789 episodis disponibles
Programa de cultura i divulgació sardanista produït i presentat per Margarida Vernetta, presidenta d’Amics de la Sardana de Vilassar de Mar. Parlem de temes relacionats amb la sardana, la música per cobla i la cultura tradicional. “Bagul Sardanista” s’emet els diumenges de 10h a 11h.
Música nostàlgica dels anys 40, 50 i 60. Amb Jordi Piqué. Instagram: @piquesamescalenc
Advice for the young at heart - Àlbum "Lux" de Rosalia. A "Advice for the young at heart" recorrerem diversos camins musicals guiats per experts artistes i grups que probablement han marcat moments importants de la vostra vida, tant pel que diuen com per com ho diuen. Tots els dissabtes de 7 a 8 del vespre i els diumenges de 8 a 9 del la nit a Vilassar Ràdio, presentat per Txema Lasaga.
Jaume Alsina et punxa, en directe, la millor música per acompanyar els teus sopars de cap de setmana.
En aquest episodi de Volem saber a Vilassar Ràdio, la locutora entrevista Mariona López (Associació Mariona) i Eva Torres (fotògrafa) sobre una campanya solidària de recollida de joguines per als infants de la planta d’oncologia i hematologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Aprofitant les sessions de fotos de Nadal, l’Eva proposa recollir joguines noves i la Mariona ho canalitza cap a l’hospital, amb qui ja col·labora habitualment. La Mariona, que ha superat dues leucèmies, explica com un regal en dies com Nadal i Reis pot portar esperança i alegria a nens i famílies que viuen ingressos llargs i tractaments durs. Es demanen joguines noves, educatives, no bèl·liques i unisex, per a nens de 0 a 16 anys, incloent puzzles, contes, llibres, manualitats i peluixos. Les joguines es poden portar a l’estudi de l’Eva a Mataró (carrer Germans Tosicodina, 45, local 8) fins al dia 20 de desembre, o a la carpa de recollida a la xurreria de Vilassar de Dalt el diumenge 14, de 9 a 14 h. També es fa una crida perquè comerços o particulars de Vilassar de Mar esdevinguin punts de recollida, coordinant-se a través de Vilassar Ràdio. L’Associació Mariona, a més, organitza el segon torneig solidari “Cap infant sense joguina” amb la Policia Local de Mataró el 23 de desembre. L’episodi tanca reforçant la idea que la societat és solidària i que, si es posen les coses fàcils, la gent respon amb generositat tot l’any, no només per Nadal.
Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina esport, tradicions nadalenques i agenda local del Maresme. El programa gira al voltant de tres grans eixos: • L’entrevista a l’Àlex Zafra, jove taekwondista vilassarenc, recent doble medalla de bronze (Catalunya i Espanya) i membre de la selecció espanyola absoluta. • El reportatge sobre La Soleia, finca d’abets de Nadal al veïnat de Rimbles (entre Dosrius i Canyamars), amb una proposta singular: “quan l’arbre de Nadal et tria a tu”. • Un repàs breu de campanyes nadalenques de comerç i solidaritat, informació de serveis públics, farmàcies de guàrdia i la previsió del temps. 1. Èxits esportius d’Àlex Zafra en taekwondo 1.1. Presentació i palmarès recent El programa obre destacant la il·lusió que genera que esportistes de Vilassar de Mar assoleixin grans fites. En aquest cas, el protagonista és Àlex Zafra: • Medalla de bronze al Campionat d’Espanya per equips de taekwondo. • Bronze al Campionat de Catalunya, pocs dies abans. • 22 anys, estudiant de Cafit (grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) al Tecnocampus de Mataró. • Entrena amb la selecció espanyola absoluta de taekwondo, fet que ell mateix viu com «un somni». 1.2. Inicis al taekwondo i impacte personal Zafra explica com va començar de ben petit, animat pel pare, que havia fet arts marcials. “Hizo que me enganchara esa sensación de querer ser mejor y seguir avanzando.” Aspectes clau: • Als 15 anys ja era cinturó negre. • Es definia de petit com un nen molt “mogut” i amb dificultats per centrar-se. • El taekwondo li ha aportat disciplina, capacitat de concentració i autocontrol. 1.3. Què diferencia el taekwondo d’altres arts marcials Zafra subratlla les especificitats tècniques del seu esport: • “La pedra angular del taekwondo és el treball de cames”. • La majoria d’accions són puntades (patades) al cos i al cap. • Els cops de puny s’utilitzen molt poc, sobretot per trencar distàncies, gairebé no com a atac principal. • Destaca la rapidesa, agilitat i tecnicitat de les puntades de taekwondo en comparació amb altres disciplines: - Patades giratòries - Patades amb salt 1.4. Categoria de competició i entrenament amb la selecció Zafra competeix actualment en -74 kg, tot i que ell pesa uns 68 kg: • Ho viu com “un atreviment” perquè competeix amb gent més gran i forta. • Entrena al Club Avellaneda (Premià de Mar) i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat amb la selecció espanyola absoluta. 1.5. Virtuts, punts a millorar i concentració L’Àlex reconeix una millora molt significativa de les seves habilitats, però també és autocrític: • Li falta mantenir el ritme de combat davant rivals de molt alt nivell. • Subratlla la importància de la concentració i de tenir “sang freda” en moments crítics. “Es lo que me falta, aguantar un poco el ritmo en combates difíciles… sobre todo la concentración en según qué momentos.” 1.6. Ritual abans d’un combat Zafra té un ritual molt clar abans d’entrar a la pista: • Donar la mà i fer una abraçada al seu entrenador quan és a la cadira. • Ho descriu com l’“anclatge” emocional que necessita per sortir a competir. 1.7. El valor de les medalles de bronze i la confiança El programa repassa les dues medalles recents: • Bronze al Campionat de Catalunya: tot i ser un èxit, li va deixar un cert mal gust de boca, perquè aspirava a més. • Bronze al Campionat d’Espanya per equips: el viu com una reafirmació personal: “Fue como una reafirmación a recordarme que soy capaz de lo que me proponga.” Es comenta la idea que “la plata es guanya plorant i el bronze somrient”, per la manera com se solen viure les medalles. 1.8. Somnis olímpics de futur El locutor li planteja, en clau de futur: • Jocs Olímpics de Los Angeles 2028: Zafra ho veu lluny i ho relativitza. • Jocs Olímpics de Brisbane 2032: és més obert i diu que el temps dirà, però que tota la seva actitud i esforç hi estan orientats. “Sería tocar el cielo para mí si algún día lo llego a conseguir.” Es tanca aquesta part desitjant-li tota la sort del món i apuntant que podria arribar a ser el tercer olímpic de Vilassar de Mar. 2. La Soleia: quan l’arbre de Nadal et tria a tu 2.1. Presentació de la finca i ubicació El programa dedica un ampli reportatge a la finca La Soleia, especialitzada en abets de Nadal: • Ubicada al veïnat de Rimbles, entre Dosrius i Canyamars. • Disposa de 40.000 m² destinats al cultiu d’abets. • És un espai obert que abans era bosc continu i que ara actua com a tallafocs. • El responsable de la finca és en Josep Jó, que fa de guia en el reportatge. • La zona és lliure de pesta porcina africana, malaltia que afecta els senglars en altres indrets. 2.2. Valor ecològic i biodiversitat Josep Jó destaca que la plantació ha generat un ecosistema ric: • Hi trobem conills, eriçons, sargantanes, guilles, senglars, miloques, etc. • Remarca que sense la plantació d’abets, no hi hauria aquesta diversitat a la zona. 2.3. Producció i disponibilitat d’arbres Sobre la producció d’abets: • La finca disposa de 40.000 m², però és difícil quantificar exactament el nombre d’arbres, perquè cada any se’n tallen i se’n planten de nous. • Josep bromeja amb els clients que li pregunten si s’han acabat els arbres: si algú és capaç de comptar-los tots, li faria un gran descompte. • Els visitants queden sorprenents tant per la magnitud com per la qualitat dels abets. 2.4. El “Maresme magre” i l’adaptació de l’avet Una de les claus del reportatge és la idea del microclima: • Josep explica que es troben en una zona que no és ben bé Maresme ni Vallès. • L’anomena amb humor “Maresme magre”. • Aquest microclima fa que l’arbre creixi lentament i de manera compacta, fet que millora l’aspecte de l’avet. “Potser sí que no encaixa massa aquí, però li hem sabut donar la volta.” 2.5. De l’hort a l’avet com a cultiu d’hivern Josep repassa l’evolució de l’activitat agrícola de la finca: • Fa 40 anys conreaven patates, mongetes, pèsols i altres hortalisses. • La frescor de la zona feia que molts cultius d’estiu no es desenvolupessin bé. • Van decidir provar amb abets com a cultiu d’hivern, pensant que podria ser una sortida. • Al cap d’uns 4 anys, quan els primers arbres van ser comercialitzables, als mercats sentien sovint: “Quins arbres més macos!” • Això els va animar a especialitzar-se en plantes vigoroses, superant moltes dificultats amb més dedicació. 2.6. L’experiència de venir a triar l’arbre al camp Un dels punts forts de La Soleia és la proposta d’experiència familiar: • Fa quatre anys van començar a oferir que les persones vinguessin a triar l’arbre directament al camp. • Ho defineixen com “un encert impressionant”. • Josep destaca el contacte directe amb la il·lusió de les famílies que trien l’arbre. Condició bàsica per gaudir de l’experiència: • Venir relaxat: entrar en un món d’arbres molt potents que transmeten energia. 2.7. “Quan l’arbre de Nadal et tria a tu” Es presenta la idea que dona títol al reportatge: “Moltes energies, abraces un arbre i si estàs sensible t’arriben moltes coses… l’arbre et tria tu.” Punts clau d’aquesta visió: • El visitant passeja entre els abets, els toca, els observa. • En un moment determinat, “sents” que aquell arbre és el teu; Josep ho descriu com un missatge interior, no com un missatge digital. • Quan intentes mirar-ne un altre, és com si una “molla” et fes tornar a aquell arbre. • Moltes persones expliquen després que “l’arbre m’ha triat a mi”. Procés pràctic: • Un cop la família ha triat l’arbre, avisen l’equip. • Els treballadors el lliguen, l’arrenquen, l’arreglen una mica, posen un test nou. • Finalment, l’arbre viatja cap a casa dins una bossa, al cotxe. 2.8. Natural vs plàstic: trencant mites Josep defensa amb convenciment l’arbre natural per davant del plàstic: • El plàstic: - Sempre té la mateixa alçada. - Fa “la mateixa pudor”. - És contaminant. • L’arbre natural: - Ajuda a crear espais naturals i tallafocs. - Arrela les persones al territori, creant vincles amb el paisatge. - Té una flaira d’avet fresc quan arriba a casa. També desmunta el mite que cal “recuperar” l’arbre de Nadal: • El compara amb un ram de flors o una poinsettia. • La seva funció principal és embellir i acompanyar les festes. • Un cop ha complert el seu paper, el seu destí ha de ser convertir-se en compost i tornar a la terra. “És el cicle de la vida.” 2.9. Temporada alta, clients matiners i gaudi personal Altres aspectes destacats: • Moltes persones volen l’arbre ja a mitjans de novembre. • Josep els adverteix que, tenint-lo en un lloc càlid, potser perdrà frescor abans de Nadal. • Alguns clients responen que, si cal, en compraran un altre. Sobre la feina en aquesta època: • És temporada bona i intensa, especialment dissabtes i diumenges. • Josep diu que hi va a treballar amb molta il·lusió, perquè no han tingut males experiències, sinó tot el contrari amb els visitants. 2.10. Seguretat sanitària i informació Es remarca diverses vegades que: • La finca de Rimbles és totalment segura pel que fa a la pesta porcina africana. • Moltes persones truquen preocupades per aquest tema, però no hi ha cap afectació a la zona. • Per a més informació, es referencien al web: abetsdenadal.cat. 3. Ruta del Pessebre i dinamització comercial 3.1. Joc de la Ruta del Pessebre de Vilassar Comerç El programa presenta el Joc de la Ruta del Pessebre, una iniciativa de Vilassar Comerç que combina joc, cultura popular i dinamització del comerç local: • Objectiu: localitzar diferents pessebres i figures destacades en 28 comerços associats de Vilassar de Mar. • Data límit per participar: 7 de gener. • Hi ha 10 premis de 60 € per consumir als comerços patrocinadors. 3.2. Persones destacades amagades als pessebres Algunes de les figures que cal trobar són persones rellevants del municipi i del seu entorn: • L’alcaldessa Elena López. • L’expresident del RCD Espanyol, Dani Sánchez Llibre. • Els carnissers Andreu Boer i Manel García. • La farmacèutica Débora Jové. • Els músics Enric i Judit Neddermann. • La futbolista del Barça Ona Batlle. • Els comunicadors Jaume Cabot i el mateix Joan Escofet, locutor del programa. Altres noms de la ruta: • Eladio d’Ladiocomunicacions. • L’actor José Corbacho. • Eva Monràs de La Caseta de l’Arbre. • Pepi Bruguera, gerent de la llibreria Índex. 3.3. Com participar en la Ruta del Pessebre Instruccions bàsiques per prendre part en el joc: • Cal acostar-se a qualsevol dels 28 establiments que participen a la ruta. • Allà es pot recollir la butlleta de participació. • S’ha de localitzar el pessebre (normalment a l’aparador, tot i que alguns poden estar amagats). • Cal trobar les persones destacades representades i demanar al/la botiguer/a que segelli la butlleta. • A més, és possible escanejar un codi QR per veure figures animades, gràcies a l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar. • Amb un mínim de 10 segells, ja es pot entrar al sorteig. El sorteig dels premis tindrà lloc el 8 de gener, a la seu de Vilassar Comerç, a partir de les 21 h. 4. Solidaritat: campanya de joguines de Creu Roja Tot i que apareix només en el resum final, es destaca una iniciativa solidària de Nadal: • Creu Roja de Vilassar de Mar, en coordinació amb Serveis Socials, impulsa la campanya de recollida de joguines. • Adreçada a infants de 0 a 12 anys de diversos municipis del voltant. • L’objectiu és arribar a 230 infants, 16 dels quals són de Vilassar de Mar. • La campanya culminarà el 5 de gener, quan es farà el lliurament de les donacions. • El període de recollida de joguines és fins al divendres 19 de desembre. 5. Serveis públics, farmàcies de guàrdia i missatges institucionals 5.1. Farmàcies de guàrdia Es facilita informació pràctica per als veïns i veïnes: • Divendres (avui): farmàcia Vilassar, al carrer Sant Josep, 85. Telèfon: 93 759 09 41. • Cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): farmàcia Altirriba Gutiérrez, a l’avinguda Eduard Ferrer, 136, al costat del camp de futbol Xevi Ramon. Telèfon: 93 750 69 53. 5.2. Missatge sobre violència masclista S’emet un espai institucional per conscienciar sobre la violència masclista: • Es recorda que erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. • Es mencionen serveis públics d’atenció a les dones (punts d’informació i acompanyament en temes de salut, treball, habitatge, etc.). • Es fa referència a línies telefòniques d’ajuda confidencials i gratuïtes per a situacions de violència masclista. • S’indica que aquests serveis faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents i dels seus fills i filles. • El missatge es tanca amb l’eslògan de la Generalitat de Catalunya: “012. La millor resposta.” 6. El temps al Maresme L’espai “Crònica, el temps” ofereix la previsió meteorològica per al Maresme: • Dissabte: - Dia molt ennuvolat a tota la comarca. - Possibilitat d’algun ruixat feble i irregular en qualsevol punt. - Temperatures mínimes: pugen lleugerament, entre 8 i 12 ºC. - Temperatures màximes: baixen una mica, entre 11 i 14 ºC. • Diumenge: - Encara amb molts núvols, sobretot durant el matí. - De matinada fins a mig matí, encara pot caure algun ruixat feble i minso. - Les temperatures baixen una mica més que dissabte. • Mar: estat de maror a tota la costa. 7. Tancament i repàs final Abans d’acomiadar-se, el programa fa un breu resum dels principals continguts del dia: • Recorda els èxits de l’Àlex Zafra (doble bronze i entrenament amb la selecció espanyola absoluta). • Repassa el reportatge a La Soleia i la proposta de triar l’arbre de Nadal al camp, remarcant que és zona lliure de pesta porcina africana. • Menciona de nou la campanya de joguines de la Creu Roja i la Ruta del Pessebre de Vilassar Comerç. Finalment, el locutor Joan Escofet agraeix la confiança de l’audiència, recorda que el programa es pot recuperar al web vilassaradio.cat i desitja bona tarda i un fantàstic cap de setmana, tot anunciant que Crònica tornarà dilluns a la mateixa hora.
Panorama general de l’episodi Programa Parlant de tot de Vilassar Ràdio, edició 2267, emès un divendres 12 de desembre de 2025 (matí). És un magazín matinal amb actualitat local de Vilassar de Mar, informació de servei, entrevistes culturals i seccions d’entreteniment, molt marcat pel context de Nadal. 1. Obertura del programa i previsió meteorològica Introducció i to de l’emissió • El locutor Jaume Cabot presenta el programa, recorda l’horari (10–13 h) i la sintonia de Vilassar Ràdio (98.1 de la Freqüència Modulada (FM) i vilassarradio.cat). • Situa l’audiència: divendres, a les portes del cap de setmana i de les festes de Nadal (referència a la loteria com a “tret de sortida”). • To informal, proper i irònic, que es manté tota l’emissió. El temps al Maresme • Connexió amb Joaquim Serra del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. • Explica que hi ha domini anticiclònic: - Núvols baixos costaners sense capacitat de pluja. - Més clarianes al migdia i tarda. - Vents fluixos, mar molt tranquil·la (marajol, mar arrissada). • Cap de setmana: continuïtat de temps estable, amb canvi a partir de la tarda de diumenge: - Entra llevant i aire fred en alçada. - Podrien aparèixer pluges febles al Maresme. • Dilluns–dimarts: més núvols i algunes precipitacions, descens de temperatura, retorn a valors més habituals per l’època. “Almenys es trencarà una mica aquesta monotonia de les últimes setmanes, perquè realment fa temps que no plou amb ganes aquí al Maresme.” 2. Informació i tertúlia d’actualitat amb Joan Escofet Entrada d’Escofet i to nadalenc • Arriba Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. • Bromejen sobre el seu “dia preferit” (divendres) i el rebuig a l’arbre de Nadal a l’estudi. • To distès, amb foto per Instagram inclosa. Salutació al bus urbà C13 i cultura popular “de carretera” • Saluden Facundo, conductor del bus urbà C13 de Vilassar de Mar, i la seva “tripulació”. • Referències horàries i de recorregut (parada del Barato, carrer Manel Roca). • Cant espontani de “Precaución, amigo conductor” i record nostàlgic: - El ninot de gos que mou el cap. - L’Elvis “ballant” al cotxe. - La cinta antimareig enganxada al para-xocs, que en realitat servia per l’electricitat estàtica. Titulars curiosos i crítica mediàtica Consum de Nadal i preus • Escofet cita un titular de Nació Digital: “Les vendes de peix, fruita i carn augmenten per Nadal amb preus a l’alça”. • En fan broma: és una evidència de cada any, poca informació nova. • Comenten també la típica dada de quilos guanyats per Nadal. Catalunya Ràdio i l’Escolanet de Montserrat • Ironitzen sobre la recerca periodística de l’Escolanet que va cantar amb Sergio Dalma a La Marató 2011. • Crítica a l’ús de recursos en mitjans públics (Catalunya Ràdio, TV3) i reclam de posar “el fre de mà”. • Paral·lelisme amb Vilassar Ràdio, també finançada amb diners públics locals. Esport, negocis i política internacional • Parlen del Mundial 2026 de futbol: - Destí Estats Units, Canadà i Mèxic. - Entrades caríssimes per a un hipotètic Portugal–Argentina (Cristiano–Messi); parlen de “Síndrome Oques Grasses” per la “clatellada” de preus. • Política migratòria dels EUA: - Mencionen que l’“administració Trump” exigiria cinc anys d’històric de xarxes socials per entrar al país. - S’ho prenen amb humor negre: revisar si has criticat Trump a Twitter, Facebook, etc. - Reflexió punyent sobre la “democràcia americana”. Eurovisió i cultura pop • Cas Nemo (guanyador d’Eurovisió) que retorna el trofeu com a protesta, sense retorn econòmic associat. • Recorden Tommy Cash (Estònia) i cançons kistch, comparades amb “xiquilíquatre” o “Ai, qui maneja mi barca”. • Dada: Eurovisió no dóna premi econòmic, només visibilitat. Música i efemèrides (secció “DeLorean”) Repàs musical de fets destacats que van passar “tal dia com avui”: • Frank Sinatra (1915–1998) – “My Way” - Homenatge pels 110 anys del seu naixement. - Comentaris sobre Hoboken i la seva vida a Los Angeles. • The Beatles – “I Want to Hold Your Hand” - Debat sobre rànquing d’artistes més venuts (Beatles, Queen, Elvis). - Es pregunten per l’absència de Michael Jackson, Madonna, Julio Iglesias, etc. • Marvin Gaye – “I Heard It Through the Grapevine” - Felicitació a l’oient tieta Conxita, seguidora fidel. - Recorden el WhatsApp de la ràdio (675 99 00 52). • The Clash – “London Calling” (1979) - Record de quan es considerava punk i ara sona “tendre” en comparació. • Human League – “Don’t You Want Me” (1981) - Els alumnes de primària que són a l’estudi (per la secció posterior) la veuen com a “música antiga”. • Whitney Houston – “Saving All My Love for You” - Parlen del seu primer número 1 i de la relació amb Kevin Costner a The Bodyguard. • Disney – La Princesa i el gripau - Esment de l’estrena de la pel·lícula, última producció Disney en 2D. Actualitat esportiva i judicial • Comenten la declaració de Joan Laporta, Luis Enrique i Valverde pel cas Negreira. • Referència crítica al Reial Madrid com a “organització criminal” (to opinatiu i sarcàstic) amb les copes d’Europa “regalades”. 3. Entrevista i actuació dels Pastorets de l’Escola del Mar Presentació i context • Entra a l’estudi una representació d’alumnes de 5è de primària de l’Escola del Mar (Pol, Noa, Teresa, Jana). • Objectiu: explicar la seva versió dels Pastorets, que representaran al centre i a la Sala Maria Roser Carrau. Dates, lloc i format de la representació • Data clau: dimecres 17 de desembre. • Horaris: - 10:00 h – primer passi. - 11:00 h – segon passi. • Lloc: Sala Maria Roser Carrau, oberta al públic (155 places). • Cada alumne disposa de cinc entrades per família / amistats. • Fan la funció tant a l’escola com a la Sala Carrau. Contingut artístic i solidari • Han creat decorats ells mateixos: - L’infern (amb fúries). - El cel. - Un bosc i fons d’escenari. • No especifiquen versió exacta dels Pastorets (Folg i Torres, Pàmies, etc.); diuen que és una barreja. • Caixa solidària: els beneficis es destinen a la PAC – Associació de Persones amb Altres Capacitats de Vilassar de Mar. Personatges i repartiment • Noa: fa de Verge Maria. - Havia provat per fer de fúria, però la votació li assigna el paper de Maria. - Llegeix una línia del text amb molta solvència. • Pol: interpreta Rovelló, un dels pastorets protagonistes. - Va ser l’únic que es va presentar per Roverlló. - Competeixen cinc alumnes pel paper de Lluquet. - Recita naturalment la seva primera intervenció a escena. • Teresa: és Àngel Gabriel. - Es presenta sola per al paper; li feia il·lusió perquè “parla molt”. - Aprèn el text en un dia i destaca la seva afició per educació física i plàstica. • Jana: fa de Lluquet. - Va guanyar un càsting amb dues candidates. - Explica que també participa en uns altres Pastorets a l’Ateneu (fa de pastor i de follet). Experiència escènica i nervis • Molts és el primer cop que pugen a un escenari “de veritat” (fora de l’escola). • Treballen assaigs generals, sortides a la Sala Carrau i coordinació amb cançons. • Tots confessen nervis en dictats, exàmens o competicions esportives (futbol, bàsquet amb clubs com Premià de Dalt o Mataró). Interpretacions en directe Els infants canten en directe dues peces tradicionals: Cançó de les fúries / dimonis “Som molt dolents, som molt malvats, som uns monstres infernals…” Cançó dels Pastorets “Pastorets de la muntanya, que viviu arran de cel…” • El locutor es declara entusiasmat i es planteja escapolir-se del programa per anar-los a veure. Nadal, regals i notes • Parlen de com celebren el tió, Reis i Pare Noel, i què demanen: - Consoles (PlayStation, Nintendo Switch), roba, jocs de taula (Uno, Dobble, Rummikub), roba esportiva. • Tots asseguren tenir bones notes (molts “excel·lents”), tot i admetre que estudiar per exàmens no els agrada gaire. 4. Bloc informatiu local i comarcal Cultura i exposicions • El Museu Monjo acollirà, a partir de diumenge a les 12 h, l’exposició temporal: - “Sóc vertical, però preferiria ser horitzontal” de Francesca Poza. - Artista formada a l’Escola Massana i en tallers d’artistes com Jaume Arenas i Garau Calàbia. - Treballa amb teixit i paper no com a suport, sinó com a material escultòric. - Obra entre l’escultura, la instal·lació i el gravat; cosit minuciós de petits trossets de paper fràgil. - Es podrà visitar fins a l’1 de març. • Concert de Nadal a la Sala Maria Roser Carrau: - Cor Vilassons i Cor Aoke, organitzat per Aula de Música. - Diumenge, 12 h, entrada gratuïta. Notícies de país • ERTO al sector porcí a Santa Eugènia de Berga: - Afecta 458 treballadors de l’ETT GEC Ct Plus, al servei de diverses empreses del grup Jorge (Leporc, Ribasam). - Aprovació de l’ERTO per part de la Generalitat per força major, arran del brot de pesta porcina africana. • Tiroteig a Barcelona (barri de Navas, districte de Sant Andreu): - Una persona ferida greu però fora de perill vital. - Mossos investiguen els fets; de moment, sense detencions. • Plantacions de marihuana en xalets de luxe (Sant Pol i Lloret de Mar): - Operació conjunta Mossos + Policia Nacional. - Desmantellades dues plantacions, sis detinguts per tràfic de drogues, organització criminal i frau elèctric. - 691 plantes intervingudes i gran quantitat de material de cultiu intensiu (llum, ventilació, CO₂...). 5. Entrevista a Josep Maria Gregori: retorn del Cant de la Sibila Presentació i context litúrgic • Joan Escofet entrevista Josep Maria Gregori, musicòleg, cantant i professor universitari jubilat. • Tema central: recuperació del Cant de la Sibila a l’església de Sant Joan de Vilassar de Mar per la Missa del Gall. Què és el Cant de la Sibila? • Cant medieval que anuncia el segon adveniment de Crist (text d’aire apocalíptic i profètic). • La figura de la Sibila prové de la tradició clàssica: dones endevinadores a la Grècia antiga. • El text s’atribueix a un sermó antic, possiblement recollit per un deixeble de Sant Agustí (Cuoctvoldeus), basat en oracles sibil·lins. • Ha estat declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (en la versió mallorquina). Tradició musical i fonts històriques • Es conserven ordinaris i leccionaris del segle XV–XVI amb la melodia i el text, de: - Tarragona - Seu d’Urgell - Girona (1550) - Barcelona (1569), etc. • Les primeres notacions són tardomedievals (segles XIII–XIV). • Explica que les melodies són repetitives per estrofa, d’una gran bellesa melòdica. Interpretació històrica: qui canta la Sibila? • A l’edat mitjana, tot i que la Sibila és dona, la cantava un infant (escolà) amb veu aguda, vestit de Sibila i col·locat sovint en una trona. • Era acompanyat per cantors adults que feien les tornades, sovint en polifonia (2, 3 o 4 veus). • No hi havia presència de veus femenines en la litúrgia medieval. Dramatització i elements escènics • En alguns llocs es teatralitza amb: - Espasa a la mà de la Sibila. - Joc de llums dins l’església. • A Vilassar de Mar opten per una posada en escena més austera: - Es tanquen els llums durant el cant, per convidar a la introspecció. - En acabar, es tornen a encendre per donar pas al cant del naixement de Jesús. Recuperació a Vilassar de Mar i Cabrera de Mar • Gregori fa anys que canta la Sibila a Cabrera de Mar amb la col·laboració de Guido Iotti i el suport de mossèn Raimon Canalies. • A Vilassar de Mar ja s’havia fet una prova a l’època de mossèn Galbany (Sala Galbany), però la tradició no va arrelar. • Amb l’arribada de mossèn Juan Pablo es recupera la bona sintonia i es reprèn la interpretació del cant la nit de Nadal. Dates, llocs i formats • Cabrera de Mar: - Cant de la Sibila a tres quarts de vuit del vespre (19:45 h). • Vilassar de Mar – Església parroquial de Sant Joan: - Cant de la Sibila a dos quarts de dotze de la nit (23:30 h), com a preludi de la Missa del Gall, que enguany torna a celebrar-se a les 00:00 h (després d’uns anys a les 23:00 h). Equip artístic i dificultat musical • Interpretació a cura de: - Josep Maria Gregori (veu / cantant). - Meritxell Vineixa (orgue). - Una part del Cor Vilassons, que canta les tornades en veu sola i polifonia. • Musicalment no és “difícil” tècnicament, però és compromesa perquè: - Dona marge a improvisació i ornamentació. - No és una partitura rígida com una obra de Beethoven. - Cada interpretació admet variacions espontànies segons el moment. Versions melòdiques utilitzades Gregori explica que han preparat una “degustació” de melodies: • Versió de Girona. • Versió d’un leccionari de Barcelona del segle XV (la més antiga conservada). • Versió de l’ordinari de Barcelona de 1569. • Versió de tradició oral mallorquina, fixada per l’organista Antoni Noguera al segle XIX. • Versió d’un leccionari de Mallorca del XV. Prohibició tridentina i supervivència a Mallorca • El Concili de Trento (s. XVI) considera el Cant de la Sibila massa “poc cristià” o massa pagà i en prohibeix la interpretació en la majoria de contextos litúrgics. • A la península gairebé desapareix; en canvi, a Mallorca el capítol catedralici decideix mantenir la tradició. • Aquesta continuïtat oral és la base de la versió mallorquina actual, reconeguda per la UNESCO. Trajectòria de Josep Maria Gregori • Es defineix sobretot com a: - Marit de Meritxell Vineixa, directora de l’Aula de Música de Vilassar i dinamitzadora cultural local. - Professor de musicologia i història de la música a la UAB durant més de 40 anys. - Cantant amb Jordi Savall (Capella Reial) i altres grups de música antiga (Capella del Pi, Exaudi Nos, De Canendi et Sonandi, etc.). • Ha dedicat gran part de la seva carrera a recuperar compositors catalans desconeguts dels segles XVI–XVIII. • Cita l’herència de Montserrat Figueras i Xavier Torra com a grans referents del Cant de la Sibila; els homenatja en una publicació dedicada a aquesta peça. Connexió amb Ernest Lluch • Esment breu d’Ernest Lluch, vilassarenc, com a polític i també defensor de la recerca musicale històrica (Carles Baguer, Domènec Terradellas, etc.), impulsant recuperacions des del Festival de Torroella de Montgrí. 6. Secció de viatges “Llibre i motxillera” amb Èrica Castillo Presentació i proposta • Èrica Castillo torna amb la seva secció “Llibre i motxillera”, centrat en viatges i cultura. • Anuncia en primícia la seva primera escapada oficial de grup per a la primavera: un viatge a Turquia. - Ho presenta com una “prova pilot” de viatges a Orient Mitjà i Sud-amèrica. - Les persones subscrites al seu butlletí ja n’han rebut informació. Nadal a l’estranger: experiència personal • Èrica explica com va viure un Nadal a Holanda, quan hi residia: - L’ambient li va resultar una mica “descafeïnat”, diferent del català. - Tradició del Sinterklaas (Sant Nicolau) i galetes especiades cobertes de xocolata. - El Sinterklaas se celebra el 5 de desembre (no el 24–25), amb regals. - També recorda els bunyols (“oliebollen”) típics d’Holanda. Crítica personal al Nadal • Confessa obertament que no li agrada el Nadal per diversos motius: - Exigència de felicitat i harmonia familiar, sovint forçada. - Consumisme excessiu, menjar i beguda desmesurats. - Abundància de pel·lícules nadalenques “pasteloses” centrades en parelles; reclama històries de persones solteres. - Aversió a l’hivern i al fred (per ella, Nadal = foscor i fred; preferiria sol i platja). “No fan pel·lícules de Nadal per solteres ni solters. Què passa? Això és discriminació.” • Jaume Cabot hi contraposa la seva visió: li fa mandra abans, però després s’ho passa bé i el troba a faltar. Nadal i religió • Reflexió compartida sobre el fet que Nadal és una festa religiosa, però sovint es viu deslligada del seu sentit cristià. • Diuen que hi ha qui es queixa molt de la religió però continua celebrant totes les festes religioses per conveniència. • Posant en contrast la coherència de persones musulmanes que no celebren Nadal. Tradicions nadalenques al món Filipines – El Nadal més llarg • Des del setembre fins al gener, amb mesos acabats en -ber (septemBER, octoBER...). • Gran festival de llums i fanalets; Nadal molt extens però no necessàriament d’orgies gastronòmiques contínues. Guatemala – Crema del diable • El 7 de desembre, festa de “la quema del diablo”: Es cremen ninots i objectes vells al carrer. Ritual de purificació i renovació de cara a l’any nou. Dia de les velites (països llatinoamericans) • Tradició de posar espelmes als portals i carrers: Cada espelma simbolitza llum, protecció, esperança i bona sort per l’any que ve. Japó – “Kentucky for Christmas” • Malgrat ser una societat majoritàriament xintoista o budista, celebren Nadal en clau comercial. • Des dels anys 70, una campanya de KFC (“Kentucky for Christmas”) va fer popular menjar pollastre fregit per Nadal. • Avui hi ha menús especials (pollastre, pastís, beguda) i cal reserva per anar-hi la nit de Nadal. Japó – Cultura del regal • Allà és més important el com s’embolica i presenta el regal que no tant el seu contingut. • L’estètica i el detall són gairebé un art. Krampus – Àustria i Alemanya • Personatge mític que “castiga” els nens que s’han portat malament, contrapunt sinistre a Santa Claus. • Èrica el descriu com aquell que “la vindria a buscar” per no respectar el Nadal. Regals, menjar i família • Parlen dels excessos culinaris de les festes (canelons, pollastres rostits, torrons) que omplen tàpers fins al gener. • Comentari humorístic sobre la possibilitat de substituir el dinar de Nadal per pizza de casa Tarradellas. Consells per sobreviure al Nadal en família Èrica tanca amb alguns consells pràctics: • No idealitzar: el Nadal perfecte “d’Instagram” no existeix. • Buscar un tema salvavides per fugir de preguntes incòmodes (novios, feina, etc.). • Respostes curtes i neutres: “Tot bé, gràcies, i tu?” i canviar de tema. • Triar bé el lloc a taula, per sentir-se còmode. • Acceptar que no cal solucionar res aquell dia; és Nadal, no teràpia familiar. • Cuidar-se un mateix, respectar límits personals. Marca personal “Llibre i Motxillera” • Èrica recorda que es pot seguir el seu projecte a @llibreimotxillera a Instagram i, properament, a la web llibreimotxillera.com. • Anima l’audiència a subscriure’s a la seva newsletter, on comparteix guies i “regalets” digitals. 7. Seguretat i campanya nadalenca amb la Policia Local Presentació de la campanya • Jaume Cabot entrevista Lluís López, inspector en cap de la Policia Local de Vilassar de Mar. • Objectiu: explicar el dispositiu especial de Nadal en matèria de seguretat i prevenció del delicte. Operatiu de vigilància comercial • Període aproximat: de l’11 de desembre fins al 5–6 de gener. • Vigilància intensificada a les principals zones comercials del poble: - Patrulles uniformades més visibles. - Dispositius de paisà que la ciutadania no veu però hi són. • Finalitat: - Reduir furts i robatoris en moments de més aglomeració. - Millorar la sensació de seguretat de compradors i comerciants, especialment quan es fa fosc d’hora. Consells de seguretat per a la ciutadania Evitar ostentació d’objectes de valor: joies, rellotges cars, diners en efectiu. Control de bosses i motxilles: • No deixar-les penjades del carro de la compra ni del respatller de la cadira. • No perdre-les de vista en mercats i grans superfícies. Cura amb aglomeracions (mercat de dijous, actes nadalencs): • Els carteristes aprofiten el descuit. Suport a persones grans: • No deixar-les soles per treure diners al caixer. • Evitar “ajudes” sospitoses o contactes físics innecessaris (abraçades, empentes). Extraccions d’efectiu: • Evitar treure grans quantitats de diners de cop. • No mostrar sobres plens sortint del banc. • Millor usar targetes i mitjans electrònics. Ús del cotxe com a magatzem: • No omplir el maleter de compres valuoses visibles. • Fer diversos viatges si cal, o portar les bosses a casa en lloc de deixar-les al cotxe moltes hores. Trucades sospitoses i estafes digitals: • No donar dades bancàries per telèfon. • No accedir a pàgines web dubtoses per fer compres. • Especial alerta per a gent gran amb menys experiència digital. Delinqüència i evolució estadística • L’inspector comenta que, en general, els delictes han anat a la baixa al municipi. • A les meses de coordinació operativa interforces es confirmen descensos en diferents tipologies (sense concretar percentatges en antena). • Malgrat tot, insisteix que no es pot abaixar la guàrdia. Dispositius especials de Nadal i Cap d’Any • Nit de Nadal: - Sòl ser relativament tranquil·la, però hi ha serveis relacionats amb: • Persones grans o soles que necessiten ajuda. • Incidències sanitàries conjuntes amb el SEM. • Nit de Cap d’Any: - A Vilassar de Mar es preveu una festa de Cap d’Any al municipi. - Hi haurà operatiu específic per garantir: • Seguretat a la zona de la festa. • Ordenació del trànsit i controls d’alcoholèmia/drogues, coordinats a escala comarcal. Col·laboració ciutadana • López remarca que la col·laboració ciutadana és clau per prevenir i resoldre delictes: - Demana avisar sempre que es vegi una situació sospitosa (persones rondant cotxes, actituds estranyes, etc.). - Encara que després resulti una falsa alarma, no passa res: forma part de la feina policial. • Telèfons d’emergència i contacte: - Policia Local de Vilassar de Mar: 93 754 10 20. - Emergències generals: 112. “No és un inconvenient que ens truquin, tot i que siguin falses alarmes… a nosaltres ens ajuda moltíssim.” 8. Entrevista a Giselle Morros: jove actriu vilassarenca al TNC Presentació • Jaume Cabot entrevista Giselle Morros, jove actriu, cantant i ballarina vilassarenca. • Ha participat com a protagonista a l’obra “Tarsius” a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). • Destaquen la coincidència: en dos muntatges seguits del TNC, les protagonistes (Anna Casasola i ella mateixa) són de Vilassar de Mar. Formació i trajectòria • Giselle ha estudiat interpretació a Eòlia (Estudis Superiors d’Art Dramàtic). • Formació prèvia en dansa: hip-hop, contemporani a l’Amador de Vilassar, més tard claqué, ballet i jazz a Barcelona. • També és gimnasta rítmica de tota la vida i treballa com a entrenadora. • Canta i toca piano i guitarra, compon i escriu cançons. El càsting de “Tarsius” • Rep un correu del fòrum d’Eòlia amb un càsting exigent per a “Tarsius”: - Demanaven quatre vídeos: dues versions d’un monòleg i dues exploracions de moviment i abstracció corporal amb el mateix text. - Poc temps per preparar-ho. • Molta gent es desanima; ella dedica tot un dia a gravar al gimnàs on treballa. • Càsting presencial al TNC amb Ferran Carvajal (director i coreògraf): - Workshop de dos dies intensos (tarda del primer, matí del segon). - D’uns 500 candidats, en passen uns 30–40 a la primera fase i 18 a la segona. La trucada del TNC • Quan la truquen, és a Portugal, visitant una amiga d’Erasmus; inicialment no agafa el telèfon. • Llegeix el missatge: “Som del TNC, truca’ns” i retorna la trucada. • Li comuniquen que formen part del repartiment i, a més, en el paper de Tània, el que més desitjava. • Les amigues li graven la reacció: salta al balcó eufòrica. L’obra “Tarsius” i la temàtica del suïcidi juvenil • Tarsius és una obra coral amb sis personatges adolescents, creada a partir de recerca real: - Entrevistes a alumnes de diversos instituts. - Converses amb famílies de joves morts per suïcidi. - Cada personatge agrupa trets de diverses persones reals. • El títol fa referència als tarsiers, petits primats que, en captivitat, no es reprodueixen, s’autolesionen i poden arribar a suïcidar-se. • L’obra estableix una metàfora entre aquests animals i els joves sotmesos a pressions i captivitat emocional. El personatge de Tània • Tània és una noia amb molt caràcter, canvia constantment entre català i castellà, surt molt de festa, aparenta força però està profundament trencada. • Giselle s’hi identifica en alguns trets (caràcter, codis de llengua, energia), però destaca que ha hagut de fer un exercici de distanciament: - “Quan entro a la sala d’assaig, ja no sóc la Giselle, sóc la Tània; quan surto, la Tània es queda allà.” Dimensió emocional i col·loquis amb instituts • Després de les funcions matinals per a instituts, fan col·loquis amb el públic adolescent: - Alguns joves confessen haver intentat suïcidar-se o sentir-se molt identificats amb els personatges. - Se li acosten plorant, buscant comprensió i abraçades. • Hi ha una psicòloga a la sortida per atendre qui ho necessiti. • Giselle subratlla la responsabilitat d’interpretar aquests testimonis reals sense tenir formació terapèutica, però també la força de l’art com a mirall i catarsi. Treball corporal i musical • Ferran Carvajal, també coreògraf, fa treballar molt des del cos i l’abstracció física: - Serveix per alleugerir moments textuals molt durs amb seqüències coreogràfiques. - Giselle destaca un duet de dansa on el seu personatge pateix una sobredosi i es mostra el seu col·lapse d’una manera plàstica i poètica, no literal. • L’obra inclou també cançons en directe (per exemple, “La Llorona”, a duo amb la companya Carla). Experiència al TNC • Considera el TNC “com començar al Camp Nou”: - Assaigs amb escenografia des del primer dia. - Vestuari i roba d’assaig rentats pel teatre. - Equip tècnic i artístic de primer nivell. • Parla de la gran química amb el repartiment (Quim Gil, Daniel Mallorquín, Carla Muix, Tamara Andong, Joan Lluís Terrassa). • Ressalta que Ferran Carvajal dona molta confiança i proximitat, sense imposar respecte intimidant. Gira i futur del muntatge • Després de la temporada a Sala Tallers, Tarsius farà gira per Catalunya de febrer a maig: - Diversos teatres catalans, amb possibilitat de segona gira. - Es preveu acabament provisional amb bolo a Mallorca (poble del company Joan Lluís). • Parlen de la possibilitat de passar per espais del Maresme com Mataró, i el desig de portar-ho també a Vilassar. Projectes personals de Giselle Cerca de representant • Fins ara ho ha aconseguit tot sola; ara, amb el ressò del TNC, rep ofertes d’agències de representació i n’està valorant els contractes. Projecte musical amb Caral Morros • La seva germana Caral Morros, poeta i dinamitzadora cultural, va escriure fa 10 anys un conjunt de poemes que no s’havien publicat. • Per al seu aniversari, Giselle en va musicalitzar un i el seu cunyat (Pau Llibre) en va fer el videoclip. • Ara prepara un àlbum complet on converteix diversos poemes antics de la Caral en cançons noves, donant-los “una segona vida”. • Té gairebé totes les peces compostes; li falta la producció final. Desig de fer cinema • Li agradaria molt treballar a cinema o televisió, perquè els rodatges es compatibilitzen millor amb una gira teatral. Somnis teatrals • Té devoció pel Tívoli (teatre gran i clàssic) per fer-hi teatre musical. • Li encanta el musical Spring Awakening (El despertar de la primavera) com a ideal: juvenil, coral i intens. • També menciona produccions recents amb Mariona Castillo com a referent. Franja final del programa i comiat • El programa tanca amb música (Els Catarres – “Fins que arribi l’alba”) i el missatge habitual de Jaume Cabot: “Us mano que sigueu tots i totes molt, molt, molt i molt feliços.” • Anuncia el servei informatiu de migdia de Vilassar Ràdio amb Joan Escofet i Robert Maza, i recorda l’emissió de dilluns següent. 9. Anuncis institucionals i falques Al llarg del podcast sonen diverses falques publicitàries i institucionals que reforcen el caràcter de ràdio local de servei públic: • Promoció de l’esport femení (Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente, Alexia Putellas). • Escoles Oficials d’Idiomes i aprenentatge d’idiomes (inclòs el català). • Informació sobre drets dels consumidors en viatges (Agència Catalana del Consum). • Campanya per veure continguts audiovisuals en català a plataformes de streaming. • Falques pròpies de Vilassar Ràdio: - Històries de Mar i de Dalt (programa d’història local). - Randamar (programa marítim). - La Pròrroga (esports). - Recordatoris de vilassarradio.cat, xarxes socials i Graella de programació. • Campanyes de la Generalitat de Catalunya sobre: - Bons socials elèctrics. - Salut pública. - Serveis digitals i suport a la tramitació. - Cultura i foment del català. 10. Temes principals de l’episodi Eix 1 – Nadal a Vilassar de Mar • Ambient previ a les festes, amb: - Pastorets escolars a la Sala Carrau en benefici de la PAC. - Cant de la Sibila a la Missa del Gall, combinant tradició medieval i recuperació local. - Activitats de La Marató de TV3 (vermut solidari, fira, xocolatada) i concerts de Nadal. • Reflexió cultural i crítica sobre com vivim el Nadal (Èrica Castillo): consum, família, viatges i tradicions arreu del món. Eix 2 – Cultura i creació local • Protagonisme d’artistes vinculats a Vilassar de Mar: - Giselle Morros (TNC i gira amb Tarsius). - Caral Morros (poeta) en diàleg amb la música de la seva germana. - Exposició de Francesca Poza al Museu Monjo. • Música com a fil conductor: Sinatra, Beatles, Marvin Gaye, Clash, Human League, Whitney Houston, Disney, Els Catarres... Eix 3 – Servei públic i seguretat • Informació meteorològica de referència comarcal (Meteomar). • Notícies d’actualitat local, catalana i internacional. • Campanya de seguretat de Nadal amb la Policia Local de Vilassar de Mar: prevenció de furts, consells per compres, reforç de patrullatge i trucades d’alerta ciutadana. Eix 4 – Humor, memòria i ràdio de proximitat • Tertúlia distesa amb Joan Escofet: titulars sorprenents, crítica mediàtica, ironia sobre Eurovisió i futbol. • Interacció directa amb oients concrets (tieta Conxita, conductor Facundo). • Remeix de nostàlgia generacional (cintes antimareig, gos del cotxe, cançons clàssiques) amb referències a noves generacions (alumnes que veuen la música dels 80 com “gregoriana”). 11. Conclusions Aquest episodi de Parlant de tot combina de manera molt fluïda: • Actualitat local i cultural de Vilassar de Mar (teatre, música, tradicions de Nadal, exposicions). • Profunditat social, abordant temes delicats com el suïcidi juvenil a través del teatre (Tarsius) i donant veu a professionals de la musicologia i la litúrgia (Cant de la Sibila). • Servei públic: consells de seguretat, informació meteorològica i notícies de societat. • Entreteniment i humor, amb música d’èpoques diverses, històries curioses de viatges i un to de complicitat amb l’audiència. El resultat és un magazín matinal molt arrelat al poble, que reflecteix una Vilassar de Mar viva culturalment, preocupada pel benestar i alhora oberta al món.
Panorama general de l’episodi L’episodi de Ran de mar gira al voltant del Nadal a Vilassar de Mar i al món marítim. Es combinen records locals, història, gastronomia i vivències marineres, sempre amb la mirada posada en la comunitat vilassarenca i en la mar com a fil conductor. 1. Com arriba el Nadal a Vilassar de Mar Ambient, llums i comerç local • Es descriu el Nadal com una onada que arriba a poc a poc: llum, aromes i vida als carrers. • L’encesa de l’arbre i les llums a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar dona el tret de sortida a les festes. • Hi participen famílies senceres i el Consell d’Infants, que expressa desitjos com la pau mundial i la salut. • Els carrers del centre es transformen amb garlandes, estrelles i arcs lluminosos, creant un ambient que convida a passejar-hi encara que bufi el llevant. • El comerç local s’implica amb aparadors decorats i un missatge clar: “fer poble” vol dir també comprar a casa i saludar els veïns. Fira de Nadal i activitats • A la plaça Tarradellas s’hi celebra la Fira de Nadal, amb més de 40 paradetes: - decoració nadalenca - artesania i bijuteria - dolços i foodtrucks • Hi ha actuacions musicals, dansa i contacontes, a més del tradicional trenet de la fira de Nadal per a les famílies. Teatre, cultura i tradició • El Nadal també és cultura: - lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra - representació dels Pastorets a càrrec de La Tropa Teatre a l’Ataneu • Els Pastorets són descrits com a part del patrimoni emocional dels vilassarencs: - barreja d’humor, dimonis, àngels i música - continuïtat generacional d’actors veterans i joves “Un Nadal sense pastorets no seria un Nadal.” Tió, àpats i Cavalcada de Reis • El Tió té un paper fonamental: - visita la plaça de l’església, escoles i llars d’infants - els infants canten, piquen i esperen petites sorpreses - es reivindica com una festa de comunitat, caliu i imaginació • S’enumeren els inacabables àpats de les festes: esmorzars, dinars i sopars d’empresa, Nit de Nadal, dinar de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, vigília i dia de Reis. • La Cavalcada de Reis del 5 de gener és un dels moments més emotius: - carrers plens d’il·lusió, carrosses i música - caramels que volen i patges que saluden - arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar • Es remarca la sensació que, almenys per una nit, “la màgia encara existeix i es passeja sense pressa pels carrers del poble”. • Conclusió d’aquest bloc: el Nadal a Vilassar de Mar és una combinació de tradició i innovació, carrer i intimitat, memòria i futur, que “fa poble” i escalfa l’hivern. 2. Gastronomia marinera i de Nadal: el capó rostit Origen i particularitats del capó • El capó s’explica com una exquisitesa de la cuina catalana i mediterrània, plat clàssic de Nadal. • Històricament, a l’edat mitjana, era una peça de gran prestigi, reservada a noblesa i determinats monestirs. • Es detalla el procés: - el capó és un pollastre castrat cap a 1–1,5 kg - després només menja i dorm, engreixant-se - aconsegueix una carn grossa, greixosa i molt delicada • Es comparen altres aus de festa: pollastre de pagès, gall d’indi, polarda, pintada i galls de pota negra (del Prat, del Penedès). Recepta detallada de capó farcit al forn Preparació de l’au • Comprar el capó ben net en una carnisseria especialitzada. • Deixar pell al coll per poder-lo cosir i que no s’escapi la farsa. • Eliminar restes de ploma i borrissol amb flama o bufador. • Salar i empebrar per dins i per fora. La farsa (farciment) • Base clàssica: - carn de porc picada passada per la paella - botifarra (d’ur tallada a rodanxes) - prunes, orellanes, figues seques rehidratades amb conyac, brandi o vi ranci - pinyons • Variants possibles: afegir-hi peres, pomes, castanyes. Farcir i cosir • Omplir amb cura la cavitat interior del capó. • Cosir l’obertura amb fil de cuina. • Lligar potes i ales per aconseguir una bona presentació al plat. Cocció al forn • Safata de forn amb: - brou de pollastre - una o dues copes de brandi • Forn preescalfat a 180 °C, cocció aproximada de 3 hores. • Cada 15–20 minuts cal regar el capó amb els sucs de cocció per mantenir-lo hidratat. • Si es torra massa: - baixar temperatura - o tapar amb paper d’alumini Guarnicions i servei • Acompanyaments suggerits: - puré de castanyes - puré de patata • Per beure: cava de bona qualitat ben fred. - Es remarca que un cava bo perd molt si no és servit prou fresc. Menjar de festa i excés nadalenc • Es recorda (citant Josep Pla) que antigament moltes famílies estalviaven tot l’any per fer un gran àpat per Nadal. • Àpats típics antics: - escudella i carn d’olla abundant - posteriorment, aus rostides (pollastre, ànec, polarda, capó…) • Es comenta, amb humor, que després de tanta escudella sovint “no hi ha gana” per al pollastre o el capó, que es reconverteix en canelons de Sant Esteve o en altres plats d’aprofitament. • També es parla del gall d’Índia com a carn barata avui, més present en talls que no pas sencer, i la seva vinculació amb el Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units. 3. La Tomasa i el món del peix a Vilassar de Mar • Es presenta la figura de Tomasa Galiana, muller del pescador Pere Linares Galiana, conegut com Pere de la Tomasa. • Tots dos eren originaris de la Vila Joiosa, a la Marina Baixa. • La Tomasa venia a plaça el peix acabat de pescar amb la barca Segona Vencedora. • Si li sobrava peix, recorria els carrers del poble amb un carret, una panera i les balances, anunciant la mercaderia amb el seu accent valencià característic. • El record de la Tomasa serveix per evocar el passat mariner i comercial de Vilassar de Mar i l’ambient humil però viu de la venda de peix tradicional. 4. Nadals al segle XIX a Vilassar de Mar (i a Catalunya) Context i preparatius • Es convida l’oient a imaginar pobles petits, carrers de terra, cases de pedra, llum d’espelmes i oli, fred entrant pels portals. • El Nadal començava uns dies abans amb l’arribada de felicitacions i postals: - al principi, cartes epistolars senzilles - a partir de la segona meitat del segle XIX, postaletes il·lustrades • Les primeres postals, influenciades pel món anglès i francès, mostraven paisatges nevats, angelets, grèvol i escenes religioses. • La canalla escrivia el vers de Nadal que llegiria a la família durant l’àpat. Celebració senzilla i religiosa • Es destaca que el Nadal del segle XIX era molt menys comercial i lluminós que avui: - festa religiosa i familiar - marcada per silenci, senzillesa i fe • Decoració de les llars amb branques de pi, galzeran, boix grèvol. • Presència del pessebre com a element central: - figures de fang (Jesús, Josep, Maria, bou, vaca, pastors) - caganer com a figura ja popular • Es subratlla el ritual de collir molsa al bosc, amb el fred i l’olor de sòl humit, com a record d’infantesa. Tió, Missa del Gall i dinar de Nadal • El Tió ja forma part de la tradició: - tronc del bosc que es porta a casa - s’alimenta amb peles i escorces - la nit assenyalada “caga” nous, figues, caramels i alguna joguina senzilla. • La Missa del Gall és un dels moments centrals: - sortida de nit amb fanalets d’oli - església plena d’olor de cera, humitat i cant - ambient de recolliment, sense grans sopars de gala • Després de la missa, tothom anava al llit; el gran àpat era el dinar de Nadal. Menjar i desigualtats socials • A les cases humils: - escudella senzilla amb patates, col, cigrons i algun tros de porc - pa negre i vi aspre • A les famílies benestants: - gall rostit - sopa més rica - dolços com torrons artesans i neules • El Nadal era un petit luxe enmig d’un any dur de feina i fred. • El dia de Sant Esteve es menjava el que havia sobrat, amb plats d’aprofitament. Els canelons encara no eren tan centrals com avui. • Es resumeix aquest Nadal com “cases fredes però cors calents”, amb valors que encara perduren: pessebre, tió, Nadales, trobades familiars i llargues sobretaules. 5. Reis d’Orient al segle XIX Una festa íntima i domèstica • Es descriu la vigília de Reis com un moment d’espera ansiosa per la canalla, però molt més íntim que les cavalcades actuals. • Dimensió principalment religiosa: missa, representacions senzilles i pastorets sobre l’adoració dels Reis. Rituals infantils i regals • La nit del 5 de gener els nens: - deixaven les sabates al balcó o al costat del foc - posaven palla i aigua pels camells • Els regals eren modestos: - dolços - fruita seca - peces de roba - petites joguines de fusta • El carbó servia com a advertiment simbòlic per qui s’havia portat malament. Sense grans cavalcades • Gairebé no hi havia cavalcades com les d’avui: - Reis representats de manera senzilla - sovint anaven a cavall de pagesos locals - els nens els esperaven amb fanalets encesos • El tortell de Reis ja hi era, tot i que menys estès: - la fava ja decidia qui pagava el tortell - comença a aparèixer alguna figureta sorpresa • El Dia de Reis tanca el cicle de festes nadalenques amb alegria i convivència familiar. 6. Nadals a bord de vaixells mercants Embarcar o desembarcar per Nadal • L’entrevista amb Joan Martín gira sobre com viure el Nadal lluny de casa, en vaixells mercants a finals del segle XX i inicis del XXI. • Es contrasta la gran alegria de desembarcar poc abans de Nadal i tornar a un Vilassar de Mar guarnit, amb la tristesa d’embarcades d’última hora (fins i tot el dia de la Loteria). Nadal als ports del nord d’Europa • Als països del nord (Hamburg, Bremen…): - mercats de Nadal que comencen molt abans (fins i tot al novembre) - però tanquen just abans de Nadal, de manera que el dia 24–25 gairebé no hi ha parada ni festa al carrer • Diferències culturals: - allà es concentra la celebració en la Nit de Nadal (Nochebuena) - aquí el gran àpat tradicional era el dinar de Nadal i també Sant Esteve Vi calent i gastronomia europea • Es descriu el vi calent (Glühwein) típic del nord d’Europa: - vi afruitat amb llimona, taronja - espècies: canyella, nou moscada - es valora com a molt adequat per combatre el fred. • Als mercats de Nadal hi abunden salsitxes, porc rostit, cervesa i altres productes carnis. Ports llunyans: calor i contrastos • Quan el Nadal es passa a ports de Sud-amèrica o zones càlides (Perú, Brasil, Nova York): - resulta xocant veure carrers plens d’adorns nadalencs amb calor estiuenca • El cuiner o el ship chandler (proveïdor del vaixell) aprofita el darrer port europeu per carregar tot el necessari per un bon àpat de Nit de Nadal: - peix, bacallà, pollastre de pagès - marisc i beguda de qualitat Provisions, menús i beguda a bord • Tradicionalment, en els vaixells hi havia beguda alcohòlica de molta qualitat (Marquès de Riscal, Marquès de Murrieta, Paternina, San Asensio, caves Freixenet i Codorníu, whiskies, conyacs, roms de primera), comprada en règim d’entrepôt (sense impostos). • Avui dia, però, moltes companyies apliquen polítiques d’alcohol zero per seguretat en la navegació. • Es recorda que anys enrere el conveni col·lectiu preveia ¾ de litre de vi per tripulant i dia, cosa avui impensable. Ambient nadalenc navegant • Fins i tot quan s’era en plena mar, hi havia ambient de Nadal: - decoració del menjador d’oficials i de marineria amb boles i guarniments guardats d’any en any - tasca de decoració sovint assignada als alumnes de nàutica • Horaris condicionats per les guàrdies de navegació (4–8, 8–12, 12–4), de manera que els àpats de festa s’esglaonen. • Tant per Nadal com per Cap d’Any es feien àpats complets: - aperitiu, vermut, primer i segon plat - postres, torrons i fruita seca Cap d’Any, cava i sirenes • Per Cap d’Any: - a les 12 de la nit, brindis amb cava (normalment Freixenet o Codorníu) al pont de navegació - tothom hi pujava, fossin 15 o 20 persones • Es recorda l’ús de coets i bengales caducats la Nit de Cap d’Any des dels alerons del pont, com si fossin focs artificials improvisats. • A les 12, tant a port com a alta mar, es feien sonar les sirenes del vaixell; als grans ports (Barcelona, Gènova) l’efecte coral de totes les sirenes és espectacular. Loteria de Nadal a bord • Una tradició molt arrelada era comprar força loteria al darrer port espanyol abans de creuar oceans. • S’explica una anècdota destacada: - tota la tripulació compra un mateix número al port de Huelva - els toca un quart premi i, més endavant, fins i tot un segon premi a un altre vaixell - els dècims es converteixen en papers d’un valor enorme • A Porto Plata (República Dominicana), s’envia un alt càrrec del Banc d’Espanya per formalitzar l’entrega; molts tripulants, desconfiats, prefereixen guardar-se el bitllet ells mateixos. • La companyia acaba ascendint de categoria diversos tripulants afortunats, il·lustrant com la sort també pot aparèixer a alta mar. Begudes, piscines i costums socials a bord • Es relata el costum, especialment en climes càlids (Carib, Colòmbia), de prendre gin-tònics o rom amb refresc a la piscina del vaixell després de dinar. • S’expliquen petits “protocols” de bar: - primer posar l’alcohol - després el refresc (tònica, Coca-Cola) - al final el gel i la llimona • Es destaca el rom de Caldas de Colòmbia com un dels millors roms per acompanyar aquestes estones. 7. Desembre amb reflexió: solidaritat i mar • En el tram final, a l’espai Paraules de Mar, es proposa “Un Nadal per reflexionar”. • Després de la cançó El desembre congelat, es contraposen llum i festa amb silenci i fred dels qui no tenen res. • Es recorda: - les persones que passen gana - els qui viuen la mar com a ruta migratòria i de risc, no com a joc o oci “La mar, que per a alguns és joc i alegria, per altres és travessia i espera.” • Es posa el focus en els qui emigren per mar buscant un lloc segur, calor, sostre i família, i en la duresa de la seva travessia. • El missatge central convida a: - solidaritat, acollida i empatia - fer que la comunitat sigui com una platja que acull les onades, un refugi per a tothom • Es reivindica que Desembre és temps de Nadal, però també de recordar els altres, de compartir i de fer del poble i de la costa un lloc on ningú no se senti sol. 8. Tancament • El programa es tanca desitjant haver passat una estona entretinguda parlant de mar, platges, patrimoni, persones i de la singularitat de Vilassar de Mar. • Es clou amb la fórmula marinera: “Bona proa, bona mar i bon vent!”, reforçant la identitat marinera del programa i del municipi.
Introducció a l’episodi Aquest primer programa de la temporada 2025-2026 de Temps de neu a Vilassar Ràdio se centra en l’excel·lent arrencada de temporada d’esquí als Pirineus, coincidint amb un pont de la Puríssima molt nevat i amb bones condicions meteorològiques. L’episodi es basa en dues entrevistes principals als responsables de Baqueira Beret i Grandvalira, els dos dominis esquiables més grans de l’entorn, per repassar: • Estat d’obertura de pistes i quilòmetres esquiables • Novetats d’aquesta temporada (pistes noves, tecnologia, serveis i restauració) • Condicions de neu, producció de neu i treball nocturn de les màquines • Expectatives i recomanacions per al Pont de la Puríssima, Nadal i períodes previs 1. Baqueira Beret: una obertura de luxe 1.1. Inici de temporada i estat de les pistes L’entrevista amb Javi Oveira, director de l’estació de Baqueira Beret, destaca una obertura molt reeixida: • Obertura el 29 de novembre, tal com estava previst • 110–115 km de pistes obertes durant el cap de setmana llarg de la Puríssima • Dominis oberts des de la Peülla fins a Beret (Dossau), amb gairebé tota l’estació operativa • Combinació de nevades naturals i temperatures baixes que han permès molta producció de neu de cultiu "Una de les coses importants és sempre obrir a la data prevista i en bones condicions." 1.2. Noves pistes i millores a l’estació Baqueira presenta 5 pistes noves i diverses millores tècniques: • Pistes noves repartides per tota l’estació, des de Beret fins a Baqueira: - Variango, a la zona del Clòt der Os, per a debutants - Satirec, a la zona del snowpark - Potirec / Puric, que connecta del tornant de Beret cap al Montgarri (nom pronunciat com Montsendon a l’àudio) - Cargol i Ere 2, pistes noves per a iniciació • Nova pista Cabanes a la zona del Dossau, amb reperfilat i nivellació • Millores a la cara nord: substitució de canons antics per nebulitzadors nous més eficients Aquestes actuacions busquen: • Guanyar superfície esquiable i varietat de traçats • Millorar l’experiència de debutants i famílies • Optimitzar la producció de neu aprofitant millor les finestres de fred 1.3. Producció de neu i feina de les màquines Es dona molt pes a la importància del treball nocturn de preparació de pistes: • Sense producció de neu, moltes temporades recents haurien estat inviables • Les màquines trepitjaneu treballen fins a 16 hores al dia: - De les 17:00 fins a les 9:00 del matí - Dos torns de conducció • Tasques principals: - Repartir la neu produïda per canons (muntanyes de neu) per tota la pista - Tapar forats i zones on surt la terra - “Planxar” les pistes per deixar-les llises i segures "Potser és més important cuidar la neu que la pròpia producció." També s’han fet revisions especials dels remuntadors per complir normatives de seguretat, tot i que no hi ha remuntadors nous aquesta temporada. 1.4. Novetats en serveis: hotel, tecnologia i reserves Baqueira també reforça la part de serveis i experiència de client: • A l’Hotel Montarto (de la pròpia estació): - Reforma important del restaurant per a clients en mitja pensió i esmorzars - Millores a la zona de la Pèrdida Blanca - Obertura d’una xocolateria de la marca Yoyogurt / Yoyong (procedent d’Agramunt), per oferir xocolata calenta a la tarda • Renovació de dues màquines trepitjaneu noves • Millores tecnològiques a: - Web de l’estació - Aplicació mòbil - Sistema de reserva en línia a través de Viajes Baqueira Beret 1.5. Aplicació mòbil: geolocalització i rutes per nivell L’app de Baqueira incorpora funcionalitats per millorar la seguretat i la coordinació de grups i famílies: • Geolocalització en temps real sobre el mapa de l’estació • Possibilitat de veure on són la resta de membres del grup (si han acceptat compartir posició) • Útil especialment per a: - Famílies amb nens - Grups d’amics amb nivells diferents que es dispersen per l’estació • Funció de planificació de trajecte per nivell: - Marques el teu punt de partida (p. ex. Baqueira) - Indiques on vols anar (p. ex. un bar o un punt concret de l’estació) - Indiques el nivell d’esquí (verda, blava…) - L’app et proposa un itinerari adequat al teu nivell "Jo l’he fet servir amb les meves nenes i m’ha anat molt bé per saber on eren." 1.6. Perspectives per Nadal i recomanacions Pel que fa a les reserves i previsió de públic: • El Pont de la Puríssima s’ha omplert sobretot a última hora • Per Nadal i febrer: - Moltes reserves fetes des d’agost i setembre - Ocupacions molt altes, sobretot a peu de pistes i fins a Vielha • Previsió de mantenir com a mínim 100 km de pistes obertes per festes, i ampliar si les temperatures baixen per poder produir més neu Recomanacions de Javi Oveira: • Si no tens reserva per Nadal, serà difícil trobar allotjament a peu de pistes • Recomana especialment: - Aprofitar les setmanes entre Puríssima i Nadal: • Molt bones condicions de neu • Molt menys públic, menys cues i millor experiència - Pujar entre setmana o caps de setmana llargs (dijous–dilluns) si és possible "Quan no hi ha tanta gent, s’esquia molt millor; que aprofitin per pujar ara." L’entrevista es tanca anunciant que en futurs programes la informació de Baqueira la donarà la Marta Alanyà, tot mantenint un contacte setmanal. 2. Grandvalira i les estacions d’Andorra: tecnologia i grans inversions 2.1. Balanç del Pont de la Puríssima i estat actual La segona entrevista és amb David Ledesma, director de màrqueting de Grandvalira (Andorra): • Es mostren molt satisfets amb l’inici de temporada: - Pont de la Puríssima amb molt bones condicions de neu - Més de 150 km de pistes obertes sumant les tres estacions del país - 46.800 esquiadors durant aquests dies • Meteorologia molt favorable, amb neu generalitzada a tot el Pirineu • S’emfatitza que: - La neu d’aquest inici beneficia tot el sector (no només Andorra) - Hi ha un context de canvi climàtic i augments de temperatura que fa que situacions així siguin menys freqüents "Som una activitat que depèn moltíssim de les condicions meteorològiques." 2.2. Inversions en producció de neu i sostenibilitat Una de les grans novetats de la temporada a Grandvalira i la resta de domini Andorra és la millora massiva del sistema de neu de cultiu: • Més d’11 milions d’euros invertits en: - Modernització de la xarxa de producció de neu - Substitució de sistemes antics per tecnologia molt més eficient • Resultats clau: • Millor aprofitament de les finestres de fred • Producció de més neu amb menys recursos • Reducció d’aproximadament un 90% en el consum elèctric per produir neu • Menor consum d’aigua i energia, augmentant la sostenibilitat del domini Aquesta aposta forma part d’un pla global d’inversions: • 39 milions d’euros en total en: - Modernització i millora de remuntadors i infraestructures - Optimització de l’experiència de client (acollida, mobilitat, serveis) 2.3. Mobile Pass: el forfet al mòbil Una altra novetat destacada és el llançament del forfet al mòbil (Mobile Pass): • El client podrà comprar el forfet online i tenir-lo directament al telèfon mòbil • Accés directe al remuntador sense passar per taquilles, similar a: - Entrades de cinema digitals - Targetes d’embarcament d’avió • S’implementa a través de l’app de Grandvalira Resorts • Andorra es posiciona com a pionera en aplicar aquesta tecnologia al sector de l’esquí L’objectiu principal és simplificar el procés i reduir cues, millorant l’experiència global del visitant. 2.4. Restauració i oferta complementària Grandvalira aposta fort per la gastronomia i les activitats afegides a l’esquí: • Noves propostes de restauració, amb focus en qualitat: - Nou punt de restauració gestionat pel Nando Jubany, xef reconegut - Hamburgueseria premium “Bacanal”, que se suma als restaurants Piolet i Vodka Bar que Jubany ja va assumir la temporada passada al sector de Grau Roig • Més activitats infantils i familiars des de les escoles d’esquí: - Activitats com l’escalada al sector de Grau Roig - Diverses propostes lúdiques per nens i joves a pistes També es remarca que Andorra ofereix una àmplia oferta complementària: • Compres, wellness, restauració, oci nocturn i cultural • Fa que fins i tot un pont curt com el de la Puríssima sigui molt aprofitable com a escapada completa 2.5. Integració del Pas de la Casa i serveis al peu de pista Una inversió específica molt rellevant és la millora de la integració entre el poble del Pas de la Casa i l’estació: • Més de 13 milions d’euros invertits en un edifici multifuncional nou • Objectiu: facilitar l’arribada del client i centralitzar serveis clau: • Taquilles • Escola d’esquí • Lloguer de material • Altres serveis d’atenció a l’esquiador El resultat és un accés a pistes més còmode, ordenat i agradable, millorant el “peu de pista” i la imatge global del complex. 2.6. Previsió per Nadal i períodes recomanats En relació amb la previsió de la temporada: • Ara mateix hi ha per davant un període anticiclònic: - Dies de bona meteorologia - Bones condicions de neu mantenint el que s’ha produït i nevat • Les reserves de Nadal apunten a alts nivells d’ocupació Però el David Ledesma insisteix molt en recomanar també: • Aprofitar el període entre el Pont de la Puríssima i Nadal: - Més quilòmetres esquiables oberts - Menys aglomeracions - Millor relació qualitat/experiència per qui pot fer una escapada abans de les festes fortes "Els Nadals són fantàstics, però no oblidem els dies previs, que són excel·lents per esquiar quasi sense gent." 2.7. Agenda de festes, apresquí i horaris Pel que fa a les festes de Nadal i activitat social: • Es mantenen les desfilades de Reis al Pas de la Casa: - Baixada de torxes amb tota l’escola d’esquí - Esdeveniment molt visual i recomanable • Apresquí amb la marca L’Abarset com a icona del Pirineu: - Quarta o cinquena temporada consolidada - Cartell de festes i DJ de primer nivell - Destaquen, per exemple, la Festa Brunch del dia 19, gairebé tot venut - Programació orientada a joves, grups i públic d’oci nocturn moderat • Es remarca que l’apresquí és moderat en horaris: - Comença cap a les 17 h i acaba cap a les 22 h - Permet esquiar sense problemes l’endemà En quant a operativa de pistes i horaris: • L’estació obre cada dia de 9:00 a 17:00 h • Objectiu de seguir: - Ampliant quilòmetres esquiables (més de 100 km ja al Pont de la Puríssima) - Mantenint el màxim nombre de remuntadors oberts A més, es recorda la situació dels altres dominis del grup a Andorra: • Ordino Arcalís: va obrir ja el 27 de novembre, afavorida per les primeres nevades • Pal Arinsal: ofereix també molt bones condicions, amb tots els sectors connectats L’entrevista es tanca anunciant que, a partir d’ara, la informació regular setmanal de Grandvalira serà facilitada habitualment per la Blanca o l’Albert, col·laboradors del domini. 3. Tancament del programa i continuïtat El programa es clou amb un resum i comiat del locutor de Temps de neu: • Es recorda que aquest ha estat el primer programa de la temporada 2025-2026 • S’anuncia que el proper dijous tornaran amb: - Més informació sobre altres estacions d’esquí que aquesta setmana no han intervingut - Actualització de condicions de neu i novetats • Es desitja als oients: - Bon cap de setmana - Bones esquiades aprofitant l’excel·lent neu d’inici de temporada "Hem d’aprofitar aquest any que la neu està amb nosaltres a les muntanyes aquí a Catalunya i al Pirineu." En resum, és un episodi centrat en posar en valor un inici de temporada excepcional, destacar les grans inversions en neu de cultiu, tecnologia i serveis, i animar els oients a pujar a pistes tant abans com durant les festes de Nadal.
Introducció Crònica de Vilassar Ràdio repassa l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme, combinant informació local, cultura, educació i propostes de Nadal. Ruta del Pessebre i comerç local Joc nadalenc i premis • Es presenta amb insistència al llarg del programa la Ruta del Pessebre, impulsada per Vilassar Comerç. • Diverses figures locals (com l’alcaldessa Elena López, l’expresident de l’Espanyol Dani Sánchez Llibre, els carnissers Andreu Boer i Manel Garcia, la farmacèutica Dèbora Jové, els músics Enric i Judit Neddermann, la futbolista del Barça Ona Batlle, o els comunicadors Jaume Cabot i Joan Escofet) estan amagades en pessebres exposats a 28 comerços. Funcionament del joc • Per participar, cal: - Recollir una bulleta en qualsevol dels 28 establiments adherits. - Localitzar els pessebres (sobretot en aparadors, però alguns són més amagats). - Identificar-hi les persones destacades i demanar el segell a cada botiga. • Amb mínim 10 segells, es pot entrar al sorteig de 10 premis de 60 € per gastar en els comerços patrocinadors. • Hi participen també altres personatges com Eladio de Làdio Comunicacions, l’actor José Corbacho, Eva Monràs de la Caseta de l’Arbre o Pepi Bruguera de la llibreria Índex. • El sorteig es farà el 8 de gener a la seu de Vilassar Comerç. Objectius • Dinamitzar el comerç local i animar a “pagesar” pel poble. • Oferir una activitat familiar lúdica en un ambient plenament nadalenc. • Incorporar un component digital: escanejant un QR es poden veure figures animades creades per l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar. Zahara Moyano i el film El padre de todos nosotros Perfil de l’actriu i productora • L’actriu vilassarenca menorquina Zahara (Azahara) Moyano, excol·laboradora de Vilassar Ràdio, viu un moment excel·lent: - És candidata als Premis Gaudí com a actriu revelació. - Protagonitza la pel·lícula El padre de todos nosotros. - Alhora, n’és també productora a través de Moyano Films. Procés de producció: un “màster” intens • Zahara explica que ha hagut de “aixecar” la pel·lícula des de zero: - Crear la seva pròpia productora. - Buscar ajuts públics (Illes Balears, mercats de cinema, coproduccions a Canàries, Madrid, França…). - Reunir gairebé mig milió d’euros combinant subvencions i suport de petites empreses de Menorca (cessió de serveis, vehicles, etc.). • Defineix el procés com un autèntic màster en producció: - Primera vegada per a molts membres de l’equip (unes 40 persones). - Ha hagut de gestionar pressupost, rodatge, equip humà i decisió artística. “Tu ets la mare de la pel·lícula… has de saber dir sí, has de saber dir no, has de saber aturar i has de saber anar a cegues.” • Subratlla l’estrès econòmic i psicològic i el volum enorme de paperassa i justificacions d’ajuts, distribució i festivals. Argument i temes de la pel·lícula • El padre de todos nosotros barreja comèdia negra amb reflexió política, social, sentimental i antropològica. • Eix central: dilema moral i familiar entre cinc germans: - Un veí filma el pare salvant una nena d’ofegar-se a un penya-segat a Menorca, on ell mor en l’acte heroïc. - Coca-Cola vol comprar les imatges per fer un anunci a canvi de mig milió d’euros. - El conflicte: acceptar o no els diners sabent que el pare era un comunista convençut. • La trama explora: - Capitalisme vs comunisme. - Dinàmiques entre germans i cunyats, herències i rancors antics. - Com una herència o uns diners poden fer esclatar vincles aparentment sòlids. “Per desgràcia o per sort tots som iguals… Qualsevol dia et trobaràs assegut amb la família perquè algú s’ha mort i hi ha uns diners per repartir.” • Zahara destaca que no és el típic film amb “prota i parella”, sinó una pel·lícula coral, amb personatges molt diferents i un fort component humanista i antropològic. El personatge de Zahara i el reconeixement • El seu personatge, Cristina, és descrit com “molt preciós” i oposat a la seva personalitat real. • La candidatura al Gaudí arriba després d’un any molt dur, i ella ho viu com una validació de l’esforç: “Ha valgut la pena… quan reps la candidatura penses: ja he arribat, ha valgut la pena.” • Malgrat l’alegria, reconeix que gairebé no ha tingut temps d’assaborir la notícia per la pressió del dia a dia (distribució, cartells, plataformes, festivals internacionals, etc.). • La pel·lícula s’estrena a Maó i després a Ciutadella; a Barcelona es podrà veure als cinemes Maldà. • El projecte inclou una versió especial del tema “Reír y llorar” de Kiko Veneno, adaptat amb la frase “La Coca-Cola siempre es igual, pero yo no, yo puedo cambiar”. Alba Martínez: excel·lència acadèmica i vocació aeroespacial De la selectivitat perfecta a la universitat • La vilassarenca Alba Martínez va obtenir un 13,7 sobre 14 a la selectivitat, una nota pràcticament perfecta. • Ara estudia Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials a Terrassa, la carrera amb què somiava. • Ha estat una de les protagonistes de l’acte de reconeixement de la Generalitat a: - Les millors notes de la fase general de l’ESPAU. - L’acte, a la Sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona, va reunir 513 alumnes amb nota ≥ 9. Experiència a l’acte de la Generalitat • L’Alba explica que no estava nerviosa, ja que hi anava amb companys de la universitat. • L’organització: - Arribada a les 10 h per preparar l’entrada a l’escenari. - Explicació de com recollir el diploma i saludar representants universitaris i la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. - Acte amb famílies, direccions de centre i actuació musical. - Conversa pública de la consellera amb les tres noies amb millor nota (9,9). • Els alumnes van seure ordenats per nota, fet que li va cridar l’atenció. • Va poder parlar amb estudiants de moltes disciplines (medicina, enginyeries, lletres), enriquint el contacte entre perfils acadèmics diversos. Vida universitària i dificultats • L’Alba troba la carrera encara més dura del que s’esperava: - El ritme universitari és molt diferent de l’institut. - Hi ha molta autonomia: si no vas a classe ningú t’obliga, però n’assumeixes les conseqüències. • Assignatures: - Física és una de les més complicades. - Té també una assignatura d’empresa, allunyada del seu perfil de batxillerat, però que li està agradant. • Gènere i ambient: - Són 60 estudiants i només 10 noies, mostra d’una carrera encara molt masculinitzada. - Malgrat això, destaca un bon ambient de col·laboració i que encara no hi ha competitivitat forta. Vocació i futur professional • Des de petita, l’Alba ha estat fascinada pels avions. • Es veu més orientada a l’àmbit aeronàutic que no pas a l’espacial: - Li agradaria treballar a Airbus o Boeing, o bé en una empresa més petita dedicada a la fabricació de components d’avions. • A nivell personal, combina estudis exigents amb llargs desplaçaments en transport públic: unes 4 hores diàries entre Vilassar de Mar i Terrassa mentre espera treure’s el carnet de conduir. • La seva família viu el reconeixement amb gran orgull, possiblement fins i tot més que ella, i hi ha altres cosins també amb notes molt altes. Pista de gel de Premià de Dalt Activitat nadalenca al Maresme • Es destaca que l’única pista de gel del Maresme és a Premià de Dalt i ja està en funcionament. • Objectius principals: - Dinamitzar el comerç local. - Atraure visitants d’altres municipis de la comarca (com Vilassar de Mar). - Oferir una activitat lúdica familiar durant el Nadal. Característiques i accessibilitat • Dimensions de la pista: 25 m de llarg per 12 m d’ample (uns 300 m²). • És ja la tercera edició; en els dos anys anteriors hi van passar gairebé 7.000 persones. • Es posa èmfasi en la inclusió: - Un parell d’hores al dia sense música ambiental per facilitar la participació de persones amb hipersensibilitat sensorial. • També es tenen en compte criteris mediambientals: - En acabar la temporada, el gel es tritura i es reutilitza per regar. Preus i calendari • Preus: - 8 € per a persones empadronades a Premià de Dalt. - 9 € per a la resta de visitants. • La tarifa inclou: - Mitja hora d’ús de la pista coberta. - Lloguer de patins. • La instal·lació romandrà oberta fins al 5 de gener. Serveis i informació breu Farmàcia de guàrdia • S’anuncia la farmàcia de guàrdia del dia a Vilassar de Mar: - Farmàcia Puig e Jové, núm. 11 de la plaça del Mercat. - Telèfon de contacte: 93 759 41 11. El temps • Previsió meteorològica per dijous: - Jornada estable i assolellada, amb alguns núvols alts. - Sense risc de precipitació. - Temperatures: • Mínimes entre 4 i 11 °C. • Màximes al voltant dels 15 °C. Tancament del programa • Joan Escofet recorda de nou la Ruta del Pessebre com a eix principal de la jornada informativa. • Es destaca que Crònica és un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, recuperable a vilassarradio.cat. • Comiat amb agraïment a l’audiència, menció al tècnic de so Robert i recordatori que l’endemà hi haurà una nova edició del programa.
Introducció i estructura del programa “Parlant de tot” és el magazín matinal de Vilassar Ràdio, conduït per Jaume Cabot, emès en directe de 10 a 13 h. L’episodi combina informació local, humor, entreteniment, cultura i veu del jovent, amb un fort arrelament a Vilassar de Mar i al Maresme. L’edició d’avui (número 2266) segueix l’estructura habitual: • Butlletins del temps i notícies • Tertúlies d’actualitat i seccions fixes • Entrevistes culturals i socials • Espai de debat amb estudiants 1. Obertura: presentació del dia i sumari Context i ambient Jaume Cabot obre el programa des dels estudis de Vilassar Ràdio (98.1 de la Freqüència Modulada (FM) i vilassarradio.cat). Situa l’oient: • Data: dijous 11 de desembre de 2025 • Ambient: sensació de “bona olor de cap de setmana” i de Nadal a prop • Temps: dia ennuvolat, temperatures anormalment altes per l’època Avanç de continguts Cabot fa un repàs molt ordenat del que vindrà: • Meteorologia amb Joaquim Serra, del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme • Actualitat amb Joan Escofet, cap d’informatius de Vilassar Ràdio, i secció d’Efemèrides amb el DeLorean • Entrevista cultural a Zahara Moyano, actriu vilassarenca-menorquina, pel seu paper a “El padre de todos nosotros” i les candidatures als Premis Gaudí • Punt de trobada intergeneracional amb Elisenda Ribó (generació 70) i Jordi Cova (generació 90) • Tertúlia jove amb alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot, sobre salut en adolescents (alimentació, fumar, vapers, alcohol) • Secció de teatre amb Joana Hernández i entrevista a Andrea Sánchez per “Manifest Manjone” al Teatre Lliure • Entrevista social amb Arnau Adell, cap de colla dels Estrèpits, sobre el projecte de batucada a la presó de Quatre Camins 2. El temps al Maresme: estabilitat i sequera Previsió de Joaquim Serra Des del Servei Meteomar, Joaquim Serra ofereix una previsió detallada per al Maresme: • Situació general: temps estable, sense precipitacions significatives • Preocupació per la sequera: “ja comencem a patir una certa sequera”, no plou el que tocaria • Previsió a curt termini: - Avui: núvols baixos i intervals de núvols, però sense pluja - Temperatures: màximes suaus (ahir 18-19 ºC), avui lleugerament més baixes; mínimes una mica més altes - Vent: fluix i variable - Mar: marejol i una mica de mar de fons, mar força tranquil·la • Dies següents: - Divendres i cap de setmana: continuïtat del temps tranquil; més núvols baixos però sense pluges - Possibilitat d’un canvi lleu dilluns/dimarts següents, amb pluges febles i poc importants Idea clau: persistència de la sequera i absència de pluges significatives malgrat ser desembre. 3. Finestra informativa amb Joan Escofet 3.1. Xerrada inicial: esport i ironia Cabot i Joan Escofet arranquen amb un bloc d’actualitat barrejat amb humor esportiu: • Parlen de Champions i del Real Madrid al Vox Arena (o Franco Arena), amb bromes sobre el sostre retràctil que “no saben obrir” • Cabot explica una anècdota familiar visitant la botiga del Bernabéu i prohibint gastar diners, fins que descobreix el seu fill amb una bossa del Madrid: 5,99 € destinats al club • Fan humor sobre: - Possibles productes del Madrid (xiulets d’àrbitre, mascota “Penaltín” o “Arbitrin”) - El favorarisme arbitral al Madrid 3.2. Món musical i nostàlgia Repasen morts recents al món del rock: • Líders d’Illegales i Extremoduro, amb referències a Rosendo i la seva “manera de vivir” i excés passat • Anècdota d’Escofet sobre un concert on Rosendo no es sabia les lletres i demanava les tornades al públic 3.3. Efemèrides amb el DeLorean Secció “DeLorean”: viatge en el temps a efemèrides culturals i musicals: • Cine: 47 anys de l’estrena de “Superman” (Christopher Reeve) - Reflexió sobre el seu impacte generacional i sobre nens que saltaven pensant que volarien • Música: - Naixement de Carlos Gardel, “rei del tango” - Naixement de Big Mama Thornton i escolta d’una actuació poderosa - Mort de Sam Cooke, amb el clàssic “Wonderful World” com a tancament, definint-lo com a “Música en majúscules” 3.4. Actualitat internacional absurda: Donald Trump i la tipografia Escofet porta una notícia insòlita de l’administració Trump: • El govern decideix abandonar la font Calibri en documents oficials i tornar a Times New Roman (mida 14) • Satires sobre: - “Departaments, comissions i universitats prestigioses” analitzant la tipografia - Possibles intencions de distracció política: mentre es parla de la font, es desmunten altres polítiques - Voluntat de borrar el llegat Biden, que havia triat Calibri per ser més llegible, especialment per persones amb discapacitats “Tothom parlant de la Times New Roman i, per darrere, te la claven.” 3.5. Dones més poderoses segons Forbes Comentari sobre el rànquing Forbes de les 100 dones més poderoses del món: • Conjuntament mouen 37 bilions de dòlars i influeixen en més de 1.000 milions de persones • Top destacat: - #1 Ursula von der Leyen (presidenta de la Comissió Europea) - #2 Christine Lagarde (Banc Central Europeu) - #3 Sanae Takaichi, nova primera ministra japonesa, descrita com la “Margaret Thatcher nipona” - #4 Giorgia Meloni, primera ministra italiana - #15 Ana Patricia Botín, primera espanyola del llistat - Altres: Taylor Swift (#21), Oprah Winfrey (#30), Beyoncé (#33) • Joc amb el concepte d’aptònim (nom que encaixa amb la professió), en el cas de Botín (bancària) 3.6. Avanç de continguts del migdia Escofet explica el contingut del butlletí “El Clònic”: • Entrevista a Zahara Moyano, actriu vilassarenca • Informació sobre la ruta de pessebres als comerços de Vilassar de Mar • Seguiment d’Alba Martínez, estudiant local de selectivitat perfecta i nous reconeixements del Departament d’Educació 4. Entrevista a Zahara Moyano: cinema independent i Premis Gaudí 4.1. Perfil de Zahara Moyano Zahara Moyano és: • Actriu vilassarenca-menorquina, vinculada a Vilassar Ràdio pel programa de cinema “Super Cinexin” • Actriu de teatre, sèries i cinema • Ara productora amb la seva empresa Moiano Films Viu un molt bon moment professional gràcies a: • La pel·lícula “El Padre de Todos Nosotros” • 16 candidatures als Premis Gaudí, inclosa la de millor interpretació revelació per a ella 4.2. Produir una pel·lícula “a pulmó” des de Menorca Zahara explica el procés llarg i complex de producció: • Guió de David de Sola, guionista català autor de “El Hoyo” (“L’Ollo”), èxit mundial a Netflix • Ella decideix que vol ser protagonista d’un projecte potent i assumeix el repte de produir el film ella mateixa des de Menorca Finançament i suports • Cerca de subvencions públiques: - Ajuts de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIP) - Govern Balear i Consell Insular de Menorca • Aporta també petit comerç local i PIMES menorquines: - Empreses de serveis (cotxes, allotjament, infraestructura) - Col·laboracions com Baleària, centres esportius, etc. • Pressupost aproximat: quasi mig milió d’euros, molt modest per a cinema però suficient per fer una pel·lícula digna Zahara remarca que ha estat un màster accelerat en producció: • Ha hagut de muntar productora, demanar ajuts, gestionar pressupost i contractes • Ha comptat amb el coproductor Serran Oreña (Vivir Rodando Produccions) per donar suport tècnic i logístic 4.3. Com arriba el guió i per què se n’enamora La connexió amb David de Sola neix a Menorca: • Li presenten perquè s’ha traslladat a viure a l’illa i busca xarxa creativa • Zahara li presenta actrius i professionals i hi neix una amistat • D’entrada interpreta una obra seva, “La neta del dictador”, a Barcelona • De Sola, impressionat per com actua, li proposa buscar un projecte junts En llegir el guió d’“El padre de todos nosotros”, Zahara se’n queda fascinada perquè: • És una història coral, no només una parella protagonista • Presenta moltes personalitats diferents, molt riques per a actors i actrius • Combina dilemes ideològics amb dinàmiques familiars universals 4.4. Argument: capitalisme vs comunisme i herències familiars La pel·lícula té dues capes principals: 1) Dilema polític i moral • Cinc germans es reuneixen en una casa d’estiueig a Sa Mesquida (Menorca) • El pare ha mort salvant una nena de morir ofegada, i s’ha gravat un vídeo de l’acte heroïc • La Coca-Cola vol comprar aquestes imatges per fer-ne un anunci d’un nou refresc, oferint mig milió d’euros • El conflicte: el pare era un comunista convençut. Vendre les imatges a una multinacional capitalista és una traïció als seus ideals o una oportunitat legítima? Aquest enfrontament simbolitza el xoc capitalisme vs comunisme, però des d’una perspectiva molt quotidiana i familiar. 2) Microcosmos familiar i herències La segona capa és antropològica i emocional: • La trobada familiar per decidir què fer es converteix en un examen de consciències: - Surten a la llum ferides d’infància - Resseniments entre germans - Influència de parelles i cunyaus en les decisions • Es mostra com una herència (en diners o en forma de vídeo valuós) pot trencar vincles que semblaven sòlids • Zahara insisteix que és una situació universal: - “A tot arreu hi ha famílies, morts, herències i diners per repartir” - Qualsevol espectador s’hi pot reconèixer Missatge de fons: fins i tot els vincles més forts poden tenir preu, i els diners posen a prova la condició humana. 4.5. Repartiment i personatge de Zahara Repartiment coral, amb noms potents: • Ingrid Rubio – germana gran, amb molta presència i dos Goya al seu currículum • Naira Lleó – filla de Candela Peña a la sèrie “Hierro”, jove actriu amb molt carisma; acaba de rodar “Trinidad” amb Paz Vega i Sofía Carla Gascon • Ramon Rados – actor madrileny habitual a series com “Amar en tiempos revueltos” • Quique Francesch – actor vinculat a cinema i teatre a les Illes • Zahara Moyano – interpreta Cristina, un personatge molt estimat per ella, amb molta profunditat Zahara destaca que els personatges no són plans: tenen “prismes, arestes, contradiccions” gràcies a l’escriptura de De Sola. 4.6. Candidatures als Premis Gaudí i la pressió de produir La pel·lícula rep 16 candidatures als Premis Gaudí, inclosa la de millor actriu revelació per a Zahara. Ella ho viu amb barreja de joia i cansament: • Confessa que quan va començar el projecte, el seu somni era ser candidata als Gaudí com a actriu • Però la càrrega de la producció (paperassa, justificacions, distribució, festivals, negociacions) li ha robat temps per gaudir de la notícia • La candidatura li dona la sensació que “ha valgut la pena tot el patiment de l’any” Zahara també parla obertament de la duresa de produir: • Estrès econòmic i psicològic • Haver de prendre decisions sòlides, dir sí i dir no, contra opinions d’altres membres de l’equip • Necessitat de sentir-se “mare de la pel·lícula”, vetllant pel millor per al projecte 4.7. Estrena i distribució Calendari d’estrena previst: • Menorca: - Estrena als cinemes Ocimax de Maó - Després, projecció a Ciutadella • Catalunya: - Estrena als cinemes Maldà (Barcelona), amb passi especial per equip i acadèmics - Voluntat de sortir a altres ciutats com Madrid, València i festivals iberoamericans La pel·lícula es presenta com a comèdia negra intel·ligent, de cinema independent, amb crítica social i fort arrelament a Menorca i Catalunya. 4.8. Vocació artística des de petita Zahara tanca explicant el seu origen vocacional: • De petita ja feia “noticiaris” davant del mirall amb un bolígraf embolicat amb paper d’alumini • El punt d’inflexió: veure Whoopi Goldberg a “El color púrpura”, que la fa pensar “jo vull poder fer això” Acaba aprofitant l’altaveu de Vilassar Ràdio per demanar als acadèmics dels Gaudí que la votin, recordant que és “una vilassarenca candidata a interpretació revelació”. 5. Notícies de les 11: solidaritat local, política penal i economia 5.1. Activitats locals per la Marató de 3CAT (càncer) La informació local se centra en les iniciatives de Vilassar de Mar a favor de La Marató de 3CAT (TV3) dedicada al càncer: • Divendres – Ludoteca i Biblioteca Infantil Tucutuc + associació Daimia i Leños de Vilassar: - Fira solidària i xocolatada a la pista del Barato - Venda de xocolata calenta, pa de pessic i guarniments de Nadal - Petit concert de Nadal dels infants del Tucutuc • Diumenge – Associacions de famílies d’alumnes (Vaixell-Burriac, Pla de la Vallà, Pérez Sala, Alocs) + Associació de Festes de l’Alberal de l’Ocata: - Festa solidària a l’Alberal de Lucata (de 10 a 14 h) - Venda de joguines, roba, articles de segona mà i tòmbola - Participació dels Estrèpits i de l’Associació Pobillatge de Vilassar de Mar • Diumenge – Formació política Junts: - Vermut solidari a la plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar (12:30–14 h) - Música amb DJ Uri Orante i el grup de percussió La Berner - Sorteig de productes i àpats donats per més de 20 comerços locals - Patrocini de Conserves Dani i presència d’Oncolliga Eix central: el teixit associatiu i comercial de Vilassar de Mar es mobilitza a favor de la recerca oncològica. 5.2. Reforma penal contra la multireincidència Des de Madrid: • La Comissió de Justícia del Congrés aprova la proposició de llei per combatre la multireincidència en delictes patrimonials • Suports: Junts, PP, PSOE; en contra: Sumar, Bildu, Podem; abstenció: ERC • Punts clau de la reforma: - El robatori d’un mòbil passarà a tenir entitat pròpia al Codi Penal, amb penes de 1 a 3 anys de presó - Possibilitat d’enviar a presó lladres multireincidents amb tres condemnes fermes, encara que el valor sostret no superi els 400 € - Els ajuntaments podran personar-se com a acusació en judicis contra lladres multireincidents • Objectiu: frenar un volum alt de furts recurrents, sobretot a Barcelona i àrea metropolitana (2.941 furts el 2024, molts comesos per multireincidents) 5.3. Ajuts al vehicle elèctric Sobre el Pla MOVES 3 de subvencions per a cotxe elèctric: • El ministre d’Indústria, Jordi Hereu, assegura que els més de 900 compradors catalans que havien quedat fora per canvis normatius rebran finalment la subvenció • Es garanteix pressupost per a sol·licituds tramitades fins al 31 de desembre • Missatge de confiança als consumidors perquè comprin vehicles electrificats “amb tranquil·litat” 5.4. Mago Pop i retorn de “Mar i Cel” Notícia cultural: • El Mago Pop (Antonio Díaz) anuncia una gira mundial en estadis amb un nou espectacle dissenyat per grans recintes • La gira començarà al Santiago Bernabéu i s’acabarà al Camp Nou • Paral·lelament, compra els drets de “Mar i Cel” a Dagoll Dagom, amb la condició de reproduir exactament el muntatge original al Teatre Victòria (veles inflables incloses) Això connecta amb les bromes prèvies d’Escofet sobre el “barco del Bozzo” i el futur del musical. 6. Punt de trobada: generació X vs millennials (modes i jocs) 6.1. Format de la secció Secció “Punt de trobada” amb Elisenda Ribó i Jordi Cova: • Objectiu: comparar experiències generacionals (Generació X vs millennials) • Tema del dia: modes, jocs i objectes icònics de cada època 6.2. Jocs i joguines Generació X (Elisenda) • Canicas/bales: joc de pati amb forat (“guà”), vocabulari propi (tutel, matute, retute) - Apostaven bales i el guanyador se les quedava • Cromos i àlbums (futbol i altres col·leccions) • Blandi Blup: precursor de l’actual slime, una massa verda enganxosa • Joguines enganxifoses que s’enganxaven a la paret (mans, ninots que llisquen) • Game Boy i consoles primerenques: Donkey Kong, Mario Bros, Tetris • Ordinadors Commodore 64 i jocs com Street Fighter, amb la lluitadora Chun-Li (que anomenen Txulli) • Playmobil (els clics) i Lego (castells, cavallers, estructures) Millennials (Jordi) • Tamagotchi: primer animal digital, necessitat de cuidar-lo i evitar que “es mori” - Més tard evoluciona al Pou als mòbils • Consoles portàtils tipus Nintendo DS, amb jocs de Pingüins de Madagascar, Shin-chan, etc. • Fenòmens actuals: - Slime com a objecte relaxant, vinculat a vídeos ASMR - Ninots Labubu i Sonny Angels, penjats a motxilles o mòbils - Funko Pops, que Jordi troba horribles però molt col·leccionats Paral·lel: tot torna, però adaptat a les tecnologies i modes de cada generació. 6.3. Tecnologia i fotografia • Generació X: - Càmeres analògiques amb carrets de 24 o 36 fotos - Ritual de portar el carret a revelar, esperar i mirar les fotos a la botiga - Àlbums físics i emoció de redescobrir els records • Millennials i posteriors: - Foten moltes fotos amb el mòbil que sovint ni revisen - Pèrdua del ritual i del valor unitari de la fotografia 6.4. Llenguatge generacional Comparen argot juvenil de diferents èpoques: • Expressions antigues: xachipiruli, guateque, tranqui tronco, me lo aspiro vampiro, guai del Paraguai • Argot actual: - Funar: cancel·lar algú a xarxes - Servir cony: fer alguna cosa molt bé o impressionant - Bro: apel·latiu constant entre nois - Tot chill: tot bé, tot guapo Reflexió implícita: cada generació crea la seva identitat lingüística, sovint jutjant la de l’anterior com a estranya. 6.5. Revistes, moda i cultura pop • Superpop: revista icònica adolescent dels 80-90 - Testos (“Me quiere o no me quiere”), horòscops, pòsters i enganxines per carpetes - Pòsters de cantants, actors, pel·lícules com “Dirty Dancing” • Botiga El Camello a Barcelona: lloc de peregrinatge per comprar Martens, texans i roba alternativa • Reaparició cíclica de modes: Martens, pantalons de campana, sneakers, etc. Missatge de tancament: més enllà dels objectes, el que perdura és la necessitat de jugar, construir identitat i sentir-se part d’una tribu. 7. Tertúlia jove: salut i adolescents 7.1. Format i protagonistes Secció “Tertúlia jove”: • Participants: quatre alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pere Ribot (Cate, Maia, Alba, Keila) • Tema escollit per elles: salut en adolescents - Alimentació - Fumar i vapers - Alcohol - Hàbits i xarxes socials 7.2. Alimentació i esport Les noies reconeixen la importància de menjar bé i fer esport, però amb matisos: • Una juga a bàsquet a la Penya, cosa que implica cuidar l’alimentació (poca xutxa, però xocolata sí) • Una altra havia fet gimnàstica rítmica, però ho ha deixat • Keila fa ball (hip-hop i commercial – estils propers als balls de TikTok) • Dificultats amb les verdures (queixes a casa) i convivència amb un pare pastisser La teoria la tenen clara (alimentació saludable, esport), però la pràctica és irregular i condicionada pels gustos i la mandra. 7.3. Vapers i tabac Cabot aporta dades d’una enquesta estatal sobre drogues: el 55% dels joves de 14-18 anys ha vapejat alguna vegada. Respostes de les noies (amb la típica dramatúrgia radiofònica de “són les amigues, no pas nosaltres”): • Nega inicialment haver provat el tabac tradicional • Acaben admetent que sí han provat vapers alguna vegada • Diuen que no ho fan diàriament • Parlen del gust agradable i olors dolces com a factor d’atracció Debat sobre si el vaper és millor o pitjor que el tabac: • Algunes pensen que és “millor” perquè fa bona olor i sembla menys agressiu • Keila argumenta que és pitjor: el tabac posa els pulmons negres, però el vaper “te’ls enxarca” (els omple de líquid), i és molt més addictiu pel sabor Sobre la compra: • Identifiquen els “paquis” (botigues regentades per persones d’origen pakistanès) i cadenes com Primor com a punts on es venen vapers • Assenyalen que no sempre demanen DNI, tot i que serien menors A casa: • Algunes expliquen a les mares que han “donat una calada” a un vaper; la resposta sol ser “controla, fes-ho amb compte” 7.4. Alcohol i botellots Sobre l’alcohol: • Accepten haver-lo provat • Parlen de botellots (tot i que formalment diuen que no hi van, sinó que acompanyen les amigues) • Exemples concrets: - Festa final d’estiu a Vilassar de Mar: gent molt perjudicada, una amiga “fatal” (sense arribar a hospital) - Casos de gent que comença a beure des de 12-13 anys (1r d’ESO) Veuen amb preocupació l’inici tan precoç del consum d’alcohol i tabac/vapers entre nois de l’institut. 7.5. Xarxes socials i salut mental S’hi incorpora un estudi de la UPF i UOC sobre impacte de les xarxes en la salut dels joves: Son i addicció • Totes coincideixen que les xarxes roben hores de son: - Es queden mirant TikTok al llit “perquè enganxa” - Són conscients que és addictiu Pressió estètica i rols de gènere • L’estudi indica que les noies pateixen més pressió per continguts de bellesa i moda • Elles, però, no perceben tant una pressió directa d’haver de “ensenyar el bé que estan” o d’imitar cossos concrets • Sí que reconeixen que: - Parlen molt de vida d’altres persones i drames a xarxes - Els nois i les noies tenen “para ti” (feed de TikTok) molt diferents • Elles: maquillatge, get ready with me, històries personals • Ells: futbol, cotxes 7.6. XatGPT i “Humaniza” a l’institut Moment molt revelador sobre ús d’IA a Secundària: • Admeten que fan servir ChatGPT per fer treballs de socials, etc. • Quan sospiten que el/la professor/a passarà el text per un detector d’IA, el passen abans per una eina anomenada “Humaniza” per fer-lo semblar escrit per una persona • La decisió de fer-ho o no depèn de cada professor (si creuen que revisarà o no) Apareix clarament una “cursa d’armaments” digital: professors amb detectors d’IA, alumnes amb “deshumanitzadors”/re-humanitzadors. 7.7. Notes, estudis i càstigs Cap al final, Cabot els pregunta per les notes del primer trimestre: • Totes admeten tenir entre 3 i 5 assignatures suspeses, excepte la Cate (1-2) • Llista típica de dificultats: Matemàtiques, Castellà, Física i Química, Valors • Malgrat això, es defineixen com a bones estudiants amb dificultats per aplicar-se • Preveuen càstigs a casa (sense sortir, menys autonomia) si no remunten L’espai mostra una gran honestedat i permet entendre de primera mà hàbits, pressions i contradiccions de l’adolescència actual. 8. Segona franja informativa: memòria, justícia i comerç cultural 8.1. Presentació de “Llibre negre contra Catalunya” a Vilassar de Mar Informació local: • L’Assemblea Nacional Catalana de Vilassar de Mar organitza la presentació del llibre “Llibre negre contra Catalunya”, actualitzat per Quim Torra (expresident de la Generalitat) • Lloc: Sala Maria Roser Carrau • El llibre és una actualització del clàssic de Josep Maria Ainaud de Lasarte, incorporant fets repressius i conflictes polítics de 1994 a 2025 8.2. Pesta porcina africana i gestió de fauna Des de la conselleria d’Agricultura: • Casos positius de pesta porcina africana: estabilitzats • Cap infecció detectada a les 55 granges properes al focus inicial • El conseller Òscar Ordeig anuncia la creació de la Taula del Senglar de Catalunya: - Objectiu: coordinar captures i controlar la sobrepoblació de senglars - Finalitat: reduir-ne un 50% a nivell de país 8.3. Memòria democràtica i espoli franquista a Caldes de Montbui • L’Ajuntament de Caldes de Montbui reclama a l’Estat la devolució de 48.000 € espoliats pel franquisme • Corresponen a 70.000 pessetes que el règim va confiscar el 1939 de: - Menjador Popular Infantil - Sindicat Agrícola i Caixa Rural • Ara es reclama la restitució en el marc de la Llei de Memòria Democràtica (2022) 8.4. Nova vida per a la Llibreria Sant Jordi (Barcelona) Crònica cultural sobre la Llibreria Sant Jordi, al carrer Ferran: • Risc de tancament per mort de l’antic propietari Josep Morales i lloguers molt alts en zona gentrificada • Forta reacció ciutadana: cues per comprar llibres, protestes per evitar-ne la desaparició • Nou propietari: Rafa Serra (agència Temps d’Oci), que adquireix el local • Reconversió en espai cultural polivalent: - Llibreria especialitzada en art i fotografia - Espai per esdeveniments culturals i degustacions gastronòmiques Es reivindica la llibreria com un dels últims comerços històrics d’un carrer cada cop més ple de souvenirs. 9. Secció de teatre amb Joana Hernández 9.1. Agenda teatral Joana Hernández fa un repàs exhaustiu de la cartellera teatral de Barcelona: Alguns títols destacats: • Biblioteca de Catalunya: “Natale in casa Cupiello” • Versus Teatre: “La torradora” • Teatre Borràs: “Pel davant i pel darrere” • Teatre Tívoli: “El fantasma de l’òpera” – gran musical amb orquestra en directe • TNC: - Sala Gran: “La corona d’espines” de Sagarra - Sala Tallers: programa especial per a infants amb més de 50 espectacles • Teatre Goya: “La trena” (últims dies) • Poliorama: “Glorius” (comèdia musical sobre una cantant desafinada, basada en fets reals) • Teatre Romea: “L’amor venia en taxis” de La Cubana • Teatre Condal: “Germans de sang” (musical en prèvies) • Teatre Victòria: nou espectacle del Mago Pop • Sala Beckett: musicals de Sondheim • Teatre Coliseum: “El trencanous” pel Ballet de Kiev • Teatre Gaudí: “Els malvats” (últims dies) • La Villarroel: “La mà” (última setmana) • Teatre Lliure (Montjuïc): - Sala gran: “La misèria ens farà feliços” - Espai Lliure: “Manifest Manjone” 9.2. Cap Butaca Buida 2026 Anunci de la 3a edició de “Cap Butaca Buida”: • Data: 21 de març de 2026 • Iniciativa per omplir teatres a preus populars arreu de Catalunya, País Valencià i Illes Balears • Més teatres adherits respecte a edicions anteriors 9.3. Entrevista a Andrea Sánchez: “Manifest Manjone” Andrea Sánchez, actriu vilassarenca, explica el projecte “Manifest Manjone”: El projecte “Nou lliure” • Forma part del viver de nous talents entre Institut del Teatre i Teatre Lliure • Cada any: - Es fa un càsting entre graduats recents - Es trien 8 actors, 2 ajudants i direcció - Es crea un muntatge per l’Espai Lliure Procés de creació • Direcció de Carol López • És teatre de creació col·lectiva: - La directora proposa situacions i personatges - Els actors improvisen i generen material - El text definitiu s’escriu a partir d’aquestes improvisacions Això fa que els intèrprets se sentin molt seus els personatges i el resultat. Experiència per als joves actors Andrea descriu: • L’emoció de trepitjar el Teatre Lliure després d’anys veient-lo des de l’altra banda del carrer (des de l’Institut del Teatre) • La sensació de formar part d’una comunitat de l’Institut, que es converteix gairebé en una família • La importància de donar oportunitats a cares noves, més preparades que mai (idiomes, dansa, música, arts marcials…) Gira i descentralització Després de la temporada a Montjuïc: • Farà gira amb el programa “Reverberacions”, portant l’espectacle a ciutats com Premià, Vic, Vilanova, etc. • Objectiu: descentralitzar la cultura, que no tot passi a Barcelona Andrea convida el públic de Vilassar de Mar a aprofitar que l’Espai Lliure “és a un salt de tren” i a veure’ls durant el mes que hi són en cartell. 10. Arnau Adell i els Estrèpits: la batucada entra a la presó 10.1. Context: projecte “Alternativa Solidària” a Quatre Camins Arnau Adell, cap de colla dels Estrèpits, explica el projecte conjunt amb la fundació Alternativa Solidària al centre penitenciari de Quatre Camins (Roca del Vallès): • Gener de 2025: els Estrèpits fan una primera batucada al pati del mòdul 2 (llarga estada) • Durant l’any, Alternativa Solidària organitza 12 mesos d’activitats per a interns: - Esport (futbol, tennis taula amb el Club de Tenis Taula de la Cooperativa L’Obrera de Vilassar de Mar) - Màgia, monòlegs, animació diversa • Desembre: última activitat triada directament per una comissió d’usuaris del mòdul 2 - Voten quina actuació els ha agradat més durant l’any - Trien, per unanimitat, que tornin els Estrèpits Reconeixement emocional molt fort per a la colla: la seva batucada ha estat l’activitat més valuosa per a la població reclusa. 10.2. Primera experiència a la presó Arnau descriu amb detall el procés d’entrada: • Controls estrictes: - Llista prèvia de tot el material que entraran (toms, baquetes, corretges) - Revisió de cada baqueta i instrument - Deixar mòbils, joies, DNIs i objectes personals a taquilles externes • Recorregut per l’interior: - Diverses portes successives que s’obren i tanquen amb sorolls metàl·lics contundents, molt impactants - Passar per zones comunes, cuina, passadissos - Sensació de “estar vivint una pel·lícula de presons” Al pati del mòdul 2: • Es troben els interns envoltant-los, molt a prop, amb mínima separació física • Instruccions prèvies de mantenir una distància de seguretat de 2 metres, que la realitat acaba desdibuixant 10.3. La força del contacte i la música Després de l’actuació (uns 15 minuts intensos): • Diversos interns s’acosten per tocar els tambors • Malgrat la vigilància de funcionaris, els Estrèpits deixen baquetes a alguns interns perquè toquin • Es crea un cercle amb músics i interns tocant alhora, cridant i rient durant uns segons Moment clau: Un intern s’acosta a una companya d’Arnau i li diu que aquell ha estat el dia més feliç des que és a la presó. Arnau ho relata com el moment més emocionant, que justifica tot l’esforç i dóna sentit a la seva feina: “Per nosaltres és una actuació més; per a algú allà dins pot ser el dia més feliç de l’any.” 10.4. El retorn: segona actuació Divendres (l’endemà de l’emissió) els Estrèpits tornen a Quatre Camins: • Actuació de 15 minuts aproximats al pati, amb blocs de cançons i coreografies preparades • Formació de 17 músics més acompanyants • Barreja de nervis i expectació: - Per molts serà la segona vegada; per alguns, la primera - La rutina de la presó continua imposant respecte i adrenalina Arnau descriu el 2026 com un any de consolidació interna: • No incorporaran nous membres al grup gran per primera vegada en 10 anys • Objectiu: millorar qualitat musical i d’ambient de grup • Paral·lelament, continuen alimentant la pedrera “Estrepetits” a escoles de Vilassar (Vaixell-Burriac, Pla de la Vallà, Pérez Sala), amb llistes d’espera 11. Cloenda del programa Jaume Cabot tanca el magazín matinal: • Recorda la graella de programació informativa amb el Butlletí informatiu de Vilassar Ràdio (1h, 3h, 5h i 7h de la tarda) • Esmenta que aquesta és l’edició 2266 de Parlant de tot • Reitera els canals per recuperar el Podcast a la carta: - vilassaradio.cat/a-la-carta - vilassaradio.cat/parlant-de-tot • S’acomiada amb el seu lema: “No és que us ho demani, és que us ho mano: sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços.” El programa es clou amb Xarango – “Quan tot s’enlaira”, reforçant el to optimista i comunitari. 12. Idees principals de l’episodi Informació local forta • Vilassar de Mar apareix constantment: entitats, escoles, comerç, activitats solidàries, cultura i jovent • La ràdio es reivindica com a altaveu del dia a dia del municipi, no només en festes grans Veu del jovent i realitat crua • La Tertúlia jove dona veu directa a adolescents que parlen sense filtres de: - Vapers i alcohol - Xarxes addictives - Ús d’IA per fer deures - Suspensos i relació amb l’estudi Cultura i creativitat emergent • Dues entrevistes clau: - Zahara Moyano (cinema independent, producció des de Menorca, Premis Gaudí) - Andrea Sánchez (teatre emergent al Lliure) • S’evidencia la qualitat de les noves generacions artístiques catalanes i el pes de les dones en aquests projectes Compromís social i comunitari • Activitats per la Marató de 3CAT i iniciatives solidàries de comerços i escoles • Projecte dels Estrèpits a la presó, mostrant el poder de la cultura per dignificar i humanitzar Humor i memòria generacional • Seccions com la d’Escofet (DeLorean, notícies absurdes) i el Punt de trobada aporten humor, nostàlgia i reflexió sobre com han canviat les maneres de jugar, comunicar-se i viure les modes En conjunt, l’episodi és un bon retrat de ràdio local viva: arrelada al territori, oberta al món, atenta al jovent i profundament connectada amb la cultura i la cohesió social.
Prepareu-vos per un episodi ple d’energia! La Paula Ferrero ens obre les portes al fascinant món dels espectacles en creuers: càstings, rutines, experiències a bord i moments que només es viuen a quilòmetres de la costa. Una conversa inspiradora per a tots els amants de la dansa, la música i l’aventura. Quedeu-vos i comenteu-nos que us sembla!
La Sibil·la: Més que una tradició El programa explora el Cant de la Sibil·la, una tradició litúrgica i teatral medieval que anuncia la fi del món i el judici final. La convidada, la doctora en Història Medieval i il·lustradora Laura Castellet, ens acompanya per desgranar l'evolució d'aquest proto-himne. Orígens i adaptacions • La profecia té arrels en l'antiguitat clàssica, sent adaptada pel cristianisme des del món carolingi (segle IX). • Els textos i la música han evolucionat: des de les versions en llatí fins a les versions en llengües vernacles com el català, que van florir a partir del segle XIV. • Es tracta d'una performance adaptable. A diferència d'una peça estàtica, la Sibil·la s'ha reescrit constantment segons el context social, arribant fins i tot a incloure mencions a virus o esdeveniments contemporanis durant les interpretacions. La dimensió patrimonial i litúrgica "El Cant de la Sibil·la és una tradició que t'arrela, que et fa sentir en comunió amb tota una sèrie de gent que també la canta." • La versió mallorquina és especialment rellevant en ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. • A Catalunya, localitats com la Seu d'Urgell o el monestir de Coaner han reprès la tradició amb un sentit vivencial, incorporant elements històrics com les neules. • La posada en escena (vestuari, gestualitat, acompanyament coral) varia segons llocs i èpoques, convertint cada celebració en un acte únic i viu.
Panorama general de l’episodi Aquest Crònica de Vilassar Ràdio ofereix un recorregut molt complet per iniciatives socials, culturals i solidàries vinculades a Vilassar de Mar i la comarca del Maresme, amb especial atenció a: • La batucada dels Estrèpits a la presó de Quatre Camins en col·laboració amb Alternativa Solidària • La campanya de recollida de joguines de Creu Roja Vilassar de Mar • Els Pastorets solidaris de l’alumnat de cinquè de l’Escola del Mar • Una nova zona de baixes emissions a Mataró i el temps 1. Estrèpits tornen a la presó de Quatre Camins 1.1. Context i projecte • La banda de batucada Estrèpits, de Vilassar de Mar, va actuar el mes de gener al mòdul 2 de la presó de Quatre Camins en el marc d’un projecte impulsat per l’ONG Alternativa Solidària. • L’experiència va tenir un gran impacte emocional en la població reclusa: reunits en assemblea, els presos mateixos han demanat que tornin per tancar l’any del projecte. • El projecte d’Alternativa Solidària s’emmarca en una iniciativa anomenada “Que nada nos defina” (que Tello tradueix com no definir ni jutjar les persones), orientada a la reconstrucció personal dels usuaris del mòdul 2 mitjançant activitats de cultura, esport, tallers i xerrades. "Volien més festa i volien que Estrèpits tanquéssim aquest projecte, igual que el vam obrir al gener" (Arnau Adell) 1.2. Testimoni de l’Arnau Adell (cap de colla dels Estrèpits) Aspectes destacats del relat d’Adell: • Se sent molta il·lusió i emoció per poder repetir l’experiència; la colla concep aquestes actuacions com una manera d’aportar un gra de sorra amb música, somriures i energia. • Explica amb detall el fort dispositiu de seguretat: llista estricta de material (tambors, vaquetes, corretges), controls exhaustius, múltiples portes que s’obren i es tanquen, detectors i supervisió constant del personal penitenciari. • Descriu l’entrada al mòdul com una experiència impactant sensorialment: - Crits i sons a l’interior - Soroll metàl·lic de les portes, com en una pel·lícula de presons - Recórrer bona part del centre (zones comunes, mòduls, cuina) fins arribar al pati del mòdul 2 1.3. Proximitat amb els presos i moments emotius • Tot i la distància de seguretat inicial (2 metres), al final de l’actuació es crea una gran proximitat humana: - Alguns presos s’acosten, volen tocar els tambors. - Amb la supervisió estricta del personal, la colla aconsegueix deixar vaquetes a alguns presos perquè toquin. - S’acaben trobant envoltats de reclusos, compartint ritme, crits i emocions en un moment que Adell descriu com “únic”. "Per una persona que està allà dins tancada que potser els dies són durs, que et digui que és el dia més feliç des que hi és… se’m posa la pell de gallina." • Una companya d’Estrèpits rep la confidència d’un intern: “és el dia més feliç des que estic aquí dins”, fet que per la colla es converteix en una validació potentíssimament emocional del sentit del que fan. 1.4. Repetir l’experiència: nervis i motivació • De cara a la nova actuació, molts membres repeteixen però també hi ha gent nova que s’estrena a Quatre Camins. • Adell compara els nervis previs amb els d’un infant quan va de colònies o a PortAventura: encara que hi hagis estat, cada visita és especial. • Subratlla que entrar al centre és gairebé com fer una visita guiada a la realitat penitenciària, cosa que impacta i marca els participants. • Conclusió: la colla es mostra fermament disposada a seguir implicant-se en projectes solidaris com aquest. 1.5. La mirada d’Alternativa Solidària (Joan Carles Tello) • Tello explica que l’ONG treballa amb col·lectius vulnerables molt diversos, fomentant sinergies entre projectes. • El projecte a Quatre Camins busca: - Potenciar els PTI (projectes de treball individuals) dels reclusos. - Afavorir la col·laboració interna al mòdul mitjançant activitats de cultura, esport i desenvolupament personal. - Proporcionar millores en el dia a dia d’un col·lectiu de llarga condemna i alta duresa vital. "No ens definim ni jutgem les persones; ens dediquem a fer les coses ben fetes, amb col·laboracions orientades a millorar el dia a dia dels usuaris." • La filosofia és de win-win: - Els que entren de fora (com Estrèpits) guanyen una experiència transformadora. - Els interns trenquen la monotonia i tenen contacte amb realitats i persones noves. • Tello remarca que el judici ja l’ha fet la justícia; la seva tasca és acompanyar i millorar la convivència i el benestar dins del centre. 2. Campanya de recollida de joguines de Creu Roja 2.1. Objectius i abast de la campanya • La Creu Roja de Vilassar de Mar, en coordinació amb Serveis Socials, enceta un any més la campanya de recollida de joguines per a infants de 0 a 12 anys. • Abasta diversos municipis: Vilassar de Mar, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt, amb treball en “clau de zona” per optimitzar recursos i personal. • S’adreça a 230 infants, dels quals 16 són de Vilassar de Mar. 2.2. Criteris per a les joguines La tècnica de Creu Roja Maria Jesús García insisteix en diversos criteris clau: • Noves – per garantir equitat i evitar discriminacions entre infants. • No bèl·liques – per no reproduir la violència en el joc. • No sexistes – sense missatges o rols estereotipats per gènere. • Sostenibles, preferentment cooperatives o col·lectives, que fomentin el treball en equip i el companyerisme. • De caràcter educatiu, per afavorir l’aprenentatge. 2.3. Logística de recollida i distribució • Punt principal de recollida: Assemblea de Creu Roja Vilassar de Mar, al carrer Sant Jaume (carretera nacional), en horari de 8 a 15 h. • També es recullen joguines a: - Institut Pere Ribot - Escoles: Els Alocs, Les Franciscanes, Escola del Mar - L’empresa Finques Vilassà, que s’afegeix com a punt de recepció. • La campanya culmina amb el lliurament el 5 de gener, i el període de donació s’estén fins al 19 de desembre. 2.4. Tipus de lots i mancances • Es confeccionen lots per franges d’edat: - de 0 a 3 anys - de 4 a 7 anys - de 8 a 12 anys • Cada lot conté dues joguines (una d’ús més individual i una altra cooperativa) i un llibre. Si hi ha joguines extres, s’afegeixen complements. • Falten especialment joguines per: - Infants de 0 a 2 anys - Infants de 9 a 12 anys • També es necessiten llibres per completar tots els lots. 2.5. Donacions i voluntariat • Es destaca una donació molt important de la botiga Ziman de Vilassar de Mar, situada a la plaça del Mercat, amb 550 joguines aportades entre la clientela i l’establiment. • Al llarg de l’any, també s’ha rebut una donació gran de puzles per part d’una empresa de joguines, que ha ajudat a arrencar la campanya amb bon estoc. • Una quinzena de persones voluntàries de Creu Roja s’encarreguen de la logística: classificació, preparació de lots, organització del magatzem, tasques administratives i d’entrega. • García remarca la gran solidaritat dels veïns i veïnes de Vilassar de Mar, clau per fer possible que la màgia dels Reis d’Orient arribi a tots els infants. 3. Els Pastorets solidaris de l’Escola del Mar 3.1. Iniciativa teatral i finalitat solidària • L’alumnat de cinquè de l’Escola del Mar està ultimant els assajos d’una versió dels Pastorets, basada en un text refós de Folch i Torres i Pàmies. • La representació tindrà lloc a la Sala Carrau, en doble sessió (10 h i 11 h), el 17 de desembre. • Tota la recaptació es destinarà a la PACA (Associació de Persones amb Altres Capacitats de Vilassar de Mar), convertint l’activitat en teatre amb vocació solidària i inclusiva. 3.2. Com neix el projecte a l’aula • Segons explica en Pol, la iniciativa sorgeix d’una proposta de la professora: habitualment només representen els Pastorets a l’escola, però se’ls ofereix la possibilitat de portar l’obra a la Sala Carrau. • La resposta de la classe és unànime: tothom accepta el repte. 3.3. Repartiment de papers i escenografia • L’alumnat no només interpreta, sinó que també treballa els decorats: - L’infern, on surten les fúries - El cel - El bosc - Altres fons escenogràfics • Repartiment destacat: - Noa interpreta la Verge Maria, escollida després d’un sistema de votacions. Ella mateix admet que preferia fer de fúria, però ha assumit el paper amb entusiasme i ofereix una veu molt “angelical”. - Pol fa de Rovelló, un dels personatges principals, amb una entrada marcada per la por i la sorpresa enmig del bosc. - Teresa és l’Àngel Gabriel; s’hi presenta perquè volia un personatge amb molts diàlegs. - Jana interpreta en Lluquet, un dels protagonistes clàssics dels Pastorets. 3.4. Aprenentatges i vivència dels infants • Tots coincideixen que gaudeixen molt de l’experiència teatral: - Alguns destaquen l’emoció d’aprendre el paper - D’altres, el moment dels assajos - I molts, el fet de parlar dalt de l’escenari i vèncer la vergonya • A l’estudi, canten fragments de la cançó de les fúries i dels cants dels pastorets, mostrant que tenen el repertori molt treballat. • Cada alumne de cinquè rebrà cinc entrades per convidar familiars o amics, incrementant així el potencial de recaptació per a la PACA. 4. Actualitat: zona de baixes emissions a Mataró 4.1. Implantació de la mesura • S’anuncia que Mataró ha posat en marxa, a partir del 9 de desembre, una zona de baixes emissions (ZBE), en compliment de la normativa europea que obliga les ciutats de més de 50.000 habitants a limitar la circulació de vehicles més contaminants. • En aquesta primera fase, es restringeix l’entrada de cotxes sense distintiu ambiental al nucli històric, de dilluns a divendres, de 7 h a 20 h. 4.2. Àmbit i futur de la ZBE • L’àrea afectada inclou principalment l’illa de vianants del centre: - Muralla del Tigre i de Sant Llorenç - Baixada de Sant Anna - Camí Ral - Carrer de l’Hospital, Santa Bonaventura, la Coma - Muralla dels Genovesos i de la Presó - Carrers d’Amàlia i Sant Josep • De cara al 2028, es preveu ampliar la ZBE fins a les rondes i la N-II, reforçant la lluita contra la contaminació atmosfèrica i acústica. 4.3. Comunicació i sensibilització • L’Ajuntament de Mataró impulsa la campanya “No es veu, però es respira”, amb: - Cartells als accessos - Informació al web municipal - Difusió a xarxes i mitjans locals • L’objectiu és facilitar l’adaptació a la nova normativa i conscienciar sobre l’impacte real de la contaminació, malgrat que no sigui visible. 5. El temps i tancament de l’informatiu 5.1. Previsió meteorològica • Per a l’endemà es preveu un dia sense pluja, però amb vent de velocitat variable que augmentarà sobretot a la tarda. • Temperatures mínimes similars al dia anterior, entre 6 i 13 ºC. • Màximes una mica més baixes, que no superarien aproximadament els 16 ºC. 5.2. Resum final i crèdits • El programa recapitula els titulars: - Tornada dels Estrèpits a Quatre Camins amb Alternativa Solidària. - Campanya de joguines de Creu Roja adreçada a 230 infants de la zona. - Pastorets solidaris de cinquè de l’Escola del Mar a benefici de la PACA. • Es recorda que el programa es pot recuperar al web vilassaradio.cat (servei de podcast a la carta). • Esment dels responsables: Robert Mazza (so i redacció) i Joan Escofet (conducció i signatura del Crònica). • Cloenda amb agraïment a l’audiència i invitació a tornar a escoltar el programa l’endemà. 6. Idees clau de l’episodi 6.1. Eix social i comunitari • La ràdio local actua com a altaveu de projectes solidaris que connecten cultura, educació i inclusió social. • Es posa en valor el paper de colles locals (Estrèpits), entitats (PACA), ONG (Alternativa Solidària, Creu Roja) i centres educatius (Escola del Mar, Institut Pere Ribot) en la cohesió del territori. 6.2. Impacte humà i educatiu • Música, teatre i joc s’utilitzen com a eines de transformació personal i col·lectiva, tant dins d’un centre penitenciari com en el teixit social del municipi. • Els testimonis d’infants i adults mostren aprenentatges emocionals profunds: empatia, responsabilitat, treball en equip i compromís amb els altres. 6.3. Compromís amb el medi ambient • La informació sobre la ZBE de Mataró evidencia una agenda local alineada amb les directives europees i amb la preocupació per la salut pública i la qualitat de vida a la comarca del Maresme. En conjunt, l’episodi dibuixa una comunitat activa i solidària, on la cultura, l’educació i les polítiques públiques es combinen per avançar cap a una societat més inclusiva, saludable i conscient.
Context general de l’episodi Programa “Parlant de tot” de Vilassar Ràdio, emès el 10 de desembre de 2025 i conduït per Jaume Cabot. Magazín matinal de 3 hores amb actualitat local, entrevistes, seccions fixes i molt de to pròxim i conversacional. L’episodi combina: - Informació local i comarcal (meteo, notícies, campanyes solidàries, sanitat, vaga de metges). - Entrevistes i seccions humanes (reconeixement a una metgessa local, secció d’horòscop i somnis, recomanacions literàries, reflexió social sobre l’esnovisme al Maresme). - Contingut de Nadal (productes de l’agrícola, torrons, neules, espatlles de gla, rituals nadalencs, preparació de festes). 1. Obertura del programa i previsió meteorològica Introducció i to nadalenc Jaume Cabot obre el programa saludant l’audiència de Vilassar Ràdio: Emissora municipal de Vilassar de Mar, al 98.1 FM. • Situa el dia: dimecres 10 de desembre de 2025, “a les darreries de l’any”. • Marca el context: festes de Nadal a tocar (pont de la Puríssima superat, loteria del 22 de desembre com a inici “oficial”). • Descriu el temps: matins i vespres amb “fresqueta” però migdies massa suaus per ser desembre. Meteo amb Joaquim Serra (Servei Meteomar – Consell Comarcal del Maresme) Tema clau: temps estable i sec al Maresme i bona part de Catalunya. Punts principals de la previsió: - Situació tranquil·la i estable: cel força ennubolat però sense pluges a la costa ni a gran part del territori. - Una línia frontal a Ponent podria portar pluja lleu a l’interior, però no a la costa. - Temperatures: lleuger descens de les màximes per més núvols, però ambient encara agradable i humit. - Vent: molt fluix i variable. - Mar: situació marítima tranquil·la, una mica de mar de fons. - Cap de setmana també sense pluges previstes, amb més estones de sol i màximes una mica més altes. 2. Informatiu local, efemèrides i actualitat general Finestra informativa amb Joan Escofet Secció “el nostre Poc ens passa” i el DeLorean d’efemèrides musicals i històriques. 2.1. Actualitat esportiva i seguretat als estadis • Debat encès sobre seguretat al Camp del Barça arran de la presència d’aficionats violents alemanys amb bengales i material prohibit. • Crítica directa a la seguretat privada del club: controls molt estrictes per a aficionats normals (ampolles, entrepans) però falles greus amb grups radicals. “Estàs posant en perill a molta gent… partit declarat d’alt risc i passen aquestes coses”. • Es recorda el cas tràgic al camp de l’Espanyol (Sarrià) amb la mort del menor Frederic Ruquier per una bengala. 2.2. Ronald Araujo i salut mental • Es comenta l’absència de Ronald Araujo (erròniament anomenat “Fran” al principi) per una presumpta depressió. • S’explica que és un jugador molt religiós i que és a Israel, visitant esglésies per remuntar anímicament. Reflexió important: “És trist que hagi de sortir un futbolista perquè es posin en valor les malalties mentals.” Es reivindica la necessitat de normalitzar i visibilitzar els trastorns de salut mental, també en persones anònimes. 2.3. Mort de figures del rock espanyol Es destaca la coincidència luctuosa de dues icones: - Rober (Roberto Iniesta), líder d’Extremoduro, mort als 63 anys. - Jorge Martínez, vocalista d’Ilegales, mort als 70. “Les desgràcies mai venen soles… dues icones del rock espanyol el mateix dia.” 2.4. DeLorean d’efemèrides musicals Recorregut ràpid per efemèrides clàssiques: - Ramon Arcusa (Dúo Dinámico) fa 89 anys (la parella de Manuel de la Calva, mort fa poc). Es recorden temes com “Resistiré”, “La, la, la”, cançons per Julio Iglesias, etc. - 1966 – Beach Boys, “Good Vibrations” arriba al núm. 1. - 1967 – Otis Redding i “(Sittin’ On) The Dock of the Bay”; s’elogia la bellesa del títol i la imatge de “seure al moll veient passar la vida”. - 1983 – Paul McCartney & Michael Jackson, “Say Say Say” al top de llistes; es menciona la versió remasteritzada de 2015. - Dia Mundial dels Drets Humans: recordatori que sovint “brillen per la seva absència”. - Una enquesta de 2005 sobre artistes més escoltats: - Núm. 3: The Beatles - Núm. 2: Queen - Núm. 1: Elvis Presley (“Elvis Pelvis”). - 2011: en subhasta es ven per 18 milions d’euros una còpia de “Love Me Do” de The Beatles (xifra qualificada d’“animalada”). 2.5. Avanç informatiu local Escofet avança continguts del programa Crònica (Informatiu Migdia) de l’endemà: - Protagonistes: estrelles de Vilassar de Mar, Creu Roja de Vilassar de Mar i alumnes de cinquè de l’Escola del Mar. 3. Gran entrevista: doctora Isabel Moreno (CAP Doctor Barbeyà, ICS) 3.1. Motiu de l’entrevista La doctora Isabel Moreno, metgessa de família del CAP Doctor Barbeyà de Vilassar de Mar, ha rebut recentment un premi d’excel·lència professional atorgat pel Col·legi de Metges. Objectiu de l’entrevista: conèixer la seva vessant professional i personal. 3.2. El premi d’excel·lència professional Característiques del premi: - Premi anual a l’“excel·lència professional”. - Concedit per un jurat del Col·legi de Metges; la doctora no sap qui la va proposar ni els detalls del procés. Moment de rebre el correu: - Ella admet tenir el “síndrome de l’impostor”: “Sempre penso que si rebo un mail és que he fet alguna cosa malament.” - Primer pensament en veure un mail del Col·legi: por a una reprimenda. - Quan el llegeix i veu que és un reconeixement, ho comparteix immediatament amb companys, família (marit, fills, pares, família política, amics) i rep una onada de felicitacions. 3.3. Impacte emocional i reacció pública El que més la colpeix no és tant el premi com la resposta de la gent: - No sabia que es penjarien posts a xarxes socials; li feia por la reacció dels possibles “haters”. - S’emociona profundament pels comentaris positius, especialment de: - Ex-pacients de Vilassar de Dalt (on va treballar 19 anys). - Nous pacients de Vilassar de Mar. “Em vaig sentir molt estimada, i això em va fer més il·lusió que el premi.” 3.4. Vocació, formació i tria de Medicina de Família Decisió de ser metgessa: - Es defineix com a cabrarenca (ve de Cabrera). - Estudis a l’escola Sant Feliu i després a l’Institut Satorras (Mataró), on fa BUP i COU. - Inicialment volia ser mestra; li agradaven tant les lletres com les ciències. - Una professora de llatí la fa reflexionar: potser Medicina o Biologia tindrien més sentit per les seves capacitats. Influència del voluntariat i la parròquia: - Havia estat catequista i molt implicada a la parròquia i en voluntariat. - Volia portar aquesta vocació de servei als altres a la professió. Model de referència: - Va voler ser “metge de poble”. - Quan acaba la carrera, passa uns dies a la consulta del doctor Esté, el seu metge de Cabrera, i confirma que aquella és la feina que vol. MIR i especialitat: - Va obtenir un bon número de MIR (2.194 de 4.000 places), amb molts opositors (uns 10.000). - Tot i tenir un bon número, escull Medicina de Família en lloc d’especialitats “prestigioses” (neurocirurgia, etc.). - Rep la pregunta recurrent: “Per què tries família si tens tan bon número?” - Resposta: perquè és l’especialitat que l’apassiona. Formació i trajectòria: - Fa la residència a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti). - Part d’Atenció Primària al CAP Ronda Prim (Mataró). - Més de 30 anys d’experiència (va acabar la carrera amb 25 anys i ara en té 57). - Trasllat professional de Vilassar de Dalt a Vilassar de Mar fa pocs anys. - Ha fet el doctorat i nombroses publicacions de casos clínics. 3.5. Família i continuïtat sanitària La Medicina continua a la família: - El fill gran és metge, R3 d’UCI a Bellvitge, vol fer Medicina de Rescat de Muntanya. - El fill petit és fisioterapeuta. - Reconeix que la família és molt de muntanya i camins llargs. 3.6. Aficions i vida personal Esport i muntanya: - Li agrada molt córrer i caminar per la muntanya. - Té un grup amb què fan rutes llargues: 40-50 km. - Objectiu anual: anar de Mataró a Montserrat a peu (uns 80 km de nit); es preparen tot l’any. Manualitats i creativitat: - Aficions: cosir, fer ganxet, pintar, manualitats, com a via de desconnexió. Música i cant coral: - Ha cantat anys en una coral del barri de l’Havana (Mataró). - Li agrada la música catalana, la música espanyola i el flamenquito (Estopa, etc.). Explica un acudit que va fer el dia del seu casament (el clàssic “algo con gin… bote-jín”), mostrant el seu sentit de l’humor andalús i la facilitat per fer riure. 3.7. Exigència professional, pressió i salut mental del metge Autoconcepte i exigència: - Es declara molt autoexigent i amb poca tolerància al propi error. - Sempre pensa que podria haver fet més per algun pacient; això la manté alerta però també li dificulta desconnectar. “Cada pacient que entra és un repte; pensa que pot tenir una patologia i depèn de mi diagnosticar-la.” Relació amb l’error: - Consulta sovint casos amb companys i contrasta la seva actuació. - Gairebé sempre comprova que ha fet el correcte, però la pregunta “i si hagués pogut fer alguna cosa més?” és recurrent. Estudi i actualització constant: - Ha publicat casos clínics i participa en congressos; això li evita caure en la rutina i l’ajuda a mantenir-se activa i actualitzada. 3.8. COVID-19 com a punt d’inflexió vital El 2020 va ser dur però també transformador per ella: - Durant la pandèmia, quan la càrrega era sobretot hospitalària, es va oferir voluntària per ajudar a Can Ruti. - Va treballar: - 1,5 mesos a Urgències, amb directores d’urgències. - 1,5 mesos a la Goodman, espai habilitat per acollir avis amb Covid procedents de residències. Impacte personal: - Va veure que podia adaptar-se a Can Ruti 20 anys després de la residència, amb nous protocols i entorn tecnològic. - Això li va donar la sensació que “podia fer el que volgués” i que la vida és curta. Aprofita l’aïllament (vivint sola a planta baixa a la casa dels pares a Cabrera) per: - Acabar d’escriure la tesi doctoral. - Decidir el canvi de Vilassar de Dalt a Vilassar de Mar. 3.9. Mirada sobre el sistema sanitari i la relació amb els pacients Importància de la Medicina de Família: - Reivindica la longitudinalitat: seguir el pacient des de l’adolescència fins que té fills i més enllà. “Passes per totes les etapes de la vida dels pacients, i això és el que m’emociona.” Valor de la visita presencial: - Defensa amb contundència la visita presencial per sobre de la telefònica o en línia. “Jo haig de veure, tocar, sentir, donar-li la mà o una abraçada. A vegades m’he d’enfadar.” • Reconeix que les visites telefòniques tenen utilitat, però no poden substituir el contacte humà i l’observació directa. Relació amb la família i amics com a pacients: - Quan visita familiars o amics, marca clarament el rol: “Ara t’estic fent de metge, no de germana o amiga.” - Intenta mantenir certa distància professional tot i la càrrega emocional. Com a pacient: - Confessa que no va gaire al metge i tendeix a minimitzar la seva pròpia salut. - S’autoavalua els símptomes però consulta quan cal; ha estat operada diverses vegades i es considera bona pacient. “Intento fer de pacient per saber com se senten els meus pacients.” 3.10. Acte de lliurament del premi Cerimònia al Col·legi de Metges (1 de desembre): - Hi va amb el marit i els dos fills; també la sorprenen tres companyes del CAP a la sala. - Els premiats seuen agrupats per categories (hospitalaris, recerca, AP, etc.). Cerimònia: - Es projecta a pantalla foto, nom, especialitat, lloc de treball i any de naixement. - Li lliuren un diploma i una insígnia del Col·legi de Metges que porta penjada, al costat d’un penjoll en forma de muntanya (regal d’una amiga), símbols de les dues passions (profession i muntanya). Admet que ni recorda bé el text de presentació que va llegir la periodista a l’escenari; l’emoció supera els detalls. 3.11. Mirada al futur i sentit de la vocació Quan se li pregunta si, si tornés a néixer, tornaria a ser metgessa, respon que sí sense dubtar. S’autoidentifica com una persona molt feliç fent de metgessa de família, malgrat la pressió i l’autoexigència. 4. Noticiari de les 11 h Bloc informatiu breu amb focus local i català/europeu. 4.1. Campanya de recollida de joguines de Creu Roja • Des del 21 de novembre és activa la campanya de recollida de joguines per a infants de 0 a 12 anys, organitzada per Creu Roja amb les àrees de serveis socials de diversos ajuntaments: - Vilassar de Mar, Cabrils, Cabrera de Mar, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. • Objectiu: arribar a 230 infants de famílies vulnerables dels sis municipis (16 de Vilassar de Mar). • Les joguines han de ser: - Noves, - No sexistes ni bèl·liques, - Preferentment educatives, sostenibles i cooperatives. • Punt de recollida: Carrer Sant Jaume 38, de 8 a 15 h (dilluns a divendres). • Es promet ampliació al Crònica de la 1. 4.2. Segon dia de vaga de metges (Metges de Catalunya) • Vaga convocada per Metges de Catalunya per a metges d’Atenció Primària i hospitalària. • Serveis mínims: - CAP i dispositius extrahospitalaris: assistència urgent garantida amb 25% de la plantilla. - Funcionament normal d’urgències hospitalàries, UCI, radioteràpia i quimioteràpia urgent, i cirurgia inajornable. • Reivindicació central: - Espai de negociació pròpia amb el Departament de Salut (i no només a la taula general on es dilueix la veu mèdica). - Denúncia de precarització, sobrecàrrega de visites i jornades excessives. 4.3. Brot de pesta porcina africana a Cerdanyola del Vallès • S’investiga l’origen del brot detectat en senglars morts. • Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra envien un primer atestat als jutjats; causa per delicte contra el medi ambient, probablement sota secret de sumari. • El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, afirma no tenir constància formal de la investigació, però ofereix plena col·laboració. • Situació sanitària: - 13 casos positius detectats, tots a la primera línia d’infecció. - S’anuncia el sacrifici preventiu de 30.000 porcs de 39 granges en un radi de 20 km. 4.4. Futur registre obligatori de patinets elèctrics • La llei estatal de juliol obliga a: - Registrar tots els vehicles de mobilitat personal (patinets) i - Contractar una assegurança obligatòria. • El registre (DGT) encara no és operatiu malgrat que hauria d’entrar en vigor el 2 de gener. • El RAC (Reial Automòbil Club) demana una moratòria de 6 mesos per l’incompliment de terminis. 4.5. Violència contra periodistes el 2025 • Informe anual de Reporters Sense Fronteres: any especialment negre per a la professió. • 67 periodistes assassinats al món, 29 a Gaza (bombardejos i trets de l’exèrcit d’Israel). • L’exèrcit israelià concentra el 43% de les morts. • Altres focus: Mèxic (9 informadors morts, vinculats al narcotràfic i crim organitzat). 5. Secció Paquita Bruixa: somnis, herbolari i rituals de Nadal 5.1. Somnis amb monedes Paquita Bruixa interpreta el significat de somiar amb monedes segons el material: Monedes d’or: Signe de gran prosperitat, diners, plaers, viatges i coneixement de gent “estupenda”. Monedes de plata: Indiquen que fins i tot les famílies “perfectes” tindran altes i baixes i problemes interns. Monedes de coure: Associades a desesperació, càrregues físiques i malestar general. Monedes de níquel: Senyal de feines de categoria baixa, mal pagades o poc valorades. 5.2. Herbolari: la sàlvia Propietats i usos principals: - Molt apreciada tant per les flors liles/blaves com per les propietats medicinals. - Va bé per a: - Problemes digestius després d’àpats forts (Nadal, Sant Esteve…). - Dolors menstruals i mal de panxa associat a la regla. Consell de preparació: - Infusió de sàlvia combinada amb menta o marialluïsa per millorar gust i efecte. - Recorda que complementa, però no substitueix, la medicació o la recepta mèdica. 5.3. Rituales de Nadal per atraure prosperitat i bona energia Paquita proposa diversos rituals senzills amb simbologia nadalenca. Ritual 1 – Panereta de monedes a l’entrada de casa Objectiu: atreure diners i feina. Col·locar a l’entrada de casa una panereta o cendrer de fang o vidre. Posar-hi 5 monedes d’or de xocolata (sempre nombre senar). Afegir al centre una gla i una castanya. Es posa a lloc uns 4-5 dies abans de Nadal (o el mateix dia si hi ha criatures golafres). Symbolisme: que no falti feina ni diners a la llar. Ritual 2 – Poma amb tres espelmes (vermella, daurada i blanca) Objectiu: aportar llum, salut, força i prosperitat a tota la família. Agafar una poma verda i fer-hi 3 forats. Col·locar-hi tres espelmes: 1 vermella (Nadal / passió), 1 daurada (diners / prosperitat), 1 blanca (puresa / pau) o d’un color suau (rosa o lila). Posar la poma sobre un plat a la taula de Nadal, preferentment davant la persona “més conflictiva” de la taula (amb humor). Escriure en un paper blanc (amb llapis) els noms de tots els comensals i els desitjos (salut, amor, feina, alegria), i col·locar-lo sota la poma. Encendre les espelmes amb llumins de fusta. Preparar un got d’aigua amb una cullerada de sal, posar-ho en un polvoritzador i ruixar lleugerament (per sota) com si fos aigua beneïda, sense apagar les flames. Deixar que les espelmes es consumeixin completament (no apagar-les manualment). Ritual 3 – Fruit secs, all morat i espelma daurada Objectiu: diners i estabilitat econòmica. Posar en un bol de vidre o fang fruita seca amb closca (avellanes, ametlles, nous…). Al centre, una ** cabeça d’alls morats** (els “nostres”). Col·locar-hi una espelma daurada al mig. Escriure en un paper el desig econòmic i posar-lo sota el bol. Encendre l’espelma i deixar-la cremar sense apagar-la. Després, la fruita seca es pot menjar tranquil·lament. També recomana mantenir la tradició de donar monedes (o monedes de xocolata) per Nadal com a símbol de prosperitat compartida. 5.4. Horòscop setmanal (12 signes) Paquita fa un repàs detallat signe per signe; resum dels punts clau: Àries: salut correcta; feina estable i rutinària; amor amb caliu i passió. Color: groc. Número: 4. Taure: salut bona; feina amb sorpreses i alegries, sobretot en primers decanats; amor amb gestos inesperats de la parella. Color: rosa. Número: 8. Bessons: salut acceptable, alguna “emboirada”; feina amb organització i reptes moderats; amor amb capacitat de conquerir i divertir-se. Color: vermell. Número: 5. Cranc: vitalitat alta; possibles despeses extra però feina estable; en l’amor, bones perspectives per relacions que es volen consolidar. Color: salmó. Número: 4. Lleó: sensibilitat alta; feina sense grans avenços (setmana “plana”); en l’amor, controlen les regnes de la relació. Color: blanc. Número: 1. Verge: se senten fràgils; és millor no obrir conflictes amorosos aquests dies; a la feina hi pot haver millores econòmiques a curt termini. Color: marró clar. Número: 9. Balança: salut correcta; feina amb ambient una mica embolicat (dinars d’empresa, tensions); amor amb petits drames i manca de sintonia. Color: verd clar. Número: 6. Escorpí: bona salut i energia; a la feina, ambientalment delicat (mal “vent” laboral); en l’amor, molt bon moment per relacions apassionades. Color: verd fosc. Número: 6. Sagitari: “reis de la festa” de la temporada; han de mirar de no relliscar físicament (perills de caigudes); en l’amor, si una relació no funciona, és bon moment per tancar-la i obrir-se a noves possibilitats. Colors: daurat i lila. Número: 7. Capricorn: possible ansietat, però res greu; a la feina, bon moment per posar límits a l’excés de responsabilitats; en l’amor, grans possibilitats de trobar parella “definitiva”, sense por a la soledat. Color: rosa. Número: 8. Aquari: es recomana molta activitat física per descarregar nervis; a la feina, bones notícies (peticions acceptades, nous projectes); amor amb plans que s’acaben complint. Color: blau cel. Número: 2. Peixos: possible mal d’orella (que Paquita relaciona encertadament amb mal de queixal real del presentador); a la feina, sorpreses agradables i canvis positius; amor intens amb suport i comprensió de la parella. Color: salmó. Número: 0. 6. Recomanacions literàries amb la Biblioteca Municipal Secció de recomanacions literàries amb Diana Gasols (Biblioteca Municipal) amb 4 novel·les, principalment de gènere negre i thriller. 6.1. “El Peregrino” – Ramon Otero (Cossetània Negra, 2023) Ambientada al Camí de Santiago, és un thriller psicològic amb estructura de “llibre dins del llibre”. Argument: - 1998: Anna Draven, agent de l’FBI amb arrels gallegues, torna a Galícia per descansar. - En una llibreria descobreix el llibre “Buen Camino”, de Toni Anderson. - Llegint-lo, sospita que els assassinats descrits podrien ser reals i que l’autor tingui un alter ego assassí en sèrie que actua al Camí. Elements destacats: - Estructura metaliterària: es combinen fragments del llibre “Buen Camino” dins la novel·la principal. - Reflexió sobre la dualitat humana, moralitat, culpa i redempció. - Ubicació realista amb referències a llocs, hostals i restaurants del Camí de Santiago. - Frase destacada: “Guanyem quan perdem” (aprenentatge a través de la derrota). 6.2. “La hija ejemplar / La filla exemplar” – Federico Axat (Destino / Columna, 2022) Thriller psicològic sobre desaparició d’adolescents, pornografia de menors i xarxes de pedofília. Sinopsi: - Sofía Holmes, adolescent superdotada, sembla suïcidar-se llançant-se a un riu. - El noi que grava l’escena (el vídeo es fa viral a l’institut) apareix mort d’un cop de martell al cap. - Camila Jones, periodista d’investigació retirada, rep una oferta per investigar el cas i descobreix que tot està vinculat a fets del seu passat. Temes clau: - Xarxes de pedofília i pornografia infantil, especialment a la darknet. - Fràgil confiança entre pares i fills. - Estructura en dues parts temporals que mantenen el suspens amb molts girs inesperats. 6.3. “Una pieza de más” – Reyes Martínez (Grijalbo, 2023) Novel·la d’intriga i misteri forense situada a Madrid. Trama: - Apareix un cadàver en una fàbrica abandonada amb una cicatriu abdominal que suggereix que ja li havien fet una autòpsia abans. - L’equip investigador (inspector Mario Carrasco, subinspectora Macarena Valverde i el forense Dr. Leal) descobreixen que hi ha un assassí en sèrie que “afegeix una peça” dins dels cossos. - La novel·la dona molt protagonisme a la investigació forense, més que no pas a la policial clàssica. Interessant per: - L’èmfasi en els detalls d’autòpsia i criminologia. - Personatges complexos (especialment Macarena i el Dr. Leal). - Girs relacionats amb la motivació de l’assassí i el significat de la “peça de més”. 6.4. “València roja” – Anna Martínez Muñoz (Alfaguara, 2023) Primera novel·la d’una autora que irromp amb força en el gènere negre. Inicia una sèrie protagonitzada per la inspectora Nela Ferrer. Context i trama: - Escenari: València. - Personatge clau: Miki Murillo (Miki Moore), director de cinema porno que organitza el primer festival “València Roja” (sota el lema “El porno és cultura”). - Dies abans del festival, hi ha protestes davant del recinte; Miki apareix assassinat. - La inspectora Nela Ferrer, traslladada de Madrid, investiga el cas mentre arrossega el seu passat com a dona maltractada. Temes centrals: - Crítica profunda a la indústria pornogràfica i l’explotació sexual. - Reflexió sobre la violència de gènere, la cosificació i la doble moral social. - Estructura de novel·la negra clàssica, amb personatges grisos i ambivalents. 6.5. Recordatori de club de lectura Diana anuncia: - Club de lectura obert a tothom a la Biblioteca Municipal: - Dimarts 16, a les 18.30 h. - Llibre: “No dormiràs” d’Oriol Canals. 7. Secció “S’ha acabat el bròquil” – Esnovisme al Maresme Secció de debat social amb Marta Badia i Mar Natche (les “broquiletes de la ràdio”). Tema del dia: l’esnovisme al Maresme, especialment entre classes mitjanes i altes. 7.1. Pregunta inicial a l’oient “Quantes vegades has sentit que havies de demostrar alguna cosa per encaixar?” A partir d’aquí, plantegen si això que sovint no anomenem “esnovisme” en realitat ho és. 7.2. Definició d’esnovisme i context maresmenc Esnovisme: necessitat de ser validat a través de l’aparença, el consum, el cercle social o la imatge. Al Maresme es tradueix en: - Estils de vida aparentment ideals: esport, salut, cases boniques, brunchs, escoles privades o determinades, vacances “de catàleg”. - Pressió social per mantenir un “nivell”. Es diferencia entre pertinença sana a un grup i necessitat d’aparentar per encaixar. 7.3. Tipus d’esnovisme que destaquen Esnovisme de consum: Roba de marca, mòbils, rellotges, estètiques concretes. Productes ecològics o sostenibles que alguns compren no tant per convicció com per postura. Esnovisme social: Amb qui es surt, en quins espais et deixen entrar (clubs, restaurants, escoles, cercles culturals). Distinció subtil de classe social dins el mateix entorn comarcal. Esnovisme ideològic/cultural: Postureig intel·lectual: llegir el que “toca”, fer mindfulness o ioga perquè està de moda, no per necessitat real. Fer veure que s’han vist films o llegit llibres per no quedar “menys”. Esnovisme digital: Postureo a xarxes socials (Instagram, TikTok…): viatges, cossos, felicitat constant. Tothom mostra només la seva millor cara; quasi ningú publica “estic trist”. Es reconeix que tothom ha fet postureig en algun moment. 7.4. Conseqüències psicològiques i socials En joves: - Sensació de quedar fora del grup si no s’arriba a cert nivell de consum o imatge. - Autoestima molt vinculada a la validació externa (likes, comentaris). - Consumisme precoç (mòbils cars, roba de marca, etc.). - Comparació constant que erosiona la identitat pròpia. En adults: - Vides centrades en l’aparentar més que en el vincle real. - “No arribo a tot”: necessitat de mantenir un estàndard que esgota. - Competència silenciosa entre famílies (escoles, vacances, estil de vida). - Fragilitat de les relacions: quan l’aparença pesa més que l’essència, els vincles es tornen fràgils. A nivell comunitari: - Es crea i amplia la distància de classe dins la mateixa comarca. - Es reforça el mite que viure al Maresme (o a Vilassar de Mar) implica sempre nivell econòmic alt, quan la realitat és molt més diversa. 7.5. Exemple i debat amb el presentador Jaume Cabot hi aporta la seva mirada personal: - Diu que no s’hi sent identificat: si ha d’aparentar per encaixar, prefereix no encaixar. - Admet, però, que a xarxes socials ell tampoc ha penjat mai una foto trist; reconeix la lògica del postureig. Es menciona també la dopamina com a recompensa immediata dels “m’agrada” i la serotonina com a benestar més sostingut. 7.6. Pregunta incòmoda a l’audiència “Quina és l’última cosa que has fet només per semblar millor davant dels altres?” Es convida a respondre via WhatsApp i es demana honestedat, encara que sigui per coses petites. 7.7. Antídots contra l’esnovisme Propostes de Marta i Mar per desactivar dinàmiques esnob: • Autopregunta clau: “Això ho faig per mi o perquè toca?” • Practicar el realisme econòmic: - Prioritzar l’estalvi com una despesa fixa (encara que sigui humil) abans de gastar. - Canviar la mirada: “Quant puc gastar després d’haver estalviat?” i no a l’inrevés. • Recordar constantment que “la vida real no és Instagram”. • Reforçar vincles basats en l’autenticitat i no en la imatge. El debat acaba amb to crític però humorístic, i amb el compromís de portar la setmana següent una convidada experta en gestió econòmica i estalvi. 8. Productes de Nadal amb l’Agrícola Vilassà Secció final des de l’Agrícola Vilassà, entitat centenària de Vilassar de Mar, amb Lara Xarau. Focus clarament nadalenc: fruits secs, embotits ibèrics, torrons i neules. 8.1. Nous amb closca de Lleida • Plena temporada (collita octubre-novembre). • Nous rentades només amb aigua, sense blanquejants ni afegits; arriben “del camp a les mans”. • Mida mitjana, gust molt bo i venda amb closca. Beneficis nutricionals: - Riques en fibra, fòsfor, ferro, magnesi i omega-3. - Tradició popular: “van bé pel cap” (semblança amb la forma del cervell). Conservació: - Guardar-les en un lloc fresc, sec i protegit de la llum. 8.2. Embotits ibèrics de “Riqueza Natural” (Barcarrota, Badajoz) • Producte estrella: espatlles de gla 100% ibèriques (etiqueta negra). • Control de tot el procés: des del naixement de l’animal fins a la peça final. Formats disponibles: - Amb os, desossades o envasades al buit. - Formats especialment pensats per regal de Nadal: embolics amb tela elegant. - Possibilitat de tall en sobres de 80-100 g, envasats al buit i presentats en caixa, incloent ossos i retalls – ideal per qui no vol tallar manualment. 8.3. Torrons artesans La Lara destaca tres cases diferents: 8.3.1. Torrons Alemany (Os de Balaguer, Lleida) • Formats de 125 g i 250 g, bona relació qualitat-preu. • Varietats clàssiques: - Crema torrada, - Alacant, - Xixona, - Ametlles, - Cruixent, etc. • També combinacions més modernes: crema amb cafè, crocant, tortes d’ametlla i avellana. • Capses de 3 torronets molt adequades per regalar. 8.3.2. Pastisseria l’Obrador (Arenys de Munt) • Pastissers artesans des de 1995, amb ingredients de primera qualitat i aposta per producte de proximitat. • Torrons variats: - Crema, Alacant, xocolata amb ametlles o avellanes, whisky, Cointreau, nata amb nous, maçapà, praliné, etc. - Novetat: torró de sara, inspirat en el famós pastís Sara. • També elaboren neules, polvorons i tortes d’ametlla. • Opció de neules sense gluten, en versió normal i banyades amb xocolata. 8.3.3. “Massaxuxes” – Torrons ecològics Marca nova a la cooperativa, amb un projecte molt personal de dues emprenedores, Marta i Montse: - Productes ecològics, amb packaging molt creatiu i nadalenc (caixetes amb els Reis, el tió, casetes, etc.). - Tenen Obrador a Barcelona i València. - Ofereixen format degustació: capsetes amb 3 petites peces de sabors diferents, ideal per tastar una mica de tot. - També fan rocs de xocolata blanca o negra. 8.4. Neules artesanes de Sentit (Puig-reig, Berguedà) • Neules artesanals amb història al darrere (record d’un matrimoni que estiuejava a la zona i va impulsar el projecte). • Es caracteritzen per ser resistents i irresistibles: - Massa molt ben treballada, - Cocció precisa, - Cobertures de xocolata blanca o negra de molta qualitat. La Lara admet que les neules banyades en xocolata negra són la seva “perdició”. 8.5. Lots, paneres i targeta client • L’Agrícola ofereix lots de Nadal personalitzables; es pot demanar catàleg per correu electrònic o telèfon. • Fan una gran panera de Nadal pròpia de la cooperativa, sortejada entre clients amb un sistema basat en els dos darrers números del sorteig de la Loteria de Nadal (22 de desembre). Contacte per encàrrecs i informació: - Telèfon: 620 455 690 - Telèfon botiga: 93 759 01 88 - Correu per a targeta client (descomptes i promocions): - info@agricolavilassà.com - Adreça: Camí del Crist s/n, Vilassar de Mar (pujant des de la N-II cap al Mercat de la Flor i la Planta Ornamental). 9. Tancament del programa Jaume Cabot tanca l’edició número 2.265 del magazín “Parlant de tot”: - Recorda franges horàries del programa: dilluns a divendres, de 10 a 13 h. - Reivindica la vocació local de Vilassar Ràdio: “Només nosaltres et parlem de Vilassar”. - Recomana l’Informatiu Crònica amb Joan Escofet i Robert Mazza (a la 1, 3, 5 i 7 de la tarda) per seguir l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme. - Acaba amb el seu lema personal: “No és que us ho demani, és que us ho mano: sigueu tots i totes molt i molt feliços.” L’espai s’acomiada amb temes musicals com Javier Gurruchaga & Orquesta Mondragón (“Corazón de neón”) i Txarango (“Una lluna a l’aigua”), reforçant el to festiu i optimista de l’edició.
Panorama general de l’episodi En aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio, s’ofereix una mirada molt completa a l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme, combinant reconeixement professional, cultura i tradició i esport local, amb els habituals serveis d’interès públic i el tancament informatiu. 1. Obertura i titulars L’espai s’obre amb l’indicatiu del programa i un breu resum dels tres eixos principals del dia: • El Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona atorgat a Isabel Moreno, metgessa del CAP de Vilassar de Mar. • La recuperació del Cant de la Sibila a l’església parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar la nit de Nadal. • El partit “boig” de la Unió Esportiva Vilassar de Mar al Xevi Ramon, amb 17 targetes i un empat in extremis. Aquests titulars es desenvoluparan més endavant en forma d’entrevista i cròniques detallades. 2. Premi a l’excel·lència professional: Isabel Moreno 2.1. El guardó i la seva significació • Isabel Moreno, metgessa de família del CAP doctor Guillermo Marriera de Vilassar de Mar, ha rebut el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona. • El guardó el decideixen jurats independents i distingeix professionals per l’alt nivell de qualitat en la trajectòria i un comportament exemplar. • La doctora encara no sap qui la va proposar, però subratlla la il·lusió i sorpresa que li va fer el correu de notificació. "El primer que vaig pensar és, ostres, un mail del Col·legi de Metges, què he fet?" 2.2. Reacció personal i impacte a les xarxes • Inicialment, Moreno pensa que el correu és per renyar-la, però en llegir-lo sent una gran alegria compartida amb els companys. • L’impacte del premi a xarxes socials la desborda: confessa que no estava preparada per una exposició pública tan gran. • Temia possibles haters, però el que hi troba és afecte massiu de: • Ex-pacients de Vilassar de Dalt (on va treballar 19 anys). • Pacients actuals de Vilassar de Mar. • Assegura que sentir-se tan estimada li fa fins i tot més il·lusió que el premi en si. 2.3. Vocació, formació i tria professional • A l’Institut Satorras de Mataró comença a plantejar-se la medicina arran del seu bagatge de voluntariat i servei als altres (catequesi, parròquia, implicació al poble). • Des de jove té clar que vol ser “metge de poble”, proper i arrelat al territori. • Acaba la carrera i fa uns dies d’observació amb el seu metge de Cabrera, el doctor Esté, experiència que li confirma aquesta vocació. • Superat el MIR, opta per Medicina Familiar i Comunitària, el clàssic metge de capçalera. 2.4. Mirada sobre la medicina i el dia a dia • Destaca que per fer bona medicina cal: • Sentit comú. • Capacitat d’observació. • Escolta activa. • Fa la residència a Can Ruti (Hospital Germans Trias i Pujol) i manté una activitat científica notable amb publicacions de casos clínics, que ella mateixa reivindica com una manera d’evitar la monotonia. "Cada pacient que entra per la porta per mi és un repte." • Es defineix com a molt autoexigent: no es perdona els errors, viu en hipervigilància professional i li costa desconnectar. 2.5. Persona polifacètica: aficions i humor • Per desconnectar de l’estrès combina diverses aficions creatives i esportives: • Llargues caminades per la muntanya (preparant reptes com la Mataró–Montserrat). • Cussió, ganxet, pintura i manualitats. • Té fama de ser molt animada i li agrada explicar acudits, un element humà que també porta a la consulta. • Al programa comparteix un acudit clàssic de “xiringuito” amb joc de paraules al voltant de la paraula gin, mostrant la seva vessant més desenfadada. 2.6. La Covid-19 com a punt d’inflexió • L’any 2020, amb la pandèmia de Covid-19, és molt dur però alhora clau per la seva trajectòria: • Fa el canvi de Vilassar de Dalt a Vilassar de Mar. • Surt de la seva zona de confort acceptant la crida de suport als hospitals. • Es presenta voluntària a Can Ruti, on passa tres mesos: • Un mes i mig a Urgències. • Un mes i mig a la Goodman, on s’ingressaven avis amb Covid procedents de residències. • L’experiència li demostra que pot adaptar-se a un entorn completament diferent vint anys després de la seva residència, amb nous protocols i tecnologia, i li dona una gran confiança professional. "Si he pogut fer això, puc fer el que vulgui." 2.7. Tesi, filosofia de vida i vinculació amb la ràdio • Aprofitant l’aïllament pandèmic, s’instal·la sola a la planta baixa de la casa familiar de Cabrera i acaba d’escriure la tesi doctoral. • En treu una conclusió vital: “la vida és curta i quan el tren passa s’ha d’agafar”, reivindicant aprofitar les oportunitats. • És llicenciada en Medicina i Cirurgia (UB), doctora en Medicina (UAB) i fa 34 anys que treballa a l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut. • Actualment és metgessa al CAP de Vilassar de Mar i també col·labora a Vilassar Ràdio a la secció Fem Salut del matinal Parlant de Tot, consolidant el seu paper de referent sanitari local. • Es declara apassionada de la música (catalana, espanyola i especialment flamenquito), i el programa tanca aquesta part amb un fragment musical que reflecteix aquest gust. 3. Cultura i tradició: el Cant de la Sibila 3.1. Recuperació a Vilassar de Mar • Després de molts anys d’absència, l’església parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar recupera el Cant de la Sibila, una tradició catalana d’origen medieval que narra el segon adveniment de Crist. • L’acte tindrà lloc la nit de Nadal (24 de desembre) a dos quarts de dotze (23:30 h), mitja hora abans de la Missa del Gall. • El cant serà interpretat per Josep Maria Gregori, cantant i durant 40 anys professor de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, acompanyat per l’orgue i el Cor Vilassarí. 3.2. Què és el Cant de la Sibila? • Gregori el descriu com un cant corprenedor tant pel text com per la música: • El text proclama el judici final i el segon adveniment de Crist, amb to apocalíptic i imploratori. • La música té una melodia molt antiga amb perfums medievals, basada en fonts dels segles XIII i XIV. • Les sibiles són presentades com una mena d’oracles profètics, hereus de les Sibiles de l’Antiguitat clàssica (Grècia antiga). • El profetisme sibil·lí està documentat des del segle VI aC, i amb el primer cristianisme s’hi produeix un empelt cultural. • Gregori explica que fins i tot Virgili, a la seva quarta bucòlica, va ser llegit pels Pares de l’Església com un profeta del naixement de Crist. 3.3. Origen del text i tradició interpretativa • El text concret del Cant de la Sibila que es canta avui prové probablement d’un sermó antic associat a un deixeble de sant Agustí (Cuot Buldeus), que va recollir oracles sibil·lins atribuïts a la Sibila d’Eritrea. • Tot i que avui la imatge de Sibila es vincula a una figura femenina, històricament, en context eclesiàstic, el cant l’interpretaven nens: • Un escolar-cantor (veu aguda, tipus soprano) recitava els versos. • Un cor d’adults responia amb tornades, primer a 2 o 3 veus i, més tard (segle XVI), a 4 veus polifòniques. • Les nenes no podien cantar dins l’església, de manera que es vestia l’infant com una Sibila (cavallera, vestit), però la veu era masculina infantil. 3.4. Forma actual a Vilassar de Mar • A Sant Joan de Vilassar de Mar s’ha optat per una posada en escena austera: • No hi haurà espasa ni dramatització extensa, a diferència d’altres llocs on hi ha una escenografia molt marcada. • L’única llicència escènica serà un joc de llums, fent passar l’església de les tenebres a la llum per reforçar el sentit simbòlic. • Segons Gregori, aquesta sobrietat busca concentrar-se en la música i la introspecció: Es tanquen els llums per escoltar el cant “a les fosques” i, quan acaba, s’encén tota la llum i comencen els cants de Nadal. • El cant, tot i no ser tècnicament extremadament complicat, és “compromès” perquè: • La melodia està fixada, però • Deixa molt espai a la improvisació i glossa per part de l’intèrpret (ornaments, variacions), cosa que exigeix molta concentració. 3.5. Història recent i referents • A Vilassar de Mar el Cant de la Sibila ja s’havia recuperat a mitjan anys 2000 (2006-2007) de la mà de mossèn Galbany. • Ara, amb l’arribada de mossèn Juan Pablo Calvo a Vilassar i Cabrera, comença una “segona etapa” d’aquesta tradició. • Gregori vincula la seva experiència al costat del mestre Jordi Savall i recorda especialment Montserrat Figueras, gran intèrpret del Cant de la Sibila, a qui ret un homenatge íntim escoltant les seves gravacions abans de cada actuació. 4. Esports: partit “boig” de la Unió Esportiva 4.1. Crònica del partit al Xevi Ramon • Dissabte es va viure un partit molt intens al municipal Xevi Ramon: la Unió Esportiva Vilassar de Mar rebia el potent Escala, llavors segon classificat de la Tercera Federació. • El matx es qualifica de “partit completament boig” per la seva duresa i tensió: • 17 targetes en total: • 4 grogues i 1 vermella per als locals. • 11 grogues i 2 vermelles per als visitants. • L’àrbitre allarga el partit fins al minut 115 (una autèntica pròrroga encoberta). • Amb un empat agònic final, la Unió Esportiva salva un punt fonamental i es manté en la 12a posició, a 6 punts del descens. 4.2. Dinàmica de l’equip i anàlisi de Dani Pérez • L’equip encadena ja tres partits seguits sense perdre, mostrant una clara millora de dinàmica. • Contra l’Escala, els visitants s’avancen amb gol de Iosef al quart d’hora de la segona part (màxim golejador de la categoria). • La Unió Esportiva empata al minut 98 gràcies a Pol Rivero, màxim golejador blanc-i-vermell amb sis dianes. • Dani Pérez, tècnic vilassarenc, valora positivament el punt, però amb sensació que “es podia haver guanyat abans”: • Assegura que l’equip va tenir moltes ocasions clares a la primera part (pals, jugades de perill). • Considera que van ser superiors en joc a un dels grans de la categoria. • Explica que el partit es va embrutar per la gestió arbitral de les faltes: • La Unió rep moltes faltes que podrien ser groga i no es xiulen. • Això fa pujar la tensió i acaba en expulsions i múltiples amonestacions. 4.3. Prèvia del partit contra el Vilanova i la Geltrú • El proper diumenge, la Unió Esportiva visitarà el Vilanova i la Geltrú, sisè classificat i en molt bona forma: • Porta cinc partits sense perdre, tot i que amb força empats. • És el segon equip menys golejat de la Tercera Federació (11 gols encaixats). • Pérez preveu un partit molt complicat, però destaca que: • El camp de Vilanova és gran i de qualitat, un escenari que pot afavorir el joc del Vilassar. • Tant el Vilanova com la Unió tenen plantilles joves, fet que anticipa un enfrontament intens i obert. • L’equip afronta el duel en dinàmica ascendent, amb l’objectiu de seguir sumant punts i allunyar-se del descens, que continua a 6 punts (marcat pel Mollerussa). 5. Serveis i informació d’interès 5.1. Serveis sanitaris • Es recorda la farmàcia de guàrdia del dia: Farmàcia Mirats, situada davant de l’estació de Renfe de Vilassar de Mar (carretera N-II, carrer Sant Jaume 27), amb el telèfon corresponent per a la ciutadania. 5.2. El temps • La previsió meteorològica per a demà dimecres és de dia tranquil: • Núvols alts i mitjans que augmentaran a la tarda, però sense precipitacions esperades. • El mar es trobarà en estat de marajol. • Temperatures mínimes estables o lleugerament més baixes (entre 6 i 13 ºC). • Màximes a l’alça, que podrien arribar a uns 18 ºC, considerats “més que agradables”. 6. Tancament i recordatori de continguts 6.1. Repàs final de titulars En els últims minuts, el programa recapitula els grans blocs informatius del dia: • Entrevista a Isabel Moreno, doctora del CAP de Vilassar de Mar, recent guardonada amb el Premi a l’Excel·lència Professional. • Recuperació del Cant de la Sibila a l’església de Sant Joan, amb explicacions històriques i musicals de Josep Maria Gregori. • Crònica esportiva del partit “boig” entre la Unió Esportiva Vilassar de Mar i l’Escala, amb vista posada al pròxim desplaçament a Vilanova i la Geltrú. 6.2. Comiat i accés al Podcast • El programa es tanca recordant que Crònica es pot recuperar a la ràdio a la carta del web de Vilassar Ràdio. • Es menciona l’equip del programa (Joan Escofet i Robert Mazza) i s’emplaça l’audiència a retrobar-se l’endemà a la mateixa hora, desitjant una bona tarda a tots els oients.
Actualitat i vida municipal • En aquest episodi de Parlant de tot, el magazín matinal presentat per Jaume Cabot a Vilassar Ràdio, s'analitza l'actualitat de Vilassar de Mar i el context comarcal en plena recta final de l'any. • Joan Escofet, cap d'Informatius, detalla la vaga de taxistes a Barcelona i les seves reivindicacions lingüístiques, així com l'actualitat esportiva. • Es recorda la figura de Marie Fredrikson (Roxette) i s'esmenta el reconeixement a la doctora Isabel Moreno i la recuperació del Cant de la Sibil·la a càrrec de Josep Maria Gregori. Nadal i tradicions locals Els Pastorets de l'Escola del Mar "Pastorets de la muntanya que viviu arran de cel..." • Alumnes de cinquè de l'Escola del Mar passen per la ràdio per convidar els oients a les seves representacions dels Pastorets a la Sala Roser Carrau, amb l'objectiu de recaptar fons per a l'APAC. Tertúlia sobre el Nadal • S'obre un debat sobre com han canviat les celebracions nadalenques, l'ús del caga tió i la tradició dels Reis Mags de cara a les festes. Cinema i tendències • En la secció de cinema, el crític Amitxem repassa les novetats en cartellera, destacant la pel·lícula Valor Sentimental i la comèdia M'ha robat el corazón. • Isabel Cabarrós ofereix consells pràctics de moda i imatge, incloent trucs útils per a la roba i l'ús estratègic d'accessoris.
Programa de cultura i divulgació sardanista produït i presentat per Margarida Vernetta, presidenta d’Amics de la Sardana de Vilassar de Mar. Parlem de temes relacionats amb la sardana, la música per cobla i la cultura tradicional. “Bagul Sardanista” s’emet els diumenges de 10h a 11h.
Música nostàlgica dels anys 40, 50 i 60. Amb Jordi Piqué. Instagram: @piquesamescalenc
Anàlisi discogràfic d´aquest conjunt mític dels 70: "Blood,"sweet,and Tears". A "Advice for the young at heart" recorrerem diversos camins musicals guiats per experts artistes i grups que probablement han marcat moments importants de la vostra vida, tant pel que diuen com per com ho diuen. Tots els dissabtes de 7 a 8 del vespre i els diumenges de 8 a 9 del la nit a Vilassar Ràdio, presentat per Txema Lasaga.
Jaume Alsina et punxa, en directe, la millor música per acompanyar els teus sopars de cap de setmana.
Episodi de Volem Saber a Vilassar Ràdio dedicat a com triar, cuidar i decorar arbres de Nadal i plantes nadalenques. Es diferencia entre avets naturals i arbres artificials, explicant per què molts avets no arriben sans a Nadal (calefacció, clima mediterrani) i per què sovint no és bona idea plantar-los en jardins petits. Es recomana replantar els avets amb arrels al bosc o en parcel·les grans i fredes. Per als arbres artificials, es donen trucs per fer-los més frondosos i realistes: obrir bé les branques, col·locar les fulles i afegir-hi eucaliptus i branques de pi naturals, que donen volum i una olor molt agradable. També s’insisteix a tapar els peus i el test, limitar-se a un o dos colors (daurat, granat, etc.) i usar llum càlida per aconseguir un arbre elegant. Pel que fa a la poncètia, s’explica com allargar-li la vida: treure el paper de regal, allunyar-la de radiadors, reg moderat i, després de festes, trasplantar, podar fort i posar-la a l’exterior resguardat. Es comenta com fer-la tornar vermella privant-la de llum. Finalment, es proposen altres plantes d’hivern (faleàn, pensaments, crisantems i ciclamen) per donar color a jardí, terrassa i balcons durant l’estació freda, i es deixa oberta una futura conversa sobre flors i casaments a la primavera.
Introducció i marc general Crònica és l’espai informatiu de Vilassar Ràdio dedicat a l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme. En aquest episodi es combina informació de proximitat amb testimonis i entrevistes, centrant-se especialment en el Dia Internacional del Voluntariat, el projecte Radars contra la soledat de la gent gran i l’aniversari dels 80 anys de la carnisseria Can Pucurull. També s’hi inclouen notícies culturals, agenda de Nadal, farmàcies de guàrdia i el temps. Dia Internacional del Voluntariat i projecte Radars Context i motiu de l’efemèride • L’episodi se celebra en el marc del Dia Internacional del Voluntariat, posant en valor la tasca dels voluntaris i voluntàries de Vilassar de Mar. • Es destaca el projecte Radars, que lluita contra la soledat no volguda de les persones grans del municipi. Resultats i dades clau del projecte Radars • El projecte Radars arriba a 100 persones usuàries. • S’han realitzat més de 2.000 trucades de seguiment i acompanyament. • Actualment es fan unes 300 trucades mensuals gràcies a la implicació del voluntariat i la coordinació amb entitats i serveis del municipi. • La xarxa es va crear al setembre de 2024 al poble. "Val la pena ser voluntari de Radars i de tot, del que sigui." Marc legal i coordinació del voluntariat • S’explica el canvi de la Llei del Voluntariat el 2015, que va impedir que l’administració tingués voluntaris propis. • Per donar cobertura legal als programes, es va establir un conveni de coordinació entre l’Ajuntament de Vilassar de Mar i el GOBI, que actua com a paraigua legal del voluntariat municipal. • Això permet que projectes com Radars i altres iniciatives de suport comunitari tinguin seguretat jurídica i organitzativa. Funcionament del projecte Radars • Les persones voluntàries truquen cada dimarts a la tarda, de 16 a 18 h, des de Can Bisa. • Cada voluntari pot gestionar fins a una trentena de persones grans, construint progressivament vincles de confiança. • Es relata el cas d’una dona de 90 anys, vivint en un quart sense ascensor, que espera amb il·lusió la trucada setmanal perquè és un dels seus principals moments de companyia. • Un cop al mes es fa un berenar col·lectiu on: - El més important no és el menjar (galetes, cafè), sinó sentir-se escoltats i acompanyats. - Cada cop hi assisteix més gent, i els usuaris hi van sobretot per parlar i no sentir-se sols. Testimonis i experiència emocional Montse Borrós (voluntària de Radars): • Explica que les persones grans “estan supercontentes” de rebre les trucades setmanals. • Destaca el benefici mutu: els usuaris se senten acompanyats i els voluntaris tenen la sensació que la seva tasca “serveix d’alguna cosa”. • Remarca la tranquil·litat de sentir-se emparats per l’entitat i l’Ajuntament: saben “on han d’anar” si hi ha qualsevol incidència. Carles Malfeito (GOBI): • Subratlla l’enriquiment personal que comporta fer voluntariat, tant per a qui ajuda directament com per a qui coordina. • Explica que qualsevol persona interessada s’ha d’adreçar al Punt de Voluntariat (organitzat per l’Estel Bataller) per: - Conèixer tipus de voluntariat disponible. - Valorar hores i dedicació que pot oferir. • S’insisteix en la necessitat d’un compromís estable: les persones usuàries no poden dependre d’un voluntariat intermitent. Com participar-hi • Per informació general de voluntariat: - Presencialment a Can Bisa, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. - O per correu electrònic a participació@vilassademar.cat. • Per sumar-se específicament al projecte Radars: - Es pot contactar via correu a [email protected] (adreça indicada al programa). Beneficis del voluntariat • El voluntariat aporta: - Benestar personal a qui ajuda. - Suport humà i emocional a qui rep l’ajuda. - Xarxes comunitàries de suport, que generen benestar col·lectiu. • Durant el matí s’ha fet una jornada a la Sala Carrau amb: - Xerrada de Sergi Burrull, consultor especialitzat en voluntariat i acció social. - Vídeo commemoratiu que recull la feina i dedicació dels voluntaris de Vilassar de Mar. 80 anys de la Carnisseria Can Pucurull Origen i història del negoci • La carnisseria de Can Pucurull, al número 30 del carrer de Sant Joan, celebra 80 anys de vida. • Va obrir el 19 de novembre de 1945, just després de la fundació de l’Assemblea de les Nacions Unides. • Fundada per Joan Pucurull i Conxita Ganduixer, que van arribar a Vilassar de Mar des del Vallès. • El fundador va venir al poble “a buscar les garrofes” per no fer competència a altres carnisseries familiars del Vallès. • Van comprar l’actual botiga, agafant el relleu de Can Costa, un antic ultramarinos on s’hi venia de tot. Tres generacions i lideratge femení • Actualment el negoci el lidera la neta, Núria Carol Pucurull, tercera generació de la família. "Va portar el meu avi i la meva àvia, després la va portar la meva mare i després la meva mare jo. Tres generacions de les quals m’agradaria remarcar que dues són dones." • Es destaca així el paper protagonista de les dones en la continuïtat del negoci familiar. Receptes tradicionals i artesania • La botifarra blanca i negra es fa exactament igual que en temps de l’avi: - Mateixa recepta. - Mateix diàmetre del trinxat. - Mateixa sal (mateixa marca i textura). - Mateix pebre, de Can Riera de Vilassar. • L’únic canvi tècnic és el pas de la caldera de llenya a maquinària més moderna, però mantenint la filosofia artesanal. • A l’obrador hi treballen sis dones, que combinen tradició i innovació en els productes. Filosofia de treball i relació amb la clientela • Núria Carol defineix tres claus de l’èxit: - Moltes hores de feina. - Bon producte (carns de raça, matèria primera de qualitat). - Clientela agraïda i fidel. • L’atenció és altament personalitzada: - “Quasi persona per persona, cadascú el que necessita”. - Escolten molt la gent, reben feedback sobre com ha anat el menjar i què han cuinat. • Núria relata l’afecte de les clientes, que la saluden i li fan petons quan se la troben pel carrer, evidenciant una relació comunitària molt estreta. "La gent t’estima moltíssim." Vocació, vida professional i futur • Núria és biòloga de formació, i no s’imaginava agafant el relleu de la carnisseria. • El canvi es produeix amb la maternitat: valora que el negoci familiar li ofereix més conciliació entre vida familiar i laboral i decideix bolcar-s’hi. • Té records molt vius de la botiga antiga: - La càmera i obrador de fusta. - Aprendre a lligar botifarres i salsitxes amb l’avi. - Veure com es trencava i es treballava el porc. • De cara al futur: - No es planteja encara la jubilació: diu que encara li queden anys i il·lusió per treballar i innovar. - Vol continuar proposant nous productes i millorant el que fan. El secret de Can Pucurull • Ho defineix així: - Atenció personalitzada i cura de cada client. - Elaboració pròpia de tots els plats cuinats: • Comencen “des de les cebes”: compren, peelen, sofregixen i ho fan tot des de zero. - Matèria primera excel·lent, sobretot carns de raça. • Aquest enfocament fa que, fins i tot en plats senzills, la qualitat sigui molt alta. • Can Pucurull acumula premis a nivell català per les seves botifarres d’ou i de perol: "És un regal a la feina feta, un motor que et fa tirar endavant." Celebració dels 80 anys • Avui se celebra una festa d’aniversari davant de la botiga: - Degustacions durant tot el dia. - A partir de les 20 h, grup musical en directe. - Cava de l’Alt Empordà/Alella i alguna cosa per picar. - Es bufaran espelmes per celebrar els 80 anys. • Núria marxa dels estudis recordant que, un cop passi Nadal, ja començaran a preparar-se per a Dijous Gras, amb la tradicional producció de productes de temporada. Exposició de pessebres i innovació dels Passebristes Gran exposició de pessebres a la Sala Carrau • El Dia de la Puríssima (dilluns), a les 12 h, l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar inaugura la gran exposició de pessebres a la Sala Petita de la Carrau. • L’exposició es pot visitar fins al 7 de gener. • La peça central és el gran pessebre monumental, que cada any es dedica a una localització mundialment famosa. • L’edició d’enguany està dedicada a Budapest: - Es mirarà el pessebre des de Buda (la part alta), contemplant Pest. - S’hi representen elements emblemàtics com el Parlament, el pont de les cadenes, l’església de Sant Esteve i el bastió dels pescadors, amb les seves cobertes de rajola ceràmica brillant. Noves tècniques i tecnologia aplicada al pessebrisme Josep Ribas, tresorer de l’Associació, explica la voluntat constant d’innovar: • Incorporen tècniques i eines modernes: - Làser per tallar i detallar peces amb rapidesa i precisió. - Impressió 3D per crear figures i elements complets. - Nous materials, com el pòrex i fustes fines d’alta qualitat, substituint el guix i les fustes tradicionals. • Un element clau és l’ús d’un guió narratiu amb locució, so i llum sincronitzats: "Tant la locució com les llums fan que la gent miri on nosaltres volem, de forma que pugui seguir la història tal com l’anem explicant." • Això permet guiar la mirada del visitant i transformar el pessebre en una experiència immersiva. Diorames i temàtiques complementàries • A més del gran pessebre de Budapest, hi haurà 5 diorames: Dos grans diorames compartits per dues persones, amb més espai i detalls. Un diorama amb vista d’Hebrea, un clàssic del pessebrisme, amb elements com un àngel que apareix i desapareix mitjançant trucs tècnics. Un diorama ambientat en un taller mecànic, que aporta una lectura més contemporània. Un altre amb una visió especial de Vilassar de Mar, amb elements locals com la Torre d'en Nadal i altres cases emblemàtiques del poble. El diorama clàssic d’en Gascó, que manté la seva línia tradicional i és ja un referent per als visitants. Un pessebre especial “mirant al carrer”, obert fins a les 23 h, pensat per a premiar els tardons; aquest any representa un naixement que viatja amb tren. • També es mostren pessebres fets per: - Alumnes de l’Escola Pérez Sala. - Persones del Centre Cívic del Passeig. Horaris de visita • Matins: principalment destinats a escoles i grups de gent gran (incloent el Pairal). • Tardes: obert de 16:30 a 19:30. • Diumenges i festius: d’11 a 14 h. • Dia de Nadal: és l’únic dia que l’exposició no obre. La nit del pessebre: retorn als orígens • La tradicional “nit del pessebre” havia tingut format de gala durant els darrers anys. • L’any anterior es va fer una cloenda definitiva d’aquest format i ara es vol recuperar l’esperit original: - Obrir fins a les 23 h. - Fer una cantada de nadales amb un grup reduït d’amics. - Crear un ambient de petit comitè i calidesa familiar. • Aquesta nit especial segueix la pràctica recomanada per la Federació de Pessebristes, que encoratja cada entitat a oferir una vetllada nocturna de portes obertes. Ruta de pessebres amb Vilassar Comerç • L’Associació de Passebristes col·labora amb Vilassar Comerç en una ruta de pessebres i figures nadalenques per les botigues del poble. • Evolució de la proposta: - Inicialment preparaven 30 pessebres en caixetes amb temàtiques com pel·lícules, contes, oficis... - Davant la reducció de mans disponibles, l’any passat es va optar per fer caganers amb cares de gent coneguda del poble, amb molt d’èxit. • Enguany mantenen la ruta pels comerços però amb una nova fórmula: - Es col·loca un pessebre fragmentat en diverses botigues; les figures estan repartides. - Alguns grups de figures (per exemple, Anunciata, Naixement) es repeteixen en diversos punts, però amb algunes cares molt difícils d’identificar i una de perfectament visible, que és la que cal descobrir. - Les cares són de persones conegudes del poble, cosa que juga amb la complicitat i el reconeixement. • La mecànica del joc: - Les botigues participants entreguen un fulletó amb el recorregut i numeració dels establiments. - Quan l’Oient hagi visitat 20 de les 28 botigues, entra en un concurs. - Els premis (xecs de 60 €) són aportats per Vilassar Comerç, per gastar a les botigues participants. Intel·ligència artificial i experiència interactiva • Cada peça de figures incorpora un codi QR que, en ser escanejat, mostra: - La mateixa figura animada, com si prengués vida. - El personatge concret a identificar dins del grup. - Una breu explicació o pista, especialment pensada per al públic familiar. - Una felicitació nadalenca personalitzada de la botiga. • D’aquesta manera, els passabristes combinen tradició, tecnologia (IA) i comerç local, dotant el Nadal d’una dimensió lúdica i interactiva. • El locutor fa un petit spoiler: entre les figures hi ha d’en Jaume Cabot (director de Vilassar Ràdio) i del mateix Joan Escofet. Serveis, anunci institucional i informació meteorològica Farmàcies de guàrdia • Farmàcia de guàrdia d’avui: - Farmàcia de la Plaça del Mercat (Puigdemont 11). - Telèfon: 93 759 41 11. • Urgències del cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): - Farmàcia Vilassal 85, al carrer de Sant Josep. - Telèfon: 93 759 09 41. Falca institucional contra la violència masclista • Es difon una falca institucional de la Generalitat de Catalunya sobre l’erradicació de la violència masclista. • Es recorda que és un deure de tota la societat i s’informen dels serveis disponibles: Punt CIAT: informació i acompanyament a dones en temes de salut, treball i habitatge. Punt CIE: suport en el procés de recuperació de dones supervivents de violències masclistes i dels seus fills i filles. Telèfon 900 900 120: servei confidencial i gratuït d’orientació i assessorament. Telèfon 012: com a via general d’informació de la Generalitat. El temps al Maresme • Dissabte a Vilassar de Mar: - Presència de núvols alts i mitjans, poc importants. - Mar arrissada amb àrees de maror jove (Marajol). - Temperatures mínimes a la baixa: entre 1 i 8 °C. - Màximes lleugerament a l’alça: prop dels 16 °C en hores de més insolació. • Diumenge al Maresme: - Dia amb més núvols que dissabte, cel força tapat. - No s’esperen precipitacions rellevants. - Mar arrissada. - Temperatures mínimes a l’alça: entre 5 i 9 °C. - Màximes poden arribar als 18–19 °C. Resum final i record dels titulars En tancar el programa, es repassen els titulars informatius del divendres: • Celebració del Dia Internacional del Voluntariat i reconeixement a totes les persones que dediquen part del seu temps a ajudar la comunitat. • Actualització de dades del projecte Radars: 100 usuaris, més de 2.000 trucades i 300 trucades mensuals, amb el suport de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i el GOBI. • Celebració dels 80 anys de la carnisseria Can Pucurull al carrer de Sant Joan, amb festa, música en directe i degustacions. • Invitació a visitar l’exposició de pessebres a la Sala Carrau, amb el monumental pessebre dedicat a Budapest i tota la programació nadalenca associada. L’episodi es tanca recordant que el podcast es pot recuperar a vilassarradio.cat, agraint la confiança dels Oients i desitjant un bon pont abans de reprendre l’espai el dimarts següent.
Panorama de l'actualitat El magazín Parlant de tot repassa l'actualitat de Vilassar de Mar amb la informació local i meteorològica. Es destaca la previsió d'estabilitat i la proximitat del període nadalenc. Cultura i Tradicions Josep Ribas, de l'Associació de Passebristes de Vilassar de Mar, avança les novetats de l'exposició nadalenca a la Sala Roser Carrau, que enguany recrea Budapest. Es tracta també el paper de la Biblioteca Ernest Lluch en la difusió cultural, recordant l'exposició de Josep Malagarriga. Seccions destacades Dia Internacional del Voluntariat: S'homenatja la tasca de persones i entitats com el GOBI i el projecte Radars (amb la col·laboració de Montserrat Borrós). Libre i Motxillera: L'Èrica Castillo reflexiona sobre la transformació personal a través dels viatges i la superació de pors. Poc ens passa: Espai de notícies curioses i efemèrides, on es recorda, entre altres, l'aniversari de Walt Disney. "Sense els voluntaris, això no funcionaria igual. És una veritat molt gran." - Jaume Cabot