#907 - Matí a Vilassar: esport, economia local i Nadal
Visió general del programa Parlant de tot és el magazín matinal de Vilassar Ràdio, conduït per Jaume Cabot, que combina actualitat local, entreteniment, entrevistes i seccions fixes. L’edició d’avui (dimecres 26 de novembre de 2025) està marcada per tres grans blocs: • Actualitat de servei: - El temps al Maresme amb el Servei Meteomar. - Informació i crònica amb el periodista Joan Escofet. • Entrevistes i contingut d’actualitat: - Llarga conversa amb el tenista mataroní Albert Ramos, que es retira del tenis professional. - Actualitat social, laboral i cultural (salari mínim, reconeixement facial als aeroports, Guia Michelin, premis literaris de la comarca, etc.). • Entreteniment i seccions històriques del programa: - Humor esportiu i “l’imbècil del dia”. - Secció esotèrica de Paquita Bruixa (somnis, arbolari, rituals i horòscop). - Recomanacions literàries de Sílvia Cantos amb especial Nadal. - Secció de psicologia i empresa “S’ha acabat el bròquil” amb Marta Badia (conflictes a les empreses familiars del Maresme i de Vilassar de Mar). - Tancament gastronòmic amb Lara Txarau des de l’Agrícola Vilassà, parlant de producte de proximitat i lots de Nadal. Al llarg del programa es mantenen constants referències a Vilassar de Mar, al Maresme i al paper de Vilassar Ràdio com a emissora municipal i veu del poble. Contingut principal per temes 1. Actualitat meteorològica i de servei al Maresme Idea clau: Informació detallada del temps, pensada per al dia a dia de la ciutadania del Maresme. • Connexió amb el Centre de Referència Meteorològica de la Comarca – Servei Meteomar (Consell Comarcal del Maresme), amb el meteoròleg Joaquim Serra. • Panorama: matinada molt freda (fins a -1 ºC a Tordera, mínimes de 2–3 ºC a l’interior i 6–8 ºC a la costa: Mataró, El Masnou, Calella). • Dia assolellat però fred, màximes de 13–14 ºC. • Vent fluix (nord-oest al matí, est a la tarda) i mar de fons destacable a tota la costa del Maresme, en lent descens. • Evolució: - Dijous: fred al matí, màximes una mica més altes (15–16 ºC), mar més tranquil·la. - Divendres i dissabte: situació similar amb més núvols, però sense canvis importants. - Diumenge: arribada d’una pertorbació amb pluja i nova baixada de temperatures. Missatge pràctic que extreuen al plató: “Hem de fer rentadores abans de diumenge” per aprofitar el bon temps i evitar la pluja. També es menciona que el dia anterior Vilassar Ràdio va emetre des del carrer Sant Pau en un especial pel 25N – Dia Internacional per l’erradicació de la violència envers les dones. 2. Esport i històries curioses del futbol i el golf Blocs d’entreteniment esportiu amb humor, conduïts per Jaume Cabot i Joan Escofet. 2.1. Derrota del Barça a Stamford Bridge • Repàs satíric d’una derrota contundent del Barça (3–0) al camp del Chelsea. • Es fa broma amb: - La confusió horària (fus horari anglès) com a excusa absurda del mal partit. - L’autoexpulsió de Ronald Araujo (targeta per protestar + entrada a destemps a Marc Cucurella). - Un autogol desafortunat després de rebots entre Koundé i Ferran Torres. • Tot plegat serveix per parlar del contrast entre - el discurs positiu del tècnic (Hansi Flick, a qui anomenen mig en broma “el profe de la classe dels dofins”), - i la realitat d’un partit molt complicat, que tot i així mantenia opcions si els tres darrers partits es guanyen. 2.2. Història emotiva a Anfield (Liverpool) • Referència a l’himne “You’ll Never Walk Alone” i al clima de misticisme del camp d’Anfield. • Relat d’un aficionat del Liverpool que demana a un directiu (Phil Thompson) escampar les cendres del seu pare a tocar del pal de la porteria. • Reflexió sobre la dimensió emocional del futbol, lligada a la memòria i al vincle amb el club. “Ja ho saps, you’ll never walk alone, i és que mai caminarà sol.” 2.3. Anècdota surrealista de golf – Tommy Fleetwood i la mosca • El golfista Tommy Fleetwood guanya 2 milions de dòlars en una prova d’hole in one. • La pilota queda literalment penjant al llavi del forat… • Fins que s’hi posa a sobre una mosca, el pes de la qual fa que la pilota acabi de caure dins el forat. • Conversa d’humor sobre: - “mosca comú” vs. “mosca collonera”, - acudits sobre animalistes i sobre la mala fama de les mosques, - la idea que a partir d’ara Fleetwood protegirà totes les mosques del planeta. 3. Humor i participació: “L’imbècil del dia” Secció d’humor a partir de notícies reals, amb votació oberta via WhatsApp de la ràdio (675 99 00 52). 3.1. Candidats a “l’imbècil del dia” Operació “en Patito de goma” – Robatori d’una banyera Tres persones detingudes al Baix Camp i la Ribera d’Ebre per robar una banyera a Reus i vendre-la per 5 €. Es fa broma sobre la logística absurda: cost de la gasolina, mida de la banyera, dificultat de “col·locar” el producte. Baralla entre companys de l’Everton Durant un partit contra el Manchester United, dos jugadors de l’Everton es barallen entre ells, un li dóna una bufetada i és expulsat. El company que es queda al camp celebra l’expulsió aplaudint. Es destaca l’esperpent de la situació: rivals dins el mateix equip. L’Associació Internacional de Recerca Criptològica Fan unes eleccions internes tan segures que després no poden desxifrar els resultats. Es bateja com a “Operació: on és la contrasenya?”. Genera molts riures a l’estudi i també entre l’audiència. 3.2. Resultat de la votació • Els oients Miquel i Míriam voten primer pels criptògrafs, però després Eulàlia i Rosa impulsen la banyera. • El marcador va oscil·lant (4–0 pels criptògrafs, després remunten els de la banyera). • Es decideix que el cas dels criptògrafs és el més potent intel·lectualment, però el robatori de la banyera per 5 € també té un nivell d’imbecil·litat molt alt. 3.3. Altres històries al límit entre humor i tragèdia • Fill que suplanta la seva mare morta a Itàlia: - Durant tres anys cobra la pensió de la mare difunta disfressant-se d’ella (perruca, arracades, etc.) per anar al banc. - El descobreixen quan intenta renovar el DNI a l’ajuntament i la funcionària veu que “alguna cosa no quadra”. - Troben el cos de la mare a casa seva després de tres anys. - El qualifiquen com el “desgraciat de l’any”, massa trist per entrar oficialment a la secció. • Error monumental de preus a MediaWorld (Itàlia): - iPads rotulats a 15 € en lloc de 800 €. - L’empresa demana als clients que els retornin i es riuen del lema de l’antiga campanya “Media Markt, yo no soy tonto”. - Suggereixen que el treballador que marcava preus “ha anat a la rue”. 4. Entrevista central: Albert Ramos, tenista de Mataró Moment més profund i periodístic del programa. Jaume Cabot i Joan Escofet entrevisten extensament Albert Ramos, tenista professional mataroní recentment retirat, que va arribar a ser número 17 del rànquing ATP. 4.1. Balanç de carrera i moments clau • Millor any: 2017, quan arriba al número 17 del món i fa una gran actuació al Masters 1000 de Montecarlo. • Títols ATP: recorda els tornejos guanyats a Båstad, Gstaad, Estoril i Còrdova com a setmanes de recompensa a tota la feina acumulada. • Es mostra satisfet i serè amb la seva trajectòria. “Quatre tornejos vol dir quatre setmanes que no has perdut en un esport on gairebé sempre perds.” 4.2. La sensació d’infra-valoració • Els entrevistadors plantegen que el tenis espanyol potser no li ha fet justícia a la seva carrera. • Ramos respon amb humilitat: - Recorda que l’estàndard del tenis espanyol és altíssim (números 1, molts top-10). - En altres països, ser el 17 del món l’hauria convertit en una estrella nacional. - Està agraït d’haver pogut entrenar amb jugadors millors que ell, cosa que l’ha ajudat a pujar de nivell. 4.3. Vida de tenista professional: sacrifici i rutina • Explica la cara B del tenis: - 30 i tantes setmanes competint a l’any. - Molts viatges, aeroports, hotels, jet lag. - Pocs caps de setmana “normals” a casa; no hi ha ni dissabtes ni diumenges. - Disciplina amb la dieta i el físic per evitar lesions i allargar la carrera. • Insisteix en què no és una vida per queixar-se (“he tingut la sort de fer el que m’agrada”), però no és glamurosa com pot semblar. 4.4. Partits i records gravats a foc • Record positiu més mític: victòria sobre Roger Federer a Xangai 2015. • Derrota dolorosa: contra Carlos Alcaraz a Rio 2020. - Explica que aquella nit no va dormir gens perquè li havia costat acceptar perdre contra algú tan jove. • Parla de la duresa dels partits de 5 sets en terra batuda: - L’adrenalina ajuda a aguantar durant el partit. - El pitjor és l’endemà, quan el cos està destruït però has de tornar a competir. 4.5. Amistats i relacions al circuit • Sí que hi ha amics al circuit, però: - A la pista no hi ha amics: tothom vol guanyar. - Els nervis poden portar a situacions tenses; després sovint es reparen. • Com a curiositat, comenta que un cop retirat nota que la relació amb antics rivals és més propera i distesa. 4.6. Motiu de la retirada • Assegura que la decisió ve sobretot per una baixada de nivell sostinguda: - Fa uns dos anys que nota que ja no pot seguir el ritme de sempre. - Pèrdua de potència, velocitat de cames i velocitat visual. • Petites lesions hi han contribuït, però el factor clau és l’edat i el nivell competitiu. • Destaca que s’ha pres tot un any per mentalitzar-se i acomiadar-se mentalment de la competició, cosa que l’ha ajudat a estar tranquil. 4.7. Orígens i relació amb el tenis • Va començar al Tennis Mataró, on jugaven els seus pares. • De petit passava hores al frontó; a poc a poc l’afició esdevé carrera professional. • Afirma que ha tingut la sort que esport i passió han anat junts des de la infantesa. 4.8. Futur: seguir vinculat al tenis, però no al 100% • Vol seguir vinculat al món del tenis, però a temps parcial. • Vol aprofitar per fer coses que la vida de tenista no li permetia. • No es defineix com un obsessiu del tenis televisat, però sí que continuarà seguint-lo. 4.9. Missatge als joves tenistes • Posa xifres sobre la taula: - Només uns 150 jugadors/es al món es guanyen realment la vida jugant a tenis. - Cada any només 6–10 jugadors nous entren al top-150. “És un esport molt difícil per viure’n. Que intentin sobretot disfrutar i aprendre. Si arriben a ser professionals, fantàstic; si no, tot el que hagin après els servirà per la vida.” L’entrevista es tanca amb agraïments i reconeixement pel fet d’haver portat el nom de Mataró i del Maresme arreu del món. 5. Actualitat local i general 5.1. Cultura comarcal: Mostra Literària del Maresme • Es destaca la 42a Mostra Literària del Maresme. • Dues distincions per a joves autors de Vilassar de Mar: - Gala Calderón Quintana (Vilassarenca): segon premi de poesia grup A (1r i 2n de primària) amb el poema “París”. - Vial Porral Fernández: segon premi de poesia grup F (15–18 anys) amb “Sota els estels de l’eternitat”. • L’acte d’entrega de premis va tenir lloc al Teatre Odeon de Canet de Mar. 5.2. Economia i drets laborals: salari mínim interprofessional • CCOO i UGT proposen per al 2026: - Increment del 7,5 % del salari mínim interprofessional (SMI). - Passaria a 1.273 € bruts/mes en 14 pagues (17.822 €/any). - Per primer cop, quedaria subjecte a IRPF. • Ara l’SMI és de 1.184 €/mes, de manera que la pujada seria d’89 € mensuals. • Els sindicats parlen d’augment “contundent però moderat” en comparació amb els marges empresarials d’aquest any. 5.3. Protecció de dades: sanció a AENA pel reconeixement facial • L’Agència Espanyola de Protecció de Dades multa AENA amb 10.043.002 €. • Motiu: proves de reconeixement facial a passatgers sense avaluació prèvia de riscos, vulnerant el Reglament Europeu de Protecció de Dades. • El sistema substituïa la targeta d’embarcament i es va provar a: - Menorca, Palma, Eivissa, El Prat i Barajas. • Es calcula que es va afectar la protecció de dades d’uns 62.000 passatgers. • AENA recorrerà la multa al·legant manca de proporcionalitat i assegurant que no hi ha hagut escletxes de seguretat. 5.4. Drets LGTBI i lliure circulació a la UE • El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dicta que si una parella del mateix sexe es casa en un estat membre, aquest matrimoni ha de ser reconegut per la resta d’estats, encara que aquests no regulin el matrimoni homosexual. • El cas concret: Polònia havia refusat reconèixer la unió de dos ciutadans polonesos casats a Alemanya. • El Tribunal afirma que la negativa vulnera: - El dret a la lliure circulació i residència, - I el dret fonamental a la vida privada i familiar. 5.5. Guia Michelin 2025 a Catalunya • La gala de la Guia Michelin d’enguany fa pujar de 1 a 2 estrelles a: - Enigma, Les Cols – Leia (el programa la cita com “Leia”), La Boscana i MontBar. • Barcelona s’etiqueta com a “potència gastronòmica” amb 29 estrelles. • Nous restaurants d’1 estrella a Barcelona: Kamikaze i Escapar (cuina de fusió asiàtica). • Pèrdues d’estrella a Catalunya: Urt (tancat per canvi de local) i Òria (tancament temporal). • Es mantenen totes les tres estrelles catalanes: ABaC, Cocina Hermanos Torres, Celler de Can Roca, Disfrutar i Lasarte. • Globalment, Catalunya passa de 73 a 81 estrelles Michelin. 5.6. Altres notes d’actualitat i agenda local • Presentació del número 8 de la revista cultural vilassarenca “Mirades” a la Sala Maria Roser Carrau, amb participació d’entitats locals (bàsquet Vilassar, PIRI i APAC). • Recordatori de l’acte d’encesa de llums de Nadal a Vilassar de Mar. • Avanç del programa esportiu de la tarda, amb referència al porter vilassarenc Pau Penit (Granollers) com a protagonista emotiu després d’un gran partit. 6. Seccions de serveis públics i campanyes institucionals Al llarg del programa s’emeten diverses falques institucionals i d’informació de servei: • Consum responsable pel Black Friday: consells per comprovar preus originals i rebaixats, garanties, compres en línia segures. • Promoció del comerç de proximitat com a motor de cohesió social i sostenibilitat econòmica. • Difusió de serveis públics: - Biblio Digital / eBiblio: préstec de continguts digitals de les biblioteques públiques. - Mediació familiar i comunitària (justicia.gencat.cat/mediació). - Centres Barnahus per a infants víctimes de violència sexual. - Escoles Oficials d’Idiomes (incloent cursos de català per a persones nouvingudes). • Campanya “Catalunya Lidera” de la Generalitat, sobre lideratge econòmic i infraestructures. • Promocions de cinema en català i de pel·lícules doblades/subtitulades en català. Aquestes falques reforcen el paper de Vilassar Ràdio com a altaveu de serveis públics i campanyes institucionals, a més de la informació local. 7. Paquita Bruixa: somnis, arbolari, ritual de Nadal i horòscop Secció clàssica del programa, on Paquita Bruixa combina interpretació de somnis, coneixement popular de plantes medicinals, rituals i horòscop setmanal, sempre insistint que l’arbolari no substitueix cap diagnòstic ni recepta mèdica, sinó que complementa. 7.1. Somni: trobades familiars • Somniar una trobada familiar harmoniosa, amb bona salut i converses agradables: - S’interpreta com a bona època de relacions familiars i bon pronòstic econòmic. • Si al somni hi ha discussions, baralles o tensions: - S’associa a disgustos i possibles problemes de salut. Recomanació de Paquita: “Millor somiar trobades boniques i alegres; predisposa a una temporada més lluminosa.” 7.2. Arbolari: la lavanda Paquita dedica la secció de plantes a la lavanda: • Planta mediterrània “com la cançó de Serrat”, present tot l’any. • Usos principals: - Infusions per a l’insomni, sovint combinades amb passiflora. - Neteja de petites ferides i “pupes” infantils amb infusió aplicada amb cotó o gassa; ajuda a la cicatrització. - Es pot preparar oli de lavanda per a usos tòpics. Relats folklòrics: • Noies italianes: feien banys amb lavanda per perfumar-se i “atreure un bon home”. • Casanova: guardava sobres de cartes envoltats de coixinets i branques de lavanda al calaix, perquè les cartes anessin impregnades amb el perfum quan les enviava a les seves conquestes. • Santa Àngela de Merici: Paquita explica llegendes sobre la severitat de la mare superiora amb les monges que tenien “mals pensaments”, a qui feia beure infusions de lavanda i romaní com a “càstig purificador”. Tot plegat s’explica amb molt d’humor, incloent comentaris sobre monges, escoles religioses i experiències personals de Paquita. 7.3. Ritual de Nadal amb lavanda Paquita comparteix un ritual senzill de Nadal, que diu que fa cada any: • Preparar un ramet (remet) de lavanda. • Al mig, col·locar-hi una espelma daurada (vermella si la persona busca parella). • Regal del ritual: es fa la nit de Nadal o la nit de la vigília. • Instruccions: - Guardar el conjunt (ram + espelma apagada) al calaix de la roba interior. - Després de Reis, treure l’espelma del ram. - Encendre l’espelma i demanar un desig. “La veritat és que es compleix”, diu Paquita, tot i insistir que cal tenir sentit comú (espelma sempre apagada dins l’armari!). 7.4. Horòscop dels 12 signes Paquita repassa els 12 signes del zodíac, combinant consells de salut, feina, diners i amor. Cada signe rep: • Recomanació principal. • Estat de salut i energia. • Orientació laboral/econòmica. • Panorama sentimental/familiar. • Número de la sort i color de la setmana. Resum compactat de cada signe: Àries Salut: evitar excessos d’esport i exhibicionisme físic. Feina: bon moment per emprendre algun negoci nou. Amor: petites diferències amb parella i fills; cal calma. Número: 9 – Color: granat. Taure Salut: evitar dietes massa estrictes per no caure en melancolia. Feina: satisfacció i tancament d’any positiu. Amor: possibles converses tenses; es resoldran. Número: 4 – Color: groc. Bessons Salut: bona energia però cal evitar l’estrès pre-nadalenc. Feina: ambient fred a l’empresa, però estable. Amor: molta química amb parella i família. Número: 5 – Color: vermell. Cranc Salut: força i resistència; atenció a petits entrebancs musculars. Feina: Paquita recomana prudència davant canvis de feina; potser és millor esperar al 2026. Amor: petites converses per ajustar rutines familiars. Número: 8 – Color: mantega. Lleó Salut: cansament per excés de feina i responsabilitats. Feina: setmana estable, sense grans novetats. Amor: cal evitar imposar massa límits a la parella. Número: 1 – Color: blanc. Verge Salut: costarà mantenir el ritme; cal moderació. Feina: possibles alegries econòmiques si hi ha constància. Amor: demanaran molt a la parella; cal mesura. Número: 8 – Color: canyella. Balança Salut: tendència a recollir-se i estar més a casa; equilibri. Feina: vigilar els capricis i la despesa; mantenir el que es té. Amor: setmana amb molt caliu i pau familiar. Número: 7 – Color: lila. Escorpí Salut: evitar “donar massa voltes” als problemes per no caure en tristesa. Feina: noves oportunitats interessants; convé estudiar-les. Amor: setmanes sense grans sotracs; estabilitat. Número: 6 – Color: verd clar. Sagitari Salut: petites revisions mèdiques pendents (dentista, oculista…). Feina: possibles vacances o viatge sense risc de perdre la feina. Amor: caldrà donar més suport a la parella i la família. Número: 5 – Color: mel. Capricorn Salut: atenció als músculs i caigudes; prudència amb els peus. Feina: bon ambient si es treballa en equip. Amor: ells/elles hauran de portar la “batuta” a casa. Número: 8 – Color: verd fosc. Aquari Salut: atenció al cos, tot i tenir fama de “menjadors prims”; cal ritme equilibrat. Feina: molt bona; resolució fàcil de tasques. Amor: cal dedicar més temps a la parella i valorar la felicitat present. Número: 3 – Color: malva. Peixos Salut: petits refredats; res greu. Feina: possible alegria econòmica (pujada, millora de condicions). Amor: converses alegres i molt bon ambient familiar. Número: 0 – Color: salmó. 8. Literatura i Nadal: recomanacions de Sílvia Cantos La bibliotecària Sílvia Cantos porta un especial de llibres per regalar per Nadal, amb la col·laboració de la llibreria local del poble i la Biblioteca Ernest Lluch. 8.1. Llibres infantils i d’advent “La infància del Pare Noel” (Sebastián Pérez, il·lustrat per Benjamin Lacombe – Baula/Edelvives) Llibre de gran format i edició molt cuidada. Plantejat com un conte d’advent de 24 capítols (1 per dia, de l’1 al 24 de desembre). Explica la vida de Nicolau i com es converteix en el Pare Noel, amb rens, follets, casetes i paisatges nevats. Cada capítol està dissenyat com un sobre que s’obre i es desplega. “El poble dels elfs de Nadal” (Magdalena – Lucille Michieli) Llibre desplegable en acordió de gairebé 2 metres, amb cases, tallers i l’escola dels rens. Té pestanyes per obrir i descobrir sorpreses. Revers nocturn amb el trineu del Pare Noel creuant el cel. “Cartes des del Pol Nord” Història epistolar amb cinc cartes de nens de diferents països al Pare Noel i les seves respostes. Cada carta va en un sobre dins el llibre. Els elfs dibuixen dissenys de joguines segons les peticions. 8.2. Nadal i humor local: el pessebre i el caganer “Com muntar el pessebre i evitar que el caganer faci caca on no toca” (Òscar Vendrell – Jaume Bosch, Baula) Forma part d’una col·lecció humorística nadalenca: “Com cuidar el tió…” “Com preparar la nit de Reis…” “Com preparar la nit de Nadal i evitar que el Pare Noel passi de llarg”. Explica: Què és un pessebre, quins personatges són imprescindibles. Tipus de pessebres (fix, en moviment, modern, vivent…). Què cal fer perquè el caganer no “faci caca on no toca”. To molt gamberro però didàctic, ideal per llegir rient amb infants. 8.3. Clàssics il·lustrats per adults “La venedora de llumins” (Hans Christian Andersen – il·lustrat per Benjamin Lacombe, Edelvives) Conte clàssic molt dur i emotiu sobre pobresa i infància al carrer. Edició il·lustrada fosca i preciosa, ideal per reflexionar sobre el consumisme nadalenc i la realitat social. “El gran Gatsby” (F. Scott Fitzgerald – il·lustrat per Benjamin Lacombe) Edició de luxe, pensada per adults i col·leccionistes. Paleta cromàtica simbòlica: daurats, verds, liles… Retrat dels frenètics anys 20, l’opulència, el buit existencial i les il·lusions trencades. (Bonus track) “Cançó de Nadal” (Charles Dickens – il·lustrada per Mario Jodra) Clàssic de Dickens en edició gòtica i en blanc i negre. Sílvia el recomana com a imprescindible nadalenc per adults i joves. La secció reforça el paper de la Biblioteca Ernest Lluch i del comerç cultural local com a referents per a la comunitat vilassarenca. 9. Psicologia i empresa: “S’ha acabat el bròquil” amb Marta Badia Secció de reflexió social i psicològica. Avui, conflictes a les empreses familiars, especialment al Maresme i a Vilassar de Mar. 9.1. Pes de l’empresa familiar al Maresme i a Vilassar de Mar Dades aproximades exposades a la secció: • Al Maresme: - 20.000 empreses actives. - 15.000–17.000 són empreses familiars. - 70 % de les empreses de menys de 10 treballadors tenen estructura familiar. - Sectors principals: comerç i restauració, serveis professionals, construcció, petites indústries, agricultura i floricultura. • A Vilassar de Mar: - 1.300–1.500 empreses actives. - 80–85 % serien familiars. - Molts negocis passen de pares a fills i es mantenen dècades dins el nucli família. • Relleu generacional: - 6 de cada 10 empreses familiars de la comarca tenen pendent un relleu generacional en els pròxims 10 anys. - Només el 30 % tenen un pla de relleu formal. - El 40 % dels conflictes detectats estan vinculats al moment de la successió. 9.2. Per què es generen conflictes a les empreses familiars? Marta Badia i Jaume Cabot destaquen diversos factors: • Confusió de rols: - A casa ets el fill/la filla; a l’empresa ets cap de producció o responsable financer. - Les identitats es barregen i això desgasta. “A la taula del dinar sóc la germana, a la reunió sóc la financera. Si no ho separem, explota.” • Comunicació emocional vs. professional: - Es porten converses i retrets familiars a la feina: “Tu sempre fas el mateix, mai m’escoltes…”. - No s’utilitza un llenguatge empresarial sinó emocional. • Evolució de l’empresa i de l’economia: - Quan el negoci va bé, surten conflictes per sous, responsabilitats, reconeixement. - Quan va malament, sorgeixen retrets: “això que vas decidir tu…”, etc. • Xoc generacional tradició–innovació: - Fundadors que diuen “sempre s’ha fet així”. - Segona generació que vol modernitzar-ho tot (“ens hem de posar al dia, digitalitzar, innovar…”). - Necessitat de trobar un equilibri. • Dificultat per “deixar anar”: - Molts fundadors no preparen el relleu amb temps. - A vegades es pretén traspassar el negoci en tres mesos abans de jubilar-se, cosa massa precipitada. • Imposar la continuïtat als fills: - No sempre la descendència vol seguir; cal acceptar que poden tenir altres vocacions. 9.3. Tres conflictes típics al Maresme “El negoci és nostre, però el lideratge de qui és?” Tothom opina, ningú lidera. No es defineix qui decideix què. “Les emocions entren per la porta del despatx” Es traslladen retrets de casa a la feina i problemes de feina a casa. Exemple: es discuteix una factura i s’acaba traient un conflicte de fa 20 anys. “La segona generació vol canviar-ho tot, la primera ho vol conservar tot” Xoc entre innovadors i guardians de l’essència original del negoci. 9.4. Propostes per començar a resoldre conflictes Marta suggereix diverses línies d’actuació: Separar espais i converses A la reunió es parla de negoci; a casa no es negocien sous ni estratègies. Definir rols i responsabilitats per escrit No cal un manual gegant, però sí acords clars sobre qui fa què. Protocol familiar corporatiu Qui pren decisions? Com es resolen desacords? Què passa si un membre vol marxar? Com es fa el relleu generacional? Terceres persones neutrals Buscar mediadors o consultors externs quan el conflicte està enquistat. Relleu generacional amb temps Planificar amb 3–5 anys d’antelació, no pas a última hora. 9.5. Preguntes incòmodes per a famílies empresàries La secció culmina amb un seguit de preguntes perquè l’audiència reflexioni: • “Esteu prenent decisions com a família o com a empresa?” • “Quin conflicte d’avui té arrels en un retret de fa 20 anys?” • “Què no estàs dient per por de fer mal, i està fent encara més mal?” • “Què et sabria més greu deixar anar: el negoci o el rol que tens dins la família?” • “Si el negoci fos d’algú extern, acceptaries la mateixa manera de treballar que tens avui?” Aquestes preguntes volen ser un punt de partida per al canvi, no pas una crítica destructiva. 10. Producte local i Nadal: l’Agrícola Vilassà amb Lara Txarau Secció gastronòmica centrada en producte de proximitat i qualitat, impulsada per l’Agrícola Vilassà, entitat centenària de Vilassar de Mar. 10.1. Mandarines i taronges de pagès • Ara és temporada alta de cítrics. • Destaquen les mandarines i taronges de pagès que arriben de Castelló i Tarragona: - Es venen amb fulla, sense calibrar; cada peça és diferent. - Això redueix costos de manipulació i les fa més econòmiques, mantenint gran qualitat i sabor. - Algunes més dolces, altres més àcides, però totes molt aromàtiques. Es remarca el valor afegit de saber d’on vénen i de la relació directa amb el productor. 10.2. Patates fregides de Sant Tomàs • Novetat a la botiga: patates fregides de l’entitat Sant Tomàs (Manlleu, Osona). • Característiques: - Talles fines, fregides en oli d’oliva verge extra d’arbequina. - Només s’hi afegeix sal del Delta de l’Ebre. - Envasades en bosses reciclables. • Impacte social: - Produïdes per persones amb capacitats diverses, fomentant la inserció social i laboral. - L’Agrícola Vilassà vol donar suport a aquest tipus de projectes cooperatius. Conversen amb humor sobre el fet que “ningú pot dir que no” a unes patates fregides i com una bossa mai dura gaire. 10.3. Lots de Nadal a mida • L’Agrícola Vilassà prepara lots de Nadal personalitzats: - Per a empreses i particulars. - Amb producte de proximitat i de cooperatives catalanes. - Es poden incloure fruita i verdura fresca, vins, olis, conserves, etc. • Contacte per informació i encàrrecs: - Correu: [email protected] - Telèfon mòbil: 620 455 690 - Fixe: 93 759 01 88 • L’equip (especialment la Pili) cuida la presentació dels lots perquè siguin regals atractius. 10.4. Poinsetties (ponceties) de productors locals • Parlen de les poinsetties (flors de Nadal), cultivades per productors socis de la cooperativa a Vilassar de Mar. • Recomanacions de cura: - Interior de casa, amb molta llum però sense sol directe. - Lluny de la calefacció i de corrents d’aire. - Reg per immersió (plat amb aigua 15 minuts, després retirar l’aigua sobrant). • Perquè tornin a florir l’any següent: - De finals de setembre a principis d’octubre, cal mantenir-les 12–14 hores diàries a les fosques. - Així s’aconsegueix que les fulles tornin a posar-se vermelles; si no, es queden verdes. Comentari curiós: en alguns indrets (com a les Illes Canàries) es poden veure poinsetties gegants a l’aire lliure, com a arbustos decoratius. 10.5. Complements locals: bosses Backbock • L’Agrícola també ven bosses i complements Backbock, dissenyats i confeccionats per la Gemma, artesana de Vilassar de Dalt. • Producte 100 % local: - Bosses de mà, bandoleres, ronyoneres, motxilles, moneders, necessers… - Cada peça és dissenyada per ella mateix; es poden fer encàrrecs personalitzats (triar teixits i colors). • Instagram: @back_bock (Bac_Bock). 10.6. On és i com fer-se client de l’Agrícola Vilassà • Botiga: Camí del Crist, sense número, Vilassar de Mar. - Pujant des de la N-II i el Mercat de la Flor i Planta Ornamental, uns 350–400 metres amunt, a mà esquerra. • Targeta client: - Es pot sol·licitar per correu a [email protected]. - Dona accés a descomptes i promocions. 11. Estructura del programa i identitat local Durant tot el matinal es reforça la identitat de: • Vilassar de Mar com a poble viu, amb comerç propi, equipaments culturals (Biblioteca Ernest Lluch), entitats esportives i cooperatives com l’Agrícola Vilassà. • Vilassar Ràdio com a emissora municipal de proximitat, amb programes com: - Parlant de tot (magazín matinal amb informació, entrevistes i entreteniment). - Altres espais com Històries de Mar i de Dal (centre d’estudis locals) o La Crònica (informatiu del migdia amb Joan Escofet). Es recorden sovint les franges del Butlletí informatiu (1, 3, 5 i 7 de la tarda) i la voluntat de la ràdio de “parlar sobretot de Vilassar”. Interlocutors principals • Jaume Cabot – presentador i conductor de Parlant de tot. • Joan Escofet – cap d’informatius, col·laborador en esport i seccions d’humor. • Albert Ramos – tenista professional mataroní entrevistat en profunditat. • Paquita Bruixa – col·laboradora esotèrica (somnis, arbolari, rituals, horòscop). • Sílvia Cantos – bibliotecària i prescriptora literària de la Biblioteca Ernest Lluch. • Marta Badia – psicòloga/orientadora, coautora de la secció “S’ha acabat el bròquil”. • Lara Txarau – membre de l’Agrícola Vilassà, responsable de la secció de producte i gastronomia. • Oients participants via WhatsApp (Miquel, Míriam, Eulàlia, Rosa…). Tags • Vilassar de Mar • Vilassar Ràdio • Parlant de tot • Maresme • Meteomar • Joaquim Serra • Albert Ramos • Tenis professional • Esport • Barça • Chelsea • Liverpool • You’ll Never Walk Alone • Golf • Tommy Fleetwood • Humor • L’imbècil del dia • Empreses familiars • Maresme economia • Marta Badia • Relleu generacional • Psicologia • Paquita Bruixa • Somnis • Arbolari • Lavanda • Ritual de Nadal • Horòscop • Sílvia Cantos • Biblioteca Ernest Lluch • Llibres de Nadal • Cuento de Navidad • La venedora de llumins • El gran Gatsby • Guia Michelin • Gastronomia • Agrícola Vilassà • Producte de proximitat • Mandarines • Taronges • Poinsettia • Patates Sant Tomàs • Comerç local • Salari mínim interprofessional • AENA • Protecció de dades • Drets LGTBI • Unió Europea • Mostra Literària del Maresme Seccions amb temps (en segons) 1) Obertura del programa i presentació del dia • Inici – 1 a 124 s Títol: Benvinguda, context de data i record del 25N Resum: Jaume Cabot obre el programa, situa el dia (dimecres 26 de novembre de 2025), parla de la proximitat del Nadal i de la meteorologia freda al Maresme. Recorda l’emissió especial al carrer pel 25N i anuncia que el divendres faran programa des de la Biblioteca Ernest Lluch per commemorar els 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch a mans d’ETA. 2) Avançament de continguts del dia • 124 a 324 s Títol: Sumari del programa i convidats Resum: Es fa un repàs de l’escaleta: • Especial Ernest Lluch de divendres. • Entrevista d’avui a Albert Ramos (tenista retirat). • Secció d’entreteniment amb Paquita Bruixa (11:00). • Recomanacions de la biblioteca amb Sílvia Cantos (11:30). • Secció “S’ha acabat el bròquil” amb Marta Badia i Marc Natxe (12:00). • Secció de l’Agrícola Vilassà amb Lara Txarau (12:30). S’anuncia també que arriben a l’edició número 2.256 del magazín. 3) El temps amb Meteomar • 359 a 516 s Títol: Previsió meteorològica del Maresme Resum: Connexió amb Joaquim Serra del Servei Meteomar. S’explica el fred intens de matinada, les mínimes a diversos punts del Maresme, el dia assolellat però fresc i l’evolució cap a un cap de setmana amb pluja diumenge i descens de temperatures. Es parla de la mar de fons que afecta la costa maresmenca. 4) Transició a l’actualitat informativa • 547 a 608 s Títol: Finestra informativa i “la rentadora” Resum: Entren a l’espai informatiu amb Joan Escofet. A partir de la previsió de pluja de diumenge, bromejen amb la urgència de posar rentadores abans del cap de setmana perquè la roba no quedi “cartronada” pel fred. 5) Humor esportiu: Barça, Chelsea i la guineu d’Stamford Bridge • 608 a 777 s Títol: Crònica esportiva humorística del Barça i curiositats del futbol anglès Resum: Repàs satíric de la derrota del Barça (3–0) a Stamford Bridge. Es parla de: • La confusió horària com a excusa. • El paper de Ronald Araujo i la seva autoexpulsió. • L’error entre Koundé i Ferran Torres al primer gol. • Una guineu vermella passejant per la graderia, espantada, abans del partit. Es remarca que, tot i tot, el Barça encara depèn de si mateix si guanya els tres partits restants. 6) Històries emotives i surrealistes del futbol i el golf • 777 a 1073 s Títol: De l’himne d’Anfield al “forat” de la mosca Resum: • Relat de l’aficionat del Liverpool que tira les cendres del pare al camp d’Anfield i reflexió sobre el sentiment dels estadis anglesos. • Anècdota del golfista Tommy Fleetwood, que guanya 2 milions de dòlars perquè una mosca fa caure la pilota dins el forat en una prova d’hole in one. • Conversa sobre mosques, animalistes i humor negre, amb to molt distès. 7) Consell viatger i presentació de “l’imbècil del dia” • 1073 a 1201 s Títol: Pala de mosques i preparació de la secció d’humor Resum: Es proposa, mig seriosament, portar sempre pala de mosques a la maleta quan es viatja, per si a l’hotel hi ha sorpreses. A continuació, es presenta la secció de “l’imbècil del dia”, amb idea de votar per WhatsApp entre diferents candidats. 8) “L’imbècil del dia”: banyera, baralla a l’Everton i criptògrafs • 1201 a 1474 s Títol: Selecció i votació dels candidats a “l’imbècil del dia” Resum: • Candidat 1: Trio que roba una banyera a Reus i la ven per 5 €. • Candidat 2: Jugadors de l’Everton que es barallen entre ells i un celebra l’expulsió de l’altre. • Candidat 3: Associació Internacional de Recerca Criptològica que fa unes eleccions tan segures que no pot llegir els resultats. Els oients voten via WhatsApp; hi ha ball de resultats entre la banyera i els criptògrafs. 9) Cas límit: fill que suplanta la mare morta per cobrar la pensió • 1474 a 1636 s Títol: De l’imbècil del dia al “desgraciat de l’any” Resum: Es relata el cas d’un home italià que manté el cadàver de la mare tres anys a casa per seguir cobrant la pensió, disfressant-se d’ella per anar al banc. Descobert en renovar DNI. Es valora si podria ser “imbècil del dia”, però es conclou que és massa tràgic i se’l qualifica de “desgraciat de l’any”. 10) Error de preus a MediaWorld i reaccions • 1636 a 1765 s Títol: iPads a 15 euros: quan el lema “jo no sóc tonto” fa mal Resum: Es comenta el cas de MediaWorld (Itàlia), on iPads de 800 € van ser etiquetats com a 15 €. L’empresa demana el retorn dels aparells. S’enllaça amb el famós eslògan “Media Markt, yo no soy tonto” i es fa humor sobre l’error del treballador encarregat de marcar preus. 11) DeLorean del dia: efemèrides culturals i musicals • 1765 a 2126 s Títol: Viatge en el temps: Tina Turner, Casablanca, Cream, Pink Floyd, Michael Jackson i Beatles Resum: Secció d’efemèrides (“el DeLorean”) amb Joan Escofet: • Naixement de Tina Turner (1939). • Estrena de la pel·lícula Casablanca (1942). • Últim concert conjunt de Cream (1968) i escolta de Sunshine of Your Love. • Primer cop que sona Pink Floyd a l’espai (cosmonautes russos, 1988). • Sortida de l’àlbum Dangerous de Michael Jackson (1991), amb Black or White. • Mort de George Best, mític jugador del Manchester United (2005), anomenat “el cinquè Beatle”, amb música dels Beatles. 12) Avanç informatiu esportiu de tarda • 2126 a 2176 s Títol: Teasers informatius: llums de Nadal i Pau Penit Resum: Joan Escofet avança continguts del seu espai informatiu de la tarda: • Encesa de llums de Nadal a Vilassar de Mar. • Història emotiva del porter Pau Penit, vilassarenc que juga al Granollers. 13) Publicitat institucional i falques de ràdio local • 2199 a 2273 s Títol: Falques institucionals (peix, cinema en català, comerç local) Resum: Emissió de diverses campanyes: • Pim-pam peix (consum de peix variat i de qualitat). • Cinema en català. • Enaltiment del comerç de proximitat i del paper de la ràdio local. 14) Entrevista a Albert Ramos (part 1) • 2273 a 2615 s Títol: Inici de l’entrevista amb Albert Ramos: trajectòria i títols Resum: Presentació d’Albert Ramos, que ha arribat al 17è lloc del rànquing mundial ATP. Es parla dels seus títols a Båstad, Gstaad, Estoril i Còrdova i del seu millor any (2017) amb el Masters 1000 de Montecarlo. Albert fa balanç positiu, comenta la duresa del circuit (30 i tantes setmanes l’any) i la importància de la dieta i la disciplina. 15) Entrevista a Albert Ramos (part 2) • 2615 a 2990 s Títol: Partits memorables, amistats al circuit i motius de la retirada Resum: S’aprofundeix en: • El partit contra Federer a Xangai (record bonic). • La derrota contra Alcaraz a Rio i la nit sense dormir. • La dificultat de recuperar-se després de partits de 5 sets. • La natura individual del tenis (no et pots amagar com en un esport col·lectiu). • La baixada de nivell per edat com a principal motiu de retirada. • El procés emocional de prendre la decisió i la tranquil·litat actual. 16) Entrevista a Albert Ramos (part 3) – Futur i consells als joves • 2990 a 3179 s Títol: Futur d’Albert Ramos i missatge per a la base del tenis Resum: Es parla dels orígens al Tennis Mataró, de l’afició convertida en professió, de la voluntat de seguir vinculat al tenis a temps parcial i del desig de fer altres coses. Albert llança un missatge realista a nens i nenes que comencen: és un esport molt competitiu, pocs en viuen, però tot el que aprenguin els servirà per a la vida. L’entrevista acaba amb agraïments i reconeixement del Maresme. 17) Notícia: Mostra Literària del Maresme • 3206 a 3234 s Títol: Joves vilassarencs premiats a la Mostra Literària del Maresme Resum: Informació sobre els guardons a Gala Calderón Quintana i Vial Porral Fernández a la 42a Mostra Literària del Maresme. Es detallen categories, títols dels poemes i l’acte de lliurament al Teatre Odeon de Canet de Mar. 18) Bloc informatiu: salari mínim, AENA i Guia Michelin • 3264 a 3441 s Títol: Economia, protecció de dades i gastronomia estrel·lada Resum: Es resumeixen: • Proposta d’augment del salari mínim interprofessional per 2026. • Multa de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades a AENA pel reconeixement facial. • Resultats de la gala Michelin per als restaurants catalans. 19) Publicitat institucional i serveis públics • 3452 a 3617 s Títol: Comerç de proximitat, consum responsable, lectura digital i mediació Resum: S’emet un bloc de falques sobre: comerç de proximitat, Black Friday responsable, servei Biblio Digital, mediació judicial, etc., reforçant valors de consum sostingut i accés a la cultura. 20) Reprèn el fil del programa i entrada a Paquita Bruixa • 3617 a 3653 s Títol: Recordatori d’horari i entrada de Paquita Bruixa Resum: Jaume Cabot recorda l’horari del programa i presenta l’inici de la secció amb Paquita Bruixa, que arriba puntual a les 11:07. 21) Paquita Bruixa: somni familiar i lavanda (arbolari) • 3634 a 3826 s Títol: Somnis de família i propietats de la lavanda Resum: Interpretació del somni de trobades familiars (bones si hi ha harmonia, dolentes si hi ha conflictes). Inici de l’arbolari sobre la lavanda, com a planta mediterrània útil contra l’insomni i per curar petites ferides. 22) Paquita Bruixa: anècdotes històriques i ritual de Nadal • 3826 a 4271 s Títol: Casanova, monges, lavanda i ritual nadalenc Resum: Paquita explica històries folklòriques sobre l’ús de la lavanda (noies italianes, Casanova, Santa Àngela). Descriu el ritual de Nadal amb ramet de lavanda i espelma daurada o vermella, que s’ha de regalar per Nadal i encendre després de Reis demanant un desig. 23) Paquita Bruixa: horòscop complet • 4271 a 5314 s Títol: Horòscop setmanal dels 12 signes Resum: Llarg repàs signe per signe (Àries a Peixos) amb consells de salut, feina, diners i amor, més números i colors. Conversa distesa i plena d’anècdotes personals i humor. 24) Tancament de Paquita Bruixa i pas a la literatura • 5314 a 5370 s Títol: Comiat de Paquita i anunci de les recomanacions literàries Resum: Es tanca la secció de Paquita Bruixa, s’anuncia Sílvia Cantos i es fa una breu pausa musical i de falques. 25) Sílvia Cantos: llibres per Nadal (part 1) • 5476 a 5819 s Títol: Llibres d’advent i àlbums il·lustrats nadalencs Resum: Sílvia presenta “La infància del Pare Noel”, descrivint-ne el format d’advent i les il·lustracions espectaculars. Explica també “El poble dels elfs de Nadal”, llibre desplegable en acordió amb pestanyes. 26) Sílvia Cantos: llibres per Nadal (part 2) • 5819 a 6236 s Títol: Cartes al Pare Noel i la col·lecció del caganer Resum: Es presenta “Cartes des del Pol Nord” (infants de diversos països escriuen al Pare Noel) i “Com muntar el pessebre i evitar que el caganer faci caca on no toca”, llibre humorístic que explica què és un pessebre, personatges bàsics i tipus de pessebres, i que parla de pastorets, exposicions de pessebres, etc. 27) Sílvia Cantos: clàssics il·lustrats per adults • 6236 a 6751 s Títol: La venedora de llumins, El gran Gatsby i Cançó de Nadal Resum: Sílvia recomana “La venedora de llumins” d’Andersen i l’edició il·lustrada d’“El gran Gatsby” per a adults. Com a bonus track final, esmenta “Cançó de Nadal” de Dickens il·lustrada, abans que entrin les notícies de les 12. 28) Informatiu de les 12: Mirades, SMI, UE i Michelin • 6807 a 7043 s Títol: Butlletí de migdia: Mirades, salari mínim, drets LGTBI i Guia Michelin Resum: Butlletí amb: presentació del número 8 de la revista “Mirades” (Vilassar), proposta de salari mínim per 2026, decisió del TJUE sobre matrimonis del mateix sexe i resultats de la Guia Michelin a Catalunya. 29) Falques institucionals i de ràdio local • 7057 a 7214 s Títol: Barnahus, Catalunya Lidera, ràdio local i reentrada al magazín Resum: Bloc de campanyes sobre centres Barnahus, projecte Catalunya Lidera, valor de la ràdio local, etc. Es recorda l’horari de Parlant de tot. 30) “S’ha acabat el bròquil” amb Marta Badia (empreses familiars) • 7214 a 8619 s Títol: Conflictes a les empreses familiars del Maresme i de Vilassar de Mar Resum: Llarg bloc on Marta Badia exposa dades sobre la presència d’empreses familiars al Maresme i a Vilassar de Mar, explica per què s’hi generen conflictes (confusió de rols, comunicació emocional, xoc tradició–innovació, relleu tardà, imposició als fills…) i proposa solucions (separar espais, protocols, rols definits, mediació externa, planificació amb temps). La secció es tanca amb preguntes incòmodes per fer reflexionar les famílies empresàries. 31) Connexió amb l’Agrícola Vilassà (producte i Nadal) • 8675 a 9901 s Títol: Mandarines, patates de Sant Tomàs, lots de Nadal i poncèties Resum: Amb Lara Txarau es parla de: • Mandarines i taronges de pagès (amb fulla, sense calibrar). • Patates fregides de Sant Tomàs (projecte social). • Lots de Nadal personalitzats per empreses i particulars. • Cura de les poinsetties i com fer-les florir d’un any per l’altre. • Productes artesanals Backbock (bosses i complements) i processos d’encàrrec a mida. Es dona informació de contacte, telèfons i correus per a comandes i targeta client. 32) Tancament musical i comiat del programa • 9901 a 10254 s Títol: Xarango, Nino Bravo i cloenda de l’edició 2.256 Resum: El programa es tanca amb música de Xarango (Som foc) i Nino Bravo (Libre), mentre Jaume Cabot recorda que aquesta és l’edició 2.256 del magazín, anima l’audiència a ser feliç i anuncia que l’espai informatiu seguirà a càrrec de Joan Escofet i Robert Maza. S’emfatitza el paper de Vilassar Ràdio com a emissora municipal del poble. Aquesta estructura reflecteix un magazín de proximitat, amb un equilibri entre servei públic, actualitat, identitat local i entreteniment, i una presència constant del Maresme i de Vilassar de Mar com a eixos del relat radiofònic.
