Tots els episodis

5121 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

985-1008 de 5121
  • #133 - De les taques de quitrà i el conveni MARPOL, a les faves a la catalana, fumar a bord i l’accident del Cuauhtémoc; i el sentit de “bon vent i barca nova” - episode art
    Ran de mar
    59'

    #133 - De les taques de quitrà i el conveni MARPOL, a les faves a la catalana, fumar a bord i l’accident del Cuauhtémoc; i el sentit de “bon vent i barca nova”

    Introducció • Programa dedicat a la memòria i cultura marítima de Vilassar de Mar amb espais de divulgació històrica, cuina marinera, entrevista d’actualitat i lèxic de mar. "Hem de ser molt prudents; hi ha una investigació en marxa" (sobre l’accident del Cuauhtémoc) Cafè de popa: taques de quitrà i contaminació marina Què eren i d’on venien les taques de quitrà • Fa dècades, era habitual trobar taques de quitrà a les platges a causa de netejes de tancs i abocaments en alta mar. • Aquests residus d’hidrocarburs arribaven a la costa arrossegats per maresmes i corrents, deixant un impacte ambiental i sanitari. Impacte sobre la vida marina • Els hidrocarburs afecten brànquies, pell i escates dels peixos, incrementant la mortalitat i la vulnerabilitat a malalties. • Contaminen la cadena tròfica (algues, fitoplàncton), amb efectes crònics sobre salut i reproducció. La regulació internacional: MARPOL • L’OMI va impulsar el conveni MARPOL (1983) per reduir dràsticament la contaminació. • Annex I: prohibició d’abocaments d’oli i hidrocarburs; Annex IV: regulació d’aigües brutes (necessiten tractament). • Resultat: menys quitrà i residus a oceans i platges; tot i així, queden reptes com els plàstics i la sobrepesca. "Gràcies a les lleis, la ciència i la consciència ciutadana podem gaudir de platges més netes." Rancho a bord: les faves, del conreu a la taula Cultiu i curiositats • Les faves són un llegum antic i resilient; enriqueixen el sòl amb nitrogen i demanen poc abonat. • Cicle: sembrar a la tardor (tradició: per Santa Teresa), creixement lent fins Nadal i empenta al gener. Com preparar-les i menjar-les • Es poden menjar tendres i crues (en amanides), congelades o en conserva. • Evitar les faves molt grans (pell dura); millor faves baby o acabades de collir. Receptes clau • Faves a la catalana: sofregit de ceba i all tendre, cansalada, sal i pebre, raig de conyac, faves (i opcional pèsols i carxofes), cocció suau 20-25’, botifarra negra (part desfeta per lligar i part al final), toc de anisat per tancar. Plat contundent d’hivern. • Truita de faves tendres: saltar les faves i quallar amb ou batut; ideal amb pa amb tomàquet. • Amanida: base d’enciam, faves tendres, pernil a dauets i bon oli. Històries de mar: roba, eines i el costum de fumar a bord Seguretat i eines • Eines i navalles sense punta a bord per minimitzar ferides en baralles o caigudes durant la feina a l’herboradura. Fumar a bord: motius pràctics i culturals • El fred i la humitat feien del tabac en pipa un reconfort; la nicotina ajudava a mantenir-se despert. • El fum servia per allunyar insectes; i el fet de fumar era un ritual social de convivència i comunicació a la tripulació. • Avui coneixem els riscos per a la salut, però històricament era una pràctica normalitzada en feines dures de mar. Entrevista: accidents marítims i el cas del Cuauhtémoc (pont de Brooklyn) El vaixell i el context • Cuauhtémoc: vaixell escola mexicà (1981), d’acer i aparell de bric-barca, ambaixador cultural com el Juan Sebastián Elcano. • L’accident a Nova York va ser greu: 2 morts, 19 ferits, 3 pals malmesos; el buc, danys limitats. Què podria haver passat? • Hipòtesis: fallada de motors o blackout (pèrdua sobtada d’energia) amb màquina engranada enrere, empès cap al pont. • Obligació de pràctic a bord: assessora el capità sobre maniobra i corrents, però el comandament és del capità. • El vaixell no podia passar per sota del pont de Brooklyn; s’hi va acostar accidentalment. Resposta i protocol • Avisos immediats per canal 16/Autoritat Portuària; desplegament de embarcacions de rescat, grues i ambulàncies. • Abarloament d’emergència al primer moll disponible i evacuació de ferits; rescat de persones penjades a 30 m. • Reparació prevista a Nova York; anàlisi en curs fins a informe final. "Els accidents sempre n’hi hauran; el que cal és aprendre de cada un." Interludi musical • S’escolta “Aniversari” del grup Manel. Paraules de mar: “Bon vent i barca nova” • Dita per desitjar èxit i bona sort en una nova etapa: el vent favorable i la barca en bon estat com a símbols d’un bon començament. "Bon vent i barca nova"

  • #1240 - PSC expulsa tres regidors a Vilassar; Festa Major (20–25 juny); pirotècnia de baixa sonoritat; Batlle i Ouahabi a l’Eurocopa - episode art
    Crònica
    25'

    #1240 - PSC expulsa tres regidors a Vilassar; Festa Major (20–25 juny); pirotècnia de baixa sonoritat; Batlle i Ouahabi a l’Eurocopa

    Panorama del programa • Espai informatiu amb l’última hora política local, focus cultural i festiu a la Festa Major de Vilassar de Mar, innovació en pirotècnia de baixa sonoritat i actualitat esportiva. "Les tradicions s'han de mantenir, però les hem d'adaptar." Política local: Expulsió dels tres regidors del PSC a Vilassar de Mar Clau del dia: la direcció del PSC Maresme expulsa per 30 mesos tres regidors socialistes de Vilassar de Mar per haver impulsat la moció de censura contra l’anterior alcaldessa, Laura Martínez Portell. Qui són: Albert Bertolí, Núria Paricio i Virginia Jerez. Mesures adoptades: Se’ls demana que lliurin l’acta o que passin a ser regidors no adscrits. Prohibició d’emprar sigles i símbols del PSC al consistori. La sanció inicial de suspensió es concreta en expulsió durant 30 mesos, fet que els impediria presentar-se a les properes municipals sota el paraigua del PSC. Governança local del partit: l’agrupació de Vilassar de Mar passa a una junta gestora (Sílvia Garrido, Joan Baró i Pedro Aguilera). Reacció dels afectats: anuncien al·legacions i la voluntat d’explicar-se a Ràdio Vilassar (98.1 FM). To del partit: comunicat dur de la direcció comarcal que, segons es recull, els convida a “no representar el PSC a l’Ajuntament de Vilassar de Mar”. Festa Major de Vilassar de Mar (20–25 de juny) — entrevista a Maria Vinuesa Continuïtat i possibles canvis El nou govern (arran de la moció) hereta gran part del programa ja dissenyat; els canvis de fons es treballaran per a l’any vinent. Essència a preservar: concerts, gegants, sardanes i actes tradicionals que defineixen una festa major. Mètode de treball: decisions parlades i consensuades, fugint d’“ocurrències”. Cas “en Pigat” (gegant) i polèmica pel seu passat: s’optarà per escoltar totes les sensibilitats i reflexionar amb profunditat abans d’actuar. Afluència, convivència i dispositius Festa Major primerenca i coincident amb Sant Joan: s’espera molta afluència (Ma­resme i Barcelona). Punts neuràlgics: av. Eduard Ferrés (fira), Pérez Sala (concerts), Patronat (Riarada). Crida al respecte veïnal i convivència; seguretat i neteja planificades. “Birrassà”: no és acte oficial No forma part del programa municipal; l’Ajuntament desplegarà seguretat i neteja per minimitzar impactes. Pregó i criteri cultural Pregó (20 de juny): Pepi Bruquera, gerent de la Llibreria Índex. Motius: referent cultural i comercial local, activitat dinamitzadora i continuada. Actes per a tots els públics Diversitat d’activitats i formats (incloent xerrades a Can Visa i concerts de petit format) perquè tothom hi trobi el seu espai. Pirotècnia i tradició: baixa sonoritat amb Jordi Brau (La Traca) "Hem de canviar els productes pirotècnics per no canviar les tradicions." Origen de la línia “baixa sonoritat” (2017): experiència personal amb la filla encén la pregunta “Cal?” i impulsa la categorització per soroll i el redisseny. Evolució tècnica: Substitució d’efectes “cracker” per més color; modificacions de composicions químiques per reduir el soroll. Avui, 55% del catàleg és de baixa sonoritat. Inclusió i convivència: Pensat per a persones neurodivergents i amb hipersensibilitat auditiva/visual, i per a mascotes. Proves amb educadors d’animals i kits d’hipersensibilitat (taps, materials de suport). Matís: no totes les persones amb síndrome de Down o autisme presenten la mateixa sensibilitat; la pirotècnia pot connectar i comunicar en alguns casos. Medi ambient: reducció de CO₂ mitjançant canvis de composició i plantació d’arbres per compensació; inspiració en Noruega i Alemanya. Novetats 2025: “Font Iconic”: volcà alt, pluja daurada, efecte visual potent amb baixa sonoritat. “Espasa Excalibur”: font de colors segura i jugable a la mà per a infants; ideal per aprendre sense por. També per a adults: coets i bateries de baixa sonoritat amb efectes visuals sense grans explosions. Esports: Ona Batlle i Leila Ouahabi, a l’Eurocopa femenina Convocatòria de Montse Tomé amb les laterals vilassarenques Ona Batlle (Barça) i Leila Ouahabi (Manchester City). Torneig a Suïssa (2–27 de juliol); Espanya, gran favorita (vigent campiona del món i de la Nations League). Calendari de la fase de grups: 3/7, 21 h: vs Portugal 7/7: vs Bèlgica 11/7, 21 h: vs Itàlia Concentració: a Madrid des del 19 de juny; les del Barça s’incorporen el 22 de juny. Quarter general: Lausanne. Serveis i el temps Farmàcia de guàrdia La Vilassà (C/ Sant Josep, 85). Tel.: 93 759 09 41. El temps Demà: estabilitat i sol; brisa a la tarda. Min: 18–23 ºC • Max: fins a 33 ºC. Tancament Resum final amb els titulars del dia, recordatori que podeu recuperar l’informatiu a vilassaradio.cat i comiat fins demà.

  • #843 - Platges i renaturalització amb Roger Illes, entrevista a Carles Durán, Tertúlia jove i agenda de la Riarada: actualitat local, temps i producte de km 0 - episode art
    Parlant de tot
    2h 53min

    #843 - Platges i renaturalització amb Roger Illes, entrevista a Carles Durán, Tertúlia jove i agenda de la Riarada: actualitat local, temps i producte de km 0

    Resum general del programa Un magazín viu i variat amb focus en la renaturalització de les platges del Maresme amb l’oceanògraf Roger Illes, una llarga entrevista esportiva amb Carles Durán sobre la seva etapa a Turquia i el futur a l’ACB, una tertúlia jove plena d’energia prèvia a la graduació, i la prefesta/festa major de Sant Joan amb la Riarada. L’edició es completa amb previsió meteorològica, actualitat local i internacional, una secció de producte de proximitat i una darrera hora sobre un accident aeri. El temps • Cap de setmana tranquil i assolellat, amb temperatures altes (interior 31–32 °C, lleuger ascens dissabte i estabilitat diumenge). • Dilluns i dimarts: baixada tèrmica per núvols baixos matinals. • Mar: estat molt tranquil (mar arrissada a marejol). Actualitat amb Joan Escofet Titulars i temes destacats • Possible fracàs del "mundialet de clubs" als EUA per conjuntura social i calendari. • Alcoi: ciutadania converteix un radar en “competició” nocturna per marcar velocitat corrent. • Barcelona (Plaça Catalunya): aglomeració de tiktokers amb "Don Pollo" i intervenció d’antiavalots. • Música: mort de Brian Wilson (The Beach Boys) i escolta de Surfing USA; efemèrides amb The Supremes, Indiana Jones (1981), Torrebruno, Coldplay – Viva la vida i Amy Winehouse. • Brad Pitt adquireix i trasllada una casa modular de l’Empordà als EUA. • L’imbècil del dia: - Errada a Molins de Rei amb el "40" escrit com "4X" en números romans. - Denúncia de l’alcalde Josep Triadó (Premià de Dalt) per un conat d’incendi: «una imbecilitat». Avanç informatiu local • PSC Maresme: proposta d’expulsió de tres regidors de Vilassar de Mar; previsiblement no inscrits; s’espera resposta dels implicats. • Pirotècnia: línia de baixa sonoritat apta per a persones neurodivergents i animals. "Que consti: quan hi ha situacions incòmodes, la gent dona la cara al micròfon." Especial: Renaturalitzar les platges (Roger Illes, oceanògraf) Problema de fons • Les actuacions clàssiques (dragatges i espigons) són caretes, poc durables i poden empitjorar la dinàmica litoral. • Cal passar de “protegir-nos de l’erosió natural” a reparar l’erosió d’origen humà. Estratègia de solució: renaturalització • Recuperar l’aportació de sediments: - Reconnectar rieres i desembocadures en la mesura del possible. - Gestionar preses amb comportes per deixar passar sediments retinguts (amb prudència pel gra i la distribució). • Rereplatja: guanyar espai a la platja retirant usos impropis al límit litoral. - Cas d’èxit local: Palomares/Almadraba (de ~20 m a ~40 m de sorra sense gran obra). - Estació de Cabrera: retirada del pàrquing i platja fins a ~60 m. • Dunes i vegetació: plantar espècies tolerants a sal per fixar sorra i resistir temporals. • Gestió integrada: conciliar usuaris, pescadors, turisme, ports i Llei de costes de forma coherent a escala de tram de costa. "La costa té una enorme capacitat de recuperar-se sola: si no l’entrebanquem, ho fa millor que qualsevol obra." Mirant endavant • Proper espai: accions quotidianes per tenir platges més netes i saludables com a ciutadania. Entrevista a Carles Durán (bàsquet) Experiència a Turquia (Darussafaka) • Relleu a mitja temporada en una lliga potent (Fenerbahçe, Efes, Galatasaray): repte esportiu i xoc cultural. • Soledat i adaptació a plantilla, idioma i maneres de treballar: - «No només compta guanyar: compta millorar i créixer col·lectivament.» Visió del mercat i del calendari • Interès creixent de mercats (Gulf, Àsia), però preferència per projecte ACB iniciat des de zero. • Alertes pel calendari europeu: més partits que a l’NBA, poc descans i saturació. • Defensa del model europeu i de les lligues nacionals davant hipotètica arribada NBA. Futur i noms propis • Obert a projecte amb confiança (cap oferta ACB ferma a l’emissió). • Comentari sobre Barça i lesions; respecte a Pau Ribas en la retirada. • Possibilitat de col·laborar en mitjans (analista) i campus de tecnificació a Vilassar. Tertúlia jove (Institut Pere Ribot) • Fi de curs, selectivitat d’amics i camins acadèmics (batxillerats, graus mitjans). • Festa major i Revetlla: plans amb responsabilitat, horaris “negociats” a casa. • Graduació: vestits, nervis i emocions; amistats que es redistribueixen el curs vinent. • Moments divertits: F1 al paddock (fotos amb pilots), i un “peix al cove” en qüestions del cor. Prefesta i Festa Major de Sant Joan (Riarada) Prefesta (13–15 de juny) • Cercaviles des de campaments base (canvi: pagès a Biblioteca Ernest Lluch). • Sopars populars, esmorzar de forquilla, taller de ratafia, circ obert i concerts a la Plaça del Círcol. • Navega com puguis i vòlei a la platja. Festa (20–24 de juny) • Gimcana de sectors, sound system i grans concerts al Patronat (Greta + bandes i DJ). • La Nit dels porrons (20/6), concurs de truites i sopar de germanor per la Revetlla (23/6) amb música fins tard. • 24/6: Combat de Glosa (Casal Popular l’Arraïtzari, Plaça del Círcol) — acte farcit, s’hi amplia aforament. "Del poble i pel poble": crida a voluntariat (barres, muntatges) — riarada.cat. Producte de proximitat (Agrícola Vilassar) A taula • Tomàquet local (xerri, rosa, dark, pera, de branca, per sucar): antioxidant, hidratant, gustós. • Embotits catalans (La Rocassa, Carnovic, Bordils) i pernils 100% gla (Barca Rota). • Coques de Sant Joan (Perafita): brioix (crema, fruita, ametlla, cabell d’àngel), llardons i pasta de full; comandes fins dilluns. Concurs • Nova cistella de productes per sorteig (bases a Instagram/WhatsApp del programa). Notícies i darrera hora Butlletí de les 11 • Escola d’Adults Els Ametllers: calendari de preinscripció i oferta. • Estat: Santos Cerdán (PSOE) es veu implicat en gravacions (cas Coldo). • Barcelona: flexibilitzar el 30% d’habitatge protegit (traspàs a pisos buits o permutes). • Comerç internacional: Donald Trump anuncia 55% d’aranzels a la Xina (marc de desescalada). • Esports: fitxatge Miguel Rubio (Espanyol). Darrera hora • Accident aeri d’Air India amb 242 passatgers prop d’Ahmedabad, camí de Gatwick; caiguda en zona habitada i risc d’altes víctimes (dades en evolució). Moments destacats • Frase clau de l’oceanògraf Roger Illes: "Ella sola, la costa, es recuperarà millor que qualsevol acció que li apliquem." • Apunt musical: Surfing USA (The Beach Boys), The Supremes, Coldplay (Viva la Vida), Amy Winehouse; tancament amb Sopa de Cabra i Lax’n’Busto.

  • #96 - Judeoespanyol (Ladí): expulsió de 1492, diàspora otomana, fulletons del XIX i declivi d’una llengua - episode art
    Històries de mar i de dalt
    59'

    #96 - Judeoespanyol (Ladí): expulsió de 1492, diàspora otomana, fulletons del XIX i declivi d’una llengua

    Panorama general del capítol Tema central: el judeoespanyol (o ladí): orígens, evolució a l’Imperi Otomà, literatura de fulletó del segle XIX, característiques lingüístiques i causes del seu declivi contemporani. Conversem amb la recercadora suïssa Manuela Cimelis sobre la seva tesi i el món editorial sefardita. Idees clau • Expulsió de 1492 i diàspora sefardita cap a l’Imperi Otomà i el nord d’Àfrica. • El judeoespanyol té base castellana amb aportacions d’altres llengües ibèriques; des del segle XVI s’allunya de l’espanyol peninsular i adquireix préstecs de llengües de l’entorn (especialment turc). • Al segle XIX, França esdevé referent cultural; auge de la premsa i dels fulletons; sorgeix la narrativa judeoespanyola amb dues branques: una d’influència francesa i una altra d’influència alemanya i hebrea. • La tesi de Manuela Cimelis estudia la recepció d’autors asquenasites (p. ex., Marcus Lehmann, Ludwig i Phoebus Philipson) en la premsa sefardita, especialment a Viena i a través de fons a Jerusalem (Institut Ben-Zvi). • El judeoespanyol s’escriu amb lletra hebrea rashi i sovint amb vocalització; noms propis bíblics sovint en caràcters hebreus. • L’Imperi Otomà, multilingüe i multireligiós, acull comunitats sefardites que hi prosperen durant segles; aporten cultura del crèdit i de les assegurances. • El segle XIX-XX porta nacionalismes, guerres i particions (p. ex., Sykes-Picot), amb declivi i dispersió de les comunitats judeoespanyoles i retrocés de la llengua. "Hoy en día la mayoría de la gente que habla judeo español está en Israel y tiene más de 70 años." Context històric: de la formació dels estats a la diàspora • Final de l’Edat Mitjana i inici de l’Edat Moderna: concentració del poder de les monarquies, Reconquesta, Inquisició i creixent intolerància (prògroms al segle XIV). • 1492: expulsió dels jueus; dilema forçat entre conversió i exili (sense poder endur propietats). Rutes de fugida: Portugal, Flandes, Venècia, i sobretot Imperi Otomà, amb una tolerància relativa superior a l’Europa del moment. • A l’Imperi Otomà, els sefardites porten la seva “motxilla cultural”: llengua de casa (castellà/català) i hebreu litúrgic; el ladí evoluciona en contacte amb un mosaic lingüístic. La recerca de Manuela Cimelis Perfil i tesi • Filòloga iberoromànica i especialista en judeoespanyol a l’Imperi Otomà (2a meitat del segle XIX). Tesi: relacions i recepció entre literatura asquenazita en alemany i la narrativa sefardita publicada en judeoespanyol. • Descobriment clau: contes de Marcus Lehmann i dels germans Philipson traduïts/adaptats i publicats en periòdics sefardites de Viena. L’odissea als arxius (pre-digital) • Recerca itinerant per Viena i Jerusalem (Biblioteca de l’Institut Ben-Zvi), fotografiant milers de pàgines. • Dificultat típica: materials mal descrits com “hebreu” pel tipus de grafia, malgrat que el text sigui castellà judeoespanyol. "Los textos judoespañoles están escritos en una letra hebrea que es la rashi... y están vocalizados." Fulletons, lectura i paper de la dona • Model europeu (sobretot francès) de novel·la per entregues: democratització de la lectura (exemple: El Conde de Monte Cristo) i auge de la premsa. • A l’àmbit sefardita, impuls educatiu de l’Alliance Israélite Universelle: més alfabetització i consum de revistes, també entre dones. • Evolució de personatges femenins: de guardians de la tradició a agents actives de la trama. Ex.: a “Pinto de Ámsterdam”, Viola (asquenazita) salva el seu marit (sefardita). • Lehmann adreça els contes a joves (noies i nois) amb finalitat moral dins el marc del judaisme. Llengua i escriptura del judeoespanyol • Lletra hebrea rashi (semi-cursiva) i amb vocalització, fet que n’agilitza la lectura; coexistència amb noms hebreus en caràcters hebreus. • Diferències fonètiques (p. ex., sibilants) respecte del castellà modern; presència de turcismes i altres préstecs pel multilingüisme de l’entorn. • Variants: - Oriental (otomana): evolució sense contacte continu amb l’espanyol peninsular; forta personalitat lingüística. - Nord-africana: amb contacte sostingut amb l’espanyol, genera fenòmens diferents. Vida a l’Imperi Otomà i prosperitat sefardita • Imperi multietnic, multireligiós i multilingüe (grec, armeni, turc, etc.). • Les comunitats sefardites hi aporten sistemes financers i cultura del crèdit; reben protecció política i viuen segles de floriment comunitari i cultural. Del segle XIX al XX: nacionalismes i declivi • Transició cap a estats nació (“un estat, una llengua, una escola”), amb asimilació forçada i retroàs de llengües minoritàries d’ús comunitari. • Sykes-Picot (1916), protectorat britànic a Palestina, protectorat francès al Líban, guerres balcàniques i Primera Guerra Mundial: fractura d’un ordre que havia estat (relativament) protector. • Resultat: dispersió, persecucions i marxes (p. ex., cap als EUA i, posteriorment, cap a Israel). El judeoespanyol es relega a l’àmbit familiar i minva generacionalment. • Avui: la major part de parlant d’edat avançada a Israel; programes de ciutadania espanyola per a descendents exigeixen espanyol modern (no ladí). • L’hebreu modern es revitalitza com a llengua nacional a Israel, però no és la suma dels dialectes jueus prèvies, amb la consegüent pèrdua de diversitat. Arxius, descripció i noves línies de recerca • Cal especialització per identificar textos en judeoespanyol (grafia hebrea ≠ llengua hebrea). • Projectes pendents: fons de Yad Vashem i altres hemeroteques; descripció sistemàtica de materials “hebraics” que en realitat són castellà judeoespanyol. • Crida a institucions (p. ex., Instituto Cervantes) per impulsar l’estudi i preservació d’un patrimoni que és espanyol i universal. • Perfil desitjable de nous investigadors: coneixements de castellà, alemany i hebreu (com a mínim alfabet i fonètica), més competències filològiques i d’arxivística. En síntesi • El judeoespanyol (ladí) és el testimoni viu d’una diàspora i d’un mosaic cultural que va florir a l’Imperi Otomà i que, per factors històrics i polítics del segle XX, s’esvaeix. • La premsa i els fulletons del XIX fixen una tradició literària rica i transnacional (Vincles França–Alemanya–Viena–Jerusalem). • Preservar, catalogar i estudiar el llegat és clau per salvar memòria i llengua.

  • #1239 - UE Vilassar sense Peque: opcions amb l’Espanyol, Corpus amb l’Ou com balla, robot ROSA a Mataró i alerta pel mosquit tigre - episode art
    Crònica
    24'

    #1239 - UE Vilassar sense Peque: opcions amb l’Espanyol, Corpus amb l’Ou com balla, robot ROSA a Mataró i alerta pel mosquit tigre

    Resum executiu Episodi informatiu de Vilassar Ràdio (Crònica) del 11 de juny centrat principalment en la Unió Esportiva Vilassar de Mar: fi del cicle amb l’entrenador Alberto Ibar “Peque” després de 7 anys, explicacions del president Bebi Ramon i aclariments sobre opcions de futur (col·laboració amb el RCD Espanyol i escenaris de categoria). També es destaquen les activitats de Corpus —amb l’Ou com balla i l’encatifat de carrers—, una alerta de salut pública pel mosquit tigre, i la primera cirurgia amb el robot ROSA a l’Hospital Universitari de Mataró. Es tanquen amb serveis (farmàcia, telèfon 900 900 120) i previsió meteorològica. Temes principals UE Vilassar – fi de cicle amb “Peque” i escenaris de futur Corpus a Vilassar: L’Ou com balla i encatifar carrers Salut pública: proliferació del mosquit tigre i prevenció Innovació sanitària: robot quirúrgic ROSA a Mataró Serveis i previsió: farmàcia de guàrdia, recurs 900 900 120, el temps Detall dels temes UE Vilassar de Mar: fi de cicle amb “Peque” (balanç, estil i relació) • El president Bebi Ramon confirma la separació professional amb l’entrenador Alberto Ibar “Peque”: decisió meditada després d’un període de reflexió. • Relació personal i professional molt estreta (20 anys): “En Peque és com un germà per mi” • Empremta esportiva de “Peque”: equip molt sòlid defensivament i meticulós en pilota aturada; marcadors curts com a pauta (1–0, 0–1, 2–1). • Balanç d’èxits: el club recorda l’any del centenari com a temporada “inimaginable”. • Canvis al voltant del primer equip: el fins ara segon entrenador Marc Delgado seguirà com a coordinador de Futbol 7. • A la gespa, el capità Víctor Granero (27 anys) anuncia que penja les botes per esgotament físic i mental. Futur esportiu immediat: opcions i escenaris • Categoria actual “de moment”: Lliga Elit. • Sobre una possible col·laboració amb el RCD Espanyol: “És una de les opcions” • Identitat del club garantida: “Passi el que passi, l’equip es dirà UE Vilassar de Mar i serem vermells i blancs” • Compra de plaça a Tercera Federació: obert a l’eventualitat que algun club amb problemes econòmics no pugui mantenir categoria; decisió i escenaris, fins al 30 de juny. • Porta oberta a un possible retorn de “Peque” en el futur, segons evolució de projectes. Corpus a Vilassar: L’Ou com balla i encatifar carrers • Diumenge 22 de juny (Corpus), en plena Festa Major: segona edició de l’Ou com balla a l’Església Parroquial de Sant Joan i encatifat de carrers al casc antic. • Programa previst: - 06:00: “Plantà” a la Plaça de l’Església - 08:00: Encatifar tres carrers (Plaça de l’Església i carrer Sant Joan fins a les Monges) amb sal tenyida i dissenys sobre plantilla - 12:00: Ofici solemne; l’altar major obert fins les 20:00 per resar - 20:00: Processó del Santíssim sobre les catifes • Tradició i símbols: l’ou representa l’hòstia; la font, el calze; també interpretacions de fecunditat. • Crida a la participació veïnal per fer la festa més gran. • Activitat prèvia: Tòmbola de plantes a la Plaça de l’Església (26a ed.) el cap de setmana anterior. Mosquit tigre: prevenció i protecció • Context: primavera plujosa, hivern suau i arribada de la calor n’han accelerat la proliferació. • Mesura clau: eliminar l’aigua estancada a jardins, balcons i terrasses (buida recipients com plats de testos, joguines, galledes, bols d’animals, inflables, cendrers… mínim 2 cops per setmana). Radi d’acció aproximat: 200 m del niu. • Altres mesures: - Evitar aigua als desaigües; controlar forats i esquerdes on puguin pondre ous - Protecció personal: mosquiteres, màniga i pantaló llarg, colors clars • Limitacions: certa immunitat als insecticides tradicionals. • Risc de malalties: dengue, zika, chikungunya, febre del Nil occidental. • En cas de picada: no gratar, rentar i desinfectar; si persisteix el dolor, consultar metge. Innovació sanitària: robot quirúrgic ROSA a Mataró • L’Hospital Universitari de Mataró realitza la seva primera cirurgia amb el robot ROSA per a artroplàstia de genoll. • Tecnologia: crea mapa 3D del genoll per planificació personalitzada i col·locació precisa de la pròtesi. • Beneficis: cirurgia menys invasiva, menys sagnat, millor preservació de teixits tous, menys dolor, menys complicacions i reintervencions, i recuperació més ràpida amb estades més curtes. • El sistema és una eina d’assistència: no substitueix el cirurgià. Serveis i previsió • Farmàcia de guàrdia: Puig a Jove (Plaça del Mercat, 11; tel. 93 759 41 11). • Recurs contra la violència masclista: 900 900 120 (24h, confidencial i gratuït) o correu [email protected]. • El temps al Maresme: sol avui; demà augment de nuvolositat al matí, sense precipitació; mar arrissada amb àrees de marajol; mínimes 18–23 ºC, màximes 28–33 ºC.

  • #842 - Calor al Maresme, Selectivitat i naixement del Som Maresme: Meteo, esports, Paquita Bruixa, còmics, Consell d’Adolescents i Festa Major de Sant Joan - episode art
    Parlant de tot
    2h 53min

    #842 - Calor al Maresme, Selectivitat i naixement del Som Maresme: Meteo, esports, Paquita Bruixa, còmics, Consell d’Adolescents i Festa Major de Sant Joan

    Punts clau del programa Dia més calorós de l’any fins ara: el Meteomar anuncia 33–34 ºC a l’interior i 30–31 ºC a la costa; estabilitat fins divendres. Selectivitat 2025 en marxa: 44.238 alumnes examinant-se; primeres polèmiques a l’examen de castellà. Futbol comarcal, projecte Som Maresme: entrevista en profunditat amb Cedrec Petrosian, que “enterrra” el Badalona Futur i presenta el nou club amb seu a Premià de Dalt (Tercera RFEF). Entreteniment: ‘Poc ens passa’ i ‘DeLorean’ amb efemèrides (Gene Wilder, Rolling Stones 1976, Eddie Grant) i curiositats (caiguda de la IA, ‘Plantes Oblidades’). Paquita Bruixa: somnis (melmelada), herbolari (pipes de carbassa), ritual complet de Sant Joan i horòscops. Lectures: 9 recomanacions de còmic del Club ‘Llegir entre vinyetes’ (Biblioteca Ernest Lluch i Martín). Consell d’Adolescents: diagnosi d’espai públic (voreres, llum, parades de bus, fonts), skatepark i participació al Consell de la Vila. Festa Major de Sant Joan: Prefesta (Riarada) i programa central (20–25 de juny). Pregó de la Pepi Bruguera (Llibreria Índex) i abordatge del debat del gegant Pigat. El temps (Meteomar) Jornada estable i assolellada a tot el Maresme. Màximes: 33–34 ºC a l’interior; 30–31 ºC al litoral. Mínimes altes (ex.: 22 ºC al Montnegre) per aire càlid en alçada. Vent fluix (a la tarda, component est), mar arrissada amb alguna àrea de maror suau. Demà: lleugera baixada de màximes per vent més humit d’est; divendres, sense canvis importants. "Som davant el dia més calorós del 2025 fins ara." (Meteomar) Actualitat i efemèrides (‘Poc ens passa’ + ‘DeLorean’) Esports i curiositats Barça 2a samarreta inspirada en els Lakers i la ‘Mamba Mentality’ de Kobe Bryant (colors daurats/liles/negre i marca Black Mamba). Miguel Álvarez deixa el Villarreal B després de 8 temporades (tècnic més longev). Caiguda de la IA (xat GPT) a Europa: el món segueix girant… i la selectivitat també. Gastronomia singular: projecte Plantes Oblidades (galetes de gratacul, bolognesa de glà, vinagreta d’aranyons, kombutxa d’arbocer). Efemèrides i música Aniversari de Gene Wilder (actor) i record de ‘La dona de vermell’ (Stevie Wonder). 49 anys del concert dels Rolling Stones (1976) a la Monumental: obertura amb ‘Honky Tonk Women’. Eddie Grant i ‘Give Me Hope, Joanna’: himne que mereix tornar a les llistes. Record a José Luis Armenteros (Nino Bravo, Rocío Jurado…): ‘Un beso y una flor’. Entrevista: Cedrec Petrosian i el naixement del club Som Maresme (Tercera RFEF) D’on venim i què s’enterra Petrosian confirma que “enterren” el Badalona Futur (hereu del Llagostera) i en neix el Som Maresme (seu: Premià de Dalt). Operació amb deutes ‘caixa de Pandora’: es va signar un deute ‘X’, però era triplement superior. En menys de 5 mesos, Petrosian afirma haver pagat >1,25 M€ en deutes acumulats d’etapes anteriors (T. Freixa / J. Delgado). Compra-venda: pagament inicial de 100.000 € a l’antic propietari (J. Delgado) i segon tram condicionat a due diligence. "Somiar és gratis, però somiant no arribem enlloc. Cal feina i peus a terra." Arrelament i comunitat Premià de Dalt, clau per l’ajuda als jugadors amb nòmines impagades (àpats, suport humà). El club vol representar la comarca sense trepitjar cap entitat històrica (UE Vilassar, Mataró, etc.). Model de referència: Girona FC i necessitat d’un club potent al Maresme (500.000 habitants). Identitat visual i equipacions Escut: ‘SM’ amb inspiració de modernisme (drac, flors), mar i muntanya, torres del Maresme i senyera. 2a equipació (atrevida): 30 rombes (= 30 municipis) i color Tiffany; disseny validat amb professionals del sector moda. Esportiu: present i futur Pretemporada: 3a setmana de juliol; idea de ‘tour’ comarcal de partits (incloent Vilassar). Fitxatges: 7 tancats (pendent d’anunciar en xarxes i calendari). Futbol base: prioritat propera, amb afiliació al CE Premià de Dalt; impuls a femení i creació d’un equip ‘genuïn’. Ponts culturals: Armènia–Catalunya Petrosian, català d’origen armeni, destaca el reconeixement català del genocidi armeni i el deure de tornar a la societat el que ha rebut. Butlletins informatius 11 h: nova ubicació del SAI LGTBI i CIAD; reforma de senyals de trànsit (apareix el senglar); escorcoll a casa de José Luis Ábalos (UCO); Barça futsal força tercer partit (4–3 al Palma). 12 h: resum del dia i recordatoris de PAU, premis de comunicació 2024 i esports. Paquita Bruixa: somnis, herbolari, rituals i horòscops Somnis Somiar melmelada: anuncia malastrugança i insatisfaccions (millor somiar confitura). Herbolari Pipes de carbassa crues (1 cullerada sopera/dia): reforç natural per a la pròstata. Complementen tractament mèdic, no el substitueixen. Ritual de Sant Joan (pas a pas) Encén una espelma vermella (o blanca/negra) – festa de foc. En una caixa (fusta o llumins buida), posa: paper blanc amb el que NO vols (escrit en negatiu), un caramel, una moneda neta amb aigua i sal, un tros de fusta (cap del llumí) i una pedra rentada. Embolica amb drap negre i lliga amb verd o lila. Guarda-la en secret fins l’any vinent. Lluna de maduixa (plena) Carrega els amulets a la llum de la lluna (tres nits). Horòscops (apunts) Àries: bona hidratació; certa tensió afectiva. Taure: energia alta; estabilitat amb la família. Bessons: comunicació fluida, idees que tornen; bon moment social. Cranc: vigila amb gastos extra; calma i paciència. Lleó: ritme alt, digestiu delicat; gest romàntic. Verge: mals d’esquena; bona connexió en parella. Balança: equilibri mental i sorpreses positives. Escorpí: oportunitats i retorns d’inversió; segones oportunitats. Sagitari: confiança dels superiors; vacances de primera. Capricorn: escolta els avisos del cos; amor tranquil. Aquari: setmana rodona en salut, feina i amor. Peixos: evitar grans gastos; passió a l’alça. Lectures: 9 còmics del Club ‘Llegir entre vinyetes’ (Biblioteca Ernest Lluch i Martín) Alison (Lizzie Stewart, Errata Naturae, 2023): escena artística londinenca (anys 80–90), dona artista; finalista a Còmic Barcelona 2024. Patos (Kate Beaton, Norma, 2023): memoir a les arenes bituminoses del Canadà (laboral, abús, ecologia, creixement); millor obra estrangera (Còmic Barcelona 2024). El cel al cap (Altarriba/García, Norma, 2023): migració i desesperança; finalista a millor obra espanyola 2024. Carta blanca (Jordi Lafebre, Norma, 2021): història d’amor narrada a l’inrevés. Gertrude Stein i la generació perduda (V. Grande/E. Rossetti, Liana, 2024): mecenes als anys 20, retrat coral d’artistes i escriptors. Gener del 63. Teixint una història de vida (L. Sant Climent/P. Marfà, Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, 2024): memòria tèxtil del Maresme i paper de les teixidores. Chris Ware (lectura vinculada a l’exposició ‘Dibuixar és pensar’, CCCB): vides quotidianes del Midwest, forma experimental i gran complexitat narrativa. Un fosc mantell (Jaime Martín, Norma, 2024): trementinaires i prejudicis a colònies tèxtils del Pirineu català. La darrera reina (Jean-Marc Rochette, Símbol, 2024): natura i art, màscares de guerra i acceptació del destí. Consell d’Adolescents: veu i diagnosi del poble Representació per classe (Pere Ribot i Vilatzara), comissions per temes: espai públic, esports i oci, arts i festes. Propostes: voreres malmeses, il·luminació deficitària, parades de bus sense banc/sostre, fonts massa baixes o sense aigua. Pressupostos participatius: il·luminació del camp de futbol amb sensors/interruptor (viabilitat tècnica i convivència veïnal). Skatepark: suport al projecte, però conflicte d’emplaçament (Bòbila vs. fira). Diàleg institucional: trobades amb l’alcaldessa Helena López i regidories; participació al Consell de la Vila. "És important que ens escoltin i que puguem millorar el poble." Festa Major de Sant Joan (amb Maria Vinuesa) Prefesta (Riarada): 13–15 de juny; Festa Major del 20 al 25. Continuïtat d’essencials: concerts, gegants, cercaviles, sardanes, revetlles. Pregó: Pepi Bruguera (Llibreria Índex) — aposta per la cultura local. Convivència: crida al respecte veïnal i dispositiu de seguretat i neteja (incloent actes no oficials com el BirraSa). Gegant Pigat: enguany es manté; el debat s’abordarà amb calma i consens després de Festa Major. Tancament Notícia esportiva local: Peque deixa la banqueta de la UE Vilassar de Mar (7 temporades). Comiat musical: Los Rodríguez – ‘Dulce Condena’.

  • #1238 - Nou CAP de Cabrils: fi dels barracons i nous serveis; Dona Sàpiens a la Festa Major; primer robot ROSA a Mataró; serveis i agenda local - episode art
    Crònica
    26'

    #1238 - Nou CAP de Cabrils: fi dels barracons i nous serveis; Dona Sàpiens a la Festa Major; primer robot ROSA a Mataró; serveis i agenda local

    Resum general Programa informatiu amb tres eixos principals: la imminenta inauguració del nou CAP de Cabrils (fi de 17 anys en barracons), el “Dona Sàpiens” a la Festa Major amb enfoc feminista i música com a eix audiovisual, i la primera cirurgia amb el robot quirúrgic ROSA a l’Hospital de Mataró. Es tanca amb serveis (farmàcia de guàrdia i el temps) i una pinzellada cultural. "Respiraré… Cabrils estava menys tingut perquè teníem unes instal·lacions que no eren dignes" — Maite Vinyals, alcaldessa de Cabrils Nou CAP de Cabrils: dignitat i serveis ampliats Context i retard històric • Des del 2008, el poble ha funcionat en barracons de segona mà, pensats per 2 anys i allargats gairebé 17. • Factors clau del retard: decisions inicials de CatSalut sobre un terreny problemàtic (zona anegable i a l’eix viari del municipi), tramitacions administratives lentes (segregació de terreny, reversió de la cessió) i reprogramació pressupostària de la Generalitat. Ubicació i logística • El nou CAP s’edifica just al costat dels actuals mòduls, en un terreny amb parada de bus davant i aparcament ampli, evitant desubicar la població. • La pediatria de Vilassar de Dalt i Cabrils ja està centralitzada a Cabrils des de la pandèmia. Serveis i millores • A més de les consultes mèdiques i d’infermeria, el nou centre incorpora: nutrició, fisioteràpia, psicologia i odontologia (sala de dentista pròpia). • Espai per a sanitat comunitària i teràpies de grup, fomentant interacció estreta Ajuntament–CatSalut (ex: preparació al part, activitats educatives, etc.). Instal·lació i disseny • Més de 800 m² destinats a atenció primària. • Planta d’usuaris en una sola planta i pis superior per a professionals (vestuaris amb dutxa i àrea administrativa), disseny diàfan, lluminós i càlid (pati interior, tons clars i revestiments tipus fusta). • Arquitectura valorada per la seva neteja visual i confort. Impacte, costos i gestió • L’obra la finança el Departament de Salut; el municipi ha aportat el terreny. • Transició de despeses: línies telefòniques i neteja passen a CatSalut amb la inauguració. • Vinyals remarca el patiment de la gent gran en derivacions durant la pandèmia i la mobilització veïnal (plataforma "Cabrils en Cap"). "Com és que no hi ha una Newton? O una Einstein?" — Andreu Sala, sobre referents i sostre de vidre "Dona Sàpiens" a la Festa Major: joc, música i reivindicació Format del concurs • Sàpiens: joc audiovisual per equips (8 persones, a partir de 12 anys), amb 20 proves i banda sonora definida a cada prova. • Dinàmica ràpida: preguntes contra pantalla, 10–12 qüestions per prova, 10 segons per respondre; tribunal recull respostes a mitja cançó. Missatge i col·laboració • Edició especial dedicada a la dona, impulsada per Viladona i l’Assemblea Feminista de Vilassar de Mar. • Objectiu: visibilitzar el paper de les dones a la història i la societat, i denunciar la persistència del patriarcat i la desigualtat d’oportunitats. • Coordinació amb les entitats perquè el missatge estigui alineat; participació de les activistes a l’escenari explicant proves. Música i evolució • La música és l’ànima del joc; aquesta edició s’obre amb Lady Gaga (“Bad Romance”) i inclou Tina Turner. • Evolució en 10 anys: més protagonisme femení a la banda sonora i al relat; s’abandona l’obertura habitual amb ACDC per coherència temàtica. Comunitat i premi • L’activitat puntua per al sector guanyador de la Riarada i premia els 3 primers equips. • Sala manté l’esperit de causa benèfica/reivindicativa i divulgativa. Innovació sanitària a Mataró: robot quirúrgic ROSA • L’Hospital de Mataró, des de fa pocs dies universitari, fa la primera cirurgia amb el robot ROSA. • Aplicació: col·locació de pròtesis de genoll més precisa, amb recuperació més ràpida i menys dolor. Serveis i agenda Farmàcia de guàrdia • Roca 1904 (c/ Montserrat, 1 – al costat de Can Vies). Tel. 93 759 09 39. El temps al Maresme • Tarda assolellada amb alguns núvols al sud; sense precipitació. • Demà: estabilitat i sol; mar arrissada al matí i marajol a la tarda. • Min. 17–22 °C; Màx. >31 °C. Cultura • Presentació del llibre de contes “Beto aquí” (Blalia Armengol) a la Biblioteca, amb dramatització de dos relats.

  • #841 - De la calor al Maresme a les catifes del Corpus: Tómbola de plantes, tertúlia d’avis, arquetips d’imatge i cartellera de cinema - episode art
    Parlant de tot
    2h 54min

    #841 - De la calor al Maresme a les catifes del Corpus: Tómbola de plantes, tertúlia d’avis, arquetips d’imatge i cartellera de cinema

    Resum general Programa magazín en directe des de Vilassar Ràdio (10/06/2025) amb un menú molt complet: previsió de calor intensa al Maresme, actualitat i anecdotari al “Poc ens passa”, entrevista sobre la Tómbola de plantes i el Corpus (catifes i l’“ou com balla”), tertúlia d’avis i àvies amb temes costumbristes (xupa-xups, plantes, dieta d’estiu, electrodomèstics i venda a domicili), bloc de moda sobre arquetips d’imatge i cinema amb estrenes destacades. "Demà serà el dia més càlid de la setmana" — Joaquim Serra (Servei Meteomar) El temps (Servei Meteomar) Sol i calor moderadament intensa avui; demà punt àlgid de la bombolla càlida: fins a 34–35 ºC a l’interior i 32–33 ºC a la costa. Vents de SW fluixos (moderats a la tarda al Maresme Nord). Mar tranquil·la avui; maror local demà a la tarda al nord. Dijous baixa lleu de temperatura; cap de setmana estable amb més núvols diumenge i lleu refrescada al migdia. Actualitat i anecdotari (“Poc ens passa”) Selectivitat (PAU): arrenca demà; anècdotes de xarxes i exàmens (“catàfora”). Obituari: mor Frederick Forsyth (86), autor d’“El xacal”, “Odessa”, “El quart protocol”. Zebra ‘Ed’ (Tennessee): 10 dies campant fins a captura amb helicòpter. Fauna salvatge catalana: un gall fer molt agressiu és capturat i reubicat; record d’una sanció per fotografiar-lo en zel (2024). Lleida ‘fitxa’ una àliga Harris per dissuadir coloms, tudons i estornells. “Imbècil del dia”: 3 homes detinguts a les Rambles per carregar 17 kg de cocaïna en una plaça reservada a la policia. Efemèrides: 10/06/1926: mor Antoni Gaudí (record del seu atropellament i la seva vida austera i devota). 1978: la BSO de Grease puja al núm. 1; repàs musical i anècdotes Travolta–Newton-John. Aniversari d’Ona Batlle (FCB) i Ray Charles (10/06/2004). Agenda local: Sapiens Dona (trivial musical) per Festa Major i avanç de l’informatiu del migdia. Entrevista: Tómbola de plantes i Corpus (Parròquia de Sant Joan) Tómbola de plantes (26a ed.): 14–15 de juny, Plaça de l’Església. Muntatge des de les 08:00; venda de numerets i punts canviables per plantes d’interior/exterior. Recaudació per a despeses i obres de la parròquia. Corpus (22 de juny) en plena Festa Major: 06:00: plantada de l’“ou com balla” (enguany amb ous reals i de recanvi). 08:00: dibuix i confecció de catifes de sal (Plaça de l’Església, c/ Sant Joan fins a les Monges; participació oberta i col·laboració d’escoles i veïnat). 12:00: Santa Missa; torns de pregària a la tarda. 20:00: Processó amb el Santíssim i trepitjada de catifes. Crida a sumar mans per fer més carrers i consolidar la tradició recuperada (3r any de creixement). Curiositats musicals Mini-espai dedicat a Els Pets amb temes icònics (“Bon dia”, etc.) i trivia sobre els inicis del grup. Tertúlia d’avis i àvies (moderada per Robert Maza) Vida quotidiana: rutines del matí i silencis buscats (mindfulness). Història del xupa-xups: invent d’Enric Bernat; disseny d’en Dalí; expansió global. Plantes: Calèndula/Buxac: perenne, molt solellera; consells de reg; ús dermatològic (pomada de calèndula: cicatritzant i antibacteriana). Lectures: “Sinfonia de tardor” (V. Llorca): música, retrobaments i inspiració. “Estimada Mirta” (M. Sales): saga d’emigració a l’Argentina; amor i amistat. Cultura coral: agermanament amb Daimiel, concerts i intercanvis. Salut i estiu: Dieta fresca: fruita de temporada (meló/síndria amb estómac buit), llimonada (amb estèvia o menta), vinagreta amb vinagre de poma i mostassa; amanides de pasta/legums i proteïna lleugera. Nostàlgia d’electrodomèstics: primeres rentadores (bombo de fusta, càrrega superior), neveres de gel, transformadors 125→220 V; botigues d’abans (Barato, La Fita, Galerías, El Corte Inglés). Microones: debat sobre ús només per escalfar i preservació de nutrients. Venda a domicili: herbes remeieres, tèxtils itinerants (Tàrrega), enciclopèdies i anècdotes de plateria fallida. "A l’estiu, hidrata’t per dins i menja lleuger: amanides, fruita i llimonada natural." Moda i imatge: arquetips de personalitat (Isabel Caparrós + Montse Teixidor) La imatge comunica cap enfora, però els arquetips ajuden a alinear el que projectem amb qui som. Arquetips femenins (modelo Jung + deesses gregues): Afrodita (sensualitat/transformació), Artemisa (guerrera/independència), Demèter (mare/cura), Hera, Atena, etc. Cada arquetip té colors, línies i textures adients (p. ex. Artemisa: tons terra/kaki, funcional i còmode). Aplicació pràctica: vestir-te pot ser eina de canvi. Exemple: si vols ser vista i empoderar-te, incorpora vermell de manera progressiva i acompanyada. Diagnòstic divertit del presentador: Hermes (missatger—comunicador nat) amb pinzellades Dionisos (gaudi i espontaneïtat). Recursos: e-book “El vestidor de les dioses”, programes i mentories (presencial/online), test d’arquetips. "Del mite al mètode: vestir l’essència perquè el canvi interior es vegi a fora." Cinema i sèries (Txema La Saga) Ballerina (spin-off de John Wick): acció d’alta escola, Ana de Armas en estat atlètic; guió funcional. • Veredicte: entreteniment ‘crispetes’. Sirat (Trance en el desierto), d’Oliver Laxe (Gran Premi del Jurat a Canes): road-movie hipnòtica pel desert del Marroc sobre la recerca d’una filla desapareguda; direcció i foto brillants, guió amb algun buit d’explicació cultural. • Molt recomanable. La buena suerte (Gracia Querejeta, basada en Rosa Montero): fuga d’un arquitecte a un poble perdut; policíac emocional sobre secrets i noves oportunitats. • Solvent i curta (90’). Cuatro paredes (Ibon Cormenzana): mare i filla post tragèdia; retratat honest de la fragilitat i la pobresa sobrevinguda; actuació enorme de Sofía Otero. • Colpeja i fa pensar. Avanç: How to Train Your Dragon (live-action). Notícies (butlletins) Salut: estudi finançat per La Marató (Arnau de Vilanova/IRBLleida) mostra eficàcia del ferro oral en insuficiència cardíaca en gent gran. Itàlia: la consulta per reduir de 10 a 5 anys l’accés a la nacionalitat fracassa per baixa participació (30%). Ocupació i FP: creix la demanda d’operaris de fusta (descarbonització) i la FP dual troba fàcilment pràctiques. Motor: F1 2026 incorpora el circuit urbà de Madrid (pendent d’OK FIA) i reubica el GP Barcelona-Catalunya (cap de setmana del 14 de juny). (Extra programa) Aeroport BCN: proposta d’ampliar 500 m la pista de mar (Illa) amb inversió de 3.200 M€ i mesures ambientals. Idea clau Un matí que combina proximat i festa major (catifes, tómbola), saviesa popular (tertúlia) i tendències (arquetips d’imatge), amb cultura i oci (cinema) i un ull a l’onada de calor.

  • #1237 - Som Maresme neix a Premià de Dalt: projecte esportiu i identitat; demografia 2035, atur al Maresme i Parelles Artístiques a Mataró - episode art
    Crònica
    25'

    #1237 - Som Maresme neix a Premià de Dalt: projecte esportiu i identitat; demografia 2035, atur al Maresme i Parelles Artístiques a Mataró

    Resum general Crònica recull l’actualitat del Maresme amb quatre eixos principals: el naixement del nou club de futbol Som Maresme a Premià de Dalt, les projeccions demogràfiques fins al 2035, l’evolució de l’atur a Vilassar de Mar i al conjunt de la comarca, i la proposta cultural Parelles Artístiques a Mataró. També s’inclouen serveis (farmàcia de guàrdia) i la previsió del temps. Som Maresme: naixement, deutes i projecte Context i compra del club • Neix el club Som Maresme (amb seu operativa a Premià de Dalt) per ocupar la plaça i assumir els deutes del ja desaparegut Badalona Futur. • El propietari i president és el jove empresari armeni-català Cèdrec Petrosian, que afirma haver adquirit el 100% de les accions i posar fi a l’etapa anterior. • Sobre l’estat financer heretat: > "Això és una caixa de Pandora"; denuncia deutes molt superiors als anunciats i litigis pendents (nòmines impagades, queixes de jugadors 2022-2023). • Petrosian diu haver abonat >1,25 M€ en passius recents i fixa com a objectiu immediat tancar els deutes de la temporada abans del 30 de juny. Suport local i arrelament • Fort suport humà del CE Premià de Dalt i de l’alcalde Josep Triador (menjars i ajuda logística a jugadors en situació vulnerable). • Decisió de mantenir-se a Premià de Dalt i representar la comarca: > "Pujar a dalt el nom de Premià de Dalt i la comarca del Maresme". Identitat, escut i equipacions • Disseny inspirat en el modernisme català i el paisatge maresmenc (muntanya i mar), amb la bandera catalana a l’escut com a declaració de responsabilitat i orgull del futbol català. • Segona equipació: 30 rombes, un per cada municipi del Maresme, i paleta amb to Tiffany d’estil vintage. Posicionament esportiu i objectius • Amb el descens de la UE Mataró a Lliga Elit, Som Maresme és l’únic club comarcal a Tercera Federació. • Missatge de col·laboració amb clubs històrics (Vilassar, Mataró) i ambició compartida: > "Ja ha arribat l’hora que hi hagi un club com el Girona, però al Maresme". Fitxatges i talent local • Direcció esportiva de Jordi Gratacós; s’han tancat 7 fitxatges (no revelats). • Crida a detectar talent també en equips modestos de la comarca, per evitar la fuga cap a grans clubs. • Valor de la base: > "Quan juguen a la pilota, els hi brillen els ulls... això és un tresor". Biografia i motivació del president • Petrosian arriba a la Costa Brava de petit, amb vivència d’integració complexa; motivació per fer alguna cosa gran i positiva a la terra que sent seva. Full de ruta • Focus 24-25 en el primer equip. Entre 2026-27: desplegar futbol base, equips femenins i categoria Genuïn (inclusiva). • Pretemporada: tercera setmana de juliol, amb amistosos contra clubs del Maresme. Demografia i mercat laboral al Maresme Projeccions 2035 i fotografia actual • Segons IDESCAT i Consell Comarcal, el Maresme superarà els 500.000 habitants cap al 2035, impulsat sobretot per les migracions (internes i externes) mentre el creixement natural es manté negatiu. • Dades recents: 472.572 habitants al Maresme. A Vilassar de Mar: 21.169 (10.112 homes, 11.057 dones), amb 1.771 persones estrangeres (~9%). • Origen a Vilassar de Mar: 44% Europa, ~33% Amèrica, 15% Àfrica, 6% Àsia, Oceania residual. • Envelliment: 143 majors de 65 anys per cada 100 menors de 15. Naixements 2023: mínima de 48 anys. Població estrangera comarcal • Pes comarcal: 13-13,5% (per sota del 18% de Catalunya). Orígens predominants: Àfrica (32%) i Europa (31%), seguits d’Amèrica, Àsia i Oceania. Atur • A Vilassar de Mar: 638 persones aturades (≈6,35%), +0,6% mensual. • Al Maresme: per segon mes consecutiu, menys de 20.000 aturats, recuperant nivells previs a la crisi de 2008. Diferències territorials: Tordera, Pineda i Mataró superen el 10%; Tiana, Teià i Cabrera de Mar voltant del 5%. Cultura, serveis i temps Parelles Artístiques (Mataró) • Projecte nascut el 2006 a Osona que uneix dues persones (una vinculada a salut mental i una altra no) en creació horitzontal per combatre l’estigma i generar benestar. • Primera exposició col·lectiva al Maresme a la Biblioteca Pompeu Fabra (Mataró), fins al 30 de juny. • En aquesta edició: més de 150 artistes i 77 obres; el Centre de Formació i Prevenció (CFP) de Mataró aporta 12 obres (24 artistes) via programa Terarte. • Formats diversos: digital, música, llibres il·lustrats, obres interactives (imants), pintura, pòster i escultura. Venda presencial i a parellesartistiques.cat. Serveis i agenda • Farmàcia de guàrdia: La Mirats (c/ Sant Jaume, 27 – davant l’estació de Renfe). Tel.: 93 759 44 70. • Agenda cultural: presentació del llibre de contes “Beto aquí” (Eulàlia Armengol) amb dramatització de relats. El temps • Matí: assolellat. Tarda: arribada de núvols alts i mitjans, sense precipitacions (més al nord de la comarca). • Mar: marajol. • Temperatures: mínimes 17–22ºC; màximes prop dels 30ºC.

  • #840 - Parlant de tot del 9/6/2025 - episode art
    Parlant de tot
    2h 50min

    #840 - Parlant de tot del 9/6/2025

    Magazín matinal de Vilassar Ràdio que arriba a la 16a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, l'actualitat local, comarcal i general i les entrevistes diàries a persones de tots els àmbits, centra l'atenció del programa. Compta amb una vintena de col·laboradors/es que parlen d'esports, teatre, cinema, gestió emocional, sexe, cuina, salut, consum, benestar femení, tarot, tertúlies d'avis i joves, etc. Tot servit de dilluns a divendres de 10 h a 13 h del matí amb vitalitat!

  • Bagul Sardanista del 8/6/2025 - episode art
    Bagul Sardanista
    59'

    Bagul Sardanista del 8/6/2025

    Programa de cultura i divulgació sardanista produït i presentat per Margarida Vernetta, presidenta d’Amics de la Sardana de Vilassar de Mar. Parlem de temes relacionats amb la sardana, la música per cobla i la cultura tradicional. “Bagul Sardanista” s’emet els diumenges de 10h a 11h.

  • Advice for the young at heart del 7/6/2025 - episode art
    Advice for the young at heart
    57'

    Advice for the young at heart del 7/6/2025

    A "Advice for the young at heart" recorrerem diversos camins musicals guiats per experts artistes i grups que probablement han marcat moments importants de la vostra vida, tant pel que diuen com per com ho diuen. Tots els dissabtes de 7 a 8 del vespre i els diumenges de 8 a 9 del la nit a Vilassar Ràdio, presentat per Txema Lasaga.

  • #15 - EP #14 | Sistema educatiu amb Alister Casanova - episode art
    Quin Despropòsit
    28'

    #15 - EP #14 | Sistema educatiu amb Alister Casanova

    Ens visita l'Alister Casanova, mític professor del Vilatzara i també el que va ser el nostre tutor de 3r de l'ESO. Ens retrobem amb ell després de gairebé deu anys i posem la vista enrere recordant vells temps. També li preguntem sobre la seva experiència com a docent, sobre les PAU i el fem jugar a "l'endevina quin professor". No us ho perdeu!

  • #53 - Les Veus del Ple del 6/6/2025 - episode art
    Les Veus del Ple
    20'

    #53 - Les Veus del Ple del 6/6/2025

    L'endemà de la sessió plenària municipal ordinària i extraordinària, els i les representants dels partits de govern i oposició en fan un resum a "Les veus del ple", un espai dels serveis Informatius de Vilassar Ràdio, presentat per Robert Maza.

  • #1236 - Crònica del 6/6/2025 - episode art
    Crònica
    28'

    #1236 - Crònica del 6/6/2025

    Tota l’actualitat informativa del dia que es genera a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca del Maresme. Programa produït pels serveis informatius de Vilassar Ràdio.

  • #839 - Parlant de tot del 6/6/2025 - episode art
    Parlant de tot
    2h 54min

    #839 - Parlant de tot del 6/6/2025

    Magazín matinal de Vilassar Ràdio que arriba a la 16a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, l'actualitat local, comarcal i general i les entrevistes diàries a persones de tots els àmbits, centra l'atenció del programa. Compta amb una vintena de col·laboradors/es que parlen d'esports, teatre, cinema, gestió emocional, sexe, cuina, salut, consum, benestar femení, tarot, tertúlies d'avis i joves, etc. Tot servit de dilluns a divendres de 10 h a 13 h del matí amb vitalitat!

  • #132 - Ran de mar del 5/6/2025 - episode art
    Ran de mar
    57'

    #132 - Ran de mar del 5/6/2025

    Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner.

  • #1235 - Crònica del 5/6/2025 - episode art
    Crònica
    25'

    #1235 - Crònica del 5/6/2025

    Tota l’actualitat informativa del dia que es genera a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca del Maresme. Programa produït pels serveis informatius de Vilassar Ràdio.

  • #838 - Parlant de tot del 5/6/2025 - episode art
    Parlant de tot
    2h 53min

    #838 - Parlant de tot del 5/6/2025

    Magazín matinal de Vilassar Ràdio que arriba a la 16a temporada en antena. Presentat i dirigit per Jaume Cabot, l'actualitat local, comarcal i general i les entrevistes diàries a persones de tots els àmbits, centra l'atenció del programa. Compta amb una vintena de col·laboradors/es que parlen d'esports, teatre, cinema, gestió emocional, sexe, cuina, salut, consum, benestar femení, tarot, tertúlies d'avis i joves, etc. Tot servit de dilluns a divendres de 10 h a 13 h del matí amb vitalitat!

  • #95 - La indústria tèxtil a Vilassar: Passat i memòria - episode art
    Històries de mar i de dalt
    59'

    #95 - La indústria tèxtil a Vilassar: Passat i memòria

    La Revolució Industrial i el canvi social El programa analitza la transformació produïda per la Revolució Industrial, tant des d'una perspectiva global com a l'entorn local de Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. S'explica la transició del domestic system (treball domèstic) cap a la producció mecanitzada a les fàbriques, sovint denominades en l'argot local com a quadres. La dona i el treball industrial Un dels eixos centrals del debat és el paper de la dona a la fàbrica, sovint oblidat per la historiografia tradicional: • La dona s'incorpora com a força de treball assalariada, però sovint cobrant menys que l'home. • Es destaca la figura de l'obrera, que sovint era una jove que entrava a la fàbrica a edats primerenques, sovint seguint la tradició familiar. • S'esmenta el concepte de sororitat entre treballadores, que va ser clau per a la protecció mútua i la reivindicació de drets laborals durant la dictadura. "Un cop acabaven la jornada laboral i paraven els talers, elles trobaven que aquell silenci inclús la sorprenia." Patrimoni cultural i memòria històrica La discussió també se centra en la recuperació de la memòria a través de productes culturals com la novel·la gràfica Gener del 63, teixint una història de vida: • El còmic serveix per documentar la vida a fàbriques emblemàtiques com Can Manyer. • L'ús del patrimoni industrial actual, que s'ha adaptat a nous usos (com biblioteques o escoles), permet mantenir viu el record d'un període clau del segle XX. • Es discuteix la deslocalització industrial i com el know-how tèxtil s'ha perdut malgrat la rellevància històrica de la comarca del Maresme.

  • #1234 - Crònica del 4/6/2025 - episode art
    Crònica
    24'

    #1234 - Crònica del 4/6/2025

    Tota l’actualitat informativa del dia que es genera a Vilassar de Mar i a la resta de la comarca del Maresme. Programa produït pels serveis informatius de Vilassar Ràdio.