Tots els episodis · 2025

789 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

49-72 de 789
  • #147 - Nadal, memòria marinera i veus de Vilassar - episode art
    Ran de mar
    56'

    #147 - Nadal, memòria marinera i veus de Vilassar

    Introducció i estructura del programa Ran de mar és l’espai de Vilassar Ràdio on es troben la mar i el poble. En aquest episodi, el capità Agustí Martín proposa un viatge que combina memòria local, tradició marinera i Nadal: • La història d’En Bauxes i la Font d’Ambauixes • Els àpats de Nadal i la seva evolució a Catalunya i a Vilassar de Mar • El record del baler Maria Assumpta, últim gran baler català del segle XIX • Una conversa amb Jaume Cabot, director de Vilassar Ràdio, sobre Nadal al poble • Una breu prosa poètica sobre el final de la tardor i l’arribada de l’hivern 1. El cafè de popa: la Font d’Ambauixes i la figura d’En Bauxes 1.1. De font anònima a Font d’Ambauixes • A partir d’un fulletó de 2007 sobre una Passejada amb en Joan Roig, en Nan, per les fonts de Vilassar de Mar, Agustí recupera la memòria de les fonts del poble. • El 1983, en una primavera cultural, es fa un recorregut per totes les fonts per recuperar-ne els noms tradicionals i batejar les que no en tenien. • Una de les fonts sense nom era la del carrer de l’Arpella, instal·lada el 1899 per millorar l’accés a aigua potable. • El 1983, a proposta popular, aquesta font rep el nom de Font d’Ambauixes en homenatge a un veí molt singular. 1.2. Qui era En Bauxes? • Enric “Enriquilla” Bauxes, conegut com Ambauixes, neix el 1910 a Vilassar de Mar, a Can Bauxes. • De jove aprèn l’ofici de flaquer i el practica durant molts anys. “L’Enriquilla, Ambauixes, va ser una persona lliure en un país encotillat.” • Casat i amb una filla, el matrimoni fracassa; es separa, la filla queda amb la mare i ell es queda sense casa en una època en què el divorci no era socialment acceptat. • Profundament afectat, abandona la feina i se’n va a viure a: - Primer, a les restes d’un fortí de la platja - Després, a una mena d’iglú fet de canyes i plàstic davant l’estació del tren • Les mares i temporals sovint li destrossen la barraca i l’obliguen a reconstruir-la; de nit es refugia al vestíbul de l’estació. 1.3. Una vida de mar i dignitat • Viu del peix que pesca amb una canya molt rudimentària, sense rodet, amb boia i fil fet de retalls de pèl de cuca reutilitzats. • Només pesca el que necessita, sense afany d’acumular. • Utilitza com a esquer: - Cucs de regaló que captura amb un clot fet amb els peus - Musclos de roca - Cargolins de la Riera de Cabrils • Amb un tros de mitja de dona lligava muscló o cargolí a l’ham. Era un gran pescador: mai li mancaven daurades, mabres i sards. 1.4. La rutina diària i el vincle amb la font • Al migdia plegava la pesca, creuava via i N-II i anava a netejar el peix a la font del carrer Arpella, que després portaria el seu nom. • Tenia clients fixes, sobretot dones que l’esperaven al portal; venia el peix a preu molt raonable, només per cobrir el mínim per viure. • Mai no acceptava almoines ni regals, mantenint una dignitat molt marcada. 1.5. Imatge i percepció del personatge • Vestia sempre igual, estiu i hivern: - Americana fosca i gastada - Pantalons vells subjectats amb cordills - Boina d’on sortien cabells canosos • La seva pell molt bruna i aparença podien espantar la canalla, però el poble sabia que no feia mal a ningú i simplement vivia a la seva manera. • Mor el 13 de novembre de 1977, amb 67 anys. • El bateig de la font com a Font d’Ambauixes (1983) és un acte de reconeixement popular a una vida marginal però respectada i lliure. 2. Ranch oberta: preparatius de Nadal i cuina tradicional 2.1. El Nadal al poble i el ritual de comprar • S’acosten les festes i a Vilassar de Mar els dies previs al Nadal són viscuts amb pressa i il·lusió. • Els carrers s’omplen de llums, els aparadors de regals i decoracions, i el mercat municipal i les botigues locals es converteixen en epicentre de la tradició. • Anar a comprar és molt més que una gestió: és un ritual comunitari. Passejar entre peix fresc, marisc, verdures i fruits secs connecta amb una manera de viure heretada de generacions. 2.2. Costos i pressupost nadalenc • El Nadal impacta fortament en el pressupost familiar: - El peix i el marisc (lluç, rap, cloïsses, gambes…) poden duplicar el preu respecte la resta de l’any. - Les millors peces de carn i embotits per a l’escudella també pugen, sobretot si són de qualitat o artesanals. - Els torrons i postres tradicionals poden variar molt de preu segons marca, origen i qualitat. • Per contenir la despesa, moltes famílies: - Planifiquen amb antelació - Compren productes setmanes abans aprofitant ofertes - Congelen peix i marisc per assegurar qualitat sense pagar els pics més alts. 2.3. L’escudella i carn d’olla: cor de la taula de Nadal • L’escudella i carn d’olla es presenta com a plat estrella de la tradició catalana: - Combina carns (pollastre o gallina, vedella, porc), verdures (patata, col, pastanaga…) i embotits. - Es cou lentament en una gran olla, creant un brou molt ric. - Al final, es separa el brou (sopa d’escudella) de la carn i verdures (segon plat). • És un plat complet, nutritiu i ideal per al fred de Nadal. • La seva preparació és ritual i col·lectiva: - Grans i petits tallen verdures, netegen la carn i controlen el brou. - Cada família té la seva recepta transmesa de generació en generació. • Aquest plat alimenta el cos i la memòria: cada cullerada evoca dinars de Nadal d’abans, olors de casa i de llenya. 2.4. Diversitat de plats de festa • El calendari de festes (Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, Reis) obliga a buscar combinacions variades. • El peix i el marisc hi tenen un paper central: - Suquet de peix - Calamars farcits - Marisc a la planxa - Pollastre rostit i altres carns per completar la festa • Els postres es centren en torrons, però es destaquen també postres casolans i propostes que barregen cuina marinera i innovació. 2.5. Tradició, identitat i mestissatge del Nadal català • Es remarca que els àpats de Nadal són memòria, afecte i identitat, no només menjar. • El Nadal català s’ha anat barrejant amb tradicions foranes, sobretot des del segle XX: - Introducció de l’arbre de Nadal (influència centreeuropea). - Aparició del Pare Noel / Santa Claus, que conviu amb els Reis d’Orient i el Tió. - Incorporació de nadales internacionals adaptades al català. - Expansió de mercats de Nadal, llums comercials i decoració visual. • A la cuina, a torrons i neules catalanes s’hi sumen: - Polvorons andalusos - Panettone italià - Galetes i pastissos d’origen alemany (com Lebkuchen o Stollen). • El resultat és un Nadal híbrid on conviuen: - Tió i arbre - Pessebre i llums modernes - Reis i Santa Claus - Escudella i panettone A Catalunya, el Nadal no s’ha perdut, s’ha transformat: manté les arrels mentre obre portes al món. 3. Motius de Vilassar: la figura del senyor Vicentó 3.1. Origen i família • Vicenç Martí Oliver, fill d’en Quimet contramestre, és conegut popularment com en Vicentó. • Es casa amb la filla d’Innocenci Murtra, àlies Civil, fabricant tèxtil. A partir d’aquí és conegut com senyor Vicentó. 3.2. Indústria, habitatge i reconeixement públic • Als anys 1920 és un dels industrials tèxtils promotors d’una mútua per a la construcció de cases barates, iniciativa de fort component social. • El 1960, com a reconeixement, es dona el seu nom a la plaça de la Baratu, que fins llavors no tenia nom. 3.3. Can Vicentó i transformació urbanística • Al Pla de Locata (actualment integrat al nucli urbà) hi havia una explotació agrícola coneguda com Can Vicentó, vinculada a Vicenç Vila. • La casa de pagès encara existeix, però ara està mig ofegada per blocs de pisos i les terres de conreu han desaparegut. • Aquest cas exemplifica la transformació urbanística i la pèrdua de paisatge agrari al voltant de Vilassar de Mar i nuclis propers. 4. Històries de mar: el baler Maria Assumpta 4.1. Naixement d’un símbol marítim • El Maria Assumpta (Maria Sumta) és presentat com molt més que un vaixell: és un símbol de la tradició marinera catalana i, especialment, del passat marítim de Badalona. • Construït el 1858 directament a la platja, per encàrrec de l’armador Josep Isern (del Masnou) i obra del mestre d’aixa Nicolau Pica. • Es tracta d’un baler de fusta aparellat inicialment com a pollacra-goleta, amb dos pals i estructura robusta per a llargues travessies oceàniques. 4.2. Activitat comercial i adaptació al segle XX • Durant el segle XIX, el vaixell recorre principalment l’Atlàntic, connectant Catalunya i Amèrica i transportant tota mena de càrregues: - Teixits - Sal - Productes colonials - Mercaderies diverses • És testimoni de tempestes, calmes, ports actius i d’una marina mercant que avui ja és només record. • Al llarg del segle XX s’hi instal·la un motor, es van retirant els pals i el vaixell canvia de nom diverses vegades (Papita, Ciutat d’Inca), reconvertit en vaixell de motor per allargar la seva vida útil. 4.3. Salvament, renaixement i vaixell escola • Quan ja no podia competir amb els vaixells de ferro, els propietaris eivissencs pretenien vendre els motors i cremar el buc. • És adquirit pels anglesos Marc Lightfield i Robin Cecil, que el rebenen Maria Assumpta i el dediquen a: - Charter (vaixell de lloguer) - Vaixell escola per a joves i aficionats a la navegació tradicional. • A inicis dels anys 80 és restaurat íntegrament recuperant l’esperit de baler clàssic. • Participa en regates de grans velers i trobades internacionals, arribant a ser considerat el vaixell de fusta en actiu més antic del món durant un temps. 4.4. El naufragi de 1995 i el seu impacte • El 30 de maig de 1995, en intentar entrar al port de Padstow (Cornualla, Anglaterra), una avaria de motor el fa derivar cap a les roques. • El naufragi és tràgic: tres persones moren. • El buc s’enfonsa, però la història del vaixell ja havia esdevingut patrimoni de Badalona i de la memòria marítima catalana. 4.5. Memòria col·lectiva i divulgació • A Badalona, el record del Maria Assumpta s’ha consolidat com a patrimoni col·lectiu: - Construcció de maquetes i exvots - Plaça dedicada al vaixell, integrant el seu nom en la vida quotidiana - Activitats culturals, xerrades i conferències al voltant de la seva història • Les maquetes funcionen com a eina pedagògica per a noves generacions que no van veure mai el vaixell navegant. • Infants que juguen a la plaça Maria Assumpta creixen familiaritzats amb el nom i, amb el temps, poden descobrir-ne el significat històric. 4.6. Debat sobre patrimoni i últims balers • El 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, es va intentar portar el Maria Assumpta a la ciutat, però motius econòmics ho van impedir; hauria estat una gran atracció patrimonial. • A partir del segle XX, la irrupció dels motors fa que els balers: - Necessitin tripulacions grans - Depenguin del vent i siguin poc rendibles • Els últims balers de càrrega desapareixen de les rutes comercials. • Els vaixells propietat o comandats per vilassarencs desapareixen també. • Avui només queden alguns velers històrics o museu flotant, testimonis de la destresa marinera i del paper decisiu dels balers en la història marítima. • La desaparició d’aquests vaixells marca el final d’una època, però el seu llegat perdura en la memòria i la tradició marinera. 5. Entrevista: Jaume Cabot i el Nadal a Vilassar de Mar 5.1. Encesa de llums i Fira de Nadal • Agustí conversa amb Jaume Cabot, director de Vilassar Ràdio, sobre com es viu el Nadal a Vilassar de Mar. • Destaquen la festa d’encesa de llums i de l’arbre de Nadal, tradició recent que fa uns 3–4 anys que es consolida: - Xocolata desfeta - Ambient de fred i carrer • El mateix cap de setmana té lloc la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas, amb parades i activitats. 5.2. Tradicions importades i futur del calendari festiu • Es reflexiona sobre com moltes tradicions actuals venen de fora, sobretot dels Estats Units: - L’encesa pública de llums - El Halloween, que conviu i fins i tot competeix amb la Castanyada • Jaume ironitza que en un futur acabarem celebrant també el Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies) amb capó, com ja s’ha fet amb Halloween. • Es comenta la tendència globalitzadora: als supermercats apareixen dolços d’arreu d’Europa, sovint més barats que els torrons de qualitat. 5.3. Els Pastorets: cor teatral del Nadal vilassarenc • Es parla amb entusiasme dels Pastorets: - Es representen el 26 de desembre (Sant Esteve) i el dissabte següent a l’Ateneu. - Hi participen grans, joves i canalla, i cada any hi debuten actors nous. • Es posa en valor la feina de La Tropa i altres entitats (com els nats del 51) que han mantingut viva la tradició fins poder celebrar el centenari dels Pastorets a Vilassar sense pràcticament interrupcions (excepte la Guerra Civil i la pandèmia de la Covid). • S’explica la gran feinada invisible: direcció, actors, tramoya, tècnics, so i llum. 5.4. Personatges i anècdotes dels Pastorets • Jaume ha fet pràcticament tots els papers dels Pastorets d’en Pàmies (excepte Naïm): - Papers còmics com En Jonàs - Papers foscos com Satanàs • Explica una anècdota: els nens que assagen mesos amb ell el coneixen perfectament, però el dia de l’estrena, vestit de Satanàs, no s’atreveixen a acostar-s’hi, encara que sàpiguen qui hi ha sota el maquillatge. • Es destaca la importància emocional dels Pastorets: per a molts, un Nadal sense Pastorets “no és Nadal”. 5.5. Records d’infantesa i tradicions familiars • Jaume i Agustí comparteixen records de Nadal de quan eren petits: - El concurs de pessebres de la Caixa Laietana (amb pessebres creatius, com un pa de pagès buidat i figures de plastilina). - L’alegria de treure les caixes del pessebre, les figuretes i la molsa (amb aquella olor humida associada al Nadal). - Pessebres fets a casa amb poques llums i un estel senzill, lluny de l’exuberància lumínica actual. • Jaume explica la tradició familiar actual: - Fer el pessebre la nit de Nadal, després de sopar fora, amb tota la família, posant nadales i gaudint del moment. • Agustí afegeix que aquest any el pessebre de l’Església de Sant Genís es farà davant del presbiteri i serà un pessebre mariner, amb xarxa, rems i pal de barca, integrant iconografia marinera local. 5.6. Pessebre i arbre, Tió, Reis i canvis en la religiositat • Tots dos coincideixen que són de Tió i de Reis, més que de Pare Noel. • Recorden els Tions compartits a cases d’amics (com a Can Fanxell) amb caramels per a tota la colla. • Parlen de la Cavalcada de Reis d’abans, amb fanalets (ara substituïts sovint per paraigües al revés i fanalets de LED). • Es declara que ara a moltes llars hi ha pessebre i arbre de Nadal, que conviuen sense problemes. • Es lamenta la pèrdua progressiva de la Missa del Gall com a gran trobada comunitària: - Abans s’omplia l’Església i hi havia gent fora. - Ara es fa més aviat i amb menys assistència, probablement perquè els sopars familiars es perllonguen. 5.7. Torrons, excés i saviesa popular • Parlen dels torrons preferits: - Jaume: sobretot xocolata i Xixona (gust que aprecia més amb l’edat). - Agustí proposa una combinació: ratafia molt freda amb trossets de torró de Xixona a la copa, com a postres excel·lents. • Es comenta la proliferació de sabors de torró moderns (vainilla, plàtan, licors, combinacions extravagants) i el fet que en sovint en sobren molts després de festes. • Es recorda una idea atribuïda a Josep Pla: per Nadal morien moltes persones grans de tant menjar, perquè no estaven acostumades a aquell excés de greixos i quantitat. • Tanquen avançant que en programes propers parlaran a fons de l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i els canelons. 6. Paraules de mar: final de tardor i promesa d’hivern 6.1. Cançó i to poètic • Sonen versos de “Agafar l’horitzó” de Txarango, que reforcen un missatge d’esperança, compromís i futur compartit: - Gent de mar, de rius i muntanyes - Construir un demà de vida i llibertat - “No volem fum, no volem dreceres” 6.2. Prosa anònima sobre novembre • Es llegeix una prosa anònima que descriu el final de novembre: La mar és més silenciosa, les fulles a terra dibuixen camins d’or i bronze, el vent fred porta els darrers sospirs de la tardor. • Tò clarament contemplatiu i reflexiu: - Novembre és moment de pausa i recolliment de la natura. - Recorda que tot cicle té un final, però sota el silenci ja batega la promesa de l’hivern. - El reflex del sol baix sobre les ones i el murmuri de la sal conviden a mirar enrere amb gratitud i endavant amb esperança. 6.3. Cloenda del programa • Agustí tanca recordant que encara queden moltes històries per explicar de: - La mar - Les platges - El patrimoni - Les persones - La singularitat d’un Vilassar de Mar “únic i irrepetible” • S’acomiada amb una salutació marinera plena de desig de futur compartit: Bona proa, bona mar i bon vent!

  • #1362 - Demografia, seguretat i vida local a Vilassar de Mar - episode art
    Crònica
    23'

    #1362 - Demografia, seguretat i vida local a Vilassar de Mar

    Panorama general de l’episodi En aquest espai de Crònica a Vilassar Ràdio, Joan Escofet repassa l’actualitat de Vilassar de Mar i del Maresme amb dades actualitzades sobre població, seguretat, atur i un bon grapat de propostes nadalenques i esportives. Evolució demogràfica i context català Es presenten les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística: • Població actual de Vilassar de Mar: 21.234 habitants, un creixement del 0,3% respecte l’any anterior. • El creixement a llarg termini és molt significatiu: en 21 anys (des de 2004) el municipi ha guanyat 2.676 habitants censats. • Es destaca el paper de Mataró com a 9è municipi més poblat de Catalunya i es repassa el top 10 liderat per Barcelona. • També s’apunten curiositats: el municipi català menys poblat és Sant Jaume de Frontanyà (25 habitants) i s’assenyalen localitats que més creixen, com Cunit o l’Hospitalet de Llobregat. “En els darrers 21 anys, Vilassar de Mar ha guanyat exactament 2.676 habitants.” Seguretat: descens de la delinqüència S’analitzen les dades del Ministeri de l’Interior per als primers nou mesos de 2025: • La delinqüència total baixa un 6%: de 487 a 458 fets. • La criminalitat convencional recula un 9% (de 348 a 318 casos). • Dades destacades: - Les baralles es redueixen a la meitat (de 4 a 2). - Els delictes contra la llibertat sexual baixen lleugerament (de 5 a 4). - Els robatoris amb violència i intimidació passen de 18 a 17. - Els robatoris a l’interior de domicili cauen un 20% (de 30 a 24). • En canvi, la cibercriminalitat puja mínimament (de 139 a 140 casos), mentre que les estafes informàtiques baixen de 131 a 127. • Els delictes contra la salut pública (tràfic de drogues) són zero segons Interior. “Finalment, apuntar que els delictes contra la salut pública… han estat a Vilassar de Mar… zero.” Mercat laboral i atur al Maresme Es detallen les xifres d’atur a Vilassar de Mar i a la comarca: • Al municipi hi ha 637 persones en situació de cerca de feina, 7 més que a l’informe anterior (increment mensual de l’1%). • Tot i aquest repunt mensual, l’atur baixa un 2,5% en un any, respecte del mateix mes de l’any anterior. • La taxa d’atur a Vilassar de Mar és del 6,3%, clarament per sota del 9,3% comarcal i del 8% de Catalunya. • Al Maresme hi ha 19.428 persones aturades, xifres similars a les d’abans de la crisi de 2008, cosa que consolida una tendència a la reducció. • L’atur és fortament feminitzat: 6 de cada 10 persones aturades són dones. • Comportament desigual als municipis: - Pineda de Mar registra la taxa més alta (11,4%). - Cabrera de Mar i Tiana presenten les xifres més baixes (4,8%). Casal de Nadal i activitats infantils S’informa del casal de Nadal organitzat per les escoles públiques de Vilassar de Mar: • Inscripcions obertes fins al 12 de desembre. • Es farà en dues tongades: - Del 22 al 24 de desembre. - Del 29 al 31 de desembre. • Espai: Vaixell Borriac. • Títol del casal: “La gran aventura dels fullets supertrepelles”, adreçat a infants de P3 a 6è de primària. • Temàtica: fullets que han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel; els infants hauran de recuperar les pàgines del llibre a través de: - Tallers creatius. - Jocs de moviment. Preus i serveis • Acollida matinal (8–9 h): 4 €. • Casal fins a les 13 h: 20 €. • Casal fins a les 15 h amb dinar en carmanyola: 22 € (l’escola disposa de microones per escalfar el menjar). • Dia complet (9–17 h): 27 €. • El 24 i 31 de desembre es tanca a les 15 h. • Famílies nombroses o monoparentals: descompte del 5% (no aplicable a l’acollida). • Es facilita telèfon de contacte i correu electrònic per a informació i inscripcions. Cultura: els Pastorets a l’Ateneu S’anuncia l’arribada d’un clàssic de Nadal: • La Tropa Teatre representa “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús” de Folk i Torres. • Dates i lloc: - 26 i 27 de desembre, a les 20 h. - Nova ubicació: Teatre Ateneu, retorn molt esperat. • Direcció: Albert Ardà i Anna Teixidor, que repeteixen després de l’èxit de l’any anterior. • Es destaca: - Repartiment renovat, amb moltes sorpreses i gags nous. - Música en directe, dirigida per Narcís Peric amb diversos músics. - L’espai més gran de l’Ateneu permet ampliar les escenes clàssiques i incorporar més actors i actrius a l’escenari. • Entrades a la venda a latropateatre.net. Esports: Unió Esportiva i entrevista a Jan Moreno La part final del programa se centra en la Unió Esportiva Vilassar de Mar (equips blancs i vermells) i en el seu bon moment esportiu. Dinàmica de l’equip • L’equip torna a competir després d’una aturada per compromís de la selecció catalana amateur. • La Unió Esportiva viu el millor moment de la temporada: - Dues victòries consecutives. - S’allunya a 6 punts de les places de descens. • Bona part d’aquesta dinàmica positiva s’atribueix a Jan Moreno, protagonista de l’entrevista. Perfil de Jan Moreno • Té 20 anys i està en dinàmica d’Espanyol B, jugant a la Unió Esportiva gràcies a un acord de col·laboració entre els dos clubs. • Estudia Administració i Direcció d’Empreses i explica com combina estudis i futbol: - Entrenaments al matí (Espanyol B o Vilassar). - Universitat a la tarda (4 hores de classe). • Trajectòria esportiva: - De petit combinava hoquei i futbol fins als 12 anys. - Ha jugat a la Escola del Barça, Igualada, Nàstic de Manresa. - Fa 7 anys que milita al RCD Espanyol. Model esportiu i aprenentatge • La Unió Esportiva està formada per jugadors molt joves de l’Espanyol, i es remarca que: Enfrontar-se a equips de jugadors veterans, amb més experiència i picardia, els ajuda a guanyar ofici i ritme competitiu. “Som un grup molt jove… ens està ajudant a agafar aquest ritme, a agafar experiència i estem posant les coses molt difícils a tots els equips.” • Jan Moreno valora positivament l’aturada de la competició per recuperar forces i mantenir la confiança després de les dues victòries. El proper rival: l’Escala • Dissabte, a les 17 h al Xavi Ramon, la Unió Esportiva rep l’Escala, segon classificat de la Tercera Federació, a un punt del líder Badalona. • Es descriu l’Escala com un equip construït per pujar de categoria, molt potent a casa però amb rendiment més baix lluny del seu camp. • Per al vestidor, el partit és una oportunitat per mesurar el nivell real de l’equip. Estil de joc i evolució personal • Estadístiques personals de Jan Moreno: dos gols i una assistència, amb molta incidència en el joc. • Autodefinició com a jugador: - Es veu com un futbolista intel·ligent i tècnic, que prefereix jugar al peu. - Identifica com a punts de millora: • Desmarcatges i joc sense pilota. • Duels defensius. • Valora la categoria (Tercera Federació) com molt exigent, competitiva i física, ideal per als joves que pugen del juvenil i volen fer el salt cap amunt. Serveis i agenda local Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de torn: Roca 1904, al costat de Can Bisa, núm. 1 del carrer de Montserrat. • Es facilita telèfon de contacte. Pista de gel al Maresme • Es destaca que l’única pista de gel del Maresme és a Premià de Dalt, a La Fàbrica. • Objectius de la iniciativa: - Dinamitzar el comerç local. - Atraure públic d’altres municipis, com Vilassar de Mar. - Oferir una activitat lúdica de Nadal. • Característiques de la pista: - 25 metres de llarg per 12 d’ample (300 m²). - Ja és a la 3a edició. - Als dos anys anteriors hi han patinat gairebé 7.000 persones. • Mesures d’inclusió i sostenibilitat: - Un parell d’hores al dia sense música ambient per a persones amb sensibilitat sensorial. - En acabar la temporada (fins al 7 de gener), el gel es triturarà i es reaprofitarà per regar. • Preus: - 8 € per a persones empadronades a Premià de Dalt. - 9 € per a la resta d’usuaris. - El preu inclou mitja hora de pista i els patins. El temps al Maresme Es tanca l’informatiu amb la previsió meteorològica: • Tarda amb nuvolositat abundant a tota la comarca. • Possibilitat de ruixats febles i poc abundants en qualsevol punt del Maresme. • De matinada i fins a primeres hores de demà, xàfecs, tot i que a partir del migdia dominarà el sol. • Estat de la mar: forta maror. • Temperatures: - Mínimes entre 2 i 10 °C. - Màximes estables, entre 8 i 13 °C. Tancament del programa El programa es clou amb un breu repàs de titulars (població, delinqüència, atur i esport) i amb l’agraïment de l’equip tècnic i de presentació, remarcant la voluntat del Crònica de seguir oferint informació de proximitat sobre Vilassar de Mar i el conjunt del Maresme.

  • #913 - Parlant de tot: Can Pucurull, 80 anys d'història i actualitat - episode art
    Parlant de tot
    2h 53min

    #913 - Parlant de tot: Can Pucurull, 80 anys d'història i actualitat

    Can Pucurull: 80 anys d’història local La família que regenta Can Pucurull celebra el seu 80è aniversari al cor de Vilassar de Mar. La Núria Carol Pucurull detalla la trajectòria de l’establiment des de la seva fundació el 1945, remarcant la importància de mantenir les receptes tradicionals, com les seves guardonades botifarres, tot integrant innovacions culinàries i una atenció al client personalitzada. Punts clau de l'aniversari • Llegat intergeneracional: Tres generacions han liderat una botiga que va començar com Can Costa. • Formació i futur: L'aposta per la FP Dual per formar el futur relleu artesà. • Celebració: Actes culturals, degustacions i música en directe per commemorar les vuit dècades d'història. Actualitat, societat i cultura El magazín aborda temes de diversa índole: • Societat: L'èxit generacional del programa Operación Triunfo, analitzat al Punt de trobada. • Educació: Debat amb l'alumnat de quart d'ESO del Vilatzara sobre el consumisme nadalenc. • Teatre: L'actor Lluís Marquès explica les claus de Natale in casa Cupiello, obra programada a la Biblioteca de Catalunya. • Superació: L'actor Quimet Pla celebra haver aconseguit el títol de l'ESO, culminant una lluita de 12 anys. "La clau de l'èxit és treballar cada dia, treballar amb il·lusió i tenir una clientela molt maca." — Núria Carol Pucurull

  • #108 - Històries de mar i de dalt- Cooperativisme - episode art
    Històries de mar i de dalt
    59'

    #108 - Històries de mar i de dalt- Cooperativisme

    Els fonaments del cooperativisme El model cooperativista es defineix com una associació voluntària basada en l'equitat, la solidaritat i la democràcia interna. Els punts clau discutits són: • Una persona, un vot: L'essència on tots els socis tenen el mateix pes decisiu, independentment del capital aportat. • Gestió de l'excedent: Els beneficis no se centren exclusivament en el lucre, sinó que es reinverteixen en el creixement de l'entitat, la mutualitat i l'educació dels membres. El cooperativisme a Mataró: un referent històric L'Obrera Mataronense L'episodi destaca la importància de Mataró com a quilòmetre zero del cooperativisme industrial a Espanya, amb el cas emblemàtic de l'Obrera Mataronense: "Mataró és el punt zero bàsicament del cooperativisme industrial." • Innovació arquitectònica: L'ús de la nau de Gaudí, amb sistemes de construcció modular com un Lego i l'arc catenari. • Compromís social: Creació d'escoles laiques, accés a la cultura i millora de les condicions laborals que superaven la Llei Moyano. La xarxa de cooperatives El moviment es va expandir amb el Forn del Vidre i la Unió de Cooperadors, creant una xarxa que incloïa farmàcies populars, cafès ( Cafè Nou) i serveis sanitaris com l'Aliança Mataronense. • Els reptes del franquisme: L'episodi descriu com la repressió, la inestabilitat política i l'especulació financera de postguerra van posar en perill moltes d'aquestes iniciatives, especialment amb la pèrdua de patrimoni per part dels socis originals.

  • #1361 - Pessebres innovadors i nova xarxa d’inclusió - episode art
    Crònica
    24'

    #1361 - Pessebres innovadors i nova xarxa d’inclusió

    Panorama general de l’episodi Crònica repassa l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme amb tres blocs principals: • Reconegut èxit esportiu vilassarenc • Inauguració de l’exposició de pessebres i rutes comercials de Nadal • Nova xarxa d’inclusió i dia de les persones amb discapacitat 1. Èxits esportius vilassarencs Futbol femení i Nations League • S’obrirà el programa felicitant Ona Batlle i Leila Ouahabi, futbolistes vilassarenques, campiones de la Nations League amb la selecció estatal, després de guanyar Alemanya per 3–0 al Wanda Metropolitano, ple amb 56.000 espectadors. • Es destaca el paper d’Ona Batlle, una de les millors del partit, mentre que Leila va viure la final des de la banqueta. Handbol i European League • Homenatge a Pau Panitti, porter vilassarenc del Freikin Granollers, que va aconseguir una victòria èpica 29–28 contra el Minaur Baia Mare. • El triomf classifica l’equip per a la segona fase de l’European League d’handbol. • Es fa un esment especial al context personal: Pau Panitti ha competit en una setmana marcada per la mort de la seva àvia, Lídia Portell, fet que encara fa més remarcable la seva actuació. 2. Exposició de pessebres i propostes nadalenques Gran exposició de l’Associació de Passebristes • El Dia de la Puríssima (dilluns, 12 h) s’inaugura la gran exposició de l’Associació de Passebristes de Vilassar de Mar a la Sala Petita de la Massa (la Carrau), oberta fins al 7 de gener. • L’eix central és el pessebre monumental, que cada any recrea una ciutat emblemàtica del món. Pessebre monumental 2025: Budapest • Aquest any, el gran pessebre se situa a Budapest. • L’espectador mira el pessebre des de Buda (la part alta) contemplant Pest amb: - Parlament hongarès - Pont de les Cadenes - Catedral de Sant Esteve - Bastió dels Pescadors, punt on s’ubica el públic dins l’escena • Es destaquen les cobertes ceràmiques brillants dels edificis típics, molt característiques de la ciutat. Innovació tecnològica en els pessebres L’Associació de Passebristes aposta per innovar sense perdre l’essència tradicional: • Ús de laser, impressions 3D i fins i tot intel·ligència artificial en la creació: - Substitució de materials clàssics (guix, fusta massissa) per pòrex i fustes lleugeres. - Utilització de màquines làser per fer detalls complexos en molt menys temps. • Incorporació de figures en 3D i jocs de llum i so: - Es treballa amb guions narratius, amb locució de fons i il·luminació seqüenciada. - L’objectiu és guiar la mirada del visitant perquè segueixi la història tal com la volen explicar els creadors. “Hi ha una locució de fons; tant la locució com les llums fan que la gent miri on nosaltres volem i pugui seguir la història.” Diürames i pessebres complementaris A més del gran pessebre de Budapest, hi haurà cinc diürames: • Dos diürames grans compartits per dues persones cadascun, amb més espai i gran riquesa de detalls. - Un mostra una vista hebrea clàssica des del desert, amb un àngel que apareix i desapareix mitjançant “trucs pessebristes”. - Un altre reprodueix un taller mecànic, també de gran format. • Un diürama és una visió especial de Vilassar de Mar, amb elements com la Torre d'en Nadal i cases emblemàtiques del poble. • Un altre és el pessebre clàssic d’en Gascó, fidel al estil tradicional que manté des de fa anys. • El cinquè és el pessebre “mirant al carrer”, concebut per a la franja nocturna: - Representa un naixement que viatja amb tren. - Es deixa expressament obert fins a les 23 h per premiar els “més ganduls” o tardons que passen tard per davant de la sala. Participació d’escoles i centres cívics • L’exposició també inclou creacions de l’Escola Pérez Sala i del Centre Cívic del Passeig. • Horaris pensats per a diferents col·lectius: - Matins destinats a escoles i gent gran (incloent el Pairal). - Tardes de 16:30 a 19:30. - Diumenges i festius d’11 a 14 h. - Tancat només el dia de Nadal. “La nit del pessebre”: retorn a l’esperit familiar • S’anuncia la fi definitiva del format de gala que s’havia fet darrerament per a la nit del pessebre. • Es recupera el format original, més íntim i familiar: - Obertura especial fins a les 23 h, seguint el costum de la Federació de Pessebristes. - Cantada de nadales amb “quatre amics”, en petit comitè. • Volen evitar un trencament “fred” de la tradició i mantenir l’acte però d’una manera més propera i senzilla. Col·laboració amb Vilassar Comerç: ruta de pessebres • L’Associació de Passebristes col·labora com a subministradora de materials amb Vilassar Comerç, que organitza una ruta de pessebres entre les botigues del poble. • Evolució de la proposta: - En anys anteriors es feien 30 petits pessebres temàtics (cinema, contes, oficis…). - Davant la manca de mans, l’any passat es va apostar per caganers personalitzats amb cares de gent coneguda, amb molt d’èxit. - Enguany es torna a innovar, sense repetir formats passats. Pessebres amb cares conegudes i joc de pistes • Es crea una ruta de pessebres distribuïts per les botigues: - Cada comerç entrega un fulletó amb el llistat de botigues participants. - Les persones han de segellar el fulletó a cada botiga visitada. - Amb 20 segells de 28 botigues es pot entrar en un concurs. • El que es buscarà: - Figures de pessebre (naixement, anunciació, pastors…) amb cares de persones conegudes del poble. - Alguns grups (per exemple, l’Anunciata amb tres pastors i un àngel) es repeteixen en diversos establiments. - En cada grup, només una de les cares és clarament identificable; és la que cal endevinar. • Els premis, d’uns 60 euros cadascun, els posa Vilassar Comerç. Intel·ligència artificial i experiència augmentada • Cada figura o grup de figures inclou un codi QR. • En escanejar-lo, al mòbil apareix: - La mateixa figura “donant vida” (animada mitjançant intel·ligència artificial). - El personatge concret que cal identificar dins del joc. - Una felicitació nadalenca personalitzada de la botiga. “En cada peça hi ha un QR: la figura que veus quieta pren vida al mòbil, i també surt el personatge que busques.” 3. Dia de les persones amb discapacitat i xarxa d’inclusió Commemoració i actes locals • Avui és el Dia de les Persones amb Discapacitat. • L’Ajuntament de Vilassar de Mar i diverses entitats locals han programat activitats i propostes per donar visibilitat a la inclusió i a la diversitat. • A un quart de set de la tarda, a la biblioteca, es presenta el nou reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats. Reforma de la Xarxa d’Inclusió El regidor de Participació, Audal Tenies, explica que: • No es crea una xarxa nova, sinó que es modifica profundament l’òrgan preexistent de xarxa d’inclusió social. • L’òrgan antic era molt inactiu i tenia una mirada assistencialista centrada en respondre l’exclusió. • Ara es vol girar el focus: - Passar de treballar l’exclusió a treballar la inclusió de manera proactiva. - Impulsar polítiques públiques per fer de Vilassar de Mar un municipi més inclusiu on tothom pugui viure amb dignitat. “En lloc de treballar l’exclusió, volem treballar la inclusió de Vilassar de Mar d’una manera proactiva.” Òrgan de participació transversal • La nova xarxa serà un òrgan participatiu amb: - Veïns i veïnes a títol individual. - Entitats socials i col·lectius locals. - Representants de l’Ajuntament. • Es vol abordar la inclusió de manera transversal, implicant totes les àrees municipals: - Urbanisme, salut, educació, llevant, esport, cultura, etc. • El regidor reconeix que sovint, per la voràgine del dia a dia administratiu, costa mantenir aquesta mirada inclusiva, i que la presència activa de la ciutadania ajudarà a corregir-ho i fer seguiment. Mirada sobre la discapacitat i l’equitat • Tenies subratlla que tothom té algun tipus de limitació o discapacitat, en graus diferents, que afecta el seu dia a dia. • L’objectiu és perseguir l’equitat perquè cadascú pugui desenvolupar la seva vida plenament, amb suport de l’administració: “Hem de facilitar que tothom pugui viure i desenvolupar la seva vida en igualtat de condicions.” Nous actors i processos participatius • El nou reglament incorpora formalment la PAC i l’associació TIM Maresme, que fins ara no hi eren. • La creació d’aquest òrgan respon a una demanda històrica de diverses entitats i veïns, que demanaven treball conjunt i mirada ampla. • S’emmarca en una visió de participació ciutadana més enllà de votar cada quatre anys: - Es vincula al Reglament de Participació que el govern municipal està desplegant. - Es vol construir “el poble que volem” entre veïns, entitats i Ajuntament. Com participar a la Xarxa d’Inclusió • Les persones interessades a formar-ne part hauran de: - Registrar-se al Registre de Participació Ciutadana. - Quan el procediment administratiu estigui enllestit, es farà una crida perquè qui vulgui pugui sol·licitar formar part del plenari de la xarxa. • Hi haurà fins a cinc places per a veïns i veïnes a títol individual. • Si hi ha més sol·licituds que places: - Es farà un sorteig públic, com en altres òrgans participatius. - La participació es renovarà periòdicament per donar oportunitats a més gent. • L’Ajuntament es mostra molt engrescat i il·lusionat, insistint que la feina comença ara: cal que la xarxa sigui realment activa i generadora de canvis. Entitats impulsores El document presentat aquest vespre neix d’un treball col·laboratiu entre: • Creu Roja • Càritas • Església Evangèlica • Fundació Casal de Curació • PAC • Associació TIM Maresme Objectius clau de la xarxa: • Promoure la inclusió i la cohesió social. • Impulsar polítiques locals accessibles. • Coordinar accions en educació, salut, ocupació, cultura i urbanisme. Activitat cultural vinculada a la diversitat • Just després, a dos quarts de set, es presenta el llibre “Perfectament Imperfecte” de Carla Gràcia. • El llibre recull testimonis i reflexions sobre acceptació personal, diversitat i superació, convidant a veure la diferència com a font de riquesa i aprenentatge. 4. Serveis, comarca i agenda breu Serveis locals • S’informa de la farmàcia de guàrdia: Farmàcia Mirats, davant de l’estació de Renfe, a la carretera nacional, carrer Sant Jaume 27, telèfon 93 759 44 70. Activitat comarcal: pista de gel al Maresme • Es destaca que l’única pista de gel del Maresme és a Premià de Dalt, a l’espai de La Fàbrica. • Objectius de la iniciativa: - Dinamitzar el comerç local. - Atraure públic de municipis propers com Vilassar de Mar. - Oferir una activitat d’oci familiar. • Característiques: - Pista coberta de 25 m x 12 m (300 m²). - És la tercera edició. - En anys anteriors hi han passat gairebé 7.000 persones. • Mesures d’inclusió: - Durant un parell d’hores al dia no hi haurà música ambient perquè les persones amb hipersensibilitat sensorial també hi puguin gaudir. • Sostenibilitat: - Un cop acabi la temporada, el gel es triturarà i es farà servir per regar, per optimitzar l’ús d’aigua. • Preus: - 8 € per a persones empadronades a Premià de Dalt. - 9 € per a no empadronats. - Inclou 30 minuts de pista i lloguer de patins. - L’activitat s’allarga fins al 5 de gener. Previsió meteorològica • Per demà, s’espera millora del temps i domini del sol arreu del Maresme. • Estat de la mar: marajol amb mar de fons. • Temperatures: - Mínimes: entre 2 i 8 °C. - Màximes: lleuger augment fins a uns 15 °C. 5. Tancament i recordatori dels temes clau El programa es tanca fent repàs dels principals titulars: • Èxits esportius vilassarencs: títols de Nations League per Ona Batlle i Leila Ouahabi, i classificació europea del Freikin Granollers amb el porter Pau Panitti. • Exposició de pessebres a la Sala Petita de la Carrau amb el pessebre monumental dedicat a Budapest, diürames variats i col·laboració amb Vilassar Comerç i escoles. • Dia de les Persones amb Discapacitat i presentació del nou reglament de la Xarxa d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats, amb la intervenció d’Audal Tenies i la implicació d’entitats socials del municipi. L’espai Crònica, dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, es pot recuperar al web vilassarradio.cat, i s’emet diàriament a la mateixa hora com a magazín informatiu local i comarcal.

  • #912 - Matí a Vilassar: temps, actualitat, escola solidària i cultura - episode art
    Parlant de tot
    2h 53min

    #912 - Matí a Vilassar: temps, actualitat, escola solidària i cultura

    Context i estructura del programa Parlant de tot és el magazín matinal de Vilassar Ràdio (de dilluns a divendres, de 10 a 13 h) presentat per Jaume Cabot. L’edició d’avui (núm. 2261) combina informació local i comarcal del Maresme, humor, entrevistes, seccions fixes i espais institucionals. L’episodi s’emet en directe des de Vilassar de Mar (Dial 98.1 FM i Vilassarradio.cat) i s’estructura en blocs: • Temps i actualitat • Entrevista solidària amb alumnes de primària • Espais institucionals d’informació pública • Secció d’entreteniment esotèric (Paquita Bruixa) • Entrevista cultural a una actriu vilassarenca • Secció sobre consum i hàbits (S’ha acabat el bròquil) • Col·laboració amb l’Agrícola Vilassà i agenda nadalenca 1. Obertura, sumari i temps al Maresme Presentació i sumari del dia (0–5 min) • Jaume Cabot saluda l’audiència de Vilassar Ràdio, recorda l’emissió al Maresme pel Dial 98.1 FM i per internet. • Situa el dia: dimecres 3 de desembre de 2025, festivitat de Sant Francesc Xavier (felicitacions a Xavi, Xevi, etc.). • Descriu el temps suau i assolellat, destacant que fa calor per ser desembre. • Avança el “menú” del programa: - Connexió amb el Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. - Secció de notícies i efemèrides “Poc ens passa” amb Joan Escofet. - Entrevista als alumnes de cinquè de l’Escola Pérez Sala sobre una campanya de donació de sang. - Secció d’entreteniment Paquita Bruixa (somnis, rituals, horòscops). - Canvi a la graella: en lloc de la Biblioteca, entrevista a l’actriu vilassarenca Giselle Morros per l’obra Tarsius al Teatre Nacional de Catalunya. - Secció “S’ha acabat el bròquil” (temes incòmodes, estigmes socials) amb Marta Badia i Mar Natge. - Col·laboració amb Agrícola Vilassà, amb la Lara Xarau presentant productes de temporada i una cistella de Nadal. El temps amb Joaquim Serra (5–7 min) Connexió amb el Centre de Referència Meteorològic de la comarca, Servei Meteomar: • Situació actual: - Pas nocturn d’un front feble amb “quatre gotes” cap a Tordera. - Matí bàsicament assolellat al Maresme, amb núvols poc importants a la tarda. • Temperatures: - Mínimes una mica més baixes en general, però més altes a les fondalades interiors. - Màximes sense grans canvis, ambient suau a les hores centrals. • Vent i evolució: - Vent de component ponent a migdia i tarda. - Dijous: continuïtat de l’“abonança”, alguns núvols prims. - Divendres i cap de setmana llarg: situació estable, ascens notable de les màximes, bon temps per activitats a l’aire lliure. Idea clau: Temps anòmalament suau per un desembre, amb anticicló i temperatures poc fredes previstos fins dilluns. 2. Actualitat, humor i efemèrides amb Joan Escofet Conversa distesa i salut (8–15 min) • Entra a l’estudi Joan Escofet, cap d’informatius de Vilassar Ràdio. • Bromejen sobre el constipat de Joaquim Serra i remeis tradicionals: - Mel i farigola, aigua amb llimona, aromes de Montserrat, aigua del Carme. - Reivindicació de la farigola com a planta infravalorada (la “carpeta tiquismiquis”). • Tò clarament humorístic i de complicitat amb l’oient. Anècdota ferroviària: “un animal de gran mida” a les vies (15–23 min) • Notícia de servei: a la línia R4 de Rodalies (entre Terrassa i Sabadell Sud) hi ha circulació interrompuda per “un animal de gran mida a les vies”. • El tracten amb humor i certa inquietud: - Es pregunten si és un senglar, una vaca, un Bigfoot o un mamut. - Truquen al telèfon d’incidències de Renfe / Rodalies, juguen amb el contestador automatitzat, demanen si tenen veterinari, els passen d’un servei a un altre. - Finalment parlen amb un operador (Diego), que només els dona un altre telèfon de Rodalies. Aquest gag il·lustra la dificultat real per obtenir informació clara de Rodalies, però sempre en clau d’humor radiofònic. Autònim i Pesta Porcina Africana (23–25 min) • Presenten un “autònim” (cognom relacionat amb l’ofici): - Carles Conejero, veterinari encarregat de captures controlades de senglars per la Pesta Porcina Africana. “Cacau i Negritud” i debat sobre racisme festiu (25–28 min) • Esmenten el col·lectiu “Cacau i Negritud” de Girona: - Grup d’afrodescendents indignats perquè a la Cavalcada de Reis de Girona hi haurà persones blanques pintades de negre. - Consideren que és una pràctica ofensiva i racista, demanen actors negres reals. • El programa juga amb el nom del col·lectiu (en to humorístic) però transmet el fons del conflicte: representació digna dels afrodescendents en les festes. Temporada de caganers (28–32 min) • Notícies de Caganers.com i les noves figures de 2025: - Esport: Pau Cubarsí, Pedri, Raphinha (Barça), Àlex Márquez. - Política i societat: Sílvia Orriols (alcaldessa de Ripoll), papa Lleó (personatge mediàtic nord-americà). - Música: Aitana, Joan Dausà. - Personatges de ficció: Calamardo, Patricio, Mortadelo y Filemón, Zipi y Zape, Mickey i Minnie. • S’estranyen de l’absència (o possible antiguitat) d’un caganer de Rosalia. Efemèrides musicals i culturals (32–45 min) Repassen efemèrides de la música i de l’esport: • 1965 – The Who, primer LP My Generation: - La cançó es presenta com un himne generacional. • 1976 – Pink Floyd, portada d’Animals: - Recorden el famós porc rosa inflable de més de 12 metres que va volar sobre Londres i va caure en una granja, espantant les vaques. - Ho comparen amb el penal de Lewandowski, imaginant la pilota volant sobre Vilassar de Mar. • Penals mítics: - Fan memòria del penal de Sergio Ramos a la Champions i d’un penal decisiu de Jukic, per parlar de la pressió dels llançadors. • 1982 – ABBA, darrer single oficial Under Attack. • 1984 – “Do They Know It’s Christmas?” (Band Aid, Bob Geldof): - Single solidari per recaptar fons contra la fam a Etiòpia. Record a Fernando Martín (bàsquet) (45–52 min) • 3 de desembre de 1989 – Mort de Fernando Martín en accident de trànsit (M-30, Madrid). • Expliquen amb detall: - El context: partit Real Madrid–Barça no acabat jugant. - L’ambient al vestidor del Madrid, l’arribada de Quique Villalobos, la reacció d’Antonio Martín (germà) quan sap la notícia. - La rivalitat i posterior respecte amb Audie Norris, que apareix destrossat a la capella ardent. Altres efemèrides i tancament del bloc (52–60 min) • 1991 – Guns N’ Roses popularitzen Live and Let Die. • Recorden també: - La mort de Josep Lluís Núñez (fa 7 anys) i anècdotes de la seva presidència al Barça. - Esportistes locals de Vilassar de Mar: * Leila Ouahabi – Campiona de la Nations League amb la selecció espanyola. * Pau Panitti – Porter d’handbol del BM Granollers, classificat per a la fase final de l’European League. • Escofet anuncia els horaris informatius de la casa (13 h, 15 h, 17 h, 19 h) i s’acomiada amb la frase: “Recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa.” 3. Entrevista solidària: campanya de donació de sang (Escola Pérez Sala) Presentació de l’alumnat (31:06–33:00 aprox.) • El programa rep una representació de cinquè A i cinquè B de l’Escola Pérez Sala (Vilassar de Mar): - Quim, Edurne, Tristan i Sofia. • Objectiu: explicar la campanya de donació de sang que han organitzat per al dimecres 10 de desembre, a l’escola. Continguts treballats a classe: què és la sang? (33–37 min) • L’alumnat exposa, molt preparat, conceptes científics: Definició de sang: “Teixit líquid de color vermell que circula pel nostre cos, ens ajuda a viure i a fer que tot funcioni bé.” • Components de la sang: - Glòbuls vermells: transporten l’oxigen a músculs i òrgans. - Glòbuls blancs: ens protegeixen de microbis, malalties i virus. - Plaquetes (s’esmenten indirectament en el discurs global sobre components). El Banc de Sang i Teixits i qui pot donar (37–42 min) Edurne explica el funcionament del Banc de Sang i Teixits: • Recull la sang dels donants. • La porta a laboratori per analitzar-la i assegurar que és apta. • Després la distribueix als hospitals que la necessiten. Tristan detalla requisits per donar sang: • Tenir entre 18 i 70 anys. • Pesar més de 50 kg. • Estar bé de salut i no haver tingut malalties recents. • No tenir tatuatges recents. • Si s’ha viatjat fora d’Europa, cal esperar 4 mesos. • Encara que hi hagi dubtes, es pot anar a donar i el Banc decidirà si la sang és apta. Importància de donar sang (Sofia): • La sang no es pot fabricar en laboratoris. • Cada dia hi ha moltes persones que en necessiten (operacions, accidents…). • Una sola donació pot ajudar fins a 3 persones. Grups sanguinis i sang universal (42–47 min) Edurne explica els grups sanguinis: • Grups: A, B, AB, 0 (zero). • Factor Rh: positiu o negatiu. • 0 negatiu: sang universal que pot donar a tots els grups, però només pot rebre de si mateix. Jaume ho bateja com els “més solidaris”: poden donar a tothom però només rebre del seu grup. Vacuna anti-D en l’embaràs (47–50 min) Quim presenta la vacuna anti-D: • S’administra a algunes mares embarassades amb Rh negatiu quan el nadó té Rh positiu. • Evita que el cos de la mare fabrica defenses contra la sang del nadó, protegint embarassos futurs i la salut del bebè. Detalls pràctics de la campanya (50–55 min) • Data i lloc: - Dimecres 10 de desembre, de 16 h a 20 h, a la Biblioteca de l’Escola Pérez Sala (Vilassar de Mar). • Cal portar DNI o llibre de família. • Poden venir famílies de l’escola i persones del poble, encara que no siguin de l’escola. • Objectiu dels nens: arribar, per exemple, a 50–60 donants. - Es comprometen a trucar després a la ràdio per explicar quantes donacions han aconseguit. Creativitat i comunicació: eslògans, jingles i logos (55–63 min) • A l’assignatura TG (Treball Globalitzat / Projecte Pindaclin), l’alumnat ha creat la campanya de comunicació: Cinquè A • Eslògan guanyador: “La teva sang, la seva esperança” • Amb la mestra de música Mabel han creat un jingle amb una aplicació; al programa se n’escolta l’enregistrament. • Logo: gota de sang superheroi. Cinquè B • Eslògan guanyador: “Dona sang i fes somriure algú” • També han creat jingle propi (s’escolta al programa). • Logo: gota de sang amb dos “likes” (mans amunt / m’agrada). Conversa personal: futurs somnis i Nadal (63–75 min) Jaume aprofita per conèixer millor els nens i nenes: • Quim: vol ser inventor (Jaume li suggereix que inventi sang artificial) o fins i tot polític (per la seva facilitat de paraula). • Edurne: vol ser professora d’educació especial; explica la connexió emocional forta amb companys amb altres capacitats. - Jaume enllaça amb l’acte d’aquella tarda a la Biblioteca Municipal, amb la PAC (Associació de Persones amb Altres Capacitats) i la presentació del llibre Perfectament Imperfect de Carla Gràcia, sobre la seva experiència com a mare d’un nen dins l’espectre autista. • Tristan: voldria ser advocat, com la seva tieta; li agrada defensar (i, si cal, acusar). • Sofia: vol ser mestra de primària. Parlen també de Nadal i dels regals que demanaran (bicicletes, videojocs, jocs de taula, càmera tipus Polaroid...). Missatge final: crida explícita a la ciutadania de Vilassar de Mar perquè participi en la campanya de donació de sang del dia 10, i compromís dels alumnes de tornar a la ràdio a explicar el resultat. 4. Butlletins i espots institucionals Entre blocs del programa s’emeten diversos espais institucionals i falques sobre: • Consum responsable i economia circular: - Reparar en lloc de comprar nou. - Comprar productes de proximitat. - Reduir la petjada ecològica. • Xarxa SAI LGBTI+: - Recursos per a persones LGBTI+ i famílies. - Denúncia de discriminacions, agressions i suport legal (112 i Mossos d’Esquadra). • Promoció de l’esport femení (CAC i Generalitat): - Es recorda que si no veiem esport femení, ens perdem la meitat de l’espectacle. • Lectura i Pla Nacional del Llibre i la Lectura: - Lectura per plaer, per acompanyar tota la vida. • Reciclatge d’electrònica i petits electrodomèstics. • Bo social elèctric i drets dels consumidors vulnerables. • Mediació familiar i serveis contra la violència masclista. • Servei SAI LGBTI+ (repetit) i promoció de Vilassar Ràdio i la seva graella. Aquests espais reforcen valors de consum responsable, igualtat, drets socials i medi ambient, molt presents al discurs institucional català. 5. Secció “Paquita Bruixa”: somnis, rituals, arbolari i horòscop Somni: tauletes de xocolata (61–64 min post-butlletins) Paquita Bruixa és una col·laboradora veterana (18 temporades) especialitzada en esoterisme: • Interpreta el somni d’una oient de Vilassar que ha somiat amb tauletes de xocolata: - Significat positiu: petits èxits a la vida (amor, diners, judicis), sempre que la xocolata estigui en bon estat. Ritual d’amor (64–70 min) Paquita proposa un ritual per “cridar l’amor” (per qui té mala sort amorosa): • Materials: - Una espelma rosa. - Cartolina/paper negre i rosa. - 5 imperdibles. • Passos bàsics: - Escriure “Èxit jo” a l’espelma, de baix a dalt, dues vegades. - Encendre l’espelma. - Retallar cors en el paper rosa (gros) i negre (més petit); el negre va a dins del rosa, subjectats amb imperdibles. - Repetir una oració invocant la “poderosa reina de l’amor” perquè el cor no pateixi més. - Enterrar el conjunt (quan s’hagi consumit l’espelma) en un test o a terra. Es remarca que són rituals simbòlics, no substituts de decisions personals. Arbolari: remei per la caiguda del cabell (70–73 min) Paquita entra al seu arbolari (receptes amb plantes medicinals que complementen però no substitueixen tractaments mèdics): • Recepta contra la caiguda del cabell: - Ortiga (3 grapats) + rúcula + uns 200 ml d’aigua. - Triturar amb batedora, colar i guardar en un flascó. - A la nit, aplicar una cullerada sopera al cuir cabellut, amb massatge. - L’endemà, rentar el cabell. Es presenta com un remei natural per reforçar el cabell, tot i que el presentador ho exagera amb humor (“ja no caldrà anar a Turquia a replantar”). Horòscop setmanal (73–90 min) Paquita fa un repàs ràpid de l’horòscop pels 12 signes: • Àries – Salut estable, feina on comencen a recollir el que han sembrat, mandra en l’amor. Color groc, número 8. • Taure – Una mica “emboirats” però amb bones sorpreses laborals; atenció a no discutir amb la parella. Color marró fosc, número 4. • Bessons – Necessiten dormir més i regular horaris; poden trobar feina; amor tranquil i sa. Color vermell, número 5. • Cranc – Bones energies, cal vigilar les mans; a la feina paciència; amor intens cap de setmana. Color mantega, número 9. • Lleó – Possibles constipats lleus (nas); ofertes de feina bones; harmonia a la parella. Color blanc, número 0. • Verge – Creatius però amb cefalees; feina estable, possibles inversions reeixides; detall afectuós inesperat a l’amor. Color groc, número 8. • Balança – Necessiten equilibri; bones notícies laborals; han de dedicar més temps a la parella. Color carbassa, número 1. • Escorpí – Salut normal amb mal de coll; organització a la feina; possible alliberament en l’amor (tancar relacions que no funcionen). Color blau cel, número 6. • Sagitari – “Rei de la festa”; salut molt bona; alegries econòmiques; amor ple d’energia. Colors daurat i lila, número 7. • Capricorn – Una mica cansats però sense ensurts; feina rutinitzadora però estable; se sentiran valorats a casa. Color rosa, número 8. • Aquari – Millor no fer-se “pel·lícules mentals”; feina amb bones oportunitats; cal parlar clar de pors i dubtes en parella. Color salmó, número 3. • Peixos – Certa molèstia cervical, cal prendre-s’ho amb calma; moltes gestions però que porten alegria; amor relaxat i sense conflictes. Color groc pàl·lid, número 2. El to de la secció és lleuger, humorístic i proper, pensat més per entretenir que no pas per fer astrologia estricta. 6. Entrevista cultural: Giselle Morros, actriu vilassarenca a “Tarsius” (Teatre Nacional de Catalunya) Presentació i trajectòria (89–94 min) • Jaume Cabot entrevista Giselle Morros, vilassarenca actriu, cantant i ballarina, que acaba de protagonitzar Tarsius a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). • Dada curiosa: és el segon muntatge consecutiu a la Sala Tallers amb protagonista de Vilassar de Mar (abans, Anna Casasola). • Tarsius és el primer projecte professional de Giselle com a actriu, i a més al TNC. Formació i càsting (94–102 min) • Formació: - Estudis superiors d’interpretació a Eòlia (Barcelona). - Formació prèvia en dansa (hip-hop, contemporani a l’Amador de Vilassar), després claqué, ballet, jazz. - També canta i havia treballat com a entrenadora de gimnàstica rítmica. • Com arriba al càsting de Tarsius: - A través del butlletí de càstings d’Eòlia. - Demanaven 4 vídeos (monòleg en dues versions, treball físic amb text, etc.). - Va dedicar-hi tot un dia de gravació al gimnàs on treballava. • Càsting presencial al TNC: - Workshop de dos dies (3 de la tarda a 9 del vespre; i de 10 a 15 h el següent), amb unes 30–40 persones inicialment i 18 a la segona fase. - Càsting dirigit pel mateix Ferran Carvajal, que més tard seria el director. La trucada del TNC i el paper de Tània (102–108 min) • Giselle explica com, estant a Portugal visitant una amiga d’Erasmus, es desperta i veu dues trucades perdudes i un missatge del TNC. • Quan truca, li comuniquen que ha estat seleccionada per al paper de Tània. • Reacció: gravació casolana de la seva alegria, saltant al balcó; per ella és “començar jugant al Camp Nou”. Sinopsi i temàtica de “Tarsius” (108–118 min) • Tarsius tracta un dels grans problemes socials actuals: el suïcidi, especialment el suïcidi juvenil. • Metodologia del projecte: - Abans d’escriure el text, dramaturg i director van fer recerca: entrevistes a instituts, a alumnes i a familiars de joves que s’havien suïcidat. - A partir d’això construeixen 6 personatges que són combinació de casos reals. • Personatge de Tània: - Noia amb molt caràcter, que canvia sovint entre català i castellà. - Mostra una imatge de força i diversió (molta festa), però internament està molt malament. - És l’agrupació de tres casos reals. El títol: Tarsius i primats en captivitat (118–122 min) • “Tarsius” fa referència a uns primats que, en captivitat, no es reprodueixen, s’autolesionen i acaben morint. • A l’obra, un personatge explica que va veure aquests animals i fa el paral·lelisme: “Jo sóc un tarsius.” • Es vincula la idea de captivitat (emocional, social) dels joves amb la situació d’aquests animals. Impacte emocional i col·loquis amb adolescents (122–130 min) • Giselle descriu la ressaca emocional després de tancar funcions: - Han fet moltes funcions matinals per a instituts. - Després hi havia col·loquis amb el públic jove. • Testimonis molt durs: - Alumnes que admeten haver intentat suïcidar-se o tenir pensaments suïcides. - Alguns s’hi acosten a l’acabament per dir-li que s’hi han identificat molt. - Hi ha psicòloga a la sortida per donar suport especialitzat. Giselle remarca la importància de diferenciar-se del personatge per no carregar-se emocionalment; Tània es queda a la sala d’assaig. Coreografia, música i direcció (130–140 min) • Director: Ferran Carvajal, també coreògraf. - Treball molt físic, amb abstracció del cos per suavitzar l’impacte de certes escenes. • Giselle destaca una escena especialment dura, resolta amb dansa: - Una coreografia en duet per representar una sobredosi i el procés de “morir-se” del personatge. - Serveix tant per protegir el públic com per protegir els intèrprets. • Treball coral: - Repartiment: Quim Gil, Daniel Mallorquín, Carla Moix, Giselle Morros, Tamara Andone i Joan Lluís Terrassa. - Elogia la complicitat del grup, s’han fet molt amics i això es nota a escena. • Música: - Hi ha moments cantats, com “La Llorona”, interpretada per Giselle i la Carla. Gira i futur professional (140–148 min) • Després de l’èxit al TNC, gira de febrer a maig per tot Catalunya: - Probables funcions a Mataró i altres ciutats. - Últim bolo previst a Mallorca, al poble del company Joan Lluís Terrassa. - Possibilitat de fer una segona gira si hi ha demanda. • Giselle busca representant: - Fins ara s’ho ha guanyat tot ella sola. - S’està assessorant sobre condicions, comissions i contactes. • Desig de treballar també en cinema, pel tipus de rodatges més compatibles amb la gira. Projecte musical amb la seva germana Caral Morros (148–155 min) • Giselle també és compositora i toca piano i guitarra. • Projecte d’àlbum musical a partir dels poemes inèdits de la seva germana Caral Morros (poeta i activista cultural): - Neix com a regal d’aniversari: musica un poema antic de la Caral, el seu company Pau Llibre en fa el videoclip. - Ara vol convertir diversos poemes en cançons i editar-ne un disc. Enllaç amb Vilassar: Caral Morros ha col·laborat amb Vilassar Ràdio com a entrevistada i com a col·laboradora, reforçant la idea de nucli cultural vilassarenc. Reflexions sobre art local i espais escènics (155–163 min) • Jaume remarques que Vilassar de Mar és prolífic en artistes: - Molts actors a la sèrie Com si fos ahir. - Dues protagonistes successives de Vilassar al TNC (Anna Casasola i Giselle Morros). • Teatres somiats per Giselle: - A Barcelona: Sala Beckett, Poliorama, i sobretot el Teatre Tívoli per musicals. - Musical preferit: El despertar de la primavera (obra de format mitjà, coral i adolescent) com a referent. • Edat de Giselle: 23 anys. Tanca amb el compromís de tornar a la ràdio amb la Caral per presentar l’àlbum i amb el desig que Tarsius arribi al Maresme i, idealment, a Vilassar. 7. Secció “S’ha acabat el bròquil”: consum, compres i impulsos Plantejament de la secció (163–166 min) Marta Badia i Mar Natge, les “bròquiletes”, aborden temes incòmodes amb humor i mirada crítica. Avui: el consum. Volen parlar de les coses que comprem sense necessitat real, especialment ara que s’acosten les festes de Nadal. Pregunta incòmoda a l’audiència (166–168 min) “Quina va ser l’última cosa que vas comprar que no necessitaves? I què buscaves en realitat: un objecte o una sensació?” Es convida a respondre per WhatsApp (675 99 00 52). Autoreflexió i exemples propis (168–175 min) • Marta i Mar reconeixen que també els passa: - anar a comprar “un gel de bany” i sortir amb tres productes més. - comprar menjar quan tenen gana (error típic), o packs de roba que no calen. • Jaume s’hi afegeix: - confessa que li agrada especialment entrar a peixateries i carnisseries. - reivindica la importància de fer la compra amb llista i menú setmanal per evitar compres compulsives. Necessitats reals vs. creades (175–182 min) Es distingeixen diversos tipus de necessitats: • Bàsiques: alimentació, llar, salut. • Funcionals: tecnologia, eines, serveis. • Emocionals: autoestima, pertinença a un grup, premi, consol. Moltes compres “innecesàries” responen a necessitats emocionals: premiar-se, sentir-se integrat, calmar tristesa o avorriment. Missatges dels oients: exemples reals (182–188 min) Algunes respostes destacades: • David: “He comprat un pack de conserves que, a més a més, no m’agraden.” - Il·lustra la compra per oferta (3x2, etc.) sense pensar en l’ús real. • Olga: admet haver comprat roba que no necessita. • Gerard: fa un any va comprar un baix elèctric per aprendre’n, i encara no ha començat. - Exemple típic de compra motivada per una aspiració creativa que no s’ha traduït en hàbit. Mecanismes de manipulació del consum (188–198 min) Les bròquiletes exposen alguns mecanismes comercials i psicològics: • Disseny dels supermercats: - Productes d’interès del supermercat situats a l’alçada dels ulls. - Productes menys rendibles a les zones baixes o altes. - Disposició de productes que alimenta la compra impulsiva. • Oferta limitada / FOMO (Fear Of Missing Out): - “Només avui”, “últimes unitats”, “oferta limitada”. - Genera por a quedar-se fora d’una oportunitat. • Dopamina: - Cada compra impulsiu genera un pic de plaer breu; després pot venir la culpa. - Es compra per buscar aquest “xut” ràpid. • Crèdit fàcil i fraccionament de pagaments: - Targetes i apps bancàries que permeten “pagar a terminis” amb interessos. - Això facilita la desconnexió entre la compra i la percepció del cost real. • Compra online i mòbil: - És extremadament fàcil comprar sense llegir condicions (lletra petita). - Tot a un clic, lliurament ràpid, dificultat per controlar el desig immediat. S’esmenta també el paper dels algoritmes i la publicitat dirigida: després de parlar d’un tema al costat del mòbil, apareixen anuncis relacionats. Roba, fons d’armari i segona mà (198–207 min) • Parlen de la roba com a cas paradigmàtic: - Educació antiga: “guardar per si de cas”. - Nova realitat: roba molt barata i accessible, que convida a renovar sovint, però no es llença la vella. • Mercats d’intercanvi i segona mà: - Mar explica una experiència en un mercat de roba de segona mà per finançar viatge de fi de curs. - Sorpresa per la quantitat de roba que tenia a casa sense fer servir i que s’acaba venent. Es reivindica una economia circular tèxtil per reduir residus i fer un millor ús dels recursos. Autorecompensa i justificacions (207–213 min) • Es parla d’expressions com “m’ho mereixo” o “he treballat molt, em faig un regal”: - Són formes de donar-se autoestima via consum. • Jaume confessa haver comprat una crema que no ha usat mai (exemple de compra motivada per publicitat aspiracional sobre joventut i bellesa). Consells pràctics (“tips”) per un consum més conscient (213–220 min) Les bròquiletes deixen 4 claus concretes: Fer-se tres preguntes abans de comprar: Ho necessito? Ho necessito ara? Ho necessito en aquesta quantitat o format? Substituir el clic per una pausa: En lloc d’“afegir a la cistella”, guardar als favorits. Esperar 24–48 hores abans de comprar, per deixar passar l’impuls. Detectar l’estat emocional: Si estàs cansat, trist, avorrit o molt content, potser no és el millor moment per comprar. Reconnectar amb el que ja tenim: Revisar armaris, calaixos i subscripcions. Fer neteja i ordenació redueix el desig de comprar i posa en valor el que ja es té. El missatge final no és demonitzar el consum, sinó promoure un consum més conscient, i si es compra, prioritzar el comerç local i de proximitat. 8. L’Agrícola Vilassà: productes de proximitat i cistella de Nadal Bròquil, superaliment de temporada (220–225 min) Amb Lara Xarau, des de l’Agrícola Vilassà (entitat centenària), es parla de productes de temporada: • Bròquil (i bròcoli) de producció local, de Vilassar de Mar. - Considerat “superaliment”. - Beneficis: antioxidants, anticancerígens, fibra, protecció cardíaca i hepàtica, propietats antivirals i antiinflamatòries. - S’apunta fins i tot que pot tenir efectes lleugerament antidepressius. - Recomanacions: cuinar-lo poc o al vapor per preservar nutrients, o saltejat; també en cremes, pastes, llegums o hamburgueses vegetals. Pollastres de pagès del Montseny (225–231 min) • Presenta els pollastres de pagès criats al Montseny per Pere Molins (pagès jove de la zona de Domenys): - Animals criats a l’aire lliure, amb bon benestar. - Es venen per encàrrec, sencers o tallats (quarts, cuixes), amb fetge i potes. - Pes aproximat: 3 kg per pollastre. - Promoció: 9,5 €/kg. • Ideal per al dinars de Nadal (es poden farcir); alguns clients els compren amb antelació i els congelen. Cal encarregar-los amb una setmana d’antelació; els arriben els dimecres. Nou cava “Tres Naus” (231–236 min) • Lara presenta el cava “Tres Naus” del celler Domenys (Rocafort de Queralt / zona Domenys, Conca de Barberà): - Celler modernista, obra de Cèsar Martinell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2002. - Destaquen dos caves: * Brut Roser (varietat Trepat), premi Gran Or als Premis Giroví 2025. * Brut Nature Reserva (xarel·lo, macabeu, parellada). • Durant tot el desembre: 5% de descompte en caixes senceres de vins i caves. Ramets de la sort (vesc) per Nadal (236–239 min) • Expliquen la tradició dels “ramets de la sort” (vesc): - Petits farcellets de vesc en robeta de sac decorada, elaborats per la sòcia Isabel Roig. - Es col·loquen prop de la porta d’entrada de casa per evitar “mals esperits”. - La tradició diu que s’han de regalar (no val autoregalar-se’ls) i canviar-los cada any, cremant el vell per Cap d’Any. Cistella de Nadal i targeta de l’Agrícola (239–243 min) • Avancen una sorpresa: la setmana següent sortiran a sorteig, des del programa, una gran cistella de Nadal de l’Agrícola Vilassà, preparada per la Lara: - Ampolles de cava Tres Naus. - Poinsettia (flor de Nadal). - Neules, torrons, polvorons. - Mandarines per al tió (o per menjar-se-les). - Patates fregides de qualitat, etc. • Recordatori de com obtenir la targeta de client: - Correu: [email protected]. • Adreça física: Camí del Crist, s/n, Vilassar de Mar, pujant des del Mercat de la Flor i la Planta Ornamental cap amunt uns 400 metres, banda esquerra. L’espai reforça el vincle amb el producte local de qualitat i la complicitat amb els oients a través del sorteig de la cistella. 9. Informatius i cloenda del programa Butlletins informatius de les 11 h i 12 h Escofet presenta notícies locals, nacionals i esportives. Alguns punts destacats: • Vilassar de Mar: - Acte de commemoració del Dia del Voluntariat (5 de desembre) a la sala Roser Carrau, amb xerrada de Sergi Borrull i vídeo sobre voluntariat local. - Formació d’iniciació al voluntariat amb el Punt del Voluntariat i el Gobi. • Comarcal i nacional: - Nous casos de Pesta Porcina Africana en senglars a Cerdanyola del Vallès; cap afectació en granges dins els 20 km. - Repercussió econòmica i sanitària d’aquests focus. - Generalitat aplicant increments salarials als empleats públics (2,5% el 2025 i 1,5% el 2026), amb calendaris diferenciats respecte l’Estat. - Requisit de C2 de català per a nous mestres i professors interins a partir del curs 2025-26 (reactivació del decret de règim lingüístic). • Esport: - Barça 3–1 Atlètic de Madrid; domini blaugrana, gols de Raphinha, Dani Olmo i Ferran Torres; penal fallat per Lewandowski. - Pressió per al Real Madrid en la lluita per la Lliga. - Selecció espanyola femenina: campiona de la Lliga de les Nacions, 3–0 a Alemanya al Metropolitano, amb molta presència de jugadores del Barça femení (Clàudia Pina i Vicky López golejadores). Cloenda amb música (final) • Jaume tanca el programa recordant que aquesta és l’edició 2261 del magazín. • Desitja a tothom ser “molt i molt feliç” i dona pas a l’informatiu del migdia. • Cançó final: “Una calle de París” de Duncan Dhu, com a peça que inspira la jornada. Idees clau de l’episodi 1. Servei públic local • El programa manté un fort arrelament a Vilassar de Mar i al Maresme: - Informació de temps, trànsit ferroviari i actualitat local. - Promoció d’actes municipals (voluntariat, cultura, associacions) - Espais institucionals (SAI LGBTI+, medi ambient, consum responsable). 2. Educació cívica i participació • L’entrevista a l’alumnat del Pérez Sala mostra un projecte educatiu exemplar: - Aprendre ciència (sang, grups sanguinis, vacuna anti-D). - Treballar competències comunicatives i creatives (eslògans, jingles, logos). - Fomentar valors de solidaritat i participació comunitària a través de la donació de sang. 3. Cultura i salut mental juvenil • L’entrevista a Giselle Morros i la difusió de Tarsius posen al centre el tema del suïcidi juvenil, encara molt estigmatitzat. • El teatre es presenta com un espai de visibilització, catarsi i reflexió col·lectiva. 4. Reflexió crítica sobre el consum • “S’ha acabat el bròquil” aborda sense moralismes però amb claredat la compra impulsiva i les emocions amagades darrere del consum. • S’ofereixen eines concretes per frenar la inèrcia del “clic fàcil” i recordar la importància del comerç de proximitat. 5. Reforç del comerç local i de proximitat • L’espai amb Agrícola Vilassà promociona: - Verdura i fruita local (bròquil, mandarines...). - Carn de proximitat (pollastre de pagès del Montseny). - Vins i caves catalans (Tres Naus, Conca de Barberà). - Productes nadalencs i tradicionals (vesc, cistella de Nadal). L’episodi combina així informació, humor, educació, cultura i economia local en un format proper, àgil i molt arrelat a la realitat vilassarenca i maresmenca.

  • #1360 - Nadal a Vilassar, Roma antiga i agenda local - episode art
    Crònica
    23'

    #1360 - Nadal a Vilassar, Roma antiga i agenda local

    Panorama general de l’episodi Crònica des de Vilassar de Mar repassa principalment: • Novetats nadalenques a la parròquia de Sant Joan: pessebre vivent als carrers i cant de la Sibila abans de la Missa del Gall. • Monogràfic sobre l’antiga Roma de l’Aula d’Extensió Universitària, a càrrec d’Antonio Conejo. • Cultura i lleure per Nadal: Els Pastorets de la Tropa Teatre i el casal de Nadal de les escoles públiques. • Serveis d’interès: recursos contra la violència masclista, informació meteorològica i farmàcia de guàrdia. 1. Novetats nadalenques a la parròquia de Sant Joan 1.1. Sentit religiós del Nadal i context El mossèn Juan Pablo Calvo recorda que: • El Nadal és celebració del naixement del Fill de Déu, el Messies, el Salvador, l’Emmanuel. • Abans del 25 de desembre, la litúrgia viu l’Advent: quatre setmanes de preparació. • Denuncia la febre del consumisme, que fa perdre de vista el sentit religiós de la festa. 1.2. Botiga solidària de Càritas per Advent Durant tot el mes de desembre: • Es munta una “botiga de Càritas” dins i fora de la parròquia. • Dones de la comunitat fan manualitats tot l’any (tallers dels dilluns) que després es venen. • Hi ha artesania del Maresme, peces de ceràmica i galetes de monestirs per ajudar monges de clausura. • Els diners recaptats serveixen per pagar lloguers, llum, aigua i bombones de butà a persones necessitades del poble. 1.3. Pessebre vivent extramurs Gran novetat: per primer cop es fa un pessebre vivent pels carrers del nucli antic. • Data: dissabte 20 de desembre. • Inici: un quart de vuit del vespre al pati de l’Escola de les Monges (Franciscanes). • Accés: entrada pel carrer Colom. • Organització: grups de 10–15 persones guiades per voluntaris de la parròquia. • Durada total aproximada: unes dues hores. 1.3.1. Recorregut i escenes Es recuperen les escenes que l’any anterior ja s’havien fet a l’interior del temple, ara a l’aire lliure: • Anunciació al pati de les Monges. • Dues escenes al centre parroquial, una a l’exterior i una a l’interior (arribant-hi pel carrer Sant Joan). • Escena dels pastors a l’hort de la rectoria. • Final a la plaça de l’Església, amb cant de nadales i xocolata calenta per al públic. El mossèn remarca: • Participació de pares, mares, nens i nenes de catequesi en la interpretació. • Responsables per escena encarregats de decorats i logística; altres voluntaris atenen el foc per als pastors, etc. • Voluntat de cuidar molt el detall de les escenes, especialment la dels pastors. 1.3.2. Raconet pels animals i ambient festiu Com a novetat: • Es crea un espai dedicat als animals, reflectint que, tot i ser un poble de mar, també es vol simbolitzar la natura al voltant del naixement de Jesús. • Dies previs: reunió de preparació amb cant de nadales i xocolata amb melindros per a tothom que vulgui sumar-se a l’organització. 1.4. El cant de la Sibila abans de la Missa del Gall Per primer cop, Vilassar de Mar acollirà el cant de la Sibila, tradició medieval: • Dia i hora: nit de Nadal, a dos quarts de dotze (23.30 h), just abans de la Missa del Gall. • Lloc: parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar. • Intèrpret: Josep Maria Gregori. • Es tracta d’un cant que també s’interpreta a la Catedral de Mallorca i a la parròquia de Cabrera de Mar. El mossèn descriu la posada en escena: • L’església queda a les fosques i només se sent la veu que inicia el cant. • A mesura que el cant avança, l’església es va il·luminant, simbolitzant la llum del Fill de Déu que entra en la foscor del món abans de l’encarnació. • No es farà el tradicional ball amb espasa, perquè encara no hi ha infant preparat per a aquest rol. "Podeu escoltar com aquesta llum, que és el Fill de Déu, es fa en aquesta tenebra que és el món a foscor abans de l’encarnació." En acabar el cant, comença la Missa del Gall pròpiament dita. 1.5. Augment d’interès per la fe El mossèn Juan Pablo comenta un increment notable de persones adultes interessades en la fe catòlica en els últims cinc anys: • Més sol·licituds de sagraments a les vigílies pasquals de Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt. • S’esmenta el cas d’un noi del poble batejat als 16 anys. • Hi ha un grup d’adults i un grup de catecúmens (persones que es preparen per rebre els sagraments). • Adverteix que considerar el cristianisme una “moda” és perillós, perquè una moda és passatgera. • La fe és presentada com a resposta al neguit interior i a la recerca de Jesús. El mossèn relata el cas d’un jove que, sense educació religiosa prèvia, diu sentir una pau a l’església que el món no li dóna. 2. Monogràfic sobre l’antiga Roma a l’Aula d’Extensió Universitària 2.1. Estructura del curs L’Aula d’Extensió Universitària de Vilassar de Mar dedica el darrer monogràfic de l’any a l’antiga Roma: • Format: minicurs de tres sessions. • Dates: primer dimecres (demà), i els dos següents (10 i 17 de desembre). • Horari: a partir de dos quarts de set de la tarda. • Lloc: Sala Carrau. • Ponència: a càrrec d’Antonio Conejo, doctor en Història de l’Art i vicedegà de la Facultat de Geografia i Història. 2.2. Objectiu del monogràfic Conejo adverteix que resumir l’Imperi Romà en tres sessions és molt difícil, però busca: • Donar una aproximació general i entenedora de la vida quotidiana: - passejar pels carrers, - anar a comprar, - què menjaven i quins gustos tenien, - com es pentinaven, - com calculaven el temps, - com construïen els edificis. • Mostrar com molts aspectes actuals (especialment en arquitectura i construcció) deriven directament de tècniques romanes. "Els romans... van utilitzar totes les tècniques constructives que pot haver, amb l’excepció del ferro." Remarca que, tot i no haver “inventat-ho tot”, els romans van ser una civilització altament avançada en tècnica constructiva. 2.3. Pompeia com a cas pràctic de vida quotidiana Una de les sessions utilitza Pompeia com a gran laboratori de la vida romana: • Pompeia permet entendre com vivien els romans: - urbanisme, - distribució de les cases, - estances, - decoració interior, - pintura mural. • El professor recomana evitar només la “via principal” (que anomena “la Diagonal o el passeig de Gràcia”), per on circula el 98% dels turistes. • Convida a explorar carrers secundaris i cases menys visitades per captar millor l’ambient quotidià. "És el lloc en què millor pots fer-te una idea de com vivien els romans." 2.4. Religió romana més enllà de Grècia La segona sessió (dimecres 10) vol trencar el mite que diu que Roma només copia Grècia en religió: • A l’escola i al cinema (per exemple, Hércules de Disney) es transmet la idea que els déus romans són calcs dels déus grecs (Afrodita = Venus, Zeus = Júpiter, etc.). • Conejo matisa que la religió romana: - incorpora elements grecs, - però és el resultat de la confluència de moltes tradicions i religions diferents, - acull divinitats que no existeixen al món grec. • L’objectiu és mostrar que Roma té una religió pròpia i molt més àmplia que una simple continuïtat grega. 2.5. Enginyeria i art romà: Coliseu i Panteó La darrera sessió aborda el món de la construcció i l’art romà: • Es destaca l’impressionant Coliseu de Roma: - capacitat de 40.000–50.000 espectadors, - una escala i complexitat sense precedents a l’època, - comparació amb estadis de futbol actuals, molts dels quals no arriben avui a 50.000 seients. • També s’analitza el Panteó de Roma: - cúpula de 43 metres de diàmetre, - construïda a inicis del segle II de la nostra era, - continua sent, 2.000 anys després, la cúpula de formigó no armat més gran del món. "L’home no ha superat la cúpula del Pantheon." 2.6. Preus i condicions d’inscripció • Pack 3 sessions: - 15 € per a persones sòcies, - 20 € per a no sòcies. • Sessió individual: - 6 € per a sòcies, - 8 € per a no sòcies. 3. Cultura de Nadal: Els Pastorets a l’Ateneu La Tropa Teatre presenta Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús, de Folch i Torres: • Dates i lloc: - 26 de desembre (divendres) i 27 de desembre (dissabte). - Teatre Ateneu, a Vilassar de Mar. - Hora: a les 8 del vespre. • Direcció: - Albert Ardà i Anna Teixidor, que repeteixen després de l’èxit de l’any anterior. • Característiques de l’espectacle: - Protagonistes clàssics: Lluquet i Rovelló. - Repartiment renovat amb noves sorpreses i nous gags. - Música en directe amb el director musical oficial de la Tropa Teatre, Narcís Peric, i altres músics. - Gran novetat: retorn al Teatre Ateneu, un espai més gran i preparat, que permet: • ampliar escenes clàssiques, • incorporar més actors i actrius a l’escenari. • Entrades: ja disponibles al web de la Tropa Teatre. 4. Casal de Nadal de les escoles públiques Les escoles públiques de Vilassar de Mar organitzen el casal de Nadal: 4.1. Inscripcions i calendari • Inscripcions obertes fins al 12 de desembre. • Es realitza en dues tongades: - del 22 al 24 de desembre, - del 29 al 31 de desembre. • Centre: Escola Vaixell Burriac. 4.2. Temàtica i activitats • Títol del casal: “La gran aventura dels follets supertrepelles”. • Destinataris: infants des d’I3 fins a 6è de primària. • Argument: uns follets han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel. • Activitats: - tallers creatius, - jocs de moviment, - dinàmiques per ajudar els follets a recuperar les pàgines del llibre i restablir la màgia del Nadal. 4.3. Preus i serveis Preus per dia: • Acollida matinal (8–9 h): 4 €. • Casal fins a les 13 h: 20 €. • Casal fins a les 15 h (amb dinar de carmanyola): 22 €. - L’escola Vaixell Burriac disposa de microones per escalfar el menjar. • Dia complet (9–17 h): 27 €. • Els dies 24 i 31 de desembre el casal acaba a les 15 h i no hi ha torn de tarda. Descomptes: • Famílies nombroses o monoparentals: 5% de descompte (no aplicable a l’acollida matinal). Contacte: • Telèfon: 615 14 04 42. • Correu: [email protected] (esmentat oralment com a contacte de gestió). 5. Serveis i informació d’interès 5.1. Recursos contra la violència masclista S’emet una falca institucional per recordar els serveis públics contra la violència masclista: • Punts d’informació i acompanyament a les dones en àmbits de salut, treball i habitatge. • Telèfon 900 900 120 (indicada com a línia confidencial i gratuïta d’assessorament i suport). • Serveis de recuperació i reparació per a dones supervivents i fills/es. • Tot plegat, sota l’eslògan “012. La millor resposta” de la Generalitat de Catalunya. 5.2. Informació meteorològica Previsió a curt termini per al Maresme: • Pròximes hores: - força núvols alts i mitjans, poc importants, - no s’esperen pluges, - temperatures a la baixa al vespre. • Demà: - augment de la nuvolositat per un canvi de temps, - a partir del migdia: xàfecs aïllats i puntuals, - mar en estat de maror amb mar de fons, - mínimes a l’alça (entre 4 i 9 °C), - màximes estancades o una mica més baixes, difícilment superant els 12 °C. 5.3. Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de guàrdia: Altirriba Portegas. • Ubicació: a prop del CAP Vilassar de Mar, carrer Santa Maria, 93. • Telèfon: 93 759 59 58. 6. Tancament del programa Abans d’acabar, el presentador Joan Escofet repassa breument els titulars: • Novetats a la parròquia de Sant Joan: pessebre vivent extramurs i cant de la Sibila. • Aula d’Extensió Universitària: monogràfic sobre l’antiga Roma amb Antonio Conejo. Esclou l’edició d’aquest Crònica, recordant que l’espai es pot recuperar al web de Vilassar Ràdio i que tornaran l’endemà a la mateixa hora. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.

  • #911 - Actualitat de Vilassar, Història de Roma i Addiccions al 'Parlant de tot' - episode art
    Parlant de tot
    2h 54min

    #911 - Actualitat de Vilassar, Història de Roma i Addiccions al 'Parlant de tot'

    Resum de l'episodi Aquesta edició del programa Parlant de tot a Vilassar Ràdio, conduïda per Jaume Cabot, ofereix un ventall divers de continguts que van des de l'anàlisi de l'actualitat local i general fins a la història antiga i la salut social. L'episodi destaca per una entrevista profunda sobre la vida a l'antiga Roma, una tertúlia participativa amb la gent gran del poble i una secció dedicada al tractament d'addiccions. Seccions Principals Actualitat i Crònica Social • Poc ens passa: Espai compartit amb Joan Escofet on es debaten temes com la pesta porcina africana, el polèmic vídeo de Joan Carles I i l'actualitat del FC Barcelona. • Tertúlia amb la gent gran: Debat sobre l'estat dels carrers, les voreres i el comerç a Vilassar de Mar, amb especial èmfasi en l'accessibilitat i l'incivisme relacionat amb els excrements de gossos. Cultura i Història • Monogràfic sobre Roma: Entrevista a Antonio Conejo de Pena sobre el cicle de l'Aula d'Extensió Universitària. Es tracten temes com: - La preservació de Pompeia i el seu valor arqueològic. - La religió romana i el tòpic de la "còpia" del món grec. - Els secrets de la construcció d'edificis com el Coliseu o el Panteó. Salut i Benestar • Addictes solitaris: En col·laboració amb Montse Martínez (Addict Badalona), es visita virtualment el Centre Ginesta a Astúries. Es detalla el funcionament dels pisos tutelats com a eina de reinserció per a persones amb addiccions. Entreteniment i Crítica • Cine i Sèries: Txema Lasaga analitza les estrenes de Netflix i Movistar Plus per a la primera quinzena de desembre, incloent Terra Alta i Ciudad de Sombras, a més de recomanar el documental Flores por Antonio. "Roma no és una còpia de Grècia; el món romà és molt més complex, ric i original del que sovint creiem."

  • #154 - Esport vilassarenc: bàsquet, futsal, hoquei i futbol - episode art
    La Pròrroga
    32'

    #154 - Esport vilassarenc: bàsquet, futsal, hoquei i futbol

    Visió general de l’episodi Programa de La Pròrroga a Vilassar Ràdio dedicat a repassar una setmana atípica de l’esport vilassarenc: aturada de la Tercera RFEF de futbol, però molta activitat en bàsquet, futbol sala i hoquei patins, a més d’un repàs als vilassarencs en el futbol professional i a l’agenda del cap de setmana. Bàsquet Vilassà Triomf contundent del sènior masculí • Sisena victòria consecutiva del sènior masculí del Bàsquet Vilassà, per un espectacular 103-61 contra el Sol Gironès a la Bòbila. • Partit de menys a més: els vilassarencs imposen una gran intensitat defensiva, dominen el rebot i corren el contraatac, tancant la primera part amb un 60-31. • Al tercer quart l’equip baixa el ritme i el perd (17-19), però reacciona al darrer període (26-11) fins a tancar una victòria de +42. • L’equip és segon amb 15 punts, a només un punt del líder Santa Susanna (que encara no ha descansat). • Ara hi ha aturada per pont de la Puríssima i en 15 dies visitaran la pista del Salt. Valoració de Jordi Jiménez "Ha estat una victòria coral… un partit de deu, sobretot en intensitat i defensa." • El tècnic ressalta que tota la plantilla ha estat connectada des del primer minut i que la defensa els permet córrer i anotar fàcil. • Miren amb ambició el proper duel a Salt, un rival jove i intens de la part alta, amb l’objectiu de mantenir la ratxa i disputar el lideratge de la Lliga. Sènior femení: bona imatge tot i la derrota • El sènior femení encadena la cinquena derrota consecutiva, però recupera sensacions amb un partit molt competitiu a la pista del Llinars (derrota 48-44). • Inici molt bo de les vilassarenques, que acaben el primer quart per davant; al descans, empat al marcador i partit molt igualat. • La lesió de Xènia abans del descans afecta anímicament l’equip, que surt fluix al tercer quart i veu com les locals s’escapen. • El canvi tàctic a defensa en zona reactiva el Bàsquet Vilassà femení, que arriba al tram final amb opcions, però falla tirs fàcils mentre Llinars encerta accions clau. • L’equip és onze amb 11 punts, a només un punt de la zona de permanència. Valoració de Lluís d’Orella i propera jornada • Lluís d’Orella fa una lectura molt positiva: tot i les baixes, l’equip mostra caràcter i energia i recupera el nivell de l’inici de temporada. • Espera aprofitar l’aturada per recuperar lesionades i reforçar la dinàmica de treball. • D’aquí 15 dies, partit clau a la Bòbila contra Unió Girona Maristes, rival físic i intens contra el qual creu que poden igualar el nivell i tenir opcions de victòria. Futbol sala Sant Joan Jornada ajornada i pròxim repte • El futbol sala Sant Joan no ha jugat aquest cap de setmana: el partit contra l’Arenys de Munt s’ha ajornat per motius personals del tècnic Joan Salvans. • El duel es disputarà el dijous 18 de desembre al pavelló municipal Paco Martín. • També aquí hi haurà aturada de Lliga el proper cap de setmana; l’equip tornarà a competir el 13 de desembre a la pista de Prosperitat a Barés. Anàlisi de Joan Salvans sobre Prosperitat "És dels equips més complicats de jugar: molt intensos, amb experiència i que no donen cap pilota per perduda." • Prosperitat és tercer classificat i ja va derrotar Sant Joan la temporada passada. • Jugar a la seva pista és un handicap per les dimensions i l’ambient. • Clau del partit: igualar o superar la intensitat rival; a partir d’aquí, Salvans confia que per qualitat poden tenir opcions de victòria. • A la classificació de Tercera Nacional, Ripollet lidera amb 25 punts; el Sant Joan és vuitè amb 10 punts, lluny del descens però també dels llocs capdavanters. Hoquei Vilassà Golejada i reacció del sènior masculí • El sènior masculí del Club Hoquei Vilassà trenca una mala ratxa de tres derrotes seguides amb una victòria contundent 6-0 davant el Sant Saloni al pavelló Paco Martín. • Domini absolut dels del Maresme: control total del partit durant els 50 minuts, sense patir en cap moment. • Golejadors vilassarencs: Viet Parés (2 gols), Igeray López, Dani Llata, Eric Serra i Ricard Verdura. Situació a la classificació i proper partit • L’equip se situa 10è amb 15 punts, a només 5 del lideratge, a 3 dels play-offs i amb 6 punts de marge sobre el descens. • A diferència del bàsquet i el futsal, l’hoquei no s’atura pel pont: l’equip juga divendres a la pista del Palau. • El programa lamenta no poder comptar amb declaracions de tècnic o jugadors: "Una autèntica llàstima que no puguem donar veu als protagonistes… però ningú té obligació de res." • Tot i això, es compromet a seguir informant setmanalment dels partits de l’Hoquei Vilassà. Futbol: Tercera RFEF i UE Vilassar de Mar Aturada de Lliga per la Copa de Regions UEFA • No hi ha jornada de Tercera RFEF: s’ha disputat la fase prèvia de la Copa de Regions UEFA. • Catalunya es classifica per a la següent fase després d’empat a 0 amb València i victòria 2-0 contra Madrid a la Ciutat Esportiva de Dam. • En aquesta selecció no hi ha jugadors de la UE Vilassar de Mar. Recordatori de la classificació de Tercera RFEF • Es repassa l’alta part de la taula: - Badalona, líder amb 25 punts. - L’Escala, segon amb 24. - Hospitalet (23), Cornellà (22), Manresa (21) tancarien zona de promoció. • La UE Vilassar de Mar és dotzena amb 14 punts, zona mitja-baixa però fora del descens. • Descendirien: Mollerussa i Vic Riuprimer Lleida al fons de la taula. Crítica a les decisions federatives • El locutor remarca la incoherència federativa: - El futbol sala, també sota la Federació Catalana, s’atura pel pont. - El futbol 11, en canvi, no s’atura, tot i dependre del mateix organisme. • Ho qualifica de decisió il·lògica i sense explicació clara. Pròxim partit clau: UE Vilassar de Mar – L’Escala • Dissabte a les 17.00 h al Municipal Xevi Ramon, partit de la jornada 13: UE Vilassar de Mar – FC L’Escala. • L’Escala arriba com a segon classificat, equip molt reforçat arran de la desaparició del projecte Som Maresme – Badalona Futur, del qual ha aprofitat diversos fitxatges. • Dades rellevants de L’Escala: - 20 gols a favor: equip més golejador juntament amb Hospitalet i Cornellà. - Només 11 en contra: tercer menys golejat, només superat per Badalona i Montañesa. - Com a visitant, suma 10 de 18 punts possibles: trajectòria notable però no excel·lent. • El programa destaca dos precedents al Xevi Ramon: "Les dues vegades que L’Escala ha visitat Vilassar de Mar, els tres punts s’han quedat a casa. No hi ha dos sense tres…" • S’espera un partit de molt nivell a Vilassar de Mar, amb opcions per al conjunt vilassarenc de donar un cop sobre la taula. Vilassarencs al futbol professional i internacional Jugadors en categories estatals • Primera Divisió: - Joan Virgili juga 81 minuts en l’empat (2-2) del Mallorca contra Osasuna a Son Moix. • Primera RFEF: - Alí Roig disputa 85 minuts en la derrota del Talavera (0-1) davant el Cacereño. - Arnau Gaixas juga el partit complet en la derrota de l’Eldense (1-3) contra l’Antequera. • Segona RFEF: - Xavi Esparça segueix recuperant-se d’una lesió, mentre el seu equip, el Barça Atlètic, guanya 0-2 al camp del Barbastro. Futbol internacional i entrenadors • A Andorra, David Coromines juga els 90 minuts i marca un doblet amb el Benfica Andorra en la victòria 3-0 sobre el Pirineus United. • En l’apartat d’entrenadors, Joan Francesc “Rubi” no passa una bona setmana amb l’Almeria: - Derrota 3-2 al camp del Ceuta en partit ajornat. - Empat 0-0 a casa contra l’Osca. • Es destaca que l’equip només suma 1 punt de 6 possibles en aquests dos compromisos. Agenda esportiva del cap de setmana Poques cites, però importants • Futbol – Tercera RFEF - Dissabte 6 de desembre, 17.00 h - Municipal Xevi Ramon (Vilassar de Mar) - UE Vilassar de Mar – FC L’Escala (grup 5 de Tercera RFEF) • Hoquei patins – Primera Catalana masculina - Divendres 5 de desembre, 21.55 h - Pavelló municipal de Palau de Plegamans - Hoquei Club Palau – Club Hoquei Vilassà • Bàsquet i futbol sala aturen la competició pel pont; només hi ha partits ajornats puntuals i jornada reduïda. Tancament del programa • Héctor Torreblanca agraeix la feina tècnica de Xavi Puig i la fidelitat dels oients: "Gràcies, moltíssimes gràcies per fer-nos confiança." • S’anuncia que no hi haurà programa la setmana vinent; La Pròrroga tornarà als micròfons de Vilassar Ràdio d’aquí 15 dies, amb més actualitat de l’esport de Vilassar de Mar. • Es reivindica, amb to distès, que tornaran «amb més, però no millor, perquè és impossible».

  • #1359 - Pesta porcina, Nadal i voluntariat a Vilassar - episode art
    Crònica
    24'

    #1359 - Pesta porcina, Nadal i voluntariat a Vilassar

    Resum general Aquest episodi de Crònica a Vilassar Ràdio combina actualitat d’emergència sanitària amb agenda nadalenca i vida associativa de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Els blocs principals són: Alerta per la pesta porcina africana i possible afectació al nostre entorn, amb explicacions tècniques i mesures de prevenció. Programació nadalenca local: Els Pastorets, Casal de Nadal i activitats familiars al Maresme (tions, abets, fires, experiències immersives…). Crida a voluntariat: Cavalcada de Reis i Dia Internacional del Voluntariat a Vilassar de Mar. Serveis d’interès públic: farmàcia de guàrdia, avís institucional contra la violència masclista i la previsió meteorològica. 1. Pesta porcina africana i alerta a l’ADF Burriac Tema central informatiu: la possible expansió de la pesta porcina africana des de Collserola cap al nostre entorn, i el paper de l’Associació de Defensa Forestal Burriac. 1.1. Situació actual del focus • Límit actual del focus: la frontera de la infecció se situa a Vilassar de Dalt, molt a prop de Vilassar de Mar. • Municipis en situació d’alerta des de l’ADF Burriac: - Cabrils - Cabrera de Mar - Vilassar de Mar • Dades de casos: - 8 senglars morts trobats ahir a Collserola, sospitosos d’haver contret el virus. - 2 positius confirmats divendres anterior. - Total: 14 senglars afectats fins ara, amb previsió que el nombre pugui augmentar. "El govern català ha qualificat la situació de crisi sanitària". • Mesures immediates: - Tancament dels accessos al parc de Collserola. - Intensificació de les captures de porcs senglars. 1.2. Paper operatiu de l’ADF Burriac (entrevista a Jaume Tolrà) Jaume Tolrà, president i cap operatiu de l’ADF Burriac, explica: • L’ADF està en estat de màxima alerta i pendent que s’ampliï el decret de zona afectada. • Previsió d’ampliació del radi: si es detecten animals infectats més a prop, el radi pot créixer uns 20 km a cada nou focus. • Podria arribar fins a zones com Montnegre – Corredor, en funció de l’evolució dels casos. 1.2.1. Tasques concretes de l’ADF • Recerca a peu dels senglars morts o malalts: - Es rastregen tots els racons de muntanya. - Quan es localitza un animal sospitós, s’avisen els Agents Rurals perquè el recullin i facin la necròpsia. • Desinfecció: - Vehicles de l’ADF equipats amb aigua i desinfectant. - Neteja de camins, maquinària i zones de pas relacionades amb focus detectats. • Formació d’urgència: - Mini-formació coordinada amb Agents Rurals i el secretariat de les ADF de Catalunya. - Protocols bàsics de desinfecció i de comunicació d’avisos. • Possibles futures funcions: - Control d’accessos a parcs i zones de muntanya si es decideixen tancaments. 1.3. Sobreabundància de senglars i comportament ciutadà Jaume Tolrà remarca: • Alta densitat de senglars “al costat de casa nostra”. • Existència de piaras semidomesticades, acostumades a l’ésser humà: "Corren pel carrer com si fos un gos normal i corrent". • Problemes de manca de consciència ciutadana: - Gent que ignora les prohibicions de pas a zones tancades. - Fins i tot insults a personal que controla accessos. - Dificultat per fer entendre el risc i la necessitat de restriccions. 1.4. Valoració sobre el desplegament de l’exèrcit • Tolrà es mostra escèptic però respectuós: - Considera que ADF, Protecció Civil i Agents Rurals ja estan preparats per gestionar la situació. - Si el govern decideix implicar l’exèrcit, ho veu com una ajuda complementària, però no estrictament imprescindible. 1.5. Recomanacions a la ciutadania Consells clau d’aplicació immediata: • No anar a zones forestals afectades o de risc. • Si es veu un senglar mort o malalt: - Trucar al 112 immediatament. - Indicar ubicació precisa. - No tocar-lo ni acostar-s’hi. • En general: - No donar menjar als senglars. - Evitar la zona on s’han vist animals sospitosos. 1.6. Característiques de la pesta porcina africana Bloc explicatiu sobre el virus, amb punts essencials: • Afectació: - Afecta el porc domèstic i el porc senglar europeu. - No afecta l’ésser humà “de cap de les maneres”: - Ni per contacte directe. - Ni per consum de carn de porc o de senglar. • Entrada del virus a l’organisme: - Principalment per boca i nas. - També possible via cutània u altres portes d’entrada. • Període d’incubació: entre 3 i 21 dies. • Evolució al cos de l’animal: - El virus es dissemina per via sanguínia. - Provoca lesions hemorràgiques greus. - Acaba produint la mort de l’animal. • Principals vies de transmissió: - Contacte entre animals infectats i animals sans. - Ingestió d’aliments contaminats. - Contacte dins de vehicles de transport de bestiar o amb material veterinari contaminat. - A través d’elements d’ús personal (roba, calçat) i rodes de vehicles, que poden transportar el virus fora de les zones naturals. • Situació sanitària actual: - No hi ha vacuna disponible contra la pesta porcina africana. 2. Activitats de Nadal a Vilassar de Mar 2.1. Els Pastorets amb La Tropa Teatre Un dels grans clàssics de Nadal arriba a casa nostra: • Obra: “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús” de Folch i Torres. • Companyia: La Tropa Teatre. • Lloc: Teatre Ateneu de Vilassar de Mar. • Dates i horaris: - 26 de desembre, 20.00 h. - 27 de desembre, 20.00 h. • Contingut artístic: - Protagonistes: Lluquet i Robelló. - Direcció teatral: Albert Ardà i Anna Teixidor, que repeteixen després de l’èxit de l’any passat. - Repartiment renovat, amb nous gags i sorpreses. - Música en directe a càrrec de Narcís Perich, director musical de la Tropa Teatre, i altres músics. • Novetat destacada: - Retorn al Teatre Ateneu, un espai més gran i adaptat. - Permet ampliar escenes clàssiques i incorporar més actors i actrius a escena. • Entrades: - Ja a la venda. - Compra a través del web de La Tropa Teatre. 2.2. Casal de Nadal de les escoles públiques Casal organitzat per les escoles públiques de Vilassar de Mar i realitzat a l’Escola Vaixell-Burriac. • Període d’inscripció: fins al 12 de desembre. • Dates del casal (dues tongades): - 1a tongada: 22–24 de desembre. - 2a tongada: 29–31 de desembre. • Lloc: Escola Vaixell-Burriac. 2.2.1. Temàtica i activitats Títol del casal: “La gran aventura dels fullets supertrepelles”. • Públic destinatari: infants des d’EI3 fins a 6è de primària. • Eix narratiu: - Uns fullets han amagat el gran llibre màgic. - Han desordenat el taller del Pare Noel. - Els infants han d’ajudar a recuperar les pàgines per restablir la màgia del Nadal. • Activitats previstes: - Tallers creatius. - Jocs de moviment. - Dinàmiques lúdiques per resoldre proves i reptes. 2.2.2. Horaris i preus • Acollida matinal (8–9 h): 4 € per dia. • Casal fins a les 13.00 h: 20 € per dia. • Casal fins a les 15.00 h (amb dinar amb carmanyola): 22 € per dia. - L’escola disposa de microones per escalfar el dinar. • Dia complet (9–17 h): 27 € per dia. • Dies especials: - 24 i 31 de desembre el casal finalitza a les 15.00 h per raons òbvies. 2.2.3. Condicions i descomptes • Descompte del 5% per a famílies nombroses o monoparentals (no aplicable a l’acollida matinal). • Un cop formalitzada la inscripció no s’admeten canvis ni modificacions. • Funcionament condicionat a mínims d’inscrits: - Casal: mínim 18 infants per dia. - Servei d’acollida: mínim 8 infants. • Contacte per consultes: - Telèfon: 615 14 04 42. - Correu: [email protected] (format descrit a l’àudio). 3. Nadal al Maresme: tions, abets, fires i experiències familiars L’informatiu repassa un ampli ventall de propostes nadalenques a la comarca del Maresme, especialment pensades per famílies amb infants. 3.1. Abets naturals i experiències a la natura • A Dosrius, fins al 22 de desembre: - Finca La Soleia (barri de Canyamars): - Experiència d’escollir l’arbre de Nadal directament del camp. - Activitat familiar per gaudir de la natura i endur-se l’abet collit a mà. • Context: - Tot i el creixement dels arbres de plàstic, els abets naturals continuen sent una tradició arrelada. 3.2. Boscos de tions i activitats immersives El Tió és presentat com el gran protagonista del Nadal a casa nostra. • Bosc del tió a Cabrera de Mar: - Hi són el Tió, en Pinyer i la Soca. - Fins al 6 de desembre. - Activitat amb pistes, reptes i proves per famílies. - Final amb “fer cagar el tió” i molta emoció. - Cal reserva prèvia. • Granja Can Gel (Canyamars, Dosrius): - Activitat fins al 14 de desembre. - Bosc dels tions per trobar el propi tió. - Explicació de la història del vell tió. - Passejada per l’espai Pasturat. • Finca Campins (Argentona): - Dues experiències complementàries: - “Vine a buscar el teu tió amb l’ajuda del tió Tinet”: • Inclou visita als animals, exhibició de cavalls i gossos. • Regal final de la iaia Tiona. - “L’aventura del tió Tinet i la màgia de les fades” (fins al 14 de desembre): • Experiència amb llums, focs, xocolata calenta i melindros. • Dies concrets: 6, 7, 13 i 20 de desembre. Totes aquestes activitats «restaran molt pendents de l’actualitat de la pesta porcina», en coherència amb el primer bloc de l’informatiu. 3.3. Activitats urbanes i noves propostes nadalenques • Mataró: - Escape Room “Ajuda la Polaris” (6 i 8 de desembre): - La Polaris, estrella que guia els Reis d’Orient, està en perill. - Equips han de resoldre enigmes per recuperar-la i fer que la ciutat “torni a brillar”. - Activitat apta per a famílies i grups d’amics. • Pineda de Mar – Bosc Màgic: - Recorregut amb llums, sons i escenografies. - Centrat en el somni d’en Resonet i les fades Pinetes. - Espais: Pati de Can Comes i Plaça de les Mèlies. - Dates: 5–8 de desembre i 18 de desembre – 4 de gener. • Pineda de Mar – Casa dels Somnis: - Espai ple de color i música, amb fades que generen màgia de Nadal. - Lloc: Espai Sara Llorenç. - Dates: 6–8 de desembre i 18 de desembre – 4 de gener. - Activitat gratuïta, però amb reserva prèvia obligatòria. 3.4. Fires de Nadal i altres clàssics • Vilassar de Mar: - S’indica que la Fira de Nadal ja s’ha celebrat el cap de setmana anterior. • Premià de Mar: - Fira de Nadal fins al 24 de desembre. - Parades amb productes de regal i decoració nadalenca. • Arenys de Munt – Fira de la Llum: - Se celebra aquest dissabte. - Contingut: - Parades de Nadal. - Tallers infantils. - Les “incanes d’en Patufet” amb jocs de fusta. - Trobada de cotxes clàssics. - Tot plegat acompanyat d’un caldo de Nadal per escalfar cos i ambient. • Pineda de Mar – Fira de Nadal: - Del 6 al 8 de desembre. - Participació de paradistes i artesans. • Pessebres vivents i pastorets: - L’informatiu avança que, pel que fa a Vilassar de Mar, se’n parlarà amb més detall dins el mateix programa, centrant-se en les propostes locals. 4. Voluntariat, Cavalcada de Reis i reconeixements 4.1. Crida per a la Cavalcada de Reis Melcior, Gaspar i Baltasar es posen en contacte amb la redacció de Vilassar Ràdio per demanar col·laboració ciutadana per a la Cavalcada de Reis. • Persones destinatàries: - Tothom amb més de 14 anys interessat a col·laborar. • Vies de contacte amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - Telèfon general: 93 754 24 00, extensió 2430. - Correu electrònic: [email protected] (segons la descripció de l’àudio). • Reunió informativa: - Dimecres, 19.00 h. - Lloc: Espai Cultural Can Bisa. - Objectiu: concretar la col·laboració amb Melcior, Gaspar i Baltasar. 4.2. Dia Internacional del Voluntariat a Vilassar de Mar Divendres se celebra el Dia Internacional del Voluntariat, i l’Ajuntament de Vilassar de Mar organitza dos actes principals. 4.2.1. Acte de reconeixement (Sala Carrau) • Divendres, 11.00 h, a la Sala Carrau. • Objectiu: - Commemorar el Dia del Voluntariat. - Agrair i posar en valor la tasca de les persones voluntàries del municipi. • Contingut de l’acte: - Xerrada de Sergi Borrull, consultor especialitzat en voluntariat i acció social, amb experiència en participació ciutadana i tercer sector. - Projecció d’un vídeo commemoratiu sobre la feina i dedicació del voluntariat de Vilassar de Mar. • Entitats implicades: - Creu Roja. - DRADERS. - Consorci de Normalització Lingüística (al·lusió com a “Consorci de Planificació Lingüística” a l’àudio). - Voluntaris Nouvent. - GOBI (Grup d’Opinió de Vilassar de Mar), que manté un conveni amb l’Ajuntament per coordinar persones voluntàries i donar suport al Punt de Voluntariat. • Cloenda: - Petit refrigeri per compartir experiències i afavorir la trobada entre participants. 4.2.2. Sessió formativa d’iniciació al voluntariat • Organitzen: Punt de Voluntariat i GOBI. • Dia: dimecres (dos dies abans de l’acte de divendres). • Horari: de 10.00 a 13.00 h. • Lloc: Espai Galbany. • Destinataris: persones interessades a iniciar-se en el voluntariat. • Inscripcions: mitjançant el correu [email protected]. 5. Serveis públics i missatges institucionals 5.1. Farmàcia de guàrdia • Farmàcia de guàrdia del dia: Farmàcia de Mar. • Ubicació: Edifici Picor, baixos, número 2, Ronda Vilassar. • Telèfon: 93 750 05 69. 5.2. Missatge institucional contra la violència masclista S’emet una falca institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la violència masclista. • Missatge clau: - Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. - Es recorda la disponibilitat de serveis públics especialitzats. • Serveis mencionats (resumits): - Punts d’informació i atenció (Punt, Punt 7, etc. segons la falca): - Ofereixen informació, acompanyament i suport en àmbits com salut, treball i habitatge. - Telèfon i correu de serveis confidencials i gratuïts d’atenció en casos de violència masclista. - Recursos per facilitar el procés de recuperació i reparació de dones supervivents i de les seves criatures. • Recordatori final: - 012 – La millor resposta (línia d’informació de la Generalitat de Catalunya). 5.3. Previsió meteorològica • Demà es preveu un dia de temps estable i assolellat. • A la tarda pot augmentar la nuvolositat, però només amb núvols alts i mitjans, sense precipitacions. • Estat de la mar: maror a tota la costa dimarts. • Temperatures: - Mínimes: entre 1 i 8 ºC (sense gaires canvis). - Màximes: poden pujar lleugerament fins a uns 16 ºC a les hores de màxima insolació. 6. Tancament de l’informatiu El programa es tanca amb un repàs de titulars: • Alerta per la pesta porcina africana i vigilància de l’ADF Burriac, amb la frontera del focus situada a Vilassar de Dalt i l’afectació potencial a Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar. • Recordatori de la posada a la venda de les entrades d’Els Pastorets de La Tropa Teatre a l’Ateneu (26 i 27 de desembre, 20.00 h). Finalment, es recorda que Crònica és un espai dels Serveis Informatius de Vilassar Ràdio, amb menció a Robert Massó al control tècnic (“dins de la peixera”) i Joan Escofet a la redacció i presentació. Es convida l’oient a recuperar l’informatiu al web vilassaradio.cat i es desitja una bona tarda, tot anunciant la propera edició de Crònica l’endemà.

  • #910 - Actualitat, Habitatge i Talent Local a Parlant de Tot - episode art
    Parlant de tot
    2h 54min

    #910 - Actualitat, Habitatge i Talent Local a Parlant de Tot

    Resum de l'episodi En aquesta edició de Parlant de tot a Vilassar Ràdio, l'espai magazín de referència de la localitat, s'han abordat multitud de temes d'interès ciutadà. Des de l'actualitat meteorològica d'inici de desembre fins a debats econòmics i entrevistes a joves talents locals en l'àmbit de l'esport i la música. Actualitat i Societat • L'Ernest Lluch: S'ha recordat el programa especial dedicat al 25è aniversari de l'assassinat del polític vilassarenc a la Biblioteca Ernest Lluch, subratllant anècdotes sobre la seva personalitat i la seva vida quotidiana. • Pesta Porcina Africana: S'ha informat sobre l'estat d'alerta al Maresme, amb el límit de prevenció actualment a Vilassar de Dalt, i la incorporació de la UME per al control de porcs senglars a Collserola. • Cultura i Història: L'expert Antoni Conejo de Pena ha presentat el monogràfic sobre la vida quotidiana a l'antiga Roma a la Sala Roser Carrau, destacant la tecnologia constructiva romana com un miracle de l’enginyeria. Economia per a Joves: Propietat o Lloguer En la secció de formació econòmica, s'ha analitzat la crisi de l'habitatge actual: • Massificació i Preus: L'augment del 8-9% anual en els preus del lloguer i la compravenda fa que independitzar-se sigui un repte majúscul pels joves. • L'etern debat: S'han comparat els avantatges del lloguer (flexibilitat, menys entrada) vs la propietat (estabilitat, inversió a llarg termini). Talent i Inclusió a Vilassar de Mar • L’altre espai jove: Una mirada a aquest servei per a persones amb diversitat funcional de Vilassar de Mar, on 22 joves participen en activitats d'oci i inclusió cada dissabte a Can Jorba. • Esport d'alt nivell: Entrevista a Met Borutau, entrenador de futbol base del Girona FC, que ha explicat la seva filosofia de joc i l'èxit amb l'equip sub-13. • Música Emergent: La Mariona Gavarró (La Gava) ha parlat sobre el seu triomf al Mares Music i el seu futur projecte de sons urbans per al 2026. "L'important és l'equilibri entre ser tu com a entrenador i anar progressant, deixant-te ajudar pel club."

  • Bagul Sardanista del 30/11/2025 - episode art
    Bagul Sardanista
    57'

    Bagul Sardanista del 30/11/2025

    Programa de cultura i divulgació sardanista produït i presentat per Margarida Vernetta, presidenta d’Amics de la Sardana de Vilassar de Mar. Parlem de temes relacionats amb la sardana, la música per cobla i la cultura tradicional. “Bagul Sardanista” s’emet els diumenges de 10h a 11h.

  • Advice for the young at heart -Millors Balades de Michael Jackson (part 2) - episode art
    Advice for the young at heart
    57'

    Advice for the young at heart -Millors Balades de Michael Jackson (part 2)

    Les millors balades i cançons socials de M.Jackson (part 2). A "Advice for the young at heart" recorrerem diversos camins musicals guiats per experts artistes i grups que probablement han marcat moments importants de la vostra vida, tant pel que diuen com per com ho diuen. Tots els dissabtes de 7 a 8 del vespre i els diumenges de 8 a 9 del la nit a Vilassar Ràdio, presentat per Txema Lasaga.

  • #63 - Anatomia del maltracte i com trencar el patró - episode art
    Volem saber
    28'

    #63 - Anatomia del maltracte i com trencar el patró

    Context i propòsit de l’entrevista L’entrevista forma part de Volem saber, l’espai setmanal d’entrevistes de Vilassar Ràdio. En aquesta edició, coincidint amb el Dia Internacional contra el maltractament, es parla del maltractament masclista a partir del testimoni directe de la Gisneida Buller, autora del llibre Anatomia del maltrato, i de la seva germana bessona Ginessa. L’objectiu central és visibilitzar les múltiples formes de maltractament, entendre com es generen i perpetuen aquests patrons, i com és possible sortir-ne i sanar amb ajuda terapèutica i treball personal. 1. Infància en un entorn violent i normalització del maltractament Violència familiar d’origen La Gisneida explica que va créixer en un entorn molt violent: • Els seus pares es maltractaven mútuament (físicament i verbalment). • Els tres germans (ella, la seva germana bessona i el germà gran) també rebien maltractament. • De petits intentaven separar els pares i evitar les baralles. "Es complejo para un niño comprender esto... genera un trauma muy fuerte en la infancia." Aquesta exposició continuada a la violència genera: • Trauma infantil. • Dificultat per entendre l’afecte: com pot algú dir que t’estima i alhora colpejar-te o insultar-te? • Una confusió profunda sobre què és l’amor i què és el respecte. Repetició de patrons i transmissió generacional Es destaca que el maltractament no neix de zero, sinó que sovint: • Ve de pares que també van ser maltractats, amb infàncies de pobresa i violència. • Es converteix en un patró conductual repetit generació rere generació (avis, pares, fills). La Gisneida reconeix que va naturalitzar el maltractament fins al punt de: • Buscar parelles que reproduïen aquell patró. • Associar amor amb una barreja de carícies, paraules boniques, però també insults i cops. 2. Tipus de maltractament i dificultat per detectar-lo De la violència física a la psicològica La Gisneida descriu tres grans etapes en les seves relacions: • Primera relació: - Maltractament físic clar (cops, agressions). - Li era evident que estava sent maltractada perquè «et fa mal el cos». • Segona relació: - Sense cops, però amb aïllament i control (amb qui vas, com vesteixes, amb qui surts, qui són els teus amics). - No identificava això com a maltractament. • Tercera experiència: - Sense prohibicions explícites sobre com vestir o maquillar-se, però amb una energia de control enorme. - La parella volia saber on anava, amb qui, com, i mantenia altres relacions fortuïtes. - Practicava la culpabilització constant ("estás loca", "és culpa teva") i la triangulació per manipular-la. La gran presa de consciència arriba quan, en anar al psicòleg, li diuen que tota la seva vida de parella ha estat marcada pel maltractament, no només la relació amb violència física. Maltractament psicològic i verbal El programa subratlla que el maltractament no és només físic: • Inclou: - Insults, menyspreus i burles constants ("ets tonta", "no serveixes"). - Control de la roba, del maquillatge, de les amistats i de la sortida de casa. - Exigència d’explicacions excessives per tot. - Minimització, gaslighting i desautorització de la percepció pròpia. • La Gisneida explica la dinàmica de la triangulació i la manipulació: - El maltractador combina paraules afectuoses ("t’estimo", "m’encantes") amb crítiques i control. - Això fa que la víctima es desdibuixi i acabi creient el relat del maltractador. Interiorització de la culpa Es remarca com la repetició de missatges com "tu eres tonta" acaba generant: • Auto-culpa: pensar que el problema és d’una mateixa. • Dificultat per defensar-se, perquè el maltractador sap argumentar molt bé i girar qualsevol situació contra la víctima. 3. Punt d’inflexió i procés de sortida del maltractament El moment d’escoltar la intuïció Després de nou anys en relacions de maltractament (set anys amb una parella i després una altra relació també tòxica), arriba un punt clau: • Un dia, la Gisneida es desperta i pensa: "Això no és normal". • Escriu a una amiga que anava a una psicòloga. • La psicòloga li fa veure que tota la seva vida de parella ha estat marcada pel maltractament. • A partir d’aquí comença un treball terapèutic intens. La importància de la teràpia La Gisneida és molt contundent: "No hay forma de salir sin terapia." Segons ella, cal: • Una persona professional que t’ajudi a reconnectar amb la teva veritable identitat. • Comprendre i reprocessar les ferides infantils (rebuig, abandonament, violència). • Deixar de viure en funció de la parella i recuperar el poder intern. També explica que, dos mesos després d’iniciar aquest procés, es trasllada a Espanya (és originària de Veneçuela), aprofitant també el context polític del país, però sobretot per sortir del context familiar i relacional que alimentava el patró de maltractament. 4. Reconstrucció personal i noves relacions Relacionar-se després del maltractament Quan intenta relacionar-se novament, la Gisneida observa canvis importants: • Abans es relacionava des de la por i el trauma. • Ara se sent capaç de triar i no només d’acceptar el que arriba. Estratègies que aplica: • Donar-se uns tres mesos aproximadament per conèixer bé la persona abans de comprometre’s. • Permetre’s dir sí o no encara que abans pensés el contrari. • Reconèixer si una persona pot ser una parella potencial sana, i si no ho és, marxar sense culpabilitat. Treball sobre la ferida del rebuig Durant el procés de sanació descobreix que: • Davant un rebuig mínim (per exemple, algú que li agrada i no li correspon), es venia emocionalment avall com si s’acabés una relació de tota la vida. • Això no tenia a veure amb la persona nova, sinó amb la seva ferida de rebuig infantil. Per sanar-ho, defensa que cal: • Integrar la ferida, no ignorar-la. • Mirar-la de cara, sentir el dolor i elaborar-lo, en lloc de deixar-lo aparcat. Explicar la pròpia història a la nova parella La Gisneida no amaga el seu passat: • Explica obertament a possibles parelles que ha estat dona maltractada. • Considera que si l’altra persona no és receptiva a aquesta història, "per ahí no es". Missatge clau per a altres víctimes: Si una persona mostra resistència al teu relat de maltractament, no és la persona adequada. 5. La mirada de la germana bessona i el pes del silenci La perspectiva de la Ginessa La Ginessa intervé per aportar la seva visió com a germana bessona: • Confessa que, malgrat estar "100% disponible" per a la seva germana, no va saber que havia estat maltractada fins sis anys després. • En la primera relació de la Gisneida no en va conèixer la profunditat del maltractament. • En la segona relació, amb aïllament, sí que ho percep clarament: no la veia, no celebraven aniversaris ni festes juntes. Subratlla que hi ha moltes dones que no s’atreveixen a dir que són maltractades ni tan sols als familiars més propers, per vergonya. El silenci com a símptoma greu La Gisneida afirma al llibre, i ho repeteix a l’entrevista, que: "El síntoma más grave del maltrato es el silencio." • El silenci allarga els anys de tortura. • Explicar-ho en un espai segur és el primer pas per sortir-ne. La presentadora recorda un cas antic d’una dona que va trigar 15 anys a adonar-se de la situació i, quan ho va fer, els fills ja marxaven de casa. Va viure tota la infantesa dels fills "apallissada". La importància de l’espai segur La Gisneida explica que va poder verbalitzar amb plenitud la seva història quan va cursar un màster en coaching, PNL i intel·ligència emocional: • Els primers sis mesos eren d’autotreball profund. • Es va "obrir en canal" en un entorn segur, on va trobar: - Altres persones amb històries similars. - Professionals i companys que la van ajudar a sanar sense jutjar. Abans ho havia intentat explicar a una amiga, però aquesta: • Va reaccionar amb incomprensió i judici ("com no vas denunciar?", "com no ho vas dir abans?"). • Això li va fer sentir més culpa i pitjor. D’aquí la conclusió: • No s’ha de parlar d’aquests temes amb tothom. • Cal trobar un context segur i no jutjador (terapeutes, grups, professionals especialitzats). 6. Context social, patriarcat i cultura Patriarcat familiar La presentadora assenyala que la Gisneida ve d’un patriarcat molt marcat: • A casa "es feia el que deia el pare". • La mare no tenia veu ni vot i era la víctima directa. • Això consolidava l’ideal que l’home domina i la dona pateix. Cultura audiovisual i normalització del masclisme Es debat també sobre: • Sèries i culebrots llatinoamericans (Veneçuela, Bolívia, etc.) on el "machito" és glorificat. • L’ús de la bufetada com a expressió narrativa d’autoritat masculina. • L’alta audiència d’aquestes produccions, fins i tot entre dones, com un reflex de la normalització social de la violència masclista. La locutora ho defineix com un "cant al masclisme i a la violència masclista" que li costa entendre que pugui ser consumit amb entusiasme. 7. Sanació, creativitat i el llibre Anatomia del maltrato El camí cap a la vida plena La conversa tanca amb un missatge esperançador: • És possible viure una vida plena i feliç després del maltractament. • Requereix: - Teràpia i desenvolupament personal. - Afrontar el passat i les ferides. - Reconnectar amb la creativitat com a via de transformació. La Gisneida explica que el seu mètode terapèutic integra: • Treball terapèutic profund. • Ús de la creativitat i l’art per entrar al trauma i al dolor des d’un angle diferent, transformant la ferida en una experiència integrable i no només dolorosa. El llibre Anatomia del maltrato El llibre de la Gisneida és presentat com una guia d’autoajuda pràctica: • Explica la seva història i els patrons de maltractament. • Inclou preguntes i exercicis de reflexió, perquè el lector pugui: - Detectar si està vivint alguna forma de maltractament. - Prendre consciència de les red flags. - Començar el camí de sanació i empoderament personal. La locutora anima especialment: • Qualsevol persona que estigui vivint una situació similar a buscar ajuda. • A no esperar més per explicar-ho i, si cal, denunciar. "La vida es viu una sola vegada, i s’ha de viure amb condicions acceptables i, si pot ser, plena de felicitat." 8. Missatge final a l’audiència L’entrevista es tanca amb: • Agraïment a la Gisneida i a la Ginessa per la seva valentia i testimoni a l’antena de Vilassar Ràdio. • Tristesa per haver de seguir parlant encara avui, en ple segle XXI, d’un problema tan estès com el maltractament. • Una invitació clara a l’audiència: - Si algú s’hi veu reflectit, que no es quedi en silenci. - Que busqui ajuda professional, xarxa de suport i espais segurs. L’espai Volem saber es presenta, així, com un punt de difusió i sensibilització sobre la violència masclista, aprofitant el mitjà radiofònic com a eina per trencar el silenci i oferir referents de superació.

  • #1358 - Especial Ernest Lluch i agenda local - episode art
    Crònica
    25'

    #1358 - Especial Ernest Lluch i agenda local

    Resum general del programa Crònica emès a Vilassar Ràdio des de la sala d'actes de la Biblioteca de Vilassar de Mar, amb un especial monogràfic dedicat a Ernest Lluch, coincidint amb el 25è aniversari del seu assassinat a mans d’ETA. El programa combina memòria històrica, testimonis personals, repàs del llegat polític i cultural de Lluch i, al tram final, l’actualitat local del municipi i del Maresme. 1. Presentació de l’especial i context històric • El locutor obre el programa des de la Biblioteca de Vilassar de Mar, explicant que han fet tres hores de directe en format "parlant de tot especial", dedicat íntegrament a la figura d’Ernest Lluch. • Es recorda el fet clau: - Lluch, vilassarenc, polític, pensador i intel·lectual, va ser assassinat el 21 de novembre del 2000 pel Comando Barcelona de la banda terrorista ETA. - Es remarca que ja fa un quart de segle que "el terror va fer callar la seva veu". • S’insisteix en dos eixos fonamentals de la seva trajectòria: - Sanitat pública i gratuïta: Lluch va ser ministre de Sanitat al govern de Felipe González i se l’assenyala com a peça clau en la construcció del sistema sanitari públic a l’Estat. - Diàleg: La seva figura és definida com a inseparable de la paraula diàleg, tant en política com en la vida personal. "Segurament la figura del nostre protagonista d'avui no es podria entendre sense la paraula diàleg." 2. Fundació Ernest Lluch: llegat, objectes i valors 2.1. Naixement i seu a Vilassar de Mar • Entrevista a Manferriol Sòria, director de la Fundació Lluc, amb seu a la Biblioteca de Vilassar de Mar. • Dades clau: - La Fundació neix a Barcelona el 2002 amb la voluntat d’aglutinar totes les sensibilitats al voltant de la figura d’Ernest Lluch. - Ràpidament, la seu es trasllada a Vilassar de Mar, poble del qual Lluch era veí. 2.2. Eixos vitals de Lluch i fons de la Fundació • Sòria destaca els grans eixos de la vida de Lluch: - Economia - Música clàssica - Història - Futbol • A la Fundació es conserven objectes personals i documentació molt valuosa: - Cartera de ministre. - Documentació de la seva acció empresarial a la Real Societat. - La seva màquina d’escriure. - Dietaris i papers personals on recull impressions de tot l’Estat. 2.3. El jove comercial i la descoberta d’Espanya • S’explica que, de jove, Lluch ajudava els seus pares, que tenien una botigueta de cinturons i vetes, fent de comercial per tot l’Estat: - Amb 17 anys agafava el tren amb el mostrari i recorria pobles i ciutats. - Enviava cartes al pare on apuntava tant les vendes com observacions socials: • Pobresa i manca de calçat en zones deprimides com les Hurdes. • Diferències de paisatge i condicions de vida. • Aquestes experiències: - Van configurar el seu coneixement profund de la realitat espanyola. - Van alimentar el seu interès per entendre cada lloc, la seva gent i la seva cultura. "La coneixença de diferents pobles també va fer que després fos una persona amb molt d'interès sempre en entendre els llocs on anava." 2.4. Difusió del llegat: escoles i jovent • Avui, hi ha 86 carrers, places, escoles i centres sanitaris a tot l’Estat amb el nom d’Ernest Lluch, sobretot a Catalunya. • La Fundació treballa perquè el seu llegat arribi a les noves generacions: - Diverses escoles i instituts Ernest Lluch demanen xerrades per explicar qui era i quins valors representava. - Es posa l’èmfasi en: • Importància del diàleg per resoldre conflictes. • La seva vocació docent: es definia sobretot com a professor. "Els valors que com a societat hem acabat projectant sobre la seva figura és el del diàleg, com a instrument intel·ligent per a la resolució de conflictes." 2.5. El diàleg com a eina, més enllà del consens • Sòria puntualitza una idea clau sobre el diàleg: - Dialogar no implica necessàriament acord ni consens. - Vol dir escoltar de debò les raons de l’altre i permetre que t’afectin. - Pots mantenir les teves posicions, però la mirada sobre l’altre i sobre el tema canvia després d’un veritable diàleg. "El diàleg pot no acabar amb acord i pot no acabar amb consens, és simplement ser capaç d'escoltar les raons de l'altre." 3. Testimoni familiar: Eulàlia Lluch 3.1. Un oasi a la Garrotxa • Entrevista a Eulàlia Lluch, una de les tres filles d’Ernest Lluch, que parla des de Maià de Montcal (Garrotxa), descrit com un oasi de pau per al seu pare: - Allà l’Ernest "parlava de tot amb tothom": • Pagesos i ramaders. • Interès genuí per qualsevol aspecte de la vida rural. • Per a Lluch, trencar la rutina urbana i política significava desconnectar el cervell fent altres coses i altres converses. 3.2. Curiositat infinita i interès pel dia a dia de la gent • Eulàlia el descriu com algú que s’interessava per tot: - Fins i tot preguntava per què un camp era de blat d’ordi i no de blat, o per detalls agrícoles que a d’altres els podrien semblar irrellevants. "Li interessava tot. [...] Li interessava saber per què havien plantat ordi i no havien plantat blat." 3.3. Pare de detalls i estius a Vilassar de Mar • En l’àmbit familiar, Eulàlia remarca: - No era gaire de petons, però sempre tenia un detall, un petit regal per les filles. • Records d’infantesa a Vilassar de Mar: - Les nenes passaven finals de juny i tot juliol a casa de l’àvia, al carrer de Sant Llorenç. - Coincidia amb la Festa Major de Sant Joan i Sant Pere, recordada com una època fantàstica. - Els pares seguien treballant i anaven a dormir a Vilassar; elles gaudien del poble i jugaven pels carrers amb els cosins. - A l’agost, anaven a Maià. 3.4. Un personatge proper: platja i escortes • S’expliquen anècdotes quotidianes que humanitzen Lluch: - A la platja de Vilassar de Mar hi baixava amb un bernús molt vell i a ratlles, imatge molt present a la memòria de l’Eulàlia. - Sovint intentava escapar-se dels escortes sempre que podia, buscant una certa llibertat i normalitat en el dia a dia. 4. Companys d’acadèmia i intel·lecte: Esteve Urrutia 4.1. Complicitat universitària i lideratge estudiantil • Espai amb el vilassarenc Esteve Uruval (catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona), amic i company de Lluch. • Records compartits: - Primer delegat de curs escollit democràticament. - També va ser el primer delegat de facultat, portaveu de tots els estudiants. "L'Ernest va ser el primer delegat de facultat i, per tant, va ser el portaveu de tots els estudiants." 4.2. Producció intel·lectual immensa • Uruval recorda com l’Ernest li retreia, mig en broma, que escrivia poc en comparació amb ell. • Es detalla la magnitud de l’obra escrita de Lluch: - 23 llibres de la seva especialitat. - 25 capítols de llibre. - 200 articles especialitzats. - 200 articles generals. - Més de 400 articles de premsa. • Tots dos van escriure plegats un llibre sobre les diferents corrents del pensament econòmic. 5. Compromís polític local: socialistes de Vilassar de Mar 5.1. Relació amb l’agrupació socialista • Conversa amb Pere Almera (exalcalde socialista de Vilassar de Mar) i Zep Labarta (regidor en el govern de Jordi García Bosch). • Idees principals: - Tot i tenir una agenda "triplicada", Lluch sempre que podia ajudava l’Agrupació Socialista de Vilassar de Mar: • Assistia a actes i campanyes. • Donava un cop de mà, orientació i suport. "Amb l'Ernest sempre hi podíem comptar, sempre que hi hagués alguna mena d'acte o campanya." 5.2. Campanyes municipals i anècdotes polítiques • Zep Labarta recorda les campanyes del 1995 i del 1999: - Lluch va implicar-se de ple en la presentació de llistes i en els mítins. • S’esmenten sopars polítics i de tertúlia: - A Can Jordi García Bosch. - A la Oca (antic establiment de Vilassar). • En aquests sopars, Lluch explicava anècdotes polítiques i socials, algunes sobre figures com Ferrer Salat. 5.3. Robatori i llibres: una anècdota que el defineix • Es recorda una anècdota molt il·lustrativa de la seva manera de ser: - Li van robar a casa i li van endur llibres. - Lluny d’enfadar-se, el seu desig va ser que els lladres, com a mínim, els llegissin. • Aquesta reacció s’assenyala com a molt representativa del seu humanisme i fe en la cultura. 5.4. Oferta de cap de llista el 1999 • Pere Almera explica que, a les municipals de 1999, l’agrupació li va arribar a oferir a Lluch ser cap de llista a Vilassar de Mar. • Finalment, l’alcalde electe va ser el mateix Pere Almera, que posteriorment va rebre una carta de felicitació personal d’Ernest Lluch, gest que demostra l’afecte i el suport envers el projecte local. 6. Vincles familiars i genealogia: Ernest Hurtado Martín 6.1. Parentesc amb Artur Mas • Pasa pels micròfons Ernest Hurtoll Martín, cosí segon de Lluch. • Revela un detall curiós de genealogia local: - Ernest Lluch i l’expresident de la Generalitat Artur Mas i Gavarró, també vilassarenc, compartien avantpassats comuns. - Segons les dades aportades per Jordi Casanovas i el Centre d’Estudis Vilassarencs, es confirma que eren cosins setens. 6.2. Música, platja i converses • Records compartits: - Concerts, especialment de Maria del Mar Bonet. - Estones a la platja de Vilassar de Mar i dinars en família. - Moltes hores de conversa, sobretot quan Lluch va deixar València i va tornar a Catalunya. 6.3. L’impacte de l’assassinat • Hurtoll explica com es va assabentar de la mort de Lluch el 21 de novembre de 2000: - Va rebre una trucada de la seva mare; vivien a la mateixa escala. - Va descriure els primers dies com un estat de xoc i trasbals general. • Records concrets: - L’endemà al matí va anar a l’Avinguda Xile per fer una abraçada a l’Eulàlia. - Hi havia molta presència policial i moviment mediàtic. - Més tard, al velatori a la universitat, va poder abraçar la resta de la família. • Explica que no va voler anar a la manifestació posterior a l’assassinat perquè se sentia massa tocat, mentre que els seus pares sí que hi van assistir. "Estaves com tocat i em sembla que els pares sí que hi van anar, però jo no en tenia cap ganes." 7. Patronat de la Fundació Lluc i estat del benestar 7.1. Dia de patronat i presència institucional • Avui és un dels dos dies anuals de patronatge de la Fundació Lluc, fet que ha permès recollir diferents testimonis dels seus integrants: - Enric Lluc, nebot i vicepresident. - Josep Maria Carreras, vicepresident. - Alfonso Sánchez Ormigo, president de la secció aragonesa de la Fundació. - Joan Major, president de la Fundació, exministre d’Indústria i Energia i excompany de Lluch al Consell de Ministres amb Felipe González. 7.2. Llei de sanitat i construcció de l’estat del benestar • Joan Major subratlla la importància de la llei de salut que va impulsar Lluch: - La considera bàsica per l’edifici de l’estat del benestar. • Elements fonamentals destacats: - Sanitat universal com un dels pilars principals. - Educació universal com a altre pilar clau. "Quan diem que es va posar en marxa a poc a poc l'estat del benestar, jo diria que la part aquesta de la sanitat potser és la més important. Aquesta i l'educació també universal." 8. Mirada final sobre el diàleg i invitació a recuperar l’especial • Es reforça la idea que, després d’aquest parlant de Lluc, la figura d’Ernest Lluch es comprèn molt millor en la seva triple dimensió: - Personal (pare, veí de Vilassar, amic, familiar). - Intel·lectual (economista, professor, escriptor prolífic). - Política (ministre, defensor de la sanitat pública, apòstol del diàleg). • Es recorda que l’especial es pot recuperar íntegrament al web de l’emissora: vilassarradio.cat. • També es dona informació d’un acte complementari de la Fundació Lluc per aquella mateixa tarda, dins el cicle de diàlegs Ernest Lluch: - Títol: "La cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes". - Participants: • Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau. • Carme Colomina, investigadora sènior del CIDOB i professora associada del College of Europe. 9. Agenda local de Vilassar de Mar i serveis El tram final del programa es dedica a un butlletí informatiu local amb activitats i serveis a Vilassar de Mar i el Maresme. 9.1. Activitats de Nadal i cap de setmana • Encesa de llums de Nadal: - Dia: aquella mateixa tarda. - Hora: a partir de les 18 h. - Lloc: plaça de l’Ajuntament. • Fira de Nadal: - Dies: dissabte i diumenge. - Lloc: plaça Tarradellas. • Presentació revista Mirades (núm. 8): - Dia: dissabte. - Hora: migdia. - Lloc: Sala Carrau. • Concert de Vladimir Stupnikov: - Dia: dissabte a la tarda. - Lloc: també a la Sala Carrau. - Artista: Vladimir Stupnikov, acordionista alemany d’origen rus. - Contingut: recital clàssic d’alta qualitat tècnica. 9.2. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat • Activitat de convivència i sensibilització: - Dia: diumenge al matí (a partir de les 11 h). - Lloc: carrer mossèn Pere Ribot, entre avinguda Montevideo i plaça Andreu Teixidor. - Propostes: • Tallers. • Jocs de sensibilització. • Contacontes. • Vermut solidari. • Partit de futbol inclusiu: - Dia: diumenge a la tarda (a partir d’un quart de set). - Equip local: equip social del Sant Joan de Vilassà de Mar. - Rival: Atlètic Masnou Groc. - Lloc: pavelló municipal Paco Martín. 9.3. Farmàcies de guàrdia • Farmàcia de guàrdia d’avui: - Nom: Roca 1904. - Referència: "la del costat de Can Bisa". - Adreça: carrer de Montserrat, 1. - Telèfon: 93 759 09 39. • Urgències del cap de setmana (fins dilluns a les 9 h): - Farmàcia: Puig Jove. - Lloc: plaça del Mercat, 11 (vinculat al Mercat Municipal). - Telèfon: 93 759 41 11. 9.4. Missatge institucional contra la violència masclista • Emissió d’una falca publicitària institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la violència masclista. • Missatges clau: - Erradicar la violència masclista és responsabilitat de tota la societat. - Es recorden serveis públics d’atenció i suport a les dones: • Punts d’informació i acompanyament en matèria de salut, treball, habitatge. • Telèfon 900 900 120 (servei confidencial i gratuït d’assessorament davant violència masclista). • Serveis d’atenció i recuperació per a dones supervivents i fills/filles. "Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat." 9.5. El temps al Maresme • Dissabte: - Situació: temps estable i assolellat a tot el Maresme. - Núvols: augment de núvols alts a la tarda, sense pluja. - Mar: estat de marajol. - Temperatures: • Mínimes: entre 5 i 10 °C. • Màximes: al voltant de 17 °C. • Diumenge: - Arribada d’una pertorbació. - Nuvolositat més abundant a tot el Maresme. - Pluges: • Des del migdia fins al vespre, precipitacions poc abundants. • Possibilitat d’algun xàfec al nord del Maresme al vespre. - Mar: mar de fons. - Temperatures: • Mínimes: entre 4 i 9 °C. • Màximes: difícilment superaran els 13 °C. 10. Tancament del programa • En els darrers minuts, el locutor recapitula els continguts del Crònica: - Recorda l’especial Ernest Lluch i les tres hores de directe des de la Biblioteca. - Resumeix la figura del vilassarenc assassinat el 2000 i el seu paper com a ministre de Sanitat i defensor de la sanitat pública i gratuïta. - Torna a posar en relleu la paraula diàleg com a clau per entendre el seu llegat. • Comiat: - Es destaca que és l’últim informatiu de la setmana i del mes de novembre. - Es recorda que el programa es pot recuperar al web de Vilassar Ràdio. - S’agraeix la confiança de l’audiència i es convida a retrobar-se dilluns, desitjant una bona tarda i un fantàstic cap de setmana. "Ens tornarem a escoltar dilluns. Fins aleshores que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana."

  • #146 - Nadal, memòria marinera i vida a Vilassar - episode art
    Ran de mar
    56'

    #146 - Nadal, memòria marinera i vida a Vilassar

    Resum general del programa Aquest episodi de "Ran de mar" a Vilassar Ràdio combina memòria popular, patrimoni marítim català i tradicions de Nadal viscudes a Vilassar de Mar i arreu. El capità Agustí Martín condueix diverses seccions que van des d’un retrat íntim d’un personatge popular fins a la història d’un gran baler català i una conversa relaxada sobre com es viu avui el Nadal al poble. 1. Cafè de Popa – La Font d’en Bauixes i la vida d’un vilassarenc lliure La recuperació de les fonts de Vilassar de Mar • Es recorda una passejada guiada per les fonts organitzada el 1983, en el marc de la primavera cultural. • L’objectiu era recuperar els noms tradicionals de les fonts i batejar-ne les que no en tenien. • Una d’aquestes fonts, al carrer de l’Arpella, acabaria sent batejada com a Font d’en Bauixes. Qui era “en Bauixes” (Enriquilla)? • L’Enric, conegut com l’Enriquilla o en Bauixes, va néixer a Vilassar de Mar el 1910, a Can Bauixes. • De jove era flaquer (forner) i va exercir l’ofici fins a una edat força avançada. • Es casa, té una filla, però el matrimoni fracassa, es separa i es queda sense casa en una època en què això era molt mal vist. Vida a la platja i pesca artesanal • Després de la separació, abandona la feina i - Primer viu en les restes d’un fortí de la platja. - Després es construeix una barraca tipus iglú davant l’estació de tren, feta de canyes i plàstics. • Les nits de temporal dormia al vestíbul de l’estació; els cops de mar sovint li destrossaven la barraca. • Vivia de pesca artesanal: - Canya rudimentària, sense rodet, amb boia. - El fil era fet de retalls aprofitats. - Usava com a esquer cucs de regalí (buscant-los a la sorra amb els peus), musclos de roca i cargolins de la riera de Cabrils. • Pescava només el peix necessari (daurades, mabres, sards) i després el venia: - Netejava el peix a la font del carrer Arpella. - Tenia clientes fixes, sobretot dones que l’esperaven al portal. - Venia el peix a preu raonable, sense afany de lucre. Dignitat i marginalitat • Sempre anava igual vestit, estiu i hivern: - Americana fosca gastada, pantalons vells amb cordills i boina. - Pell molt bruna, aspecte que espantava una mica la quitxalla. • Era respectat per la seva manera de viure: lliure, al marge d’un país “encotillat”. • Mai acceptava almoines ni regals; només volia el just per viure. • Mor el 13 de novembre de 1977, als 67 anys. • El 1983, per proposta popular, la font rep oficialment el nom de Font d’en Bauixes, com a homenatge a la seva figura. Idea clau: la Font d’en Bauixes és avui un record viu d’un vilassarenc lliure, que va fer de la platja i la pesca el seu refugi vital. 2. Rancho a bord – Preparar el Nadal: menjar, pressupost i tradició L’ambient nadalenc a Vilassar de Mar • Arriben les festes i el poble es transforma: - Llums de Nadal als carrers. - Aparadors plens d’objectes de regal. - El Mercat Municipal, les peixateries, carnisseries i botigues es converteixen en el cor de la tradició. • Fer la compra de Nadal no és només una necessitat, sinó un ritual comunitari que connecta amb generacions anteriors. L’impacte econòmic dels àpats • Productes estrella que encareixen el pressupost: - Peix fresc i marisc (lluç, rap, cloïsses, gambes…). - Millors peces de carn. - Carn per a escudella, embotits i productes artesanals. • Torrons i postres tradicionals: - Gran variabilitat de preus segons marca, origen i qualitat. - Representen una part important del pressupost global. • Productes locals (fleques i pastisseries) solen ser més cars que els industrials, però aporten autenticitat i sabor. Estratègies per gestionar el pressupost • Moltes famílies: - Planifiquen amb antelació les compres. - Adquireixen productes setmanes abans aprofitant ofertes. - Congelen el peix o compren directament producte congelat. • L’objectiu és mantenir: - Equilibri entre cost, sabor i tradició. - Àpats complets sense que el cost sigui excessiu. El plat central: escudella i carn d’olla • Es descriu amb detall el plat que cuinaran en un proper programa: - Brou fet amb pollastre o gallina, vedella, porc, verdures (patates, col, pastanaga…) i embotits. - Es fa una cocció lenta en una gran olla. - Al final se separa: - El brou → sopa d’escudella. - La carn i verdures → carn d’olla com a segon plat. • Característiques clau: - Plat complet i nutritiu, ideal pels dies freds. - Elaboració col·lectiva i familiar, grans i petits hi participen. - Cada família té la seva recepta pròpia transmesa de generació en generació. "L’escudella i carn d’olla és molt més que un plat: és un vincle amb la tradició i la comunitat." Varietat d’àpats nadalencs i mestissatge cultural • Les festes s’allarguen: Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, Reis… • Això obliga a variar menús i buscar combinacions: - Suquet de peix. - Calamars farcits. - Marisc a la planxa. - Torrons i altres dolços com a postres. • Adaptació a la modernitat: - Plats mariners en racions petites per compartir. - Aperitius senzills (gambes a la planxa, suquet adaptat, postres casolanes) sense perdre l’essència. Influències estrangeres en el Nadal català • A partir del segle XX s’incorpora un Nadal híbrid: - L’arbre de Nadal, d’origen nòrdic. - Figures com Pare Noel / Santa Claus que conviuen amb els Reis d’Orient i el Tió. - Nadales internacionals adaptades al català. - Mercats de Nadal, grans llums als carrers i una decoració més comercial. • A la cuina: - Als torrons i neules catalans s’hi afegeixen polvorons andalusos, panettones italians, galetes i pastissos d’arreu d’Europa. • Missatge de fons: - El Nadal a Catalunya no s’ha perdut, s’ha transformat. - Conviuen arrels pròpies i influències de fora, i aquesta capacitat d’adaptació és part de la seva força. 3. Motius de Vilassar – El senyor Vicentó i la memòria urbana Qui era el senyor Vicentó? • Vicenç Martí Oliver, fill d’en Quimet Contramestre. • Casat amb la filla d’Innocenci Murtra, àlies Civil, fabricant. • Esdevé conegut arreu com a “senyor Vicentó”. Contribució social i reconeixement • A la dècada de 1920: - És un dels industrials tèxtils promotors d’una mútua per a la construcció de cases barates. - Aquest mèrit justifica que el 1960 es doni el seu nom a una plaça fins aleshores anònima: l’antiga plaça de l’Aparato passa a ser plaça de Vicentó. • Mor el 1963, als 89 anys. • Al Pla de l’Ocata, avui integrat al nucli urbà, hi havia una masia coneguda com Can Vicentó (masia encara existent però envoltada d’edificis). Idea clau: el record del senyor Vicentó mostra com la memòria urbana de Vilassar de Mar es construeix també a través de les places i masies que porten el nom de veïns destacats. 4. Històries de mar – El baler “Maria Assumpta”, memòria viva de Badalona Origen i construcció del vaixell • El Maria Assumpta (anomenat en el programa Maria Sumta) és presentat com a darrer baler català del segle XIX i símbol de la tradició marinera: - Construït el 1858 directament a la platja de Badalona. - Armador: Josep Isern, del Masnou. - Mestre d’aixa: Nicolau Pica. • Aparell original: - Pollacra goleta amb dos pals, estructura robusta per a llargues travessies oceàniques. Activitat comercial al segle XIX • Navegava per l’Atlàntic, connectant Catalunya amb Amèrica i altres ports. • Transportava: - Teixits. - Sal. - Productes colonials. - Diverses mercaderies que connectaven pobles i economies. • Va ser testimoni de: - Tempestes i calmes. - Ports plens de vida. - Una marina mercant avui gairebé desapareguda. Adaptació al segle XX i canvis de nom • Se li instal·la un motor, perd progressivament els pals i canvia diverses vegades de nom: - Navega com a Papita. - Més endavant com a Ciutat d’Inca. • Continua actiu com a vaixell de motor, allargant la seva vida fins gairebé finals del segle XX. • Quan ja no era competitiu, els propietaris eivissencs volien vendre els motors i cremar el buc. Salvament, restauració i renaixement • El vaixell és comprat pels anglesos Marc Lightfield i Robin Cecil, que: - El reanomenen Maria Assumpta. - El destinen tant a vaixell de lloguer (charter) com a vaixell escola. • A inicis dels anys 80 es fa una restauració integral, recuperant el seu aspecte de baler clàssic. • Participa en: - Regates de grans balers. - Trobades internacionals. • Durant un temps, és considerat el vaixell de fusta en actiu més antic del món. El naufragi de 1995 • El 30 de maig de 1995, en intentar entrar al port de Padstow (Cornualla, Anglaterra), pateix una avaria de motor i deriva cap a les roques. • El naufragi és tràgic: hi moren tres persones. • El vaixell s’enfonsa, però la seva història queda fixada a la memòria col·lectiva. El record del “Maria Assumpta” a Badalona • A Badalona, el vaixell es converteix en patrimoni col·lectiu i símbol del passat marítim: - Construcció de maquetes fidels que permeten entendre la seva silueta i ensenyar-lo a les noves generacions. - S’hi fan exvots i elements commemoratius. - Una plaça de la ciutat porta el seu nom. • Les maquetes no són només decoratives, sinó eines de transmissió de coneixement. • Diverses entitats i centres d’estudis: - Organitzen xerrades, conferències i activitats sobre la seva història. - Recorden tant el vaixell com les persones que hi van navegar i les que hi van perdre la vida. • Es recorda que per al Fòrum Universal de les Cultures 2004 es va intentar portar el vaixell a Barcelona, però no va ser possible per motius econòmics. Fi d’una època de velers de càrrega • Amb el segle XX, els motors permeten navegar amb més seguretat i regularitat. • Els balers de càrrega deixen de ser rendibles: - Necessiten grans tripulacions. - Depenen del vent. • Els vaixells de càrrega propietat o comandats per vilassarencs desapareixen. • Només queden alguns balers com a vaixells històrics o museus flotants. Idea clau: el Maria Assumpta és un fil conductor per explicar el final de l’era dels grans velers de càrrega i la pervivència del patrimoni marítim a través de la memòria i la divulgació. 5. Entrevista – Nadal a Vilassar de Mar amb Jaume Cabot L’espai d’entrevista gira entorn de com es viu avui el Nadal a Vilassar de Mar, amb el director de Vilassar Ràdio, Jaume Cabot, com a convidat. Encesa de llums i fira de Nadal • Es parla de la festa d’encesa de l’arbre i dels llums de Nadal, tradició relativament recent (3-4 anys), amb: - Xocolata desfeta per als assistents. - Acte popular a la plaça. • El cap de setmana següent se celebra la Fira de Nadal a la plaça Tarradellas (tot el dissabte i diumenge al matí). • Es destaca que moltes d’aquestes tradicions venen de fora, especialment del món nord-americà (encesa de llums, Halloween, etc.). Mestissatge de festes: Halloween, Tió, Reis i possibles futurs • Es comenta com Halloween ha anat substituint (o convivint amb) la Castanyada entre la canalla. • A les cases conviuen: - Pessebre. - Pare Noel. - Reis d’Orient. - Arbre de Nadal. • Jaume fa broma sobre el Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies) i augura que potser un dia també es celebrarà aquí, com ha passat amb Halloween. • Es menciona la tradició americana del president que indulta galls dindi, imaginant-la traslladada a una plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Els “Pastorets” i la Tropa • A Vilassar de Mar, els Pastorets són una peça clau del Nadal: - Es representen per Sant Esteve (26 de desembre) i el dia 27 a l’Ateneu. - Els fa la Tropa, amb participació de grans i petits. • Es destaca la gran feina tècnica i organitzativa: - Direcció d’actors i actrius. - Tramolla, tècnics, muntatge… - Necessitat de molta gent voluntària i coordinada. • S’explica que: - Un any es va estar a punt de no fer Pastorets. - Van ser salvats primer per la Tropa i altres anys pels Nats del 51, sempre en col·laboració. - Això va permetre celebrar el centenari dels Pastorets (cap any sense representació, excepte la Guerra Civil; la Covid arriba després del centenari). Records personals dels Pastorets • Jaume comenta que ha fet gairebé tots els personatges dels Pastorets (en versions diferents: Folch i Torres, Pàmies), excepte algun com el Naïm. • Gaudeix especialment amb: - Personatges còmics com Jonàs. - El Satanàs, que li ha donat moltes satisfaccions. • Anècdota: - Els nens i nenes que l’han vist assajar mesos, el dia de l’estrena no s’hi acosten quan el veuen disfressat de Satanàs, tot i saber perfectament qui és. Records d’infantesa: pessebres, Reis i concursos • Conversa sobre els records de Nadal de quan eren petits: - El concurs de pessebres de Caixa Laietana. - Fer pessebres amb creativitat (un pa de pagès buit, figures de plastilina…). - El moment emocionant de treure les caixes del pessebre a casa. - Anar a buscar molsa (amb la seva olor d’humitat que “feia olor a Nadal”). • Jaume destaca que la seva família sempre ha celebrat el Nadal igual, amb nens o sense, mantenint la tradició. • Els Reis d’Orient són la seva festa preferida: - Record de la cavalcada amb fanalets (ara substituïts sovint per paraigües del revés per agafar caramels). Nadal lluny de casa: la mar i els vaixells • L’Agustí explica com ha passat molts Nadals embarcat: - Sovint navegant, altres vegades en ports estrangers (Itàlia, Estats Units, etc.). - El cuiner comprava bon marisc, peix i carn a l’últim port per guardar-ho per Nadal. • Tradició a bord: - Per Nadal es podia beure vi i cava (anticament; avui l’alcohol està prohibit als vaixells de bandera espanyola). - Es feia celebració ja la Nit de Nadal (Nochebuena), diferent de la tradició més diürna catalana. - A vegades es feien trucades a casa, però eren molt cares i curtes. • També recorda Nadals a Nova York, amb carrers ja molt guarnits quan aquí encara no era habitual. • Reflexió sobre Nadal i professió marinera: - Tant ell com el seu pare van passar molts Nadals fora de casa. - Avui encara es fa un bon dinar de Nadal a bord, amb torrons i polvorons, tot i la prohibició d’alcohol i el gran canvi respecte del passat. Tió, Reis, pessebre i arbre • Preguntes creuades entre Agustí i Jaume: - De què són més: Tió, Reis o Pare Noel? - Coincideixen a dir que sobretot de Tió i Reis; Pare Noel hi és, però menys. • Record del primer Tió cagat en colla a Can Fanxell, preparat per en Cito Fanxell. • Sobre pessebre i arbre: - A casa de tots dos hi ha les dues coses. - El pessebre es fa cada any, a vegades una mica abans per gaudir-lo més temps. - Jaume explica la tradició familiar de fer el pessebre la nit de Nadal en arribar de sopar, sempre els quatre junts i amb nadales. Pessebre mariner a l’Església de Sant Joan • Es comenta la novetat d’enguany: - El pessebre parroquial a l’Església de Sant Joan es farà davant del presbiteri, sobre una plataforma. - Serà un pessebre mariner, amb xarxes, rems i un pal d’embarcació. - Les figures són molt grans i antigues; es recorda que el Sant Josep era conegut com “Sunsunegui” per semblança amb un jugador del Real Madrid d’abans. • L’exterior de l’església també tindrà pessebre, però el disseny és mantingut en secret fins a última hora. Arbres de Nadal, Espinelves i reciclatge • Es parla de la polèmica recurrent: - Tallar arbres naturals vs. arbres de plàstic. - S’explica que a llocs com Espinelves hi ha vivers dedicats a avets de Nadal, que després es reutilitzen o reciclen. La Missa del Gall, una tradició en retrocés • Record de la Missa del Gall a les 12 de la nit: - Antigament l’església era plena fins al punt de quedar gent fora. - Actualment hi va molt menys gent i sovint es fa més d’hora (a les 11). • Possible causa: - Proliferació de sopars de Nadal que s’allarguen fins tard. • Històricament, al segle XIX, la gent hi anava malgrat el fred i la manca d’il·luminació pública. Torrons, excés i canvi de gustos • Conversa sobre torrons preferits: - Jaume: de xocolata i de Xixona, i amb els anys cada cop li agrada més el de Xixona. • Agustí comparteix un postre recomanat: - Copeta de ratafia ben fresca (o amb glaçó) amb un tros de torró de Xixona a dins. • Es comenta l’evolució dels torrons: - Abans: bàsicament Xixona, Alacant i gema cremada. - Ara: gran proliferació de sabors (vainilla, banana, whisky, combinacions exòtiques, etc.). - Molts en sobren i acaben guardats mesos a la nevera. • Es cita Josep Pla, que ironitzava que per Nadal es moria molta gent gran de tant menjar, ja que no estaven acostumats a menjar tan abundantment. • Cloenda de l’entrevista: - S’anuncia que en propers programes parlaran més a fons de l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i els canelons. - Agustí agraeix la doble faceta de Jaume com a entrevistat i director de la ràdio. 6. Paraules de Mar – Prosa de final de tardor Després de la cançó "Agafant l’horitzó" de Txarango, es llegeix una prosa anònima que posa el to poètic i reflexiu final al programa. Imatge del final de novembre • La mar es presenta més silenciosa que mai. • Les fulles caigudes dibuixen camins d’or i bronze. • El vent fred porta els darrers sospirs de la tardor. Cicle de la natura i esperança • És un moment de pausa i recolliment de la natura. • Recorda que tot cicle té un final, però sota el silenci ja hi batega la promesa de l’hivern i de nous horitzons. • Novembre convida a: - Mirar enrere amb gratitud. - Mirar endavant amb esperança. Idea clau: la tardor que s’apaga i l’hivern que s’anuncia serveixen per connectar mar, temps i vida personal, en una metàfora de cicles i renovació. 7. Cloenda del programa • Agustí Martín tanca el programa recordant que: - Encara queden moltes coses per explicar. - L’objectiu és passar una bona estona parlant “de coses nostres”: del mar, les platges, el patrimoni, les persones. • Es reivindica la singularitat d’un Vilassar de Mar únic i irrepetible. • Comiat amb els desitjos mariners clàssics: - Bona proa, bona mar i bon vent. Temes principals tractats • Memòria local de Vilassar de Mar: personatges com en Bauixes i el senyor Vicentó, fonts, masies i places. • Patrimoni marítim català: història del baler Maria Assumpta i el final de l’era dels grans velers de càrrega. • Tradicions de Nadal: - A Vilassar de Mar (encesa de llums, Fira de Nadal, Pastorets, pessebres, Tió, Reis…). - A bord dels vaixells i en altres països. • Economia i cultura alimentària nadalenca: escudella i carn d’olla, peix, marisc, torrons i postres. • Mestissatge cultural: convivència de tradicions catalanes amb influències nord-americanes i europees. • Cicles de la natura: tardor que s’acaba i hivern que comença com a metàfora de canvi i esperança.

  • #1357 - Actualitat de Vilassar de Mar: esport, mobilitat i agenda local - episode art
    Crònica
    24'

    #1357 - Actualitat de Vilassar de Mar: esport, mobilitat i agenda local

    Resum general del programa Crònica és l'informatiu local de Vilassar Ràdio centrat en l’actualitat de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. En aquesta edició es combinen notícies esportives de primer nivell, informacions sobre infraestructures i mobilitat al territori, i una àmplia agenda d’activitats culturals, educatives i socials, amb especial atenció al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i als actes d’homenatge a Ernest Lluc. 1. Pau Peniti i el salt a la selecció italiana d’handbol 1.1. Context i decisió esportiva • El porter vilassarenc Pau Peniti, jugador del Freikin Granollers, ha estat declarat seleccionable per Itàlia en handbol. • Itàlia és el país del seu pare i la federació italiana (la Transalpina, els azzurri) l’havia convidat fa unes setmanes a un stage a Berlín, on es va començar a gestar la decisió. • Peniti havia jugat prèviament amb les categories inferiors de la selecció espanyola (campió d’Europa sub-20 i participant al Mundial sub-21 d’Egipte). "Ha estat una decisió complicada perquè al final he jugat les categories inferiors amb Espanya... però crec que és el millor per la meva carrera esportiva ara mateix." • El seleccionador Bob Hanning (alemany, figura destacada de l’handbol europeu) l’espera a la primera convocatòria del 2 de gener per preparar el proper Europeu. 1.2. Arguments per escollir Itàlia • Doble vincle emocional i esportiu: - Emocional: estima per Espanya i pels companys amb qui ha crescut. - Esportiu: la selecció italiana té un projecte jove, amb molt futur i li ofereix una oportunitat clara de créixer. • Peniti destaca: - El bon ambient de grup i l’acollida que va rebre al conjunt italià. - El nivell competitiu creixent d’Itàlia, que podria ser selecció revelació al proper Europeu. "L’Itàlia no se’n parlava fa 2-3 anys i ara és una selecció que ha crescut moltíssim i que la gent comença a respectar." 1.3. Relació amb la Federació italiana i aspecte humà • Punt destacat poc habitual en l’elit esportiva: la claredat i transparència de la Federació italiana. • El president Stefano Podini i el seleccionador Bob Hanning van permetre que Peniti prengués la decisió sense pressions: "Em van dir que si no era en aquell moment no passava res, que podria ser també en un futur... això va ser un plus de no sentir-me mai pressionat." • Ara Peniti expressa alleujament perquè la decisió ja és oficial i pot centrar-se a gaudir de la Lliga, l’European League i el repte de l’Europeu. 1.4. Objectius a l’Europeu i possible duel amb Espanya • Itàlia i Espanya només es podrien creuar en hipotètiques semifinals. • Objectiu d’Itàlia: - Competir partit a partit. - Sortir sempre al 300%. - Superar la fase inicial i aspirar a arribar lluny en el torneig. • Peniti admet que li agradaria molt jugar contra Espanya per retrobar antics companys i per la càrrega emocional del partit. "Crec que seria un partit molt maco de retrobaments... el gaudiria moltíssim, independentment del resultat." 1.5. El partit èpic a Dinamarca amb el Freikin Granollers • A més de la notícia de la selecció, Peniti ha estat protagonista per la seva actuació amb el Freikin Granollers a Dinamarca: - Victòria per un sol gol davant el potent Aarhus. - 8 aturades en 14 minuts, decisius al tram final. • Descriu el final de partit com una explosió d’emocions després d’una ratxa complicada de resultats i d’insatisfacció personal amb el seu rendiment. • Remarca el treball col·lectiu: tota la plantilla donant més del 100% tot i el cansament acumulat. • L’emoció del porter, que es trenca al final del partit, s’ha fet viral a les xarxes socials. • Peniti, de 21 anys (18 de juliol), és pedrera del BM Granollers i va signar el seu primer contracte professional el 2023-24 fins al 30 de juny de 2027. 2. Homenatge a Ernest Lluc a Vilassar de Mar 2.1. Especial radiofònic “Parlant de Lluc” • Vilassar Ràdio emetrà demà divendres, de 10h a 13h, una edició especial del magazín matinal "Parlant de Tot", titulada “Parlant de Lluc”. • Objectiu: glossar la figura d’Ernest Lluc, vilassarenc, economista i polític, quan es compleix un quart de segle del seu assassinat a mans d’un comando d’ETA. • El programa, dirigit per Jaume Cabot, s’emetrà en directe des de la sala d’actes de la Biblioteca, en un acte obert al públic. 2.2. Convidats i testimonis Entre els participants, s’hi destaquen: • Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluc. • Esteve Uruà, amic i company, tots dos catedràtics de la Facultat d’Economia. • Pere Almera, exalcalde de Vilassar de Mar. • Diversos membres del PSC local d’aquella època que van compartir vivències amb Lluc. • Altres noms com Zep Labarta i Jordi García Jaques. • Diversos patrons de la Fundació Lluc, entre ells Enric Lluc, nebot d’Ernest Lluc, que fou ministre de Sanitat en el govern de Felipe González. 2.3. Diàlegs sobre cultura de pau • Demà a la tarda continuaran els actes d’homenatge a la Biblioteca amb un diàleg titulat: “La cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes” • Activitat organitzada per la Fundació Lluc, amb: - Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau. - Carme Colomina, investigadora sènior i professora associada del College of Europe. 3. Inversions a la N-II i la C-32: pacificació del litoral del Maresme 3.1. Desbloqueig dels 384 milions d’euros • Després de 16 anys de retard, el Consell de Ministres ha donat llum verda al finançament per a la pacificació de la N-II al Maresme. • L’acord permet al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible signar el conveni amb la Generalitat per finançar: - Les millores a la N-II. - Les actuacions complementàries a la C-32. • Import total: 384 milions d’euros, repartits en 8 anualitats fins al 2032. 3.2. Calendari i distribució de la inversió • Es detalla el desplegament econòmic: - 5 M€ aquest any. - 24 M€ el 2026. - 70 M€ anuals entre 2027 i 2030. - 60 M€ el 2031. - 15 M€ el 2032. • La major part de la inversió es concentrarà el 2027, coincidint amb la fase central de les obres. 3.3. Objectiu: pacificar la N-II i reforçar la C-32 • El projecte preveu transformar la N-II entre Montgat i Tordera: - Reduir el volum de trànsit. - Integrar millor la carretera amb els nuclis costaners. - Facilitar un litoral més pacificat, amb menys trànsit pesat. • Bona part dels vehicles hauria de traslladar-se a la C-32, que esdevé peça clau del nou model de mobilitat. • El Departament de Territori treballa en nous accessos a la C-32 amb una inversió prevista d’uns 120 milions d’euros, per absorbir més mobilitat i fer viable la pacificació de la N-II. 4. Casal de Nadal a les escoles públiques de Vilassar de Mar 4.1. Dates, lloc i edats • Del 22 al 24 de desembre i del 29 al 31 de desembre tindrà lloc el Casal de Nadal organitzat per les escoles públiques de Vilassar de Mar. • Espai: escola El Vaixell Borriac. • Adreçat a infants des d’I3 fins a 6è de primària. 4.2. Temàtica i activitats • Títol del casal: “La gran aventura dels fullets supertrepelles”. • Argument: uns fullets han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel. • L’objectiu dels infants és ajudar a recuperar les pàgines del llibre i restablir la màgia del Nadal. • Activitats: - Tallers creatius. - Jocs de moviment. - Propostes lúdiques relacionades amb el món fantàstic dels fullets. 4.3. Preus i horaris • Preus per dia: - Acollida de matí (8h-9h): 4 €. - Casal fins a la 13h: 20 €. - Casal fins a les 15h (amb dinar en carmanyola i ús de microones): 22 €. - Dia complet (9h-17h): 27 €. • Els dies 24 i 31 de desembre l’activitat acabarà a les 15h. • Descomptes: - Famílies nombroses o monoparentals: 5% (no aplicable a l’acollida matinal). • Condicions: - No s’accepten canvis ni modificacions un cop formalitzada la inscripció. - El casal es farà només si hi ha mínim 18 inscrits per dia. - Per a l’acollida, mínim 8 infants. • Contacte per a consultes i inscripcions: - Telèfon: 615 14 04 42. - Correu: [email protected] (esmentat oralment amb la fórmula “arrova”). 5. Crida de voluntariat per a la Cavalcada de Reis • Melcior, Gaspar i Baltasar s’han adreçat a Vilassar Ràdio per demanar ajuda de voluntaris per a l’organització de la Cavalcada de Reis. • Perfil demanat: persones majors de 14 anys interessades a col·laborar. • Cal contactar amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - Telèfon: 93 754 24 00, extensió 2430. - Correu electrònic: [email protected] (dictat oralment com “natomar arrova vilassadamar.cat”). • Hi haurà una reunió informativa el dimecres 3 de desembre, a les 19h, a Can Bisa, per començar a definir com donar un cop de mà als Reis. 6. Mostra literària del Maresme: èxits vilassarencs 6.1. La mostra i el seu paper comarcal • S’han donat a conèixer els resultats de la 42a Mostra Literària del Maresme, celebrada al Teatre U d’Octubre de Canet de Mar. • Participació de 25 dels 30 ajuntaments de la comarca. • La mostra manté el seu compromís de: - Fomentar l’ús de la llengua catalana. - Donar identitat comarcal. - Promoure el treball de col·laboració entre municipis. - Reivindicar el paper cohesionador del català. 6.2. Guardonats de Vilassar de Mar • Gala Calderón: - Segon premi en la categoria de 1r i 2n de primària, modalitat poesia, amb l’obra “París”. • Biel Porral: - Segon premi en categoria poesia, categoria F (de 15 a 18 anys), amb l’obra “Sota els estels de l’eternitat”. • Jurat format per representants de l’Ajuntament de Canet de Mar i del Consell Comarcal del Maresme. • Des de Vilassar Ràdio es felicita aquests “lletraferits de casa nostra”. 7. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: activitats a Vilassar de Mar 7.1. Jornada de convivència de diumenge • Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, s’organitza una jornada de convivència al carrer Mossèn Pere Ribot (entre l’avinguda Montevideo i la plaça Andreu Teixidor). • Horari: diumenge a partir de les 11h. • Activitats: - Tallers. - Jocs de sensibilització. - Contes i contacontes. - Vermut solidari. • Organitza la PAC (Associació de Persones amb Altres Capacitats), amb l’objectiu de promoure la participació i la conscienciació social. • A la tarda, a 18:15h (un quart de set), al Pavelló municipal Paco Martín: - Partit de futbol sala de l’equip social del Sant Joan de Vilassar de Mar contra l’Atlètic Besnou Groc. 7.2. Presentació de la xarxa d’inclusió i llibre “Perfectament Imperfecte” • Dimecres 3 de desembre, 18:15h (un quart de set), a la Biblioteca: Presentació del reglament de la xarxa d’inclusió i reducció de les desigualtats. Hi intervindran: • Virginia Jerez, regidora de Salut Pública. • Beltenies (esmentat com a regidor de Participació). • Aquesta xarxa defineix el marc de funcionament d’un espai de treball col·laboratiu entre l’Ajuntament de Vilassar de Mar i les entitats socials del municipi. • Acte seguit, presentació del llibre “Perfectament Imperfecte” de Carla Gràcia: - Recull testimonis i reflexions sobre acceptació personal, diversitat i superació. - Convida a veure la diferència com una font de riquesa i aprenentatge. 7.3. Activitats familiars i per a joves amb TEA • Dijous 11 de desembre, 17:30h (dos quarts de sis), a la Biblioteca: - Sessió de contacontes “TEA t’explica”, dedicada a les festes de Nadal. - Adreçada a famílies amb infants de 2 a 6 anys. • Dilluns 15 de desembre, 18:15h (un quart de set), a l’Espai Galvany: - Tastet de teatre adreçat a joves de 16 a 25 anys amb trastorn de l’espectre autista (TEA). - Preu de l’activitat: 5 €. - Inscripcions a: [email protected]. 8. Serveis i informació breu 8.1. Farmàcia de guàrdia • Farmàcia Mirats, situada davant de l’estació de Renfe, a la carretera Nacional / carrer Sant Jaume, 27. • Telèfon: 93 759 44 70. 8.2. El temps al Maresme • Demà divendres: - Temps estable i assolellat a tot el Maresme. - Sense precipitacions previstes. - Mar amb estat de marejol. - Temperatures mínimes entre 3 i 11 ºC. - Temperatures màximes entre 12 i 15 ºC. 8.3. Recordatori final de titulars • Es repassen en tancament els titulars principals: - Elecció de Pau Peniti per jugar amb Itàlia. - Especial “Parlant de Lluc” i actes d’homenatge a Ernest Lluc. - Actualitat de mobilitat al Maresme (N-II i C-32). - Agenda local de Nadal, discapacitat i activitats culturals. 9. Format i tancament del programa • El programa Crònica es presenta com un Informatiu local de Vilassar Ràdio conduït per Joan Escofet. • Emissió al 98.1 FM i com a Podcast recuperable al web vilassarradio.cat. • Es reforça la funció de la ràdio com a servei públic local, proper a l’oient i a l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme.

  • #908 - Black Friday, consum i vida local a Vilassar de Mar - episode art
    Parlant de tot
    2h 53min

    #908 - Black Friday, consum i vida local a Vilassar de Mar

    Resum general del programa Episodi del magazín matinal Parlant de tot a Vilassar Ràdio, emès En directe des de el Barri del Mar de Vilassar de Mar, amb format de programa de 3 hores (10h–13h). El fil conductor del dia és el Black Friday, el consumisme i com conviu amb la vida quotidiana, l’educació, la cultura i l’actualitat local. El programa combina: Previsió del temps al Maresme de cara al cap de setmana i la Fira i l’encesa de llums de Nadal a Vilassar de Mar. Informatiu local i general amb Joan Escofet, posant el focus en: Especial d’endemà des de la Biblioteca Ernest Lluch. Actualitat esportiva i d’infraestructures al Maresme (N-II, R1 Rodalies). Secció d’efemèrides (DeLorean) amb música i memòria sentimental. Secció de consum amb l’OMIC centrada en Black Friday, compres en línia i drets de les persones consumidores. Secció intergeneracional “Punt de trobada”: generació X vs millennials parlant de modes, jocs i llenguatge. Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO dels instituts de Vilassar de Mar sobre consumisme, Black Friday i vida d’estudiants. Secció de teatre amb cartellera i entrevista sobre l’obra Bambi al Teatre Tantarantana. Entrevista cultural local amb la revista vilassarenca Mirades i presentació del número 8. El programa mostra molt bé el rol de Vilassar Ràdio com a emissora de proximitat: explica l’agenda local, dona veu a entitats i joves, i alhora connecta temes globals (Black Friday, Halloween, Thanksgiving) amb la realitat vilassarenca. Temes principals 1. Temps i agenda del cap de setmana El meteoròleg Joaquim Serra, des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, detalla una setmana freda però estable, amb un cap de setmana marcat per: Dissabte: ambient assolellat, núvols poc importants. Diumenge: arribada d’una pertorbació amb plugims febles al Maresme i més neu a Pirineu i Prepirineu. Context local: el temps és clau per Encesa de llums de Nadal a Vilassar de Mar. Fira de Nadal del cap de setmana. Punt fort: es vincula directament la previsió meteorològica amb l’agenda de poble, reforçant el servei públic de la ràdio. 2. Especial Ernest Lluch i memòria local S’anuncia en diversos moments un programa especial de Parlant de tot des de la Biblioteca Ernest Lluch, coincidint amb el 25è aniversari de l’assassinat del polític vilasserenc a Barcelona per part d’ETA. Objectiu de l’especial: “vilassanitzar” la figura d’Ernest Lluch, explicant aspectes poc coneguts de la seva vida al poble, del seu vincle amb Vilassar de Mar i de la seva família vilassarenca. Convidats previstos per a l’endemà: Esteve Uruvay / Uruval (company i amic a la Universitat de Barcelona, catedràtic). Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch (amb seu a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar). Filles i familiars de Lluch, incloent-hi Enric Lluch, nebot i patró. Antics Regidors socialistes locals (Seb Labarta, Pere Almera) i referències a l’exalcalde Jordi García Bosch i el seu fill Jordi García Jaques. Es destaca Lluch com a figura de consens, diàleg i intel·lectual de gran talla, i es planteja la pregunta: «Què hauria fet Ernest Lluch en la política actual?». Clau: la ràdio municipal es converteix en espai de memòria democràtica i identitat vilassarenca, connectant passat, política i comunitat. 3. Informatiu: actualitat local, nacional i musical (secció “DeLorean”) Amb Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. 3.1. Actualitat local i comarcal Recordatori de l’especial Ernest Lluch i dels actes de la Fundació Ernest Lluch a la Biblioteca (taula sobre cultura de pau en un context bèl·lic). Notícia esportiva: el vilassarenc Pau Panitti, porter del Freikin Granollers, declara que vol jugar amb la selecció italiana d’handbol aprofitant l’ascendència del seu pare italià. Escofet en parlarà més extensament al programa Crònica. Infrastructures al Maresme: desbloqueig de 384 milions d’euros per a la N-II, amb impacte sobre la mobilitat regional i connexió amb R1 Rodalies. 3.2. Actualitat general Política valenciana: debat d’investidura de Juanfran Pérez-Yorca (PP) per rellevar Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat Valenciana, amb paper clau de Vox. Investigació judicial: el jutge de l’Audiència Nacional demana al PSOE el detall de pagaments en metàl·lic (2017–2024) en una peça vinculada al cas Coldo. 3.3. Secció “DeLorean”: efemèrides musicals i culturals Amb to distès i molt referencial, Jaume i Joan pugen al “DeLorean” per recordar: Buddy Holly i “That’ll Be the Day”: Disc The Chirping Crickets i la seva importància en el naixement del rock’n’roll. Accident aeri on van morir Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper, recordat com “el dia que va morir la música”. Gerard Quintana (Sopa de Cabra): Record d’inicis en grups com Hasta los huevos de mili i Niggings Mine Workers Union Band. Celebració dels seus 61 anys i escolta d’“L’Empordà”. Lionel Richie: Rècord de números 1 entre 1978 i 1986. Escolta de “Say You, Say Me” i menció del seu paper a We Are the World. Rosa Sabater, pianista vinculada a Vilassar de Mar, morta en accident aeri a Barajas el 1983, i connexió sentimental amb Judit Neddermann i Feliu Ventura. Bon Jovi – “You Give Love a Bad Name”. Funció: barreja d’hemeroteca musical, memòria local i entreteniment, reforçant el caràcter de magazín matinal. 4. Black Friday i consum responsable (secció OMIC) Amb Oriol Contreras, responsable de l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor). 4.1. Origen i evolució del Black Friday Neix als EUA als anys 50 com a reacció comercial al parèntesi del Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies). Black fa referència al caos circulatori i de compres que provocaven les ofertes. Gran impuls posterior amb la irrupció de grans plataformes (Amazon, Apple…). A l’Estat espanyol agafa força a partir de 2013, quan es liberalitzen els períodes de rebaixes: es pot fer rebaixes tot l’any. 4.2. Consell central: no gastar més del que cal Recomanen fer una mena de “carta als Reis” racional: Fer llista del que realment necessitem (per ex. televisió que fa mesos que volies canviar) i aprofitar el Black Friday per baixar el preu. Diferenciar necessitat de compra compulsiva. Dades destacades: 80 % de les persones consumidores compren alguna cosa en Black Friday. Despesa mitjana d’uns 250 €. 70 % de compres són online, i dins d’aquestes, 60 % es fan des del mòbil. Punt clau: comprar des del smartphone dificulta llegir condicions, garanties i terminis. Es recomana usar pantalla gran quan sigui possible. 4.3. Fraus, trampes i inspeccions Problema recurrent: botigues que pugen preus dies abans i al Black Friday els “baixen” fins al preu original. Qui pot detectar-ho realment és l’Agència Catalana del Consum, que: Fa inspeccions prèvies, recull preus de referència. Compara durant la campanya i pot sancionar. Oriol comenta que, en la seva experiència, són pocs casos (potser menys del 5 %), i que no hi ha allau de reclamacions específiques per Black Friday. 4.4. Compres en línia segures Recomanacions molt clares: Comprovar que la web és segura (https i cadenat a l’URL). No clicar directament en enllaços de xarxes socials o missatgeria (WhatsApp, Instagram) que ofereixen súper descomptes: Millor entrar al navegador i escriure “3bdoblesnomdelaempresa.com” per comprovar si la promoció és real. Preferir comerços adherits al sistema arbitral de consum, tot i que poca gent ho mira. Guardar tots els comprovants: Correus de confirmació, tiquets, albarans, factures. 4.5. Drets de les persones consumidores Per compres per internet hi ha 14 dies de desistiment (també en compres de Black Friday), mateixos 3 anys de garantia que qualsevol altre dia. En botiga física, només hi ha possibilitat de retorn si el comerç ho anuncia: cal llegir bé condicions. Avis important: Si compres regals de Reis durant Black Friday, no pots pretendre tornar-los al cap de 2 mesos si no agraden; cal ajustar-se als 14 dies (o a les condicions que marqui la botiga). 4.6. Crítica a la saturació de rebaixes Oriol apunta que el Black Friday pot estar perdent pistonada: Menys campanya publicitària massiva que fa uns anys. Rebaixes i ofertes tot l’any, incloses campanyes com el Dia sense IVA (cas de MediaMarkt), que sovint són només un descompte del 21 % encobert. Reflexió sobre sancions: haurien de ser proporcionals a la capacitat econòmica de l’empresa per ser efectives (no igual per una petita botiga que per una gran multinacional). 5. Punt de trobada: generacions, modes i jocs Amb Elisenda Ribó (generació X) i Jordi Cova (millennial). Secció intergeneracional molt viva que explora com les modes, jocs i objectes defineixen cada generació però també com tot torna. 5.1. Jocs i col·leccions Canicas / bales: ritual al pati amb forats (guà), “tute, matute, retute”, competició i intercanvi de bales; component emocional molt fort. Cromos i àlbums, especialment de futbol: intercanvi, col·leccionisme i socialització. Blandiblú vs slime actual: moc verd enganxifós que avui reapareix com producte per a vídeos d’ASMR. Joguines enganxifoses (mans, ninots que s’enganxen a la paret) que acumulaven pols i pèls però fascinaven. 5.2. Consoles i videojocs Game Boy (Nintendo) i jocs com Donkey Kong, Mario i Tetris. Commodore 64 i Street Fighter, amb personatges com la Chun-Li (reconeguda com a icona femenina gamer). La sorpresa de veure l’Eli en mode “gamer retro” i la seva fascinació per la doble pantalla. 5.3. Mascotes digitals i formats actuals Tamagotchi com a primer animal digital, requerint cures constants (i sovint oblidades). Paral·lelisme amb apps com el Pou als mòbils. Figures col·leccionables actuals: labubus, Sonny Angels, Funko Pops… Portats penjant de motxilles o fundes de mòbil. L’Eli critica els Funko com a “cosa horrible” mentre el Jordi remarca la febre col·leccionista i la pèrdua de valor si es treuen de la caixa. 5.4. Càmeres analògiques i fotos Valor sentimental del carrets de 24 o 36 fotos: fer fotos sense veure el resultat fins al revelat. Emoció de recollir el sobre de fotos a la botiga, mirar-les al moment i reviure viatges. Contrapunt amb el present, on es fan centenars de fotos que sovint ni es miren. 5.5. Llenguatge juvenil i argot Comparació de lèxic generacional: Antic: guateque, guai del Paraguai, me las piro vampiro, tranqui tronco… Actual: funar (cancel·lar algú), servir cony (fer una cosa tan bé que mereix reconeixement), bro, tot chill… Reflexió: cada generació té el seu codi lingüístic i sovint jutja la següent sense recordar que també va fer servir argot propi. Missatge final: el punt de trobada és entendre que, sota modes diferents, hi ha la mateixa necessitat de jugar, pertànyer a una tribu i construir identitat. 6. Tertúlia Jove: consumisme, Black Friday i vida d’institut Amb alumnat de 4t d’ESO dels instituts de Vilassar de Mar (Pere Ribot i Vilatzara): Aixa, Laia, Gina, Kiara i Alexia. Tros del programa de to molt fresc i espontani, amb molta complicitat amb Jaume Cabot. 6.1. Black Friday vist pels joves Aixa ja ha comprat unes sabates i un iPhone 13 (a Back Market) aprofitant Black Friday. Necessitat: portava un mes i mig sense mòbil. Moment radiofònic: Jaume truca en directe a la seva mare (Cristina) per preguntar si ha arribat el paquet. Laia es declara contrària al Black Friday: Creu que pugen els preus abans i després els “tornen a posar” igual. Prefereix esperar Nadal i comprar quan cal. La majoria prefereixen comprar roba en botiga física i desconfien una mica de comprar-la en línia (per les talles, etc.). 6.2. Consum, regals i festes Debat sobre Tió, Reis, Pare Noel i aniversaris molt propers a Nadal. Aixa acumula: Tió, Pare Noel, Reis i aniversari al desembre, fet que concentra molts regals però també fa que sovint li diguin «ja t’ho donarem pels Reis». Es parla de festes importades com Halloween i la possibilitat que algun dia també se celebri el Thanksgiving Day o fins i tot l’indult del gall dindi a casa nostra, amb to humorístic. 6.3. Vida acadèmica i futur Parlen de notes, assignatures i faltes: Moltes queixes amb Valors / Filosofia i amb algun professor en concret. Històries de faltes (algunes greus) per contestar, parlar, o per malentesos. Aspiracions professionals: Infermeria, auxiliars d’infermeria, psicologia, màrqueting… Es veu molt la tensió entre realitat acadèmica i somnis professionals. Valor radiofònic: la Tertúlia Jove converteix la ràdio en un espai d’expressió juvenil molt genuí, on es parla sense filtres de consum, educació i vida quotidiana vilassarenca. 7. Teatre: cartellera i entrevista sobre Bambi (Tantarantana) Amb Joan Hernández (Joana) a la secció de teatre. 7.1. Repàs de cartellera Ràpid recorregut pels principals teatres de Barcelona (Romea, Goya, TNC, Lliure, BARTS, Tívoli, etc.), destacant: Finalització propera d’algunes obres (últim cap de setmana). Grans musicals com El fantasma de l’òpera al Tívoli o Tutsi al Teatre Apolo. Teatre de petit format, teatre de creació i sales alternatives (La Badabadoc, Àtrium, Centre de les Arts Lliures – Joan Brossa…). 7.2. Entrevista a Candela May (Tantarantana, obra Bambi) Bambi és una peça de cineteatre / performance, basada en el mite d’Ifigènia. Estructura singular: Candela interpreta Ifigènia i, a cada funció, hi ha un actor convidat diferent fent d’Aquiles. L’actor convidat no sap què passarà exactament ni té guió complet; rep només algunes pautes. Candela tampoc sap qui vindrà cada dia ni com reaccionarà: hi ha una estructura base però molta improvisació real. Temes de fons: Mite d’Ifigènia: sacrifici, engany (substitució per un cèrvol a l’últim moment) i poder. Títol Bambi com a referència irònica al cèrvol sacrificat i a la innocència de l’enamorament primerenc. Sensació voyeur per al públic: presencien una primera cita entre dos desconeguts, amb tensió i vulnerabilitat reals. Clau: és una proposta experimental i viva, que canvia cada nit segons l’actor convidat i la química del moment. 8. Revista Mirades núm. 8 – “Esport: quins valors?” Entrevista amb Martí Casares i Edi Castells, de la revista vilassarenca Mirades. 8.1. Presentació del número 8 Acte: dissabte 29 de novembre, 12h, Sala Roser Carrau. Tema central del número: “Esport: quins valors?” A l’acte hi participaran: Manel Navarro, del Club Bàsquet Vilassar de Mar. Mireia Bosch, del Centre Excursionista Pirinaic (Piri). Ester Vinyals, de l’Associació de Persones amb Altres Capacitats (APAC). Moderació: Jos Petit, autor d’un article sobre esport i valors al mateix número. 8.2. Continguts destacats del número Esport i valors: Reflexió sobre la cara positiva (salut, companyonia, esforç) i la negativa (competitivitat extrema, actituds familiars a la grada, pressió sobre infants). Importància de l’esport inclusiu, amb la feina de l’APAC (curses inclusives, visibilització). Portada: Per primera vegada, en lloc d’una sola persona n’hi ha quatre: regidores o exregidores de l’Ajuntament de Vilassar de Mar (Núria Pera, Montse Igual, Carme Ramon i Agnès Salat). Conversa conjunta sobre dones i política local, amb versió reduïda en paper i versió completa accessible via codi QR al web. Obertura comarcal: Article sobre el festival de fotografia analògica Revelat de Vilassar de Dalt. Mirades vol anar incorporant sempre continguts del Maresme més enllà de Vilassar de Mar. Contraportada sorpresa al carrer del Rosari: Una peça visual amb una sorpresa urbana local, més aviat artística/arquitectònica, que conviden a descobrir. Secció de debat “Sí / No”: Tema: terrasses de bar al poble. Una mateixa persona signa tant el sí com el no, exposant els dos punts de vista (vida de carrer vs. molèsties per als veïns). Persona convidada: Article d’una figura de alt nivell científic, sobre un tema general (no només local), en la línia de fer de Mirades un espai de pensament crític i divulgació. Altres seccions: Articles d’opinió; aportacions de gent jove (treballs de recerca, reflexions sobre migracions o sobre escriure una novel·la). Peces artístiques (fotografia, arts plàstiques, música) i una pàgina sobre un grup de “friquis” que es reuneixen els diumenges a la tarda per jugar. 8.3. Model i sostenibilitat del projecte Mirades és una revista cultural gratuïta de 40 pàgines, amb tiratges que comencen a convertir-se en incunables locals (els primers números són difícils de trobar). Es distribueix principalment a: Biblioteca Municipal, llibreria Índex, altres papeleries i bars, centres cívics. Finançament via quota de persones sòcies: Aportació anual voluntària, des de 10 € l’any fins a quantitats superiors. Reben el mateix que tothom (la revista és oberta), però fan possible la seva existència. Complement digital: el web de Mirades permet llegir versions extenses via QR. Conclusió: Mirades és un projecte molt coherent amb l’esperit de Vilassar Ràdio: cultura, reflexió, arrelament local i obertura al Maresme. Persones i veus principals Jaume Cabot – Presentador i veu central de Parlant de tot. Joaquim Serra – Meteoròleg del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joan Escofet – Cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, conductor del programa Crònica i de la secció informativa al magazín. Oriol Contreras – Responsable de l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) de Vilassar de Mar. Elisenda Ribó i Jordi Cova – Conductors del Punt de trobada intergeneracional. Alumnat de 4t d’ESO (Pere Ribot / Vilatzara): Aixa, Laia, Gina, Kiara, Alexia – participants a la Tertúlia Jove. Joan Hernández – Responsable de la secció de teatre (cartellera i entrevistes). Candela May – Actriu i creadora de l’obra Bambi al Teatre Tantarantana. Martí Casares i Edi Castells – Equip de la revista Mirades. Tags Black Friday Consum responsable OMIC Compres en línia Drets de les persones consumidores Thanksgiving Day Halloween Vilassar Ràdio Vilassar de Mar Maresme Servei Meteomar Consell Comarcal del Maresme Ernest Lluch Fundació Ernest Lluch Biblioteca Ernest Lluch Memòria democràtica Pau Panitti Handbol N-II R1 Rodalies Música Buddy Holly Sopa de Cabra Lionel Richie Bon Jovi Rosa Sabater Judit Neddermann Feliu Ventura Punt de trobada Generació X Millennials Càmeres analògiques Tamagotchi Slime Llenguatge juvenil Tertúlia Jove Adolescents Instituts de Vilassar de Mar Educació Valors Esport Esport inclusiu APAC Club Bàsquet Vilassar de Mar Centre Excursionista Pirinaic Mirades Revista cultural Teatre Tantarantana Bambi Cineteatre Performance Mite d’Ifigènia Seccions amb temps [Nota: els temps són aproximats, en segons, a partir del minutatge marcat a la transcripció.] 1. Inici del programa i sumari del dia Inici: 0 Final: 372 Títol: Obertura, benvinguda i agenda del matí Resum: Sintonia del programa i autopromoció de Parlant de tot. Salutació de Jaume Cabot; data: dijous 27 de novembre de 2025. Referència al tram final de novembre i a les festes de Nadal que s’acosten. Avanç del temps amb Joaquim Serra i importància per a l’encesa de llums de Nadal i la Fira de Nadal de Vilassar de Mar. Sumari d’entrevistes i seccions del dia: Informatiu amb Joan Escofet. Secció de consum amb Oriol Contreras (OMIC) sobre Black Friday. Punt de trobada intergeneracional a les 11h. Tertúlia Jove amb alumnat de 4t d’ESO (Vilatzara / Pere Ribot) sobre consumisme i compres per internet vs botigues. Secció de teatre amb Joan Hernández i entrevista amb Candela May sobre Bambi (Tantarantana). Entrevista final amb la revista Mirades sobre el número 8. 2. Previsió meteorològica – Servei Meteomar Inici: 384 Final: 574 Títol: El temps al Maresme i cap de setmana de Fira de Nadal Resum: Joaquim Serra descriu una matinada molt freda (fins a -2 ºC a Tordera) i mínimes baixes a l’interior del Maresme. Dijous: dia assolellat, temperatures màximes una mica més altes. Divendres i dissabte: estabilitat, núvols poc importants, mar calmada. Diumenge: arribada d’una pertorbació: Núvols abundants, plugims febles al Maresme. Precipitacions més importants a Pirineu, Prepirineu i algunes zones del sud de Catalunya. Baixada de temperatures diumenge-vespre i dilluns matinada. S’anuncia que la ràdio tornarà a connectar En directe amb Meteomar l’endemà. 3. Anunci especial Ernest Lluch i pas a la finestra informativa Inici: 574 Final: 627 Títol: Avanç del programa especial Ernest Lluch des de la Biblioteca Resum: Jaume anuncia que demà el programa sortirà En directe des de la Biblioteca Ernest Lluch. Context: es commemora el 25è aniversari de l’assassinat d’Ernest Lluch per ETA (21 de novembre de 2000). S’explica que hi haurà actes d’homenatge a Barcelona i a Vilassar de Mar. Es dona pas a la finestra informativa amb Joan Escofet. 4. Secció informativa amb Joan Escofet (+ DeLorean musical) Inici: 627 Final: 1778 Títol: Actualitat, esport, política i viatge musical en el temps Resum: Conversa distesa inicial sobre el fred a Tordera i anècdotes personals. Diàleg sobre Thanksgiving als EUA: tradició, pel·lícules de Hallmark, futbol americà i la possibilitat que s’importi el Dia d’Acció de Gràcies a casa nostra (ironia sobre Collboni indultant el gall dindi). Reflexions sobre la importació de festes com Halloween i com ha desplaçat la Castanyada. Recordatori del programa especial d’endemà dedicat a Ernest Lluch: Objectiu de “vilassanitzar” la figura. Lligams familiars i polítics amb Vilassar de Mar. Llista detallada de convidats (Esteve Uruval, Ferriol Sòria, filles de Lluch, exregidors locals, Enric Lluch…). Secció esportiva: cas Pau Panitti, porter vilassarenc del Granollers, que optarà per la selecció italiana d’handbol. Esment d’un possible Espanya-Itàlia a l’Europeu com a escenari interessant. Inici del DeLorean (efemèrides): 1957: Buddy Holly i els Crickets amb “That’ll Be the Day”; accident aeri que va marcar “el dia que va morir la música”. Reflexions sobre la indústria musical, les gires i la falta de sensibilitat dels promotors. 1964: aniversari de Gerard Quintana (Sopa de Cabra), escoltant “L’Empordà”. 1978–1986: època daurada de Lionel Richie amb múltiples números 1; escolta de “Say You, Say Me”. 1983: accident aeri a Barajas on mor la pianista Rosa Sabater, amb fort vincle amb Vilassar de Mar (vivència al carrer del Carme). Relació amb Judit Neddermann i Feliu Ventura. 1986: escolta de Bon Jovi – “You Give Love a Bad Name”. Tancament de la secció informativa: Joan anuncia temes per la Crònica del migdia (Pau Panitti, especial Ernest Lluch, fons per a la N-II al Maresme). 5. Falques institucionals i publicitàries Inici: 1830 Final: 1967 Títol: Falques de servei públic, campanyes i autopromoció de la ràdio Resum: Espots sobre: Consum de peix local i suport a la pesca artesanal. Cursos a l’Escola Oficial d’Idiomes (incloent-hi català, anglès, etc.). Xarxa SAI contra la LGBTI-fòbia. Promoció de Vilassar Ràdio com a emissora centrada en Vilassar de Mar. 6. Secció OMIC – Black Friday i consum Inici: 1967 Final: 3215 Títol: Black Friday, rebaixes i consum amb cap Resum: Presentació d’Oriol Contreras, responsable de l’OMIC. Explicació històrica i econòmica de l’origen del Black Friday als EUA i la seva importació a Europa i a l’Estat espanyol després de la liberalització de les rebaixes el 2013. Debat sobre consumisme, compres compulsives i la necessitat de planificar (llista de necessitats reals, aprofitar descomptes en tecnologia, etc.). Abordatge de mites i realitats sobre fraus en els preus (pujar abans per baixar després) i el paper inspector de l’Agència Catalana del Consum. Recomanacions pràctiques per compres en línia segures, especial atenció al fet que moltes compres es fan des del mòbil. Explicació de drets: terminis de desistiment, garanties, diferències entre botiga física i online. Crítica a la saturació d’ofertes durant tot l’any i a campanyes confuses com el “Dia sense IVA”. Reflexió sobre sancions i proporcionalitat segons la mida de l’empresa. Recordatori de guardar tota la documentació de les compres. Cloenda amb horaris de l’OMIC a Vilassar de Mar i altres municipis del Maresme i rodalies. 7. Butlletí local: especial Ernest Lluch i altres notícies Inici: 3250 Final: 3474 Títol: Notícies locals i nacionals del migdia (focus Ernest Lluch) Resum: Recordatori del programa especial de l’endemà dedicat a Ernest Lluch. Detalls de l’acte de la tarda a la biblioteca (diàleg sobre cultura de pau en un context bèl·lic). Notícia sobre el debat d’investidura a la Generalitat Valenciana. Instrucció judicial sobre els comptes del PSOE (cas Sabal·los–Coldo). 8. Falques institucionals (consum, tràmits digitals, ajuts Leader…) Inici: 3474 Final: 3663 Títol: Campanyes de consum responsable, tràmits digitals i promoció Vilassar Ràdio Resum: Espots sobre: Consum responsable per Black Friday (consum.gencat.cat). Suport als tràmits digitals de la Generalitat (assistents virtuals, 012). Ajuts Leader per projectes en entorns rurals. Guia per afegir Vilassar Ràdio a la pantalla d’inici del mòbil. 9. Punt de trobada intergeneracional Inici: 3663 Final: 5259 Títol: Modes, jocs i llenguatge: generació X vs millennials Resum: Presentació de la secció Punt de trobada amb Elisenda Ribó i Jordi Cova. Diàleg sobre el fred de novembre abans i ara, i referència al canvi climàtic. Text introductori (narrat) que recorre elements icònics de cada generació: Walkman, Discman, Tamagotchi, PlayStation, Harry Potter, Pokémon, Instagram, Netflix… Conversa a la “plaça” sobre: Jocs antics (bales, cromos, Trivial, futbolí, Pac-Man) i més recents. Blandiblú vs slime, joguines enganxoses i mans de plàstic. Game Boy, Commodore 64, Street Fighter (Chun-Li) i el paper de les noies en el videojoc. Tamagotchi i la seva evolució al Pou de mòbil. Figures actuals (labubus, Sonny Angels, Funko Pops), ús com a decoració de motxilles i mòbils. Càmeres analògiques, carrets, revelat i diferències amb el món de fotos digitals actual. Llenguatge juvenil: funar, servir cony, bro, tot chill vs guateque, guai del Paraguai, me las piro vampiro. Reflexió final: mantenir sempre una bona conversa com a millor punt de trobada. Al final, Jaume intervé per afegir anècdotes (conductors d’autocar, casset, màquines de joc portàtils, revelat en una hora…) i per aprendre ell mateix conceptes com servir cony i tot chill. 10. Tertúlia Jove (Quart d’ESO, Pere Ribot) Inici: 5286 Final: 6828 Títol: Adolescents, Black Friday i vida d’institut a Vilassar de Mar Resum: Presentació de les alumnes: Aixa, Laia, Gina, Kiara, Alexia (4t d’ESO, Institut Pere Ribot). Conversa distesa sobre nervis a la ràdio, relació amb professors (especialment de mates / valors) i ambient de classe. Relació amb Thanksgiving i Black Friday: Aixa ha comprat sabates i està esperant un iPhone 13 de Back Market. Jaume truca En directe a la seva mare Cristina per comprovar si ha arribat el paquet (encara no, està “en camí”). Debat sobre si creuen o no en el Black Friday: Laia pensa que és un engany de preus. Altres aprofiten per comprar roba i tecnologia. Diferències entre compra online i física: preferència per botiga en molts casos. Conversa sobre Tió, Pare Noel, Reis i aniversaris a prop de Nadal. Plans d’estudi, notes i faltes: Comentaris sobre assignatures difícils (mates, valors/filosofia), faltes greus i expulsions puntuals. Debat sobre professorat exigent i percepcions d’injustícia en faltes. Somnis de futur: infermeria, auxiliar d’infermeria, psicologia, màrqueting, etc. Tancament amb molta complicitat: Jaume els agraeix la participació i remarca el seu entusiasme i energia. 11. Notícies de les 12h Inici: 6854 Final: 7132 Títol: Informatiu del migdia amb focus en habitatge i pesca Resum: Recordatori ampliat de l’especial Ernest Lluch (programa matinal i acte de tarda a la Biblioteca Ernest Lluch). Notícia d’àmbit català: el Govern comprarà 1.064 pisos de lloguer a Inmocaixa per incorporar-los al parc públic d’habitatge. Prohibició temporal de navegació en pantans de Canelles i Sant Anna per presència de musclo zebra; impacte sobre la pesca esportiva. Avanç de continguts del programa Crònica. 12. Falques institucionals: RAEE, consum, igualtat Inici: 7132 Final: 7238 Títol: Campanyes sobre reciclatge electrònic, consum i no discriminació Resum: Espot sobre la recollida de RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics) a Catalunya, amb rànquing de tipologies. Nova falca de consum responsable per Black Friday. Espot de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació per denunciar casos de discriminació (accessibilitat, etc.). 13. Promocions de programes de Vilassar Ràdio Inici: 7238 Final: 7370 Títol: Promoció de programes temàtics (Històries de Mar i de Dalt, Randamar…) Resum: Falques de programes com Històries de Mar i de Dalt i Randamar, centrats en la història marinera i el passat del Barri del Mar. Recordatori de l’enfoc local: “Només nosaltres et parlem de Vilassar de Mar”. 14. Secció de teatre amb Joan Hernández Inici: 7492 Final: 8731 Títol: Cartellera de teatre i entrevista amb Candela May (Bambi) Resum: Repàs ràpid de la cartellera teatral barcelonina: Teatre Gaudí, Poliorama, Romea, Goya, TNC, Lliure, Biblioteca de Catalunya, Brossa, Borràs, Coliseum, Tívoli, Apolo, Victoria… Recomanacions específiques de títols destacats (per ex. Natale in Casa Cupiello d’Eduardo De Filippo al Teatre Biblioteca de Catalunya; El fantasma de l’òpera al Tívoli). Entrevista amb Candela May sobre Bambi (Tantarantana): Explica el dispositiu: cada funció rep un Aquiles diferent, sense guió fix, i ella tampoc sap qui vindrà. Parla de les seves influències (arts vives, performance, cinema) i de com el públic viu una mena de “primera cita” real en escena. Referència al mite d’Ifigènia i al cèrvol sacrificat com a origen del títol. Conviden l’audiència a anar al Tantarantana per veure una proposta diferent. 15. Entrevista revista Mirades núm. 8 Inici: 8731 Final: 9955 Títol: Presentació del vuitè número de “Mirades”: esport i valors Resum: Amb Martí Casares i Edi Castells, expliquen el contingut del número 8 de Mirades. Tema central: Esport: quins valors? amb especial atenció a l’esport inclusiu i al paper de famílies i entitats. Presentació de l’acte de dissabte a la Sala Roser Carrau amb representants del Club Bàsquet Vilassar de Mar, Centre Excursionista Pirinaic i APAC, moderats per Jos Petit. Detalls de la portada (quatre dones regidores / exregidores) i de la contraportada sorpresa al carrer del Rosari. Menció a l’article sobre el festival Revelat de Vilassar de Dalt i a altres continguts (persona convidada científica, articles joves, secció “sí/no” sobre terrasses, peça sobre “friquis” que juguen els diumenges…). Explicació del model de finançament via persones sòcies i de la distribució de la revista per Vilassar de Mar. 16. Tancament del programa Inici: 9955 Final: 10224 Títol: Cloenda musical i avanç de l’especial de l’endemà Resum: Jaume acomiada el programa recordant que “el Parlant de tot” és ja l’edició 2.257 del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Recorda que l’endemà el programa es farà des de la Biblioteca Ernest Lluch. Tanca amb el lema personal: «Us ho manu, no us ho demano: sigueu tots i totes molt i molt feliços». Cançó final: Sau – “Envia’m un àngel” i record de Sopa de Cabra amb “L’Empordà”. Anunci dels serveis informatius del migdia (Crònica amb Joan Escofet). Aquest esquema recull l’estructura del podcast, els eixos temàtics i els punts de temps perquè puguis anar directament a cada bloc (consum, joves, teatre, Mirades, etc.) segons t’interessi.```}{

  • #20 - EP #19 | 25N, actualitat política i nits boges - episode art
    Quin Despropòsit
    57'

    #20 - EP #19 | 25N, actualitat política i nits boges

    Resum general Aquest episodi de Quin Despropòsit (episodi 19, temporada 2) barreja actualitat social i política, cultura pop, esports i anècdotes personals amb el to habitual del programa: humor, crítica i molta confiança entre els presentadors. Els temes clau són: - 25N i violència masclista, amb dades, desmentida de mites i casos mediàtics - Actualitat política internacional i catalana (Donald Trump, Jeffrey Epstein, eleccions catalanes, Aliança Catalana) - Cultura i música (Premi Emmy a Oriol Pla, beef Ajax vs. Fernando Costa, altres beefs musicals) - Futbol i Barça (retorn al nou Camp Nou, debat tàctic i rituals futboleros) - Astrologia i horòscop (entre escepticisme i creença irònica) - Sexe i espais públics (web mispicaderos.com i geografia «marranota» del Maresme) - Anècdotes de festa i discoteques (Lleida, Mataró, Vilassar, tier list de discos de Catalunya) 1. Obertura i context del programa Presentació de l’episodi • Episodi 3 de la temporada 2, en realitat episodi 19 total del programa. • Emès a Vilassar Ràdio dins del programa Quin Despropòsit. • Recordatori que aquesta temporada els episodis són pregravats: aquest es grava el 25 de novembre. • Crida als oients a seguir-los a xarxes, especialment TikTok, on els vídeos estan funcionant molt bé. 2. 25N: violència masclista, dades i mites 2.1. Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones • Recordatori que és 25N i que és un dia per: - Fer visible la violència masclista - Recolzar les dones i la lluita feminista «Si vosaltres esteu cansats d’escoltar-ho, imagineu-vos com estem nosaltres de viure-ho» 2.2. Dades globals i estatals • Segons dades de l’ONU: - 736 milions de dones al món han patit violència física o sexual (per part de la parella, fora de la parella o ambdues) almenys un cop a la vida. - Això és gairebé 1 de cada 3 dones. • A Espanya (dades 2025): - 1r trimestre: 47.865 denúncies - 2n trimestre: 51.897 denúncies - Total 1r + 2n trimestre: 99.762 denúncies - 38 dones assassinades en el que porten d’any en el moment de gravar. • Reflexió: l’augment trimestral mostra que la xacra no disminueix. 2.3. Sobre la denúncia i la valentia • Reconeixen que avui hi ha més visibilitat i consciència i, per tant, més dones s’atreveixen a denunciar. • Però denunciar no és gens fàcil: - És un procés llarg i dolorós - No fer-ho no fa les dones menys valentes “Cadascú ho gestiona de la manera que pot i tot és lícit.” 2.4. Desmuntant mites i «fake news» feminicides • Mite 1: «Les denúncies de violència arruïnen la vida dels homes». Exemples d’homes acusats o condemnats per agressions que han continuat carreres exitoses: Daniel (context: cantant en una església, pare, vida pública activa) Chris Brown (va agredir Rihanna el 2009 i continua omplint estadis) Cristiano Ronaldo (va pagar 340.000€ a una dona que l’acusava de violació a Las Vegas; ha tornat als EUA amb Trump al poder) Brad Pitt (acusat per Angelina Jolie d’agredir-la a ella i els fills; diversos fills li treuen el cognom) Donald Trump (múltiples acusacions d’abús sexual i vinculat als documents de Jeffrey Epstein, i tot i així president dels EUA) • Mite 2: «Hi ha moltes denúncies falses, les dones s’ho inventen». Dada clau de la Fiscalia espanyola (2009–2024): Només 0,0082% de les denúncies per violència de gènere han estat falses (menys d’un 1%). • Conclusió: el relat sobre «denúncies falses massives» és fals i malintencionat. 3. Cultura i política internacional: Premis Emmy i Donald Trump 3.1. Oriol Pla i el primer Emmy internacional masculí • Celebració del triomf de l’actor català Oriol Pla, de 32 anys. • Primer actor espanyol i català a guanyar l’International Emmy a millor interpretació masculina. • Premi pel seu paper a la sèrie “Jo Addicto” (Disney+), basada en la novel·la de Javier Giner. • La sèrie tracta: - La vida d’una persona addicta a les drogues i el seu procés. • Reflexió: - Obre portes a actors joves i estudiants d’interpretació - Es converteix en referent: si ell hi ha arribat, uns altres també poden. 3.2. Donald Trump, el nou alcalde de Nova York i la premsa 3.2.1. Reunió incòmoda a la Casa Blanca • Recorden una primera reunió a la Casa Blanca entre Donald Trump i el nou alcalde de Nova York, Zoran Mandani (pronúncia discutida al programa). • Davant dels periodistes, li pregunten al nou alcalde: “¿Tu segueixes creient que Donald Trump és feixista?” • Trump el pressiona en directe: - “It’s ok, ho pots dir, I don’t mind” i afegeix de manera amenaçadora que vigili l’endemà. • L’alcalde respon “Yes” (sí, el continua considerant feixista), i ho reafirma després en una entrevista televisiva. • Comentari del programa: - Critiquen el morbo de la premsa per buscar el conflicte en directe. 3.2.2. Insult masclista de Trump a una periodista • Una periodista li pregunta sobre els documents de Jeffrey Epstein. • Trump li respon: “Shut up, piggy!” (traduït: “Calla, porqueta”). • Reacció de la Mar i en Guillem: - Ho consideren extremadament denigrant i d’una falta absoluta de respecte. - Comparen: imaginen Pedro Sánchez dient-li “cerdita” a una periodista i escandalitza encara més. • Distinció: - Als parlaments, entre polítics, hi pot haver tensió i insults. - Però d’un professional a un altre (periodista), és especialment greu. 4. Política catalana: eleccions, enquestes i Aliança Catalana 4.1. Enquesta sobre les properes eleccions catalanes • Enquesta (novembre 2025) a unes 2.000 persones. • Resultat projectat: - PSC: es manté com a primera força, amb 38–40 escons. - Esquerra Republicana: segona força amb 22–23 escons. - Junts: tercera força amb 19–20 escons. - Aliança Catalana: gran pujada, amb 19–20 escons, molt a prop de Junts. • Possibilitat que Aliança Catalana passi a ser tercera força en alguns escenaris. 4.2. El paper d’Aliança Catalana segons Junqueras • Fins ara, els partits catalans evitaven mencionar directament Aliança Catalana, considerant-la una força menor. • A Salvados, Oriol Junqueras (ERC) fa unes declaracions molt comentades: “L’aliança catalana no té res independentista i si l’estat espanyol i els seus serveis secretos t’havien de dissenyar algun dia alguna herramienta per debilitar justament l’independentisme, aquest instrument se pareceria molt a l’aliança catalana.” • El periodista li pregunta si està dient que és una eina dissenyada per debilitar ERC o Junts. • Junqueras insinua que podria ser una operació externa (govern espanyol o interessos amb molts diners), però després matisa: - No afirma que ho sigui, només que si ho fos, seria una estratègia perfecta per debilitar l’independentisme. • El programa comenta també: - Junqueras insisteix molt que Silvio Arrels (líder d’Aliança Catalana) no és independentista, però ells no es posicionen tant en aquest punt. 5. Música i cultura urbana: beef Ajax vs. Fernando Costa 5.1. Context: Ajax & Prok i denúncies per agressions sexuals • Parlen del món del rap espanyol i d’una baralla pública entre Ajax i Fernando Costa. • Antecedents: - Ajax forma dupla amb el seu germà (Ajax & Prok), molt populars a Espanya. - Surt a la llum una associació anònima de dones, “Ayuda Granada”, que denuncia que els dos germans haurien abusat de més de 80 dones a Granada. - L’associació es presenta com un grup de dones organitzades per denunciar una situació sostinguda. • Conseqüències: - Gran rebombori mediàtic. - Pressió perquè es cancel·lin concerts (Withing Center, Barcelona, etc.). - En gires posteriors, ja no programen Madrid ni Granada, cosa que interpreten com un fort impacte reputacional a la seva ciutat i a la capital. 5.2. La tiraera: Ajax vs. Fernando Costa • Ajax treu una cançó atacant Fernando Costa, dient bàsicament que: - Fernando és “el seu fill” i que li deu la carrera a Ajax & Prok. • Fernando Costa respon amb una tiraera molt dura, titulada “Te avisé”. • Punts més forts de la lletra (que la Mar llegeix i comenta): - El recrimina per fer plorar l’ex xicota i després anar-se’n “de putes” mentre ella pensava en ell. - El situa al seu barri, l’Albaicín de Granada, gravant el videoclip davant l’Alhambra, com un repte directe: “vine al teu propi barri si tens un problema”. - Li retorna jocs de paraules sobre les seves cançons, com “Mala manera”/“mala ramera” i “Más mujeres… ninguna te quiere”. - L’acusa de: - Yonqui, manipulador, drogadicte, abusador. - Transmetre la tuberculosi als col·legues per excés de drogues. - Forçar parelles a avortar (“yo no soy tu hijo, porque a tus novias las forzabas a abortar”). • Reflexió del programa: - Si tot això ve de confidències en privat d’Ajax a Fernando i ara es fa públic en una cançó, és devastador. - Es pregunten si això pot ser difamació denunciable. - Impacte emocional: Ajax era ídol d’adolescència de moltes amigues; ara moltes el veuen com un monstre. 5.3. El beef com a producte de la indústria musical • Recorden que els beefs sovint esclaten a finals d’any (novembre–desembre), coincidint amb sortides d’àlbums. • Citen un altre cas: Rauw Alejandro vs. Jeico: - Jeico fa referències molt ofensives a la seva (aleshores) parella Rosalía (“bichito y toto como Lady Gaga”) i a l’apologie de Chris Brown per part de Rauw. • Conclusió: - Els beefs donen visibilitat, streams i diners. - Ho veuen com galls barallant-se i monetitzant el conflicte. 6. Futbol: Barça, nou Camp Nou i rituals culers 6.1. Retorn al nou Camp Nou i victòria contra l’Athletic Club • El Barça torna a casa, al nou Camp Nou / Spotify Camp Nou. • Resultat: 4–0 contra l’Athletic Club de Bilbao. • Temes destacats del partit: - Satisfacció per deixar callat Nico Williams, que venia amb una actitud xulesca. - Indignació per l’entrada brutal de Sancet a Fermín: - Innecessària i molt dura. - L’àrbitre primer treu groga, després el VAR la canvia a vermella. - Elles la veuen vermella claríssima d’entrada. 6.2. Plantilla, lesions i retorns • Alegria pel retorn de Joan Garcia a la porteria: - Mar diu que des que ha tornat viu amb menys ansietat que amb Chesney. • També torna Raphinha, considerat pilar important. • Recorden el desastre de finals de novembre i desembre de la temporada passada, quan el Barça va perdre molts punts. • Parlen de: - Absència de Pedri (el troben a faltar però la plantilla ho pot compensar: Fermín, Gavi, Marc Bernal, etc.). - Aquesta etapa com una ocasió de consolidar jugadors joves. 6.3. Champions: prèvia del Chelsea–Barça i porres • Parlen d’un Chelsea–Barça a Stamford Bridge (quan surti l’episodi ja s’haurà jugat). • Recorden el “Iniestazo” del 2009: - Guillem confessa que no el va veure en directe perquè el van fer anar a dormir aviat. • Fan porres: - Mar: 1–2 per al Barça. - Guillem: 0–3. - Jaume (tècnic): 0–4. 6.4. Rituals i manies veient el Barça • La Mar és molt patidora: - Crida molt. - Quan marquen contra el Barça, fa passadissos amunt i avall per desfogar-se. - Explica una anècdota còmica a casa d’en Guillem amb la seva germana Alba mirant-la sorpresa. • Guillem recorda rituals antics amb l’àvia: creuar dits de mans i peus. • Supersticions: - Mar va veure un clàssic amb una bandera d’Espanya gegant a casa d’un amic… i el Barça va guanyar. - Guillem diu que quan es posa “equipament complet” (samarreta, bufanda, bandera) el seu pare diu que portarà mala sort. 7. Astrologia, horòscops i carta astral 7.1. Conversa inicial: creure o no en el signe del zodíac • La conversa sorgeix sopant al Barbut, a Vilassar de Mar. • Guillem: escèptic, ho veu com una “tonteria”. • Mar: abans era negacionista, però ara es troba massa identificada amb el que llegeix. • Mar és peixos (pistis a l’horòscop que consulta), i busca sovint: - “Pistis horóscopo negro” (un blog/pàgina que va conèixer per Instagram). 7.2. L’horòscop de Guillem (balança) • Mar busca “libra horóscopo negro” per a balança. • Resum del que li llegeix (setmana actual): - Per fi comença a respirar millor, adaptant-se a una nova rutina i nova versió de si mateix. - Ha passat setmanes intentant posar ordre a la seva vida i emocions. - Aquesta setmana veurà que l’esforç i les llàgrimes han valgut la pena. - Podrien arribar sorpreses econòmiques inesperades. • Guillem reacciona amb escepticisme i humor: - Diu que si porta cinc mesos malament, no ho arreglarà una sola setmana. - Sospita que “ingrés inesperat a final de mes” és, en realitat, la nòmina. 7.3. Característiques dels signes i carta astral • Parlen dels trets típics: - Balança: suposadament equilibri entre bé i mal, peus a terra. - Peixos: creatius, imaginatius, viuen molt al seu món interior. • Esmenten diferències entre balança de setembre i d’octubre (segons l’ascendent). • Mar comenta que té una carta astral que li va fer la seva mare en néixer i que la descriu perfectament. • Idees de futur: - Portar una tarotista al programa. - Fer més seccions amb horòscops inventats (fent broma amb ChatGPT). 8. Sexe en espais públics: explorant mispicaderos.com 8.1. Què és mispicaderos.com? • Web descobert per en Guillem a través de TikTok. • Serveix per: - Compartir llocs on la gent ha fet sexe o “coses marranotes” a l’espai públic. - Deixar ressenyes (estrelles, descripció de l’experiència). • Conceptes: - Crusing: quedar a l’exterior per tenir sexe, sovint entre homes. - Dogging: pràctica sexual en espais públics, sovint amb exhibicionisme i espectadors. 8.2. Els “picaderos” de Vilassar de Mar En Guillem filtra el mapa per Vilassar de Mar i troben tres punts registrats: “Baños del pàrquing” Ubicació: lavabos del pàrquing del Barbut (no al bar, sinó al pàrquing exterior). Valoració: 3/5. Descripció: “Hay un poco de movimiento, pero por la noche está bien. Zona de dogging”. Pàrquing del Lidl (antic) Ubicació: pàrquing de l’antic Lidl de Vilassar de Mar. Valoració: 3,1/5. Descripció breu, sense massa detalls: lloc fosc, adequat per fer-hi coses. Institut Vilatzara Ubicació: a Seos (lavabos) del centre. Valoració: 3/5. Comentari: “Lloc perfecte per fer un quiqui”. • Reacció: - La Mar flipa especialment amb el cas del Vilatzara i especula, en broma, si podrien ser professors. 8.3. Picaderos al Maresme i rodalies (Mataró, etc.) • A Mataró troben diversos punts: - Pla d’en Boet (polígon industrial): zona de dogging; perfecte després de sortir de les discoteques. - Pàrquing del Burger King de dalt (prop de Cocoa): - Valoració: 3,2/5. - Descripció: quan apaguen la llum, no hi ha càmeres al davant; molt fosc. - Tecnocampus de Mataró: - Valoració: 3,2/5. - Lloc freqüentat per joves de 18 a 35 anys on ningú sap si ets estudiant o no. • Reflexió general: - A totes les universitats hi ha lavabos “famosos” per fer-hi sexe (Mar menciona els de la tercera planta de la seva facultat). - En Guillem reconeix que ell mateix no ha fet res d’això, però li fascina com a fenomen social. • Invitació en clau d’humor: - Animar (mig seriosament, mig en broma) la gent a omplir el mapa de ressenyes. 9. Anècdotes de festa: França, Lleida i el Maresme 9.1. Pregunta als oients • Via Instagram, pregunten: “Què és el més boig que heu vist o heu fet de festa?” • Volen anècdotes surrealistes, de coses rares, boges o perilloses. 9.2. Anècdota d’una oient a França • Una noia explica: - Està de festa a França (ja ho etiqueten com a “primer error”). - Un porter d’un local li rebenta la cara a un client, que queda inconscient al terra. - Trucades a l’ambulància, caos al carrer. - Enmig de tot, coneixen uns nois catalans, conversen i descobreixen que tenen una persona en comú. • Reflexió: el món és molt petit, fins i tot en situacions violentes i caòtiques. 9.3. Anècdotes de la Mar a Lleida • Mar va estudiar a Lleida i assegura que, de nit, “passa de tot”. 9.3.1. L’home de la pistola • Sortint del pub Tapa amb la seva amiga Laura, a les 2h de la matinada, cantant Olivia Rodrigo una mica “entonades”. • Un senyor s’acosta, les renya per fer soroll i els ensenya una pistola com a amenaça: “o us calleu…”. • Reacció: - Mar pensa que potser ningú més ho ha vist, però un amic (Joanet) sí que ho veu i s’espanta. - Ella crida “Tothom a terra!” i es tira darrere d’uns cotxes, esperant un tiroteig. • Després, reflexionen sobre la frase popular: “Si treus una arma i no la fas servir, ets un parguela”, i que millor que en aquest cas no la fes servir. 9.3.2. L’Audi amenaçant d’atropellar-los • Tornant de festa, creuant un pas de vianants: - Un home amb un Audi crida insults i barbaritats. - Es fica en un carrer peatonal i crida que “us vull atropellar”. • Mar remarca que una amiga vinguda de Vilassar de Mar estava espantada i li deia que aquestes coses no li passen mai quan surt a festa. • Es pregunta si Lleida de nit és el Bronx. 9.4. Records de festa al Maresme • Recorden un Barcelona Beach Festival on, tornant en tren, uns individus els van increpar i els van seguir. • Un veí de la zona de l’estació els va protegir i ells van acabar corrents fins a casa. 10. Tier list de discoteques de Catalunya 10.1. Metodologia de la tier list • Fan una tier list amb categories: - Espectacular - Decent - Aprovat - Una mala nit pot caure - No hi he anat • Avaluen discoteques on han anat o de les quals tenen referències, centrades sobretot en Barcelona i Maresme. 10.2. Discoteques destacades i valoració Clap (Mataró) • Categoria: Espectacular. • Motius: - Pots anar vestit com vulguis. - Cada cop fan més festes de diferents estils. - Ambient variat i bastant sa. Razmatazz (Barcelona) • Categoria: Espectacular (la preferida d’en Guillem). • Motius: - Moltes sales, terrassa, molta diversitat musical. - Sortir a la terrassa i trobar mitja comarca del Maresme. Cocoa (Mataró) • Categoria: Espectacular, tot i que amb matisos. • Matís de la Mar: avui potser no hi aniria, però reconeixen que va ser escenari de les millors èpoques de festa adolescent. Sala Apolo (Barcelona) • Categoria: Decent. • Mar trobava massa tecno els dissabtes (festa Nitsa), però en general bona experiència. La Clàssica (Barcelona) • Categoria: Decent (per ella) / Aprovat (per a la Mar, que hi té més reserves). Massorreres (Massorre) • Categoria: Decent. • A la Mar li encanta (ambient postureo però amb bons DJs si hi vas el dia adequat). • És lloc on et pots trobar personatges mediàtics locals. Vilova (Lleida) • Categoria: Aprovat. • Discoteca d’estiu amb piscina (adverteixen que millor no banyar-s’hi massa). Miracle (antic, Mataró) • Categoria: Espectacular (especialment la sala petita). • Lloc emblemàtic per a ells (hi van celebrar els 18 anys de la Mar). Titus Carpa (Premià de Mar) • Categoria: Una mala nit pot caure. • Records: - Primer petó de la Mar a Titus Carpa. - Entrar de joves i veure gent ballant damunt la tarima central, molt xocant. - Ara no hi anirien per voluntat pròpia, però podria caure una nit puntual. 10.3. Altres locals esmentats • Bling Bling (Barcelona), Boca (Sant Cugat), Costa Breve (Barcelona), Otto Zutz, Opium, Waka, Wolf, etc.: - En general: no hi han anat o no en tenen experiència directa. • Algunes discoteques de costa i d’interior queden sense valorar per desconeixement. 11. Recomanació literària final 11.1. “Una casa on tornar”, de Marta Grau-Rafell • Tancant el programa, la Mar recomana el llibre “Una casa on tornar”. • Autora: Marta Grau-Rafell, guionista de “Les de l’hoquei” i d’altres sèries de TV3. • Temàtica: - Parla sobre el desig d’estimar avui i la impossibilitat de ser estimats com voldríem. • La Mar l’ha agafat de la biblioteca, l’està llegint i el troba: - Molt xulo, molt ben escrit. - Recomanat per a qui vulgui una lectura emocional i contemporània. 12. Tancament • Recordatori per seguir-los a YouTube, Instagram i TikTok. • Avancen que hi haurà sorpreses i nous formats (possibles convidats, tarotista, confessionaris, etc.). • Comiat càlid i informal: ens veiem la setmana que ve amb més despropòsits.

  • #107 - Històries de mar i de dalt - Les ombres del castell - episode art
    Històries de mar i de dalt
    59'

    #107 - Històries de mar i de dalt - Les ombres del castell

    Origen i evolució del Castell de Santa Florentina El Castell de Santa Florentina, situat a Canet de Mar, és una joia arquitectònica que combina l'origen medieval amb una profunda reforma modernista realitzada per Lluís Domènech i Montaner a finals del segle XIX. L'emblema, avui catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser la residència de la família Montaner i ha servit d'escenari per a grans produccions internacionals. La novel·la: Les ombres del castell L'autora Meritxell Jovany Canals ens apropa, mitjançant la seva obra Les ombres del castell, a la història oculta dels seus propietaris durant el canvi de segle: • Recerca històrica: L'autora, que va treballar com a guia al castell, va realitzar una profunda tasca de documentació rescatant la memòria oral dels veïns i contrastant-la amb arxius històrics. • Dramatis personae: La novel·la explora la vida de l'editor Ramon de Montaner i Vila, un visionari col·leccionista d'art que va intentar reconstruir el llegat familiar, adquirint la finca i omplint-la d'una col·lecció d'art inigualable. • L'estructura familiar: S'explica com el ric llegat es va fragmentar amb el pas dels anys, des de la tasca del gendre, Ricard de Canmany (encarregat del disseny interiors), fins als conflictes successoris que han marcat el present de l'emblemàtic edifici. "És una història trista, com tantes altres s'han viscut en aquest país nostre pel que fa a la pèrdua d'un patrimoni cultural." Reflecions sobre el patrimoni La conversa posa de manifest una crítica a la gestió del patrimoni cultural català: • Deteriorament i especulació: Es lamenta la pèrdua de peces artístiques i la manca d'aplicació de lleis de protecció, que ha permès l'espoli de la col·lecció privada del Castell de Santa Florentina. • Memòria versus ficció: L'escriptora reflexiona sobre el repte d'equilibrar la rigorsitat històrica amb la ficció literària per mantenir l'interès del lector sense falsejar la realitat del passat. El programa, emès dins de l'espai Històries de mar i de dalt, ofereix una mirada profunda i crítica sobre un dels monuments més rellevants de la nostra història local i nacional.

  • #1356 - Nadal, cultura local i esport a Vilassar de Mar - episode art
    Crònica
    23'

    #1356 - Nadal, cultura local i esport a Vilassar de Mar

    Resum general del programa Crònica a Vilassar Ràdio ofereix un repàs complet de l’actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme, amb tres blocs principals: • Arribada del Nadal al poble: encesa de llums, Fira de Nadal i nou web amb tota l’agenda d’activitats. • Presentació del número 8 de la revista Mirades: valors de l’esport, inclusió, dones i política local, terrasses i cultura. • Cultura i esport d’alt nivell: concert de l’acordeonista Vladimir Stupnikov i protagonisme del porter vilassarenc Pau Panitti a Europa. Al final, s’inclouen també serveis útils (farmàcia de guàrdia), predicció meteorològica i un resum de titulars. 1. Encesa de llums i Fira de Nadal a Vilassar de Mar 1.1. Encesa de llums de Nadal • Data i lloc: divendres, a partir de les 18 h, a la Plaça de l’Ajuntament. • Acte previ: espectacle de màgia abans de l’encesa. • Novetat destacada: participació del Consell d’Infants de Vilassar de Mar, amb la voluntat que en el futur s’hi sumin més col·lectius del poble. “Les festes són de tots i, per tant, tothom ha de participar en totes les activitats que es fan.” La regidora de promoció econòmica, Núria Aparicio, subratlla que es vol un Nadal participatiu i obert, amb protagonisme dels infants i les entitats. 1.2. Fira de Nadal a la plaça Tarradellas • Dates i horari: dissabte i diumenge; dissabte 29 de 11 a 21 h. • Lloc: Plaça Josep Tarradellas. • Oferta de parades: - Artesania diversa. - Comerços de Vilassar de Mar i també de fora. • Dinamització: - Música amb joves vilassarencs emergents. - Espectacles de dansa. - Contacontes. - Una “petita encesa de llums sorpresa” a la plaça protagonitzada pels estrepols (grup infantil). La tècnica de promoció econòmica, Mari López, insisteix que es vol donar veu al jovent i crear un espai familiar i de proximitat. 1.3. Sorteig de paneres i oferta gastronòmica • Paneres de Nadal: - Cada firaire aporta un petit obsequi. - Es fan dos sortejos: • Dissabte a les 21 h, com a cloenda del dia. • Diumenge, com a cloenda de tota la Fira. - Es prefereixen diverses paneres més petites perquè hi hagi 3 o 4 persones agraciades. • Foodtrucks: - Un parell de foodtrucks permetran fer un mos dolç o salat sense sortir de Vilassar de Mar. La regidoria remarca que el Nadal no ha de ser només consum, sinó també: • Gaudir del poble, • Passejar pels carrers il·luminats, • Compartir temps en família. 1.4. Trenet de Nadal gratuït • Servei de trenet: - Trenet gratuït vinculat a la Fira. - Parada única d’inici i final a la porxada de la Plaça Josep Tarradellas (banda de dalt). - Recorregut pels carrers il·luminats (es menciona, per exemple, Narcís Monturiol). • Tiquets: - Repartits gratuïtament a escoles, llars d’infants i farmàcies. - Activitat molt apreciada per avis i néts. Malgrat ser una proposta “de tota la vida”, es remarca que el trenet continua sent molt actual i amb gran acceptació. 1.5. Nou web de Nadal de Vilassar de Mar Per donar coherència i visibilitat a tota l’oferta nadalenca: • Es crea un web específic: vilassademar.cat/nadal. • Objectiu: centralitzar totes les activitats de Nadal del municipi: - Propostes de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. - Activitats de Vilassar Comerç. - Actes de cultura, comerç, entitats socials i altres col·lectius. “La idea és que sigui un Nadal de tots i de totes, i que es pugui veure tota aquella riquesa tan gran que tenim a Vilassar.” També es fa una crida a les entitats perquè facin arribar les seves activitats i es puguin incorporar al web. Aparicio apunta que, un cop passi aquesta campanya, es començarà a treballar el Nadal vinent ja des de gener o febrer, amb voluntat de fer-hi canvis importants. 2. Revista Mirades núm. 8: valors, política i cultura 2.1. Presentació pública del nou número • Acte de presentació: dissabte, al punt del migdia, a la Sala Carrau. • Convidats a l’estudi: dos membres del Consell de Redacció de Mirades: - Martí Casares. - Edith Castells. • La revista és una publicació de “casa nostra” (arrelada a Vilassar de Mar), amb 40 pàgines i periodicitat de dos números l’any. Durant l’acte de presentació hi haurà representants de: • El bàsquet vilassarenc. • El Piri (entitat esportiva local). • La PAC (Associació de Persones amb Altres Capacitats). 2.2. Tema central: valors de l’esport Un dels grans eixos d’aquest número és l’esport entès des del punt de vista dels valors. • L’acte el presenta i modera Jos Petit, vilassarenc molt conegut. • S’aborda el comportament de: - Famílies a les graderies. - Entitats esportives i tècnics. - El paper educatiu de l’esport en infants i joves. Es remarca que tothom és conscient que moltes actituds de les famílies “no són les adequades”, però costa molt posar-hi remei. 2.3. Inclusió i esport: la tasca de la PAC La PAC hi té un espai destacat: • Han organitzat curses inclusives que fan visible: - La problemàtica de les persones amb altres capacitats. - La necessitat d’una mirada inclusiva des de tot arreu. Aquestes iniciatives s’expliquen com un exemple local molt positiu d’esport i inclusió a Vilassar de Mar. 2.4. Mirada comarcal: el festival Revela’t Mirades també vol anar-se obrint al Maresme: • Inclou un article extens sobre el festival Revela’t, dedicat a la fotografia analògica i celebrat a Vilassar de Dalt. • El director del festival signa l’article, amb: - Dues pàgines molt completes. - Fotografies impactants de les activitats del festival. L’equip de la revista explica que ja treballen en futurs números amb més continguts vinculats a altres municipis de la comarca. 2.5. Dossier: dones i política municipal La coberta del número 8 suposa una novetat: • Per primera vegada, la portada no mostra una sola persona, sinó quatre dones. • Són quatre regidores o exregidores de l’Ajuntament de Vilassar de Mar: - Núria Pera. - Montse Gual. - Carme Ramon. - Agnès Salat. L’objectiu és posar en relleu: • El paper de les dones a la política local. • La política com a fet cultural: té a veure amb com vivim, ens relacionem i ens governem. Aquestes quatre dones conversen entre elles sobre: • La seva experiència com a regidores. • Els canvis viscuts en la política municipal. • La perspectiva de gènere en la gestió del poble. Mitjançant un codi QR es pot accedir a la conversa completa en format digital des del web de Mirades, més llarga i reposada que el resum en paper. 2.6. Debat sobre les terrasses de bar Un altre article destacat és el debat sobre les terrasses: • Es presenten dos vessants: - Funció positiva: espai de trobada, dinamització social i econòmica. - Conseqüències negatives: molèsties als vianants, soroll i ocupació de l’espai públic. Curiosament, s’explica que “el mateix ésser” ha respost tant el “sí” com el “no”, creant un joc argumental on una mateixa veu explora les dues cares del problema. 2.7. Cultura, frikisme i equilibri de tons La revista manté un equilibri entre reflexió profunda i continguts més lleugers: • Espais per a: - Arts plàstiques. - Música. - Altres disciplines artístiques. • Una pàgina dedicada a uns “friquis” del poble que es disfressen i expliquen a què juguen els diumenges a la tarda. Es reivindica que a Vilassar de Mar és fàcil trobar gent molt bona en moltes arts, que omple la revista de continguts visuals i culturals que “són un goig de veure”. 2.8. On trobar Mirades i model de finançament Distribució: • Gratuïta i de fàcil accés. • Es pot trobar, especialment: - A la Biblioteca Ernest Lluch. - A la llibreria Índex. - A altres llibreries i papereries del poble. - A bars. - Als centres cívics. Durant la presentació de dissabte: • Es garanteix un exemplar per a tothom que hi assisteixi. • També es podran aconseguir números antics difícils de trobar, molt demanats pels lectors. Finançament: • La publicació s’alimenta de les aportacions voluntàries de les persones sòcies. 3. Concert de Vladimir Stupnikov a la Sala Carrau 3.1. Un dels millors acordeonistes del món • Concert: dissabte, a partir de les 18 h, a la Sala Carrau. • Protagonista: Vladimir Stupnikov, alemany d’origen rus. • Reconeixement internacional: - Guanyador del Concurs Internacional de Rassate (País Basc). - Certamen considerat un dels concursos d’acordió més importants i competitius d’Europa i del món. És presentat com “un dels millors acordeonistes del món” i un representant brillant de la nova generació d’intèrprets d’alt nivell. 3.2. L’acordió, un instrument complex i poc conegut El vilassarenc Jordi Plans, professor d’acordió a l’Aula de Música de Vilassar de Mar i músic d’havaneres, ajuda a contextualitzar el concert. • Explica que: - L’acordió tradicionalment era l’instrument típic per a cantades i balls. - Gràcies a les havaneres, l’acordió ha mantingut una certa popularitat. - Tot i així, avui dia és encara poc conegut en la seva versió de concert clàssic. • Dificultat de l’instrument: - És un instrument polifònic, com el piano. - Requereix 6–7 anys d’estudi intens en conservatori per dominar-lo. - Es considera un instrument complex, tant tècnicament com musicalment. 3.3. El concurs de Rassate i el vincle amb Catalunya • El Concurs Internacional de Rassate té una gran tradició d’afició a l’acordió al País Basc. • Hi participa gent de tot el món. Mitjançant un conveni amb els organitzadors del concurs: • Cada any, l’Associació Catalana d’Acordionistes porta a Catalunya el guanyador de l’edició anterior. • Enguany s’ha decidit que el concert sigui a Vilassar de Mar, a la Sala Carrau. 3.4. Repertori i estil: l’acordió del segle XXI El concert mostrarà l’acordió de baixos lliures, l’acordió del segle XXI, amb repertori clàssic de concert. • Programa previst: - Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach (obra molt exigent ja al piano, encara més a l’acordió). - Una suite d’Igor Stravinsky. - Una peça de Rimsky-Korsakov. - Obres d’Astor Piazzolla. • Característiques del concert: - Repertori d’altíssim nivell tècnic. - Obres enteses i accessibles per al públic general. Es destaca que serà una oportunitat única per escoltar un músic de primera línia internacional al poble. 3.5. Organització • Organitza: Associació Catalana d’Acordionistes. • Amb el suport de l’Aula de Música de Vilassar de Mar. 4. Esports: l’epopeia de Pau Panitti a Europa 4.1. Partit clau a Dinamarca El bloc d’esports se centra en la figura del porter vilassarenc Pau Panitti. • Equip: Freikin Granollers. • Competició: Lliga Europea d’handbol (en vol). • Partit clau a Dinamarca contra l’Aarhus: - Resultat: 28–29 a favor del Freikin Granollers. - Victòria fonamental per mantenir opcions intactes d’accedir a la fase principal (Main Round) de la competició europea. Les cròniques l’anomenen “les llàgrimes del campió”. 4.2. Protagonisme absolut sota pals Pau Panitti signa una actuació extraordinària: • 8 aturades en 14 minuts, amb un 53 % d’efectivitat, xifres altíssimes per a un porter d’elit. • És clau en un parcial de 0–4 en els minuts finals, gràcies a: - Aturades decisives. - Passades ràpides que permeten contraatacs fulminants dels seus companys. Es remarca que es converteix en l’autèntic “man of the match”. En acabar el partit, el porter de Vilassar de Mar trenca a plorar, alliberant tensió i adrenalina després d’una actuació tan decisiva. 4.3. Situació del grup i proper repte • Amb aquesta victòria, combinada amb la derrota del Grosswallstadt eslovè contra el Minaur Baia Mare, el Freikin Granollers puja al segon lloc del grup. • Manté així opcions reals d’aconseguir el segon bitllet per continuar endavant a Europa. La clau serà el pròxim partit: • Dimarts vinent, a Granollers. • Contra el Minaur Baia Mare (Romania). • Guanyar-lo pot consolidar el Freikin Granollers en posicions de classificació europea. 4.4. Seleccionable per Itàlia Es destaca un altre aspecte del bon moment personal de Panitti: • S’ha declarat seleccionable per Itàlia, país del seu pare. • Amb la selecció italiana (els de “Surri”), prepararà: - L’Europeu de l’any vinent. S’anuncia que al Crònica de demà s’oferirà més informació i declaracions sobre aquest tema a Vilassar Ràdio. 5. Serveis, el temps i tancament 5.1. Farmàcia de guàrdia S’informa de la farmàcia de guàrdia del dia: • Farmàcia Terriba Pertegas, al costat del CAP. • Adreça: Carrer Santa Maria, 93. • Telèfon: 93 759 59 58. 5.2. Predicció meteorològica Per a l’endemà, al Maresme s’espera: • Cel: dia assolellat amb núvols alts poc importants, sense precipitació. • Mar: estat de maror, amb mar de fons. • Temperatures mínimes: - Es mantindran a l’interior del Maresme. - Lleugera pujada a la costa. - Rang aproximat: 3–9 °C. • Temperatures màximes: - Baixaran una mica. - No superaran aproximadament els 13 °C. 5.3. Titulars de recordatori i comiat Al tram final, es fa un resum ràpid de titulars: • Encesa de llums de Nadal divendres a la Plaça de l’Ajuntament. • Fira de Nadal dissabte i diumenge a la Plaça Tarradellas. • Presentació de la revista Mirades núm. 8 dissabte al migdia a la Sala Carrau. • Concert de Vladimir Stupnikov dissabte a les 18 h, també a la Carrau. • Proesa esportiva de Pau Panitti amb el Freikin Granollers i la seva condició de seleccionable per Itàlia. El programa es tanca amb el crèdit habitual: • Robert Mazza a la sala de màquines. • Joan Escofet a la redacció, edició i direcció del Crònica. • Recordatori que el programa es pot recuperar a vilassarradio.cat. Agraïment a la confiança de l’audiència i cita per a l’endemà.