa: Joan anuncia temes per la Crònica del migdia (Pau Panitti, especial Ernest Lluch, fons per a la N-II al Maresme). 5. Falques institucionals i publicitàries Inici: 1830 Final: 1967 Títol: Falques de servei públic, campanyes i autopromoció de la ràdio Resum: Espots sobre: Consum de peix local i suport a la pesca artesanal. Cursos a l’Escola Oficial d’Idiomes (incloent-hi català, anglès, etc.). Xarxa SAI contra la LGBTI-fòbia. Promoció de Vilassar Ràdio com a emissora centrada en Vilassar de Mar. 6. Secció OMIC – Black Friday i consum Inici: 1967 Final: 3215 Títol: Black Friday, rebaixes i consum amb cap Resum: Presentació d’Oriol Contreras, responsable de l’OMIC. Explicació històrica i econòmica de l’origen del Black Friday als EUA i la seva importació a Europa i a l’Estat espanyol després de la liberalització de les rebaixes el 2013. Debat sobre consumisme, compres compulsives i la necessitat de planificar (llista de necessitats reals, aprofitar descomptes en tecnologia, etc.). Abordatge de mites i realitats sobre fraus en els preus (pujar abans per baixar després) i el paper inspector de l’Agència Catalana del Consum. Recomanacions pràctiques per compres en línia segures, especial atenció al fet que moltes compres es fan des del mòbil. Explicació de drets: terminis de desistiment, garanties, diferències entre botiga física i online. Crítica a la saturació d’ofertes durant tot l’any i a campanyes confuses com el “Dia sense IVA”. Reflexió sobre sancions i proporcionalitat segons la mida de l’empresa. Recordatori de guardar tota la documentació de les compres. Cloenda amb horaris de l’OMIC a Vilassar de Mar i altres municipis del Maresme i rodalies. 7. Butlletí local: especial Ernest Lluch i altres notícies Inici: 3250 Final: 3474 Títol: Notícies locals i nacionals del migdia (focus Ernest Lluch) Resum: Recordatori del programa especial de l’endemà dedicat a Ernest Lluch. Detalls de l’acte de la tarda a la biblioteca (diàleg sobre cultura de pau en un context bèl·lic). Notícia sobre el debat d’investidura a la Generalitat Valenciana. Instrucció judicial sobre els comptes del PSOE (cas Sabal·los–Coldo). 8. Falques institucionals (consum, tràmits digitals, ajuts Leader…) Inici: 3474 Final: 3663 Títol: Campanyes de consum responsable, tràmits digitals i promoció Vilassar Ràdio Resum: Espots sobre: Consum responsable per Black Friday (consum.gencat.cat). Suport als tràmits digitals de la Generalitat (assistents virtuals, 012). Ajuts Leader per projectes en entorns rurals. Guia per afegir Vilassar Ràdio a la pantalla d’inici del mòbil. 9. Punt de trobada intergeneracional Inici: 3663 Final: 5259 Títol: Modes, jocs i llenguatge: generació X vs millennials Resum: Presentació de la secció Punt de trobada amb Elisenda Ribó i Jordi Cova. Diàleg sobre el fred de novembre abans i ara, i referència al canvi climàtic. Text introductori (narrat) que recorre elements icònics de cada generació: Walkman, Discman, Tamagotchi, PlayStation, Harry Potter, Pokémon, Instagram, Netflix… Conversa a la “plaça” sobre: Jocs antics (bales, cromos, Trivial, futbolí, Pac-Man) i més recents. Blandiblú vs slime, joguines enganxoses i mans de plàstic. Game Boy, Commodore 64, Street Fighter (Chun-Li) i el paper de les noies en el videojoc. Tamagotchi i la seva evolució al Pou de mòbil. Figures actuals (labubus, Sonny Angels, Funko Pops), ús com a decoració de motxilles i mòbils. Càmeres analògiques, carrets, revelat i diferències amb el món de fotos digitals actual. Llenguatge juvenil: funar, servir cony, bro, tot chill vs guateque, guai del Paraguai, me las piro vampiro. Reflexió final: mantenir sempre una bona conversa com a millor punt de trobada. Al final, Jaume intervé per afegir anècdotes (conductors d’autocar, casset, màquines de joc portàtils, revelat en una hora…) i per aprendre ell mateix conceptes com servir cony i tot chill. 10. Tertúlia Jove (Quart d’ESO, Pere Ribot) Inici: 5286 Final: 6828 Títol: Adolescents, Black Friday i vida d’institut a Vilassar de Mar Resum: Presentació de les alumnes: Aixa, Laia, Gina, Kiara, Alexia (4t d’ESO, Institut Pere Ribot). Conversa distesa sobre nervis a la ràdio, relació amb professors (especialment de mates / valors) i ambient de classe. Relació amb Thanksgiving i Black Friday: Aixa ha comprat sabates i està esperant un iPhone 13 de Back Market. Jaume truca En directe a la seva mare Cristina per comprovar si ha arribat el paquet (encara no, està “en camí”). Debat sobre si creuen o no en el Black Friday: Laia pensa que és un engany de preus. Altres aprofiten per comprar roba i tecnologia. Diferències entre compra online i física: preferència per botiga en molts casos. Conversa sobre Tió, Pare Noel, Reis i aniversaris a prop de Nadal. Plans d’estudi, notes i faltes: Comentaris sobre assignatures difícils (mates, valors/filosofia), faltes greus i expulsions puntuals. Debat sobre professorat exigent i percepcions d’injustícia en faltes. Somnis de futur: infermeria, auxiliar d’infermeria, psicologia, màrqueting, etc. Tancament amb molta complicitat: Jaume els agraeix la participació i remarca el seu entusiasme i energia. 11. Notícies de les 12h Inici: 6854 Final: 7132 Títol: Informatiu del migdia amb focus en habitatge i pesca Resum: Recordatori ampliat de l’especial Ernest Lluch (programa matinal i acte de tarda a la Biblioteca Ernest Lluch). Notícia d’àmbit català: el Govern comprarà 1.064 pisos de lloguer a Inmocaixa per incorporar-los al parc públic d’habitatge. Prohibició temporal de navegació en pantans de Canelles i Sant Anna per presència de musclo zebra; impacte sobre la pesca esportiva. Avanç de continguts del programa Crònica. 12. Falques institucionals: RAEE, consum, igualtat Inici: 7132 Final: 7238 Títol: Campanyes sobre reciclatge electrònic, consum i no discriminació Resum: Espot sobre la recollida de RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics) a Catalunya, amb rànquing de tipologies. Nova falca de consum responsable per Black Friday. Espot de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació per denunciar casos de discriminació (accessibilitat, etc.). 13. Promocions de programes de Vilassar Ràdio Inici: 7238 Final: 7370 Títol: Promoció de programes temàtics (Històries de Mar i de Dalt, Randamar…) Resum: Falques de programes com Històries de Mar i de Dalt i Randamar, centrats en la història marinera i el passat del Barri del Mar. Recordatori de l’enfoc local: “Només nosaltres et parlem de Vilassar de Mar”. 14. Secció de teatre amb Joan Hernández Inici: 7492 Final: 8731 Títol: Cartellera de teatre i entrevista amb Candela May (Bambi) Resum: Repàs ràpid de la cartellera teatral barcelonina: Teatre Gaudí, Poliorama, Romea, Goya, TNC, Lliure, Biblioteca de Catalunya, Brossa, Borràs, Coliseum, Tívoli, Apolo, Victoria… Recomanacions específiques de títols destacats (per ex. Natale in Casa Cupiello d’Eduardo De Filippo al Teatre Biblioteca de Catalunya; El fantasma de l’òpera al Tívoli). Entrevista amb Candela May sobre Bambi (Tantarantana): Explica el dispositiu: cada funció rep un Aquiles diferent, sense guió fix, i ella tampoc sap qui vindrà. Parla de les seves influències (arts vives, performance, cinema) i de com el públic viu una mena de “primera cita” real en escena. Referència al mite d’Ifigènia i al cèrvol sacrificat com a origen del títol. Conviden l’audiència a anar al Tantarantana per veure una proposta diferent. 15. Entrevista revista Mirades núm. 8 Inici: 8731 Final: 9955 Títol: Presentació del vuitè número de “Mirades”: esport i valors Resum: Amb Martí Casares i Edi Castells, expliquen el contingut del número 8 de Mirades. Tema central: Esport: quins valors? amb especial atenció a l’esport inclusiu i al paper de famílies i entitats. Presentació de l’acte de dissabte a la Sala Roser Carrau amb representants del Club Bàsquet Vilassar de Mar, Centre Excursionista Pirinaic i APAC, moderats per Jos Petit. Detalls de la portada (quatre dones regidores / exregidores) i de la contraportada sorpresa al carrer del Rosari. Menció a l’article sobre el festival Revelat de Vilassar de Dalt i a altres continguts (persona convidada científica, articles joves, secció “sí/no” sobre terrasses, peça sobre “friquis” que juguen els diumenges…). Explicació del model de finançament via persones sòcies i de la distribució de la revista per Vilassar de Mar. 16. Tancament del programa Inici: 9955 Final: 10224 Títol: Cloenda musical i avanç de l’especial de l’endemà Resum: Jaume acomiada el programa recordant que “el Parlant de tot” és ja l’edició 2.257 del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Recorda que l’endemà el programa es farà des de la Biblioteca Ernest Lluch. Tanca amb el lema personal: «Us ho manu, no us ho demano: sigueu tots i totes molt i molt feliços». Cançó final: Sau – “Envia’m un àngel” i record de Sopa de Cabra amb “L’Empordà”. Anunci dels serveis informatius del migdia (Crònica amb Joan Escofet). Aquest esquema recull l’estructura del podcast, els eixos temàtics i els punts de temps perquè puguis anar directament a cada bloc (consum, joves, teatre, Mirades, etc.) segons t’interessi.```}{
Resum general Aquest episodi de Quin Despropòsit (episodi 19, temporada 2) barreja actualitat social i política, cultura pop, esports i anècdotes personals amb el to habitual del programa: humor, crítica i molta confiança entre els presentadors. Els temes clau són: - 25N i violència masclista, amb dades, desmentida de mites i casos mediàtics - Actualitat política internacional i catalana (Donald Trump, Jeffrey Epstein, eleccions catalanes, Aliança Catalana) - Cultura i música (Premi Emmy a Oriol Pla, beef Ajax vs. Fernando Costa, altres beefs musicals) - Futbol i Barça (retorn al nou Camp Nou, debat tàctic i rituals futboleros) - Astrologia i horòscop (entre escepticisme i creença irònica) - Sexe i espais públics (web mispicaderos.com i geografia «marranota» del Maresme) - Anècdotes de festa i discoteques (Lleida, Mataró, Vilassar, tier list de discos de Catalunya) 1. Obertura i context del programa Presentació de l’episodi • Episodi 3 de la temporada 2, en realitat episodi 19 total del programa. • Emès a Vilassar Ràdio dins del programa Quin Despropòsit. • Recordatori que aquesta temporada els episodis són pregravats: aquest es grava el 25 de novembre. • Crida als oients a seguir-los a xarxes, especialment TikTok, on els vídeos estan funcionant molt bé. 2. 25N: violència masclista, dades i mites 2.1. Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones • Recordatori que és 25N i que és un dia per: - Fer visible la violència masclista - Recolzar les dones i la lluita feminista «Si vosaltres esteu cansats d’escoltar-ho, imagineu-vos com estem nosaltres de viure-ho» 2.2. Dades globals i estatals • Segons dades de l’ONU: - 736 milions de dones al món han patit violència física o sexual (per part de la parella, fora de la parella o ambdues) almenys un cop a la vida. - Això és gairebé 1 de cada 3 dones. • A Espanya (dades 2025): - 1r trimestre: 47.865 denúncies - 2n trimestre: 51.897 denúncies - Total 1r + 2n trimestre: 99.762 denúncies - 38 dones assassinades en el que porten d’any en el moment de gravar. • Reflexió: l’augment trimestral mostra que la xacra no disminueix. 2.3. Sobre la denúncia i la valentia • Reconeixen que avui hi ha més visibilitat i consciència i, per tant, més dones s’atreveixen a denunciar. • Però denunciar no és gens fàcil: - És un procés llarg i dolorós - No fer-ho no fa les dones menys valentes “Cadascú ho gestiona de la manera que pot i tot és lícit.” 2.4. Desmuntant mites i «fake news» feminicides • Mite 1: «Les denúncies de violència arruïnen la vida dels homes». Exemples d’homes acusats o condemnats per agressions que han continuat carreres exitoses: Daniel (context: cantant en una església, pare, vida pública activa) Chris Brown (va agredir Rihanna el 2009 i continua omplint estadis) Cristiano Ronaldo (va pagar 340.000€ a una dona que l’acusava de violació a Las Vegas; ha tornat als EUA amb Trump al poder) Brad Pitt (acusat per Angelina Jolie d’agredir-la a ella i els fills; diversos fills li treuen el cognom) Donald Trump (múltiples acusacions d’abús sexual i vinculat als documents de Jeffrey Epstein, i tot i així president dels EUA) • Mite 2: «Hi ha moltes denúncies falses, les dones s’ho inventen». Dada clau de la Fiscalia espanyola (2009–2024): Només 0,0082% de les denúncies per violència de gènere han estat falses (menys d’un 1%). • Conclusió: el relat sobre «denúncies falses massives» és fals i malintencionat. 3. Cultura i política internacional: Premis Emmy i Donald Trump 3.1. Oriol Pla i el primer Emmy internacional masculí • Celebració del triomf de l’actor català Oriol Pla, de 32 anys. • Primer actor espanyol i català a guanyar l’International Emmy a millor interpretació masculina. • Premi pel seu paper a la sèrie “Jo Addicto” (Disney+), basada en la novel·la de Javier Giner. • La sèrie tracta: - La vida d’una persona addicta a les drogues i el seu procés. • Reflexió: - Obre portes a actors joves i estudiants d’interpretació - Es converteix en referent: si ell hi ha arribat, uns altres també poden. 3.2. Donald Trump, el nou alcalde de Nova York i la premsa 3.2.1. Reunió incòmoda a la Casa Blanca • Recorden una primera reunió a la Casa Blanca entre Donald Trump i el nou alcalde de Nova York, Zoran Mandani (pronúncia discutida al programa). • Davant dels periodistes, li pregunten al nou alcalde: “¿Tu segueixes creient que Donald Trump és feixista?” • Trump el pressiona en directe: - “It’s ok, ho pots dir, I don’t mind” i afegeix de manera amenaçadora que vigili l’endemà. • L’alcalde respon “Yes” (sí, el continua considerant feixista), i ho reafirma després en una entrevista televisiva. • Comentari del programa: - Critiquen el morbo de la premsa per buscar el conflicte en directe. 3.2.2. Insult masclista de Trump a una periodista • Una periodista li pregunta sobre els documents de Jeffrey Epstein. • Trump li respon: “Shut up, piggy!” (traduït: “Calla, porqueta”). • Reacció de la Mar i en Guillem: - Ho consideren extremadament denigrant i d’una falta absoluta de respecte. - Comparen: imaginen Pedro Sánchez dient-li “cerdita” a una periodista i escandalitza encara més. • Distinció: - Als parlaments, entre polítics, hi pot haver tensió i insults. - Però d’un professional a un altre (periodista), és especialment greu. 4. Política catalana: eleccions, enquestes i Aliança Catalana 4.1. Enquesta sobre les properes eleccions catalanes • Enquesta (novembre 2025) a unes 2.000 persones. • Resultat projectat: - PSC: es manté com a primera força, amb 38–40 escons. - Esquerra Republicana: segona força amb 22–23 escons. - Junts: tercera força amb 19–20 escons. - Aliança Catalana: gran pujada, amb 19–20 escons, molt a prop de Junts. • Possibilitat que Aliança Catalana passi a ser tercera força en alguns escenaris. 4.2. El paper d’Aliança Catalana segons Junqueras • Fins ara, els partits catalans evitaven mencionar directament Aliança Catalana, considerant-la una força menor. • A Salvados, Oriol Junqueras (ERC) fa unes declaracions molt comentades: “L’aliança catalana no té res independentista i si l’estat espanyol i els seus serveis secretos t’havien de dissenyar algun dia alguna herramienta per debilitar justament l’independentisme, aquest instrument se pareceria molt a l’aliança catalana.” • El periodista li pregunta si està dient que és una eina dissenyada per debilitar ERC o Junts. • Junqueras insinua que podria ser una operació externa (govern espanyol o interessos amb molts diners), però després matisa: - No afirma que ho sigui, només que si ho fos, seria una estratègia perfecta per debilitar l’independentisme. • El programa comenta també: - Junqueras insisteix molt que Silvio Arrels (líder d’Aliança Catalana) no és independentista, però ells no es posicionen tant en aquest punt. 5. Música i cultura urbana: beef Ajax vs. Fernando Costa 5.1. Context: Ajax & Prok i denúncies per agressions sexuals • Parlen del món del rap espanyol i d’una baralla pública entre Ajax i Fernando Costa. • Antecedents: - Ajax forma dupla amb el seu germà (Ajax & Prok), molt populars a Espanya. - Surt a la llum una associació anònima de dones, “Ayuda Granada”, que denuncia que els dos germans haurien abusat de més de 80 dones a Granada. - L’associació es presenta com un grup de dones organitzades per denunciar una situació sostinguda. • Conseqüències: - Gran rebombori mediàtic. - Pressió perquè es cancel·lin concerts (Withing Center, Barcelona, etc.). - En gires posteriors, ja no programen Madrid ni Granada, cosa que interpreten com un fort impacte reputacional a la seva ciutat i a la capital. 5.2. La tiraera: Ajax vs. Fernando Costa • Ajax treu una cançó atacant Fernando Costa, dient bàsicament que: - Fernando és “el seu fill” i que li deu la carrera a Ajax & Prok. • Fernando Costa respon amb una tiraera molt dura, titulada “Te avisé”. • Punts més forts de la lletra (que la Mar llegeix i comenta): - El recrimina per fer plorar l’ex xicota i després anar-se’n “de putes” mentre ella pensava en ell. - El situa al seu barri, l’Albaicín de Granada, gravant el videoclip davant l’Alhambra, com un repte directe: “vine al teu propi barri si tens un problema”. - Li retorna jocs de paraules sobre les seves cançons, com “Mala manera”/“mala ramera” i “Más mujeres… ninguna te quiere”. - L’acusa de: - Yonqui, manipulador, drogadicte, abusador. - Transmetre la tuberculosi als col·legues per excés de drogues. - Forçar parelles a avortar (“yo no soy tu hijo, porque a tus novias las forzabas a abortar”). • Reflexió del programa: - Si tot això ve de confidències en privat d’Ajax a Fernando i ara es fa públic en una cançó, és devastador. - Es pregunten si això pot ser difamació denunciable. - Impacte emocional: Ajax era ídol d’adolescència de moltes amigues; ara moltes el veuen com un monstre. 5.3. El beef com a producte de la indústria musical • Recorden que els beefs sovint esclaten a finals d’any (novembre–desembre), coincidint amb sortides d’àlbums. • Citen un altre cas: Rauw Alejandro vs. Jeico: - Jeico fa referències molt ofensives a la seva (aleshores) parella Rosalía (“bichito y toto como Lady Gaga”) i a l’apologie de Chris Brown per part de Rauw. • Conclusió: - Els beefs donen visibilitat, streams i diners. - Ho veuen com galls barallant-se i monetitzant el conflicte. 6. Futbol: Barça, nou Camp Nou i rituals culers 6.1. Retorn al nou Camp Nou i victòria contra l’Athletic Club • El Barça torna a casa, al nou Camp Nou / Spotify Camp Nou. • Resultat: 4–0 contra l’Athletic Club de Bilbao. • Temes destacats del partit: - Satisfacció per deixar callat Nico Williams, que venia amb una actitud xulesca. - Indignació per l’entrada brutal de Sancet a Fermín: - Innecessària i molt dura. - L’àrbitre primer treu groga, després el VAR la canvia a vermella. - Elles la veuen vermella claríssima d’entrada. 6.2. Plantilla, lesions i retorns • Alegria pel retorn de Joan Garcia a la porteria: - Mar diu que des que ha tornat viu amb menys ansietat que amb Chesney. • També torna Raphinha, considerat pilar important. • Recorden el desastre de finals de novembre i desembre de la temporada passada, quan el Barça va perdre molts punts. • Parlen de: - Absència de Pedri (el troben a faltar però la plantilla ho pot compensar: Fermín, Gavi, Marc Bernal, etc.). - Aquesta etapa com una ocasió de consolidar jugadors joves. 6.3. Champions: prèvia del Chelsea–Barça i porres • Parlen d’un Chelsea–Barça a Stamford Bridge (quan surti l’episodi ja s’haurà jugat). • Recorden el “Iniestazo” del 2009: - Guillem confessa que no el va veure en directe perquè el van fer anar a dormir aviat. • Fan porres: - Mar: 1–2 per al Barça. - Guillem: 0–3. - Jaume (tècnic): 0–4. 6.4. Rituals i manies veient el Barça • La Mar és molt patidora: - Crida molt. - Quan marquen contra el Barça, fa passadissos amunt i avall per desfogar-se. - Explica una anècdota còmica a casa d’en Guillem amb la seva germana Alba mirant-la sorpresa. • Guillem recorda rituals antics amb l’àvia: creuar dits de mans i peus. • Supersticions: - Mar va veure un clàssic amb una bandera d’Espanya gegant a casa d’un amic… i el Barça va guanyar. - Guillem diu que quan es posa “equipament complet” (samarreta, bufanda, bandera) el seu pare diu que portarà mala sort. 7. Astrologia, horòscops i carta astral 7.1. Conversa inicial: creure o no en el signe del zodíac • La conversa sorgeix sopant al Barbut, a Vilassar de Mar. • Guillem: escèptic, ho veu com una “tonteria”. • Mar: abans era negacionista, però ara es troba massa identificada amb el que llegeix. • Mar és peixos (pistis a l’horòscop que consulta), i busca sovint: - “Pistis horóscopo negro” (un blog/pàgina que va conèixer per Instagram). 7.2. L’horòscop de Guillem (balança) • Mar busca “libra horóscopo negro” per a balança. • Resum del que li llegeix (setmana actual): - Per fi comença a respirar millor, adaptant-se a una nova rutina i nova versió de si mateix. - Ha passat setmanes intentant posar ordre a la seva vida i emocions. - Aquesta setmana veurà que l’esforç i les llàgrimes han valgut la pena. - Podrien arribar sorpreses econòmiques inesperades. • Guillem reacciona amb escepticisme i humor: - Diu que si porta cinc mesos malament, no ho arreglarà una sola setmana. - Sospita que “ingrés inesperat a final de mes” és, en realitat, la nòmina. 7.3. Característiques dels signes i carta astral • Parlen dels trets típics: - Balança: suposadament equilibri entre bé i mal, peus a terra. - Peixos: creatius, imaginatius, viuen molt al seu món interior. • Esmenten diferències entre balança de setembre i d’octubre (segons l’ascendent). • Mar comenta que té una carta astral que li va fer la seva mare en néixer i que la descriu perfectament. • Idees de futur: - Portar una tarotista al programa. - Fer més seccions amb horòscops inventats (fent broma amb ChatGPT). 8. Sexe en espais públics: explorant mispicaderos.com 8.1. Què és mispicaderos.com? • Web descobert per en Guillem a través de TikTok. • Serveix per: - Compartir llocs on la gent ha fet sexe o “coses marranotes” a l’espai públic. - Deixar ressenyes (estrelles, descripció de l’experiència). • Conceptes: - Crusing: quedar a l’exterior per tenir sexe, sovint entre homes. - Dogging: pràctica sexual en espais públics, sovint amb exhibicionisme i espectadors. 8.2. Els “picaderos” de Vilassar de Mar En Guillem filtra el mapa per Vilassar de Mar i troben tres punts registrats: “Baños del pàrquing” Ubicació: lavabos del pàrquing del Barbut (no al bar, sinó al pàrquing exterior). Valoració: 3/5. Descripció: “Hay un poco de movimiento, pero por la noche está bien. Zona de dogging”. Pàrquing del Lidl (antic) Ubicació: pàrquing de l’antic Lidl de Vilassar de Mar. Valoració: 3,1/5. Descripció breu, sense massa detalls: lloc fosc, adequat per fer-hi coses. Institut Vilatzara Ubicació: a Seos (lavabos) del centre. Valoració: 3/5. Comentari: “Lloc perfecte per fer un quiqui”. • Reacció: - La Mar flipa especialment amb el cas del Vilatzara i especula, en broma, si podrien ser professors. 8.3. Picaderos al Maresme i rodalies (Mataró, etc.) • A Mataró troben diversos punts: - Pla d’en Boet (polígon industrial): zona de dogging; perfecte després de sortir de les discoteques. - Pàrquing del Burger King de dalt (prop de Cocoa): - Valoració: 3,2/5. - Descripció: quan apaguen la llum, no hi ha càmeres al davant; molt fosc. - Tecnocampus de Mataró: - Valoració: 3,2/5. - Lloc freqüentat per joves de 18 a 35 anys on ningú sap si ets estudiant o no. • Reflexió general: - A totes les universitats hi ha lavabos “famosos” per fer-hi sexe (Mar menciona els de la tercera planta de la seva facultat). - En Guillem reconeix que ell mateix no ha fet res d’això, però li fascina com a fenomen social. • Invitació en clau d’humor: - Animar (mig seriosament, mig en broma) la gent a omplir el mapa de ressenyes. 9. Anècdotes de festa: França, Lleida i el Maresme 9.1. Pregunta als oients • Via Instagram, pregunten: “Què és el més boig que heu vist o heu fet de festa?” • Volen anècdotes surrealistes, de coses rares, boges o perilloses. 9.2. Anècdota d’una oient a França • Una noia explica: - Està de festa a França (ja ho etiqueten com a “primer error”). - Un porter d’un local li rebenta la cara a un client, que queda inconscient al terra. - Trucades a l’ambulància, caos al carrer. - Enmig de tot, coneixen uns nois catalans, conversen i descobreixen que tenen una persona en comú. • Reflexió: el món és molt petit, fins i tot en situacions violentes i caòtiques. 9.3. Anècdotes de la Mar a Lleida • Mar va estudiar a Lleida i assegura que, de nit, “passa de tot”. 9.3.1. L’home de la pistola • Sortint del pub Tapa amb la seva amiga Laura, a les 2h de la matinada, cantant Olivia Rodrigo una mica “entonades”. • Un senyor s’acosta, les renya per fer soroll i els ensenya una pistola com a amenaça: “o us calleu…”. • Reacció: - Mar pensa que potser ningú més ho ha vist, però un amic (Joanet) sí que ho veu i s’espanta. - Ella crida “Tothom a terra!” i es tira darrere d’uns cotxes, esperant un tiroteig. • Després, reflexionen sobre la frase popular: “Si treus una arma i no la fas servir, ets un parguela”, i que millor que en aquest cas no la fes servir. 9.3.2. L’Audi amenaçant d’atropellar-los • Tornant de festa, creuant un pas de vianants: - Un home amb un Audi crida insults i barbaritats. - Es fica en un carrer peatonal i crida que “us vull atropellar”. • Mar remarca que una amiga vinguda de Vilassar de Mar estava espantada i li deia que aquestes coses no li passen mai quan surt a festa. • Es pregunta si Lleida de nit és el Bronx. 9.4. Records de festa al Maresme • Recorden un Barcelona Beach Festival on, tornant en tren, uns individus els van increpar i els van seguir. • Un veí de la zona de l’estació els va protegir i ells van acabar corrents fins a casa. 10. Tier list de discoteques de Catalunya 10.1. Metodologia de la tier list • Fan una tier list amb categories: - Espectacular - Decent - Aprovat - Una mala nit pot caure - No hi he anat • Avaluen discoteques on han anat o de les quals tenen referències, centrades sobretot en Barcelona i Maresme. 10.2. Discoteques destacades i valoració Clap (Mataró) • Categoria: Espectacular. • Motius: - Pots anar vestit com vulguis. - Cada cop fan més festes de diferents estils. - Ambient variat i bastant sa. Razmatazz (Barcelona) • Categoria: Espectacular (la preferida d’en Guillem). • Motius: - Moltes sales, terrassa, molta diversitat musical. - Sortir a la terrassa i trobar mitja comarca del Maresme. Cocoa (Mataró) • Categoria: Espectacular, tot i que amb matisos. • Matís de la Mar: avui potser no hi aniria, però reconeixen que va ser escenari de les millors èpoques de festa adolescent. Sala Apolo (Barcelona) • Categoria: Decent. • Mar trobava massa tecno els dissabtes (festa Nitsa), però en general bona experiència. La Clàssica (Barcelona) • Categoria: Decent (per ella) / Aprovat (per a la Mar, que hi té més reserves). Massorreres (Massorre) • Categoria: Decent. • A la Mar li encanta (ambient postureo però amb bons DJs si hi vas el dia adequat). • És lloc on et pots trobar personatges mediàtics locals. Vilova (Lleida) • Categoria: Aprovat. • Discoteca d’estiu amb piscina (adverteixen que millor no banyar-s’hi massa). Miracle (antic, Mataró) • Categoria: Espectacular (especialment la sala petita). • Lloc emblemàtic per a ells (hi van celebrar els 18 anys de la Mar). Titus Carpa (Premià de Mar) • Categoria: Una mala nit pot caure. • Records: - Primer petó de la Mar a Titus Carpa. - Entrar de joves i veure gent ballant damunt la tarima central, molt xocant. - Ara no hi anirien per voluntat pròpia, però podria caure una nit puntual. 10.3. Altres locals esmentats • Bling Bling (Barcelona), Boca (Sant Cugat), Costa Breve (Barcelona), Otto Zutz, Opium, Waka, Wolf, etc.: - En general: no hi han anat o no en tenen experiència directa. • Algunes discoteques de costa i d’interior queden sense valorar per desconeixement. 11. Recomanació literària final 11.1. “Una casa on tornar”, de Marta Grau-Rafell • Tancant el programa, la Mar recomana el llibre “Una casa on tornar”. • Autora: Marta Grau-Rafell, guionista de “Les de l’hoquei” i d’altres sèries de TV3. • Temàtica: - Parla sobre el desig d’estimar avui i la impossibilitat de ser estimats com voldríem. • La Mar l’ha agafat de la biblioteca, l’està llegint i el troba: - Molt xulo, molt ben escrit. - Recomanat per a qui vulgui una lectura emocional i contemporània. 12. Tancament • Recordatori per seguir-los a YouTube, Instagram i TikTok. • Avancen que hi haurà sorpreses i nous formats (possibles convidats, tarotista, confessionaris, etc.). • Comiat càlid i informal: ens veiem la setmana que ve amb més despropòsits.
Origen i evolució del Castell de Santa Florentina El Castell de Santa Florentina, situat a Canet de Mar, és una joia arquitectònica que combina l'origen medieval amb una profunda reforma modernista realitzada per Lluís Domènech i Montaner a finals del segle XIX. L'emblema, avui catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser la residència de la família Montaner i ha servit d'escenari per a grans produccions internacionals. La novel·la: Les ombres del castell L'autora Meritxell Jovany Canals ens apropa, mitjançant la seva obra Les ombres del castell, a la història oculta dels seus propietaris durant el canvi de segle: • Recerca històrica: L'autora, que va treballar com a guia al castell, va realitzar una profunda tasca de documentació rescatant la memòria oral dels veïns i contrastant-la amb arxius històrics. • Dramatis personae: La novel·la explora la vida de l'editor Ramon de Montaner i Vila, un visionari col·leccionista d'art que va intentar reconstruir el llegat familiar, adquirint la finca i omplint-la d'una col·lecció d'art inigualable. • L'estructura familiar: S'explica com el ric llegat es va fragmentar amb el pas dels anys, des de la tasca del gendre, Ricard de Canmany (encarregat del disseny interiors), fins als conflictes successoris que han marcat el present de l'emblemàtic edifici. "És una història trista, com tantes altres s'han viscut en aquest país nostre pel que fa a la pèrdua d'un patrimoni cultural." Reflecions sobre el patrimoni La conversa posa de manifest una crítica a la gestió del patrimoni cultural català: • Deteriorament i especulació: Es lamenta la pèrdua de peces artístiques i la manca d'aplicació de lleis de protecció, que ha permès l'espoli de la col·lecció privada del Castell de Santa Florentina. • Memòria versus ficció: L'escriptora reflexiona sobre el repte d'equilibrar la rigorsitat històrica amb la ficció literària per mantenir l'interès del lector sense falsejar la realitat del passat. El programa, emès dins de l'espai Històries de mar i de dalt, ofereix una mirada profunda i crítica sobre un dels monuments més rellevants de la nostra història local i nacional.
Resum general del programa Crònica a Vilassar Ràdio ofereix un repàs complet de l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme, amb tres blocs principals: • Arribada del Nadal al poble: encesa de llums, Fira de Nadal i nou web amb tota l’agenda d’activitats. • Presentació del número 8 de la revista Mirades: valors de l’esport, inclusió, dones i política local, terrasses i cultura. • Cultura i esport d’alt nivell: concert de l’acordeonista Vladimir Stupnikov i protagonisme del porter vilassarenc Pau Panitti a Europa. Al final, s’inclouen també serveis útils (farmàcia de guàrdia), predicció meteorològica i un resum de titulars. 1. Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar 1.1. Encesa de llums de Nadal • Data i lloc: divendres, a partir de les 18 h, a la Plaça de l’Ajuntament. • Acte previ: espectacle de màgia abans de l’encesa. • Novetat destacada: participació del Consell d’Infants de Vilassar de Mar, amb la voluntat que en el futur s’hi sumin més col·lectius del poble. “Les festes són de tots i, per tant, tothom ha de participar en totes les activitats que es fan.” La regidora de promoció econòmica, Núria Aparicio, subratlla que es vol un Nadal participatiu i obert, amb protagonisme dels infants i les entitats. 1.2. Fira de Nadal a la plaça Tarradellas • Dates i horari: dissabte i diumenge; dissabte 29 de 11 a 21 h. • Lloc: Plaça Josep Tarradellas. • Oferta de parades: - Artesania diversa. - Comerços de Vilassar de Mar i també de fora. • Dinamització: - Música amb joves vilassarencs emergents. - Espectacles de dansa. - Contacontes. - Una “petita encesa de llums sorpresa” a la plaça protagonitzada pels estrepols (grup infantil). La tècnica de promoció econòmica, Mari López, insisteix que es vol donar veu al jovent i crear un espai familiar i de proximitat. 1.3. Sorteig de paneres i oferta gastronòmica • Paneres de Nadal: - Cada firaire aporta un petit obsequi. - Es fan dos sortejos: • Dissabte a les 21 h, com a cloenda del dia. • Diumenge, com a cloenda de tota la Fira. - Es prefereixen diverses paneres més petites perquè hi hagi 3 o 4 persones agraciades. • Foodtrucks: - Un parell de foodtrucks permetran fer un mos dolç o salat sense sortir de Vilassar de Mar. La regidoria remarca que el Nadal no ha de ser només consum, sinó també: • Gaudir del poble, • Passejar pels carrers il·luminats, • Compartir temps en família. 1.4. Trenet de Nadal gratuït • Servei de trenet: - Trenet gratuït vinculat a la Fira. - Parada única d’inici i final a la porxada de la Plaça Josep Tarradellas (banda de dalt). - Recorregut pels carrers il·luminats (es menciona, per exemple, Narcís Monturiol). • Tiquets: - Repartits gratuïtament a escoles, llars d’infants i farmàcies. - Activitat molt apreciada per avis i néts. Malgrat ser una proposta “de tota la vida”, es remarca que el trenet continua sent molt actual i amb gran acceptació. 1.5. Nou web de Nadal de Vilassar de Mar Per donar coherència i visibilitat a tota l’oferta nadalenca: • Es crea un web específic: vilassademar.cat/nadal. • Objectiu: centralitzar totes les activitats de Nadal del municipi: - Propostes de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. - Activitats de Vilassar Comerç. - Actes de cultura, comerç, entitats socials i altres col·lectius. “La idea és que sigui un Nadal de tots i de totes, i que es pugui veure tota aquella riquesa tan gran que tenim a Vilassar.” També es fa una crida a les entitats perquè facin arribar les seves activitats i es puguin incorporar al web. Aparicio apunta que, un cop passi aquesta campanya, es començarà a treballar el Nadal vinent ja des de gener o febrer, amb voluntat de fer-hi canvis importants. 2. Revista Mirades núm. 8: valors, política i cultura 2.1. Presentació pública del nou número • Acte de presentació: dissabte, al punt del migdia, a la Sala Carrau. • Convidats a l’estudi: dos membres del Consell de Redacció de Mirades: - Martí Casares. - Edith Castells. • La revista és una publicació de “casa nostra” (arrelada a Vilassar de Mar), amb 40 pàgines i periodicitat de dos números l’any. Durant l’acte de presentació hi haurà representants de: • El bàsquet vilassarenc. • El Piri (entitat esportiva local). • La PAC (Associació de Persones amb Altres Capacitats). 2.2. Tema central: valors de l’esport Un dels grans eixos d’aquest número és l’esport entès des del punt de vista dels valors. • L’acte el presenta i modera Jos Petit, vilassarenc molt conegut. • S’aborda el comportament de: - Famílies a les graderies. - Entitats esportives i tècnics. - El paper educatiu de l’esport en infants i joves. Es remarca que tothom és conscient que moltes actituds de les famílies “no són les adequades”, però costa molt posar-hi remei. 2.3. Inclusió i esport: la tasca de la PAC La PAC hi té un espai destacat: • Han organitzat curses inclusives que fan visible: - La problemàtica de les persones amb altres capacitats. - La necessitat d’una mirada inclusiva des de tot arreu. Aquestes iniciatives s’expliquen com un exemple local molt positiu d’esport i inclusió a Vilassar de Mar. 2.4. Mirada comarcal: el festival Revela’t Mirades també vol anar-se obrint al Maresme: • Inclou un article extens sobre el festival Revela’t, dedicat a la fotografia analògica i celebrat a Vilassar de Dalt. • El director del festival signa l’article, amb: - Dues pàgines molt completes. - Fotografies impactants de les activitats del festival. L’equip de la revista explica que ja treballen en futurs números amb més continguts vinculats a altres municipis de la comarca. 2.5. Dossier: dones i política municipal La coberta del número 8 suposa una novetat: • Per primera vegada, la portada no mostra una sola persona, sinó quatre dones. • Són quatre regidores o exregidores de l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - Núria Pera. - Montse Gual. - Carme Ramon. - Agnès Salat. L’objectiu és posar en relleu: • El paper de les dones a la política local. • La política com a fet cultural: té a veure amb com vivim, ens relacionem i ens governem. Aquestes quatre dones conversen entre elles sobre: • La seva experiència com a regidores. • Els canvis viscuts en la política municipal. • La perspectiva de gènere en la gestió del poble. Mitjançant un codi QR es pot accedir a la conversa completa en format digital des del web de Mirades, més llarga i reposada que el resum en paper. 2.6. Debat sobre les terrasses de bar Un altre article destacat és el debat sobre les terrasses: • Es presenten dos vessants: - Funció positiva: espai de trobada, dinamització social i econòmica. - Conseqüències negatives: molèsties als vianants, soroll i ocupació de l’espai públic. Curiosament, s’explica que “el mateix ésser” ha respost tant el “sí” com el “no”, creant un joc argumental on una mateixa veu explora les dues cares del problema. 2.7. Cultura, frikisme i equilibri de tons La revista manté un equilibri entre reflexió profunda i continguts més lleugers: • Espais per a: - Arts plàstiques. - Música. - Altres disciplines artístiques. • Una pàgina dedicada a uns “friquis” del poble que es disfressen i expliquen a què juguen els diumenges a la tarda. Es reivindica que a Vilassar de Mar és fàcil trobar gent molt bona en moltes arts, que omple la revista de continguts visuals i culturals que “són un goig de veure”. 2.8. On trobar Mirades i model de finançament Distribució: • Gratuïta i de fàcil accés. • Es pot trobar, especialment: - A la Biblioteca Ernest Lluch. - A la llibreria Índex. - A altres llibreries i papereries del poble. - A bars. - Als centres cívics. Durant la presentació de dissabte: • Es garanteix un exemplar per a tothom que hi assisteixi. • També es podran aconseguir números antics difícils de trobar, molt demanats pels lectors. Finançament: • La publicació s’alimenta de les aportacions voluntàries de les persones sòcies. 3. Concert de Vladimir Stupnikov a la Sala Carrau 3.1. Un dels millors acordeonistes del món • Concert: dissabte, a partir de les 18 h, a la Sala Carrau. • Protagonista: Vladimir Stupnikov, alemany d’origen rus. • Reconeixement internacional: - Guanyador del Concurs Internacional de Rassate (País Basc). - Certamen considerat un dels concursos d’acordió més importants i competitius d’Europa i del món. És presentat com “un dels millors acordeonistes del món” i un representant brillant de la nova generació d’intèrprets d’alt nivell. 3.2. L’acordió, un instrument complex i poc conegut El vilassarenc Jordi Plans, professor d’acordió a l’Aula de Música de Vilassar de Mar i músic d’havaneres, ajuda a contextualitzar el concert. • Explica que: - L’acordió tradicionalment era l’instrument típic per a cantades i balls. - Gràcies a les havaneres, l’acordió ha mantingut una certa popularitat. - Tot i així, avui dia és encara poc conegut en la seva versió de concert clàssic. • Dificultat de l’instrument: - És un instrument polifònic, com el piano. - Requereix 6–7 anys d’estudi intens en conservatori per dominar-lo. - Es considera un instrument complex, tant tècnicament com musicalment. 3.3. El concurs de Rassate i el vincle amb Catalunya • El Concurs Internacional de Rassate té una gran tradició d’afició a l’acordió al País Basc. • Hi participa gent de tot el món. Mitjançant un conveni amb els organitzadors del concurs: • Cada any, l’Associació Catalana d’Acordionistes porta a Catalunya el guanyador de l’edició anterior. • Enguany s’ha decidit que el concert sigui a Vilassar de Mar, a la Sala Carrau. 3.4. Repertori i estil: l’acordió del segle XXI El concert mostrarà l’acordió de baixos lliures, l’acordió del segle XXI, amb repertori clàssic de concert. • Programa previst: - Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach (obra molt exigent ja al piano, encara més a l’acordió). - Una suite d’Igor Stravinsky. - Una peça de Rimsky-Korsakov. - Obres d’Astor Piazzolla. • Característiques del concert: - Repertori d’altíssim nivell tècnic. - Obres enteses i accessibles per al públic general. Es destaca que serà una oportunitat única per escoltar un músic de primera línia internacional al poble. 3.5. Organització • Organitza: Associació Catalana d’Acordionistes. • Amb el suport de l’Aula de Música de Vilassar de Mar. 4. Esports: l’epopeia de Pau Panitti a Europa 4.1. Partit clau a Dinamarca El bloc d’esports se centra en la figura del porter vilassarenc Pau Panitti. • Equip: Freikin Granollers. • Competició: Lliga Europea d’handbol (en vol). • Partit clau a Dinamarca contra l’Aarhus: - Resultat: 28–29 a favor del Freikin Granollers. - Victòria fonamental per mantenir opcions intactes d’accedir a la fase principal (Main Round) de la competició europea. Les cròniques l’anomenen “les llàgrimes del campió”. 4.2. Protagonisme absolut sota pals Pau Panitti signa una actuació extraordinària: • 8 aturades en 14 minuts, amb un 53 % d’efectivitat, xifres altíssimes per a un porter d’elit. • És clau en un parcial de 0–4 en els minuts finals, gràcies a: - Aturades decisives. - Passades ràpides que permeten contraatacs fulminants dels seus companys. Es remarca que es converteix en l’autèntic “man of the match”. En acabar el partit, el porter de Vilassar de Mar trenca a plorar, alliberant tensió i adrenalina després d’una actuació tan decisiva. 4.3. Situació del grup i proper repte • Amb aquesta victòria, combinada amb la derrota del Grosswallstadt eslovè contra el Minaur Baia Mare, el Freikin Granollers puja al segon lloc del grup. • Manté així opcions reals d’aconseguir el segon bitllet per continuar endavant a Europa. La clau serà el pròxim partit: • Dimarts vinent, a Granollers. • Contra el Minaur Baia Mare (Romania). • Guanyar-lo pot consolidar el Freikin Granollers en posicions de classificació europea. 4.4. Seleccionable per Itàlia Es destaca un altre aspecte del bon moment personal de Panitti: • S’ha declarat seleccionable per Itàlia, país del seu pare. • Amb la selecció italiana (els de “Surri”), prepararà: - L’Europeu de l’any vinent. S’anuncia que al Crònica de demà s’oferirà més informació i declaracions sobre aquest tema a Vilassar Ràdio. 5. Serveis, el temps i tancament 5.1. Farmàcia de guàrdia S’informa de la farmàcia de guàrdia del dia: • Farmàcia Terriba Pertegas, al costat del CAP. • Adreça: Carrer Santa Maria, 93. • Telèfon: 93 759 59 58. 5.2. Predicció meteorològica Per a l’endemà, al Maresme s’espera: • Cel: dia assolellat amb núvols alts poc importants, sense precipitació. • Mar: estat de maror, amb mar de fons. • Temperatures mínimes: - Es mantindran a l’interior del Maresme. - Lleugera pujada a la costa. - Rang aproximat: 3–9 °C. • Temperatures màximes: - Baixaran una mica. - No superaran aproximadament els 13 °C. 5.3. Titulars de recordatori i comiat Al tram final, es fa un resum ràpid de titulars: • Encesa de llums de Nadal divendres a la Plaça de l’Ajuntament. • Fira de Nadal dissabte i diumenge a la Plaça Tarradellas. • Presentació de la revista Mirades núm. 8 dissabte al migdia a la Sala Carrau. • Concert de Vladimir Stupnikov dissabte a les 18 h, també a la Carrau. • Proesa esportiva de Pau Panitti amb el Freikin Granollers i la seva condició de seleccionable per Itàlia. El programa es tanca amb el crèdit habitual: • Robert Mazza a la sala de màquines. • Joan Escofet a la redacció, edició i direcció del Crònica. • Recordatori que el programa es pot recuperar a vilassarradio.cat. Agraïment a la confiança de l’audiència i cita per a l’endemà.
Visió general del programa Parlant de tot és el magazín matinal de Vilassar Ràdio, conduït per Jaume Cabot, que combina actualitat local, entreteniment, entrevistes i seccions fixes. L’edició d’avui (dimecres 26 de novembre de 2025) està marcada per tres grans blocs: • Actualitat de servei: - El temps al Maresme amb el Servei Meteomar. - Informació i crònica amb el periodista Joan Escofet. • Entrevistes i contingut d’actualitat: - Llarga conversa amb el tenista mataroní Albert Ramos, que es retira del tenis professional. - Actualitat social, laboral i cultural (salari mínim, reconeixement facial als aeroports, Guia Michelin, premis literaris de la comarca, etc.). • Entreteniment i seccions històriques del programa: - Humor esportiu i “l’imbècil del dia”. - Secció esotèrica de Paquita Bruixa (somnis, arbolari, rituals i horòscop). - Recomanacions literàries de Sílvia Cantos amb especial Nadal. - Secció de psicologia i empresa “S’ha acabat el bròquil” amb Marta Badia (conflictes a les empreses familiars del Maresme i de Vilassar de Mar). - Tancament gastronòmic amb Lara Txarau des de l’Agrícola Vilassà, parlant de producte de proximitat i lots de Nadal. Al llarg del programa es mantenen constants referències a Vilassar de Mar, al Maresme i al paper de Vilassar Ràdio com a emissora municipal i veu del poble. Contingut principal per temes 1. Actualitat meteorològica i de servei al Maresme Idea clau: Informació detallada del temps, pensada per al dia a dia de la ciutadania del Maresme. • Connexió amb el Centre de Referència Meteorològica de la Comarca – Servei Meteomar (Consell Comarcal del Maresme), amb el meteoròleg Joaquim Serra. • Panorama: matinada molt freda (fins a -1 ºC a Tordera, mínimes de 2–3 ºC a l’interior i 6–8 ºC a la costa: Mataró, El Masnou, Calella). • Dia assolellat però fred, màximes de 13–14 ºC. • Vent fluix (nord-oest al matí, est a la tarda) i mar de fons destacable a tota la costa del Maresme, en lent descens. • Evolució: - Dijous: fred al matí, màximes una mica més altes (15–16 ºC), mar més tranquil·la. - Divendres i dissabte: situació similar amb més núvols, però sense canvis importants. - Diumenge: arribada d’una pertorbació amb pluja i nova baixada de temperatures. Missatge pràctic que extreuen al plató: “Hem de fer rentadores abans de diumenge” per aprofitar el bon temps i evitar la pluja. També es menciona que el dia anterior Vilassar Ràdio va emetre des del carrer Sant Pau en un especial pel 25N – Dia Internacional per l’erradicació de la violència envers les dones. 2. Esport i històries curioses del futbol i el golf Blocs d’entreteniment esportiu amb humor, conduïts per Jaume Cabot i Joan Escofet. 2.1. Derrota del Barça a Stamford Bridge • Repàs satíric d’una derrota contundent del Barça (3–0) al camp del Chelsea. • Es fa broma amb: - La confusió horària (fus horari anglès) com a excusa absurda del mal partit. - L’autoexpulsió de Ronald Araujo (targeta per protestar + entrada a destemps a Marc Cucurella). - Un autogol desafortunat després de rebots entre Koundé i Ferran Torres. • Tot plegat serveix per parlar del contrast entre - el discurs positiu del tècnic (Hansi Flick, a qui anomenen mig en broma “el profe de la classe dels dofins”), - i la realitat d’un partit molt complicat, que tot i així mantenia opcions si els tres darrers partits es guanyen. 2.2. Història emotiva a Anfield (Liverpool) • Referència a l’himne “You’ll Never Walk Alone” i al clima de misticisme del camp d’Anfield. • Relat d’un aficionat del Liverpool que demana a un directiu (Phil Thompson) escampar les cendres del seu pare a tocar del pal de la porteria. • Reflexió sobre la dimensió emocional del futbol, lligada a la memòria i al vincle amb el club. “Ja ho saps, you’ll never walk alone, i és que mai caminarà sol.” 2.3. Anècdota surrealista de golf – Tommy Fleetwood i la mosca • El golfista Tommy Fleetwood guanya 2 milions de dòlars en una prova d’hole in one. • La pilota queda literalment penjant al llavi del forat… • Fins que s’hi posa a sobre una mosca, el pes de la qual fa que la pilota acabi de caure dins el forat. • Conversa d’humor sobre: - “mosca comú” vs. “mosca collonera”, - acudits sobre animalistes i sobre la mala fama de les mosques, - la idea que a partir d’ara Fleetwood protegirà totes les mosques del planeta. 3. Humor i participació: “L’imbècil del dia” Secció d’humor a partir de notícies reals, amb votació oberta via WhatsApp de la ràdio (675 99 00 52). 3.1. Candidats a “l’imbècil del dia” Operació “en Patito de goma” – Robatori d’una banyera Tres persones detingudes al Baix Camp i la Ribera d’Ebre per robar una banyera a Reus i vendre-la per 5 €. Es fa broma sobre la logística absurda: cost de la gasolina, mida de la banyera, dificultat de “col·locar” el producte. Baralla entre companys de l’Everton Durant un partit contra el Manchester United, dos jugadors de l’Everton es barallen entre ells, un li dóna una bufetada i és expulsat. El company que es queda al camp celebra l’expulsió aplaudint. Es destaca l’esperpent de la situació: rivals dins el mateix equip. L’Associació Internacional de Recerca Criptològica Fan unes eleccions internes tan segures que després no poden desxifrar els resultats. Es bateja com a “Operació: on és la contrasenya?”. Genera molts riures a l’estudi i també entre l’audiència. 3.2. Resultat de la votació • Els oients Miquel i Míriam voten primer pels criptògrafs, però després Eulàlia i Rosa impulsen la banyera. • El marcador va oscil·lant (4–0 pels criptògrafs, després remunten els de la banyera). • Es decideix que el cas dels criptògrafs és el més potent intel·lectualment, però el robatori de la banyera per 5 € també té un nivell d’imbecil·litat molt alt. 3.3. Altres històries al límit entre humor i tragèdia • Fill que suplanta la seva mare morta a Itàlia: - Durant tres anys cobra la pensió de la mare difunta disfressant-se d’ella (perruca, arracades, etc.) per anar al banc. - El descobreixen quan intenta renovar el DNI a l’ajuntament i la funcionària veu que “alguna cosa no quadra”. - Troben el cos de la mare a casa seva després de tres anys. - El qualifiquen com el “desgraciat de l’any”, massa trist per entrar oficialment a la secció. • Error monumental de preus a MediaWorld (Itàlia): - iPads rotulats a 15 € en lloc de 800 €. - L’empresa demana als clients que els retornin i es riuen del lema de l’antiga campanya “Media Markt, yo no soy tonto”. - Suggereixen que el treballador que marcava preus “ha anat a la rue”. 4. Entrevista central: Albert Ramos, tenista de Mataró Moment més profund i periodístic del programa. Jaume Cabot i Joan Escofet entrevisten extensament Albert Ramos, tenista professional mataroní recentment retirat, que va arribar a ser número 17 del rànquing ATP. 4.1. Balanç de carrera i moments clau • Millor any: 2017, quan arriba al número 17 del món i fa una gran actuació al Masters 1000 de Montecarlo. • Títols ATP: recorda els tornejos guanyats a Båstad, Gstaad, Estoril i Còrdova com a setmanes de recompensa a tota la feina acumulada. • Es mostra satisfet i serè amb la seva trajectòria. “Quatre tornejos vol dir quatre setmanes que no has perdut en un esport on gairebé sempre perds.” 4.2. La sensació d’infra-valoració • Els entrevistadors plantegen que el tenis espanyol potser no li ha fet justícia a la seva carrera. • Ramos respon amb humilitat: - Recorda que l’estàndard del tenis espanyol és altíssim (números 1, molts top-10). - En altres països, ser el 17 del món l’hauria convertit en una estrella nacional. - Està agraït d’haver pogut entrenar amb jugadors millors que ell, cosa que l’ha ajudat a pujar de nivell. 4.3. Vida de tenista professional: sacrifici i rutina • Explica la cara B del tenis: - 30 i tantes setmanes competint a l’any. - Molts viatges, aeroports, hotels, jet lag. - Pocs caps de setmana “normals” a casa; no hi ha ni dissabtes ni diumenges. - Disciplina amb la dieta i el físic per evitar lesions i allargar la carrera. • Insisteix en què no és una vida per queixar-se (“he tingut la sort de fer el que m’agrada”), però no és glamurosa com pot semblar. 4.4. Partits i records gravats a foc • Record positiu més mític: victòria sobre Roger Federer a Xangai 2015. • Derrota dolorosa: contra Carlos Alcaraz a Rio 2020. - Explica que aquella nit no va dormir gens perquè li havia costat acceptar perdre contra algú tan jove. • Parla de la duresa dels partits de 5 sets en terra batuda: - L’adrenalina ajuda a aguantar durant el partit. - El pitjor és l’endemà, quan el cos està destruït però has de tornar a competir. 4.5. Amistats i relacions al circuit • Sí que hi ha amics al circuit, però: - A la pista no hi ha amics: tothom vol guanyar. - Els nervis poden portar a situacions tenses; després sovint es reparen. • Com a curiositat, comenta que un cop retirat nota que la relació amb antics rivals és més propera i distesa. 4.6. Motiu de la retirada • Assegura que la decisió ve sobretot per una baixada de nivell sostinguda: - Fa uns dos anys que nota que ja no pot seguir el ritme de sempre. - Pèrdua de potència, velocitat de cames i velocitat visual. • Petites lesions hi han contribuït, però el factor clau és l’edat i el nivell competitiu. • Destaca que s’ha pres tot un any per mentalitzar-se i acomiadar-se mentalment de la competició, cosa que l’ha ajudat a estar tranquil. 4.7. Orígens i relació amb el tenis • Va començar al Tennis Mataró, on jugaven els seus pares. • De petit passava hores al frontó; a poc a poc l’afició esdevé carrera professional. • Afirma que ha tingut la sort que esport i passió han anat junts des de la infantesa. 4.8. Futur: seguir vinculat al tenis, però no al 100% • Vol seguir vinculat al món del tenis, però a temps parcial. • Vol aprofitar per fer coses que la vida de tenista no li permetia. • No es defineix com un obsessiu del tenis televisat, però sí que continuarà seguint-lo. 4.9. Missatge als joves tenistes • Posa xifres sobre la taula: - Només uns 150 jugadors/es al món es guanyen realment la vida jugant a tenis. - Cada any només 6–10 jugadors nous entren al top-150. “És un esport molt difícil per viure’n. Que intentin sobretot disfrutar i aprendre. Si arriben a ser professionals, fantàstic; si no, tot el que hagin après els servirà per la vida.” L’entrevista es tanca amb agraïments i reconeixement pel fet d’haver portat el nom de Mataró i del Maresme arreu del món. 5. Actualitat local i general 5.1. Cultura comarcal: Mostra Literària del Maresme • Es destaca la 42a Mostra Literària del Maresme. • Dues distincions per a joves autors de Vilassar de Mar: - Gala Calderón Quintana (Vilassarenca): segon premi de poesia grup A (1r i 2n de primària) amb el poema “París”. - Vial Porral Fernández: segon premi de poesia grup F (15–18 anys) amb “Sota els estels de l’eternitat”. • L’acte d’entrega de premis va tenir lloc al Teatre Odeon de Canet de Mar. 5.2. Economia i drets laborals: salari mínim interprofessional • CCOO i UGT proposen per al 2026: - Increment del 7,5 % del salari mínim interprofessional (SMI). - Passaria a 1.273 € bruts/mes en 14 pagues (17.822 €/any). - Per primer cop, quedaria subjecte a IRPF. • Ara l’SMI és de 1.184 €/mes, de manera que la pujada seria d’89 € mensuals. • Els sindicats parlen d’augment “contundent però moderat” en comparació amb els marges empresarials d’aquest any. 5.3. Protecció de dades: sanció a AENA pel reconeixement facial • L’Agència Espanyola de Protecció de Dades multa AENA amb 10.043.002 €. • Motiu: proves de reconeixement facial a passatgers sense avaluació prèvia de riscos, vulnerant el Reglament Europeu de Protecció de Dades. • El sistema substituïa la targeta d’embarcament i es va provar a: - Menorca, Palma, Eivissa, El Prat i Barajas. • Es calcula que es va afectar la protecció de dades d’uns 62.000 passatgers. • AENA recorrerà la multa al·legant manca de proporcionalitat i assegurant que no hi ha hagut escletxes de seguretat. 5.4. Drets LGTBI i lliure circulació a la UE • El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dicta que si una parella del mateix sexe es casa en un estat membre, aquest matrimoni ha de ser reconegut per la resta d’estats, encara que aquests no regulin el matrimoni homosexual. • El cas concret: Polònia havia refusat reconèixer la unió de dos ciutadans polonesos casats a Alemanya. • El Tribunal afirma que la negativa vulnera: - El dret a la lliure circulació i residència, - I el dret fonamental a la vida privada i familiar. 5.5. Guia Michelin 2025 a Catalunya • La gala de la Guia Michelin d’enguany fa pujar de 1 a 2 estrelles a: - Enigma, Les Cols – Leia (el programa la cita com “Leia”), La Boscana i MontBar. • Barcelona s’etiqueta com a “potència gastronòmica” amb 29 estrelles. • Nous restaurants d’1 estrella a Barcelona: Kamikaze i Escapar (cuina de fusió asiàtica). • Pèrdues d’estrella a Catalunya: Urt (tancat per canvi de local) i Òria (tancament temporal). • Es mantenen totes les tres estrelles catalanes: ABaC, Cocina Hermanos Torres, Celler de Can Roca, Disfrutar i Lasarte. • Globalment, Catalunya passa de 73 a 81 estrelles Michelin. 5.6. Altres notes d’actualitat i agenda local • Presentació del número 8 de la revista cultural vilassarenca “Mirades” a la Sala Maria Roser Carrau, amb participació d’entitats locals (bàsquet Vilassar, PIRI i APAC). • Recordatori de l’acte d’encesa de llums de Nadal a Vilassar de Mar. • Avanç del programa esportiu de la tarda, amb referència al porter vilassarenc Pau Penit (Granollers) com a protagonista emotiu després d’un gran partit. 6. Seccions de serveis públics i campanyes institucionals Al llarg del programa s’emeten diverses falques institucionals i d’informació de servei: • Consum responsable pel Black Friday: consells per comprovar preus originals i rebaixats, garanties, compres en línia segures. • Promoció del comerç de proximitat com a motor de cohesió social i sostenibilitat econòmica. • Difusió de serveis públics: - Biblio Digital / eBiblio: préstec de continguts digitals de les biblioteques públiques. - Mediació familiar i comunitària (justicia.gencat.cat/mediació). - Centres Barnahus per a infants víctimes de violència sexual. - Escoles Oficials d’Idiomes (incloent cursos de català per a persones nouvingudes). • Campanya “Catalunya Lidera” de la Generalitat, sobre lideratge econòmic i infraestructures. • Promocions de cinema en català i de pel·lícules doblades/subtitulades en català. Aquestes falques reforcen el paper de Vilassar Ràdio com a altaveu de serveis públics i campanyes institucionals, a més de la informació local. 7. Paquita Bruixa: somnis, arbolari, ritual de Nadal i horòscop Secció clàssica del programa, on Paquita Bruixa combina interpretació de somnis, coneixement popular de plantes medicinals, rituals i horòscop setmanal, sempre insistint que l’arbolari no substitueix cap diagnòstic ni recepta mèdica, sinó que complementa. 7.1. Somni: trobades familiars • Somniar una trobada familiar harmoniosa, amb bona salut i converses agradables: - S’interpreta com a bona època de relacions familiars i bon pronòstic econòmic. • Si al somni hi ha discussions, baralles o tensions: - S’associa a disgustos i possibles problemes de salut. Recomanació de Paquita: “Millor somiar trobades boniques i alegres; predisposa a una temporada més lluminosa.” 7.2. Arbolari: la lavanda Paquita dedica la secció de plantes a la lavanda: • Planta mediterrània “com la cançó de Serrat”, present tot l’any. • Usos principals: - Infusions per a l’insomni, sovint combinades amb passiflora. - Neteja de petites ferides i “pupes” infantils amb infusió aplicada amb cotó o gassa; ajuda a la cicatrització. - Es pot preparar oli de lavanda per a usos tòpics. Relats folklòrics: • Noies italianes: feien banys amb lavanda per perfumar-se i “atreure un bon home”. • Casanova: guardava sobres de cartes envoltats de coixinets i branques de lavanda al calaix, perquè les cartes anessin impregnades amb el perfum quan les enviava a les seves conquestes. • Santa Àngela de Merici: Paquita explica llegendes sobre la severitat de la mare superiora amb les monges que tenien “mals pensaments”, a qui feia beure infusions de lavanda i romaní com a “càstig purificador”. Tot plegat s’explica amb molt d’humor, incloent comentaris sobre monges, escoles religioses i experiències personals de Paquita. 7.3. Ritual de Nadal amb lavanda Paquita comparteix un ritual senzill de Nadal, que diu que fa cada any: • Preparar un ramet (remet) de lavanda. • Al mig, col·locar-hi una espelma daurada (vermella si la persona busca parella). • Regal del ritual: es fa la nit de Nadal o la nit de la vigília. • Instruccions: - Guardar el conjunt (ram + espelma apagada) al calaix de la roba interior. - Després de Reis, treure l’espelma del ram. - Encendre l’espelma i demanar un desig. “La veritat és que es compleix”, diu Paquita, tot i insistir que cal tenir sentit comú (espelma sempre apagada dins l’armari!). 7.4. Horòscop dels 12 signes Paquita repassa els 12 signes del zodíac, combinant consells de salut, feina, diners i amor. Cada signe rep: • Recomanació principal. • Estat de salut i energia. • Orientació laboral/econòmica. • Panorama sentimental/familiar. • Número de la sort i color de la setmana. Resum compactat de cada signe: Àries Salut: evitar excessos d’esport i exhibicionisme físic. Feina: bon moment per emprendre algun negoci nou. Amor: petites diferències amb parella i fills; cal calma. Número: 9 – Color: granat. Taure Salut: evitar dietes massa estrictes per no caure en melancolia. Feina: satisfacció i tancament d’any positiu. Amor: possibles converses tenses; es resoldran. Número: 4 – Color: groc. Bessons Salut: bona energia però cal evitar l’estrès pre-nadalenc. Feina: ambient fred a l’empresa, però estable. Amor: molta química amb parella i família. Número: 5 – Color: vermell. Cranc Salut: força i resistència; atenció a petits entrebancs musculars. Feina: Paquita recomana prudència davant canvis de feina; potser és millor esperar al 2026. Amor: petites converses per ajustar rutines familiars. Número: 8 – Color: mantega. Lleó Salut: cansament per excés de feina i responsabilitats. Feina: setmana estable, sense grans novetats. Amor: cal evitar imposar massa límits a la parella. Número: 1 – Color: blanc. Verge Salut: costarà mantenir el ritme; cal moderació. Feina: possibles alegries econòmiques si hi ha constància. Amor: demanaran molt a la parella; cal mesura. Número: 8 – Color: canyella. Balança Salut: tendència a recollir-se i estar més a casa; equilibri. Feina: vigilar els capricis i la despesa; mantenir el que es té. Amor: setmana amb molt caliu i pau familiar. Número: 7 – Color: lila. Escorpí Salut: evitar “donar massa voltes” als problemes per no caure en tristesa. Feina: noves oportunitats interessants; convé estudiar-les. Amor: setmanes sense grans sotracs; estabilitat. Número: 6 – Color: verd clar. Sagitari Salut: petites revisions mèdiques pendents (dentista, oculista…). Feina: possibles vacances o viatge sense risc de perdre la feina. Amor: caldrà donar més suport a la parella i la família. Número: 5 – Color: mel. Capricorn Salut: atenció als músculs i caigudes; prudència amb els peus. Feina: bon ambient si es treballa en equip. Amor: ells/elles hauran de portar la “batuta” a casa. Número: 8 – Color: verd fosc. Aquari Salut: atenció al cos, tot i tenir fama de “menjadors prims”; cal ritme equilibrat. Feina: molt bona; resolució fàcil de tasques. Amor: cal dedicar més temps a la parella i valorar la felicitat present. Número: 3 – Color: malva. Peixos Salut: petits refredats; res greu. Feina: possible alegria econòmica (pujada, millora de condicions). Amor: converses alegres i molt bon ambient familiar. Número: 0 – Color: salmó. 8. Literatura i Nadal: recomanacions de Sílvia Cantos La bibliotecària Sílvia Cantos porta un especial de llibres per regalar per Nadal, amb la col·laboració de la llibreria local del poble i la Biblioteca Ernest Lluch. 8.1. Llibres infantils i d’advent “La infància del Pare Noel” (Sebastián Pérez, il·lustrat per Benjamin Lacombe – Baula/Edelvives) Llibre de gran format i edició molt cuidada. Plantejat com un conte d’advent de 24 capítols (1 per dia, de l’1 al 24 de desembre). Explica la vida de Nicolau i com es converteix en el Pare Noel, amb rens, follets, casetes i paisatges nevats. Cada capítol està dissenyat com un sobre que s’obre i es desplega. “El poble dels elfs de Nadal” (Magdalena – Lucille Michieli) Llibre desplegable en acordió de gairebé 2 metres, amb cases, tallers i l’escola dels rens. Té pestanyes per obrir i descobrir sorpreses. Revers nocturn amb el trineu del Pare Noel creuant el cel. “Cartes des del Pol Nord” Història epistolar amb cinc cartes de nens de diferents països al Pare Noel i les seves respostes. Cada carta va en un sobre dins el llibre. Els elfs dibuixen dissenys de joguines segons les peticions. 8.2. Nadal i humor local: el pessebre i el caganer “Com muntar el pessebre i evitar que el caganer faci caca on no toca” (Òscar Vendrell – Jaume Bosch, Baula) Forma part d’una col·lecció humorística nadalenca: “Com cuidar el tió…” “Com preparar la nit de Reis…” “Com preparar la nit de Nadal i evitar que el Pare Noel passi de llarg”. Explica: Què és un pessebre, quins personatges són imprescindibles. Tipus de pessebres (fix, en moviment, modern, vivent…). Què cal fer perquè el caganer no “faci caca on no toca”. To molt gamberro però didàctic, ideal per llegir rient amb infants. 8.3. Clàssics il·lustrats per adults “La venedora de llumins” (Hans Christian Andersen – il·lustrat per Benjamin Lacombe, Edelvives) Conte clàssic molt dur i emotiu sobre pobresa i infància al carrer. Edició il·lustrada fosca i preciosa, ideal per reflexionar sobre el consumisme nadalenc i la realitat social. “El gran Gatsby” (F. Scott Fitzgerald – il·lustrat per Benjamin Lacombe) Edició de luxe, pensada per adults i col·leccionistes. Paleta cromàtica simbòlica: daurats, verds, liles… Retrat dels frenètics anys 20, l’opulència, el buit existencial i les il·lusions trencades. (Bonus track) “Cançó de Nadal” (Charles Dickens – il·lustrada per Mario Jodra) Clàssic de Dickens en edició gòtica i en blanc i negre. Sílvia el recomana com a imprescindible nadalenc per adults i joves. La secció reforça el paper de la Biblioteca Ernest Lluch i del comerç cultural local com a referents per a la comunitat vilassarenca. 9. Psicologia i empresa: “S’ha acabat el bròquil” amb Marta Badia Secció de reflexió social i psicològica. Avui, conflictes a les empreses familiars, especialment al Maresme i a Vilassar de Mar. 9.1. Pes de l’empresa familiar al Maresme i a Vilassar de Mar Dades aproximades exposades a la secció: • Al Maresme: - 20.000 empreses actives. - 15.000–17.000 són empreses familiars. - 70 % de les empreses de menys de 10 treballadors tenen estructura familiar. - Sectors principals: comerç i restauració, serveis professionals, construcció, petites indústries, agricultura i floricultura. • A Vilassar de Mar: - 1.300–1.500 empreses actives. - 80–85 % serien familiars. - Molts negocis passen de pares a fills i es mantenen dècades dins el nucli família. • Relleu generacional: - 6 de cada 10 empreses familiars de la comarca tenen pendent un relleu generacional en els pròxims 10 anys. - Només el 30 % tenen un pla de relleu formal. - El 40 % dels conflictes detectats estan vinculats al moment de la successió. 9.2. Per què es generen conflictes a les empreses familiars? Marta Badia i Jaume Cabot destaquen diversos factors: • Confusió de rols: - A casa ets el fill/la filla; a l’empresa ets cap de producció o responsable financer. - Les identitats es barregen i això desgasta. “A la taula del dinar sóc la germana, a la reunió sóc la financera. Si no ho separem, explota.” • Comunicació emocional vs. professional: - Es porten converses i retrets familiars a la feina: “Tu sempre fas el mateix, mai m’escoltes…”. - No s’utilitza un llenguatge empresarial sinó emocional. • Evolució de l’empresa i de l’economia: - Quan el negoci va bé, surten conflictes per sous, responsabilitats, reconeixement. - Quan va malament, sorgeixen retrets: “això que vas decidir tu…”, etc. • Xoc generacional tradició–innovació: - Fundadors que diuen “sempre s’ha fet així”. - Segona generació que vol modernitzar-ho tot (“ens hem de posar al dia, digitalitzar, innovar…”). - Necessitat de trobar un equilibri. • Dificultat per “deixar anar”: - Molts fundadors no preparen el relleu amb temps. - A vegades es pretén traspassar el negoci en tres mesos abans de jubilar-se, cosa massa precipitada. • Imposar la continuïtat als fills: - No sempre la descendència vol seguir; cal acceptar que poden tenir altres vocacions. 9.3. Tres conflictes típics al Maresme “El negoci és nostre, però el lideratge de qui és?” Tothom opina, ningú lidera. No es defineix qui decideix què. “Les emocions entren per la porta del despatx” Es traslladen retrets de casa a la feina i problemes de feina a casa. Exemple: es discuteix una factura i s’acaba traient un conflicte de fa 20 anys. “La segona generació vol canviar-ho tot, la primera ho vol conservar tot” Xoc entre innovadors i guardians de l’essència original del negoci. 9.4. Propostes per començar a resoldre conflictes Marta suggereix diverses línies d’actuació: Separar espais i converses A la reunió es parla de negoci; a casa no es negocien sous ni estratègies. Definir rols i responsabilitats per escrit No cal un manual gegant, però sí acords clars sobre qui fa què. Protocol familiar corporatiu Qui pren decisions? Com es resolen desacords? Què passa si un membre vol marxar? Com es fa el relleu generacional? Terceres persones neutrals Buscar mediadors o consultors externs quan el conflicte està enquistat. Relleu generacional amb temps Planificar amb 3–5 anys d’antelació, no pas a última hora. 9.5. Preguntes incòmodes per a famílies empresàries La secció culmina amb un seguit de preguntes perquè l’audiència reflexioni: • “Esteu prenent decisions com a família o com a empresa?” • “Quin conflicte d’avui té arrels en un retret de fa 20 anys?” • “Què no estàs dient per por de fer mal, i està fent encara més mal?” • “Què et sabria més greu deixar anar: el negoci o el rol que tens dins la família?” • “Si el negoci fos d’algú extern, acceptaries la mateixa manera de treballar que tens avui?” Aquestes preguntes volen ser un punt de partida per al canvi, no pas una crítica destructiva. 10. Producte local i Nadal: l’Agrícola Vilassà amb Lara Txarau Secció gastronòmica centrada en producte de proximitat i qualitat, impulsada per l’Agrícola Vilassà, entitat centenària de Vilassar de Mar. 10.1. Mandarines i taronges de pagès • Ara és temporada alta de cítrics. • Destaquen les mandarines i taronges de pagès que arriben de Castelló i Tarragona: - Es venen amb fulla, sense calibrar; cada peça és diferent. - Això redueix costos de manipulació i les fa més econòmiques, mantenint gran qualitat i sabor. - Algunes més dolces, altres més àcides, però totes molt aromàtiques. Es remarca el valor afegit de saber d’on vénen i de la relació directa amb el productor. 10.2. Patates fregides de Sant Tomàs • Novetat a la botiga: patates fregides de l’entitat Sant Tomàs (Manlleu, Osona). • Característiques: - Talles fines, fregides en oli d’oliva verge extra d’arbequina. - Només s’hi afegeix sal del Delta de l’Ebre. - Envasades en bosses reciclables. • Impacte social: - Produïdes per persones amb capacitats diverses, fomentant la inserció social i laboral. - L’Agrícola Vilassà vol donar suport a aquest tipus de projectes cooperatius. Conversen amb humor sobre el fet que “ningú pot dir que no” a unes patates fregides i com una bossa mai dura gaire. 10.3. Lots de Nadal a mida • L’Agrícola Vilassà prepara lots de Nadal personalitzats: - Per a empreses i particulars. - Amb producte de proximitat i de cooperatives catalanes. - Es poden incloure fruita i verdura fresca, vins, olis, conserves, etc. • Contacte per informació i encàrrecs: - Correu: [email protected] - Telèfon mòbil: 620 455 690 - Fixe: 93 759 01 88 • L’equip (especialment la Pili) cuida la presentació dels lots perquè siguin regals atractius. 10.4. Poinsetties (ponceties) de productors locals • Parlen de les poinsetties (flors de Nadal), cultivades per productors socis de la cooperativa a Vilassar de Mar. • Recomanacions de cura: - Interior de casa, amb molta llum però sense sol directe. - Lluny de la calefacció i de corrents d’aire. - Reg per immersió (plat amb aigua 15 minuts, després retirar l’aigua sobrant). • Perquè tornin a florir l’any següent: - De finals de setembre a principis d’octubre, cal mantenir-les 12–14 hores diàries a les fosques. - Així s’aconsegueix que les fulles tornin a posar-se vermelles; si no, es queden verdes. Comentari curiós: en alguns indrets (com a les Illes Canàries) es poden veure poinsetties gegants a l’aire lliure, com a arbustos decoratius. 10.5. Complements locals: bosses Backbock • L’Agrícola també ven bosses i complements Backbock, dissenyats i confeccionats per la Gemma, artesana de Vilassar de Dalt. • Producte 100 % local: - Bosses de mà, bandoleres, ronyoneres, motxilles, moneders, necessers… - Cada peça és dissenyada per ella mateix; es poden fer encàrrecs personalitzats (triar teixits i colors). • Instagram: @back_bock (Bac_Bock). 10.6. On és i com fer-se client de l’Agrícola Vilassà • Botiga: Camí del Crist, sense número, Vilassar de Mar. - Pujant des de la N-II i el Mercat de la Flor i Planta Ornamental, uns 350–400 metres amunt, a mà esquerra. • Targeta client: - Es pot sol·licitar per correu a [email protected]. - Dona accés a descomptes i promocions. 11. Estructura del programa i identitat local Durant tot el matinal es reforça la identitat de: • Vilassar de Mar com a poble viu, amb comerç propi, equipaments culturals (Biblioteca Ernest Lluch), entitats esportives i cooperatives com l’Agrícola Vilassà. • Vilassar Ràdio com a emissora municipal de proximitat, amb programes com: - Parlant de tot (magazín matinal amb informació, entrevistes i entreteniment). - Altres espais com Històries de Mar i de Dal (centre d’estudis locals) o La Crònica (informatiu del migdia amb Joan Escofet). Es recorden sovint les franges del Butlletí informatiu (1, 3, 5 i 7 de la tarda) i la voluntat de la ràdio de “parlar sobretot de Vilassar”. Interlocutors principals • Jaume Cabot – presentador i conductor de Parlant de tot. • Joan Escofet – cap d’informatius, col·laborador en esport i seccions d’humor. • Albert Ramos – tenista professional mataroní entrevistat en profunditat. • Paquita Bruixa – col·laboradora esotèrica (somnis, arbolari, rituals, horòscop). • Sílvia Cantos – bibliotecària i prescriptora literària de la Biblioteca Ernest Lluch. • Marta Badia – psicòloga/orientadora, coautora de la secció “S’ha acabat el bròquil”. • Lara Txarau – membre de l’Agrícola Vilassà, responsable de la secció de producte i gastronomia. • Oients participants via WhatsApp (Miquel, Míriam, Eulàlia, Rosa…). Tags • Vilassar de Mar • Vilassar Ràdio • Parlant de tot • Maresme • Meteomar • Joaquim Serra • Albert Ramos • Tenis professional • Esport • Barça • Chelsea • Liverpool • You’ll Never Walk Alone • Golf • Tommy Fleetwood • Humor • L’imbècil del dia • Empreses familiars • Maresme economia • Marta Badia • Relleu generacional • Psicologia • Paquita Bruixa • Somnis • Arbolari • Lavanda • Ritual de Nadal • Horòscop • Sílvia Cantos • Biblioteca Ernest Lluch • Llibres de Nadal • Cuento de Navidad • La venedora de llumins • El gran Gatsby • Guia Michelin • Gastronomia • Agrícola Vilassà • Producte de proximitat • Mandarines • Taronges • Poinsettia • Patates Sant Tomàs • Comerç local • Salari mínim interprofessional • AENA • Protecció de dades • Drets LGTBI • Unió Europea • Mostra Literària del Maresme Seccions amb temps (en segons) 1) Obertura del programa i presentació del dia • Inici – 1 a 124 s Títol: Benvinguda, context de data i record del 25N Resum: Jaume Cabot obre el programa, situa el dia (dimecres 26 de novembre de 2025), parla de la proximitat del Nadal i de la meteorologia freda al Maresme. Recorda l’emissió especial al carrer pel 25N i anuncia que el divendres faran programa des de la Biblioteca Ernest Lluch per commemorar els 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch a mans d’ETA. 2) Avançament de continguts del dia • 124 a 324 s Títol: Sumari del programa i convidats Resum: Es fa un repàs de l’escaleta: • Especial Ernest Lluch de divendres. • Entrevista d’avui a Albert Ramos (tenista retirat). • Secció d’entreteniment amb Paquita Bruixa (11:00). • Recomanacions de la biblioteca amb Sílvia Cantos (11:30). • Secció “S’ha acabat el bròquil” amb Marta Badia i Marc Natxe (12:00). • Secció de l’Agrícola Vilassà amb Lara Txarau (12:30). S’anuncia també que arriben a l’edició número 2.256 del magazín. 3) El temps amb Meteomar • 359 a 516 s Títol: Previsió meteorològica del Maresme Resum: Connexió amb Joaquim Serra del Servei Meteomar. S’explica el fred intens de matinada, les mínimes a diversos punts del Maresme, el dia assolellat però fresc i l’evolució cap a un cap de setmana amb pluja diumenge i descens de temperatures. Es parla de la mar de fons que afecta la costa maresmenca. 4) Transició a l’actualitat informativa • 547 a 608 s Títol: Finestra informativa i “la rentadora” Resum: Entren a l’espai informatiu amb Joan Escofet. A partir de la previsió de pluja de diumenge, bromejen amb la urgència de posar rentadores abans del cap de setmana perquè la roba no quedi “cartronada” pel fred. 5) Humor esportiu: Barça, Chelsea i la guineu d’Stamford Bridge • 608 a 777 s Títol: Crònica esportiva humorística del Barça i curiositats del futbol anglès Resum: Repàs satíric de la derrota del Barça (3–0) a Stamford Bridge. Es parla de: • La confusió horària com a excusa. • El paper de Ronald Araujo i la seva autoexpulsió. • L’error entre Koundé i Ferran Torres al primer gol. • Una guineu vermella passejant per la graderia, espantada, abans del partit. Es remarca que, tot i tot, el Barça encara depèn de si mateix si guanya els tres partits restants. 6) Històries emotives i surrealistes del futbol i el golf • 777 a 1073 s Títol: De l’himne d’Anfield al “forat” de la mosca Resum: • Relat de l’aficionat del Liverpool que tira les cendres del pare al camp d’Anfield i reflexió sobre el sentiment dels estadis anglesos. • Anècdota del golfista Tommy Fleetwood, que guanya 2 milions de dòlars perquè una mosca fa caure la pilota dins el forat en una prova d’hole in one. • Conversa sobre mosques, animalistes i humor negre, amb to molt distès. 7) Consell viatger i presentació de “l’imbècil del dia” • 1073 a 1201 s Títol: Pala de mosques i preparació de la secció d’humor Resum: Es proposa, mig seriosament, portar sempre pala de mosques a la maleta quan es viatja, per si a l’hotel hi ha sorpreses. A continuació, es presenta la secció de “l’imbècil del dia”, amb idea de votar per WhatsApp entre diferents candidats. 8) “L’imbècil del dia”: banyera, baralla a l’Everton i criptògrafs • 1201 a 1474 s Títol: Selecció i votació dels candidats a “l’imbècil del dia” Resum: • Candidat 1: Trio que roba una banyera a Reus i la ven per 5 €. • Candidat 2: Jugadors de l’Everton que es barallen entre ells i un celebra l’expulsió de l’altre. • Candidat 3: Associació Internacional de Recerca Criptològica que fa unes eleccions tan segures que no pot llegir els resultats. Els oients voten via WhatsApp; hi ha ball de resultats entre la banyera i els criptògrafs. 9) Cas límit: fill que suplanta la mare morta per cobrar la pensió • 1474 a 1636 s Títol: De l’imbècil del dia al “desgraciat de l’any” Resum: Es relata el cas d’un home italià que manté el cadàver de la mare tres anys a casa per seguir cobrant la pensió, disfressant-se d’ella per anar al banc. Descobert en renovar DNI. Es valora si podria ser “imbècil del dia”, però es conclou que és massa tràgic i se’l qualifica de “desgraciat de l’any”. 10) Error de preus a MediaWorld i reaccions • 1636 a 1765 s Títol: iPads a 15 euros: quan el lema “jo no sóc tonto” fa mal Resum: Es comenta el cas de MediaWorld (Itàlia), on iPads de 800 € van ser etiquetats com a 15 €. L’empresa demana el retorn dels aparells. S’enllaça amb el famós eslògan “Media Markt, yo no soy tonto” i es fa humor sobre l’error del treballador encarregat de marcar preus. 11) DeLorean del dia: efemèrides culturals i musicals • 1765 a 2126 s Títol: Viatge en el temps: Tina Turner, Casablanca, Cream, Pink Floyd, Michael Jackson i Beatles Resum: Secció d’efemèrides (“el DeLorean”) amb Joan Escofet: • Naixement de Tina Turner (1939). • Estrena de la pel·lícula Casablanca (1942). • Últim concert conjunt de Cream (1968) i escolta de Sunshine of Your Love. • Primer cop que sona Pink Floyd a l’espai (cosmonautes russos, 1988). • Sortida de l’àlbum Dangerous de Michael Jackson (1991), amb Black or White. • Mort de George Best, mític jugador del Manchester United (2005), anomenat “el cinquè Beatle”, amb música dels Beatles. 12) Avanç informatiu esportiu de tarda • 2126 a 2176 s Títol: Teasers informatius: llums de Nadal i Pau Penit Resum: Joan Escofet avança continguts del seu espai informatiu de la tarda: • Encesa de llums de Nadal a Vilassar de Mar. • Història emotiva del porter Pau Penit, vilassarenc que juga al Granollers. 13) Publicitat institucional i falques de ràdio local • 2199 a 2273 s Títol: Falques institucionals (peix, cinema en català, comerç local) Resum: Emissió de diverses campanyes: • Pim-pam peix (consum de peix variat i de qualitat). • Cinema en català. • Enaltiment del comerç de proximitat i del paper de la ràdio local. 14) Entrevista a Albert Ramos (part 1) • 2273 a 2615 s Títol: Inici de l’entrevista amb Albert Ramos: trajectòria i títols Resum: Presentació d’Albert Ramos, que ha arribat al 17è lloc del rànquing mundial ATP. Es parla dels seus títols a Båstad, Gstaad, Estoril i Còrdova i del seu millor any (2017) amb el Masters 1000 de Montecarlo. Albert fa balanç positiu, comenta la duresa del circuit (30 i tantes setmanes l’any) i la importància de la dieta i la disciplina. 15) Entrevista a Albert Ramos (part 2) • 2615 a 2990 s Títol: Partits memorables, amistats al circuit i motius de la retirada Resum: S’aprofundeix en: • El partit contra Federer a Xangai (record bonic). • La derrota contra Alcaraz a Rio i la nit sense dormir. • La dificultat de recuperar-se després de partits de 5 sets. • La natura individual del tenis (no et pots amagar com en un esport col·lectiu). • La baixada de nivell per edat com a principal motiu de retirada. • El procés emocional de prendre la decisió i la tranquil·litat actual. 16) Entrevista a Albert Ramos (part 3) – Futur i consells als joves • 2990 a 3179 s Títol: Futur d’Albert Ramos i missatge per a la base del tenis Resum: Es parla dels orígens al Tennis Mataró, de l’afició convertida en professió, de la voluntat de seguir vinculat al tenis a temps parcial i del desig de fer altres coses. Albert llança un missatge realista a nens i nenes que comencen: és un esport molt competitiu, pocs en viuen, però tot el que aprenguin els servirà per a la vida. L’entrevista acaba amb agraïments i reconeixement del Maresme. 17) Notícia: Mostra Literària del Maresme • 3206 a 3234 s Títol: Joves vilassarencs premiats a la Mostra Literària del Maresme Resum: Informació sobre els guardons a Gala Calderón Quintana i Vial Porral Fernández a la 42a Mostra Literària del Maresme. Es detallen categories, títols dels poemes i l’acte de lliurament al Teatre Odeon de Canet de Mar. 18) Bloc informatiu: salari mínim, AENA i Guia Michelin • 3264 a 3441 s Títol: Economia, protecció de dades i gastronomia estrel·lada Resum: Es resumeixen: • Proposta d’augment del salari mínim interprofessional per 2026. • Multa de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades a AENA pel reconeixement facial. • Resultats de la gala Michelin per als restaurants catalans. 19) Publicitat institucional i serveis públics • 3452 a 3617 s Títol: Comerç de proximitat, consum responsable, lectura digital i mediació Resum: S’emet un bloc de falques sobre: comerç de proximitat, Black Friday responsable, servei Biblio Digital, mediació judicial, etc., reforçant valors de consum sostingut i accés a la cultura. 20) Reprèn el fil del programa i entrada a Paquita Bruixa • 3617 a 3653 s Títol: Recordatori d’horari i entrada de Paquita Bruixa Resum: Jaume Cabot recorda l’horari del programa i presenta l’inici de la secció amb Paquita Bruixa, que arriba puntual a les 11:07. 21) Paquita Bruixa: somni familiar i lavanda (arbolari) • 3634 a 3826 s Títol: Somnis de família i propietats de la lavanda Resum: Interpretació del somni de trobades familiars (bones si hi ha harmonia, dolentes si hi ha conflictes). Inici de l’arbolari sobre la lavanda, com a planta mediterrània útil contra l’insomni i per curar petites ferides. 22) Paquita Bruixa: anècdotes històriques i ritual de Nadal • 3826 a 4271 s Títol: Casanova, monges, lavanda i ritual nadalenc Resum: Paquita explica històries folklòriques sobre l’ús de la lavanda (noies italianes, Casanova, Santa Àngela). Descriu el ritual de Nadal amb ramet de lavanda i espelma daurada o vermella, que s’ha de regalar per Nadal i encendre després de Reis demanant un desig. 23) Paquita Bruixa: horòscop complet • 4271 a 5314 s Títol: Horòscop setmanal dels 12 signes Resum: Llarg repàs signe per signe (Àries a Peixos) amb consells de salut, feina, diners i amor, més números i colors. Conversa distesa i plena d’anècdotes personals i humor. 24) Tancament de Paquita Bruixa i pas a la literatura • 5314 a 5370 s Títol: Comiat de Paquita i anunci de les recomanacions literàries Resum: Es tanca la secció de Paquita Bruixa, s’anuncia Sílvia Cantos i es fa una breu pausa musical i de falques. 25) Sílvia Cantos: llibres per Nadal (part 1) • 5476 a 5819 s Títol: Llibres d’advent i àlbums il·lustrats nadalencs Resum: Sílvia presenta “La infància del Pare Noel”, descrivint-ne el format d’advent i les il·lustracions espectaculars. Explica també “El poble dels elfs de Nadal”, llibre desplegable en acordió amb pestanyes. 26) Sílvia Cantos: llibres per Nadal (part 2) • 5819 a 6236 s Títol: Cartes al Pare Noel i la col·lecció del caganer Resum: Es presenta “Cartes des del Pol Nord” (infants de diversos països escriuen al Pare Noel) i “Com muntar el pessebre i evitar que el caganer faci caca on no toca”, llibre humorístic que explica què és un pessebre, personatges bàsics i tipus de pessebres, i que parla de pastorets, exposicions de pessebres, etc. 27) Sílvia Cantos: clàssics il·lustrats per adults • 6236 a 6751 s Títol: La venedora de llumins, El gran Gatsby i Cançó de Nadal Resum: Sílvia recomana “La venedora de llumins” d’Andersen i l’edició il·lustrada d’“El gran Gatsby” per a adults. Com a bonus track final, esmenta “Cançó de Nadal” de Dickens il·lustrada, abans que entrin les notícies de les 12. 28) Informatiu de les 12: Mirades, SMI, UE i Michelin • 6807 a 7043 s Títol: Butlletí de migdia: Mirades, salari mínim, drets LGTBI i Guia Michelin Resum: Butlletí amb: presentació del número 8 de la revista “Mirades” (Vilassar), proposta de salari mínim per 2026, decisió del TJUE sobre matrimonis del mateix sexe i resultats de la Guia Michelin a Catalunya. 29) Falques institucionals i de ràdio local • 7057 a 7214 s Títol: Barnahus, Catalunya Lidera, ràdio local i reentrada al magazín Resum: Bloc de campanyes sobre centres Barnahus, projecte Catalunya Lidera, valor de la ràdio local, etc. Es recorda l’horari de Parlant de tot. 30) “S’ha acabat el bròquil” amb Marta Badia (empreses familiars) • 7214 a 8619 s Títol: Conflictes a les empreses familiars del Maresme i de Vilassar de Mar Resum: Llarg bloc on Marta Badia exposa dades sobre la presència d’empreses familiars al Maresme i a Vilassar de Mar, explica per què s’hi generen conflictes (confusió de rols, comunicació emocional, xoc tradició–innovació, relleu tardà, imposició als fills…) i proposa solucions (separar espais, protocols, rols definits, mediació externa, planificació amb temps). La secció es tanca amb preguntes incòmodes per fer reflexionar les famílies empresàries. 31) Connexió amb l’Agrícola Vilassà (producte i Nadal) • 8675 a 9901 s Títol: Mandarines, patates de Sant Tomàs, lots de Nadal i poncèties Resum: Amb Lara Txarau es parla de: • Mandarines i taronges de pagès (amb fulla, sense calibrar). • Patates fregides de Sant Tomàs (projecte social). • Lots de Nadal personalitzats per empreses i particulars. • Cura de les poinsetties i com fer-les florir d’un any per l’altre. • Productes artesanals Backbock (bosses i complements) i processos d’encàrrec a mida. Es dona informació de contacte, telèfons i correus per a comandes i targeta client. 32) Tancament musical i comiat del programa • 9901 a 10254 s Títol: Xarango, Nino Bravo i cloenda de l’edició 2.256 Resum: El programa es tanca amb música de Xarango (Som foc) i Nino Bravo (Libre), mentre Jaume Cabot recorda que aquesta és l’edició 2.256 del magazín, anima l’audiència a ser feliç i anuncia que l’espai informatiu seguirà a càrrec de Joan Escofet i Robert Maza. S’emfatitza el paper de Vilassar Ràdio com a emissora municipal del poble. Aquesta estructura reflecteix un magazín de proximitat, amb un equilibri entre servei públic, actualitat, identitat local i entreteniment, i una presència constant del Maresme i de Vilassar de Mar com a eixos del relat radiofònic.
Resum general Crònica de Vilassar Ràdio dedicada gairebé íntegrament al 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, amb focus especial en la violència masclista digital i en les dades i recursos locals de suport a les dones de Vilassar de Mar. L’emissió combina cobertura en directe des de la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, dades del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (CIAD/CIAT), resums d’entrevistes del programa Parlant de Tot fet a peu de carrer, una taula rodona amb professionals del circuit municipal contra la violència vers les dones i l’experiència de Teatre Fòrum amb alumnat de l’Institut Pere Ribot. Al final, s’inclouen el butlletí de previsió meteorològica i el servei de farmàcia de guàrdia. 25N i manifest institucional Lectura del manifest i context • Es commemora el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones. • S’explica que al llarg de tot el mes Vilassar de Mar organitza activitats contra aquesta xacra social, impulsades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar i les entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista de Vilassar de Mar. • Es connecta en directe amb la plaça de l’Ajuntament, on les regidores llegeixen el manifest institucional. Contingut clau del manifest Eixos principals del text institucional: • Les violències masclistes es defineixen com una vulneració estructural de drets humans, present a tots els àmbits: parella, família, feina i espai públic. • S’enumeren diferents formes de violència: • Física • Psicològica • Econòmica • Sexual • Digital • Obstètrica • De segon ordre, institucional i vicària. • Es destaca la pressió estètica sobre el cos de les dones com a violència masclista que limita drets, danya la salut i redueix la participació plena en la societat. “Les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans.” Focus en la violència masclista digital Marc legal i definició • El manifest remarca la violència en l’àmbit digital, especialment la que afecta les dones joves. • Es cita la reforma de la Llei 17/2020 (que modifica la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista), que reconeix la violència digital com a forma específica de violència. • Es denuncia que encara falten mesures concretes per incorporar plenament el món digital en l’abordatge integral de la violència masclista. Formes de violència digital Es descriuen diverses manifestacions de violència masclista digital: • Ciberassetjament i cibergeixament (cibercontrol, persecució en línia) • Geolocalització i control de moviments • Violació de la privacitat i accés no consentit a: • correus electrònics • fitxers personals • dispositius i comptes de xarxes socials • Captació en noves formes d’explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans. • Insults i atacs en línia a dones amb projecció pública: polítiques, periodistes, opinadores i activistes. Dades i impacte • L’ONU assenyala que més del 73% de les dones al món han estat exposades o han patit algun tipus de violència a internet. • El 90% de les víctimes de distribució d’imatges íntimes sense consentiment són dones. • Estudis nacionals indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys. • Es descriuen els efectes sobre les víctimes: • Por, culpa, vergonya, aïllament, indefensió. • Dificultat per posar nom a allò que viuen i falta de reconeixement social, cosa que agreuja el patiment. • La normalització i la manca de validació impedeixen demanar ajuda i cronifiquen els efectes. “Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència.” Discursos negacionistes i resposta institucional • Es denuncia que els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes: • volen minimitzar i invisibilitzar aquesta realitat • utilitzen les xarxes socials per atacar el feminisme • posen en risc els avenços assolits després de dècades de lluita. • Es reivindica l’obligació de les institucions d’oferir respostes integrals, transformadores i valentes. • Es parla d’un pacte català contra les violències masclistes i d’un compromís de país per garantir una vida lliure de por, discriminació i violència. “Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic.” • L’acte finalitza amb un minut de silenci i la imatge simbòlica de: • dos llençols negres penjats del balcó de l’Ajuntament, per visibilitzar les dones assassinades. • una instal·lació de sabates vermelles formant la paraula “PROU”. Dades locals: Servei d’Informació i Atenció a les Dones (CIAT/CIAD) Casos atesos el 2025 • El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (CIAT/CIAD) torna a ser punt de referència per a moltes dones de Vilassar de Mar. • 142 casos atesos el 2025, dels quals: • 94 relacionats amb violència masclista. • La resta, sobre assessorament personal, laboral o familiar (divorcis, custòdies, assetjament laboral, etc.). • A principis de novembre, 86 expedients continuaven actius, fet que evidencia la necessitat d’aquest recurs municipal com a espai segur i de suport. Tipus de violències i perfil de les dones • Dins dels casos actius de violència masclista: • predomina la violència múltiple (combinació de violència psicològica, econòmica i/o ambiental). • la segueixen la violència física, la violència vicària i la violència sexual. • La franja d’edat més afectada: dones entre 41 i 50 anys. • Durant l’any, el CIAT ha tancat 56 casos, ja sigui per finalització de l’assessorament o per derivació a altres serveis. Entrevistes del programa Parlant de Tot (edició especial 25N) Marta Rovira (regidora de Feminismes i LGTBI) i Tània Flores (tècnica d’igualtat) • Marta Rovira subratlla que la violència masclista és cada cop més visible: • augment de denúncies i de casos atesos. • abans moltes situacions quedaven en silenci dins de casa i no se’n feia cas. “Cada vegada més ens trobem amb la necessitat d’atendre aquesta realitat perquè és una realitat present, que no s’atura.” • Esmenta que hi ha molts casos de vigilància per part de la Policia Local de Vilassar de Mar, que: • fa seguiment d’ordres d’allunyament • controla amenaces i situacions de risc. • Tània Flores concreta dades del CIAT: • El CIAT no atén només violència, sinó també divorcis, custòdies, assetjament laboral, etc. • De 142 casos totals, el 66% són violència masclista. • L’any anterior es van atendre 215 casos, però només el 44% eren de violència: → menys volum total, però major pes relatiu de la violència masclista enguany. • Flores explica la idea de violència múltiple: • Un mateix cas pot incloure violència econòmica (per ex., no pagar una pensió d’aliments) i alhora violència psicològica, per l’impacte en l’estat anímic de la dona. • La violència vicària acostuma a ser física o psicològica cap a les criatures amb impacte directe en la mare. • Sovint no hi ha una sola forma de violència, sinó combinacions. Entitats feministes: Viladona i Assemblea Feminista de Vilassar de Mar Mirada sobre la joventut i el món digital • Montserrat Centelles (Viladona) lamenta que una part de la joventut (adolescents – 25 anys) estigui poc sensibilitzada amb la violència masclista. • Apunta que l’àmbit digital té un paper clau en aquesta manca de consciència: Les noves generacions han crescut immerses en el món digital, on es normalitzen conductes de control i violència que costa qüestionar. Discursos negacionistes i paper dels mitjans • Zenaida Serrano (Assemblea Feminista de Vilassar de Mar) denuncia: • L’existència de discursos negacionistes sobre la violència contra les dones. • El tractament inadequat d’alguns mitjans de comunicació escrits, que: • minimitzen la violència en els titulars. • Eviten paraules com “assassinada” i parlen de “dona morta”. • Humanitzen l’agressor (“era un home normal, saludava la gent”) i invisibilitzen la víctima. “Moltes vegades és ‘la dona mort’ i no ‘la dona ha estat assassinada’. I d’ella no es parla mai.” • Serrano insisteix que és un problema de mirada social global, on la premsa és una part però no l’única responsable. Circuit municipal contra la violència envers les dones Taula rodona amb Mossos d’Esquadra, CIAT i Serveis Socials • A les 11.05 h s’obre una taula rodona amb: • Mossos d’Esquadra • CIAT / Servei d’Informació i Atenció a la Dona • Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilassar de Mar (La Policia Local no hi pot assistir.) Intervenció dels Mossos d’Esquadra • Una agent de Mossos explica l’organització interna davant casos de violència masclista: • Els agents que estan al carrer són la “primera línia de trinxera”, els que arriben quan es produeix l’esclat de la violència i la víctima pot estar en risc molt elevat. • Després intervenen unitats encarregades del seguiment dels casos, tinguin o no ordre de protecció. • Es valora el nivell de risc de patir una agressió física greu i, segons el cas, es desplega protecció policial fins i tot 24 hores al dia. Intervenció de Serveis Socials • La treballadora social Inés exposa la tasca de Serveis Socials d’Atenció Primària: • Sovint també són primera línia, ja que a les primeres acollides poden aparèixer situacions de violència no detectades inicialment. • El 2025 han detectat 21 casos nous amb problemàtica de violència. • La co-localització física del CIAT i Serveis Socials en el mateix edifici facilita molt la coordinació i la derivació ràpida. Es posa en valor l’existència d’un circuit i una comissió de coordinació per treballar millor els casos i compartir la complexitat de cada situació. Intervenció del CIAT • Sofia, treballadora del CIAT, explica que: • El CIAT, encara que no sigui sempre la primera porta d’entrada, rep moltes dones que ja han passat per Mossos i Serveis Socials. • També s’hi presenten dones que no identifiquen la seva situació com a violència; a la primera acollida en surt un relat que permet detectar que hi ha violència no verbalitzada ni denunciada abans. Sensibilització als instituts: Teatre Fòrum La Corda L’obra i el seu contingut • A dos quarts de 12 es parla de les sessions de Teatre Fòrum La Corda sobre violència de gènere, realitzades als instituts, i en concret a l’Institut Pere Ribot. • L’actor Adrià Díaz explica l’argument: • Monòleg escrit per Clàudia Cedó. • Protagonista: Marc, un noi que fa hores que no sap on és la seva parella Marta i entra a l’aula amb l’excusa de fer una xerrada. • A mesura que parla, es revela un comportament de control i gelosia clarament tòxic. • Després de la representació, s’obre un espai de debat amb l’alumnat. Reaccions de l’alumnat • En la tertúlia, els i les alumnes expliquen: • Alguns detecten des del principi que hi ha conductes tòxiques quan el personatge repeteix obsessivament que la parella no li agafa el telèfon. • Altres primer creuen que la situació és real, i després entenen que és una actuació, però reconeixen que és una situació molt quotidiana. • Es valora positivament que es facin tallers i obres d’aquest tipus perquè ajuden a identificar relacions tòxiques. • Algunes aportacions destacades: • Una alumna explica que la representació la va portar a reflexionar amb una companya sobre la seva pròpia relació, analitzant si hi havia comportaments tòxics normalitzats. • Es debat sobre fins a quin punt “és normal” verificar o controlar la parella “per si de cas”, i es qüestiona la manca de confiança que hi ha darrere d’aquestes actituds. L’obra serveix com a mirall perquè els joves revisin les seves pròpies relacions i posin nom a formes de control que sovint es consideren “normals”. • Es recorda també que el Parlant de Tot va continuar amb més tertúlies amb joves i, posteriorment, una entrevista a Gemma Manyosa, autora del llibre Último Destino Belis. Dades generals de Mossos d’Esquadra • Es tanca el bloc del 25N amb una dada global: els Mossos d’Esquadra han registrat 14.455 denúncies per violència masclista a Catalunya entre l’1 de gener i el 31 d’octubre d’aquest any. Serveis i informació de servei públic Previsió meteorològica per al Maresme • Per a la tarda: • Cel més ennuvolat que al matí. • Núvols mitjans i nubolades al nord de la comarca del Maresme. • A l’àrea del Maresme nord no es descarten ruixats febles i poc destacables. • A la resta de la comarca no s’esperen precipitacions. • Per a l’endemà: • Dia amb restes de núvols poc importants. • Sense precipitacions previstes. • Vents fluixos (força 2-3) de component variable al matí, girant a sud i sud-est a la tarda. Farmàcia de guàrdia • Es recorda que la farmàcia de guàrdia a Vilassar de Mar és la Farmàcia de Mar, situada a Ronda Vilassar 2, telèfon 93 750 05 69. Tancament del programa • Es clou la Crònica recordant que gran part del contingut del dia s’ha dedicat a: • les activitats del 25N a Vilassar de Mar • l’edició especial de Parlant de Tot des de la confluència de Montevideo amb Narcís Montoriol. • Es convida a recuperar tant aquest informatiu com el Parlant de Tot especial 25N al web de Vilassar Ràdio, en format Podcast, i s’anuncia que l’endemà hi haurà nova edició de la Crònica.
Context i estructura del programa Parlant de tot – Especial 25N és una emissió en directe de Vilassar Ràdio (98.1 FM) des del carrer Narcís Monturiol amb Avinguda Montevideo a Vilassar de Mar, coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones. El magazín incorpora entrevistes institucionals, entitats feministes, professionals del Circuit de Violència, joves d’institut i el testimoni d’una supervivent. "És aquell programa que menys ens agrada fer… aquell que voldríem eliminar de la nostra graella." L’eix central del programa és visibilitzar totes les formes de violència masclista, explicar els recursos locals i nacionals d’atenció i fer pedagogia especialment amb el jovent. 1. Marc general de la violència masclista 1.1. Un problema estructural i local • Es remarca que la violència masclista no passa “només fora”: també és present a Vilassar de Mar. • Es desgrana la realitat del municipi a través del CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) i dels Serveis Socials. • S’insisteix que mentre una sola dona pateixi violència, el programa seguirà existint. 1.2. L’iceberg de la violència • Conductes com control, xantatge emocional, impagament de pensions, insults o aïllament són la base de l’iceberg que culmina amb assassinats i agressions greus. • Es critica el focus mediàtic en el “crim espectacular” i no en la violència quotidiana: "Els assassinats són només la punta de l’iceberg." 2. Institucions locals: Ajuntament, CIAT i Serveis Socials 2.1. Regidoria de Feminismes i LGBTI+ Participants: Marta Rovira (regidora), Tània Flores (tècnica de Feminismes i LGBTI+ i del CIAT) • La Regidoria de Feminismes i LGBTI+ neix per impulsar la igualtat, però la realitat ha fet que la violència masclista ocupi bona part dels esforços. • Es treballa també amb dones emprenedores per millorar autonomia econòmica i empoderament. 2.2. Dades del CIAT a Vilassar de Mar Any 2025 (fins a principis de novembre): • 142 casos atesos al CIAT. - 66% (94 casos) són violència masclista. • Comparativa 2024: - 215 casos totals, 44% de violència. - Hi ha menys casos totals però un percentatge més alt de violència: les situacions que arriben són més greus. • El CIAT atén també: - divorcis i custòdies, - assetjament laboral, - altres temes que afecten la vida de les dones. 2.3. Perfil i circuit d’atenció Com arriben les dones al CIAT? • Aproximadament la meitat venen per iniciativa pròpia (amic, familiar, informació prèvia). • L’altra meitat hi arriben derivades de: - Serveis Socials, - Mossos d’Esquadra, - altres serveis municipals o el CAP de Vilassar de Mar. Circuit d’acollida: • Trucada o demanda al CIAT / Serveis Socials / CAP / Mossos / policia local de Vilassar de Mar. • Acollida professional (tècnica del CIAT o treballadora social): - escolta del cas, - derivació a psicòloga, jurista o ambdues, segons necessitat, - coordinació amb Mossos, policia local, CAP i altres serveis. "El més important és posar-ho en coneixement d’algú. Quedar-se com estàs no és una opció." 2.4. Violències múltiples i pobresa • Es parla de violència múltiple: - psicològica, - econòmica, - ambiental, - vicària (a través dels fills i filles). • Exemples: - impagament de pensions de fills/es → violència econòmica i, alhora, psicològica. - nens i nenes utilitzats com a “arma” per fer mal a la mare. • S’evidencia el vincle entre violència masclista i pobresa femenina: - dones en llars monoparentals, - dificultats d’habitatge segur, - problemes laborals i de conciliació. 2.5. Edats i infància • Al CIAT hi ha casos des d’infants fins a dones de més de 80 anys. • Franja més afectada: 40–50 anys. • Infants atesos: - són fills/es de dones que han patit violència, - necessiten suport psicològic → són també víctimes. • Psicologia infantil (CIAT): - amb infants petits es treballa sobretot a través de les mares (donar eines, pautes, seguretat), - es busca reduir la culpabilitat dels nens i nenes i reconstruir vincles sans. 3. Justícia, lleis i dificultats 3.1. Dades i saturació • A Catalunya, el 2025 (fins a mitjan any): - més de 14.450 denúncies per violència masclista, - previsió de 17.124 denúncies al final de l’any. • En 10 anys, augment del 33% de denúncies. 3.2. Reforma legislativa i jutjats • Hi ha una llei al Parlament català en procés de modificació tècnica (impulsada per Esquerra i PSC) per fer-la més aplicable, no tant una reforma en profunditat. • Falten: - jutjats especialitzats en violència, - més recursos humans i materials a la justícia, - formació en perspectiva de gènere. 3.3. Revictimització • Les dones sovint pateixen revictimització quan fan el pas de denunciar: - entorns judicials hostils, - posar en dubte el seu relat, - repetició constant dels fets. • Això frena moltes denúncies. "Davant del mateix fet, la sentència pot canviar molt segons quina jutgessa o jutge t’ha tocat." 4. Entitats feministes: Viladona i Assemblea Feminista Participants: Montse Santellas (Viladona), Senaida Serrano (Assemblea Feminista) 4.1. Trajectòria i lluita històrica • Viladona porta 25 anys de lluita feminista a Vilassar de Mar. • Han estat clau en el primer circuit contra la violència masclista al municipi. • Es defineixen com una “tasca de formigueta” més que no pas “picar pedra”: - xerrades, - cicles de Dona i Cinema, - actes del 8M i del 25N, - presentacions de llibres i testimonis (jutgesses, autores), - pressió perquè hi hagi noms de dona al nomenclàtor (carrers, places). 4.2. Treball en xarxa amb l’Ajuntament • Participen a la taula transversal d’igualtat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. • Col·laboren estretament amb la Regidoria de Cultura i Feminismes. 4.3. Jovent i xarxes socials • Preocupació per: - normalització del control (ubicacions compartides, contrasenyes), - accés precoç a la pornografia (des de 8 anys), - plataformes com OnlyFans com a “via d’entrada” a la prostitució 2.0. • Adverteixen que hi ha discursos negacionistes de la violència masclista que arriben per xarxes i influencers. • Dades que comenten: - 1 de cada 4 joves nega l’existència de la violència masclista. "Abans teníem més clar qui era ‘l’enemic’. Ara els discursos arriben per moltes vies i desmobilitzen el jovent." 4.4. Mitjans de comunicació i relat • Denuncien que el 43% de les notícies sobre violència la minimitzen o la romanticitzen. • Crítica a titulars com “una dona mort” en lloc de “una dona ha estat assassinada”. • Sovint es descriu l’agressor com “un bon veí, saludava tothom” i gairebé no es parla de la víctima. 4.5. Dades especialment greus • 80% de les dones amb discapacitat a l’Estat espanyol han patit alguna forma de violència de gènere. • Primer semestre 2024: - 14 violacions diàries denunciades (1 cada 2 hores). - 1.434 nens i nenes en risc de ser agredits per maltractadors de les seves mares. • Informe de l’Hospital Clínic: augment d’un 6,6% en agressions sexuals respecte 2024, amb més virulència. 4.6. Activisme sostingut • Acte central del 25N la vigília (24 al vespre) per poder participar l’endemà en actes institucionals i manifestacions a Barcelona. • Acció fixa: darrer dijous de cada mes, a les 19 h, concentració a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. 5. El Circuit de Violència: Mossos, Serveis Socials, CIAT i CAP Participants principals: • Gent Eli – Mossos d’Esquadra (GAV – Grup d’Atenció a la Víctima) • Inès – treballadora social (Serveis Socials Ajuntament de Vilassar de Mar) • Sofia i Alba – professionals joves del CIAT 5.1. Funcions de cada agent • Mossos d’Esquadra (GAV): - intervenció en situacions d’emergència (violència en curs), - valoració del risc i protecció (fins a vigilància 24 h), - seguiment de tots els casos amb i sense ordre de protecció, - derivació a Serveis Socials o CIAT quan la dona no està preparada per denunciar. • Serveis Socials: - primera línia d’atenció a moltes problemàtiques socials on s’amaga la violència, - 21 casos nous amb component de violència masclista el 2025, - coordinació molt estreta amb el CIAT (mateix edifici: Espai Nou Centre – edifici del Mercat Municipal de Vilassar). • CIAT: - atenció especialitzada en violència masclista i altres problemàtiques de gènere, - equip psicològic, jurídic i social, - des de 2022 a Espai Galvany primer i ara compartint espai amb Serveis Socials → més visibilitat i menys llista d’espera. • CAP de Vilassar de Mar (doctor Marriera): - porta d’entrada sanitària, detecció de lesions, ansietat, depressió, trastorns físics o psíquics derivats de violència, - derivació al circuit. 5.2. Tipus de violència detectada • Violència múltiple (psicològica, econòmica, ambiental, vicària) → la més freqüent en els casos actius del CIAT. • Violència física: agressions, lesions repetides, parts mèdics. • Violència vicària: maltractament o assassinat de fills/es per fer mal a la mare. • Casos de teleassistència activada (entre 10 i 15 dones a Vilassar de Mar) per risc especial. 5.3. Feminicidis i violència extrema a Catalunya • Des de principis de 2025: - 8 feminicidis a Catalunya, - 5 infants orfes per violència masclista. • Des de 2012 (inici de registre oficial): 156 feminicidis a Catalunya. • 2025: 3 casos de mutilació genital femenina i 6 de matrimonis forçats. • Es remarca l’augment de violència vicària. 5.4. Infància, trauma i recuperació • Nens i nenes pateixen: - violència ambiental (presenciar agressions, crits, amenaces), - sentiments de culpabilitat (creure que són la causa del divorci o de la violència). • La psicòloga infantil del CIAT subratlla: La majoria d’infants es poden recuperar amb suport adequat i entorns segurs. • Amb infants petits, es treballa sobretot amb les mares, per reforçar vincles i donar eines. 5.5. Homes com a víctimes • Els Mossos confirmen que també hi ha nois i homes que pateixen violència, tot i ser minoria. • El delicte penal (lesions, amenaces…) és el mateix, però el sistema especialitzat està pensat per la desproporció: la gran majoria de víctimes són dones. 5.6. Veïnat i responsabilitat col·lectiva • Es recorda que la violència de gènere és un delicte públic: tothom té l’obligació moral i cívica d’actuar. • Recomanació clara: Davant crits o cops al veïnat, trucar al 112, ni que sigui de forma anònima. • No cal exposar-se directament a l’agressor; els serveis d’emergència gestionen la intervenció. 5.7. Optimisme i reptes • Professionals coincideixen: cal optimisme prudent. • El més decisiu és que la dona faci el pas de reconèixer que està patint violència i demanar ajuda. "La denúncia és important, però a vegades el més urgent és posar la dona en un lloc segur i després veure com ho gestionem." 6. Jovent i relacions: “La Corda” i la tertúlia jove 6.1. L’obra “La Corda” als instituts de Vilassar de Mar Participants: Adrià Díaz (actor), alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot. • “La Corda” és un monòleg teatral que mostra una relació aparentment quotidiana però profundament tòxica: - noi (Marc) obsessionat perquè la seva parella (Marta) no respon el mòbil, - control constant d’ubicació, roba que porta, amb qui queda, - gelosia normalitzada pel grup, - mentides de la noia per por de l’enfado del noi. • L’obra es presenta com si fos una xerrada real; l’alumnat hi participa donant consells al protagonista → després es revela la toxicitat. • Després, es fa col·loqui per analitzar: - confiança vs. control, - normalització de compartir contrasenyes i ubicació, - pressions de grup (gestos de “posar banyes”, etc.). "Si confies en algú, per què necessites tenir la seva contrasenya o la seva ubicació 24 hores?" 6.2. Reaccions de les alumnes Les quatre noies de 4t d’ESO (Júlia, Aran, Gisela, Marta) expliquen: • Detecten ràpidament la toxicitat del personatge. • El debat es trasllada a: - converses entre amigues, - sopars familiars (amb mares, germanes, etc.). • Parlen de relacions del seu entorn on hi ha: - ubicacions compartides constantment, - contrasenyes compartides, - normalització de “controlar per amor”. • Algunes amigues no veuen la relació com a tòxica i ho justifiquen com “la nostra manera d’estimar”. 6.3. Control digital i pressió estètica • Parlen de: - compartir ubicació com a pràctica “normal” en moltes parelles joves, - diferència entre fer-ho per seguretat puntual i fer-ho per control, - pressió estètica i necessitat de “ser guapa”: - elles reivindiquen agradar-se a si mateixes, no canviar per la parella, - rebutgen que algú els digui com s’han de vestir o pentinar. 6.4. Transport públic i espai públic • Algunes expliquen situacions: - comentaris masclistes al tren o pel carrer, - por de tornar soles de nit → estratègies: anar en grup, ubicacions, trucar als pares. • Famílies que prefereixen recollir-les en cotxe a altes hores abans que vagin soles. 6.5. Esport i masculinitats • Exemples de discriminació en esports: - nois de natació sincronitzada / artística o ballet insultats o titllats de “gais” simplement per l’esport que practiquen. • Es veu com una extensió del masclisme i homofòbia en l’esfera juvenil. 6.6. Posicionament del jovent • Les quatre noies es defineixen com a optimistes però crítiques: - veuen gent de la seva edat amb posicions tancades, de dretes o d’extrema dreta, - escolten sovint que el feminisme “ja no cal” o que “ja hi ha igualtat legal”. • Denuncien manca de pensament crític entre alguns companys i companyes, molt influïts per discursos de xarxes socials. "Ens diuen que el feminisme ja no és necessari, que ens estem passant… però les dades diuen el contrari." 7. Testimoni i llibre de Gemma Manyosa: violència narcisista i red flags Convidada: Gemma Manyosa, autora de “Último Destino Belice: guía para detectar red flags y salir viva” 7.1. Què és una red flag? • Red flags = senyals d’alerta subtils: - frases desqualificadores, - silencis, menyspreu, - gelosia camuflada d’amor, - manipulació emocional, - violència econòmica (control dels diners, dependència). • No són encara cops ni insults explícits, però et van fent petita i t’anul·len. "No són cops ni insults; són frases, gestos, silencis, manipulacions subtils que et van trencant per dins." 7.2. Relació amb una persona narcisista • Parella amb conducta narcisista: - aparentment encantador, empàtic, admirat per tothom, - cap a la parella: control, manipulació, devaluació. • Al principi, idealització intensa (t’«embauca»): - promeses, grans gestos, aparent perfecció. • Un cop la víctima està enganxada (i sovint econòmicament dependent), comença la fase de destrucció i control. 7.3. Violència econòmica i dependència • Gemma no treballava i depenia econòmicament de la parella → violència econòmica. • Ressona amb la llei de violència econòmica impulsada al Congrés per la jutgessa Lucía Vilés, veïna de Vilassar de Mar. 7.4. Dificultat de fer veure la violència a l’entorn • De portes en fora, eren la parella “perfecta”. • Quan explica la separació, la gent exclama: “No ho hauria dit mai, si semblàveu ideals!”. • A casa (família més directa) sí que veien senyals de maltractament, però marxar no és fàcil: - hi ha fills i filles, - hi ha dependència econòmica i por. 7.5. Humor i empoderament en el llibre • El llibre no la victimitza; al contrari, vol empoderar: - utilitza humor negre i ironia per posar en ridícul el maltractador, - mostra que es pot reconstruir la vida. • Es defineix com a supervivent, no com a víctima. "Ens poden doblegar, però no trencar. Som irrompibles." 7.6. Música com a refugi: Love of Lesbian • Les cançons de Love of Lesbian han estat la seva banda sonora terapèutica: - quan no trobava paraules, les trobava a les lletres del grup, - el títol del llibre, Último Destino Belice, prové d’una cançó seva. 7.7. Infants i violència vicària • Les seves filles també han patit: - violència vicària i ambiental, - conseqüències emocionals de la relació. • Ara són més grans; una viu ja amb ella, l’altra comparteix temps amb tots dos progenitors. 7.8. Recuperació i vida després • Des del 2018, Gemma ha reconstruït la seva vida: - ha tornat a treballar, - té xarxa d’amics, família i activitats (concerts, etc.), - diu que fins i tot la seva cara ha canviat: ha recuperat llum. • El llibre es ven a Amazon (versió física i ebook) i vol ser una eina pràctica per a altres dones que sospitin que viuen una relació narcisista o tòxica. "Sé què és viure dins d’aquest forat i no ho recomano a ningú. Si puc ajudar una sola dona a obrir els ulls, ja haurà valgut la pena." 8. Recursos d’ajuda i serveis disponibles 8.1. Recursos generals (Catalunya) • Línia d’atenció a la violència masclista: - 900 900 120 (gratuïta, confidencial, 24/7, tot l’any; també per correu electrònic). • 112: emergències (crits, agressions, perill imminent, també per part del veïnat). • Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE): - 16 serveis arreu del país, per a la recuperació integral de dones i de fills/es, - no cal haver denunciat l’agressor per accedir-hi. • 012 – La millor resposta: informació general i derivació a recursos (habitatge, consum, violències, etc.). 8.2. Recursos locals a Vilassar de Mar • CIAT – Servei d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - telèfon: 93 168 99 92, - ubicació: Espai Nou Centre, a l’edifici del Mercat Municipal de Vilassar (compartit amb Serveis Socials), - acollida, assessorament jurídic, suport psicològic i social. • Serveis Socials municipals: - porta d’entrada per a qualsevol persona que pateixi violència o sospiti que en pateix, - acollida d’urgència dins l’horari d’atenció. • Policia local de Vilassar de Mar: - telèfon: 93 754 10 20, - seguiment d’ordres d’allunyament i dispositius de protecció. • CAP de Vilassar de Mar (doctor Marriera): - detecció de casos des de l’àmbit sanitari, - derivació al Circuit de Violència. • Carpa informativa 25N (cada any al novembre): - informació de recursos públics, - material divulgatiu i cartelleria específica (per ex., interpel·lant directament els homes: “Homes, ei, on sou?”). 9. Interlocutors principals • Jaume Cabot – conductor de Parlant de tot (Vilassar Ràdio) • Joan Escofet – cap de serveis informatius de Vilassar Ràdio • Marta Rovira – regidora de Feminismes i LGBTI+ de l’Ajuntament de Vilassar de Mar • Tània Flores – tècnica de Feminismes i LGBTI+ i del CIAT • Montse Santellas – entitat Viladona • Senaida Serrano – Assemblea Feminista • Gent Eli – agent dels Mossos d’Esquadra (GAV) • Inès – treballadora social de Serveis Socials • Sofia i Alba – professionals joves del CIAT • Adrià Díaz – actor de l’obra “La Corda” • Alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot (Júlia, Aran, Gisela, Marta) • Gemma Manyosa – autora de “Último Destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva” Tags • violència masclista • feminicidis • violència econòmica • violència vicària • violència psicològica • violència múltiple • CIAT • Serveis Socials • Mossos d’Esquadra • jovent i relacions tòxiques • La Corda • red flags • narcisisme • OnlyFans • pornografia i adolescència • entitats feministes • Viladona • Assemblea Feminista • Vilassar Ràdio • Parlant de tot • 25N • perspectiva de gènere • jutjats de violència • Hospital Clínic • Love of Lesbian • suport psicològic • infància i trauma Seccions (amb temps aproximats) Les franges són aproximades, basades en els timestamps donats. 1. Presentació de l’especial 25N Inici: 0 Final: 203 Títol: Presentació del programa i objectius del 25N Resum: Es contextualitza el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Jaume Cabot explica l’estructura del programa: entrevistes institucionals, Circuit de Violència, joves dels instituts i el testimoni de la Gemma Manyosa. Es remarca que és el programa que menys agrada fer perquè hauria de ser innecessari. 2. Salutació inicial i reflexió mediàtica Inici: 239 Final: 307 Títol: Mitjans i la punta de l’iceberg Resum: Amb Joan Escofet es reflexiona sobre com els mitjans de comunicació centren l’atenció en els assassinats i no en la violència quotidiana que hi ha “sota l’aigua” de l’iceberg. S’introdueix la idea de fer visible tota la gamma de violències i no només els casos més extrems. 3. Ajuntament i CIAT: dades i circuit local Inici: 307 Final: 717 Títol: Violència masclista a Vilassar de Mar: CIAT i Regidoria Resum: La regidora Marta Rovira i la tècnica Tània Flores expliquen la tasca de la Regidoria de Feminismes i LGBTI+ i del CIAT. Es donen dades: 142 casos atesos el 2025, 66% de violència masclista; augment de la proporció de casos de violència respecte 2024. Es descriu el circuit d’acollida (entrada per iniciativa pròpia o derivació de serveis) i s’explica la violència múltiple (psicològica, econòmica, ambiental, vicària). També es parla del vincle entre violència, pobresa femenina i llars monoparentals. 4. Cooperació institucional i percepció social Inici: 717 Final: 1078 Títol: Xarxa de serveis, pobresa i joves negacionistes Resum: Es comenta el funcionament coordinat de Serveis Socials, CIAT, Mossos d’Esquadra, policia local i CAP de Vilassar de Mar. Es posa èmfasi en l’impagament de pensions com a violència econòmica. Es tracta la violència vicària i el rol dels fills com a “arma”. S’alerta sobre l’augment de casos greus i la presència de dispositius de teleassistència per a dones en alt risc. Es parla de franges d’edat (especialment dones de 40–50 anys) i de la situació preocupant dels joves, amb dades com que un de cada quatre nega l’existència de la violència masclista. 5. Evolució del CIAT i bossa oculta de casos Inici: 1078 Final: 1417 Títol: Evolució del CIAT, visibilitat i casos no denunciats Resum: Tània Flores explica l’evolució del CIAT des de 2017, el trasllat a Espai Galvany i després a Espai Nou Centre que li ha donat més visibilitat i ha augmentat el nombre de consultes. Es distingeixen dones que arriben sabent que han patit violència i d’altres que ho descobreixen a mesura que s’“estira del fil”. Es parla de la bossa de casos no manifestats (situacions puntuals, violència econòmica assumida com a “normal”) i de la dificultat de quantificar la violència que no es denuncia. 6. Marc legal i manca de recursos judicials Inici: 1417 Final: 1582 Títol: Llei, jutjats especialitzats i revictimització Resum: Es comenten dades de denúncies a Catalunya (augment del 33% en 10 anys, lleu descens del 0,3% respecte l’any anterior). Es parla de la reforma tècnica de la llei catalana de violència masclista i s’insisteix que el problema principal és la lentitud i manca de recursos de la justícia: calen jutjats especialitzats, formació i evitar la revictimització de les dones als jutjats. 7. Conscienciació i drets de les dones Inici: 1439 Final: 1697 Títol: Més consciència femenina, bretxa amb els homes i recursos de suport Resum: Marta Rovira, des de la seva mirada de sociòloga, explica com posar nom a les violències ajuda les dones a reconèixer-les. Es compara la generació actual amb la del franquisme, on es normalitzaven pràctiques com la violència obstètrica. S’apunta la bretxa de gènere en consciència entre nois i noies joves. Es fa una crida als homes i a les administracions. S’ofereix informació clau: telèfon 900 900 120, funcionament del CIAT (acollida, derivació a psicòloga i jurista, coordinacions trimestrals amb Mossos i policia local). Es tanca la taula agraint la feina de la Tània i Marta. 8. Falques institucionals i publicitat Inici: 1722 Final: 1923 Títol: Falques sobre serveis contra la violència i altres campanyes Resum: Emissió de falques institucionals de la Generalitat i altres organismes: serveis Punt CIAT / SIE, telèfon 900 900 120, campanyes de lectura, reciclatge tèxtil, regulació de lloguers, promoció de làctics i fruites, etc. Serveixen per recordar recursos públics i altres iniciatives socials. 9. Taula amb entitats feministes de Vilassar de Mar Inici: 1923 Final: 3173 Títol: Viladona i Assemblea Feminista: activisme, joves i mitjans Resum: Montse Santellas (Viladona) i Senaida Serrano (Assemblea Feminista) expliquen la seva llarga trajectòria: participació en el primer Circuit de Violències, organització d’actes del 8M i 25N, cicles de cinema, conferències sobre pornografia i OnlyFans, presentacions amb jutgesses. Alerten sobre la desmobilització i el negacionisme d’una part del jovent, la influència de les noves tecnologies i xarxes socials, i la naturalització de la pornografia com a educació sexual. Denuncien la minimització mediàtica de la violència i aporten dades alarmants (80% dones amb discapacitat víctimes, 14 violacions diàries, agressions a manifestants feministes). Reclamen formació en gènere per jutges i jutgesses i mantenen una postura combativa però esperançada. Recorden l’acte central del 24 al vespre i la concentració mensual a la plaça de l’Ajuntament. 10. Butlletí informatiu i recordatori dels actes locals del 25N Inici: 3195 Final: 3431 Títol: Informatiu: actes del 25N, fiscal general i altres notícies Resum: En Robert Maz fa un butlletí des de l’estudi central: repàs dels actes del 25N a Vilassar de Mar (carpa informativa, programa especial de Parlant de tot, lectura del manifest institucional per les regidores, Hora del Conte especial a la Biblioteca Ernest Lluc). Inclou notícies estatals: proposta de Teresa Pere Mato com a nova fiscal general de l’Estat, l’ERO de Telefònica (5.319 acomiadaments), llista vermella de patrimoni d’Hispania Nostra, i resultat esportiu de l’Espanyol. 11. Falques de ràdio i campanyes diverses Inici: 3431 Final: 3613 Títol: Identificatius de Vilassar Ràdio i campanyes institucionals Resum: S’emet l’indicatiu de Vilassar Ràdio, falques sobre comerç de proximitat a Vilassar de Mar, programa nàutic Randa Mar, campanya de consum responsable pel Black Friday i serveis contra la violència masclista (SIE, 900 900 120). Serveix per situar l’emissora com a ràdio de proximitat. 12. Presentació del Circuit de Violència (segona hora) Inici: 3613 Final: 3711 Títol: Inici de la segona part: taula del Circuit de Violències Resum: Jaume Cabot obre la segona part del programa (a partir de les 11 h) i presenta la taula del Circuit de Violència amb representants de Mossos (GAV), Serveis Socials i CIAT. S’explica que el CAP de Vilassar de Mar i la policia local no hi han pogut ser per motius d’agenda. 13. Funcionament diari del Circuit de Violència Inici: 3711 Final: 3929 Títol: Mossos, Serveis Socials i CIAT: com s’actua en el dia a dia Resum: La gent Eli (Mossos), la Inès (Serveis Socials) i la Sofia i l’Alba (CIAT) descriuen el seu paper: primera línia de trinxera en emergències (Mossos al carrer), seguiment de casos, acollida social, derivacions internes. Es parla de violència múltiple i de com petites situacions (impagament de pensions, deutes, obstacles de cura) són violència econòmica, psicològica i ambiental alhora. Es destaca que treballar coordinadament fa que la xarxa sigui més efectiva. 14. Jovent, tecnologies i optimisme prudent Inici: 3929 Final: 4233 Títol: Mirada de professionals joves i ús de xarxes de control Resum: L’Alba i la Sofia, professionals joves del CIAT, aporten una visió més optimista sobre el jovent, tot i reconèixer la polarització i conductes preocupants: compartir ubicació 24/7, contrasenyes, normalització del control. Expliquen experiències en punts liles on els nois arriben a vegades amb actitud defensiva però acaben escoltant. La Inès matisa amb una mirada més realista: les xarxes i la intel·ligència artificial amplifiquen riscos i conductes de control, sobretot en relacions adolescents. 15. Denúncia, por i importància de demanar ajuda Inici: 4233 Final: 4636 Títol: Denúncia, ordres de protecció i dificultats per trencar Resum: La gent Eli explica que no totes les dones denuncien a la primera; moltes retiren la denúncia al jutjat per por, dependència econòmica, embaràs, ser el pare dels fills, etc. Reforça que l’ordre d’allunyament serveix, malgrat que alguns agressors o víctimes la incompleixin. Subratlla que el primer pas és reconèixer la violència i parlar-ne amb algun servei. Es destaca que quedar-se en silenci no soluciona res. 16. Paper del veïnat i responsabilitat cívica Inici: 4636 Final: 4750 Títol: Quan la violència és al costat de casa: truca al 112 Resum: Es parla de la por del veïnat a intervenir quan sent crits o cops. Es recorda que la violència masclista és un delicte públic i que la forma més segura i efectiva d’actuar és trucar al 112, sense necessitat d’identificar-se, indicant el pis i el que s’està sentint. 17. Impacte sobre infants i adolescents Inici: 4872 Final: 5116 Títol: Trauma infantil, culpabilitat i recuperació Resum: La psicòloga infantil del CIAT explica com infants de mares que han patit violència carreguen sovint una forta culpabilitat (pel divorci, pel que passa a casa). Es treballa perquè entenguin que no és culpa seva i perquè les mares tinguin eines per acompanyar-los. Afirma que la majoria d’infants es poden recuperar i tenir una vida normal amb el suport adequat. 18. Telèfons i punts d’entrada al circuit Inici: 5116 Final: 5222 Títol: Com activar el circuit: telèfons i serveis Resum: Es llisten i expliquen les vies d’entrada al Circuit de Violència: • Telèfon 900 900 120 (Generalitat, 24/7). • Telèfon del CIAT: 93 168 99 92. • Policia local de Vilassar de Mar: 93 754 10 20. • CAP de Vilassar de Mar com a porta sanitària. La Inès subratlla: “El més important és que vinguin als Serveis Socials; si pateixen violència, les atenem sigui qui sigui i com sigui”. 19. Falques institucionals (segona tongada) Inici: 5252 Final: 5420 Títol: Recordatori de serveis contra la violència i campanyes Resum: Noves falques: campanya de fruita infantil, recordatori dels Punt CIAT / SIE, telèfon 900 900 120, falques de consum responsable per Black Friday i ajuts rurals. S’actualitza la presència de recursos contra la violència masclista. 20. Presentació de la tertúlia jove Inici: 5420 Final: 5502 Títol: Arrenca la tertúlia jove amb alumnes de 4t d’ESO Resum: Jaume Cabot presenta les quatre alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot (Júlia, Aran, Gisela, Marta) i introduiex el focus juvenil: com viuen la violència masclista i les relacions. Anuncia que abans de la tertúlia parlaran amb Adrià Díaz, actor de “La Corda”. 21. Entrevista amb Adrià Díaz sobre “La Corda” Inici: 5502 Final: 6783 Títol: “La Corda”: teatre per detectar relacions tòxiques Resum: Adrià Díaz explica l’argument de “La Corda”: un monòleg que mostra un noi obsessionat amb la seva parella, que la controla i la manipula sota la idea distorsionada de “confiança com una corda”. L’alumnat hi participa activament suggerint accions que, en realitat, alimenten la toxicitat (trucar al fix, fer videotrucades per comprovar on és, etc.). Després, en el debat, es revelen aquestes actituds com a red flags. Les alumnes comparteixen com ho van viure i com el debat va continuar entre amigues i famílies. 22. Informatiu del migdia i actes del 25N Inici: 6795 Final: 7043 Títol: Informatiu de migdia: dades del CIAT i crònica local Resum: Butlletí de migdia: repàs de dades del CIAT de Vilassar de Mar (142 casos, 94 de violència masclista), 86 expedients actius, predomini de violència múltiple. Es recorda la carpa informativa i la lectura del Manifest Institucional a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Altres notícies: nomenament de Teresa Pere Mato com a fiscal general, ERO de Telefònica, dies addicionals de pesca per a la flota catalana. 23. Falques finals i anunci de la tercera hora Inici: 7043 Final: 7168 Títol: Transició a la darrera hora: consum responsable i serveis SIE Resum: Falques sobre cinema en català, programa “Històries de Mar i de Dalt”, consum responsable per Black Friday, i recordatori dels Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE). L’indicatiu de Parlant de tot – Especial 25N dóna pas a l’última hora del programa. 24. Tertúlia jove: relacions, control i pressió social Inici: 7168 Final: 8389 Títol: Tertúlia jove amb 4t d’ESO: amor, control i violència Resum: Les quatre alumnes de 4t d’ESO del Pere Ribot reflexionen sobre: • Pressió estètica: volen “estar guapes” per elles mateixes, no per agradar a la parella. • Control digital: debaten sobre compartir ubicació i contrasenyes; algunes ho veuen acceptable si és acordat i limitat, però reconeixen que sovint és control disfressat d’amor. • Relacions tòxiques d’amigues: intenten fer veure la toxicitat però es troben que moltes ho normalitzen. • Negacionisme entre joves: aporten exemples de companys que diuen que el feminisme “ja no cal” i que “ja hi ha igualtat”. Ho atribueixen a manca de pensament crític i a la influència de discursos de xarxes i política. • Transport públic i por nocturna: expliquen situacions d’assetjament verbal, preferència d’anar en grup, trucar els pares o compartir ubicació per seguretat. • Esport i gènere: relaten comentaris homòfobs contra nois que practiquen natació artística o ballet. Reivindiquen el respecte a tots els esports independentment del gènere. Tanquen expressant un optimisme moderat: veuen molts retrocessos però creuen que amb educació des de petits es pot millorar. 25. Tancament del programa i pas a l’entrevista enregistrada Inici: 8389 Final: 8469 Títol: Agraïments i introducció al testimoni de Gemma Manyosa Resum: Jaume Cabot agraeix l’alumnat, l’equip de Vilassar Ràdio, la tècnica Tània Flores i totes les persones que han passat pel programa. Recorda que es desplaçaran a la plaça de l’Ajuntament per la lectura del manifest. Introduiex l’entrevista enregistrada a Gemma Manyosa, supervivent d’una relació amb un home narcisista i autora de “Último Destino Belice”. 26. Entrevista a Gemma Manyosa: red flags i violència narcisista Inici: 8477 Final: 10081 Títol: “Último Destino Belice”: detectar red flags i sortir-ne viva Resum: La Gemma Manyosa relata com, a partir d’una relació amb una persona narcisista, va començar a escriure per canalitzar el dolor i, amb els anys, això esdevé el llibre “Último Destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva”. No és una autobiografia estricta, sinó una guia basada en experiències pròpies i alienes per ajudar dones a identificar senyals d’alerta (red flags) i trencar la relació. Parla de la violència econòmica (ella no treballava i depenia de la parella), de la dificultat de fer veure la violència a l’entorn, i de com la imatge pública de la parella era aparentment perfecta. Reivindica l’ús de l’humor negre per empoderar la víctima i ridiculitzar l’agressor. Explica el paper terapèutic de la música de Love of Lesbian i el significat simbòlic de Belice com a lloc imaginari de calma. Subratlla la importància de demanar ajuda professional i d’entendre que les dones són supervivents, no víctimes. El llibre es pot trobar a Amazon en paper i ebook. 27. Cloenda musical i connexió amb la lectura del manifest Inici: 10081 Final: 10332 (fi) Títol: Cloenda de l’especial 25N i cançó “Ella” de Bebe Resum: Jaume Cabot tanca l’edició número 2255 de Parlant de tot recordant que és un programa que voldrien deixar de fer el 25N, però que serà necessari mentre hi hagi violència envers les dones. Agraeix de nou tot l’equip tècnic i convidats i ordena gairebé en to afectuós: “Sigueu tots i totes molt i molt feliços.” Finalitza amb la cançó “Ella” de Bebe, un himne d’empoderament femení, i enllaça amb la connexió des de la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar per seguir en directe la lectura del Manifest Institucional contra les violències masclistes. Aquest resum recull els eixos principals del podcast: la realitat local de la violència masclista a Vilassar de Mar, el funcionament del Circuit de Violència, la mirada i el treball de les entitats feministes, la importància de la prevenció amb el jovent i la força dels testimonis en primera persona per trencar el silenci i generar canvis reals.
Resum general En aquesta edició de La Pròrroga a Vilassar Ràdio, Héctor Torreblanca repassa a fons l’actualitat esportiva de Vilassar de Mar, centrada sobretot en: • La victòria clau de la Unió Esportiva Vilassar de Mar a Tercera RFEF i el seu bon moment de forma. • L’ascens esportiu del sènior masculí del Bàsquet Vilassà, que es col·loca co-líder de Segona Catalana. • La mala dinàmica del sènior femení del Bàsquet Vilassà i la necessitat de reaccionar. • Derrota cruel del futbol sala de Sant Joan malgrat dominar el joc. • Tercera derrota seguida de l’Hoquei Vilassar, però amb bones sensacions competitives. • Entrevista i perfil humà-esportiu del tennista Albert Ramos, que anuncia la seva retirada. • Agenda esportiva del cap de setmana amb tots els partits dels equips vilassarencs. Al llarg del programa, s’escolten valoracions en calent d’entrenadors i jugadors, i es contextualitza cadascun dels resultats dins la classificació, objectius i dinàmiques de cada equip. Futbol – Unió Esportiva Vilassar de Mar Victòria contra el Can Vidalet i anàlisi del partit (crònica) • Resultat: Unió Esportiva Vilassar de Mar 2 – Can Vidalet 1. • El Vilassar es mostra clarament superior en el joc i domina gairebé totes les facetes del partit. • Gol matiner (1-0) de Jean Moreno al minut 5, després d’una bona jugada per banda dreta d’Àlex Partera. • El gol deixa tocat el Can Vidalet i els vilassarencs controlen el ritme sense patir gaire en defensa. • Al minut 30, Pol Rivera fa el 2-0 al segon pal després d’una altra centrada de Partera: 2-0 i sensació de partit controlat abans del descans. • A la represa, el Can Vidalet surt més agressiu, però no genera ocasions clares; el partit es converteix en un intercanvi de possessions. • Al minut 58, ocasió claríssima d’Albert Barris per fer el 3-0 en un 1 contra 1, aturat amb una gran intervenció del porter visitant. • A partir d’aquí, el partit es torna tens i crispat, amb protestes constants del conjunt visitant i enfrontament del capità rival amb la banqueta de Dani Pérez. • El col·legiat és elogiat per la seva gestió de la tensió i per mantenir el partit sota control. • Trams finals: el Can Vidalet penja moltes pilotes laterals i el Vilassar defensa amb concentració. • Minut 82: gol de Roger Valenzuela (2-1) en una mala defensa local que dona vida al rival. • Minut 89: xut de Marbruc al pal que podria haver significat l’empat. • El Vilassar sap patir fins al final i s’emporta tres punts vitals al Xevi Ramon. Situació a la classificació i context de la Tercera RFEF • El Vilassar se situa 12è amb 14 punts, amb: - 6 punts de marge sobre la zona de descens directe, marcada pel Mollerussa. - 9 punts per sota de la zona de play-off, que tanca el Manresa (5è). • Líder: Badalona (25 punts). • Zona play-off: L’Escala, L’Hospitalet, Cornellà i Manresa. • La jornada següent queda aturada per la disputa del partit amistós de la Selecció Catalana Amateur, de manera que el Vilassar tornarà a competir d’aquí a 15 dies al Xevi Ramon davant l’Escala. Declaracions de Dani Pérez (entrenador UE Vilassar de Mar) Punts clau de la seva valoració: • Valora el partit molt positivament, destacant l’“esforç molt gran” de l’equip. • Reconeix que el partit estava bastant controlat fins al 2-1 i que l’error defensiu final els obliga a patir fins al minut 96. • Subratlla que és un “partit per créixer”: - Altres cops, amb el 2-0 i encaixant un gol, l’equip es posava nerviós. - Aquesta vegada, l’equip ha sabut mantenir la calma i defensar l’avantatge. • Lamenta no haver tancat el partit amb el 3-0 (ocasió de Barris), però reconeix que el porter rival fa una aturada “molt bona”. • Insisteix que les dues victòries consecutives són fruit del procés i del treball als entrenaments en una categoria “molt exigent”. • Destaca la competitivitat de la plantilla: no hi ha un 11 fix, hi ha baixes i jugadors que viatgen amb el filial, però “els que surten competeixen i ho donen tot”. • Sobre la setmana d’aturada: - Tot i la bona dinàmica, veu el descans com una oportunitat per recuperar jugadors i consolidar el creixement col·lectiu. - Apunta que la victòria “dura 15 dies”, fet que també reforça la moral. • Pel partit d’aquí 15 dies contra l’Escala: el defineix com un rival molt difícil, reforçat per la desaparició del Badalona Futur, amb gran potencial ofensiu. Caldrà estar “al màxim nivell”. Declaracions de Vil Borra (jugador UE Vilassar de Mar, internacional amb Andorra) Valoració del partit i moment de l’equip: • Fa una valoració molt bona: segona victòria seguida, tercera de la temporada i partit “molt complet”. • Remarca que no recorda ocasions clares del rival fins al tram final; el Vilassar aprofita les oportunitats i es defensa molt bé. • Assenyala la importància psicològica de la ratxa positiva: - L’equip feia setmanes que treballava bé sense resultats, generant certa frustració. - Ara, les victòries aporten injecció de moral i tranquil·litat. • Sobre la joventut de l’equip: afirma que s’han adaptat molt bé a una categoria amb rivals molt experimentats. • Quant a la setmana de descans: - Reconeix que pot trencar una mica la dinàmica, però creu que també anirà bé per refrescar cames i ment. Especial: la seva internacionalitat amb Andorra • Confirma la seva condició d’internacional amb la selecció andorrana, probablement el primer jugador del Vilassar amb aquesta fita. • Ho viu amb orgull màxim, tot i ser un país petit, perquè “és el teu país i el sents molt teu”. • El seu objectiu sempre que hi va és “deixar-lo al millor lloc possible”. Seguiment de vilassarencs en el futbol professional i semiprofessional Héctor fa un repàs ràpid dels jugadors vinculats a Vilassar repartits per diferents categories: • Primera Divisió: - Jan Virgili: 74 minuts en la derrota del Mallorca al camp del Villarreal (2-1). • Primera RFEF: - Àlvaro Lio Roig: 90 minuts amb el Talavera a la derrota 2-1 a Zamora. - Arnau Gaixas: 66 minuts en l’empat 0-0 de l’Eldense al camp del Cartagena. • Segona RFEF: - Xavi Esparza, en procés de recuperació d’una lesió de genoll, no juga en l’empat 1-1 del Barça Atlètic contra el Terrassa. • Tercera RFEF: - Pol Ballesteros, lesionat, tampoc juga en la victòria 2-0 de l’Hospitalet davant el Vic. - Marc Fuster: 79 minuts en l’empat 1-1 de l’Europa B contra el Cerdanyola. • Futbol internacional: - David Coromines: 90 minuts i gol amb el Benfica d’Andorra en l’empat 1-1 al camp de l’Inter Escaldes. Futbol femení i entrenadors vilassarencs • Ona Batlle: 90 minuts en l’empat 1-1 del Barça femení al camp del Chelsea (Champions) i 90 minuts en el 0-4 del Barça al camp del Llevant. • Leila Ouahabi: 69 minuts en la victòria del Manchester City femení per 0-2 al camp del Nottingham Forest. Entrenadors: • Joan Francesc Ferrer “Rubí” (Almeria) encadena la novena jornada consecutiva sense perdre després de guanyar 0-3 al camp del Leganés. Bàsquet – Bàsquet Vilassà Sènior masculí: victòria d’autoritat i co-liderat Sant Narcís 69 – Bàsquet Vilassà sènior masculí 71 • Triomf de gran mèrit a domicili contra el líder, en un partit emocionantíssim. • Inici espectacular del Vilassà: - Defensa molt intensa, domini del rebot i contraatac. - Tanca el primer quart amb un contundent 7-24, traient del partit el millor jugador gironí. • Segon quart: el Sant Narcís augmenta la duresa i el ritme. - Moltes faltes i intercanvi de cistelles. - Els vilassarencs pateixen sobretot en el rebot defensiu, però arriben al descans amb avantatge clar. • Tercer quart: nervis i poca encert en atac del Vilassà, que continua patint en el rebot. - L’avantatge es va reduint fins als 12 punts aproximadament. • Últim quart: - El millor jugador local entra en partit i l’encert del Vilassà continua baix. - El marcador arriba a l’empat a 64 a 3 minuts del final. - Apareix la calma i experiència del jugador més veterà, que encadena accions clau per mantenir el Vilassà per davant. - El Sant Narcís falla el triple final i tampoc aprofita un darrer rebot ofensiu. • Resultat final 69-71 i co-liderat per al Bàsquet Vilassà (segon a la classificació, però amb un partit menys que el líder Santa Susanna). Declaracions de Jordi Jiménez (entrenador sènior masculí) • Defineix el duel com un “partit d’infart” contra un rival directe de la zona alta. • Destaca el gran inici: defensa molt forta, contraatacs, anotació fàcil i avantatge de 17-18 punts. • Reconeix que el segon quart s’igualen les forces i el seu jugador “top” comença a aparèixer. • A la segona part els costa atacar la defensa en zona del rival i baixa l’anotació. • El final es converteix en un “cara o creu”, però subratlla que el Vilassà mai va per sota en el marcador. • Considera la victòria “de prestigi” i “supermerescuda”, i posa molt en valor el partit dels seus jugadors. Proper partit i crida a l’afició • Dissabte, 7 de la tarda, a la Bòbila: Bàsquet Vilassà masculí – Sol Gironès Bisbal Bàsquet. • La Bisbal és un altre rival de la zona alta, amb dos jugadors entre els millors anotadors de la lliga. • Objectiu del Vilassà: - Marcar el ritme ofensiu i sobretot defensiu, per poder córrer i anotar cistelles senzilles. • Jordi Jiménez anima el públic vilassarenc a omplir la Bòbila abans de la setmana de descans pel pont de desembre. Classificació sènior masculí (Segona Catalana, grup) • Líder: Santa Susanna (14 punts, però amb un partit més). • 2n: Bàsquet Vilassà sènior masculí (13 punts), empatat amb el Canet (3r). • Triple empat a 12 punts: Calella (4t), Sant Narcís (5è) i Salt (6è). • Més avall: Premià, Sol Gironès, Torroella, Vilafant, Roses i Porqueres. Sènior femení: quarta derrota seguida i preocupació Bàsquet Vilassà femení 38 – Gironès 67 • Quarta derrota consecutiva per a les noies de Lluís d’Aurella, que continuen sense aixecar cap. • Primera meitat: - Molt poc encert ofensiu, però l’equip compensa igualant la intensitat defensiva del rival. - Arriben al descans només 6 punts avall, amb el partit encara obert. • Segona meitat: - Persistència del desencert en atac i baixada d’intensitat defensiva. - El Gironès es mostra clarament superior en totes les facetes, i la diferència al marcador es dispara fins als 29 punts finals. • El Vilassà queda 11è amb 10 punts, a només 1 punt de la permanència, però amb necessitat urgent de reaccionar. Declaracions de Lluís d’Aurella (entrenador sènior femení) • Resumeix el partit com un duel contra un rival similar en nivell, però marcat totalment pel desencert ofensiu. • Assegura que van llençar de totes les posicions, amb i sense avantatge, però la pilota no va entrar. • Primera part: intensitat defensiva bona que permet estar “a prop” del marcador. • Segona part: al desencert s’hi suma una baixada defensiva, i l’equip queda “clarament superat”. Sobre el futur immediat: • Proper partit a la pista del Llinars, equip de situació semblant a la Bisbal a la taula. • L’objectiu és recuperar l’encert i l’alegria en el joc per tornar a tenir opcions de victòria. • Apel·la a igualar les ganes del rival com a mínim, per tornar al camí de les victòries. Classificació sènior femení • Líder: Cellera (16 punts). • 2n: Granollers (15), 3r Salt i 4t Olot (14). • Zona mitja: Unió Girona Maristes i Caldes (13), Bisbal i Vall d’en Bas (12). • 9è Llinars (11 punts), proper rival del Vilassà. • Zona baixa: Porqueres i Vilassar de Mar (10) marcant límit de permanència, Lliçà amunt (9), Sant Gregori i Femení Maresme 3 Viles (8). Futbol sala – Sant Joan Partit: domini clar, però derrota dolorosa Olímpic La Floresta 5 – Sant Joan 4 • El Sant Joan, dirigit per Joan Salvans, fa un partit molt complet en el joc, però paga car errades puntuals. Desenvolupament del partit: • Inici amb els locals molt més “endollats”: - Gol de l’Olímpic La Floresta al primer minut, deixant tocats els vilassarencs. • Reacció ràpida del Sant Joan: - En menys d’un minut, dos gols que capgiren el marcador (André de Silva fa l’empat i Raül Saez l’1-2). • Trams de domini clar del Sant Joan, que no aconsegueix ampliar distàncies per manca de punteria. • Als últims 5 minuts de la primera part, tres greus errades defensives signifiquen tres gols locals: Del 1-2 es passa al 4-2 abans del descans. • Segona part amb domini aclaparador del Sant Joan. - Al minut 23 arriba el 4-3 amb un gol en pròpia porta d’un jugador local. - L’equip maresmenc assetja la porteria rival: moltes ocasions, però entre el porter i la falta d’encert no arriba l’empat. • Minut 36: jugant de 5, de Silva aconsegueix el 4-4. • El Sant Joan no es conforma amb l’empat i continua buscant el triomf. • En els últims instants, una nova errada defensiva provoca el 5-4 definitiu per a l’Olímpic La Floresta. El tècnic resumeix la sensació amb una imatge clara: “Si fos boxa, hauríem guanyat per punts, però els errors es paguen car”. Declaracions de Joan Salvans (entrenador Sant Joan) • Afirma que l’equip va dominar gran part del partit, sobretot en la segona part. • Remarca les moltes oportunitats fallades i la incapacitat de “posar la pilota dins”. • Assumeix que els errors defensius en aquesta categoria es paguen molt cars. • Aposten per continuar treballant i mirar endavant. Classificació i calendari • El Sant Joan ocupa la 9a posició amb 10 punts, 3 per sobre de la zona de descens. • Partit contra l’Arenys de Munt ajornat per motius personals de l’entrenador, a disputar el 18 de desembre. • Zona alta de la lliga: - Ripollet líder (22), seguit de la Unió Santa Coloma (20), Prosperitat Averès (18) i Olímpic La Floresta (18). • Zona baixa: Escola Pia Sabadell, Montsant i Espanyol (aquest últim, sense puntuar). Hoquei – Hoquei Vilassar Tercera derrota consecutiva, però bon partit a Olot Olot 5 – Hoquei Vilassar 3 • L’equip d’Enric Batlle encadena la tercera derrota seguida, tot i fer un bon partit contra un rival destinat a lluitar pel play-off. Aspectes destacats: • Es remarca la importància de les dinàmiques psicològiques a l’esport: la ratxa negativa pot afectar dins i fora de la pista. • Malgrat això, el Vilassar competeix de tu a tu contra “un tros d’equip” com l’Olot. • El marcador és molt canviant i els vilassarencs arriben al descans amb un empat a 2 reflectit al lluminós. • A la segona meitat, l’Olot imposa el seu físic, qualitat i posició a la taula, i també compta amb una mica de fortuna per acabar imposant-se 5-3. • Golejadors vilassarencs: Enric Serra, Dani Vilaboy i Arai Robles. Situació classificatòria i proper partit • L’Hoquei Vilassar és 12è amb 12 punts, situat així: - 7 punts del líder (Andorra). - 4 punts del play-off. - 3 punts per sobre del descens. • Proper partit clau: - Dissabte, 2/4 de 7 de la tarda, al Paco Martín: Hoquei Vilassar – Sant Celoni (15è classificat). - Enfrontament directe per allunyar-se de la zona baixa. • Classificació destacada: - Lidera Andorra (19 punts), seguit de Palau (18), Arenys de Munt (17) i Roda (16). - A mitja taula: Olot, Tona, Tordera, Manlleu, Lloret, Mataró. - A baix: Sant Celoni (marca el límit amb 9 punts), Bigues i Riells, Malgrat i Sol Girona (retirat). Especial tennis – Albert Ramos anuncia la retirada A la part final del programa, el periodista Joan Escofet entra en antena per oferir un reportatge-entrevista amb el tennista maresmenc Albert Ramos, que acaba de decidir penjar la raqueta. Trajectòria i èxits principals • Tenista mataroní, esquerrà, de 37 anys. • Va arribar a ser el 17è millor jugador del món (rànquing ATP, any 2017). • Títols ATP aconseguits: - Bastad (Suècia, 2016) - Gstaad (Suïssa, 2019) - Estoril (Portugal, 2021) - Córdoba (Argentina, 2022) • Va disputar 923 partits professionals, 614 d’ells al circuit ATP, amb balanç de 281 victòries i 333 derrotes. • Dos èxits molt recordats: - Victòria contra Roger Federer al Màster de Xangai. - Final del Màster 1000 de Montecarlo, perduda davant Rafa Nadal, que el catapulta al top-20 mundial. • Ha format part de l’equip espanyol de Copa Davis i va competir als Jocs Olímpics de Rio 2016. La retirada: motius i sensacions • Explica que el nivell de joc va començar a baixar fa un parell d’anys, i aquest any ha notat clarament que ja no podia seguir el ritme. • Cita: Amb l’edat, perds potència, velocitat de cames i també velocitat d’ull per veure la pilota. • Afegeix que ha tingut petites lesions, però el principal ha estat la pèrdua de nivell global. • Ha utilitzat tot aquest últim any per “anar-se acomiadant mentalment” de la competició, procés que diu que li ha anat molt bé. • Afirma sentir-se tranquil i satisfet, convençut d’haver-ho intentat sempre tot per millorar: Estic content de com he fet totes les coses i puc estar tranquil d’haver donat tot. Vida al circuit i exigència física • Descriu el tennis professional com una vida molt dura, encara que no es vulgui presentar com a “sacrifici extrem”: - Molts viatges, maletes, avions, aeroports, hotels, canvis horaris (jet lag). - Entrenaments constants, poc descans, caps de setmana sempre competint o viatjant. - No hi ha dissabtes ni diumenges ni dies on et puguis permetre “entrenar més fluix”. • Insisteix en la importància de la dieta i el físic per allargar la carrera i prevenir lesions. • Explica que per aguantar partits llarguíssims sobre terra batuda cal una gran preparació: - Pretemporada amb sessions dobles llargues de tennis i físic. - L’adrenalina ajuda a aguantar durant el partit, però el complicat és levantar-se l’endemà i tornar a jugar dos dies després. La part mental i social del tennis • Subratlla que el tennis és un esport individual, on no et pots amagar: Estàs tu sol a la pista contra el rival. No et pots amagar i per tenir un rànquing bo has de guanyar molts partits durant l’any. • Per estar al Top-50 ATP cal competir moltes setmanes a alt nivell i guanyar al voltant de 25 partits ATP per temporada. • Sobre l’ambient al circuit: - És possible tenir amics entre jugadors, però a la pista “no hi ha amics”. - Els nervis poden generar rifi-rafes puntuals, però un cop retirat nota que la relació amb alguns rivals és ara molt més propera. • Records marcants: - El partit contra Roger Federer a Xangai (victòria molt especial). - Una derrota molt dura contra Carlos Alcaraz a Rio 2020, quan el murcià era molt jove; admet que aquella nit “no va dormir”. Reconeixement mediàtic i tenis espanyol • Ramos considera que no li pertoca a ell dir si se li ha fet prou justícia mediàtica: - Recorda que Espanya ha tingut molts tenistes d’elit (números 1, top-10) i que, en aquest context, un 17è del món pot semblar poca cosa als mitjans. - En altres països, un rànquing així podria comportar més notorietat. • Afegeix que ha tingut la sort d’aprendre al costat de jugadors millors, cosa que també ha elevat el seu propi nivell. Missatge final als joves tenistes Ramos deixa un consell claríssim a nois i noies que somien ser professionals: És un esport molt difícil per guanyar-se la vida: pràcticament només se la guanyen uns 150 jugadors al món. Cada any només entren al Top-150 uns pocs, i hi ha molta rotació. • Recomana gaudir i aprendre al màxim amb el tennis: - Si arriben a ser professionals, fantàstic. - Si no, tot l’esforç i tot el que han après els servirà per a moltes altres coses a la vida. Agenda esportiva del cap de setmana Futbol • Dissabte 29 de novembre, 18.00 h – Camp Municipal de Futbol de Tiana - Joventut Tiana B – Fundació UE Vilassar (4a Catalana, grup 11, J11). Bàsquet • Dissabte 29 de novembre, 19.00 h – Pavelló Municipal de la Bòbila - Bàsquet Vilassà sènior masculí – Sol Gironès Bisbal Bàsquet (Segona Territorial masculina, grup 1, J9). • Diumenge 30 de novembre, 17.45 h – Pavelló Pere Costa i Amigó - Bàsquet Llinars – Bàsquet Vilassà sènior femení (Segona Territorial femenina, grup 1, J9). Hoquei • Dissabte 29 de novembre, 18.30 h – Pavelló Municipal Paco Martín - Hoquei Vilassar – Club Patí Sant Celoni (Primera Catalana masculina, grup A, J11). Conclusió L’episodi mostra un moment esportiu molt intens a Vilassar de Mar: • El primer equip de futbol trenca la mala ratxa i comença a mirar la zona mitja amb optimisme. • El bàsquet masculí es confirma com a candidat ferm a lluitar per l’ascens. • El bàsquet femení, el futbol sala i l’hoquei viuen dinàmiques més delicades, però amb capacitat de reacció a curt termini. • El relat de la retirada d’Albert Ramos aporta una mirada profunda a l’exigència i la realitat del tennis professional. En conjunt, un programa que combina cròniques detallades, veus de protagonistes, classificacions i agenda, convertint-se en un autèntic informatiu local de referència per a qualsevol oient aficionat a l’esport de Vilassar de Mar i del Maresme.
Resum general del Podcast Crònica és l’espai informatiu de Vilassar Ràdio dedicat a l’actualitat de Vilassar de Mar i del Maresme. En aquesta edició es combinen: • Actualitat meteorològica: onada de fred amb la temperatura més baixa de l’any al municipi. • Entrevista esportiva en profunditat: conversa amb el tennista maresmenc Albert Ramos, que anuncia la seva retirada i repassa la seva carrera. • Futbol i esport local: anàlisi del bon moment de la Unió Esportiva (segon filial de l’Espanyol) i les paraules del tècnic Dani Pérez. • Motor i competició internacional: prèvia del pas del Rally Dakar 2026 per Santa Susanna. • Agenda i cultura de Nadal: propostes nadalenques a Mataró i l’encesa de llums a Vilassar de Mar. • Serveis i sensibilització social: recordatori de recursos contra la violència masclista. L’episodi combina informació freda (dades, resultats, horaris) amb testimoni personal i vivencial (retrospectiva d’Albert Ramos) i un clar enfocament de servei públic local. 1. Onada de fred i dades meteorològiques 1.1. El dia més fred de l’any • Es destaca que el gran tema de conversa dels Vilarassins/es ha estat el fred intens dels darrers dies. • Dissabte 22 de novembre es registra el dia més fred de l’any a Vilassar de Mar amb una mínima de 2,9 ºC, superant l’anterior rècord de 3,7 ºC del 14 de gener. • L’onada de baixes temperatures es detalla dia a dia: - Dimecres: mínima de 7,6 ºC - Dijous: lleu recuperació fins als 8,3 ºC - Divendres: nova davallada fins als 4,1 ºC - Dissabte: rècord de 2,9 ºC - Diumenge: mínima una mica més alta, 6 ºC - Dilluns (dia del programa): mínima ja de 13 ºC, molt més agradable 1.2. Font de les dades i context local • Les dades les facilita Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassà, que gestiona l’estació meteorològica activa des de 1982. • Es remarca que aquesta és la “primera i freda coberta de la setmana”, deixant clar que el temps ha estat protagonista principal de l’inici de l’informatiu. • Al tram final es fa un repàs de titulars on es torna a sintetitzar l’evolució tèrmica dels darrers dies. "L’onada de baixes temperatures [...] ens ha deixat el dia més fred de l’any" 2. Albert Ramos: retirada i balanç d’una carrera La part central del programa està fortament centrada en una entrevista extensa al tennista maresmenc Albert Ramos, que anuncia la seva retirada i repassa els moments clau de la seva trajectòria. 2.1. Presentació del palmarès • Edat i decisió: Als 37 anys, Albert Ramos ha decidit “penjar la raqueta” després de més de 15 anys a l’elit. • Rànquing màxim: Va arribar a ser el 17è millor tennista del món al rànquing ATP l’any 2017. • Títols ATP: Ha guanyat 4 títols del circuit ATP: - Båstad (Suècia), 2016 - Gstaad (Suïssa), 2019 - Estoril (Portugal), 2021 - Córdoba (Argentina), 2022 • Victòries i fites destacades: - Triomf sobre Roger Federer al torneig de Xangai. - Final del Masters 1000 de Montecarlo, on cau davant Rafa Nadal, en un duel clau per arribar al top-20 mundial. • Volum de partits jugats: - Aproximadament 923 partits professionals en total. - 614 dins del circuit ATP. - Balanç ATP: 281 victòries i 333 derrotes. • Participació internacional: - Ha format part de l’equip espanyol de Copa Davis. - Ha participat als Jocs Olímpics de Rio. 2.2. El millor any i la visió de la pròpia carrera • Ramos identifica clarament 2017 com el millor any de la seva carrera, quan es planta com a 17è del món. "Evidentment el millor any de la meva carrera va ser el 2017" • Es mostra satisfet i tranquil amb el que ha fet: - Valora haver-se cuidat molt físicament i en l’alimentació. - Sent que ha donat tot el que podia i que pot mirar enrere amb orgull i serenor. 2.3. Reconeixement mediàtic i context del tenis espanyol • El conductor del programa suggereix que el món del tenis no li ha fet plena justícia mediàtica. • Ramos respon amb una reflexió sobre el nivell extraordinari del tenis espanyol: - Hi ha hagut molts números 1 i jugadors top ten. - Un 17è del món pot semblar “poc” als ulls d’un país acostumat a l’excel·lència. "En un altre país potser sí que seria molt més famós" • També destaca que haver conviscut amb tants grans jugadors espanyols li ha permès apendre i entrenar amb gent millor que ell, fet que l’ha ajudat a créixer. 2.4. L’esforç invisible: viatges i vida de tennista • Ramos descriu la vida sacrificada del tennista professional: - Molts viatges, maletes, aeroports, hotels. - Jet lag, poques jornades de descans i caps de setmana habitualment en competició. "No hi ha dissabtes ni diumenges en aquesta feina" • Subratlla la importància de la dieta i la preparació física per allargar la carrera i evitar lesions: - Pretemporada amb sessions llargues de tennis i de físic el mateix dia. - Necessitat d’estar preparat per partits de fins a 5 hores, sobretot sobre terra batuda. • Explica que allò més dur no és només el partit en si, sinó l’endemà, quan el cos està molt carregat i cal tornar a competir pocs dies després. 2.5. Tenis com a esport individual: pressió i rànquing • Remarca que el tenis és un esport individual on no hi ha on amagar-se: - A diferència dels esports d’equip, no hi ha companys que puguin compensar un mal dia. • Per mantenir un rànquing ATP competitiu, calcula que cal: - Guanyar com a mínim 25 partits ATP a l’any. - Al circuit Challenger, encara més victòries per sostenir la posició. • Subratlla la dificultat de mantenir un nivell alt moltes setmanes seguides a l’any, tant físicament com mentalment. 2.6. Relacions al circuit i memòries de partits • Sobre les relacions personals entre jugadors: - A la pista "no hi ha amics"; hi ha nervis, tensió i competició directa. - Fora de la pista s’hi poden fer bons amics. - Amb la retirada, nota que la relació amb molts exrivals es torna més propera i natural. • Records bons: - El triomf contra Roger Federer a Xangai 2015 és el record positiu que tothom li cita. • Records dolents: - Destaca la derrota contra un molt jove Carlos Alcaraz a Rio 2020 com un dels partits que més li han costat d’encaixar. - Explica que després d’aquella derrota no va dormir en tota la nit. "El tenis té aquestes coses [...], hi ha derrotes que són més doloroses" 2.7. El procés de retirada • Ramos explica que fa uns dos anys ja va notar una baixada de nivell: - Menys potència. - Menys velocitat de cames. - Menor velocitat de reacció visual amb la pilota. • Aquest any ha servit com a any de comiat mental: - S’ha anat preparant psicològicament per deixar la competició. - Se sent tranquil i content d’haver-ho fet de manera planificada. • El seu últim partit va ser al Challenger de València, on perd als quarts de final contra el britànic Jan Choinski. 2.8. Missatge als joves del Maresme • Adreça unes paraules finals als joves tennistes del Maresme: "És un esport molt difícil per arribar a guanyar-se la vida" • Dona algunes idees clau: • Només uns 150 jugadors/es al món realment es guanyen bé la vida amb el tenis professional. • Cada any hi ha una rotació de 6–10 jugadors que entren i surten del top 150. • Recomana: - Disfrutar i aprendre al màxim sense obsessió pels resultats. - Veure el tenis com una escola de valors i experiències que seran útils per a altres aspectes de la vida, encara que no s’arribi a viure’n professionalment. • Assegura que seguirà vinculat al món del tenis, tot i que encara no sap exactament en quin rol o projecte. 3. Futbol i Unió Esportiva: bona ratxa i anàlisi del tècnic El programa dedica una part important a l’actualitat del segon filial de l’Espanyol, també anomenat la Unió Esportiva, que juga els seus partits al camp Xevi Ramon. 3.1. Resultats recents i classificació • El relat es repeteix en dos trams del programa: primer en format breu i després amb més detall. • Doble victòria consecutiva: - La Unió Esportiva ha guanyat dos partits seguits per primera vegada aquesta temporada. - El darrer triomf és 2–1 contra el Can Vidalet al camp Xevi Ramon. • Situació a la lliga: - L’equip se situa 12è a Tercera Federació amb 14 punts. - Es troba a 6 punts de les places de descens directe. • Proper partit: - Es jugarà el 6 de desembre, durant el pont de la Puríssima. - Rival: L’Escala, segon classificat, partit complicat però clau per continuar la ratxa. 3.2. Crònica del partit contra el Can Vidalet • Primera part molt efectiva de la Unió Esportiva: - Al minut 4, Jan Moreno fa l’1–0. - Al minut 30, Pol Rivera marca el 2–0. • L’equip trenca una mala dinàmica: - Feia dos mesos que no guanyava a casa. - S’esmenta el “canvi de l’ed” com a context, però el protagonista és el rendiment esportiu. • Segona part més patida: - El Can Vidalet surt més endollat i retalla distàncies al minut 82 amb el gol de Jaume Ramoneda (2–1). - En el tram final, el Can Vidalet estavella una canonada al pal de la porteria defensada per Biel Escribano, gairebé sobre el xiulet final. • El Xevi Ramon torna a ser un fortí, en contraposició amb partits anteriors contra Manresa i Badalona, en què la Unió Esportiva havia desaprofitat avantatges al marcador. 3.3. Paraules del tècnic Dani Pérez En declaracions al programa esportiu “La pròrroga”, que s’emetrà al 98.1 FM, el tècnic Dani Pérez fa diverses valoracions clau: 3.3.1. Saber patir i créixer • Considera que el partit contra el Can Vidalet és un “partit per créixer”: - En altres jornades, amb un 2–0 a favor, l’equip s’havia posat nerviós quan rebia un gol. - Aquesta vegada han sabut patir i gestionar la pressió. • Explica que, tot i que el rival ataca més després del 2–1, el partit havia estat bastant controlat durant molts minuts. • L’equip ha tingut opcions per fer el 3–0 en transicions ofensives després de pèrdues del rival, però no les ha aprofitat i això els ha abocat a un final sofert. 3.3.2. Importància de la doble victòria • Pérez subratlla que encadenar dues victòries seguides (6 de 6 punts) en una categoria tan exigent no és gens fàcil, sobretot per un equip situat a la part mitjana-baixa de la taula. • Destaca que són “victòries petites” però molt valuoses perquè: - Acceleran el creixement del grup. - Confirmen que l’entrenament i el procés van pel bon camí. 3.3.3. L’aturada de la lliga: oportunitat o risc? • Aquest cap de setmana no hi haurà lliga per la disputa de la selecció catalana amateur a la UEFA Regions Cup. • Sobre el parèntesi competitiu, el tècnic opina: - Tot i venir amb bona dinàmica, l’equip necessita descansar després de moltes sessions i dies d’entrenament. - L’aturada permetrà recuperar jugadors tocats i assimilar el progrés fet. - La victòria durarà "15 dies" en l’ànim del vestidor, cosa que també ajuda. 3.3.4. Anàlisi del proper rival: l’Escala • Sobre l’Escala, segon a la classificació: - S’ha reforçat molt bé després de la desaparició del Badalona Futur. - Té un gran potencial ofensiu, amb 20 gols marcats fins ara, un dels tres equips més golejadors. - Fora de casa, però, perd una mica de pólvora, la qual cosa dona una certa esperança a la Unió Esportiva. • L’equip somia amb un “9 de 9” si aconsegueix també la victòria del 6 de desembre. 4. Rally Dakar 2026 al Maresme 4.1. Santa Susanna com a punt neuràlgic • Els amants del motor, cotxes, motos, camions i del Dakar estan d’enhorabona: Santa Susanna, al Maresme, acollirà aquest cap de setmana una parada clau prèvia al Rally Dakar 2026. • L’activitat se centrarà al torrentó de Can Gelat, de dijous a dissabte. • Es podrà veure de prop els vehicles que a principis d’any afrontaran la cursa considerada “la més dura del món”. 4.2. Dades de participants i logística • A Santa Susanna s’hi concentraran aproximadament 1.400 vehicles, entre: - 325 vehicles inscrits (118 motos i 207 cotxes, camions o similars). - Vehicles de l’organització. - Vehicles de substitució en cas d’avaria. • Aquest esdeveniment acull les verificacions administratives i tècniques, pas obligat abans de la cursa: - Es comprova que tota la documentació i les condicions dels vehicles estiguin en ordre. - És l’últim filtre abans d’afrontar les etapes pel desert. 4.3. Informació sobre la cursa • El Rally Dakar 2026 se celebrarà del 3 al 17 de gener als deserts de l’Aràbia Saudita. • L’esdeveniment de Santa Susanna es presenta com una oportunitat única per al públic general del Maresme de veure i tocar de prop: - Els vehicles que competiran. - Alguns dels pilots més destacats, com Isidre Esteve, Nani Roma, Laia Sanz o Nando Jovany. • El dissabte, a partir de les 12 del migdia, serà el moment central per al gran públic, on la presència de pilots i l’ambient seran més intensos. 5. Nadal al Maresme: Mataró i Vilassar de Mar 5.1. Encesa de llums a Mataró i Vilassar de Mar • Es recorda que, més enllà de Barcelona i de les activitats pròpies de Vilassar de Mar, la ciutat de Mataró és un pol d’atracció important per Nadal al Maresme. • Divendres a les 18 h, a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, s’encendran els llums de Nadal del municipi. • El mateix dia, Mataró també donarà el seu tret de sortida a les festes nadalenques. 5.2. Inversió i il·luminació nadalenca a Mataró • L’Ajuntament de Mataró ha invertit 620.000 € en la campanya de Nadal, amb l’objectiu principal de promoure el comerç i la restauració locals. • Dades d’il·luminació: - 252.000 metres de llums. - Més d’un milió de leds de baix consum, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. • Es col·loquen quatre grans estrelles de llum en punts cèntrics: - Plaça de Sant Anna. - Plaça de l’Ajuntament. - Plaça de Santa Maria. - Plaça d’Espanya. Aquestes estrelles actuaran com a pols d’atracció visual i punts centrals de la il·luminació nadalenca. 5.3. Activitats de Nadal a Mataró • Mataró s’engalana amb diverses propostes per a tot el període nadalenc (fins després de Reis): • Bosc del Tió i Arbre dels Desitjos: - Espai familiar on els infants poden interactuar amb elements tradicionals i simbòlics del Nadal català. • Circ de Nadal: - Espectacle creat exclusivament per Mataró. - Del 29 de desembre al 4 de gener. - Amb pallassos, equilibris i malabars. • Cicle de concerts a la llum de les espelmes: - Proposta musical que combina música en viu i ambient íntim, reforçant l’oferta cultural de la ciutat. • Fira de Pessebres i Ornaments: - S’inaugura el 28 de novembre a les 19 h, coincidint amb l’encesa de llums. - Ubicació: plaça de Sant Anna. 5.4. Cavalcada de Reis de Mataró: novetats • La Cavalcada de Reis de Mataró arriba amb canvis i novetats: • Carrosses històriques renovades: - El tren, el vaixell i l’avió incorporen nous conceptes visuals i bandes sonores originals. • Nous personatges s’afegeixen al seguici de Ses Majestats, ampliant el component teatral i festiu. • Campament Reial al Parc Central: - Inclou una carpa de correu exprés. - Bústia i carter reial perquè els infants puguin entregar personalment les cartes. • Accessibilitat i inclusió: - Es mantenen sis espais accessibles per a persones amb trastorns neurodivergents o mobilitat reduïda. - Es reafirma la voluntat que la cavalcada sigui inclusiva i per a tothom. 5.5. Detall de la ruta de la cavalcada • Arribada de Ses Majestats: - El 5 de gener a les 12 del migdia, al port de Mataró. - Ho faran a bord del lleut “Vilassarenc-Sant Ramon”, donant un toc mariner i de proximitat territorial. • Inici de la desfilada: - La comitiva sortirà a les 17 h des de la plaça de Josep Cossacs. - Aquest canvi de punt de sortida es deu a les obres al Camí del Mig. • Variacions en el recorregut: - Després de la plaça de Serra i Xifra, el recorregut canvia lleugerament. - Els Reis pugen per la ronda O’Donnell fins al carrer Joan Larrea. - Des d’allà, es reprèn la ruta habitual per la ronda de Francesc Macià. • Final de festa: - L’arribada a l’Ajuntament es preveu cap a les 21 h. - Des del balcó, Ses Majestats adreçaran el tradicional discurs a la ciutadania. 6. Sensibilització contra la violència masclista 6.1. Missatge institucional • El programa incorpora una falca institucional sobre la violència masclista, amb un to clarament de servei públic. • Es posa l’accent en què erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat i interpel·la també l’entorn proper (per exemple, el "veí del cinquè" que crida a la seva dona). 6.2. Serveis públics disponibles • Es recorden alguns recursos gratuïts i confidencials: • Telèfon 900 900 120: - Servei de suport i assessorament davant qualsevol situació de violència masclista. - Servei confidencial i gratuït. • Servei 012 – Generalitat de Catalunya: - Punt d’informació general que també orienta sobre recursos específics per a dones. • Es fa esment a punts d’atenció especialitzats (Ciat/CIE), tot reforçant el missatge que ningú està sol davant la violència masclista. "Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat" 7. El temps: previsió per demà al Maresme • El tram final inclou l’espai “Crònica, el temps”, on es detalla la previsió meteorològica per a l’endemà al Maresme: • Estabilitat i sol: - Dia estable i assolellat a tota la comarca. - Mar en estat de maror, amb mar de fons. • Temperatures: - Mínimes entre 6 i 13 ºC. - Màximes entre 15 i 18 ºC. • Es confirma que l’onada de fred intens del cap de setmana queda enrere, amb unes condicions més suaus i agradables. 8. Tancament del programa • El conductor, Joan Escofet, acomiada el programa: - Recorda la tasca de Robert Mazza com a tècnic de so. - Reitera que Crònica és un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. - Informa que el Podcast es pot recuperar a vilassaradio.cat. • Es convida l’audiència a retrobar-se l’endemà a la mateixa hora, mantenint el to de proximitat i confiança propi d’una emissora local. Conceptes clau destacats Temes principals • Onada de fred i rècord de temperatura mínima a Vilassar de Mar. • Retirada d’Albert Ramos i balanç de la seva trajectòria al tenis d’elit. • Bon moment de la Unió Esportiva (segon filial de l’Espanyol) i anàlisi del tècnic Dani Pérez. • Pas del Rally Dakar 2026 per Santa Susanna (Maresme) amb verificacions tècniques i presència de pilots destacats. • Programació i activitats de Nadal a Mataró: llums, fira, circ, concerts i cavalcada de Reis renovada. • Ressò de l’encesa de llums a Vilassar de Mar. • Sensibilització i recursos contra la violència masclista. • Previsió meteorològica per al Maresme.
Resum general del podcast L’episodi de Parlant de tot a Vilassar Ràdio és un clar exemple de magazín matinal local: combina servei públic, entreteniment i divulgació, amb molt de pes en l’actualitat de Vilassar de Mar i del Maresme. L’estructura del matí s’articula al voltant de diversos blocs: Inici informatiu i meteorològic, amb previsió del temps i repàs d’actualitat general i esportiva amb to desenfadat. Focalització en la vida local: Nadal, Fira de Nadal, encesa de llums, campanya comercial i web unificada d’activitats. Seccions temàtiques: economia per a joves (hipoteques), cuina creativa (cuinar amb hibiscus i codony), i història del cinema. Espai cultural: entrevista a la Tropa Teatre arran dels premis per l’obra “Inseparables” i reflexió sobre el valor del teatre amateur. Cobertura institucional i social: agenda i actes del 25N (Dia Internacional contra la Violència vers les Dones) i informació de servei. L’episodi aconsegueix un equilibri entre informació local rigorosa, humor i conversa distesa, i contingut especialitzat (economia i cinema), sempre amb un fort arrelament al municipi i als seus equipaments (Plaça de l’Ajuntament, Mercat Municipal, carrers comercials, etc.). Contingut detallat 1. Obertura del programa i temps al Maresme Idees principals Presentació del magazín matinal Parlant de tot, emès en directe des de Vilassar Ràdio (98.1 FM i vilassarradio.cat). Context meteorològic: cap de setmana fred i ventós, ambient gairebé d’hivern, tot i ser encara tardor. Connexió amb Joaquim Serra, del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, per a la previsió detallada: Pujada clara de les temperatures mínimes respecte al dia anterior (+5/+6 °C). Màximes previstes de 18–19 °C al centre i nord del Maresme. Dilluns tranquil; dimarts i dimecres: pas de front amb fred, alguns núvols però poca precipitació a la comarca. Estat de la mar amb maró / forta maror i mar de fons, persistint diversos dies a la costa maresmenca. Possibilitat de canvi de temps amb ruixats diumenge, però encara lluny per concretar. “Sembla que aquesta setmana, de precipitació, poca… com a mínim fins diumenge.” 2. Actualitat i tertúlia amb Joan Escofet 2.1. Notícies de proximitat i de país Fet destacat: dos agents de Mossos d’Esquadra eviten el suïcidi d’una adolescent al pont de Montgat sobre la C-32. Es remarca la complexitat informativa del suïcidi i la necessitat de màxim respecte a la intimitat de la noia i la família. Política estatal: dimissió del fiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz després de ser condemnat per revelació de secrets (filtració vinculada a la parella d’Isabel Díaz Ayuso). Condemna: 2 anys d’inhabilitació i multa de 7.200 €. Es planteja recorregut a instàncies superiors, possiblement fins a la Justícia europea. Es valora com un cop polític per al govern de Pedro Sánchez. 2.2. Esports i cultura futbolística Comentari de l’últim partit del FC Barcelona: Victòria 4–0 davant l’Athletic Club en el primer partit “a casa seva” (nou escenari). Dades simbòliques: 7 jugadors catalans a l’onze inicial; presència de la Masia. S’emfatitza la sacada d’honor del soci més antic, Joan Caneda (95 anys). Anècdota de Joan Laporta a la llotja amb la llanterna del mòbil encesa (“gusilús”). 2.3. Política francesa i memòries de presó Comentari irònic sobre Nicolás Sarkozy i el seu llibre de memòries sobre la seva estada a la presó de la Santé (uns 20 dies): Es critica que amb una reclusió tan breu ja publiqui un llibre i en faci negoci. Es parla del menjar a la presó (iogurts, tonyina en llauna) i s’insinua una possible “dieta Sarkozy” que podrien treballar amb el cuiner del programa. 2.4. Successos i crònica negra gastronòmica Dos incendis en restaurants dels germans Roca: Primer, al Mas Marroch (Vilablareix, 4 de novembre). Després, al restaurant Normal al Barri Vell de Girona. Es planteja, amb humor i referència a Crims de Carles Porta, si hi pot haver casualitat o “cas per investigar”. 2.5. Nadal, llums i competició entre ciutats Encesa de llums de Nadal a Badalona amb Xavier García Albiol i el seu famós “arbre del gorg” (con d’acer gegant): Jaume Cabot explica que hi va anar expressament a veure-ho i es mostra la seva foto. Comparacions amb altres ciutats: Barcelona i l’alcalde Jaume Collboni. Vigo com a referent de “grandiloqüència lumínica”. Proposta imaginativa: usar la Torre de Collserola o la Sagrada Família com el “major arbre de Nadal” sense tanta parafernàlia. Richard Gere encén les llums de Nadal a Múrcia (comentari molt sarcàstic sobre la ciutat i la seva estètica urbana). 2.6. Música i efemèrides musicals Secció Dilorian (viatge en el temps musical): 1976: Chicago triomfa als Billboard amb If You Leave Me Now. 1988: Bon Jovi amb Born to Be My Baby. Recordatori de Freddie Mercury, mort el 24/11/1991, i del sentit especial de The Show Must Go On. Referència a Barcelona (Mercury + Montserrat Caballé) i al paper de Josep Carreras als Jocs Olímpics 1992. 2.7. Floquet de Neu i anècdota personal amb un goril·la Record de la mort de Floquet de Neu (goril·la blanc del Zoo de Barcelona) el 2003. Joan Escofet explica una anècdota intensa de quan va entrar a la zona de recinte intern del zoo per fer fotos: Ell, jove periodista, aconsegueix accés amb els cuidadors. Floquet l’intenta agafar a través de la reixa, interpretant-lo com un nou mascle rival. Es descriu la força física del goril·la i la por real del moment; destaca la mirada “maligna, vermella, amb odi molt humà”. Reflexió sobre com de fàcil hauria pogut resultar ferir-lo de gravetat. 3. Agenda local i Nadal a Vilassar de Mar 3.1. Entrevista sobre la Fira de Nadal i l’encesa de llums Interlocutores: Núria Parísio (Regidora de Promoció Econòmica) i Mari López (tècnica de Promoció Econòmica). Punts clau Divendres 28 de novembre: Encesa oficial de l’enllumenat de Nadal a Vilassar de Mar. Lloc: Plaça de l’Ajuntament. Hora: a partir de les 18.00 h. Espectacle de màgia familiar abans de l’encesa. Participació del Consell dels Infants, que s’encarregarà, en part, del compte enrere i altres elements sorpresa. S’anuncien noves llums a alguns carrers (Carrer Sant Joan, Carrer Sant Pau i entorn de la Plaça de l’Ajuntament), tot i reconèixer que “encara no és la il·luminació ideal”. Dissabte 29 i diumenge 30 de novembre: Fira de Nadal Ubicació: Plaça Josep Tarradellas (la porxada), 4a edició en aquest emplaçament. Horaris: Dissabte: 11.00–21.00 h. Diumenge: 11.30–14.30 h. Contingut de la fira: 43 parades d’artesania, comerços de Vilassar i paradistes de fora per completar l’oferta. Productes principalment relacionats amb el Nadal. Aula gastronòmica: food trucks (creps; hamburgueses i entrepans gurmet), parada de cava i vi calent. Dinamització cultural durant tot el cap de setmana: Música en directe (cat version, Micky Covers, Àlex Cortés). Dansa i actuacions (Estrepits, escoles de dansa). Conta-contes (Sopa de contes, Bau Creatiu). Coral Sons i Trons i escola Dansa Madó (diumenge). “Petita encesa de llums” pròpia de la plaça (sorpresa a càrrec dels Estrepits). Sortejos de paneres de la Fira Cada firaire aporta un petit obsequi. Es munten diverses paneres amb producte divers. Dos sortejos: Dissabte a les 21.00 h (tancament de dia). Diumenge al final de la Fira. Entre 3 i 4 persones resultaran agraciades. 3.2. El trenet de Nadal Trenet específic de la Fira de Nadal, diferent del de Vilassar Comerç. Ubicació de la parada: part de dalt de la Plaça Josep Tarradellas (porxada). Recorregut circular amb inici i final al mateix punt. Horaris: Dissabte: 11.00–14.00 h i 16.30–20.30 h. Diumenge: 10.30–14.30 h. El trenet és gratuït: S’han repartit tiquets a escoles, escoles bressol i farmàcies. Es remarca que agrada tant a la canalla com a avis i pares, i que és una manera còmoda de veure la il·luminació nadalenca (tram Narcís Montoriol, etc.). 3.3. Crida al comerç local i experiència de poble S’insisteix que el Nadal és època de consum, però també: Moment familiar. Possibilitat de gaudir del poble, dels carrers i les llums. Es recomana “quedar-se a casa a comprar”: apostar pel comerç de proximitat. 3.4. Nova web de Nadal: “vilassadamar.cat/nadal” Novetat important: creació d’una web específica de Nadal: Adreça prevista: vilassadamar.cat/nadal. Objectiu: aglutinar totes les activitats de Nadal del municipi en un sol espai. Continguts: Activitats organitzades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Propostes d’entitats culturals, socials i comercials (Vilassar Comerç, etc.). Programació de música, dansa, teatre, tallers… Es convida les entitats que facin activitats nadalenques a contactar amb els tècnics corresponents (cultura, joventut, educació, comerç, feminisme) per incorporar les activitats a la web. Missatge de fons: voluntat de treball transversal entre regidories (promoció econòmica, educació, joventut, cultura, feminisme) i d’aconseguir que “Vilassar de Mar és Nadal” sigui un lema compartit. 3.5. Arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament Es confirma que hi haurà arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament. Es deixa clar que no pretén competir amb “l’arbre més gran del Maresme o d’Espanya” (Badalona, Vigo…), sinó oferir un espai acollidor i accessible. 4. 25N: Dia Internacional contra la Violència vers les Dones Butlletins informatius de les 11 i les 12 Vilassar de Mar està realitzant un programa d’activitats al voltant del 25 de novembre, organitzat conjuntament per: Ajuntament de Vilassar de Mar. Entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista de Vilassadamar. Activitats destacades Avui (dilluns), 19.00 h, a la Plaça de l’Ajuntament: Acte reivindicatiu contra la violència masclista. Actuació musical d’Anna Murillo. Lectura de manifest. Demà (dimarts): emissió especial del Parlant de tot des de la confluència de l’Avinguda Montevideo amb Carrer Narcís Montoriol, a peu de carrer: Horari del programa: 10.00–13.00 h. De 9.00 a 13.00 h, al mateix punt, hi haurà carpa informativa sobre recursos públics contra la violència masclista i fotocall. A la 1 del migdia, lectura del Manifest institucional contra la violència vers les dones, a la Plaça de l’Ajuntament, llegit per les regidores del Ple Municipal i retransmès en directe per Vilassar Ràdio. A la Biblioteca Municipal Ernest Lluch: Hora del conte especial: “Ni blaus ni gripaus” a càrrec de Rosa Pinyol (dimarts, 17.30 h aprox.). Altres informacions destacades de serveis i societat Dades sobre expedients de regulació de plantilla (ERO) a Catalunya: augment de persones acomiadades respecte a l’any anterior. Notícia sobre el canvi de topònim de Palamós a “Palamós i Sant Joan”. Informació de servei públic: Campanyes de consum responsable durant el Black Friday. Promoció de les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI). Paper de la Síndica de Greuges de Catalunya. Informació sobre la regulació dels preus del lloguer (012 i web habitatge.gencat.cat/preuslloguer). Suport a la tramitació digital a través de la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana. 5. Secció d’economia per a joves: hipoteques (Martí Brutau i Àdam Baos) Programa: “Per dos duros” Dos joves economistes expliquen de forma didàctica el món de les hipoteques, apuntant que és, per molts, “la decisió financera més important de la vida”. 5.1. Què és una hipoteca? Préstec hipotecari: permet disposar d’una gran quantitat de diners per adquirir una propietat, habitualment un habitatge. Diferència amb un préstec personal: Import més elevat (normalment centenars de milers d’euros). Termini molt llarg (habitualment 20–30 anys, però poden existir de 5 a 50). Garantia real: l’immoble queda hipotecat; si no es paga, el banc pot quedar-se la propietat. Per això el tipus d’interès d’una hipoteca acostuma a ser més baix que el d’un crèdit al consum, al cotxe o a la targeta de crèdit. 5.2. Exemple pràctic: pis de 200.000 € Es planteja un pis de 200.000 € com a cas d’estudi. Els bancs, en general, financen com a màxim el 80% del valor de taxació. Hipoteca màxima: 160.000 €. Entrada mínima: 40.000 € (20%). Es recorda que abans de la crisi immobiliària de 2008 era habitual finançar el 100% (fins i tot 120% per incloure cotxes, reformes, etc.), fet que va contribuir a la bombolla. 5.3. Capacitat de pagament i condicions bancàries La quota mensual de la hipoteca no ha de superar el 35% dels ingressos mensuals del sol·licitant. El banc pot comprovar fàcilment els ingressos i historial del client (Hisenda, dades bancàries…). 5.4. Còmput de la quota mensual La quota té dues parts: Principal: devolució dels diners prestats (ex. 160.000 €). Interès: benefici del banc. Es diferencien dues modalitats: Hipoteca a tipus variable: L’interès depèn de l’Euríbor + diferencial del banc. L’Euríbor és el cost dels diners entre bancs a la zona euro (ara al voltant del 2,22%). La quota pot pujar o baixar amb el temps. Hipoteca a tipus fix: Sempre es paga la mateixa quota. És més cara d’entrada (interès lleugerament més elevat), però dona seguretat. Es destaca la diferència entre TIN (Tipus d’Interès Nominal) i TAE (Taxa Anual Equivalent): El TAE incorpora interessos i comissions i és la dada que realment cal mirar. 5.5. Dades orientatives (exemple MyInvestor) Tipus d’interès orientatius: Cotxe / estudis: al voltant del 7–8%. Targeta de crèdit: prop del 6%. Hipoteca variable: 3,12% TAE. Hipoteca fixa: 3,30% TAE. Exemple numèric: Per a una hipoteca de 160.000 € a 30 anys: Variable (3,12% TAE): quota aproximada de 670 €/mes. Fixa (3,30% TAE): quota aproximada de 683 €/mes. La fixa és una mica més cara, però ofereix estabilitat davant possibles pujades de l’Euríbor. 5.6. Despeses associades i comissions Comissió d’obertura: Entre 0,3% i 3% de l’import. Per una compra de 200.000 €, pot rondar entre 1.000 i 6.000 €. Comissió d’amortització anticipada (total o parcial): El banc la cobra si el client retorna el deute abans de temps (per exemple, si li toca la loteria i vol amortitzar capital). Compensa els interessos que el banc deixa de cobrar. Altres despeses: notaria, registre, taxació, gestoria… S’estima que cal disposar d’entre un 30% i un 35% del valor de l’habitatge per fer front a entrada + despeses (en el cas de 200.000 €, serien entre 60.000 i 70.000 €). 5.7. Canvis i negociació de la hipoteca Possibilitat de novació (renegociar condicions amb el mateix banc). Possibilitat de subrogació: portar la hipoteca a un altre banc que ofereixi millors condicions. Els presentadors insisteixen en la necessitat de valorar la seguretat laboral i l’estabilitat d’ingressos abans d’embarcar-se en una hipoteca tan llarga. 5.8. Avançament de continguts futurs Es preveu dedicar un episodi a “lloguer vs propietat”. I un altre al problema general de l’habitatge, per ampliar el debat més enllà de la hipoteca. 5.9. Nota personal de l’Àdam L’Àdam comparteix una experiència de sortir de la zona de confort: s’ha unit a un grup d’anglesos per fer entrenaments de running en anglès, cosa que li permet millorar l’idioma i ampliar el cercle social. 6. Entrevista cultural: “Inseparables” i la Tropa Teatre Interlocutors: Lluís Ramis (director), Carmen Ramon (actriu secundària) i Maria Budó (actriu principal). 6.1. L’obra “Inseparables” Adaptació al català d’una obra de la dramaturga nord-americana Catherine Butterfield. Temes tractats: relacions humanes (amistat, fracàs, malaltia), amb múltiples capes interpretatives (“polièdrica”). L’obra ha tingut molt èxit al local de la Tropa Teatre a Vilassar de Mar (entrades exhaurides) i s’ha reposat per Festa Major de Sant Joan. 6.2. Relació amb l’autora original Lluís Ramis contacta amb Catherine Butterfield per correu electrònic per demanar permís per traduir i adaptar l’obra. L’autora dona permís explícit (no té representant a Europa ni registre a SGAE). Sorprenentment, la dramaturga decideix viatjar a Vilassar de Mar per assistir a l’estrena: Estava de gira per Europa (Dublín, etc.). Passa dos dies al poble, veu dues funcions, participa en un col·loqui amb el públic i comparteix dinars amb la companyia. Segueix l’obra en català amb el text original en anglès al costat de Lluís a la taula de llums. Li agrada la musicalitat del català i la qualitat del teatre amateur local. “No es podia creure la qualitat de teatre amateur que hi havia a Vilassà.” 6.3. Èxit al concurs de teatre de Bellaterra La companyia participa al concurs de teatre organitzat per La Cadira de Bellaterra. De 37 grups inscrits, en queden 3 finalistes (un és Tropa Teatre amb “Inseparables”). Resultat: 4 premis per a l’obra de Vilassar de Mar: Millor muntatge teatral (millor grup). Millor direcció (Lluís Ramis). Millor actriu principal (Maria Budó). Millor actriu secundària (Carmen Ramon). Reaccions emocionades: La Carmen, que no va poder assistir a la gala, rep la notícia per WhatsApp i esclata d’alegria sola a casa. Es posa àudio en directe al programa on se la sent cridar d’emoció. 6.4. Mecanismes de treball i compromís amateur Es destaca la disciplina de la companyia: Assajos de 21.15 h a 23.00 h aproximadament. El director porta sempre llibreta blava amb notes detallades per millorar escena per escena. Els actors principals es graven les rèpliques en àudio per estudiar el text (especialment Maria i Mireia). Es diferencia entre “amateur” com a no professional (no cobren) i el rigor professional en la manera de treballar: Assistir als assajos puntualmente. Memoritzar el text, aplicar les indicacions, respectar els horaris. Es compara el teatre amateur amb altres arts: ningú parla de “pintor amateur” o “músic amateur” amb el mateix to despectiu; es defensa que el terme s’hauria de vincular a “fer-ho per amor”. 6.5. Elenc i personatges Protagonistes: Maria Budó, Mireia Monti, Jordi Parés. Personatges “secundaris” però essencials: Carmen Ramon, Carla Pí, Joan Camps, Francesc Jordà, Àmia Serra / Mercè Rovira, i cameo de Joaquim Carrau. S’expliquen els arquetips que apareixen a l’obra (hostalera maternal, metgessa una mica irresponsable, periodista de late-night, venedor esotèric…). 6.6. Reivindicació final de la Carmen Ramon Missatge molt clar a l’Ajuntament i al poble: “M’agradaria que al poble es creguessin que tenim un grup de teatre que val la pena… Em sembla que a vegades només és un poble d’esportistes i el teatre queda relegat al segon o tercer terme.” Es demana més suport institucional i reconeixement per la cultura i el teatre amateur a Vilassar de Mar. 7. Cuina creativa amb Albert Ortiz (Can Bosch, Cambrils) Secció gastronòmica Tot i que la peça emesa és un tall enregistrat prèviament, es presenta com si fos en directe. 7.1. Repte: cuinar amb flor d’hibiscus Una veïna del Carrer Sant Pau dóna a Jaume una flor d’hibiscus del seu jardí i li diu: “Amb això es pot cuinar”. Jaume la porta a l’estudi per sorprendre Albert Ortiz. L’Albert coneix perfectament l’ús culinari de l’hibiscus (o flor de Jamaica): Normalment s’utilitza sec. Aporta acidesa i un color vermell intens. Es fa servir en infusions, begudes i cerveses aromatitzades (esmenta la Malquerida dels germans Adrià) i en tòniques vermelles. 7.2. Recepta: codony amb hibiscus L’Albert proposa una recepta de codony cuit amb hibiscus, ideal per a la tardor. Base d’almívar lleuger: 1 litre d’aigua. 80 g de sucre (proporció base). Es pot multiplicar segons quantitat (per ex., 2 litres d’aigua + 160 g de sucre per a 4 codonys). Afegeix: Pell de taronja i de llimona. Vainilla o canyella, al gust. 6–8 flors d’hibiscus sec, esmicolat. Procediment: Pelar els codonys (és feixuc; recomana pelador de patates). Posar-los en una olla coberts d’almívar. Tapar amb paper sulfuritzat perquè no s’oxidin. Coure a foc molt lent durant unes 2 hores, fins que quedin tendres. Deixar refredar dins el líquid. L’almívar agafarà un color vermell intens i el codony tindrà un to comercial molt atractiu. Idees de servei Talls de codony cuit per acompanyar: Formatge (maridatge clàssic dolç-salat). Raïm, nous, galetes Maria. Fer codonyat (codonyat quallat): Triturar el codony cuit (sense les llavors) mentre és calent. Estendre en safata. Refredar a la nevera perquè actuï la pectina natural del codony. Obtenir un bloc que es pot tallar a daus o llesques. 7.3. Ús del líquid sobrant: còctel amb hibiscus i codony L’almívar vermell sobrant es pot aprofitar com a base de beguda: Barrejar amb aigua i una mica de barreja alcohòlica (brandy, vi ranci o cava rosat). Afegir gel i un toc de pell de taronja. Resultat: beguda lleugera, fresca, aromàtica i amb color atractiu. 7.4. Cuina de territori i identitat gastronòmica L’Albert reflexiona sobre la necessitat que el Maresme reivindiqui més els seus productes (com fan al Delta de l’Ebre amb l’anguila, o a Reus amb el vermut): Esmenta productes com el pèsol del Maresme, la maduixa, el lluerna / llorito… Considera que falta màrqueting territorial per situar el Maresme al mapa gastronòmic. Intercanvi amb Jaume sobre el vermút de Reus, el llorito i com altres territoris han sabut “marcar musculatura”. 7.5. Compromís radiofònic del xef Recorden l’intercanvi que van fer: Jaume va anar a cuinar a Can Bosch (Cambrils) amb la jaqueta de xef de Joan Bosch posada. L’Albert es compromet a presentar ell mateix el magazín Parlant de Tot un dilluns: Es fixa data: 10 de novembre. Jaume li prepararà l’escaleta, però el xef s’encarregarà de la conducció. 8. Cinema: “Days of Wine and Roses” i Billy Wilder (Martí Sanz) (La secció comença amb una rectificació sobre un lapsus anterior: el títol correcte d’una pel·lícula de Cesc Gay és “Mi amiga Eva”, no “Mi amiga Rosa”.) 8.1. Introducció a Billy Wilder i al classicisme cinematogràfic Martí Sanz explica la seva passió pel cinema clàssic i com aquesta es forma a partir de: Cine casolà en 8 mm (pel·lícules de Chaplin, westerns, dibuixos animats) projectades pel seu pare. Sessions al cinema comercial (El Príncep Valent, El Major Espectacle del Món…). Descoberta de cine d’avantguarda, Nouvelle Vague, underground americà, filmoteca… Posteriorment fa un “viratge” cap al cinema clàssic de Hollywood i defensa la idea que: Hi ha un moment clàssic en totes les arts (Renaxxement, tragèdia grega, etc.) que constitueix els fonaments. Compara homenatges a Miguel Ángel, Homero… amb directors com Hitchcock, Renoir, Wilder, Kurosawa. 8.2. L’any 1954 com a exemple de fornada clàssica Martí llegeix una llista impressionant de pel·lícules estrenades el 1954, l’any que ell va néixer, com a demostració de la potència creativa de l’època: Rear Window (La ventana indiscreta) – Hitchcock. Dial M for Murder (Crimen Perfecto) – Hitchcock. Seven Samurai – Akira Kurosawa. French Cancan – Jean Renoir. On the Waterfront (La ley del silencio) – Elia Kazan. Senso – Luchino Visconti. Johnny Guitar – Nicholas Ray. Siete novias para siete hermanos – Stanley Donen. Ha nascut una estrella, La condesa descalza, 20.000 leguas de viaje submarino, Magnificent Obsession (Douglas Sirk), etc. Suggereix als oients mirar quines pel·lícules es van estrenar l’any del seu naixement per veure com ressonen amb ells. 8.3. Trajectòria de Billy Wilder Nascut el 1906 a l’antic Imperi Austrohongarès (Àustria), en una família jueva. Estudis a Viena, pas per Berlín com a periodista i guionista, fugida del nazisme cap a París i després als Estats Units. Col·laboració amb Ernst Lubitsch, a qui considerava el seu “déu cinematogràfic”. Wilder com a guionista brillant abans de ser director: Ninotchka (Lubitsch), Midnight, Ball of Fire (Howard Hawks), Si no amaneciera (Michael Curtiz), Bola de fuego… Com a director, els primers títols importants: The Major and the Minor (El mayor y la menor, 1942). Five Graves to Cairo (Cinco tumbas al Cairo, 1943). Double Indemnity (Perdición, 1944): obra mestra del cine negre, coescrita amb Raymond Chandler, basada en James M. Cain. 8.4. “The Lost Weekend” (Dies de vi i roses / Dies de vi i roses?) (La transcripció esmenta títol original: “The Lost Weekend” o “Días sin huella”.) Pel·lícula de 1945, dirigida per Billy Wilder i interpretada per Ray Milland i Jane Wyman. Tema central: alcoholisme. Protagonista: escriptor alcohòlic, addicte al whisky, enganxat a un bucle autodestructiu. Basada en una novel·la autobiogràfica de Charles R. Jackson, també alcohòlic i addicte a pastilles. Es mostra la degradació física i moral, la dificultat de la desintoxicació i les recaigudes. Reconeixement i impacte: 4 Òscars: millor pel·lícula, millor director (Wilder), millor actor (Ray Milland), millor guió adaptat. Nominacions a muntatge, fotografia en blanc i negre i banda sonora (Miklós Rózsa). Palma d’Or a Cannes (ex aequo). Multipremiada per la crítica (Cercle de Crítics de Nova York, etc.). Martí destaca com la pel·lícula, malgrat ser considerada sovint una “obra menor” dins la filmografia de Wilder, és en realitat central i fonamental, tant per la seva valentia temàtica com pel seu reconeixement internacional. 9. Cloenda i avís de l’especial 25N Jaume Cabot tanca el programa recordant que: L’endemà faran una edició especial en directe del Parlant de tot des del carrer (Avinguda Montevideo / Narcís Montoriol), amb entrevistes, taules i cobertura dels actes del 25N. Reitera que és un programa que “no agrada gens fer” perquè el tema és dolorós, però que cal fer-lo sempre que sigui necessari. Es fa recompte d’edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio: més de 2.350 programes. Missatge final del presentador: “Us ho mano, no us ho demano: sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços.” Interlocutors principals Jaume Cabot – Presentador de Parlant de tot. Joaquim Serra – Meteoròleg del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joan Escofet – Cap de serveis informatius de Vilassar Ràdio. Núria Parísio – Regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Mari López – Tècnica de Promoció Econòmica. Martí Brutau i Àdam Baos – Col·laboradors de la secció econòmica Per dos duros. Lluís Ramis – Director de Inseparables (Tropa Teatre). Carmen Ramon – Actriu (millor actriu secundària a Bellaterra). Maria Budó – Actriu (millor actriu principal a Bellaterra). Albert Ortiz – Xef vilassarenc, cap de cuina de Can Bosch (Cambrils). Martí Sanz – Especialista en cinema, autor de la llista Motion is Emotion. Tags Vilassar de Mar Vilassar Ràdio Parlant de tot Maresme Meteomar Consell Comarcal del Maresme Encesa de llums de Nadal Fira de Nadal Comerç local Trenet de Nadal Promoció Econòmica Consell dels Infants 25N Violència masclista Viladona Assemblea Feminista de Vilassadamar Manifest institucional Mercat Municipal Economia personal Hipoteques Euríbor Tipus fix Tipus variable Jovent i finances Tropa Teatre Inseparables Teatre amateur Concurs de teatre de Bellaterra Billy Wilder The Lost Weekend Cinema clàssic Douglas Sirk Hitchcock Codony Hibiscus Gastronomia local Can Bosch Cambrils Música Freddie Mercury Floquet de Neu Mossos d’Esquadra Fiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz Nicolàs Sarkozy Nadal a Badalona Seccions amb temps 1. Obertura i presentació del magazín Inici: 1 Final: 68 Títol: Presentació del programa i benvinguda Resum: Jaume Cabot presenta Parlant de tot, recorda l’horari (de dilluns a divendres, de 10 a 13 h) i les vies d’escolta (98.1 FM i vilassarradio.cat). Situa el dia (dilluns 24 de novembre de 2025), descriu el temps fred i ventós del cap de setmana i avança que tot seguit faran la previsió meteorològica detallada. 2. Previsió meteorològica al Maresme Inici: 68 Final: 484 Títol: El temps amb Joaquim Serra (Meteomar) Resum: Connexió amb Joaquim Serra del Servei Meteomar. Es detallen les temperatures (pujada de 5–6 °C a les mínimes), màximes de 18–19 °C, vent de ponent i mar de fons. Es preveu una setmana tranquil·la pel que fa a pluges fins a diumenge, amb fred que torna a mitja setmana i possibilitat de canvis més destacables el cap de setmana vinent. 3. Actualitat i tertúlia amb Joan Escofet Inici: 518 Final: 2221 Títol: Notícies, política, esports i anècdotes amb Joan Escofet Resum: Espai ampli de conversa amb Joan Escofet sobre: Rescat d’una adolescent al pont de Montgat per dos agents de Mossos d’Esquadra i reflexió sobre el tractament mediàtic del suïcidi. Dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per la condemna per revelació de secrets. Comentaris sobre Isabel Díaz Ayuso, Florentino Pérez i l’actualitat futbolística del Real Madrid i del cas Negreira. Comentari del partit del FC Barcelona (4–0 a l’Athletic Club), la presència de 7 jugadors catalans i anècdotes de Laporta. Sàtira sobre Nicolás Sarkozy i el seu llibre de memòries de la presó. Dos incendis seguits a restaurants dels germans Roca (Mas Marroch i Normal) i broma sobre possible cas Crims amb Carles Porta. Debat sobre la guerra de llums de Nadal: Garcia Albiol a Badalona, Collboni a Barcelona, Vigo com a rival, Richard Gere encenent llums a Múrcia i crítica humorística a l’aspecte urbà de la ciutat. Secció musical Dilorian: efemèrides amb Chicago, Bon Jovi, Queen i Freddie Mercury. Record de Floquet de Neu i relat intens de Joan Escofet sobre l’ensurt que va tenir al recinte intern del Zoo de Barcelona amb el goril·la. Tancament amb avançament dels continguts de l’informatiu de la tarda (fred del cap de setmana, entrevista al tenista Albert Ramos) i recordatori que “el show ha de continuar”. 4. Publicitat i falques institucionals Inici: 2221 Final: 2298 Títol: Falques publicitàries i institucionals Resum: Espai de publicitat i anuncis institucionals: campanya “Pim-pam peix”, promoció de les Escoles Oficials d’Idiomes, falca sobre el 012 i informació de serveis públics. 5. Entrevista: Nadal i Fira de Nadal a Vilassar de Mar Inici: 2298 Final: 3227 Títol: Encesa de llums i Fira de Nadal amb Promoció Econòmica Resum: Entrevista amb Núria Parísio (regidora) i Mari López (tècnica) sobre: Encesa de llums el divendres 28 de novembre a la Plaça de l’Ajuntament, amb espectacle de màgia i participació del Consell dels Infants. Fira de Nadal a la Plaça Josep Tarradellas (29 i 30 de novembre) amb 43 parades, activitats culturals, food trucks, paneres i sorteigs. Trenet de Nadal gratuït amb recorregut des de la mateixa plaça, amb horaris detallats i repartiment de tiquets a escoles i farmàcies. Crida al consum de proximitat i a gaudir del poble il·luminat. Presentació de la nova web de Nadal: vilassadamar.cat/nadal, que recollirà totes les activitats nadalenques d’entitats i àrees municipals. Voluntat de treballar la transversalitat entre promoció econòmica, educació, joventut, cultura i feminisme. Confirmació que hi haurà arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament. 6. Butlletí informatiu de les 11: 25N i actualitat Inici: 3227 Final: 3367 Títol: Notícies de les 11: 25N i economia laboral Resum: Resum informatiu: Detall de les activitats de Vilassar de Mar per commemorar el 25N (acte musical i manifest a la Plaça de l’Ajuntament, programa especial de Vilassar Ràdio des de Montevideo/Narcís Montoriol, carpa informativa i fotocall, hora del conte temàtica a la Biblioteca Ernest Lluch). Dades sobre expedients de regulació de plantilla (ERO) a Catalunya, amb augment d’afectats. 7. Falques publicitàries i institucionals (mig matí) Inici: 3367 Final: 3681 Títol: Espai publicitari i informatiu (Black Friday, EOI, Síndica…) Resum: Segment de falques institucionals sobre: Consum responsable en època de Black Friday. Oferta de les Escoles Oficials d’Idiomes. Serveis de la Síndica de Greuges de Catalunya. Emissió online de Vilassar Ràdio. 8. Secció econòmica: Hipoteques per a joves Inici: 3681 Final: 5219 Títol: Per dos duros: com funcionen les hipoteques Resum: Col·laboració de Martí Brutau i Àdam Baos en què expliquen, amb exemples pràctics i to amè, què és una hipoteca, com funciona, quin és el pes dels interessos, la diferència entre tipus fix i variable, el paper de l’Euríbor i el TAE, els límits de finançament (80% del valor de taxació), la necessitat d’una entrada important (20–35%), els riscos de no poder pagar i els mecanismes de renegociació o subrogació. Es pren com a cas un pis de 200.000 € i s’analitza l’impacte econòmic real d’una hipoteca de 160.000 € a 30 anys. Acaben avançant un futur debat “hipoteca vs lloguer” i el problema general de l’habitatge. 9. Falques informatives i publicitàries (habitatge, Vilassar Ràdio) Inici: 5219 Final: 5292 Títol: Informació sobre lloguer i serveis Resum: Anuncis institucionals sobre la regulació dels preus del lloguer (012, web d’habitatge) i falques de Vilassar Ràdio. 10. Entrevista cultural: Tropa Teatre i “Inseparables” Inici: 5292 Final: 6827 Títol: Teatre amateur de qualitat: èxit d’“Inseparables” Resum: Conversa amb Lluís Ramis, Carmen Ramon i Maria Budó sobre l’obra Inseparables, l’arribada a Vilassar de la dramaturga Catherine Butterfield, el procés d’adaptació i assaig, i la participació al concurs de Bellaterra, on la companyia rep quatre premis (millor muntatge, direcció, actriu principal i actriu secundària). Explicacions sobre la construcció dels personatges, la importància del compromís i rigor en el teatre amateur, l’anècdota de l’assistència de l’autora a dues funcions i el seu entusiasme, i la reivindicació final de la Carmen perquè el poble i les institucions valorin i donin suport al teatre local. 11. Butlletí informatiu de les 12: 25N, fiscal general i ciència Inici: 6827 Final: 7060 Títol: Notícies de les 12: 25N, dimissió del fiscal general i ciència del cervell Resum: Segon bloc d’informacions: Recordatori ampliat dels actes del 25N a Vilassar de Mar i de l’especial de Vilassar Ràdio. Detalls sobre la dimissió d’Álvaro García Ortiz i les reaccions de Pedro Sánchez. Notícia científica: publicació de l’atlas més detallat del cervell fins ara, liderat per investigadors de la University College London i amb participació de l’investigador gironí Adrià Casamitjana. 12. Falques institucionals i publicitat (Líder, Black Friday…) Inici: 7060 Final: 7188 Títol: Ajuts Leader, consum responsable i suport digital Resum: Espai dedicat a: Ajuts Leader per a emprenedoria en entorns rurals. Nova falca de Black Friday responsable. Eines de suport a la tramitació digital (assistent virtual, web de suport, 012). 13. Secció de cuina: cuinant amb hibiscus i codony Inici: 7188 Final: 8836 Títol: Cuina creativa amb Albert Ortiz: hibiscus i codony Resum: Secció gastronòmica amb el xef Albert Ortiz (Can Bosch, Cambrils). Jaume li presenta el repte de cuinar amb una flor d’hibiscus que li ha donat una veïna. L’Albert explica els usos de l’hibiscus sec (infusions, colorant natural, acidesa especial) i proposa una recepta de codony cuit en almívar lleuger amb hibiscus, ideal per postres i maridatge amb formatge. Es parla també de fer codonyat, de reutilitzar l’almívar com a base per a còctels i de la necessitat de posar en valor els productes del Maresme (pèsol, maduixa, llorito…). La secció acaba amb la promesa de l’Albert de presentar el programa un dilluns (10 de novembre) i una breu reflexió sobre la seva trajectòria a Can Bosch. 14. Secció de cinema: Billy Wilder i “The Lost Weekend” Inici: 8836 Final: 10318 Títol: Motion is Emotion: Billy Wilder, l’any 1954 i “The Lost Weekend” Resum: El col·laborador Martí Sanz continua la seva sèrie Motion is Emotion comentant la figura de Billy Wilder i l’obra “The Lost Weekend” (Dies sense petjada / Días sin huella). Explica la seva evolució personal com a cinèfil, el pes del cinema clàssic com a fonament artístic, repassa la llista espectacular de pel·lícules estrenades el 1954, i sintetitza la trajectòria de Wilder com a guionista i director (col·laboracions amb Lubitsch, títols com Double Indemnity, The Major and the Minor, Five Graves to Cairo…). Se centra després en The Lost Weekend, la història d’un escriptor alcohòlic, i n’assenyala el seu enorme reconeixement (Òscars, Palma d’Or, crítica) malgrat que sovint es consideri una pel·lícula “menor” dins la filmografia de Wilder. 15. Cloenda i anunci de l’especial 25N Inici: 10318 Final: 10335 Títol: Tancament del programa i avançament de la cobertura del 25N Resum: Jaume Cabot tanca l’edició recordant que l’endemà es farà un especial dedicat al 25N des de l’exterior, a la cruïlla de Montevideo amb Narcís Montoriol, amb entrevistes i participació d’entitats. Recompte d’edicions del magazín (més de 2.350) i comiat amb el seu missatge habitual apel·lant a la felicitat dels oients. Aquest resum recull l’estructura temàtica, el to i els punts clau de l’episodi, destacant els moments on realment comencen i acaben les seccions principals, més enllà dels avanços inicials del presentador.
Programa de cultura i divulgació sardanista produït i presentat per Margarida Vernetta, presidenta d’Amics de la Sardana de Vilassar de Mar. Parlem de temes relacionats amb la sardana, la música per cobla i la cultura tradicional. “Bagul Sardanista” s’emet els diumenges de 10h a 11h.
Les millors balades i cançons socials de Michael Jackson (Part 1). A "Advice for the young at heart" recorrerem diversos camins musicals guiats per experts artistes i grups que probablement han marcat moments importants de la vostra vida, tant pel que diuen com per com ho diuen. Tots els dissabtes de 7 a 8 del vespre i els diumenges de 8 a 9 del la nit a Vilassar Ràdio, presentat per Txema Lasaga.
Resum general del podcast En aquest episodi de Volem saber a Vilassar Ràdio (98.1 FM), la Joana Hernández entrevista Pep Massiques i Mireia Artigas, representants de l’Associació d’Hostalers de Cabrils. La conversa gira al voltant de: • La història i el funcionament de l’associació (més de 35 anys de trajectòria). • El treball en equip i el bon clima entre establiments, amb una forta tradició familiar a l’hostaleria de Cabrils. • La Ruta Gastronòmica i el plat solidari, que aquest any entren en pausa però amb previsió de tornar renovats. • La Mostra d’Estiu de Cabrils, un esdeveniment exigent però molt estimat, que projecta la imatge gastronòmica del poble. • El premi de reconeixement a la contribució i a l’associacionisme empresarial atorgat per la FEGEM a l’associació. • La marca Cabrils com a “vila gastronòmica” del Maresme, amb molta diversitat de restaurants i forta atracció de públic de Barcelona. • Els reptes del sector de l’hostaleria: conciliació familiar, manca de personal qualificat, horaris llargs i exigència dels clients. • El paper de les dones i la tradició familiar als restaurants, amb mencions emotives a les àvies i mares com a grans cuineres i emprenedores. • La relació amb la crítica gastronòmica i les guies (Repsol, Michelin), i alguna anècdota de visites “anònimes”. • Una recepta detallada de fricandó de vedella amb moixernons, reivindicant-la com a plat català fàcil i assequible de fer a casa. 1. Presentació del programa i dels convidats Context del programa • Volem saber és descrit com un magazín d’entrevistes que aprofundeix en temes coneguts i dona a conèixer realitats noves. • L’emissió forma part de la graella de programació de Vilassar Ràdio, enfocada a continguts de proximitat. Presentació de l’Associació d’Hostalers de Cabrils • Es presenta l’Associació d’Hostalers de Cabrils com una entitat molt activa, que organitza nombrosos esdeveniments. • Els convidats: - Pep Massiques: restaurador, vinculat a negocis familiars històrics de Cabrils. - Mireia Artigas: vinculada a la comunicació i organització dels esdeveniments de l’associació. “La idea és sempre intentar buscar esdeveniments que diferenciïn.” 2. Història, filosofia i funcionament de l’associació Orígens i trajectòria • L’associació té més de 35 anys d’història. • Neix amb l’objectiu de sumar forces entre establiments per: - Tirar endavant projectes conjunts. - Millorar la promoció del poble. - Crear bona entesa i comunicació interna. “Ajuntar-nos entre tots per poder tenir més força per tirar endavant projectes.” Bon ambient i continuïtat familiar • Destaquen el bon rotllo entre els membres, molt allunyat de la rivalitat destructiva. • Els negocis canvien poc amb els anys; hi ha molta continuïtat familiar: - Quan una generació es retira, en sovint agafa el relleu un fill o un altre familiar. - Exemples de restaurants amb 80 anys d’història. • Es reivindica el paper potent de les dones a la història de la restauració local (àvies i mares com a grans cuineres i caps del negoci). 3. Dificultats i reptes de l’ofici d’hostaler Horaris i conciliació • Es remarca que l’hostaleria és una feina molt dura: - Horaris llargs i sovint nocturns. - Sovint arriben a casa quan els nens ja dormen. • Un dels grans reptes actuals és: - Trobar personal per sala i cuina. - Fer horaris més humans per facilitar la conciliació familiar. Percepció dels clients i exigència • Es comenta que molts clients no veuen la realitat d’una cuina en hora punta. “Tots els clients haurien de passar un dia per la cuina… Potser seríem una miqueta més pacients.” • Fan referència a programes de televisió que entren a cuines i mostren el “darrere les càmeres”, però subratllen que la realitat diària és molt intensa. 4. La Ruta Gastronòmica de Cabrils i el plat solidari Què és la Ruta Gastronòmica • La Ruta és un esdeveniment gastronòmic en què: - Es permet a la gent entrar a les cuines en horari de servei real. - Es combina experiència gastronòmica i proximitat amb els cuiners. • Va néixer d’un brainstorming col·lectiu entre els nou hostalers de l’associació. “La Ruta és un esdeveniment complicat, que requereix la participació de tots al 100%.” Situació actual: pausa i replantejament • Aquest any la Ruta s’atura (stand-by): - No se celebra en el format habitual. - Estan plantejant noves fórmules per al futur. • Anuncien: - Una “petita sorpresa” a final d’any o principi del següent. - La Ruta tornarà l’any que ve, no es cancel·la, només es reformula. Desè aniversari i activitats especials • Fa dos anys es va celebrar el 10è aniversari de la Ruta Gastronòmica. • Van organitzar un esdeveniment especial tipus “Masterchef”: - Participants cuinant amb ingredients limitats. - Exercicis com fer croquetes, ous, patates, etc. - Va ser molt divertit però molt exigent per organitzadors i participants. • A partir d’aquestes activitats, els cuiners comparteixen trucs professionals que la gent pot aplicar a casa (per exemple, com fer croquetes amb forma de xurro per agilitzar la feina). El plat solidari i les col·laboracions • Cada edició de la Ruta incorpora un plat solidari vinculat a ONGs o entitats socials. • Darrera col·laboració destacada: - Associació Mariona (Mataró), impulsada per una exhostalera de Cabrils i veïna de Vilassar de Mar. • Encara no s’ha decidit amb qui col·laboraran en la propera edició, però la línia solidària es manté. 5. La Mostra d’Estiu de Cabrils Característiques de la Mostra • La Mostra d’Estiu és un altre gran esdeveniment gastronòmic de Cabrils molt conegut al Maresme: - Els restaurants ofereixen platets de tast. - El públic compra tíquets i els intercanvia per degustacions. • Té lloc en plena temporada alta, quan els restaurants ja tenen molta feina. Impacte sobre els restaurants • És una època “pesada” de feina, però: - Els restauradors consideren que “s’ha de fer” perquè és positiu pel poble. - Afavoreix que molta gent els conegui i s’hi acosti durant l’any. • A diferència de la Ruta: - La Mostra dura diversos dies (4 dies). - Permet repartir la presència (estar-hi només dos dies, per exemple, i compartir amb un altre establiment). 6. El premi de la FEGEM i el reconeixement a l’associació El guardó rebut • L’Associació d’Hostalers de Cabrils ha rebut el Premi de Reconeixement a la Contribució i a l’Associacionisme Empresarial, atorgat per la FEGEM (federació d’empreses del Maresme). • És un reconeixement a la feina col·lectiva i a l’esforç sostingut de tants anys d’activitat associativa. “Aquestes coses et donen força per continuar i fer-ho millor encara.” Caràcter sorpresa del premi • No es van presentar a cap candidatura; el premi va ser totalment sorpresa. • A diferència d’altres categories, on les empreses es postulen, en aquest cas: - No hi havia candidatura prèvia. - El nom de l’associació es va anunciar directament durant l’acte. • Els convidats expliquen que ni van reaccionar al principi de la sorpresa que es van endur. 7. Crítica gastronòmica, guies i ressenyes Visites anònimes i guies • Expliquen una anècdota d’una visita anònima vinculada a la Guia Repsol: - Una persona sola, que demana molts plats. - No es presenta com a crític, però al final deixa entendre que “ja en sentiran a parlar”. • El restaurant va rebre posteriorment un reconeixement de la Guia Repsol. • No han tingut (que sàpiguen) visites de Guia Michelin, però en comparen la sensació: gent que entra, menja i marxa sense dir res. Ressenyes i “llestos” del sector • Distingixen entre: - Crítics professionals de guies i mitjans, que pagen el menjar i treballen amb criteri. - Altres que demanen “convida’m a dinar” a canvi d’una ressenya, i que viuen d’aquesta dinàmica. “Hi ha de tot en aquest món… Hi ha qui fa una ressenya un dia i d’això en treu petroli.” 8. Estructura actual de l’associació: restaurants i nova incorporació Nombre i tipologia d’establiments • L’associació la formen nou establiments, entre restaurants, bars i hotels. • Llista enumerada pels convidats: - La Mossegada - Calestrany - Can Rin - La Concòrdia - L’Hort de Cabrils - El Nou Gras - Sal i Pebre - Hostal de la Plaça (amb hotel) - L’Hostalet (nova incorporació) Nova incorporació i continuïtat familiar • L’Hostalet és la darrera incorporació: - Projecte d’una altra germana del Pep (Helena). - S’ha aprofitat una part no utilitzada de l’Hostal de la Plaça per fer 4-5 habitacions amb cuina, pensades per estades curtes o mitjanes. • Es remarca que, tot i que la família és nombrosa, només alguns membres es dediquen a l’hostaleria, però això consolida una marca familiar forta al poble. Noves generacions i restaurants recents • No tot és tradició; també hi ha gestions noves en establiments antics. • Alguns restaurants han canviat de responsable en els últims anys i continuen funcionant molt bé. 9. Cabrils com a “vila gastronòmica” i perfil de clientela Cabrils, referent gastronòmic del Maresme • Es reconeix que Cabrils té fama de “vila gastronòmica” dins el Maresme: - Molta gent decideix primer anar a Cabrils i, un cop allà, escull restaurant. - Hi ha la percepció de “vagis on vagis, menjaràs bé”. • Factors clau: - Molta oferta en relació amb la mida del poble (població petita, molts restaurants). - Diversitat gastronòmica: diferents estils, preus i propostes. - Atracció de públic de Barcelona i rodalies. Diversitat d’oferta i franges de preu • Es destaquen opcions per a diferents butxaques: - Restaurants més gastronòmics. - Propostes més econòmiques: pizzes, tapes, entrepans, etc. • Exemples: - La Concòrdia i L’Hort ofereixen pizzas i opcions més assequibles. Joventut i hàbits de consum • Es debat la idea que els joves només mengen hamburgueses i menjar ràpid. • El Pep i la Mireia consideren que: - Sí que hi ha joves al restaurant, però condicionats pel poder adquisitiu. - El preu influeix molt en les seves decisions, d’aquí l’èxit d’opcions més barates. Importància de les terrasses i l’espai exterior • Un dels grans atractius de Cabrils és que gairebé tots els establiments tenen terrassa: - Ideal per a públic jove i familiar. - S’hi pot estar tot l’any gràcies al microclima temperat. - Es reforça la cultura mediterrània de seure a l’aire lliure, tant de dia (sol) com de nit (llumetes, abrigar-se una mica). “Sembla que no, però és molt important tindre aquest espai exterior.” 10. Recepta de cuina: fricandó de vedella amb moixernons Reivindicació del fricandó • El Pep reivindica el fricandó com un plat català clàssic, molt fàcil i agraït. • Vol trencar la idea que sigui una recepta complicada: amb tècnica bàsica es pot fer perfectament a casa. Ingredients i parts de la carn • Es pot fer amb diverses parts de la vedella: - Conill (conillet de vedella) - Llata (opció recomanada a l’entrevista) • Altres elements clau: - Molta ceba ben picada. - Moixernons secs (rehidratats). - Tomàquet ratllat (una mica). - Birranci o vi per flamejar. - Farina per enfarinar la carn. Procés resumit • 1. Preparació de la carn - Tallar la llata ben fineta a la carnisseria. - Enfarinar els filets i marcar-los lleugerament en una cassola amb oli. - Retirar la carn i reservar. • 2. Sofregit de ceba - Amb l’oli i la farina que han quedat, fer un sofregit de molta ceba. - Ceba molt ben picada (la seva àvia la passava per l’1-2-3 / picadora per treure’n més aigua). - Deixar que es faci a foc baix, amb paciència, fins que estigui ben confitada. • 3. Incorporació de tomàquet i moixernons - Afegir una mica de tomàquet ratllat, que aporta aigua i ajuda la cocció. - Hidratar prèviament els moixernons en aigua durant 2-3 hores. - Colar l’aigua de remull i reservar-la (és un dels grans secrets del plat). - Afegir els moixernons hidratats al sofregit. • 4. Deglàs i cocció final - Posar-hi una mica de birranci i flamejar. - Tornar la carn a la cassola. - Afegir l’aigua dels moixernons. - Deixar fer xup-xup fins que la carn quedi tendra i la salsa lligada. • No cal fer cap picada addicional: la farina de la carn i el col·lagen de la vedella ja espesseixen la salsa. Resultat: un fricandó “ràpid, fàcil i molt català”, ideal com a recepta casolana de diumenge. 11. Tancament del programa • La presentadora resumeix que han parlat de: - El premi de l’associació. - L’estat de la Ruta Gastronòmica i de la Mostra d’Estiu. - La realitat de l’hostaleria a Cabrils. • Es convida els hostalers a tornar quan tinguin novetats. • Es clou l’episodi amb la fórmula habitual de comiat de Volem saber, emmarcant el programa com a espai setmanal d’entrevistes a la graella de Vilassar Ràdio.
Resum general del podcast Programa: Les Veus del Ple de Vilassar Ràdio Context: Resum i valoració política del Ple Municipal ordinari del 20 de novembre a l’Ajuntament de Vilassar de Mar. El podcast s’estructura en dues parts principals: • 1a part: Resum narrat dels 10 punts principals del ple: economia municipal, ordenances, serveis sanitaris, polítiques d’inclusió i torn de precs i preguntes. • 2a part: Valoració política dels acords per part del govern i de l’oposició (Junts Estimem Vilassar, Partit Popular i regidors no adscrits). Els eixos clau del ple són: • Salut i espai públic: prohibició de fumar a les platges i reclam de servei d’urgències pediàtriques nocturnes i en cap de setmana al CAP Doctor Mas Riera. • Economia municipal: amortització anticipada de prop de 4 milions d’euros de deute, finançada amb romanent de tresoreria. • Polítiques d’igualtat i inclusió: reglament de la xarxa d’inclusió i reducció de desigualtats de Vilassar de Mar, lectura de manifestos pel Dia Universal dels Drets dels Infants i pel 25N i aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor amb perspectiva feminista. • Patrimoni i govern obert: aprovació del reglament de funcionament de la Comissió de Patrimoni Cultural. • Gestió municipal i equipaments locals: negociacions laborals amb la Policia Local, suport a l’Atlètic Vilesanès, habitatge (pisos de protecció oficial i parc públic), llicències urbanístiques, projecte de la gatera i millores en equipaments com l’Escola del Mar. Desenvolupament de la sessió plenària Manifestos i efemèrides inicials • Lectura del Manifest dels Drets dels Infants per dos consellers del Consell d’Infants de Vilassar de Mar, centrat en diversitat i inclusió i en el dret a créixer lliures de judicis i discriminació. • Lectura del manifest institucional pel 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, posant el focus en la violència digital. • Es destaca que el CIAT ha atès 94 casos de violències masclistes a Vilassar de Mar durant el 2025. • Recordatori de dues efemèrides per part de l’alcaldessa Elena López: • 50 anys de la mort de Franco (20 de novembre) i final de la dictadura. • 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch i Martín, vilassarenc i considerat pare intel·lectual de la Llei General de Sanitat i del Sistema de Sanitat Universal, defensor del diàleg per a la resolució de conflictes. “...pare intel·lectual de la Llei General de Sanitat i del Sistema de Sanitat Universal i gran defensor del diàleg per la resolució de conflictes.” Gestió econòmica: amortització anticipada de deute • Punt 2: Aprovació per unanimitat d’un suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria per a amortització anticipada de deute: • 2.614.740 € a préstecs d’ens del sector públic. • 1.299.288 € a ens de fora del sector públic. • Total: 3.914.028 € d’amortització. • Punt 3: Aprovació, també per unanimitat, de l’amortització anticipada i extraordinària d’operacions de crèdit per import de 3.955.317 €, condicionada a l’aprovació definitiva de la modificació de crèdit anterior. • Lectura política (resumida a la 2a part): • El govern subratlla que “gairebé 4 milions” es destinen a reduir el deute, alliberant capacitat futura d’inversió. • Des de Junts Estimem Vilassar, Laura Martínez reivindica que aquesta operació és possible gràcies a la gestió econòmica del seu mandat, amb estalvi suficient per “aixugar deute” i, alhora, haver fet inversions. “Nosaltres sempre vam treballar amb aquest objectiu... poder anar aixugant aquest deute que té l’Ajuntament.” Ordenança de platges sense fum • Punt 4: Aprovació inicial per unanimitat de la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern per: • Prohibir fumar a totes les platges del municipi, incloent cigarretes electròniques i vapejadors. • Excepcions: terrasses de les guinguetes i passeig marítim. • El regidor de platges, Albert Bertrolí, explica que: • És una iniciativa de la Diputació de Barcelona per motius de salut pública i medi ambient. • L’experiència en altres municipis mostra una bona acceptació ciutadana gràcies a la conscienciació social. • El text s’exposa 30 dies a informació pública; si no hi ha al·legacions, quedarà aprovat definitivament. • A la valoració política, els regidors no adscrits (Alfons Núñez) donen suport però reclamen més presència de Policia Local i agents cívics per garantir el compliment efectiu de la norma. “Evidentment que nosaltres hi estem d’acord, d’una platja lliure de fums, però... hauria d’anar acompanyat d’un increment de la policia i d’agents cívics…” Xarxa d’inclusió i reducció de desigualtats • Punt 5: Aprovació inicial del reglament de la xarxa d’inclusió i reducció de desigualtats de Vilassar de Mar. • Votacions: • A favor: Vavor, Esquerra Republicana de Catalunya, BDM Futur, Junts Estimem Vilassar i els regidors no escrits Albert Bertrolí, Virginia Jerez i Núria Paricio. • Abstenció: regidora del Partit Popular i regidors no adscrits Alfons Núñez i Carla Fernández. • La regidora de Serveis Socials, Virginia Jerez, destaca que el reglament vol: • Reforçar la inclusió social i la igualtat d’oportunitats. • Adaptar les estructures perquè tothom hi tingui espai. • S’ha elaborat conjuntament amb entitats de la PAC i TIMSS. • Es reforcen les taules de treball com a espais més oberts, àgils i participatius. • Els grups que s’abstenen volen mantenir marge per presentar al·legacions durant l’exposició pública. • El regidor de Participació, Eudalt Anies, demana disculpes pel retard en portar el document a aprovació, celebra el consens però qüestiona la necessitat d’al·legacions, recordant que la xarxa ja és un espai flexible d’adaptació a noves necessitats. • L’alcaldessa remarca que: • S’aprova el reglament de funcionament, no pas els continguts de treball. • El document estarà 30 dies en exposició pública. • A la valoració del PP, s’anuncia que presentaran al·legacions perquè el text és “massa teòric” i troben a faltar mesures concretes com: • Borsa de treball per a persones amb discapacitat. • Transport gratuït per a discapacitats (no només per a jubilats). Sanitat: urgències pediàtriques al CAP Doctor Mas Riera • Punt 6: Aprovació d’una moció no resolutiva per reclamar serveis d’urgències pediàtriques nocturnes i en cap de setmana al Centre d’Atenció Primària Doctor Guillermo Mas Riera. • Moció presentada pels regidors no adscrits Alfons Núñez i Carla Fernández. • Arguments exposats: • La manca d’atenció continuada genera una situació de vulnerabilitat sanitària per a les famílies. • Es volen garantir serveis integrals i equitatius per a la infància. • Acords principals de la moció: • Sol·licitar al CatSalut, a l’Institut Català de la Salut i al Departament de Salut l’estudi de viabilitat d’un servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana al CAP. • Analitzar i adequar els espais físics del centre per oferir un projecte pediàtric de més qualitat. • Traslladar necessitats i problemàtiques a les institucions sanitàries i demanar recursos tècnics i econòmics. • Impulsar un projecte pediàtric a llarg termini, eficient i ambiciós. • La moció rep el suport unànime de tots els grups i regidors. “...perquè creiem que a dia d’avui, si algun infant pateix qualsevol cosa a la nit, no està cobert i creiem que hem de treballar en aquesta línia.” Debat sobre el passat i futur del CAP • Junts Estimem Vilassar (Laura Martínez) recorda un antic acord amb CatSalut durant el seu govern: • Creació d’una unitat pediàtrica de referència per a uns 30.000 habitants (Vilassar de Mar, Cabrera, Cabrils, Vilassar de Dalt). • Ampliació lateral de l’edifici del CAP, amb cessió temporal d’espais municipals durant les obres. • Critica que el govern actual hagi canviat el projecte, cosa que, segons ella, retardarà l’ampliació del servei de pediatria. • Portaveu d’ERC-BDM Futur, Marta Rovira: • Assegura que el govern municipal ja treballa en l’ampliació del servei. • Nega que s’hagin fet gestions que n’hagin retardat la implantació. • Afegeix que s’ha millorat la relació amb el CatSalut i que s’està accelerant la feina. • Alcaldessa Elena López: • Confirma el treball coordinat amb CatSalut i el casal de curació per ampliar serveis tant de pediatria com per a gent gran. • Explica que el projecte anterior ja havia estat descartat per CatSalut abans d’entrar ella al càrrec, per no ser suficient ni adequat. • S’estudien nous espais i es planteja reforçar el casal de curació. • Es treballa perquè el CAP Doctor Mas Riera sigui centre pilot del projecte CAIROS d’atenció integrada en salut. Nomenclàtor amb perspectiva feminista • Punt 8 (per urgència): Aprovació, per unanimitat, de: • Resolució d’al·legacions i • Aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor. • Motiu de l’urgència: tenir la norma aprovada abans del 25N. • L’alcaldessa explica que: • La iniciativa prové de l’Assemblea Feminista de Vilassar de Mar i de Viladona. • L’objectiu és incrementar la presència de noms de dona en carrers, places i equipaments i establir un sistema transparent per valorar propostes de canvi de nom. • Es presenta una sola al·legació, acceptada, per incorporar els regidors no adscrits a la comissió del nomenclàtor. • Amb això, l’ordenança queda aprovada definitivament. “Aquest reglament nou ens permet tenir un sistema per valorar propostes de canvi de noms de carrers, per intentar feminitzar molt més els noms de carrers que tenim a Vilassar de Mar i per democratitzar aquest procés de decisió.” Comissió de Patrimoni Cultural • Punt 9 (també per urgència): Aprovació per unanimitat de: • Resolució d’al·legacions i • Aprovació definitiva del reglament de funcionament de la Comissió de Patrimoni Cultural. • Les al·legacions acceptades se centren sobretot en facilitar l’accés a la informació. • Motiu de l’urgència: el període d’al·legacions havia acabat feia poc i cal resoldre ràpid per poder convocar la comissió, que té assumptes pendents i importants a tractar. Precs i preguntes de regidors: educació, esport, seguretat, urbanisme i habitatge En la part final de la sessió, diferents regidors formulen preguntes al govern sobre diversos àmbits locals. Educació i subvencions esportives • Es demana per l’estat d’un projecte educatiu (relacionat amb centres municipals), i la regidora d’Educació informa que el projecte està en marxa. • Carla Fernández pregunta si l’Ajuntament s’ha presentat a la convocatòria de subvencions de la Generalitat per a equipaments esportius. • La regidora d’Esports, Núria Paricio, respon que la convocatòria ja ha finalitzat. Negociacions laborals amb la Policia Local • El regidor no adscrit Alfons Núñez pregunta per l’estat de les negociacions laborals amb la Policia Local. • L’alcaldessa i regidora de Recursos Humans, Elena López, detalla: • Creació d’un complement específic per treballar alguns dies festius d’especial rellevància (Nadal, Cap d’Any, etc.), classificats en tres nivells segons la dificultat de conciliació familiar. • Acords generals amb la plantilla municipal validats pels treballadors. • Modificacions en el capítol 1 del pressupost 2026 (personal). • Unificació de les ajudes socials (abans separades en escolars i mèdiques), que ara també es podran destinar a despeses sobrevingudes de béns de primera necessitat. • Reserva d’una partida de 200.000 € al pressupost 2026 per aplicar la nova valoració de llocs de treball prevista per la primavera. Atlètic Vilesanès i suport a entitats esportives • Sobre l’Atlètic Vilesanès, la regidora d’Esports explica: • El club ha presentat el seu projecte esportiu i social. • L’Ajuntament els donarà suport, facilitant espais de reunió i garantint l’ús del camp municipal. Incidències de seguretat viària • La regidora del Partit Popular, Jolanda Les Pales, pregunta si s’han pres mesures arran d’un avís sobre vidres col·locats intencionadament entre el carrer Santa Eugènia i la Ronda Vilassar, que podien suposar un risc per infants i animals. • El regidor de Governació respon que no en tenien constància, però que ho comprovaran. Benestar animal: projecte de la gatera • Junts Estimem Vilassar pregunta per l’estat del projecte de la Gatera, inclòs al pressupost i anunciat mesos enrere. • La regidora de Benestar Animal informa que: • El projecte es farà, però els terminis s’han allargat. • S’ha hagut de canviar la ubicació i finalment serà darrere del camp on abatlla. Habitatge i urbanisme: promoció del Barato i pisos públics • Junts Estimem Vilassar també demana informació sobre: • Obres dels pisos de promoció privada del Barato. • Habitatges de protecció oficial (HPO) i • Tres pisos d’aprofitament municipal que corresponen a l’Ajuntament. • El regidor d’Urbanisme reconeix que: • La urbanització va més lenta que l’obra de l’edifici. • L’Ajuntament disposa de dipòsits de garantia per, si cal, executar obres en cas de defectes del promotor. • El regidor d’Habitatge aclareix que: • Hi ha 14 pisos de protecció oficial a la promoció privada, però la gestió depèn de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i del promotor privat. • Els tres pisos d’aprofitament municipal es destinaran a ampliar el parc públic d’habitatge, reforçant el conjunt de pisos gestionats a la zona de les Pinedes. Llicències urbanístiques i reforç de personal • Es pregunta pels terminis de concessió de llicències urbanístiques. • El regidor d’Urbanisme respon que: • Ja en època de govern de Junts, amb la regidora Núria Pera, el termini era d’un any. • Fins ara no s’ha pogut reduir aquest termini. • El govern incorporarà un tècnic d’administració general jurídic, que substituirà la contractació externa d’1 dia a la setmana. • El nou pressupost preveu més perfils de personal per revertir els retards acumulats en l’atorgament de llicències. Protecció de l’Escola del Mar • Des dels regidors no adscrits es pregunta per la protecció visual de l’Escola del Mar, que havia de garantir que des de fora no es veiessin els infants. • Es demana que l’actuació es faci el més aviat possible. Torn obert al públic • Una representant de les entitats feministes locals: • Agraeix l’aprovació de l’ordenança del nomenclàtor de carrers amb perspectiva de gènere. • Fa una crida a participar en els actes del 25N. Valoracions polítiques (segona part del programa) Govern (Vavor, ERC, BDM Futur i regidors no escrits) La portaveu Marta Rovira sintetitza els punts clau del ple: • Importància simbòlica i política de les lectures de manifestos per la infància i contra la violència masclista. • Rellevància de la nova normativa del nomenclàtor per: • Feminitzar els noms de carrers i espais públics. • Democratitzar el procés de decisió sobre canvis de nom. • Valoració positiva de la prohibició del tabac a les platges de Vilassar de Mar per raons de salut. • Defensa de l’amortització de gairebé 4 milions d’euros de deute, destacant que, tot i que s’han de destinar per llei a deute en lloc d’inversió, això allibera marge per a futurs pressupostos. • Recordatori de les efemèrides (fi de la dictadura i assassinat d’Ernest Lluch) per posar en context la importància de la democràcia i els serveis públics. Junts Estimem Vilassar Laura Martínez centra la seva intervenció en dos grans blocs: Economia i deute municipal • Reivindica que la capacitat d’amortitzar 4 milions de deute és resultat de la gestió econòmica del seu govern. • Recorda que ja havia anunciat, en el ple de la moció de censura i posteriorment amb la liquidació de 2024, que hi havia marge per aixugar més de 3,5 milions d’euros de deute. • Satisfacció perquè el govern actual ha seguit aquesta línia. CAP i servei de pediatria • Posa en valor les seves negociacions prèvies amb CatSalut per ampliar el CAP i aconseguir un servei de pediatria reforçat. • Critica que el canvi de projecte per part del govern actual probablement retardarà l’ampliació d’aquest servei. Partit Popular La regidora del PP fa una valoració amb tres eixos: • Sobre el manifest dels drets dels infants, subratlla que els drets dels infants haurien d’abordar més tipus de discriminació (social, escolar, per llengua, etc.) i menciona casos recents de discriminació lingüística a Catalunya. • Accepta l’amortització anticipada de deute com a obligació legal i la votació unànime. • Explica l’abstenció en el reglament de la xarxa d’inclusió, per considerar-lo massa teòric i per voler introduir propostes concretes: • Borsa de treball específica per a persones amb discapacitat. • Autobús gratuït per a discapacitats, no només per a jubilats. Regidors no adscrits (Alfons Núñez i Carla Fernández) Alfons Núñez resumeix la posició dels dos regidors no adscrits: • Reconeixement als infants Marc i l’Elsa per la lectura del manifest sobre diversitat i inclusió, incidint que “encara hi ha molta feina a fer”. • Suport al manifest del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. • Defensa de la moció sobre servei d’urgències de pediatria al CAP: • Remarca que ara mateix, si un infant pateix qualsevol problema a la nit, no hi ha cobertura adequada. • Celebra el suport unànime del ple. • Sobre la modificació de l’ordenança de Policia i Bon Govern (platges sense fum): • Vot favorable, però insistint en la necessitat d’augmentar el control i la presència de Policia Local i agents cívics. • Preguntes i interessos específics: • Escola del Mar: demanen accelerar la protecció visual perquè des de fora no es puguin veure els infants. • Atlètic Vilesanès: feliciten els promotors de l’entitat i valoren positivament que l’Ajuntament els doni suport i faci costat al seu projecte esportiu i social. Tancament del programa El locutor Robert Mazza tanca el programa recordant que: • Les Veus del Ple recull el resum de la sessió plenària i la valoració de govern i oposició. • Tots els continguts (ple i programa) es poden recuperar a la carta al web de Vilassar Ràdio: vilassarradio.cat, a la pestanya Ràdio a la Carta. “Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un dia més. Us esperem la propera edició de Les Veus del Ple.”
Resum general del podcast Crònica de Vilassar Ràdio ofereix en aquesta edició un informatiu molt variat que combina: • Una història de rescat al mar amb reconeixement internacional • Agenda cultural i musical a Vilassar de Mar • Teatre de memòria històrica i violència envers les dones (25N) • Informació de serveis locals (farmàcies) • Anàlisi del pressupost del Consell Comarcal del Maresme • Campanya i activitats de Nadal a Mataró i Vilassar de Mar • Previsió meteorològica per al cap de setmana 1. Heroïna al mar: el rescat que arriba fins a Hongria 1.1. El rescat a les costes gregues La part central del programa se centra en la windsurfista Iset Segura, de Mata de Pere i vinculada esportivament a Vilassar de Mar i Arenys de Mar. • Aquest estiu, entrenant wingfoil al mar Egeu, salva la vida d’un pare i una filla hongaresos perduts al mig del mar. • La situació és descrita com “una autèntica pel·lícula”: la Guàrdia Costanera no arriba, i ella i el seu company kitefoil surten a buscar-los amb urgència. "Va ser com molt ràpid tot... no estàs pensant en res, és això, anar buscant, concentrat." • Troben el pare i la nena sense flotador ni cap element de seguretat, lluny de la costa. • Iset cedeix la seva taula de wingfoil perquè la nena hi pugi i el pare s’hi agafi, mentre el company grec Nastosios Gapiris torna a la costa a demanar ajuda. • Esperen entre 40 i 50 minuts al mar fins que arriba una barca de pescadors que els rescata. 1.2. Impacte emocional del rescat • El pare i la filla estaven totalment exhausts quan els troben. • La nena, de 9 anys, té fred, por i nervis; Iset intenta calmar-la parlant-li i fent conversa, malgrat la barrera idiomàtica. "Els anava dient tranquils, que hi ha una barca... i anar parlant una mica per fer passar el temps més ràpid." • L’experiència marca la família: la nena, després del succés, afirma que vol ser nedadora. 1.3. La trucada inesperada del govern hongarès • Setmanes després, mentre competeix a la Xina, Iset rep una trucada del govern hongarès que li sembla inicialment estranya: • Ella sabia que el pare i la nena eren hongaresos, però no era conscient que la història s’havia fet viral al país. • Resultat: és convidada a Hongria i rep la medalla d’or del president hongarès al Palau Sandor de Budapest. "Va ser una experiència surreal... ho recordaré tota la vida." • A Budapest es retroba amb el pare, la nena, la mare i l’altra filla. • El pare es mostra molt emocionat per la impotència viscuda aquell dia al mar. 1.4. Trajectòria esportiva d’Iset Segura Iset és esportista d’elit amb una trajectòria destacada en vela: • Inicis al Club Nàutic d’Arenys de Mar amb la classe Optimist, on obté grans resultats internacionals. • Passa després a: • Nacra 15 (catamarà de dues persones) • Nacra 17, amb objectiu de campanya olímpica • Dificultats per compaginar alt rendiment, estudis i trobar tripulant adequat la porten a cercar una alternativa. • Descobreix el wingfoil “per divertir-se a les tardes” i s’hi enganxa tant que abandona el Nacra per dedicar-s’hi de ple. Palmarès destacat: • Bronze al Campionat del Món júnior de classes olímpiques (49er FX / Nacra 17) fa 3 anys. • Subcampiona d’Europa en classe Optimist fa 11 anys. • Actualment cursa Psicologia en línia per poder compaginar estudis i entrenaments. • Aspira que el wingfoil sigui esport olímpic als Jocs de 2032 a Austràlia. 1.5. Vincles amb Vilassar de Mar i el Maresme • Iset ha estat vinculada al Club Nàutic Vilassar de Mar, on va fer part dels seus primers passos en wingfoil. • Destaca que a Vilassar de Mar hi ha molta gent que practica aquest esport i que hi ha projectes per impulsar el wingfoil, amb suport des de Catalunya i El Maresme. "Aquí a Vilassà hi ha molta gent que ho fa i apoya bastant el Wingfoil... està molt bé que es recolzi aquest esport." • Tot i ser de Mata de Pere, la seva passió pel mar ve sobretot del seu pare, amant de la vela, i de les estades d’estiu en vaixell. 2. Concert de Santa Cecília en memòria d’Ernest Lluch 2.1. Objectiu i sentit del concert L’Aula de Música de Vilassar de Mar organitza el 24è concert de Santa Cecília en memòria d’Ernest Lluch, vilassarenc, exministre de Sanitat amb el govern de Felipe González, assassinat per ETA ara fa 25 anys. La directora de l’Aula, Meritxell Vinaixa, destaca: • Es vol posar en valor la vesant melòmana i musicològica d’Ernest Lluch. • Lluch era un gran amant de la música clàssica i de l’òpera, soci d’Amics de l’Òpera de Sabadell i autor de molts articles sobre música. • Tenia una faceta de recerca i recuperació de compositors catalans del segle XVII. "Amb el concert de Santa Cecília posem en relleu la vessant musicològica i musical d'Ernest Lluch... i aquesta voluntat de recuperació del nostre patrimoni." • Per a Lluch, la música era més que art: una eina per connectar persones, trencar barreres i promoure el diàleg. 2.2. Format, participants i repertori • El concert es fa a la seu de l’Aula de Música (carrer Narcís Montoriol, 23). • Entrada gratuïta. • Hi participen aproximadament una dotzena d’alumnes d’instrument i de combo, acompanyats per un professor de piano. • També hi intervé el pianista Jeremy Martínez, professor de l’Aula. Pel que fa al repertori: • Inclou peces treballades durant el primer trimestre del curs. • Algunes obres venen ja de treball del curs anterior, atesa la proximitat de l’inici de curs al setembre. • Cada alumne tria la peça que vol i pot interpretar, i el concert es considera “molt seriós” dins l’activitat de l’Aula. 3. Teatre i memòria històrica: “La memòria de les oblidades” 3.1. L’obra i el seu context Diumenge, al teatre La Carrau de Vilassar de Mar, es representa “La memòria de les oblidades” en el marc dels actes del 25N (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones), organitzats per l’Ajuntament de Vilassar de Mar i diverses entitats locals. L’obra, interpretada per l’actriu Rosa Andreu, dona veu a quatre dones que van patir la repressió franquista després de la Guerra Civil. 3.2. Argument i personatges • Després de la guerra, el règim franquista inicia una etapa de repressió sistemàtica: exili, empresonaments, deportacions, judicis, humiliacions i morts. • Les protagonistes són quatre dones reals: Maria, Anita, Dolores i Teodora. • Són jutjades i condemnades a presó i traslladades al convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presó. • Finalment, són enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. "És un text molt bonic, molt poètic, malgrat són dones... de molt baix estrat, força ignorants, però el text hi posa molta poesia a la manera com diuen les coses." 3.3. Reptes interpretatius de Rosa Andreu • Rosa Andreu afronta un registre plenament dramàtic, allunyat de la seva faceta més coneguda com a actriu còmica de televisió. • Interpreta les quatre dones ella sola a l’escenari, sense sortir-ne en cap moment. • Canvia de personatge davant del públic, a partir de petits elements de vestuari: davantal, mocador, xal… • No hi havia gaire documentació de caràcter psicològic sobre aquestes dones (nom, edat, origen, fills i poc més), així que ha hagut de crear-ne la personalitat i la corporalitat des de zero. "Aquestes dones... se sabia el nom, la procedència, l'edat... però de caràcter, de psicologia, no hi havia res." • Les quatre dones són molt diferents: • Edats: 23, 40, 52 i 58 anys. • Orígens diversos: Galícia, Saragossa, Zamora, Girona. • L’actriu explica que primer va poder construir Maria i Anita, i només després van “aparèixer” Dolores i Teodora, també en la seva memòria i en l’aprenentatge del text. 3.4. Vincle personal amb la memòria de la repressió Rosa Andreu explica que l’obra la colpeix profundament perquè toca la seva pròpia història familiar: • Avis materns exiliats a Mèxic; tota la branca de la mare és allà enterrada. • Avi patern empresonat uns 7 anys després de la guerra, passant per molts penals d’Espanya i deixat en llibertat ja malalt de tuberculosi per morir a casa. "La memòria ha sigut una memòria molt viva a la família, i encara em toca... allò de nena, no cridis tant, que no ens sentin, jo això ho he viscut." L’obra esdevé així una reflexió sobre la memòria històrica, la repressió i el patiment de les dones durant la dictadura, inserida en els actes del 25N. 4. Serveis locals: farmàcies de guàrdia En la secció de serveis, es facilita informació pràctica per a la ciutadania de Vilassar de Mar: • Farmàcia de guàrdia d’avui: • Farmàcia Mirats (carrer de Sant Jaume, 27, davant de l’estació de Renfe). • Telèfon: 93 759 44 70. • Urgències del cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): • Roca 1904, al costat de Can Bisa, carrer de Montserrat, 1. • Telèfon: 93 759 09 39. Aquesta informació encaixa en el paper de servei públic de proximitat de Vilassar Ràdio. 5. Pressupost del Consell Comarcal del Maresme 5.1. Aprovació i xifres principals Al tram d’“Informació de Comarca” es detalla l’aprovació del pressupost 2026 del Consell Comarcal del Maresme: • Volum global: 68 milions d’euros. • Increment del 13,5 % respecte de l’exercici anterior. • L’augment es deu sobretot a les transferències de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per obres d’abastament i sanejament. 5.2. Suport polític • Vots a favor: Junts i Esquerra Republicana de Catalunya (partits de govern). • Vots en contra: PSC, PP, Vox i APL. • Abstencions: Comuns i CUP. Malgrat l’augment, des del Consell Comarcal es considera que encara és insuficient i deixa poc marge d’actuació. 5.3. Distribució per grans àrees • Acció climàtica (abastament, sanejament, etc.): • 35–36 milions d’euros • Aproximadament 52,5 % del pressupost. • Drets i serveis a les persones: • 40,9 % del pressupost. • Resta d’àrees (6,6 %): • Governança, transparència i serveis interns. • Desenvolupament econòmic. 5.4. Serveis i programes que es garanteixen El pressupost assegura la continuïtat de serveis essencials com: • Atenció domiciliària. • Atenció a la infància en risc. • Servei integral d’atenció a les dones (SAI). • Programes contra el sensellarisme. • Dispositius per a joves vulnerables. En habitatge: • L’Oficina d’Habitatge Comarcal incrementa l’atenció a famílies en risc de desnonament. • S’amplia la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social. • Es promou un estudi comarcal per buscar solucions estructurals a la manca d’habitatge assequible. 5.5. Educació, joventut, cultura i salut pública • Augmenten els ajuts de menjador per necessitats socioeconòmiques. • Es consolida el transport escolar. • Es reforcen projectes com l’Oficina Jove. En cultura: • Més recursos per a l’Arxiu Comarcal. • Es consolida la Mostra Literària del Maresme. En salut pública: • Nova licitació per ampliar el control de la mosquitera/gènere (genela) i altres plagues. 5.6. Desenvolupament econòmic i problema de finançament • L’any vinent serà clau per al nou pla estratègic de desenvolupament econòmic del Maresme, que definirà reptes, prioritats i projectes per als pròxims anys. • Es remarca un dèficit d’1,5 milions d’euros del Consell Comarcal, que actualment han d’assumir els ajuntaments. • S’estableixen nous criteris per calcular l’aportació dels 30 municipis a les arques comarcals. • La Generalitat ha fet una aportació extraordinària aquest any, però des del territori es considera insuficient. 6. Nadal a Mataró i Vilassar de Mar 6.1. Més llums i dinamització comercial a Mataró La ciutat de Mataró, capital d’El Maresme, es presenta com un pol d’atracció nadalenc per a molts veïns de la comarca. • L’Ajuntament hi ha invertit 620.000 euros en il·luminació i activitats. • Objectiu: promoure el comerç i la restauració locals. Característiques de la il·luminació: • 252.000 metres de llums i més d’un milió de LED de baix consum, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. • S’instal·len quatre grans estrelles de llum a: • Plaça de Sant Anna • Plaça de l’Ajuntament • Plaça de Santa Maria • Plaça d’Espanya 6.2. Activitats de Nadal a Mataró A la campanya de Nadal (fins després de Reis) s’hi inclouen: • Bosc d’avets amb l’Arbre dels Desitjos. • Circ de Nadal creat específicament per la ciutat, del 29 de desembre al 4 de gener, amb pallassos, equilibristes i malabaristes. • Cicle de concerts de música a la llum de les espelmes. • Cavalcada de Reis reforçada amb noves carrosses i personatges. A més: • El 28 de novembre (divendres vinent), coincidint amb l’encesa de llums, s’inicia la Fira de Pessebres i Ornaments a la plaça de Sant Anna. 6.3. Encesa de llums a Vilassar de Mar • Vilassar de Mar encén els llums de Nadal el proper divendres a les 18.00 h, a la plaça de l’Ajuntament. • Es recorda que, a més de les propostes de la Gran Barcelona, Mataró i Vilassar de Mar ofereixen una agenda pròpia d’activitats nadalenques i de dinamització comercial. 7. Previsió meteorològica del cap de setmana La secció final aporta la previsió del temps per al Maresme: 7.1. Dissabte • Ambient clarament d’hivern, sobretot al matí. • Cel poc ennuvolat al conjunt de la comarca. • A la tarda, núvols més compactes, però sense precipitacions previstes. • Temperatures: • Mínimes entre -2 ºC i 4 ºC. • Màximes de 10–11 ºC. 7.2. Diumenge • Temps estable i lleugera recuperació de les temperatures. • El sol s’imposarà des de les primeres hores del matí. • Estat de la mar: mar de fons de gregal (mar ajol) de cara a diumenge. • Temperatures: • Mínimes entre -1 ºC i 8 ºC. • Màximes fins a uns 15 ºC, més agradables. 8. Tancament del programa Al tram final, el conductor Joan Escofet: • Repassa titulars, centrant-se en la història d’Iset Segura, “darrera i flamant medalla d’or del president d’Hongria”. • Recorda la vinculació d’Iset amb el nàutic de Vilassar de Mar. • Anuncia que el programa es pot recuperar en format podcast a vilassarradio.cat. • Acomiada l’edició amb agraïments als oients i al tècnic de so Robert Mazza, i cita l’espai com un programa dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. "Amb Robert Mazza a la sala de màquines... Joan Escofet estampant la signatura en el Crònica... que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana." 9. Temes principals tractats • Heroisme i esport de vela / wingfoil: rescat al mar, reconeixement internacional, trajectòria esportiva d’elit i vincles amb Vilassar de Mar i El Maresme. • Memòria d’Ernest Lluch i música: concert de Santa Cecília, dimensió cultural i humanista de Lluch. • Memòria històrica, repressió franquista i dones: obra teatral “La memòria de les oblidades”, vinculada al 25N. • Serveis públics locals: farmàcies de guàrdia. • Gestió pública comarcal: pressupost del Consell Comarcal del Maresme i reptes de finançament. • Nadal i dinamització comercial: il·luminació i activitats a Mataró i encesa de llums a Vilassar de Mar. • Meteorologia: previsió de fred intens i lleu millora al cap de setmana.
Homenatge a Ernest Lluch i actualitat política • Es commemora el 25è aniversari de l'assassinat d'Ernest Lluch a mans de la banda terrorista ETA. • Es recorda la seva figura com a ministre clau en la sanitat pública i la seva aposta constant pel diàleg. • S'anuncien actes de record a la Biblioteca Ernest Lluch i en l'àmbit institucional a Vilassar de Mar. Salut: La diabetis a debat • Taula rodona sobre la diabetis amb la doctora Isabel Moreno, Jordi Terriba i Marta Casas. • Punts clau tractats: • Distinció entre diabetis tipus 1 (autoimmune) i diabetis tipus 2 (associada a l'estil de vida). • Importància de la prevenció i el control de la glucèmia per evitar complicacions greus com la retinopatia diabètica o problemes renals. • El paper fonamental de les farmàcies i els centres de primària en el seguiment del pacient. Viatges i Solidaritat • Èrica Castillo (Lliure i motxillera) explica les seves experiències viatjant sola per Turquia, destacant la riquesa cultural i els reptes logístics. • Miquel Vila i Denis Fornés presenten Baruma, un projecte solidari al Senegal que ha passat de ser una iniciativa puntual a una estructura estable de cooperació. • Cita: > "La satisfacció que produeix aquest retorn i aquest resultat immediat és molt addictiva". • Presentació del film "Baruma, viatge a l'essència" a la Sala Roser Carrau. Actualitat Local • Entrevista a l'actriu Rosa Andreu sobre l'obra Memòria de les oblidades, en el marc dels actes del 25N contra la violència masclista. • Història d'Iset Segura, esportista vilassarenca guardonada amb la medalla d'or presidencial hongaresa pel seu acte heroic en salvar dues persones al mar Egeu.
Resum general del podcast Aquest episodi de Ran de mar (a Vilassar Ràdio) proposa un viatge complet pel mar de tardor, la cuina del calamar, la memòria històrica de pirates i torres de guaita a Vilassar de Mar, l’art del mosaic amb l’artista Miquel Ortega i Rectoret, i tanca amb un espai de llengua i humor dedicat als renecs del capità Haddock. 1. La mar de tardor al Maresme Canvi d’estació i paisatge marítim • Es descriu amb to literari com la mar de novembre canvia respecte l’estiu: colors més foscos, grisos i verdosos, una llum més baixa i un aspecte més seriós i reflexiu. • El mar es compara amb “un vell mariner que sap molt i parla poc”, que ja no crida ni busca protagonisme, sinó que murmura amb paciència. • El passeig marítim s’esdevé més calmat: ja no hi ha crits ni banyistes, només vent, algun veí que torna del mercat o de l’estació i persones que hi fan esport. “Hi ha qui diu que el mar de novembre és trist, però no ho és, és sincer.” Dinàmica natural i temporals • Al Maresme, el mar canvia de ritme: - Baixa la temperatura - S’enforteixen les corrents - Els dies s’escurcen - Els núvols juguen amb la línia de l’horitzó • S’expliquen els temporals de llevant, que arriben de sobte, remodelen la platja i recorden que “el mar dóna, però també s’emporta”. • El poble s’atura davant del temporal, mirant cap al mar fins que passa, i després queda l’olor de sal i terra mullada i la sensació que tot torna al lloc. Vida quotidiana i mar d’hivern • El mar d’hivern és presentat com el mar dels que hi viuen tot l’any: - Pescadors que surten abans de sortir el sol - Veïns que passegen el gos - Fotògrafs que busquen la llum de novembre - Joves que s’asseuen a mirar les onades en silenci • Es reivindica una bellesa discreta: la natura també descansa, no sempre ha de brillar. • Es vincula aquest mar tardoral amb la identitat local: des de Vilassar de Mar, se’l reconeix com “casa nostra”, i el programa Ran de mar es proposa conservar-lo, escoltar-lo i explicar-lo. 2. Cuina marinera: el calamar, protagonista de novembre Biologia i pesca del calamar • El convidat Joan Martín explica el calamar com a mol·lusc cefalòpode, molt present a totes les mars. • Defensa que el calamar del Mediterrani és el millor per cuinar: carn ferma però no gomosa, amb un lleu regust dolç. • A la costa de Vilassar de Mar, tradicionalment es pesca: - De nit, de finals de maig/juny fins a desembre - Amb potera i barca, davant la costa (a l’alçada de “les sapes”) - Antigament, es veien 20 o 30 llums de barques a l’horitzó a les nits d’estiu • S’explica que el calamar és nocturn i es pescava “a la prima” (madrugada) o a última hora de la tarda. Curiositats culturals • Es menciona Josep Pla, que malgrat escriure molt sobre cuina, “odiava eternament els calamars”, cosa que sorprèn el convidat. • Es recorda la popularitat dels calamars a la romana i fins i tot els bocadillos de calamares de Madrid. Receptes i tècnica culinària Receptes comentades: • Calamar de potera a la planxa: - Calamar fresc a la planxa - Oli, sal, all i julivert (oli-verter) - Acompanyat d’amanida: plat lleuger i saludable • Calamars a l’andalusa: - Arrebossats només amb farina (tèmpura o farina “especial per fregir”) - Més senzills que els a la romana • Calamars a la ceba: - Calamar a rodanxes amb força ceba, una mica de sal i vi - Advertiment: la ceba absorbeix molt la sal, cal no passar-se • Calamars a la romana (explicació tècnica detallada): - Tallar el calamar a rodanxes - PUNTS CLAU: - Que les anelles estiguin molt seques (eixugar amb paper de cuina) - Fer una pasta d’arrebossar amb aigua molt freda, millor si carbònica (aigua amb gas, sifó) - Afegir una mica de llevat per donar volum i cruixent - Fregir amb oli molt calent per evitar que quedin oleosos • Xipirons amb tinta (cuina basca): - Calamar petit (xipirón) - Cuinats amb la seva tinta i molta ceba, fent una salsa negra molt gustosa • Calamars farcits (plat de Festa Major, Sant Joan): - Es considera plat emblemàtic de festa major i de Sant Joan - Es fan servir calamars de ració (uns 20 cm crus, que es redueixen en coure) - Procés laboriós: - Netejar bé el calamar (treure vísceres, “ploma” interior, ulls, bec, part dura) - Opció d’“emboirar-lo com un mitjó” (girar-lo del revés), però és més arriscat perquè es pot trencar - Tallar i reservar aletes i tentacles - Preparar la farsa amb: - Aletes i tentacles picats - Carn picada de porc - Ceba sofregida suaument - Ou dur ratllat - Pinyons i panses (típic combinat dolç-salat de la cuina catalana) - Saltar-ho amb oli, afegir vi blanc i la ceba, remenar i deixar refredar - Farcir els calamars sense omplir-los del tot (perquè en coure encongeixen i es poden rebentar) - Coure’ls en cassola amb molta ceba, daurant bé - Opcionalment, desglasar amb conyac o brandi - Tocar final: presa de xocolata 90% cacau per donar color i profunditat a la salsa Congelació i estacionalitat • S’explica que el preu del calamar puja molt per Nadal, per això es recomana comprar-lo ara i congelar-lo: - Netejar el cos (treure “barqueta de plàstic” interior, ous, etc.) - Netejar i preparar també els caps (treure ulls i bec) - Eixugar una mica i congelar en safata, ben tapat amb film o paper d’alumini - Pot aguantar diversos mesos i servir després per: - Calamars farcits - Arròs (combinat o no amb sèpia) - Suquets i sarsueles de peix Maridatge • Per a un bon plat de calamars farcits o guisats amb ceba, es recomana: - Vi blanc fresquet, preferentment vi de la terra (Empordà, Priorat) • Es destaca el plaer de sucar pa al suquet del calamar i es reconeix que probablement “amb una copa no n’hi haurà prou”. 3. Històries de mar: pirates i torres de guaita a Vilassar de Mar Context històric mediterrani (segle XVI) • Es descriu la Mediterrània del segle XVI com mar en guerra entre: - Imperi hispànic de Carles I i Felip II - Imperi otomà, des de Turquia fins al nord d’Àfrica • Entre aquests blocs hi circulaven vaixells comercials, flotes armades i pirates. Cursaris berberescs i atac a la costa catalana • Des del nord d’Àfrica (principalment Alger, Tunis i Trípoli) sortien cursaris berberescs amb embarcacions lleugeres. • Objectius dels atacs: - Assaltar pobles de la costa cristiana - Capturar persones per a rescat o esclavatge - Robar mercaderies, aliments i bestiar • A la costa catalana, el crit “moros a la costa” generava autèntic pànic. Vulnerabilitat del Maresme i naixement de les torres • El Maresme, per la seva costa oberta, era especialment vulnerable. • L’antic nucli de cases de mar de l’actual Vilassar de Mar (llavors un grup reduït de cases i masies) va haver d’aprendre a viure amb por i vigilància. • Per protegir-se, els pobles van construir torres de guaita i defensa, majoritàriament de propietat privada: - Parets gruixudes - Poques obertures - Porta elevada - Terrassa superior on s’encenien focs de vis (fum i foc com a senyal d’alarma) • Aquest sistema de torres creava una xarxa de vigilància visual de Blanes a Barcelona: quan una torre veia veles sospitoses, encenia foc; les altres responien en cadena i en pocs minuts tota la costa quedava avisada. Torred de guaita a Vilassar de Mar Al segle XVI, a l’actual terme de Vilassar de Mar hi havia almenys tres torres de guaita o defensa: • Torre d'en Nadal (o Torre de Nadal): - Encara existeix, a l’actual plaça de Pau Vila - Torre cilíndrica, sòlida, amb espitlleres i parets d’un metre de gruix - Avui és un símbol patrimonial destacat (relacionat amb la Torre d'en Nadal del glossari) • Torre de Can Mir (o Can Mi): - Situada on avui hi ha l’Ajuntament de Vilassar de Mar - Era la torre més a ponent i una de les primeres a detectar perill pel mar - Actualment desapareguda, però amb paper clau històric • Torre de Can Rufau o de Can Lledó: - Situada al Camí Ral, on avui queda la part central de la masia de Cal Esperatera - També desapareguda, però important en la xarxa de vigilància • Aquestes torres connectaven Vilassar de Mar, Premià i Cabrera, creant un sistema d’avís ràpid per tota la comarca del Maresme. Reacció del veïnat i vida quotidiana • Quan s’albirava perill: - La torre encenia foc - La torre veïna responia - Les campanes de l’església tocaven a sometent - Dones i infants fugien o s’amagaven terra endins - Els homes agafaven armes, forques o bastons per defensar el poble Cada torre era “un punt de llum a la nit, un crit de solidaritat”. • Moltes famílies vivien més amunt, a Vilassar de Dalt, per seguretat, mentre que el nucli de mar era un espai fràgil i exposat. Cursaris cristians i final de l’etapa de perill • La Corona autoritza també cursaris cristians (cursaris de la corona) amb patent de cors per atacar naus musulmanes. • Marinets catalans, valencians i balears convertien la guerra en negoci: - Part del botí per a ells - Part per al rei • Amb el temps, els pirates perden força i el control del mar torna a la monarquia hispànica. • Les torres perden funció militar: - Algunes s’integren a masies - D’altres s’enderroquen o queden absorbides per noves construccions • Malgrat tot, els noms com Can Nadal, Can Mi, Can Rufau mantenen viva la memòria d’un poble vigilant, “Ran de la història” i Ran de mar. 4. Entrevista a Miquel Ortega i Rectoret: l’art del mosaic Presentació de l’artista • Invitats a l’estudi de Vilassar Ràdio: Miquel Ortega i Rectoret, artista vilassarenc que s’expressa a través del mosaic amb una tècnica personal i poc habitual. • Té el taller a Mataró i es defineix com a mosaicista que va començar per plaer i s’ha anat professionalitzant. Orígens i descoberta del mosaic • Descobreix el món del mosaic d’adolescent (14-15 anys), a través d’una mestra, Montserrat Blanc, que li feia classes de repàs. • En una excursió al Museu Arqueològic de Tarragona descobreix: - El famós “mosaic dels peixos”, que representa peixos i crustacis de la Mediterrània - El micromosaic (teseles molt petites), especialment la peça de la Medusa, trobada a la pedrera de Tarragona • Aquest impacte visual i històric el porta a veure el mosaic com alguna cosa més que artesania: un art complet. Procés creatiu i tècnica Fase d’inspiració: • La inspiració pot venir de molts llocs: - Obres pictòriques d’altres artistes - Dibuixos i treballs propis - Tècniques com fer taques de tinta i buscar-hi formes i tonalitats • Quan un dibuix “et parla”, s’hi identifica i el converteix en projecte de mosaic. Del dibuix al mosaic: • Es fa un esbós o apunt inicial. • Es pot treballar sobre paper de calc i després transferir el dibuix al suport del mosaic. • Es construeix la peça amb teseles (pedres, fang, vidre) col·locades seguint l’andamento (continuïtat del traç, com un “cuc” o línia sinuosa que dóna moviment). Eines i materials Per a pedra dura: • Martellina: martell arquejat, de diferents pesos, per tallar pedra. • Talliolo: una punta d’escarpa grossa incrustada en una soca, sobre la qual es tallen les pedres. Per a ceràmica i vidre: • Tenailla amb puntes de vídia (material molt dur), que permet trencar ceràmica i vidre a trossos petits. Origen de les pedres i fragments: • Pedres trobades a gardens, excursions pel país, o recollides en espais naturals. • Fragments de plats trencats, ceràmica vella, gres (ceràmica cuita a alta temperatura, molt dura i tallant). Primeres obres i sentit personal • El seu primer mosaic: un cavall rampant fet sobre una rajola de ceràmica recuperada d’un contenidor d’obra. • Explica que utilitza el mosaic com una mena de teràpia personal: - Cada dibuix o peça “és una mica tu” - Es pot millorar la tècnica, però cal ser sincer amb el que expresses • Quan veu una obra acabada, sent una gran satisfacció, especialment en el moment de fer la vorada (franja final que tanca i subjecta l’obra), quan la peça es percep com “la meva criatura” que lliura a la societat. Influència del mar i evolució de l’estil • El mar Mediterrani és un motiu recurrent: - Colors marins - Formes ondulades que evoquen onades - Elements naturals (aire, sol, pluja) reflectits en les gradacions de color • Evolució del seu estil: - Abans: obres més monocromàtiques (un o dos colors) - Ara: molta més varietat cromàtica, buscant gradacions i contrastos, sovint amb blanc per ressaltar els colors • Considera que es troba en un moment de recerca, obert a com l’obra i l’estil seguiran evolucionant. Recepció del públic i valor del mosaic avui • El públic sovint hi veu: - Paisatges - Sols que surten - Camins • Algunes persones entenen el missatge de seguida; altres necessiten explicació en visites guiades o exposicions. • Sobre el lloc del mosaic en l’art contemporani: - A Catalunya, hi ha cert reconeixement dels mosaics clàssics, romans, bizantins i modernistes (inspirats en Gaudí i coetanis) - Però manca interès i visibilitat per al mosaic contemporani d’autor • Contrasta aquesta situació amb països com França, Alemanya, Anglaterra o Austràlia, on hi ha gran inquietud i pràctica del mosaic. • Miquel treballa per difondre el mosaic: - Des del Grup Sant Lluc a Mataró - Tallers puntuals a la riera, amb iniciacions senzilles (format 15x15), tot i que rarament tenen continuïtat Experiències internacionals i projectes • Va ser convidat a una exposició col·lectiva a Florència, al Palau Medici Riccardi. • Allà, dues obres seves van ser exposades i li van proposar deixar-ne una per al Museu de Mosaics de Florència, on actualment es conserva. • Projectes actuals: - Un trofeu acabat recentment - Una comanda nova en preparació - Una exposició conjunta amb una pintora de Mataró: ella aporta la pintura i ell en fa la versió en mosaic, amb previsió d’exposar al Museu del Càntir d’Argentona (projecte encara en fase inicial) • Obres recordades a Vilassar de Mar: - La peça dels 100 anys del futbol de Vilassar (relacionada amb la UE Vilassar de Mar) - El mosaic del Pairal, molt apreciat al poble Somni, trajectòria i consells • El seu “somni” no és una obra concreta, sinó poder caminar sense parar, mirar enrere i veure: - L’evolució del seu estil - Com ha crescut com a artista a través dels mosaics • Consell a qui vulgui començar en el mosaic: - Que el vagi a veure al taller i li explicarà els passos bàsics - Cal tenir present que és una tècnica sacrificada: abans de crear l’obra cal “trencar pedra”, literalment i metafòricament (constància) - Hi ha moltes variants tècniques dins el mosaic, cadascú ha de trobar el seu camí • L’entrevista acaba reivindicant que el mosaic ve del llatí “opus musivum”, “obra dedicada a les muses”, recordant el seu caràcter refinat i la qualitat del treball de Miquel. 5. Paraules de mar: renecs del capità Haddock • A la secció final, “Paraules de mar”, es presenten alguns renecs mítics del capità Haddock de Les aventures de Tintín, adaptats amb molta creativitat al català. • Es destaca que la traducció catalana manté l’energia explosiva i còmica del personatge. • Es citen diversos insults inventats i pintorescos: - Ganacoluts - Iconoclastes - Botiflers - Escarabats d’estable - Col·leccionistes de taps de suro - Papos inflats - Sàtrapes - Cactus - Paparres de les antípodes - Avicinis de tercera categoria - Taurons d’aigües brutes • La secció funciona com a tancament lleuger i humorístic, jugant amb el ric lèxic creatiu de la llengua catalana. 6. Cloenda • El programa es tanca recordant que encara queden moltes històries per explicar, però que l’objectiu és haver fet passar una bona estona parlant: - Del mar i les platges - Del patrimoni i la història (pirates, torres de guaita, memòria local) - De les persones (com Miquel Ortega i Rectoret) - De la singularitat d’un Vilassar de Mar únic i irrepetible • Comiat amb desig mariner: “Bona proa, bona mar i bon vent!” Interlocutors principals • Agustí Martín – Presentador i conductor de Ran de mar • Joan Martín – Convidat a la secció gastronòmica sobre el calamar • Miquel Ortega i Rectoret – Artista mosaicista vilassarenc entrevistat
Introducció Aquest episodi recull íntegrament una sessió del Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, retransmesa per Vilassar Ràdio (98.1 FM). Es combinen commemoracions i declaracions institucionals amb acords econòmics, reguladors i socials, i una part final de control polític, mocions i torn obert al públic. Els eixos centrals són: Drets dels infants i adolescents i diversitat i inclusió. Violències masclistes, amb focus especial en la violència digital. Gestió econòmica municipal: amortització anticipada del deute i estabilitat pressupostària. Noves regulacions locals: platges sense fum, xarxa d’inclusió social, nomenclàtor i patrimoni. Sanitat i pediatria al municipi i relació amb el CatSalut. Habitatge, urbanisme, policia local i benestar animal, tractats al torn de precs i preguntes. 1. Commemoració del Dia Mundial de la Infància i Consell d’Infants 1.1. Context i importància dels drets de l’infant • Es recorda que el 20 de novembre és el Dia Mundial de la Infància, en record de: - Declaració dels Drets de l’Infant (1959) - Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989), el tractat internacional més ratificat. • Es destaquen drets fonamentals dels infants: - Vida, salut i educació - Dret al joc i a la vida familiar - Protecció contra violència i discriminació - Benestar i dret a ser escoltats i tinguts en compte en les decisions. 1.2. Constitució del Consell d’Infants i Adolescents • S’ha constituït el Consell d’Infants del municipi. • A la planta baixa de l’Ajuntament de Vilassar de Mar hi ha una exposició dels primers treballs del consell, vinculats al Dia Mundial dels Drets dels Infants. • L’exposició: - Romandrà uns dies a l’Ajuntament. - Després circularà per les escoles de Vilassar de Mar per fomentar la participació. 1.3. Lectura del manifest sobre diversitat i inclusió Dos joves representants: • Marc – Conseller del Consell d’Infants. • Elsa – Consellera del Consell d’Adolescents. Llegeixen el Manifest 2025 del Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya (CNIAC), centrat en diversitat i inclusió. "La diversitat forma part de la nostra societat i és un valor que ens enriqueix." 1.3.1. Diversitat, discriminació i pressió estètica • Els infants i adolescents coneixen els conceptes: - Identitat de gènere - Orientació sexual - Pressió estètica • Però saber els termes no garanteix entendre’n les conseqüències ni saber com actuar davant d’injustícies. • Prop de la meitat dels enquestats han viscut o presenciat: - Burlas o discriminació per orientació sexual. - Crítiques pel físic. - Rebuig i assetjament a xarxes socials. 1.3.2. Paper de l’educació • Gran part dels infants considera que l’escola fomenta la inclusió mitjançant: - Xerrades - Tallers - Activitats de sensibilització • Però es detecten mancances: - No tots els docents actuen amb la mateixa responsabilitat. - Una hora de tutoria no canvia mentalitats per si sola. • Es remarca que: - Cal formació continuada del professorat. - La inclusió real requereix accions sostingudes, no només puntuals. 1.3.3. Reacció davant la discriminació • La majoria d’infants i adolescents afirmen que cal: - Ajudar i acompanyar la víctima. - Buscar un adult de confiança (docent, orientador…). - Parlar obertament de la discriminació. “Ningú hauria de ser jutjat pel seu aspecte, gènere o orientació sexual.” 1.3.4. Prejudicis i normalització • Tot i que molts diuen que hi ha pocs prejudicis al seu entorn escolar, es constaten: - Comentaris LGTBI-fòbics. - Burles a persones que expressen el gènere d’una manera diferent. • Exemple significatiu: - Es pregunta com seria tractat un noi anant a classe amb faldilla. - Respostes molt variades: algunes positives, però d’altres molt negatives (“molt malament”). Això mostra que la llibertat d’expressió personal encara no és plenament acceptada. 1.3.5. Propostes d’acció i conscienciació Els infants i adolescents proposen: • Fer classes i tallers de sensibilització sobre diversitat i respecte. • Educar des de ben petits en la normalitat de totes les orientacions i identitats. • Activitats pràctiques que fomentin l’empatia amb qui pateix discriminació. • Més consciència a les xarxes socials sobre l’impacte de comentaris i imatges. • Fomentar el respecte dins i fora de l’aula, de manera continuada. 1.3.6. Conclusions i demandes El manifest conclou que: • La diversitat és una riquesa que fa créixer persones i societat. • Els infants i adolescents volen viure en un entorn lliure de judicis i discriminació. • Reclamacions específiques: - Formació per a professorat i famílies per detectar i actuar davant discriminacions i assetjament. - Campanyes permanents a escoles i instituts. - Espais de suport emocional amb professionals formats. - Educació adaptada a cada etapa. - Promoure un ús responsable de les xarxes socials. 2. 25-N: violència masclista, focus en l’àmbit digital 2.1. Introducció de la regidora de Feminismes La regidora de Feminismes agraeix la implicació de tot el consistori en qüestions d’igualtat i feminisme i aporta dades molt dures: • A Vilassar de Mar, el CIAT (Servei d’Atenció a la Dona) atén 94 casos de violència masclista el 2025. • A Catalunya, del 2008 al 2024, hi ha hagut 158 feminicidis. • Només el 44% de les sol·licituds de mesures de protecció són concedides, malgrat que el 89% dels casos jutjats acaben en condemna ferma. • Falten jutjats especialitzats en violència de gènere: n’hi ha 19 i se’n calculen necessaris 49. • Des del 2010 fins al 2023, 1 de cada 6.608 dones ha patit un delicte sexual explícit i denunciat. Es qualifica la violència contra les dones com una xacra social que requereix més mesures, intervenció i suport. 2.2. Lectura de la Declaració Institucional del 25-N La declaració institucional se centra especialment en la violència masclista digital i la pressió estètica. 2.2.1. Violència masclista: una vulneració estructural • Les violències masclistes són: - Una de les vulneracions més greus i persistents dels drets humans. - Estructurals: es donen en tots els àmbits (parella, família, feina, espai públic, institucions…). • No es limiten a la violència física; inclouen: - Psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària. • La pressió estètica sobre el cos de les dones es defineix com una forma de violència masclista: - Imposició de cànons irreals i cosificació. - Danya la salut física i psicològica. - Limita drets i oportunitats i condiciona la participació plena. 2.2.2. Violència masclista digital La declaració posa el focus en una forma sovint invisibilitzada: • La violència digital afecta dones de totes les edats i orígens, però sobretot les més joves. • La Llei 17/2020 (modificació de la Llei 5/2008) reconeix la violència digital com a forma específica de violència masclista. • Encara falten mesures concretes per incorporar plenament el món digital a l’abordatge integral. Exemples de violència masclista digital: • Ciberassetjament i amenaces. • Geolocalització i control tecnològic. • Violació de la privacitat: accés no consentit a correus, fitxers, dispositius i comptes. • Captació en noves formes d’explotació sexual (p. ex. OnlyFans). • Insults i campanyes d’odi contra dones amb projecció pública: - Polítiques - Periodistes - Activistes Dades destacades: • Segons l’ONU, més del 73% de les dones han viscut algun tipus de violència a internet. • El 90% de les víctimes de difusió d’imatges íntimes sense consentiment són dones. • Estudis nacionals: 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys. Efectes sobre les víctimes: • Por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. • Deteriorament del benestar emocional i psíquic. • Obstacles a la participació política i a la llibertat d’expressió. • La negació o banalització d’aquesta violència és en si mateixa una altra forma de violència. “L’àmbit digital no és aliè a la societat: reprodueix i amplifica les mateixes desigualtats estructurals.” 2.2.3. Discursos negacionistes i responsabilitat institucional • Es denuncia l’augment de discursos antifeministes i negacionistes a les xarxes que: - Minimitzen les violències masclistes. - Ataquen el feminisme. - Posen en risc els drets assolits després de dècades de lluita. • S’afirma que cap societat democràtica pot romandre indiferent. • Es reclama desplegar polítiques públiques dotades de recursos, alineades amb l’estàndard de diligència deguda. 2.2.4. Compromisos polítics Les institucions (Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, etc.) es comprometen a: • Desplegar polítiques públiques que posin al centre els drets de dones, nenes i adolescents. • Potenciar la detecció, prevenció i sensibilització, especialment sobre violències digitals. • Dissenyar i executar una resposta integral i coordinada, amb un Pacte Català contra les Violències Masclistes. • Treballar conjuntament des de l’àmbit institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme. “Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic.” 2.3. Informació sobre actes del 25-N al municipi • El 25 de novembre, a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, es tornarà a llegir el manifest, obert a tota la ciutadania. • Des del 14 de novembre i durant tota la setmana del 25-N s’han programat: - Xerrades, actes i activitats organitzades per l’Ajuntament. - Accions impulsades per entitats feministes locals: Viladona i l’Assemblea Feminista. Al torn obert, es recorden també actes com: • Presentació del llibre Hijas del miedo amb magistrades de jutjats de violència. • Pintada d’un banc lila i lectura de manifest amb jovent del municipi. • Concentració de rebuig a la violència masclista i homenatge a dones assassinades. 3. Altres efemèrides i memòria democràtica La sessió s’obre també a dues efemèrides històriques: • 50è aniversari de la mort de Francisco Franco (20 de novembre): - Es recorda el final de la dictadura i l’inici de la Transició democràtica. • 25è aniversari de l’assassinat d’Ernest Lluch i Martín (21 de novembre): - Vilassarenc il·lustre, diputat del PSC (1977–1989) i ministre de Sanitat (1982–1986). - Considerat pare intel·lectual de la Llei General de Sanitat (1986) i del sistema de sanitat universal. - Gran defensor del diàleg per a la resolució de conflictes; es vincula el seu assassinat a aquesta aposta pel diàleg. “Recordem, reconeixem i honorem la figura d’Ernest Lluch en el 25è aniversari de la seva mort.” 4. Gestió econòmica municipal: modificacions de crèdit i amortització de deute 4.1. Aprovació inicial de la modificació de crèdit 18/2025 Objectiu: suplement de crèdit finançat amb romanent de tresoreria per permetre una amortització anticipada extraordinària del deute. Punts clau de la proposta del regidor d’Hisenda: • S’incrementen les partides d’amortització de préstecs: - Préstecs a llarg termini dins del sector públic: 2.614.743 €. - Préstecs a llarg termini fora del sector públic: 1.299.288,65 €. • Total suplement: 3.914.028,98 €, finançats amb romanent de tresoreria per a despeses generals. • L’expedient s’exposarà al BOP durant 15 dies per possibles reclamacions. Intervenció destacada (regidora de Junts): • Defensa que el govern anterior va gestionar l’Ajuntament de manera responsable i va deixar: - Economia sanejada. - Romanent suficient per amortitzar més de 3 milions d’euros de deute. - A més, prop de 5 milions d’euros addicionals a caixa per imprevistos i liquiditat. Es reivindica que l’actual amortització anticipada és possible gràcies a la gestió econòmica del mandat anterior. El punt s’aprova per unanimitat. 4.2. Aprovació de l’amortització anticipada i extraordinària del deute En coherència amb el punt anterior, es concreta: • Es fa ús del superàvit i el romanent, complint tres requisits legals: - Estabilitat pressupostària positiva. - Romanent de tresoreria per a despeses generals positiu (9.882.970,74 € a 31/12/2024). - Deute viu en els límits permesos (13.686.596 € a 31/12/2024). • Es decideix amortitzar anticipadament un total de 3.955.317,51 €: - CaixaBank: 741.288 €. - Caixa d’Enginyers: 599.288 €. - Institut Català de Finances (ICF): - Operació 1: 1.761.036 €. - Operació 2: 853.703 €. • L’acord queda condicionat a l’aprovació definitiva de la modificació de crèdit. El punt també s’aprova per unanimitat. 5. Nova ordenança: platges sense fum 5.1. Objectiu i marc general Es presenta la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern per declarar totes les platges del municipi lliures de fum. Motivacions: • Salut pública, especialment per la presència d’infants a les platges. • Medi ambient: les burilles són residus molt poc biodegradables (uns 12 anys per degradar-se), contaminen sorra i mar. La iniciativa s’emmarca en un projecte de la Diputació de Barcelona, seguint l’exemple d’altres municipis costaners. 5.2. Contingut principal de la modificació • S’afegeix un article 15 bis a l’ordenança: Es prohibeix fumar a totes les platges del municipi. Es prohibeix també l’ús de cigarretes electròniques i vapejadors. L’Ajuntament es compromet a informar i senyalitzar adequadament: Rètols a tots els accessos a la platja. Cartelleria visible de "platges lliures de fum". Queden excloses de la prohibició: Terrasses de les guinguetes. Passeig marítim. • Tràmit: informació pública 30 dies al BOP i al tauler de dictes; si no hi ha al·legacions, queda aprovada definitivament. 5.3. Debat i aplicació • Regidors no adscrits donen suport i reclamen més presència policial i d’agents cívics a la platja per garantir el compliment. • El regidor de Platges respon que l’experiència d’altres municipis mostra: - Bones respostes de la ciutadania. - Poques incidències greus. - El factor clau és la senyalització i la conscienciació. • L’alcaldessa afegeix que es preveu contractar reforç de Policia Local per a la vigilància de les platges a l’estiu. El punt s’aprova per unanimitat. 6. Xarxa d’inclusió i reducció de les desigualtats 6.1. Nou reglament de la xarxa Es porta a aprovació inicial el reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats de Vilassar de Mar. Objectius del canvi: • Respondre a una moció prèvia (presentada per Vavor) i a la proposta d’una associació de persones amb altres capacitats. • Fer un canvi conceptual: passar de la lògica d’“integrar els altres” a transformar les estructures perquè tothom hi tingui lloc. Principis clau: • Promoure la inclusió social de manera preventiva i estructural. • Posar l’accent en la igualtat d’oportunitats des de l’inici. • Enfocament inclusiu que implica tota la societat: - Institucions i governs. - Serveis socials i comunitaris. - Educació i infància. - Urbanisme, salut, cultura, etc. 6.2. Funcionament i participació • Es reforcen les taules de treball com a espais: - Més oberts i àgils. - De participació, coordinació i intercanvi d’informació. - On es puguin consensuar línies generals i recollir propostes. • El reglament s’ha treballat amb entitats com APAC i TIMSS, i s’ha presentat als grups polítics i regidors no adscrits. 6.3. Posicionament dels grups • Regidors no adscrits i PP: - Es mostren a favor del fons i de treballar en xarxa. - Consideren el text massa teòric i poc pràctic, volen aportar al·legacions (per ex. més pes de l’esport, borsa de treball per a persones amb discapacitat, qüestions de tarifació). - Es abstenen en la votació per poder fer aportacions durant el període d’informació pública. • Vavor (impulsors de la moció original): - Demanen disculpes pel retard (el compromís era el primer semestre de 2024). - Celebren que el reglament arribi finalment al ple. - Destaquen que és només el primer pas: la feina comença ara. - Volen una xarxa transversal, amb participació d’entitats, veïns a títol individual i equip tècnic municipal. • L’alcaldessa recorda que el reglament només regula el funcionament (no fixa temes de fons) i que els continguts concrets es treballaran dins la pròpia xarxa. El reglament s’aprova amb 18 vots a favor i 3 abstencions. 7. Moció sobre urgències pediàtriques nocturnes i en caps de setmana 7.1. Situació actual i preocupacions Regidors no adscrits presenten una moció per reclamar un servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana al CAP Doctor Mas Riera i Guardiola de Vilassar de Mar. Problemes identificats: • El municipi no disposa de servei d’urgències pediàtriques en horari nocturn ni festiu. • Les famílies es veuen obligades a desplaçar-se a altres municipis o hospitals, amb: - Retards en l’atenció. - Risc de diagnòstics menys precisos en contextos d’urgència. • Es preveuen canvis en la plantilla de pediatria (jubilacions, promocions internes), que poden reduir encara més la cobertura. 7.2. Acords que proposa la moció Sol·licitar formalment a l’ICS, CatSalut i Departament de Salut l’estudi de la viabilitat d’un servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana al CAP de Vilassar de Mar. Analitzar i adequar els espais físics del centre per oferir un projecte pediàtric de més qualitat. Traslladar necessitats i problemàtiques a les institucions sanitàries i demanar recursos tècnics i econòmics. Impulsar un projecte pediàtric a llarg termini a Vilassar de Mar, eficient i ambiciós, que garanteixi atenció integral i equitativa als infants. 7.3. Debat sobre el model de pediatria i l’ampliació del CAP • PP: dona suport a la moció, considera necessari el servei d’urgències pediàtriques nocturnes i de caps de setmana. • Junts: dona suport i explica gestions fetes quan eren al govern: - CatSalut plantejava que les unitats pediàtriques cobrissin uns 30.000 habitants. - Vilassar de Mar es va postular com a nucli de referència, oferint donar servei també a Cabrera, Cabrils i Vilassar de Dalt. - Es va acordar amb CatSalut que el CAP es podria ampliar pels laterals, amb terrenys ja de CatSalut, per crear una unitat pediàtrica reforçada. - L’Ajuntament cedia espais temporals mentre es feien les obres. - Junts denuncia que aquesta opció s’hauria tirat enrere i que ara es planteja una ampliació per la part del darrere, que requereix modificació urbanística i pot endarrerir el projecte. • Esquerra Republicana i govern actual: - Reconeixen la importància del tema i valoren també la tasca feta per la regidora de Salut anterior (Carla Fernández). - Afirmen que no s’ha blocat res, sinó al contrari: s’ha millorat la relació amb el CatSalut i s’està accelerant el treball. - L’alcaldessa aclareix que CatSalut ja havia descartat el projecte anterior quan ella va entrar; és en la primera reunió quan li comuniquen que aquella proposta no és suficient ni adequada. - Davant la manca d’espais disponibles, es proposa aprofitar el Casal de Curació per a un projecte conjunt (sanitat + gent gran + cronicitat + comunitària), integrat en el pla CAIROS (projecte pilot CatSalut + Drets Socials). - S’està preparant el projecte funcional i es preveu una modificació de planejament urbanístic per fer-ho viable. Es constata un consens polític ampli en millorar la pediatria i l’atenció sanitària, amb perspectives diferents sobre el camí concret. La moció s’aprova per unanimitat (21 vots). 8. Nomenclàtor municipal: comissió i perspectiva feminista 8.1. Ordenança reguladora del nomenclàtor Es porta per urgència la resolució d’al·legacions i aprovació definitiva de l’ordenança reguladora del nomenclàtor de Vilassar de Mar. Motiu de l’urgència: • Voluntat que la norma estigui aprovada abans del 25-N, ja que la iniciativa neix de l’Assemblea Feminista de Vilassar de Mar i té una clara perspectiva d’incrementar la presència de noms de dona a carrers, places i equipaments. 8.2. Al·legació principal: presència de regidors no adscrits • Durant l’exposició pública, es rep una al·legació per incloure regidors i regidores no adscrits a la comissió del nomenclàtor. • Es recorda que el ROM municipal ja preveu la participació de regidors no adscrits en: - Comissions informatives. - Junta de Portaveus. - Comissions temporals d’estudi i assessorament. • Es considera que, amb vot ponderat dels grups municipals, la inclusió de no adscrits no desequilibra la representació. Es decideix estimar l’al·legació i es procedeix a l’aprovació definitiva de l’ordenança. 8.3. Significat polític i social La regidora d’ERC i l’alcaldessa destaquen: • Agraïment a Assemblea Feminista i Viladona per la iniciativa. • Per primer cop, Vilassar de Mar tindrà un espai formal de debat i reflexió sobre: - Nom de carrers i places. - Distincions a personalitats i efemèrides. • La mirada feminista ajuda a revisar la història local, a qüestionar qui té presència simbòlica a l’espai públic i a millorar la democràcia. El punt s’aprova per unanimitat. 9. Comissió de Patrimoni Cultural: reglament i al·legacions 9.1. Aprovació definitiva del reglament de funcionament També per urgència, es porta la resolució de 7 al·legacions i l’aprovació definitiva del Reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural. Motiu de l’urgència: • El període d’al·legacions va acabar recentment i calia resoldre ràpid per poder convocar la comissió, atès que té assumptes pendents importants. El regidor d’Urbanisme detalla un treball tècnic intens per donar resposta a al·legacions jurídiques i tècniques complexes. 9.2. Idees clau de les al·legacions i respostes Alguns punts destacats: • Compatibilitat professional: - S’accepta que els membres designats de la comissió (excepte col·laboradors/assessors externs) no puguin firmar encàrrecs professionals en béns catalogats que la comissió hagi d’informar. Es vol evitar conflictes d’interessos. • Terminis d’informes i ordre del dia: - Es rebutja fixar terminis rígids (45 dies per incloure un tema, 2 mesos per informar) dins el reglament de la comissió, perquè: - Els terminis sobre llicències urbanístiques ja els fixa la legislació urbanística general. - Molts informes sectorials (hidrològics, carreteres, ferrocarril…) superen aquests terminis. - S’afegeix que la comissió ha d’informar els temes inclosos a l’ordre del dia i només en casos excepcionals i motivats es pot ajornar l’informe. • Accés a la informació: - S’accepta que els membres de la comissió tinguin accés electrònic als expedients dels temes a tractar com a mínim dos dies abans de la sessió. • Quòrum de constitució: - Es manté que per a la constitució vàlida calgui, en primera convocatòria, la totalitat dels membres amb dret a vot, més presidència i secretaria. - Si no s’assoleix, es preveu segona convocatòria amb requisits menys estrictes, d’acord amb la normativa. • Incompatibilitats i transparència: - Es recull l’obligació d’abstenció en cas d’interès personal. - Es rebutja incloure en el reglament aspectes ja regulats per la Llei de Transparència, tot i recordar que els informes de la comissió són en el seu marc consultables. 9.3. Aprovació i reconeixement al personal tècnic • Es decideix: - Estimar totalment les al·legacions 2, 4 i 6. - Estimar parcialment la 3 i la 5. - Desestimar totalment la 1, la 7 i altres consideracions alienes al reglament. • S’aprova definitivament el reglament i es publicarà al BOP i al portal de transparència. • Es destaca i agraeix la feina àgil i rigorosa del personal tècnic de l’Ajuntament. El punt s’aprova per unanimitat. 10. Torn de precs i preguntes: policia local, esports, educació, habitatge i animals En el tram final del ple, es tracten diverses qüestions de gestió quotidiana del municipi. 10.1. Policia Local i condicions laborals • Es pregunta per la presència massiva d’agents al ple anterior i si hi ha negociació oberta. • L’alcaldessa informa que s’ha arribat a un acord amb el col·lectiu policial: Es crea un complement específic per treballar certs dies festius d’especial rellevància (Nadal, Cap d’Any, etc.), classificats en tres nivells segons la dificultat de conciliació. El complement es paga segons hores efectivament treballades per quadrant (no per hores extres voluntàries). S’incrementa la remuneració de les hores extres en dia festiu. • Acord general amb la plantilla municipal: Les seccions sindicals han donat el vistiplau al capítol 1 del pressupost (personal). S’unifiquen en una sola bossa les ajudes socials (abans separades: escolars i mèdiques). Es permet destinar-les també a despeses sobrevingudes de béns de primera necessitat (p. ex. avaria greu d’una caldera). Es reserva una partida de 200.000 € per a l’aplicació de la nova valoració de llocs de treball (VLT), prevista per a la primavera. 10.2. Esports: subvencions i clubs locals • Es pregunta si s’han sol·licitat els ajuts de la Generalitat per modernitzar instal·lacions esportives. La regidora d’Esports confirma que sí: es presentarà un únic projecte de gran abast, la reforma integral de l’Ona Batlle, dins una línia que arriba fins al 2029 però que aquest any té pocs recursos. • Es demana per la reunió amb l’Atlètic Vilassanès: L’alcaldessa i la regidora d’Esports expliquen que el club ha presentat el seu projecte esportiu i social. L’Ajuntament els dona suport explícit, facilitarà espais de reunió i garantirà l’ús del camp municipal. 10.3. Educació: tancament de l’espai exterior de l’Escola del Mar • Es pregunta per l’estat del projecte de tancament de l’espai exterior de l’Escola del Mar, per preservar la intimitat dels infants. La regidora d’Educació confirma que el tancament està previst i aprovat, però reconeix retards tècnics en l’execució. 10.4. Benestar animal: nova gatera municipal • Es pregunta pel projecte de gatera (instal·lació per a gats ferals controlats), que constava al pressupost i es va anunciar fa mesos. La regidora de Benestar Animal afirma que es farà. Hi ha hagut canvi d’ubicació i qüestions tècniques i d’autoritzacions que han endarrerit el projecte. Nova ubicació: zona darrere del camp de futbol de l’Ona Batlle, amb arbres i aigua. S’està treballant amb els tècnics municipals i la Direcció General de Drets dels Animals de la Generalitat per complir la normativa. 10.5. Urbanisme: promoció del Barato i llicències d’obres Promoció del Barato: • Es demana per: - Estat de les obres d’urbanització. - Destí dels 3 pisos municipals (aprofitament urbanístic). - Nombre i gestió dels pisos de protecció oficial (HPO). Respostes: • Regidor d’Urbanisme: - Considera que l’edifici no està tan avançat com pot semblar, falten serveis interns. - Admet que l’urbanització va més lenta que l’obra edificatòria, però recorda que l’Ajuntament té els dipòsits de garantia per, si cal, executar obres per defecte del promotor. • Regidor d’Habitatge: - Hi ha 14 pisos de protecció oficial a la promoció, però la seva gestió és competència de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i del promotor privat. - L’Ajuntament va demanar revisar les bases abans que sortissin; el promotor no les va compartir i l’Ajuntament les va conèixer al mateix temps que la resta de ciutadania. - L’Ajuntament no pot intervenir en l’adjudicació; tot i així, es manifesta que les bases no agraden i no són com les hauria fet el consistori. - Els 3 pisos d’aprofitament municipal es destinaran a ampliar el parc públic d’habitatge i reforçar el conjunt de pisos gestionats a la zona de Les Pinedes. Llicències d’obres: • Es denuncia un gran retard en la tramitació. El regidor d’Urbanisme reconeix que hi ha uns 150 expedients pendents d’informe arquitectònic, amb alguns que venen des de 2019. El termini real d’atorgament de llicències ronda un any o més, un problema estructural i històric a Vilassar de Mar. S’està treballant en dos fronts: Nova ORPIME (ordenança reguladora de procediments urbanístics) per flexibilitzar i simplificar. Reforç de personal tècnic: incorporació imminent d’un TAC jurídic intern i previsió de més perfils tècnics en el pressupost. 10.6. Habitatge: taula d’habitatge i planificació • Es critica que la Taula d’Habitatge no s’hagi reunit des del maig, tot i tenir temes molt importants sobre la taula (venda d’un pis al carrer Sant Jaume, compra d’un altre per retranqueig, projecte de la muralla, etc.). El regidor d’Habitatge reconeix el retard i assumeix el compromís de recuperar la periodicitat mensual de la taula. Recorda que, com a taula d’habitatge estable (no només vinculada al Pla Local d’Habitatge), aquest mandat és el primer en què es consolida l’eina. Anuncia que la propera reunió (convocada per al 10 de desembre) tractarà d’aquests punts i de la planificació global de les polítiques d’habitatge. 10.7. Altres temes • Benestar animal i seguretat: es menciona un avís ciutadà sobre vidres trencats col·locats al terra d’un parc a la confluència de carrer Santa Eugènia amb Ronda de Vilassar, per fer mal a mascotes o infants. - L’Ajuntament no en tenia constància; en pren nota i es compromet a comprovar-ho. 11. Cloenda i informació de servei La sessió es tanca recordant que: • L’acte institucional del 25-N inclourà la lectura del manifest a la plaça de l’Ajuntament. • Es convida a participar en els actes femenistes i de memòria organitzats per Viladona i l’Assemblea Feminista. • Vilassar Ràdio informa que: - L’endemà, al programa "Les Veus del Ple", s’emetrà un resum ampli del ple i la valoració dels partits polítics. - La sessió es pot recuperar a vilassarradio.cat, a lacarta.vilassarradio.cat i, a partir de l’endemà, a Spotify com a Podcast. La sessió combina memòria democràtica, lluita pels drets (infants, dones, col·lectius vulnerables), rigor econòmic i regulacions concretes que impacten en la vida quotidiana dels veïns i veïnes de Vilassar de Mar.
Visió general Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina dos grans blocs d’informació: • Solidaritat internacional: el projecte sanitari i social Baruma al Senegal, el seu creixement, el canvi de nom, les noves línies d’actuació i la presentació del documental "Baruma, viatge a l’essència". • Nadal a Vilassar de Mar: detalls de l’encesa de llums, la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas, activitats familiars, sorteigs de paneres i la creació d’un nou web que agruparà tots els actes nadalencs del municipi. 1. El projecte solidari Baruma al Senegal 1.1. De Tabasei a Baruma: canvi de nom i expansió • El projecte Tabasei, iniciat l’any 2017 per en Miquel Vila i en Denis Fornés, neix arran d’un viatge al Senegal per assistir al casament d’un amic. • L’objectiu inicial és millorar les condicions de vida i l’atenció sanitària de la comunitat de Dabo. • El projecte ha crescut tant que ara cobreix moltes més zones del país i s’ha vist obligat a canviar de nom: - De Tabasei (difícil de pronunciar i “poc comercial”) a Baruma. - Baruma vol dir en català “pal de paller” i ja era el nom d’una branca sanitària del projecte, que ara esdevé el nucli central. "Baruma, que era una part del projecte, fos la part principal." 1.2. Els orígens: de l’ajuda improvisada al projecte organitzat • L’any 2017, en Denis i la seva germana atenen una persona amb lesions greus i, l’endemà, es troben una allau de gent davant la seva cabana. • En pocs dies: - Primer es fan càrrec d’un nen amb úlceres cròniques a les cames, que hauria mort sense atenció. - L’endemà arriben 10 persones més amb malalties greus però fàcilment tractables amb recursos bàsics. - Al tercer dia ja hi ha 40 persones demanant ajuda. • Cada vespre recorren 3,5 km d’anada i 3,5 de tornada a peu per portar la gent al dispensari, amb temperatures de 43-44 graus, comprant medicaments i explicant com prendre’ls. • Aquesta experiència els fa visible la profunda crisi de pobresa i carències sanitàries d’aquella regió. 1.3. Mutualització sanitària i impacte a les comunitats • El projecte evoluciona cap a un sistema de mutualització sanitària: - Actualment dona cobertura a 1.500 criatures i adolescents de 13 pobles. - Mitjançant una mútua mèdica, aconsegueixen que el 80% dels tractaments hospitalaris i medicació quedi cobert. • Aquest model ha estabilitzat notablement la situació sanitària a les comunitats ateses i n’ha canviat “la fesomia”. 1.4. Lluita contra la drepanocitosi • Descobreixen que moltes persones pateixen drepanocitosi, una malaltia congènita de la sang que: - Deforma els glòbuls vermells. - Produeix dolors terribles i crisis vasoclusives. - Fa que la majoria de malalts no arribin a l’edat adulta. • Una metgessa col·laboradora els informa d’un tractament experimental als EUA basat en la glutamina, un aminoàcid i complement alimentari. • Administrada adequadament: - No cura la malaltia, però redueix dràsticament els símptomes. - Minimitza les crisis vasoclusives i la necessitat de transfusions. - Millora molt la qualitat i l’esperança de vida de les persones afectades. • Des de Baruma: - Ja atenen 27 persones amb glutamina. - Tenen capacitat potencial per arribar a unes 60 persones. - Estudien la possibilitat d’obrir un centre sanitari propi al Senegal. 1.5. Relació amb les autoritats i rebuig a la corrupció • El creixement del projecte fa que les autoritats senegaleses demanin: - Autoritzacions formals. - Regularitzar la presència de l’entitat al país. • En Denis remarca la complexitat burocràtica i la feblesa de l’Estat: "Ens trobem davant d'un estat molt feble, sense els mitjans de control necessaris que garanteixin l'eficàcia, la transparència, que controlin la corrupció." • Principi irrenunciable del projecte: - No han pagat mai cap peatge ni suborn. - Consideren que subornar un polític vol dir perpetuar la corrupció, i prefereixen assumir la pèrdua de projectes abans que participar-hi. • Tot i això, destaquen que han trobat força col·laboració de les autoritats i que “els han deixat fer”, especialment mentre el projecte era més petit. 1.6. El que han après del Senegal: valors i visió de la vida • El Senegal els mostra una realitat amb condicions de vida similars a segles enrere al nostre país. • Valors apresos: - Empatia i solidaritat com a eixos vitals. - Comprensió que sense el grup no som res, en un context sense suport ni cobertura estatal. - Paciencia, en un entorn on no existeix la immediatesa. - Tolerància i consciència de la importància de la comunitat. • Contrast amb la nostra societat: - Critiquen el sistema capitalista, que fomenta individualisme i consum. - Al Senegal, les famílies sostenen la vida col·lectivament a través de la solidaritat mútua. 1.7. Finançament: paneres de Nadal i recursos propis • El projecte va més enllà de l’atenció sanitària i també acompanya nens i dones, fet que requereix més recursos. • Necessiten recursos propis per no dependre només de subvencions. Paneres de Nadal • Per aquest Nadal organitzen una gran panera exposada al mercat municipal de Vilassar de Mar, decorada pels alumnes de l’escola Vaixell Burriac. • S’hi afegeixen tres paneres més a municipis propers: - Vilassar de Dalt - Premià de Dalt - Premià de Mar • Inicialment es feia una sola cistella, però ara, amb prop de 140 regals, han optat per dividir-la en quatre per: - Donar més possibilitats de premi. - Fer més fàcil la venda. • Les escoles de cada poble col·laboren en la decoració de les cistelles, afegint-hi una dimensió educativa i pedagògica: - En Denis visita els centres per explicar el projecte abans que l’alumnat faci la decoració. Comerços col·laboradors i punts de venda • A Vilassar de Mar, es poden comprar números de la rifa a: - L’Espinaler - L’agrícola de Vilassar - Blanc Estudi Floral - Denis Perruqueries - Xarcuteria Fina (dins el mercat municipal) • Agraeixen especialment la implicació del teixit comercial vilassarenc: "Tenim 38 comerços de Vilassar de Mar que col·laboren amb la megapanera en forma de vals regal, de regals físics, etcètera. És un autèntic callau de solidaritat." Socis i sostenibilitat econòmica • Actualment compten amb: - Uns 250 socis a Catalunya, que paguen 12 € mensuals. - Comerços solidaris que aporten 16 € mensuals. • Aquests ingressos fixos els proporcionen “recursos propis”, un concepte clau en el món de la cooperació, que els permet: - No dependre únicament de subvencions o actes puntuals. - Tenir una base sòlida i estable. - Mantenir independència respecte d’institucions i ajuts externs. • Per en Miquel i en Denis, la millor manera de col·laborar és associant-se a través de la web: - www.baruma.org 1.8. El documental “Baruma, viatge a l’essència” • Presenten el documental “Baruma, viatge a l’essència”, que es projectarà: - Dissabte a les 19.00 h a la sala Carrau. - Amb col·loqui posterior. • La pel·lícula, dirigida per la xilena Daniela Clementi: - Havia de durar 13-14 minuts i finalment arriba als 40-45 minuts, perquè la directora “no va poder parar de muntar” tot el que va captar. - Mostra tant la feina i trajectòria al Senegal com una reflexió profunda sobre els valors humans. Diàleg amb la intel·ligència artificial • Un dels elements més singulars del documental és una subtrama on: - Una dona humana manté un diàleg amb una intel·ligència artificial. - Parlen de valors universals: amor, amor altruista, solidaritat, empatia i el rumb de l’espècie humana. "Generen una paradoxa molt bonica, que és quan la màquina, la intel·ligència artificial, ens ha d'explicar com ser humans." • El programa insisteix que és un documental que no deixarà indiferent ningú. L’impacte real d’un petit gest • En Denis posa en relleu la desproporció entre el cost de salvar una vida allà i el nostre nivell de despesa quotidiana: "Salvar una vida al Senegal costa el mateix que un parell de copes aquí." • Explica que, amb el que aquí costen un parell de gintònics, allà pots evitar la mort d’una dona jove i del seu fill en el part, donant-los accés a atenció mèdica i medicació. 2. Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar 2.1. Encesa de llums de Nadal • Data: divendres 28 de novembre. • Hora i lloc: - A partir de les 18.00 h. - A la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. • Novetat d’enguany: - Participació del Consell d’Infants de Vilassar de Mar, fruit d’un treball previ de mesos. - Voluntat d’ampliar la participació a més col·lectius en el futur perquè les festes siguin realment de tothom. • Programa de la tarda: - A les 18.00 h: espectacle de màgia obert a tothom. - Tot seguit, encesa oficial dels llums de Nadal. 2.2. Fira de Nadal a la plaça Tarradellas • Dates: dissabte 29 i diumenge 30 de novembre. • Ubicació: plaça Josep Tarradellas de Vilassar de Mar. Horaris i oferta de parades • Dissabte 29: - D’11.00 h a 21.00 h. - Parades de tot tipus d’artesania, comerços locals i també expositors de fora del municipi. • Al llarg de tot el cap de setmana hi haurà: - Dinamització musical a càrrec de joves músics del poble, per donar “veu als joves emergents”. - Espectacles de dansa. - Contes (contacontes) per al públic familiar. - Una petita encesa de llums sorpresa a la pròpia plaça, amb participació d’uns estrepits (col·lectiu no especificat però implicat en l’acte). Sorteig de paneres de fira • Tots els firaires aporten un petit obsequi per crear paneres col·lectives: - Permet que qui guanyi la panera descobreixi els productes de cada parada. • Enguany hi haurà dos sortejos: - Dissabte a les 21.00 h, com a cloenda del primer dia. - Diumenge al final de la fira, com a cloenda general. • El volum d’obsequis permet fer diverses paneres petites (3 o 4 persones agraciades), en lloc d’una sola panera molt gran. Foodtrucks i consum local • Durant la fira hi haurà dues foodtrucks on es podrà menjar: - Opcions dolces i salades. • Es reivindica la idea de fer les compres de Nadal al poble, sense necessitat “d’agafar el cotxe i marxar de Vilassar de Mar”. • La regidora recorda que Nadal també ha de ser: - Un moment familiar. - Un temps per disfrutar del poble, passejar, gaudir dels carrers il·luminats i de la companyia de la família. 2.3. El trenet de Nadal • S’habilitarà un trenet gratuït específic per al cap de setmana de la fira. • Punt d’inici i final: - A la plaça Josep Tarradellas, a la zona de la porxada. - El recorregut comença i acaba al mateix lloc. • Públic destinatari: - Sobretot canalla acompanyada de pares i avis. - Activitat especialment apreciada pels avis amb els nets. • Repartiment de tiquets: - A totes les escoles i escoles bressol. - A les farmàcies del municipi. • El recorregut permet: - Veure els carrers il·luminats (per exemple, Narcís Monturiol). - Gaudir d’una visió diferent dels carrers i places engalanats amb motius nadalencs. 2.4. Nou web de Nadal de Vilassar de Mar • S’està creant un web especial per agrupar tots els actes de Nadal a Vilassar de Mar. • Objectiu del web: - Centralitzar en un sol espai tota l’agenda nadalenca: • Activitats organitzades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar. • Propostes de Vilassar Comerç relacionades amb el consum. • Actes de cultura, comerç i entitats socials. • La regidora explica que: - És un primer pas, i que a partir de gener-febrer començaran a treballar en un canvi més profund del model de Nadal. - Volen que sigui un Nadal de tots i de totes i que es vegi la riquesa d’entitats del poble. • Es fa una crida a les entitats que organitzin activitats i encara no hi surtin: - Se les convida a contactar amb l’Ajuntament per incloure-les a l’agenda. • L’adreça prevista del web serà: - vilassardemar.cat/nadal (pronunciat “barra naval” al programa). 3. Altres continguts del programa 3.1. Serveis: farmàcia de guàrdia • Es facilita la informació de la farmàcia de guàrdia: - Farmàcia situada al costat del CAP. - Adreça aproximada: carrer de Santa Maria, núm. 93. - Telèfon de contacte: 93 759 59 58. 3.2. El temps al Maresme • Properes hores: - Cel ben ennuvolat a tot el Maresme. - Possibilitat d’alguna precipitació feble al sud de la comarca. • Demà: - Alguns núvols a primera hora, però en general domini del sol. - Temperatures mínimes: entre -1 ºC i 5 ºC. - Temperatures màximes: pugen una mica, fins als 12 ºC aproximadament. 3.3. Repàs final de titulars • Titular solidari: - Canvi de nom de Tabasei a Baruma. - Presentació de la panera de Nadal al mercat municipal. - Anunci del documental “Baruma, viatge a l’essència” a la sala Carrau. • Titular nadalenc local: - Encesa de llums de Nadal el 28 de novembre a la plaça de l’Ajuntament. - Celebració de la Fira de Nadal el 29 i 30 de novembre a la plaça Tarradellas. 4. Idees clau del programa Solidaritat i cooperació • Baruma mostra com un projecte nascut d’una situació d’emergència puntual pot convertir-se en una estructura sòlida i sostinguda. • L’èmfasi en: - Recursos propis (socis, comerços solidaris, paneres). - No pagar suborns i no alimentar la corrupció. - Empatia, grup, paciència i tolerància com a aprenentatges del Senegal. Comunitat i Nadal a Vilassar de Mar • El Nadal es planteja com: - Un moment per consumir al comerç local. - Un espai de convivència i de gaudi dels carrers il·luminats. - Una oportunitat per potenciar la participació infantil i associativa (Consell d’Infants, entitats, firaires, comerç local). • La creació d’un web únic de Nadal busca fer més visible i accessible la riquesa d’activitats del poble. 5. Dades pràctiques destacades Projecte Baruma • Web per associar-se o informar-se: www.baruma.org • Números de la panera a Vilassar de Mar disponibles a: - Espinaler - Agrícola de Vilassar - Blanc Estudi Floral - Denis Perruqueries - Xarcuteria Fina (mercat municipal) • Documental “Baruma, viatge a l’essència”: - Sala Carrau - Dissabte, 19.00 h - Amb col·loqui posterior Nadal a Vilassar de Mar • Encesa de llums: - Divendres 28 de novembre, 18.00 h. - Plaça de l’Ajuntament. - Amb espectacle de màgia i participació del Consell d’Infants. • Fira de Nadal: - Dissabte 29 i diumenge 30 de novembre. - Plaça Josep Tarradellas. - Parades, actuacions, sorteig de paneres, foodtrucks i trenet gratuït. • Web de Nadal (en preparació): - Adreça prevista: vilassardemar.cat/nadal 6. Rol de “Crònica” i de Vilassar Ràdio • Crònica es presenta, una vegada més, com el programa d’informació local de referència a Vilassar Ràdio (98.1 FM), abordant: - Tant temes internacionals amb arrel local (Baruma, sorgit de vilassarencs compromesos). - Com la vida quotidiana i festiva del municipi (Nadal, fira, comerç, serveis, temps). • Es recorda que el programa es pot recuperar en format Podcast al web de l’emissora: vilassarradio.cat. "Aquesta ha estat la nostra coberta solidària d'avui... Aquesta és l'hora del Crònica."
Visió general del programa Programa Parlant de tot de Vilassar Ràdio (98.1 FM), conduït per Jaume Cabot, emès dijous 20 de novembre de 2025. Magazine matinal que combina actualitat local, informació comarcal, memòria històrica, cultura, joventut i entrevistes. L’edició inclou: - Previsió meteorològica del Maresme. - Bloc informatiu i tertúlia sobre memòria del franquisme i la Transició. - Agenda local: encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar. - Butlletins d’informació locals, catalans i estatals. - Secció intergeneracional “Punt de trobada” sobre música i generacions. - Tertúlia jove amb alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara sobre aficions i futur. - Secció teatral amb recomanacions i entrevista al director Ivan Morales. - Entrevista en profunditat a Gemma Manyosa sobre violència en parella, relacions narcisistes i red flags, a partir del seu llibre. Bloc 1 – Obertura, context del dia i el temps Presentació del programa i del dia (0–266) • Presentació del magazín Parlant de tot, horari i to del programa: actualitat de Vilassar de Mar, món i entreteniment. • Contextualització del dia: 20 de novembre de 2025, exacte 50 anys de la mort del dictador Franco. • Reflexió inicial sobre el fred de novembre i els canvis bruscos de temperatura com a símptoma del canvi climàtic: ara sorprèn el fred de novembre perquè venim d’anys anormalment càlids. • Avançament de continguts del matí: - Previsió meteorològica amb Joaquim Serra (Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme). - Secció informativa “El poc ens passa” amb Joan Escofet. - Entrevista amb Núria Paricio (regidora) i Mari López (tècnica) de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar sobre encesa de llums i Fira de Nadal. - “Punt de trobada” intergeneracional amb Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial), avui sobre la música. - Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara sobre aficions. - Secció de teatre amb Joan Hernández. - Entrevista final amb Gemma Manyosa sobre relacions narcisistes i violència invisible, a partir del seu llibre. Idea clau: Programa molt coral que barreja actualitat local, memòria històrica i veus joves, amb un fil conductor clar: vida quotidiana i comunitat vilassarenca. El temps al Maresme amb Joaquim Serra (295–503) Joaquim Serra ofereix una previsió molt detallada per al Maresme: • Situació actual: - Cel serè de matinada que ha fet baixar les mínimes fins a 1 °C a Tordera. - Matí amb més núvols i ruixats febles i dispersos sobretot al centre i nord del Maresme. - A la tarda-vespre, possibilitat de xàfecs localment intensos al nord de la comarca, amb neu granulada o grada a cotes baixes. • Temperatures: - Avui: temperatura a la baixa; moltes mínimes es registraran a última hora del dia. - Demà: ambient de rigorós hivern malgrat domini del sol, màximes al voltant de 7–8 °C a la plana litoral i interior immediat; cota de neu cap als 300 m a la serralada litoral a primers del matí. - Dissabte: glaçades a l’interior (−1/−2 °C) i 2–3 °C a la costa. - Diumenge: temps estable i assolellat, pujada de les màximes, però nit més freda del període (−2/−3 °C interior, ~2 °C a la costa). • Vent i mar: - Vents fluixos, variables: N–NO al matí i S–E a la tarda. - Mar de fons suau, estat de maror. Comentari editorial de Jaume Cabot: - Subratlla que el que és “notícia” no és que al novembre faci fred, sinó que portàvem anys sense aquest fred normal, evidenciant l’alteració del clima. Bloc 2 – “El poc ens passa”: actualitat, sàtira i memòria històrica Humor local i referències vilassarenques (503–574) Jaume Cabot dona pas a Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. • Joc irònic amb el fred a Vilassar de Mar: - Bromejen amb inaugurar secció de “pistes de neu” a l’Avinguda Montevideo com si fos una estació d’esquí (remuntadors per la carretera de Cabrils fins a la plaça del Barato). - Referència a la Brigada Municipal muntant “telecadires” metafòrics. • Record d’un 25N antic (Dia contra la violència masclista) en què van passar molt fred fent programa al carrer, i l’anècdota del primer cafè amb llet que els va “curar” el fred al bar l’Enxaneta. Tò de complicitat local: joc constant amb espais i bars del poble, creant sensació de comunitat amb els Oients. Televisió, masclisme i franquisme mediàtic (654–750) • Denúncia de masclisme i violència en els mitjans: - Celebren que Mediaset expulsi de la tertúlia un personatge ultra (Conde Lecchio), acusat per Antonia Dell’Atte de vexacions i maltractaments. - Critiquen que durant anys se la titllés de “boja” o “estrafolària” com a estratègia per desacreditar víctimes. - Recorden el paper i l’alineament polític d’Ana Rosa Quintana, a qui defineixen com “sempre al costat equivocat de la història”. Punt fort: visibilitzen com els mitjans de comunicació han legitimat personatges violents o franquistes, i com el canvi arriba tard. 50 anys de la mort de Franco: memòria, Transició i educació (750–1279) Entra el tema central d’aquest bloc: la mort de Franco i la memòria del franquisme. Idees principals de la conversa Cabot–Escofet: • Anunci històric: - Recorden la mítica frase de l’aleshores president del govern Arias Navarro: > “Españoles, Franco ha muerto” - Comentari sobre el seu posat, la càrrega simbòlica del moment i com s’ha fet cultura pop (fins i tot hi ha un cava català “Franco ha muerto”). • Franquisme i narrativa internacional: - Es lamenta que la dictadura franquista quasi no aparegui en la gran narrativa històrica internacional, eclipsada per Hitler i Mussolini. - Recorden que a Espanya també hi va haver camps de concentració, fosses comunes i repressió massiva. - Citen Ken Loach com una de les poques veus internacionals que ha mirat la Guerra Civil i el franquisme. • Desconnexió generacional: - Es pregunten si els joves de 4t d’ESO saben realment qui era Franco i decideixen preguntar-ho més tard a la Tertúlia Jove. - Denuncien que, fins i tot a la seva època, a Geografia i Història gairebé no s’estudiava la Guerra Civil ni el franquisme, i que avui sovint es passen “de puntetes”. • Educació i política: - Recorden l’aforisme: “La història l’expliquen els guanyadors”. - Critiquen els plans d’estudis canviants segons governs i com la manera d’explicar la Transició és també fer política a l’aula. • Connexió amb el present i l’extrema dreta: - Citen un tuit que recomana als joves que idealitzen el franquisme seure amb els avis que van viure la guerra i la postguerra. - Destaquen que molts d’aquests joves repeteixen discursos escoltats a casa; no parlen des de l’experiència. • Crítica a la Transició: - Ironitzen amb el relat idealitzat de la “Transició modèlica” i la definició “con los mismos perros con distintos collares”. - Recorden que: - El fundador d’Aliança Popular / Partit Popular, Fraga Iribarne, era ministre franquista i un dels “pares de la Constitució”. - Fins fa relativament poc, el govern espanyol subvencionava la Fundació Francisco Franco. - Reconeixen que és fàcil jutjar des del 2025, però insisteixen que cal revisar críticament com es va fer la Transició i quines continuïtats de poder persisteixen. Concepte clau: diferència entre entendre històricament (com l’antropòleg que estudia el canibalisme) i justificar. Cal perspectiva, però també mirada crítica. Geopolítica i pes d’Espanya (1241–1279) • Reflexió irònica sobre el pes real d’Espanya al món: - “Espanya es creu més important del que és” tot i la seva posició estratègica (porta del Mediterrani, bases de la OTAN, grans ports). - Retornen al fil inicial: 50 anys de la mort de Franco i la necessitat de parlar-ne més a nivell internacional i educatiu. Bloc 3 – Curiositats, economia i esport Carrers més cars i economia urbana (1279–1418) • Rànquing de carrers comercials més cars: - En lloguer comercial a Espanya, el Passeig de Gràcia (Barcelona) és el més car: 8.700 €/m²/any, molt per sobre del Portal de l’Àngel (~3.060 €/m²/any). - A nivell mundial, el més car és New Bond Street (Londres), seguit de Via Monte Napoleone (Milà), Fifth Avenue (Nova York) i Champs-Élysées (París). - Passeig de Gràcia és setzè del món. • Comentari local: especulen sobre el preu del m² de lloguer a Vilassar de Mar i com ha pujat. Barça, màrqueting i blockchain (1434–1545) • Nova quarta equipació del Barça: - Inspirada en el 0–3 al Bernabéu de 2005 amb Ronaldinho; disseny “òptic” amb zig-zags. • Crítica a un acord de patrocini en tecnologia blockchain: - El Barça signa amb Zero Knowledge Prof, empresa de Samoa. - Dada reveladora: abans de l’acord, aquesta empresa tenia només 21 seguidors a X (Twitter). - Escofet ironitza sobre pantalles offshore i poca transparència. • Recorden que ja van parlar de blockchain a la ràdio amb dones vilassarenques premiades per la seva tasca TIC. Esport femení i drets televisius (1545–1600, 3501–3527) • Partit de Champions femenina: Chelsea–Barça a Stamford Bridge. - Disney+ té els drets televisius de la Champions femenina. - TV3 pot emetre només un partit per jornada, i no sempre tria el més atractiu. • Campanya institucional posterior: - Espot del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Generalitat i CCMA: si no veus esport femení, et perds “la meitat de l’espectacle”. Eix recurrent del programa: posen en valor esport femení i qüestionen la seva infrarepresentació mediàtica. DeLorean musical: efemèrides i cultura pop (1600–2154) Secció “Pugem al DeLorean” amb Escofet: viatge per efemèrides culturals i històriques. • Aniversaris i efemèrides: - 1942: naixement de Joe Biden (83 anys). - 1955: èxit de “Rock Around the Clock” (Bill Haley & His Comets), cançó que consideren punt d’inflexió en la història de la música popular. - 1966: The Supremes – “You Keep Me Hangin’ On” (so Motown, Detroit). - 1971: aparició cinematogràfica de Shaft, primer heroi negre de còmic portat al cinema. - 1995: entrevista bomba de Lady Di a la BBC visibilitzant problemes matrimonials i tensions amb la Casa Windsor. - 2005: rècord Guinness de Robbie Williams per entrades venudes en una gira. - Homenatge a Robert Altman (director de cinema, “Short Cuts / Vides creuades”). • Reflexions ètiques: - Relaten com van deixar de fer broma sobre les relliscades de Joe Biden quan va quedar clar que hi havia malaltia neurodegenerativa, per respecte. • Dies internacionals: - Dia Universal de l’Infant. - Dia Mundial de la Filosofia. Funció de la secció: combinar cultura musical i cinematogràfica amb valors (respecte, memòria) i contextualització històrica. Bloc 4 – Informatius: política local, salut i economia Hi ha diversos butlletins informatius breus al llarg del programa (3245–3473, 6856–7061). Política local i Ple Municipal • Anuncien la sessió ordinària del Ple Municipal de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, que s’emetrà en directe a les 19:00 des de la sala de plens. • Ordre del dia destacat: - Aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern. - Aprovació del reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de Desigualtats de Vilassar de Mar. - Moció no resolutiva sobre serveis d’urgències pediàtriques al CAP Guillermo Massarriera. - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor de Vilassar de Mar. - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva del reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural de Vilassar de Mar. • Anuncien el programa de resum “Les Veus del Ple” l’endemà. Actualitat judicial i de salut • Cas Ábalos – mascaretes Covid: - La Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a José Luis Ábalos per organització criminal, suborn continuat, malversació, tràfic d’influències i ús d’informació privilegiada. - També es demanen 19 anys i mig per a Coldo García i 7 anys + 3,7 M€ de multa per a Víctor de Aldama. • Grip a Catalunya: - La temporada de grip s’ha avançat 4 setmanes. - Ara (mitjans de novembre) hi ha tants casos com al desembre passat (>4.500 setmanals). - En infants, ja és la infecció més prevalent. - El pic es preveu pel pont de desembre i setmanes posteriors, abans de Nadal. Funció pública i salaris • Proposta del Ministeri de Funció Pública: - Increment salarial del 10% fins al 2028 per als treballadors públics, amb límit de 4% acumulat els dos primers anys per no superar el sostre de despesa. - La resta (6%) quedaria per als dos últims anys, amb pic el 2027. - CCOO, UGT i CSIF rebutgen la proposta per insuficient i per consolidar pèrdua de poder adquisitiu. Esperança de vida i Parlament de Catalunya • Esperança de vida a Catalunya: - Mitjana global: 84,24 anys, màxim històric. - Dones: 86,69 anys, +0,20 respecte 2023. - Homes: 81,64 anys, +0,35. - Catalunya per sobre de la mitjana estatal (84,01 anys). • Parlament de Catalunya: - El 6 de desembre hi haurà jornada de portes obertes per commemorar la primera sessió del Parlament sota la República (1932). - Visites guiades amb recreació històrica i discursos de Francesc Macià i Lluís Companys. - L’auditori passarà a dir-se Lluís Companys. Futbol professional • Definits els horaris de la 17a jornada de Lliga (última de 2025): - Villarreal–Barça al Madrigal (Estadi de la Ceràmica), diumenge 21, 16:15. - Real Madrid juga dissabte a les 21:00 al Bernabéu. - Girona–Atlètic de Madrid, diumenge a les 14:00 a Montilivi. - Athletic Club–Espanyol, dilluns a les 21:00 a Sant Mamés. - Horaris subjectes a canvis per Copa del Rei. Bloc 5 – Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar Entrevista a Núria Paricio i Mari López (2337–3210) Espai central dedicat a la campanya de Nadal a Vilassar de Mar, des de Promoció Econòmica. 1. Encesa de llums de Nadal (divendres 28 de novembre) • Data i lloc: - Divendres 28 de novembre, a la plaça de l’Ajuntament. - Espectacle de màgia familiar a les 18:00 com a prèvia. - Encesa quan ja sigui fosc (cap a les 18:30–19:00). • Novetats: - Participació del Consell d’Infants en el compte enrere i una “sorpresa” no revelada. - Petites novetats en la il·luminació de carrers (s’han comprat llums noves en alguns punts). - Agraïment públic a l’equip tècnic (Mari López i companyia) pel treball en la il·luminació. • Carrers il·luminats esmentats: - Plaça de l’Ajuntament. - Carrer Sant Joan, Carrer Sant Pau, i altres vies principals de la trama urbana. Missatge clau: posar en valor que, tot i recursos limitats, es busca una il·luminació digna, acollidora i amb petites sorpreses. 2. Fira de Nadal (dissabte 29 i diumenge 30 de novembre) Emplaçament: - Plaça Josep Tarradellas (porxada), quarta edició en aquest espai. Horaris i estructura: - Dissabte 29: de 11:00 a 21:00. - Diumenge 30: de 11:30 a 14:30 aproximadament. Contingut de la Fira: - Parades (unes 43) d’: - Comerç local de Vilassar de Mar (tots els que s’hi han volgut inscriure fins al 31 d’octubre hi són). - Artesania i paradistes de fora per completar oferta. - Dinamització cultural i musical durant tot el dissabte i diumenge: - Grups de joves músics locals (joves emergents). - Espectacles de dansa. - Contacontes (ex. Sopa de contes a càrrec del Baúl Creatiu). - Actuacions de Cat Version, Mickey Covers, Àlex Cortés, Estrepis, etc. - Diumenge: Coral Sons i Trons, escola Dansa Madó. Encesa de llums “extra” a la plaça: - Es farà una petita encesa de llums pròpia de la Fira amb animació dels Estrepis. Paneres i sorteigs: - Gràcies a aportacions de tots els firaires, es munten dues paneres col·lectives. - Sorteigs: - Dissabte a les 21:00 (cloenda del dia). - Diumenge al final de la fira (cap a les 14:30). - Hi haurà 3 o 4 persones agraciades amb paneres variades. Oferta gastronòmica: - 2 food trucks: - Una de creps. - Una d’hamburgueses i entrepans “gourmet”. - Parades de cava (fidel des de fa 3-4 anys) i vi calent. 3. Trenet de Nadal • Trenet específic per la Fira (diferent del trenet de Vilassar Comerç): - Sortida i arribada a la porxada de la Plaça Josep Tarradellas. - Recorregut circular per carrers amb il·luminació nadalenca (ex. Narcís Monturiol). - Gratuït per a infants i famílies. • Distribució de tiquets gratuïts: - A totes les escoles i escoles bressol. - A les farmàcies del poble. “Nadal no és Nadal si no vas una estoneta amb el trenet”: reforcen la idea del trenet com a ritual emocional per a nens, avis i famílies. 4. Campanya de Nadal i nova web transversal Nova eina centralitzadora: - Es presenta una web específica de Nadal per recollir totes les activitats: - URL prevista: vilassadamar.cat/nadal. - Lema: “Vilassadamar és Nadal”. Objectius de la web: - Concentrar en un sol espai: - Activitats organitzades per l’Ajuntament de Vilassar de Mar. - Accions de Vilassar Comerç (xarxa comercial i campanyes de comerç local). - Programació de cultura, joventut, educació, entitats socials, esportives, etc. - Fer visible la riquesa d’activitat nadalenca del municipi. Crida a les entitats: - Invitació a totes les entitats que facin activitats de Nadal a enviar la informació via tècnics de: - Cultura - Joventut - Educació - Comerç / Promoció Econòmica - Feminismes, etc. Treball transversal a l’Ajuntament: - Núria Paricio defensa que Promoció Econòmica treballi de manera transversal amb: - Educació (Consell d’Infants i Consell d’Adolescents). - Cultura (novetats per Nadal del 2026). - Feminismes (ex. jornades de dones emprenedores organitzades conjuntament). Eix profund: reforçar el sentiment de comunitat vilassarenca a través del Nadal, el comerç de proximitat i la participació d’infants i joves. 5. Altres detalls • Confirmació que hi haurà arbre de Nadal a la Plaça de l’Ajuntament (no “el més gran d’Espanya”, però visible i simbòlic). • Tancament amb missatge: “Quedem-nos a casa a comprar, que tenim de tot”, fomentant el comerç local. Bloc 6 – Punt de trobada intergeneracional: música i generacions Editorial d’introducció (3562–3760) Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial) presenten un especial sobre música com a memòria generacional. Eixos marcats a l’editorial: • Generació X (Elisenda): - Música com a trinxera i identitat. - Estils: punk, grunge, Britpop, metal, rock alternatiu, movida madrilenya, rock català. - El rock català com a veu cultural pròpia i reivindicativa. - La música travessa cinema, moda i moviments socials. - Referències a bandes sonores icòniques com “Trainspotting”. • Generació millennial (Jordi): - Transició analògic–digital: del vinil i el Discman a l’MP3 i Spotify. - Música global, instantània i personalitzada, però també col·lectiva a través de festivals (Primavera Sound, Sònar). - Barreja de gèneres: pop, indie, hip-hop, R&B, electrònica, rock alternatiu. - Música com a experiència comunitària i memòria compartida. Tesi de la secció: la música construeix identitat, relacions i records; cada generació la viu amb codis propis, però també hi ha encreuaments. Viatges musicals i cançons significatives (3760–4873) La conversa es estructura en temes vitals (viatges, estiu, amistat, adolescència, amor, desamor, moments especials) i cadascun tria cançons que li ressonen. 1. Cançons de viatge • Elisenda: - Sopa de Cabra – “Camins” (implicada encara que el títol no sigui citat, es descriu com a himne de viatge). - Context: adolescència i joventut en plena explosió del rock català. - Record del concert conjunt Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït al Sant Jordi (1991), punt àlgid del moviment. • Jordi: - Cançó italiana “Mille” (Fedez, Achille Lauro & Orietta Berti). - Associada a un viatge a Astúries amb dues amigues italianes per celebrar uns 30 anys. - Van reescriure la lletra per personalitzar-la, convertint-la en banda sonora del viatge. 2. Cançons d’estiu • Elisenda: - Els Pets – “Bon dia” (o una cançó molt coneguda de 1993). - Estiu dels 18 anys, després de la selectivitat: concerts, carnet de fans dels Pets, pujar a l’escenari amb gorres de palla. • Jordi: - King África – “Bomba”. - Tenia 5–6 anys, estiueig a Sant Carles de la Ràpita a casa dels tiets, ballant al jardí, cançó de la infantesa i l’estiu. 3. Cançons d’amistat • Elisenda: - Amaral – “Así soy yo” / “Amigos” (suggereix clarament “Amigos” encara que no es digui el títol exacte). - Cançó per a karaoke i nits amb amics, celebra els amics que viuen a fora, els que deixen la feina, etc. • Jordi: - Meute – “You & Me” (remix instrumental de Disclosure). - Descoberta al Cruïlla post-pandèmia, amb la brisa del Fòrum i els amics. - Confessa que també és una gran cançó per a moments íntims (“noche de amor”). 4. Adolescència • Elisenda: - Green Day – “Basket Case” (1994), punk rock californià. - Parla de atacs d’ansietat i trastorn de pànic del cantant; Elisenda la identificava com a via d’expressió de malestars adolescents. • Jordi: - Adele – “Someone Like You” en versió Jade Richards (X-Factor UK). - A l’adolescència, obsessió per aprendre anglès i tenir accent britànic; repetia l’entrevista i actuació per captar cada paraula. 5. Cançons d’amor • Elisenda: - Nacha Pop – “La chica de ayer” (1980s), clàssic de la movida madrilenya. - Fascinada per l’època: llibertat creativa, eufòria després del franquisme. • Jordi: - Oques Grasses – “Sort de tu”. - La veu com la cançó que li agradaria que li dediquessin; parla de compartir la vida i estar enamorat “d’aquesta vida que estem vivint”. - Comenten que Oques Grasses han anunciat que pleguen després de 15 anys. 6. Cançons de desamor • Elisenda: - Kiko Veneno – “Echo de menos” (1992). - La cançó que es posava quan va viure un gran desamor; l’ajudava a plorar i elaborar la pèrdua. • Jordi: - Lola Índigo – “Ya no quiero ná” (2018). - Just abans de la sortida de la cançó, acabava de trencar amb la parella; la cançó d’empoderament li va servir de banda sonora del dol. 7. Cançons per a moments especials • Elisenda: - Roxette – “The Look” (1988), pop suec. - Simbolitza l’entrada a les discoteques, la sensualitat adolescent i el primer “voler lligar”. • Jordi: - Manel – “A vegades ens en sortim”. - Descoberta veient la pel·lícula “La casa en flames” (2024); en un moment de crisi personal va anar sol al cinema i va sortir plorant amb la cançó en bucle. - Missatge clau del tema: “A vegades ens en sortim”. Debat final amb Jaume Cabot (5216–5298) • Jaume entra per valorar la secció: - Agraeix que no s’hagi fet reggaeton (“per mi no és música”). - Es declara més proper a l’Elisenda pel rock català i el rock clàssic. - Posada d’honor a Loquillo – “Feo, fuerte y formal” i la seva estètica rockera. • Reflexió nostàlgica: el ritual antic de comprar discos de vinil, posar l’agulla i sentir el “soroll” no és comparable al consum musical via mòbil. Secció molt rica en memòria personal, gèneres musicals i ponts generacionals, usada també com a espai per parlar d’emocions (amor, dol, amistat, creixement). Bloc 7 – Tertúlia Jove (Vilatzara): aficions, dormir, esport i futur Presentació i perfil dels joves (5355–5551) Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO dels dos instituts de Vilassar de Mar; avui li toca a l’Institut Vilatzara. Participants: - Aitor – perfeccionista, li agrada fer les coses molt bé. - Roger – s’autodefineix com a molt vaguer, adora dormir. - Dimitri – tranquil, depèn del moment; aficionat a l’esport i la tecnologia. - Caral – xerraire, necessita controlar les coses per no posar-se nerviosa. Aficions i vida quotidiana (5551–6049) Aitor: - Aficions principals: - Jugar a futbol. - Entrenar nens de 6 anys (entrenador de futbol base). - Sortir de festa amb amics. - Estudis: se li donen bé, diu que entén ràpid. Roger: - Aficions declarades: - Dormir (“el que més m’agrada de la vida”). - Estar amb els amics i la família. - Esport: - Fa gimnàs. - Practica capoeira des de petit, arran que la mare volia que el seu germà fes esport. - Autoretrat: gandul, però conscient. Dimitri: - Aficions: - Pàdel (entrenaments regulars). - Box (entrenament tècnic, amb guants i manoples – més defensiu, no boxa dura a la cara). - Gimnàs. - Tecnologia i ordinadors: juga a videojocs (Fortnite, GTA roleplay – “5M”), més PC que mòbil. - No juga a Fantasy, fet que sorprèn el locutor (“espècie rara”). Caral: - Practica vòlei al club de Vilassar de Mar, destaca el gran nombre de noies i el bon nivell. - Afició forta: parlar i socialitzar; podria parlar de qualsevol tema si li donen un fil. - Li agrada sortir amb amigues, però també manta, sofà i sèries. Sortir de festa, horaris i son (5551–6454) • Parlen de sortir de festa, discoteques com Cocoa i límit d’edat (encara tenen 15 anys, esperant els 16). • Confessen horaris de son: - Cap de setmana: poden dormir 10–11 hores o més (Roger i Caral especialment). - Entre setmana: - Aitor: se’n va a dormir cap a les 23:00, cap de setmana 00:00–01:00. - Roger: 20:00–21:00 entre setmana; 00:00 el cap de setmana. - Dimitri: 22:00 entre setmana. - Caral: 23:00–23:30 segons deures. • Arribades tardanes: - Aitor: s’ha arribat a dormir a les 5:00, dormint poc abans de partit amb els nens. - Caral: cap d’anys puntuals fins a les 4:00. - Dimitri: 3:00 jugant, però amb permís. Visió generacional: molta importància de dormir, però també moltes hores davant pantalles i esport. Relacions i xarxes socials (5715–5877) • Pregunta directa sobre si tenen parella: - Aitor està començant una relació; fa unes dues setmanes. - La resta no. • Com va conèixer l’Aitor la seva parella: - No és de Vilassar de Mar. - La va conèixer cara a cara a Premià de Mar, a través d’una amiga comuna, i després van continuar per Instagram. - El grup ho veu com una “espècie en extinció”: un jove que encara lliga cara a cara. • Parlen del “mètode Instagram” per lligar: - Poses like, et tornen like, s’obre missatge directe, etc. Futur i vocacions (6632–6825) Aitor: - Vol ser neurocirurgià des dels 4–5 anys. - Motivació: “volia curar una persona en cadira de rodes i ajudar la gent a viure més”. - És excel·lent a totes les assignatures, vol fer batxillerat científic. Roger: - Vol ser dissenyador de moda. - Li agrada dibuixar des de petit; té quadres a casa del pare i de la mare. - No vol fer batxillerat, prefereix cicle formatiu. Dimitri: - Té tres opcions: 1. Lampisteria (ha treballat amb el pare en reformes, li agrada l’ofici). 2. Informàtica / ciberseguretat. 3. Fer de creador de contingut (YouTube/Twitch), opció que reconeix que és “molt típica” però atractiva. Caral: - Bones notes, però dubte total sobre l’itinerari: - Li agrada molt parlar → podria encaixar en periodisme/comunicació. - Li fascina també la medicina i la idea de ser cirurgiana. - El dilema és triar entre batxillerat social/humanístic o científic. - Jaume la tranquil·litza: equivocar-se de camí és normal i es pot reconduir. Valor educatiu del bloc: mostrar dubtes reals d’adolescents, donar valor als oficis (lampisteria) i a professions altament qualificades (neurocirurgia), i legitimar la incertesa. Bloc 8 – Teatre: cartellera i entrevista amb Ivan Morales Cartellera teatral (7201–7329) Joan Hernández presenta el repàs setmanal a la cartellera teatral catalana: • Teatre Lliure: - Montjuïc (Sala Fabià Puigcerver): “El dia del Batusi”. - Gràcia: “Little Women”. • TNC (Teatre Nacional de Catalunya): - Sala Gran: “Corona d’espines”. - Sala Petita: “Los nuestros” (estrena). - Sala Tallers: “Tarsos”. • Biblioteca de Catalunya: - Reposició de “Nadal a casa els Cupiello” (clàssic italià adaptat, gran comèdia nadalenca). • Teatre Tantarantana: - Estrena de “Bambi”, dispositiu on l’actriu Candela May actua cada cop amb un company diferent, sense saber qui serà. • Altres teatres: - La Villarroel: “La mà” i “El desmuntatge” (Off). - El Maldà: “La paella dels dijous” (humor i proximitat). - Poliorama: musical “Glorious”. - Victòria: “Nada es imposible” (Mago Pop). - Apollo: “Tootsie” (musical). - Tívoli: “El fantasma de l’òpera”. - Borràs: “Pel davant i pel darrere”. - Coliseum: “Tenorio”. - Versus: “Un refugi al sol”. - Condal: “Germans de sang”. - Goya: “La trena”. - Teatre Gaudí Barcelona: “Els malvats”. Entrevista a Ivan Morales sobre El dia del Batusi (7559–8528) Context: - Ivan Morales reestrena “El dia del Batusi” al Teatre Lliure de Montjuïc (Sala Fabià Puigcerver). - Adaptació de la novel·la de cult de Francisco Casavella, centrada en la vida de Fernando Atienza i la Barcelona de la Transició. 1. Reestrena i canvi d’escala • El muntatge ja va ser un èxit al Lliure de Gràcia (temporada anterior) amb premis Butaca. • Ara passa a la Sala Gran (Fabià Puigcerver), molt més àmplia. - Morales la descriu com un Cinemascope teatral: gran amplada horitzontal. - L’escenògraf José Novoa ha dissenyat una disposició inèdita a la sala. • Tot i ser el mateix text, hi ha: - Canvis tècnics, de repartiment i posada en escena. - Profundització en l’estructura dramàtica i en matisos dels personatges. 2. Sinopsi i temàtica • Adaptació de la novel·la de Francisco Casavella: - Seguiment de la vida de Fernando, des dels 13 anys el 1971 fins al 1986, quan s’anuncia que Barcelona serà seu dels Jocs Olímpics del 92. - Retrat d’una Barcelona popular i marginal, que serveix d’al·legoria de la Transició espanyola i el pas de dictadura a democràcia. • Focus en els “caiguts de la Transició”: - Gent que no va pujar a l’ascensor social promès. - Famílies i barris oblidats pel relat oficial d’èxit. “És el relat de la Transició vist des dels que no surten a la foto oficial.” 3. Memòria i revisió crítica • L’obra pretén recuperar una memòria sovint oblidada o edulcorada. • S’emmarca en una onada d’interès per mirar la Transició des d’altres punts de vista, com també fa l’adaptació prevista de “Cavalls salvatges”. 4. Repartiment i relleu d’actors • Al muntatge original, el protagonista Fernando era interpretat per Enric Auquer. • Ara el paper l’assumeix Guillem Balart, que en l’anterior versió feia d’amic del protagonista. - Morales equipara el canvi al relleu clàssic de “primer actor i segon actor” en teatre. - Destaca la capacitat del Guillem per aportar nova fragilitat i profunditat al personatge. 5. Forma i experiència d’espectador • Durada: unes 4 hores i 20 minuts, sense maquillatge; - Morales la descriu com una “missa batuciana”, un ritual col·lectiu. - Vol que sigui una experiència catàrtica i festiva, però també sacra. • Morales confessa que és probablement la millor obra de teatre que ha fet. 6. Faceta d’actor i nous projectes audiovisuals • Encara fa papers petits com a actor: - Sèrie “Jo sempre a vegades” (protegida pels Javis), escrita per Marta Bassols i Almudena Monzú. - Sèrie “Ravalejar”, dirigida per Pol Rodríguez, sobre el Barri del Raval. Missatge final d’Ivan Morales: crida el públic a viure “El dia del Batusi” com un gran fresc vital sobre la Barcelona popular i la Transició, amb humor, tendresa i ombres. Bloc 9 – Violència masclista, relacions narcisistes i red flags Entrevista a Gemma Manyosa (8560–10231) Objecte: parlar del llibre “Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva” de Gemma Manyosa, basat en la seva experiència de relació amb un home narcisista i violència invisible. 1. Gènesi del llibre i objectiu • La Gemma no és escriptora de professió; comença a escriure el 2021 com a necessitat terapèutica després d’una relació devastadora. • El llibre no és una autobiografia estricta, sinó una guia en clau personal per: - Detectar red flags (banderes vermelles). - Entendre mecanismes de manipulació narcisista. - Ajuda altres dones a identificar relacions tòxiques i sortir-ne. “No victimitzo la dona, l’empodero. A qui deixo en ridícul és a ells.” 2. Què són les red flags? • Red flags = alertes subtils que indiquen que alguna cosa no va bé en la relació, però sovint es passen per alt. • No són cops ni insults explícits, sinó: - Frases desqualificadores. - Gests, silencis, retrets encoberts. - Gaslighting (fer dubtar de la teva percepció). - Control disfressat d’afecte. • El problema: al principi el narcisista és encantador, embaucador, et promet la lluna, fa un “bombardeig d’amor”, i tu excuses les senyals (“té un mal dia”, “ja canviarà”). “Quan te n’adones, ja estàs dins la gàbia.” 3. Narcisisme, violència econòmica i dependència • Explica que la seva ex-parella era un narcisista: tot gira al seu voltant, vol ser idolatrat, poca empatia. • Va viure violència econòmica: - Ella no treballava, ell controlava els diners. - Això dificulta marxar: “sense diners, on vas?”. - Amenaces si intenta deixar-lo. • Esmenta també altres formes de violència: - Violència vicària (ús dels fills per fer mal a l’altre progenitor). - Violència psicològica sostinguda. El programa connecta aquí amb el treball de la jutgessa vilassarenca Lucía Avilés, que ha impulsat la llei de violència econòmica al Congrés. 4. Dificultat de ser creguda i mirada social • Davant de la família i amistats, la parella sovint es mostra com a home ideal; quan la Gemma expliqua la separació, moltes persones s’estranyen: - “Però si us vèiem perfectes, si t’asseia bé…” • El seu entorn íntim (família propera) sí que veia coses i li ho deia, però no és fàcil marxar encara que tinguis suport. 5. Estructura del llibre • El llibre recorre tot el procés: - Fase inicial de seducció i idealització. - Instal·lació progressiva de la manipulació i el menysteniment. - Caiguda de l’autoestima i sensació de “zero a l’esquerra”. - Presa de consciència i recerca d’ajuda professional (teràpia, recursos). - Sortida de la relació i reconstrucció. • Incorpora capítols pràctics sobre: - Tipus de narcisistes. - On demanar ajuda. - Com funcionen determinades violències (econòmica, vicària). • Tot escrit amb humor negre i sarcasme per desdramatitzar el dolor i ridiculitzar l’agressor, no la víctima. 6. Filles i violència vicària • Es va separar el 2018, quan ja tenia dues filles. • Parla de com elles també han patit: - Una viu ja amb ella i no vol saber res del pare. - L’altra alterna casa del pare i de la mare; el que passa amb ell afecta emocionalment la Gemma. “Fins que no siguin independents, el vincle amb ell no es trencarà del tot, perquè és el pare.” 7. Teràpia, música i Love of Lesbian • A més de la teràpia formal, la música ha estat un gran suport. • Especial menció a Love of Lesbian: - Les seves lletres li han servit per posar paraules al que sentia. - Considera el llibre també un homenatge a com la música pot “salvar-nos una mica la vida”. • Explica que ja han llegit un esborrany del llibre i que ara els hi farà arribar la versió publicada. 8. Títol: “Último destino Belice” • Belice és el títol d’una cançó de Love of Lesbian. • Per a la Gemma, és un lloc imaginari d’escapada emocional: - Espai mental on recuperar la calma després del caos. - No hi ha estat físicament, però li agradaria; no és imprescindible per al significat. 9. Sortida del pou i empoderament • Insisteix que és possible sortir-ne, però cal: - Demanar ajuda: teràpia, recursos legals, xarxa d’amistats. - Reconstruir l’autoestima. - Entendre que no ets culpable, sinó víctima i supervivent. “Som irrompibles: ens poden doblegar, però no trencar.” (referència a una cançó de Trofoblèsbian que cita). 10. Estat actual i projecte literari • Set anys després, afirma estar bé personalment: - Molta activitat social, concerts, amistats, relació estreta amb les filles i família. - Diu que fins i tot la seva cara ha canviat: ja no té “cara de trista”. • A nivell sentimental, encara sense parella, però centrada en el seu benestar. • Escriure li ha obert la porta a recuperar un vell manuscrit jove que té al calaix; es planteja reprendre’l. 11. On trobar el llibre • Actualment publicat i disponible a Amazon: - En format físic. - En ebook. Missatge final compartit entre Gemma i Jaume: - La lluita contra la violència masclista ha de ser constant, no només el 25N. - És una responsabilitat col·lectiva, també dels homes, que han d’implicar-s’hi activament. - Si el llibre ajuda ni que sigui una dona a obrir els ulls, ja haurà valgut la pena. Bloc 10 – Tancament del programa Cloenda amb música i esport local (10231–final) • Jaume Cabot tanca l’edició número 2.252 de Parlant de tot. • Recorda: - Emissió del Ple Municipal a les 19:00. - Resums informatius a les 13:00 (La Crònica amb Joan Escofet) i altres butlletins. • Acaba amb un missatge de felicitat i optimisme per als Oients, i la música de “Chiquilla” de Seguridad Social. “No em direu que no sóc optimista. Encara farem sortir el sol avui.” Interlocutors • Jaume Cabot – Presentador del programa Parlant de tot. • Joaquim Serra – Meteoròleg, Servei Meteomar, Consell Comarcal del Maresme. • Joan Escofet – Cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. • Núria Paricio – Regidora de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar. • Mari López – Tècnica de Promoció Econòmica de Vilassar de Mar. • Elisenda Ribó – Col·laboradora secció Punt de trobada, generació X. • Jordi Cova – Col·laborador secció Punt de trobada, generació millennial. • Aitor, Roger, Dimitri, Caral – Alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara. • Joan Hernández – Col·laborador, secció de teatre. • Ivan Morales – Director teatral, convidat per parlar de “El dia del Batusi”. • Gemma Manyosa – Autora del llibre “Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva”. Tags Vilassar Ràdio Parlant de tot Vilassar de Mar Maresme meteorologia Joaquim Serra Servei Meteomar canvi climàtic franquisme memòria històrica Transició espanyola educació extrema dreta violència masclista violència econòmica violència vicària red flags narcisisme Gemma Manyosa Último destino Belice Love of Lesbian Consell d’Infants Fira de Nadal encesa de llums comerç local trenet de Nadal Promoció Econòmica Ajuntament de Vilassar de Mar Ple Municipal ordenances municipals patrimoni cultural CAP Guillermo Massarriera salut pública grip funció pública salaris públics esperança de vida Parlament de Catalunya Lluís Companys futbol femení Champions femenina Barça femení DeLorean música rock català generació X millennials Oques Grasses Amaral Green Day Adele Nacha Pop Lola Índigo Manel Tertúlia Jove adolescents 4t d’ESO aficions juvenils capoeira pàdel vòlei futur professional neurocirurgia disseny de moda lampisteria informàtica blockchain FC Barcelona Passeig de Gràcia economia urbana Teatre Lliure El dia del Batusi Ivan Morales Francisco Casavella Corona d’espines TNC cartellera teatral Seccions [Nota: els temps són aproximats a partir dels indicadors de la transcripció.] { "start_second": 0, "end_second": 266, "section_title": "Obertura del programa i presentació del dia", "section_summary": "Jaume Cabot presenta el magazine Parlant de tot, contextualitza la data (20 de novembre de 2025, 50 anys de la mort de Franco) i reflexiona sobre el fred de novembre i el canvi climàtic. Anuncia les seccions del dia: meteorologia, bloc informatiu amb Joan Escofet, entrevista sobre l’encesa de llums i Fira de Nadal, Punt de trobada musical, Tertúlia Jove, secció de teatre i entrevista final amb Gemma Manyosa." } { "start_second": 295, "end_second": 503, "section_title": "El temps al Maresme amb Joaquim Serra", "section_summary": "Previsió detallada pel Maresme: ruixats febles al matí i possibles xàfecs intensos al nord a la tarda-vespre amb neu granulada. Caiguda forta de temperatures amb ambient d’hivern a partir de l’endemà, màximes de 7–8 °C i mínimes negatives a l’interior el cap de setmana. Diumenge assolellat però amb la nit més freda. Vents fluixos i mar de fons suau. Cabot subratlla la paradoxa de trobar ‘anormal’ el fred normal de novembre després d’anys càlids." } { "start_second": 503, "end_second": 654, "section_title": "Humor local i records de fred al 25N", "section_summary": "Entrada de Joan Escofet i to humorístic sobre el fred a Vilassar de Mar: broma sobre pistes d’esquí a l’Avinguda Montevideo, remuntadors per la carretera de Cabrils i informació de l’estat de la neu al Crònica. Recorden un 25N glaçat en què van descobrir el ‘cafè amb llet medicinal’ a l’Enxaneta i expliquen la tradició de fer un programa especial contra la violència masclista aquell dia." } { "start_second": 654, "end_second": 750, "section_title": "Mitjans, masclisme i tertulians franquistes", "section_summary": "Comentari sobre la decisió de Mediaset d’expulsar un tertulià ultra arran de les denúncies d’Antonia Dell’Atte per maltractaments. Critiquen la deslegitimació de les víctimes als mitjans de premsa rosa i el paper d’Ana Rosa Quintana, descrita com sempre ‘al costat equivocat de la història’. Enllacen el cas amb la pervivència de discursos franquistes i masclistes a la televisió." } { "start_second": 750, "end_second": 1279, "section_title": "50 anys de la mort de Franco: memòria històrica i Transició", "section_summary": "Cabot i Escofet rememoren l’anunci televisiu ‘Españoles, Franco ha muerto’ d’Arias Navarro i reflexionen sobre la poca presència del franquisme en la narrativa històrica internacional, eclipsada per Hitler i Mussolini. Subratllen la brutalitat de la dictadura a Espanya (camps de concentració, fosses, fusellaments) i es mostren indignats per la seva banalització. Debaten sobre la manca de coneixement del franquisme entre els joves, la responsabilitat de l’educació i els canvis curriculars, i el repunt de l’extrema dreta. Repassen críticament la Transició: paper de Fraga Iribarne, subvencions recents a la Fundació Francisco Franco, continuïtats de cognoms i famílies del règim en la democràcia. Insisteixen en la necessitat de revisar la Transició amb perspectiva històrica, distingint entendre de justificar, i qüestionen el pes real d’Espanya al tauler internacional." } { "start_second": 1279, "end_second": 1545, "section_title": "Economia urbana, Barça i blockchain", "section_summary": "Escofet aporta dades de mercat: el Passeig de Gràcia és el carrer comercial més car d’Espanya (8.700 €/m²/any) i setzè del món, molt per sobre del Portal de l’Àngel. Ho comparen amb el cost del lloguer a Vilassar de Mar. A continuació comenten la nova quarta equipació del Barça, inspirada en el 0–3 al Bernabéu de 2005, i critiquen el fitxatge d’un partner blockchain de Samoa (Zero Knowledge Prof), que abans de l’acord només tenia 21 seguidors a X, fent broma sobre l’opacitat i els ‘pantalles offshore’." } { "start_second": 1545, "end_second": 2154, "section_title": "Esport femení, DeLorean musical i efemèrides", "section_summary": "Esmenten el partit de Champions femenina Chelsea–Barça, recordant que els drets televisius són de Disney+, i lamenten la poca capacitat de decisió de TV3 sobre quin partit pot emetre. A continuació pugen al ‘DeLorean’ per repassar efemèrides: aniversari de Joe Biden, èxit de ‘Rock Around the Clock’ de Bill Haley com a punt de gir històric de la música popular, número 1 de The Supremes (‘You Keep Me Hangin’ On’), aparició de l’heroi negre de còmic Shaft al cinema, entrevista bomba de Lady Di a la BBC el 1995 que trenca tabús sobre les monarquies, rècord d’entrades de Robbie Williams el 2005 i homenatge al director Robert Altman (‘Short Cuts’). Reflexionen sobre els límits de l’humor quan hi ha malaltia (decideixen deixar de fer bromes sobre Joe Biden quan es fa evident una patologia neurodegenerativa). Tanquen el bloc recordant que avui és el Dia Universal del Nen i el Dia Mundial de la Filosofia." } { "start_second": 2337, "end_second": 3210, "section_title": "Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar", "section_summary": "Jaume Cabot entrevista Núria Paricio (regidora) i Mari López (tècnica) de Promoció Econòmica. Expliquen que el divendres 28 de novembre hi haurà l’encesa oficial de la il·luminació nadalenca a la plaça de l’Ajuntament, amb espectacle de màgia a les 18:00 i participació sorpresa del Consell d’Infants en el compte enrere. Detallen la Fira de Nadal a la plaça Josep Tarradellas (29 i 30 de novembre) amb 43 parades de comerç local i artesania, dinamització tot el dia (música, dansa, contes, actuacions com Cat Version, Mickey Covers, Àlex Cortés, Estrepis), una mini-encesa de llums pròpia a la plaça i dos sorteigs de paneres (una dissabte a les 21:00 i una diumenge al final de la fira). Hi haurà food trucks de creps i hamburgueses, parada de cava i vi calent. Presenten el trenet gratuït de Nadal amb sortida/arribada a la porxada de Tarradellas i tiquets repartits a escoles i farmàcies. Anuncien una nova web transversal de Nadal (vilassadamar.cat/nadal) per agrupar totes les activitats de l’Ajuntament, entitats, comerç i cultura, sota el lema ‘Vilassadamar és Nadal’. Destaquen el treball transversal amb educació (Consell d’Infants i d’Adolescents), cultura, joventut i feminismes, i animen a comprar al comerç local i a gaudir d’un Vilassar de Mar il·luminat i ple de vida." } { "start_second": 3245, "end_second": 3473, "section_title": "Butlletí informatiu: Ple municipal, cas Ábalos, grip i salaris públics", "section_summary": "Butlletí de les 11: Escofet anuncia l’emissió en directe del Ple Municipal de Vilassar de Mar (19:00) amb punts destacats com la modificació de l’Ordenança General de Policia i Bon Govern, el reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de Desigualtats, una moció sobre urgències pediàtriques al CAP Guillermo Massarriera i l’aprovació definitiva de l’ordenança del nomenclàtor i del reglament de la Comissió de Patrimoni Cultural. A nivell estatal, la Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a José Luis Ábalos per delictes associats a comissions en la compra de mascaretes durant la Covid-19, i penes importants per a Coldo García i Víctor de Aldama. A salut, s’informa que la temporada de grip s’ha avançat quatre setmanes i que el pic es preveu per al pont de desembre, amb especial incidència en infants. En economia, el Ministeri de Funció Pública proposa una pujada del 10% als funcionaris fins al 2028, rebutjada per sindicats que parlen de pèrdua de poder adquisitiu." } { "start_second": 3562, "end_second": 4873, "section_title": "Punt de trobada intergeneracional: música de la generació X i millennial", "section_summary": "Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial) dediquen el Punt de trobada a les músiques de les seves generacions. A l’editorial defineixen la generació X com la del vinil, el punk, el grunge, el Britpop, la movida i el rock català com a trinxera identitària, i la generació millennial com la de la transició al digital, l’MP3 i l’streaming, festivals i eclecticisme de gèneres. A través de cançons associades a viatges (Sopa de Cabra, ‘Mille’ italiana), estius (Els Pets, King África), amistats (Amaral, Meute), adolescència (Green Day, Adele), amor (Nacha Pop, Oques Grasses), desamor (Kiko Veneno, Lola Índigo) i moments especials (Roxette, Manel), comparteixen experiències vitals i emocionals. S’evidencien punts en comú (gust per certs clàssics, valor del rock català) i diferències en l’accés i consum de música. Jaume Cabot s’afegeix al final, celebrant la selecció i reivindicant el ritual de comprar vinils i posar l’agulla al disc." } { "start_second": 5355, "end_second": 6454, "section_title": "Tertúlia Jove (Institut Vilatzara): aficions, son, xarxes i futur", "section_summary": "Tertúlia Jove amb quatre alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Vilatzara: Aitor, Roger, Dimitri i Caral. Parlen de les seves aficions: Aitor juga i entrena futbol, Roger estima dormir i practica capoeira i gimnàs, Dimitri fa pàdel, box i gym i és molt aficionat a la tecnologia i videojocs de PC, i Caral juga a vòlei i adora parlar i socialitzar. Debaten sobre sortir de festa, límits d’edat per anar a discoteques com Cocoa i els seus horaris de son, que poden superar les 10–11 hores en caps de setmana. Parlen de relacions: només l’Aitor està començant una relació amb una noia que va conèixer cara a cara a Premià i després via Instagram, fet que sorprèn com a poc habitual en temps de lligar per xarxes. Finalment exposen vocacions: Aitor vol ser neurocirurgià i és excel·lent a classe, Roger vol ser dissenyador de moda i optar per un cicle formatiu, Dimitri dubta entre lampisteria, informàtica/ciberseguretat i creador de contingut, i Caral oscil·la entre comunicació/periodisme i medicina, sense decidir quin batxillerat fer. Jaume els anima a acceptar la incertesa i els recorda que equivocar-se de camí és part del procés." } { "start_second": 7201, "end_second": 7527, "section_title": "Cartellera teatral amb Joan Hernández", "section_summary": "Joan Hernández fa un repàs exhaustiu de la cartellera teatral barcelonina i catalana. Destaca ‘El dia del Batusi’ al Teatre Lliure de Montjuïc i ‘Little Women’ a Gràcia; ‘Corona d’espines’, ‘Los nuestros’ i ‘Tarsos’ al TNC; la reposició ‘Nadal a casa els Cupiello’ a la Biblioteca de Catalunya; l’estrena de ‘Bambi’ al Tantarantana; i musicals com ‘Glorious’ al Poliorama, ‘Nada es imposible’ del Mago Pop al Victòria, ‘Tootsie’ a l’Apollo i ‘El fantasma de l’òpera’ al Tívoli. També esmenta comèdies com ‘Pel davant i pel darrere’ al Borràs, ‘La trena’ al Goya, ‘Germans de sang’ al Condal, ‘Els malvats’ al Teatre Gaudí, ‘Un refugi al sol’ al Versus, ‘La paella dels dijous’ al Maldà i el Tenorio al Coliseum. La secció situa l’oient en l’oferta teatral actual." } { "start_second": 7559, "end_second": 8528, "section_title": "Entrevista a Ivan Morales sobre ‘El dia del Batusi’", "section_summary": "Entrevista amb el director Ivan Morales arran de la reestrena d’‘El dia del Batusi’ al Teatre Lliure de Montjuïc, Sala Fabià Puigcerver. Morales explica que és l’adaptació de la novel·la de culte de Francisco Casavella, que segueix la vida de Fernando des dels 13 anys als 70 fins al 1986, retratant la Barcelona popular de la Transició i els ‘caiguts’ que no van pujar a l’ascensor social. Subratlla que la nova versió, tot i mantenir el text, ha madurat dramatúrgicament, amb canvis tècnics i de repartiment: Guillem Balart passa de fer l’amic del protagonista a interpretar el mateix Fernando, agafant el relleu d’Enric Auquer. Morales descriu l’espectacle com una ‘missa batuciana’ de 4 hores i 20 minuts, un ritual col·lectiu espectacular i alhora íntim, on la gran sala del Lliure (comparada amb un Cinemascope) amplifica l’efecte catàrtic. Reivindica la necessitat de revisar críticament la Transició i donar veu a relats perifèrics i oblidats. També comenta breument els seus petits papers com a actor en sèries com ‘Jo sempre a vegades’ i ‘Ravalejar’." } { "start_second": 8560, "end_second": 10231, "section_title": "Entrevista a Gemma Manyosa: red flags, relacions narcisistes i sortida de la violència", "section_summary": "Jaume Cabot conversa a fons amb Gemma Manyosa sobre el seu llibre ‘Último destino Belice. Guía para detectar red flags y salir viva’, inspirat en la seva experiència en una relació amb un home narcisista. Manyosa explica que el llibre va néixer com a via de canalitzar el dolor després de trencar la relació (el 2018) i de les seves teràpies. Defineix les red flags com petites alertes (frases, gestos, silencis, manipulacions subtils) que indiquen toxicitat, però que sovint s’ignoren perquè la fase inicial d’idealització és molt poderosa. Relata com va patir violència econòmica i una degradació progressiva de l’autoestima, i com les seves filles també han patit violència vicària. El llibre no és una autobiografia literal sinó una guia que, amb humor negre i sarcasme, desdramatitza el dolor, ridiculitza l’agressor i empodera la dona com a supervivent. Inclou capítols sobre tipus de narcisistes, recursos d’ajuda i processos terapèutics. Manyosa subratlla el paper terapèutic de la música, en especial de Love of Lesbian, i explica el significat simbòlic de ‘Belice’ com a lloc mental d’escapada. Quan parla de la sortida del pou, insisteix que és possible amb ajuda professional i xarxa de suport, i que avui se sent bé personalment encara que no tingui parella. El llibre es pot trobar a Amazon en paper i ebook. Tant ella com Cabot coincideixen en la importància de visibilitzar totes les formes de violència masclista (econòmica, vicària, psicològica) i d’implicar també els homes en la lluita." } { "start_second": 10231, "end_second": 10387, "section_title": "Cloenda del programa i música final", "section_summary": "Jaume Cabot tanca l’edició 2.252 de ‘Parlant de tot’ recordant els espais informatius de Vilassar Ràdio (butlletins horaris, La Crònica i la retransmissió en directe del Ple Municipal) i agraint la confiança dels oients. Envia un missatge d’optimisme (‘encara farem sortir el sol avui’) malgrat el dia plujós, i acomiada el programa amb la cançó ‘Chiquilla’ de Seguridad Social, subratllant el to festiu i proper amb què vol acabar la matinal." } ]} ✅} assistant_boundary_marker=
En aquest episodi de Quin Despropòsit a Vilassar Ràdio, la Mar Vilamajó i en Guillem Gea conversen amb la Marina Ramos, entrenadora, runner i ambaixadora de Nike, sobre running, salut, comunitat i vida de creadora de contingut, amb moltes referències a Vilassar de Mar i la seva vida de poble. L’episodi combina parts molt disteses (jocs, anècdotes i salseig) amb reflexions interessants sobre com entrenar bé, com començar a córrer sense fer-se mal, com viure de l’esport i com crear comunitat al voltant del running.
